La orre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Núm. 15 Setembre 2001

Castellers de Sitges 1971 • 2001

Colla Jove deis Castellers de Sitges

30 anys de el!stells sitgetans

2/La Torre Setembre del 2001

EDITORIAL

30 anys de eolles eastelleres sitgetanes

27 dejuliol de 1971. Un grup de sitgetans entusiasmats per l'exhibició castellera de l'any abans a la plw;:a de braus de Tarragona comencen a assajar i al poc temps funden els Castellers de Sitges. Festa Major del 2001. La Colla Jove de Castellers de Sitges descarrega el seu 2ge 5 de 7. Han passat 30 anys, tres decades de castellers sitgetans i també ribetans i de la resta de la comarca, tres decades on les colles de la nostra vila han enlairat els seus castells.

Aquest fet per si sol es mereixeria un homenatge, una exposició, un llibre... Aixo pero no es produira. L' aca­bament poc afortunat de la primera colla castellera sitgeta­na no convida a dur a terme accions que poguessin portar a polemiques innecessaries i per aquest motiu, cap deis actes esmentats tindra lloc. No obstant aixo, es comenºa a ter necessari que algú, d'una manera o altra dugui a terme un treball de recerca profund i exhaustiu de com i perque van neixer, actuar, arribar a on va arribar i desapareixer una colla castellera que en el seu moment va ser punta de llan­ºa de la primera expansió del fet casteller deis anys 70 que acabaria amb el neixement de colles com els Minyons de Terrassa o la Jove de Tarragona entre d'altres, referents indispensables del món casteller actual.

La Jove de Sitges, no es l'hereva deis Castellers de Sitges doncs malgrat que diversos membres de la antiga colla van participar en un principi en la nova agrupació, pocs van ser els membres que s'hi van acabar integrant. Si que és, pero, I'hereva de la tradició castellera de la nostra vj1a (ningú no oblida l'aportació d'en Ricard Baqués i de molts altres durant els primers i fonamentals passos de la colla) i és per aixo que hem volgut retre el nostre petit homenatge amb l'exceJ.lent article de la Nídia Berbegal que ens acosta en poques pagines la historia de la colla de la camisa blau marí. És un article acurat que esperem que algun dia tingui continui"tat amb un trebal] complet de tota la tradició castellera de la nostra vila.

Molts deis que ara mateix fem castells passats aquests 30 anys, no podem deixar d'imaginar que hauria succe"it si no s'hagués trencat la continui"tat entre les dues colles cas­telleres de la nostra vj1a. Ates el nivell que tenen els nostres velns... Aixo pero forma part d'una altra historia.

Així doncs, felicitats i moltes gracies a tots aquells que han contribu"it a que la tradició castellera de Sitges s'hagi perlJongat en el temps, esperem que d'una manera definti­va. De ben segur que tots els aficionats als castells, que són molts a la nostra vj1a, seguiran omplint tant la Plaºa de l' Ajuntament com el Cap de la Vila, tal com ho feien fa trenta anys i tal com ha fan ara.

ENHORABONA

L'EQUIP TECNIC FELICITA LA COLLA PEL CINC DE SET

Aquest castell ha estat possible gracies a la par­ticipació de:

• EIs castellers que veniu als assaigs i ocupeu les posicions de tronc i de peu del castell. Aquestes posicions requereixen assaig.

• EIs castellers que van venir per la festa major i van ocupar les posicions del segon i succes­sius cordons. La colla convida a tots els cas­tellers que normalment no vénen als assaigs a venir per Santa Tecla i la Diada. GraCÍes a ells, també vam fer el5 de 7.

Per l'any vinent, els que no vingueu als assaigs, ens agradaria que vinguéssiu per aquestes grans diades.

JUNTA TECNICA I DIRECTIVA DE LA COLLA JOVE DELS CASTELLERS DE SITGES

dilluns testa setmanal

el Sant Pau, 35 - Te!. 93 811 04 19

Edita: Colla love de Castellers de Sitges Consell de redacció: Marc Molina. Gerard Coll, Rosa López, lordi Figueras, Lídia Gázquez, Jordi Dólera, Nídia Berbegal, Oscar Farrerons, Susagna Guimera, Esther Trincado, Josep Caballé. Impressió: L' Eco de Sitges, S.L. Adre¡;a: Palau del Rei Moro, D'en Bosc, 14,08870 Sitges. La colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar

els serv~is que ofereixen els nostres anunciants. Distribució gratlúta (500 exemplars)

Setembre La Torre /3

RE..JOVENEIX

REFREgCAT. FEg

RECANVI. RETROBAT

AHB ELg AMICg. o FEg-NE DE

NOUg. REgPIRA AIR.E NOU.

REACCIONA I MOU-TE. REACTI\iA LA TEVA

\i¡ DA. EL TEU TEM pg. REALITZA ELg TEU g

gOI···lNlg I R.EALlTZAT. REANIMA EL TEU COg

ANlt'..1AT. FEM REBOI',-1BOR.I. REBUT.JA LA

MONOTONIA. RECARREGAT LEg PILEg. RECICLA

LA TEVA ENER.GIA. RECOLZA LA COLLA DE LA

TEVA \lILA. RECONCENTRA LA TE\lA FDR.C;:A.

REC 01-.-1 P ENgA EL TEU E5 FORC;:. RECON gTR.U'IM

CAgTELLg I CO NgTR.U'IM-NE DE NOUg.

RECOL-LECTA ELg FR.UITg DE TOT PLEGAT

I R.ECR.EA ELg TEUg gENTITg. No T'HO

PENg¡g 1-.-1tg. VINE I RE.J OVENEIX

AI-·-1B LA TE\iA C OLLA DE

CAgTELLg. EN FOR.MEg

PART.

TORN..fi.Rft.S ..fi. SER .J OVE?

4/La Torre Setembre del 2001

CASTELLERS DE SITGES Fitxa de la colla

Nom: Castellers de Sitges Any de fundació: 1971

Castells més importants assolits: T/7 3/7s 5/7 4/7a 3/7 4/7 Color de la camisa: Blau Marí

Després del Concurs de Tarragona del 1970, es comen<;a a les bases perque a d' altres poblacions d' aITeU deis Palsos gestar la formació deIs Castellers de Sitges. En Francesc Catalans es formessin noves colles castelleres. En Jaume Berbegal i Vidal, cronista casteller de l'Eco de Sitges i vocal Casanova ¡Cortés "Crossa", el més prolífer de ls cronistes cas­de la colla ho descrivia de la següent manera: "Les manifesta­ tellers del moment, recalcava aquest fet "Fa cinc anys que a cions bianyals tarragonines tenen per als "Caste/lers de Sitges naixia una colla de castellers. La notícia va ~(lrprendre

Sitges" una notable simpatia. Tots recordem la memorable al nostre mún, i la sorpresa fou agradable. Uavors la Mrun concentració de l'any 1970, inici del magníjic esclat casteller famí/ia castellera era petita geograficament i en quant u nom­de la present decada. D'aquest esclat els "Castellers de bre de calles i el naixement d'una de nova nQ era pas gaire Sitges" foren els primers en recollir el fruit de la llavor sem­ corrent, més aviat era una "rara avis". És més, els Custeller!> brada en aquell gran aplec, en iniciar deu mesas de!>prés els de Sitges VLlreu ser la primera colla de la nova genera· seus primers assaigs. Per aixo parlar de Tarragona, és per als ció castellera, si no recordo malament, la generació que ha sitgetans parlar dels seus inicis castellers". 1 és que el 27 de donat renovat impuls per a un coneixement més extens del fet juliol del 1971, i a iniciativa del seu Cap de Colla, en Ricard casteller més enlla de la tradicional area geografica". Tal i Baqués i Alari, deu mesos després d' aquell grandiós especta­ com ell mateix deia, els Castellers de Sitges eren "la colla més cle a Tarragona, els Castellers de Sitges van iniciar els seus veterana de la nova fornada" , una colla a la qual el món I

assaigs, el primer deIs quals el portaren a terme 15 compo­ casteller li deu la revifalla que els castells van viure a la deca­nents, un nombre que es va incrementar rapidament fins arri­ da deIs setanta, una revifalla que encara avui continua i que va bar als 50 en la primera sortida, que fou per la Festa Major de donar una nova dimensió al fet casteller. Sitges del mateix any. La Colla va arribar a uns 150 castellers en les posteriors temporades, nombre que els va permetre Aquesta nova colla de castellers va decidir que el blau de afrontar amb més o menys exit reptes com la torre de set que Sitges fos el to que les seves camises llui'ssin. L' escut va anar van descarregar, així com algun intent no reeixit de tres de vuit a carrec d' Artur Duch i Puig, un escut en el qual hi havia repre­i pilar de siso sentat un pilar de cinc de perfil amb el nom de la colla que

l'emmarcava per la part superior. En les seves actuacions, els El naixement deIs Castellers de Sitges va suposar per la Castellers de Sitges acostumaven a anar acompanyats ele la

vila que els acollia basicament dues coses, la plimera: que "Colla Vella" de l'Escola de Grallers de Sitges. Sitges vencia definitivament la "por" als castells: els sitgetans que abans s'apartaven de la pinya, passaven a integrar-se de pIe en el peu del castell per permetre a l' anxaneta dibuixar l' a­leta i coronar d'aquesta manera l' estructura. 1 la segona: que Sitges, a més de reafirmar la seva condició de vila fidel als cas­ R. Gassó tells (ia que calles foranies havien actuat a la vila en nombro­ses ocasions, especialment per la Festa Major de Sant Bartomeu), podia gaudir d'una colla propia, una colla que refor<;ava la tradició popular de Sitges i l' enfortia com a poble. FOTOGRAFEIs Castellers de Sitges van iniciar el "boom" casteller deis elarrers anys, ells van ser la primera colla en sorgir als límits de l' area traelicional 41stellera, la colla que aprofitant el bon moment de forma del que gaudien els castells va assentar

~@©)~@©)O~H#\

[F~~©~~ ~ l~l9}Wrr~~

f#-\fafa~faO~5)

Cap de la Vila, 7 - Telf. 93 894 00 17 Santiago Rusiñol, 18 08870 SITGES

08870 SITGES

Setembre del 2001

Els imcis deIs Castellers de Sitges foren espectaculars i rapidament consolidaren els classics castells de set, un fet que els va convertir en els primers anys d'existencia en una espe­ran¡;adora realitat i en un cas a part i gairebé inediL ja que la trajectoria ascendent que per aquell llavors duia la colla prac­ticament no tenia precendents: el cinc de set, el quatre de set amh ['af!.ulla a[ mif!., el tres i el quatre de set, an ser coronats freqüentment. Posteriorment, a la decada deis vuitanta, diver­ses vicissituds van suposar prim r la reducció d' ambicions i finalment la desaparició com a colla astellera.

El primer quatre de et que a carregar la colla en la seva trajectoria fou a ilano a i la Geltrú en la diada de Sant Jordi del 1972, així don per primera vegada, aquell 23 d'abril, la colla sitgetana va convertir-se en colla de set, quan no feia ni tan sol un any qu ha\'ia iniciat els assaigs i s'havia constitu"it com a colla. La Fe ta Major de Sitges d'aquell mateix any va servir al Ca teller de Sitges perque hi descarreguessin el seu primer tre de seto en la diada de vigília, i el dia central de la fe tao dia de Sant Bartomeu, van completar el quatre de set també per primera vegada en el seu cmt historial. La colla, aqueIl 19 __ va participar al Concms de Castells tarragoní, acons guint la sisena pla¡;a, i quedant, d'aquesta manera clas­sificat per obre deis Bordegassos de Vilanova (fundats al 1971 i el Castellers de Barcelona (creats al 1969), en aquella diada el astellers sitgetans van descarregar el tres de set, i el seu primer cinc de set, era el primer castell de set i mig de la colla. una colla que va voler clome l'actuació fent dos intents de torre de set idos intents més de pilar de sis malgrat que cap d' ell va reeixir.

El ]2 d'octubre del 1973, va ser pels castellers de la Blanca Subur una data inoblidable tant per les importants fites assolide com pel merit afegit que suposava fer-les amb poc mé d' un any de vida, els sitgetans es consolidaven a Vilafranca com una de les millors colles del país. 1 és que durant el transcurs del Concurs de CastelIs de Vilafranca, emmarcat dins la Setmana de la Vinya i el Vi del Penedes i patrocinat per mobles Quer, van realitzar una extraordinaria actuació. la millar de la seva incipient trajectoria, en coronar per primera vegada en el seu historial la torre de set a més de descarregar el seu primer quatre de set amb l'agulla i rubricar la brillant actuació amb un cinc de set degudament completat en la primera ronda. Els sitgetans, amb aquesta actuació van obtenir una més que meritoria tercera posició empatats amb la Colla Jo e Xiquets de Valls, i van ser solament superats per la Colla ella deis Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, que an quedar classificats en primer i segon lloc respectiva-

Drogueria - Perfumeria

Jesús, 62 Te!. 93 894 02 82 08870 SITGES

La Torre /5

ment (cal anotar que els Nens del Vendrell no van participar en aquest concurs per desavinences amb l' organització) és remar­cable també, que durant aquest concurs e]s de la camisa blau marí, van fer un intent de tres de vuit així com un altre de pilar de sis malgrat que tots dos van fer llenya.

L' any 1974, si bé els sitgetans no van aconseguir cap cas­tell nau respecte a anteriors campanyes si que van assistir a un esdeveniment a la seva propia vila, es tractava de la inaugura­ció d'un monument i una pla¡;a "Als Castellers", de nou cedim la paraula a en Francesc Berbegal i Vida] que descrivia d'a­questa manera el que es va comentar sobre l'esmentat monu-

ALUM-METALL

Serralleria metaJlica tancaments d'alumini

Exposició i venda Taller Centre Comercial Oasis - Local 65 C. Comas ¡Sola, 14 Te!. i Fax 93 894 07 58 Te!. 93 896 29 38 08870 SITGES 08810 SANT PERE DE RIBES

6/La Torre Setembre del 2001

ment en una trobada d' informadors castellers que es va dur a terme en la Sala de Sessions de la Casa de la Vila de Sitges "... La conversa, a mena de taula rodana, volteja principalment sohre l'ohra del casteller sitgeta i ara escultor Juan Gallego. En ella va donar a coneixer les principals característiques del seu estimahle trehal!. El monument és un "Pilar de cinc" amb la inscripció "ALS CASTELLERS. Sítges 1974 ", aquesta part té 1,20 metres d'alt i en total, amb el peu, un metre més... ". " així doncs, al ban'i de les Cases Noves, aquell 10 d'octubre va ser inaugurada una plaºa i un monument que farien que Sitges recordés per sempre el noble art de fer caste]]s. Aque]] 1974, els Castellers de Sitges també van participar en la lIla Manifestació Castellera de Tarragona que es va celebrar el 29 de setembre a la Plaºa de Braus tanagonina, la colla de Sitges va aconseguir una bona actuació malgrat que no va igualar l'e-

SITGES F sta Majar

1975

BAR

CAL NOI dijous Xató

dissabtes Barbacoa

CI. Antoni Catala, 3 • Te!. 93 894 28 95 08870 SITGES

xit aconseguit a Vilafranca la temporada passada, així doncs va aconseguir descanegar tant el tres com el cinc de set a més de carregar la seva quaIta torre de set de la temporada

Els anys següents tampoc van aportar novetats pel que fa a nous castells per part deis Castellers de Sitges. Al 1975, una de les actuacions més completes de la colla, va constar del tres, el cinc i el quatre de set amb l'agulla, una actuació realitzada en la diada de la colla d'aqueJl any. La millor construcció de la temporada deIs sitgetans fou la torre de set carregada en diver­ses ocasions.

En el concurs del 1976, que tingué lloc el dia 26 de setem­bre, van completar el cinc de set i van carregar el quatre de set amb l'agulla a més d'intentar sense exit la torre de seto Aquell mateix any 1976, els CasteJlers de Sitges van coronar en una única ocasió la torre de set durant el transcurs de l' actuació de Sortida d'Ofici del dia 24 d'agost, pero no van aconseguir des­carregar en cap ocasió el quatre de set amh I'agulla malgrat coronar-lo dues vegades.

Al 1977 la colla es va mantenir al mateix nivel! que les altres colles segons les possibilitats de cada una d' elles, va ser la colla que més cines de set va fer, i a l' igual que la resta del món casteller va actuar en el grandiós aplec del Congres de Cultura Catalana a Santes Creus on 14 agrupacions casteJleres van aixecar els seus castells a l'esplanada a la porta de l'esglé­sia del monestir, els sitgetans, concretament hi van aixecar el tres de set i hi van carregar el cinc de seto També cal destacar que els Castellers de Sitges van actuar en la inauguració del monument a Santiago Rusiñol a la Platja de Sant Sebastia.

Els Castellers de Sitges es trobaven, a meltats deIs anys setanta en un deIs típics períodes castellers d'estabilització després d'haver entrat en un veritable esclat en el món caste­ller. Aixó volia dir que els Castellers de Sitges s'havien sabut

LOCUTORI PÚBLIC SITGES

MOBILS SERVEI DE FAX DISTRIBUIDOR OFICIAL TELEFON PÚBLlC

Altes de línies convencionals (teléfons normals)

i tot tipus d'aparells que hi ha al mercat

MoviLine MoviStar www.locutoripublicsitges.com

Passeig Vilafranca, 5 Te!. 93 894 26 89 Fax 93 894 94 82

08870 SITGES

Setembre del 2001 La Torre /7

manten ir, amb més o menys assidui'tat segons la temporada, en els seus castells, ben notables dintre de les possibilitats caste­lIeres del moment malgrat no poder pujar elllistó ni fer el defi­nitiu salt cap els castells de vuit, unes construccions de vuit pisos que en la decada deis setanta marcaven el sostre casteller del momento

Al 1978, a Sitges, durant la Sortida d'Ofici del dia de Sant Bartomeu, els sitgetans van descanegar per primera vegada en tres anys el quatre de set amb l'agulla al mig, val a dir, que durant aquella Festa Major el vendrellenc i impulsor del fet casteller Emili Miró, al seus 78 anys d' edat va lIuir durant tots dos dies la camisa blava deIs Castellers de Sitges i els va acom­payar en totes les sortides i pracessons en les quals la colla va participar. El 1978 va ser un any de superació pels Castellers de Sitges respecte a temporades passades, van aconseguir des­c:anegar dos lJuatres de set amb l'agulla a més de carregar-ne altres dos ¡van descanegar un cinc de set mentre que un altre sois el van poder coronar. Aquell any també van participar a la Vna Manifestació Castellera de Tanagona on van aconseguir el cinc de set i el quatre de set amb l'agulla, mentre que el tres de set aixecat per sota va fer llenya abans de poder-se coronar.

Al maig de l'any següent, el 1979, els sitgetans es van des­pla<;ar fins a Benidorm, al País Valencia. per participar en les festes de la Mare de Déu de MontselTat d'aquesta localitat valenciana, ja en el camí de retorn van actuar a AIgemesí, on s'hi traba la Muixeranga, precedent immediat deIs castells. El 1979 fou un any de recuperació ja que a més de recuperar i consolidar els castells assolits en anteriors temporades, s'ano­tava una nova fita al seu historial: assolien per primer cop en la seva trajectoria el tres de set aixecat per sota, castell que repetirien en diverses ocasions al llarg de la temporada, D'aquell any també cal destacar que el dia central de la Festa Major, el President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Josep Tarradellas va presenciar, lluint un mocador casteller que moments abans li havia lliurat l' alcalde de Sitges3

, l' actuació eastellera de la Sortida d' Ofici, una actuació on els Castellers de Sitges va descarregar el!res de se! aixecat per sota i van coronar la torre de seto

El 1980 els Castellers de Sitges van actuar per segon any consecutiu a Benidorm on van completar diversos castells de sis així eom els castells més basics de la gamma de set (tres i quatre) a més d' intentar sense exit el tres de set per sota. Per la Mare de Déu del Vinyet, a principis d' agost, els castellers sitgetans van descanegar, després d' un any de sequera en quant a estructures de quatre amb el pilar, el quatre de se! amb l'agulla. A la Festa Major descanegaven per primera vegada en el seu historial la torre de set' (després d'haver-ne canegat 12 d'en<;a la primera coronada al 1973), aquesta nova conse­eució, que concretament fou el 29 d' agosto permetia als sitge­tans anotar-se al seu palmares el castell que obria les portes als castells de vuit, uns castells que, tanmateix, no van anibar. A més, aquell any tornava a ser de concurs a Tarragona, un con­curs que va guanyar la Colla Joves Xiquets de Valls en realit­zar la millor actuació, i on els Castellers de Sitges hi van ser presents classificant-se en la setena posició d'un total de 16 colles castelleres, els sitgetans en aquesta cita bianyal de Tarragona van aconseguir descanegar tant el cinc de set com el quatre de set amb l'agulla a més de carregar la torre de set i fer dos intents de tres de vuit, deIs quals, el que va anibar més

lluny va caure a ['entrada de dosos i que en cas d'haver-se coronat els hagues atorgat la tercera posició.

L' any següent, el 1981, es varen celebrar a Valls les Festes Decennals de la Candela, unes fes tes on tot el món casteller es va reunir a l'emblematica Pla<;a del Blat per aixecar, conjunta­ment amb les al tres colles participants, els seus castells a la Ciutat Bressol deis Castells, aquelles eren les primeres Decennals en les quals una colla sitgetana participava i hi va aixecar el tres i el quatre de seto

A partir d' aquell any els Castellers de Sitges van intentar mantenir el nivell de castells de set i mig assolits en anteriors temporades sense que els nous objectius no arribessin mai a donar el seu fruit, malgrat tot, les coses no van anar prau bé per una colla que amb pocs anys d'existencia s'havia posat alllin­dar de l' elit castellera del moment, assolint gairebé sense ado­nar-se' n, els milJors castells de set, una colla que va saber donar a Sitges ellloc que es mereixia dins el món casteller, una colla pero que va desapareixer pragressivament, deixant d'a­questa manera a la Vila de Sitges sense colla propia i al' espe­ra que uns altres sitgetans, amb noves ambicions, agafessin el relleu deIs Castellers de Sitges, uns castellers que anys abans havien aconseguit consolidar una important afició castellera al poble que els acollia.

Nídia Berbegal i Mirabent

I Llibret commemoratiu del Ve aniversari deIs Castellers de Sitges "Ve Aniversari Castellers de Sitges J971 - 1976". novembre 1976

2 L'Eco de Sitges. 10 de novembre del 1974 3 L'Eco de Silges. I de,elembre del 1979 4 L'Eco de Sitges. 6 de ,etembre del 1980

~.Á>)\ .~-:;

~.~~~{~~~~)J~/ ~

Ig¡;»Ai*t.~'

~~~ Te!. 93 894 10 91 - Playa Cap de la Vila, 5 - SITGES

Sant Francesc, 27 Telefon 93 894 38 09 088~O Sitges

8jLa Torre Setembre del 2001

ACTUACIONS

Temporada 2000~ sopar de la colla, assemblea i demés coses

Sense cap mena de paJiatius es pot dir que el final de la tem­porada passada va ser per a la lave tot un exit i va donar con­fianc;:a de nou a la Colla. En un any que volia ser de recuperació i que es va iniciar amb un pas lent pero segur es va acabar amb els millors castells de la lave durant tata la temporada. Així men­tre altres comencen forts i acaben descafeinant-se nosaltres optem per un metode ben regular i segur: comencem bé per aca­bar millar.

Si per Sant Bartomeu la lave va fer la seva millar actuació de ]'any amb el tres í el quatre de set així com el cinc de set, per Sta. Tecla es va optar per tomar amb el tres i el quatre de set pero amb un petit canvi. Així, el cinc de set va donar lloc a un quatre de set amb l'agu11a que durant el 1999 la lave no va poder enlai­raro La feina feta durant tot l'any amb el quatre amb l'agulla als assajos va donar bons resultats. Una diada completíssima i amb molt ben fer per part de la colla sitgetana. 1 és que quan ens ha proposem les coses surten bé.

Un cap passada Santa Tecla la idea era ja anal' preparant la diada de la colla amb tranquil·litat, pero les bones relacions de la lave amb els verds vilafranquins van fer que soros a última hora la possibilitat d'actuar a Vilafranca per Sant Miquel, patró deIs verds. Un any que va comenc;:ar de transició ens permetia gracies a la feina feta anar a la "plac;:a més castellera". No esta malament oi? 1 per Sant Miquel a Vilafranca la mateixa actuació, tres i quau'e de set més un altre castell que quedara gravat per sempre en la memoria col·lectiva de la colla "gracies" a un moniato 11u­natic: "el feísimo". La lave estava en bon carrú tot i que ja erem a finals d'any. Pero el que és bo es fa esperar i per tant la lave deixava els seus mi110rs caste11s per a finals de temporada. Ha vam demostrar a Sitges per Santa Tecla i també a Vilafranca amb una de les millors calles de Catalunya. La lave no estava en crisi.

1per acabar-ha d'alTodonir un altre cap el tres, el quatre i el quatre amb l'agu11a de set per la Diada de la Colla a l'Octubre. En aquesta Diada la lave tenia pensat poder oferir a l'afició sit­getana els seus millors castells alhora: el tres, el quatre amb \'a­guIJa i el cinc de set pero al final es va optar per no arriscar massa amb el cinc i es va completar la diada amb el quatre de set per tal d'acabar l'any sense cap caiguda i assolint un molt bon nivell per a un exercici que havia de ser de transició.

Pero la temporada no acaba només amb la Diada de la Colla

sinó que ha fa amb el tradicional sopar de final de temporada. Aquest any en un nou emplac;:ament gairebé damunt del mar. Una celebració que va anar molt bé i que va permetre acabar la jornada amb malta euforia. S'havien tornat a veure a plac;:a dos caste11s com el cinc i el quatre amb l'agulla de set que l'any ante­rior no s'havien pogut realitzar, i aixo agrada a la gent. Els nous reptes s'havien assolit i per tant la celebració fou molt positiva. En el sopar es varen repartir els tradicionals premis a la canalla i els castellers que han fet algun "merit" o altre per aconseguir-ne un (i cada vegada són més difícils, alguns fins i tot van haver de recólTer al "tongo" per guanyar-ne algun) i també els Premis a la Col·laboració amb la Colla que enguany van recaure en Radio Ribes i Radio Maricel pels seus programes sobre el món caste­11er i per tractar d'una forma especial la nostra Colla.

Quatre de set amb l'agulla per la diada de l'any passat

Tapes i plats del dia

COIll. a casa 1 de maig, 4 - SITGES

CI Sant Pere, 5 • Tel.-Fax 93 894 JO 49 • SITGES CI Bailén, 154 • Tel.-Fax 93 207 52 77 • BARCELONA

Setembre del La Torre /9

Trobada de les Decennals

El Jarrer eliumenge ele genero es va celebrar a Yalls una tro­bada castellera en motiu de les Festes Decennals ele la Mare de Déu ele la Candela, festes que se celebren a la capital ele l' Alt Camp des de l' any 1791 cada deu anys, en els anys acabats en l.

Enguany tocava i es va poder veure la major concentració de colles castelleres de tota la historia. 56 de les 59 colles del moment van acudir a Yalls en una jomaela memorable i historica on el de menys eren els castells i el ele més el fet ele compartir amb totes les colle una diaela inoblidable. Pero com que som castellers també en vam fer ele castells. Quins? eloncs bé, un his­toric pilar de 4 a la Pla~a del Blat, on només hi actuen les colles de Valls, recollint el testimoni deis castellers de Sitges que hi van ser l'any 1981. A continuació un altre pilar enfront del monu­ment als castells i elesprés la macro-actuació conjunta ele totes les colles aixecant els seus castells a l'hora. El nostre va ser una torre de sis feta sense cap problema. Un pilar de 4 de comiat, també conjunt, va c10ure la diada, abans que més de cinc mil cas­tellers anéssim a omplir la panxa també conjuntament. Com déiem abans, irrepetible.

Sant Jordi

Amb aquesta diada comen~a l'any castel1er de la Jove si bé enguany ja vem escalfar motors per les Decennals de Yalls. S'arribava a Sant Jordi amb pocs assaigs (tomarem a donar la culpa a les dates de celebració del Carnaval) pero amb ganes de comen~ar la temporada amb bon peu, i així va ser. Pilaret de qua­tre caminat per entrar a pla~a i torre de sis de sortida enlairada sense cap problema. A continuació l' experiment de l' any: un tres de sis amb I'agulla. Aquest castell, que no sovinteja gaire per les places, és de recent creació (sense anar més lluny el primer de set que es feia el van fer els Xiquets de Reus a Sitges fa 4 anys) i a nosaltres ens feia gracia si més no fer-ne algun, per allo d' estre­nar castell. Una mica emprenyador per lligar la pinya i posar les agulles, peró tampoc va suposar cap problema. Un quatre de sis net que amb un xic més d'assaig s'hagués pogut posar sobre d'una pinya, descarregat amb facilitat, més dos pilars de quatre de comiat van c10ure l'actuació. La Colla Nova del Vendrell va acompanyar els sitgetans fent castells de siso

Dia d'Europa

El diumenge 13 de maig se celebrava a Sitges el Dia d'Europa i en aquesta ocasió l'exhibició de cultura popular va

AUTO ESCOLA GARRAF

Permís de conduir: A-1, A i B Llicencia ciclomotor amb curset sense examen.

Vine a informar-te a:

Francesc Macia, 42 Artur Carbonell, 30 Pral lÍe la Riba, 9 088iO LES ROQCETES

08800 vrLANOVA i LA GELTRÚ 08870 SITGES SA'iT PERE DE RIBES

Telf. 93 893 5976 Telf. 93 89458 50 Teje 93 893 OJ 83

El tres de sis amb l'agulla per Sanl Jordi

córrer a carrec de la Jove de Sitges. L'actuació, que va tenir lloc al Racó de la Calma, va comptar amb la presencia del President del Parlament de Catalunya. La Jove va abrir pla,<a amb una nova torre de sis, més treballadeta que de costum, la tercera de l'any. Un estatic tres de sis en segona ronda va donar pas a un nou quatre de sis net que ja comen~ava a olorar a quatre de set. Pilar de quatre aixecat per sota per cloure on l'anxeneta va fer onejar una bandera d'Europa. En finaEtzar foto de família amb les autoritats, que sempre queda bé.

Sant Pere de Ribes

La Festa Major de Ribes va ser la diada triada per l'equip tecnic de la colla per enlairar els primers castells de set de la tem­porada. La companyia deis Castellers de Vilafranca assegurava

Jordi Ruiz García, S. L.

InstaHacions d'Aigua • Electricitat Calefacció ¡Aire condicionat Descalcificació de canonades

Carrer Espanya, 12 Tel. i Fax 93 894 32 37 08870 SITGES

10/ La Torre Setembre de/2DD}

lave de Sitges. Dia d'Europa. /3-5-200/

QUalre de ser. Fesra Major de Sanr Pere de Ribes. JO-6-200/ Tres de ser. Festa Major de Si/n! Pere de Ribes. JO-6-20U/

Setembre del 2001 La Torre /11

Tres de se/o Fes/a Majar del Monjas, 22-7-200/ Qua/res de sel amb I'agulla. Fes/a Majar de Sitges. 26-P.-200/

Tres de se/, Fes/a Majar de Sitges. 26-8-2001 Qua/re de sel. Fes/a Majar de La L/agas/a. //-9-200/

12/La Torre Setembre del 2001

Pilar de cinc, Festa Majar dels Monjas, 23-7.2001

una bona pinya i els castells de set estaven a punt, per tant era el moment de portar-los a plac;a.

Els pilars de quatre caminats van donar pas a l'actuació. Un primer quatre de set desmuntat perqué semblava la plac;a de braus de Tarragona, va donar lloc al primer quatre de set desca­rregat sense problemes amb millar mida. En segona ronda, un tres de set, amb debut d'aixecadora nova que es va descarregar també amb suficiencia. La classica torre de sis -n'hem fet una pila- va cloure l'actua~ió. Pero com que sempre ha de passar alguna cosa, va passar i ens vam quedar sense poder provar el pilar de cinc per la fal·lera futbolera del segon del pilar. En fi, coses que passen.

Cal destacar a més de la diada que els Castellers de Vilafranca van convertir Sant Pere de Ribes en plac;a de nou en descarregar novament un tres de nou amb folre deIs molts que farien fins la seva Festa Majar tot preparant el tres de deu que finalment van poder coronar. Una torre de vuit amb folre i un cinc de vuit van cloure la seva gran actuaCÍó.

Els Monjos

La Jove es va desplac;ar als Monjas amb moltes ganes cle fer algun castell de set cosa que es va poder aconseguir. L' actuació, que va comenc;ar amb retard en mig de la N-34ü tallada per /'0­casió -no es estrany que es muntin el sidrals que s'hi munten si la tallen cada dos per tres- ha va fer, amb la torre de siso En sego­na roncla un quatre de sis sense cap problema. 1 per acabar el

repte de la jornada el tres de set, que un ilustre sitgeta va batejar com l' agosarat. Ja tenim feísimo i agosarat. Crearem nomencla­tura castellera?

Per acabar, per fi, pilar de cinc, per cert totalment diferent del que es volia fer a Ribes. A veure si els podem enlairar aviat tots dos en la mateixa diada. L' actuació la vam compartir amb els Xicots de Vilafranca que van fer una completa actuació de cas­tells de set.

Riudoms

Aquí se' ns van torc;ar un xic les coses. En principi es volia tornar a fer el tres de ser i per aixo durant el cercavila previ a l'actuació -oberta amb un pilar de quatre- es va enlairar un tres de sis net que va anar forc;a bé malgrat que va tardar molt perque l'aixecador era nou. Un cap entrats a plac;a amb el pilar de qua­tre caminat, la colla va enlairar el primer quatre de sis amb l'a­gulla de rany que es va descarregar sense més. En segona ronda es va afrontar el tres de set. El castell va pujar obert i es va haver de desmuntar. La precipitació en la repetició va fer que la torre de sis no anés tan fina com sempre i tan soIs es va poder calTe­gar. Primera caiguda d'un castell en dos anys, pero algun dia havia de ser. Un tres de sis ferm i un pilar de quatre van cloure l' actuació. Els Xiquets de Reus van fer castells de sis a més del tres de set.

Gracia

Res millor per oblidar una actuació no reixida que fer-ne una altra de bona i si a més, al final hi ha festa, com va ser el cas de Gracia que es trobava enmig de les festes del barri, millar. L'actuació es va abrir amb la classica torre de sis i va anal' segui­da d'un quatre de siso Un cop van arribar els "reforc;os" es va poder afrontar el tres de set, que segons els membres del tronc va ser deIs millors de colla. LIastima que no ha podrem apreciar perque els fotografs de la colla van fer campana. Un nou pilar de cinc amb un "mix" deis dos pilars amb els que treballa la colla va cloure l'actuació. Els Castellers de la Vila de Gracia, amfi­tlions obviament, van fer castells de set tot preparant la diada de l'endema.

Festa Major 23/24

. Arribada la Festa Major y després d'un bon esmorzar com Déu mana preparat pels amics del Refugi, tots a sentir les gralles i per la tarda, primera actucació que havia de servir per preparar

R EPARACIÓ E LECTRICITAT M OTORS Tel. 93 814 1042

BOMBES D'AIGUA PER A POUS I TALADRADORES - MOTORS D'AIGUA I BOBINATGE DE MOTORS ELECTRICS 1 INSTAL.LACIÓ DE GRUPS DE PRESSIÓ I SERVEI TECNIC VIRUTEX - SERVEI TECNIC CASALS I MARTELLS- KANGO I SERVEI TECNIC BOMBES D'AIGUA PSH i KRISPOLL

II C/. BARCELONA Nº 30-::;2 C/. SOLlCRUP Nº 33 I 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

Setembre del 2001 La Torre /13

la diada del 26. Després d'un pilar de quatre. una nova torre de sis, un tres de sis i per acabar, abans del pilar de quatre d' acaba­ment, un cinc de sis net preparatiu per la diada de Festa Majar, si bé potser valia més veure el nou look castelJer del cap de colla que no pas el castell, que per cert va anar bastant bé. Aj si n' han de fer de sacrificis els caps de colla...

L'endema, com sempre la diada més dura de l' any per la colla; calor insoportable, son insoportable, resaca insoportable... Malgrat tot, la colla es va guanyar les garrofes, i després del pilar de 4 al pas de les autoritats. nova actuació llampec abans deIs homenatages (no fas cas que ens quedéssim soIs ... ). Torre de sis de rigor, cinc de sis net treballadet i pilar de quatre de comiat. ja que el pilar de cinc va baixar abans d' hora. A la tarda, després que la democracia dictés sentencia, pilar de quatre a l' entrada del Sanl.

Diada de Festa Major

La diada es presenta va amb ganes. Després de gaire bé tres anys de no fer-ho es volien tornar a descarregar el quatre amb I'agulla i el cinc de set a la mateixa diada, i va faltar ben poc per aconseguir-ho.

Després d'entrar en un Cap de la Vila fon;a pIe de gent amb els pilars de quatre caminats, la colla es va posar mans a l' obra obrint-se plae;:a amb el tres de sel. Una pinya molt compacte i un tronc confiat van permetre descarregar el castelJ amb tranquil·litat. Quan de I'any. En segona ronda s'encara el castell que més mal de caps va donar a l'equip tecnic (i com corria el Gelocatil...). Amb diversos canvis respecte als cinc de sis nets deis dies 23 i 24 el castell es va enlariar amb fermesa i sois va patir a la sortida de dosos, completant-se el primer cinc de I'any. Per tancar l'actuació, quatre de set amb I'agulla amb un quatre molt ben carregat i descarregat, si bé el pilar no va poder resistir dues batzegades i va acabar baixant pel dret.

Dos pilars de quatre aixecats per sota van cloure eJ que va ser la millar actuació de la lave en les darreres temporades, actuació que no tardara gaire en superar-se. Optimisme per sobre de tal.

Pel que fa als amcis de Reus (317, 517, 417a) ¡Barcelona (217,517, 4I7a), bona actuació de set i mig si bé s'esperava aJgun castell de vuit que no faltaven en aquesta actuació des del 1996.

En resum, satisfacció en el sí de la colla per J' actuació i per veure diversos castellers d'aquells que es posen la camisa algun cap a l' any, pero que en diades com aquesta on la colla voJ donar el maxim són tan importants com qualsevoJ altre. La intenció per part de la colla de que no hi hagin ex-castellers si no castellers que es poden posar la camisa quan puguin o vulguin és impor­tant per que una colla es plantjegi objectius més ambiciosos. Des d'aquí moltes gracies a tots aquells que han ajudat a la colla i s'han posat en les pinyes de la lave. Els castells que s'han fet també són vostres.

La Llagosta

L'última de la fila, fins Santa Tecla, és claro A la Llagosta i vam anar a tomar la visita als amics de Ripollet de fa dos anys i de pas a veure si es podien fer castells de set, per preparar troncs

Pilar de cinc, Festa Majar deis Monjas, 23-7.2001

r aixecat de sis per la sortida (un assaig = castell a plae;:a, -anem de "sobraos"-) i aquest es va executar molt bé. Pero anem per parts.

El castell de sortida va ser la torre de sis, per variar, pesade­ta, no fas cas que ens surti la de set i així ja anem fent deures. A continuació quatre de set, amb estrena de baix, segon itere;: nous, preparant el nou de set... (no home que es broma), enlairat sense cap problema. Segon quatre de la temporada que ja tocava. 1per acabar el castell esperat, el tres de sis per sota, un castell que fa colla, on hi participa activament tant la gent que puja com els que aixequen. Cap problema aixecat i descarregat facilment. Per acabar dos pilars de quatre aixecats per sota perque acabés de pujar la canalla quena ha havia fet.

ESPECIALISTAS EN ÁRBOLES

TONY FRANCIS

-més Ileugers, per fer pujar nous castellers en castells de set, per Te!. 93 8942674 • Fax 93 8942674fer pujar canalla nova; i ves per on es van poder complir gairebé

Móvil: 667 525 971tots els objectius. A l' assaig de divendres abans es va preparar tonyfrancis@hotmail.com

14/La Torre Setembre del 2001

COLLA ENDIN5 Nova junta

Des de mitjans de temporada un nou grup de gent és l' en­carregat del funcionament de la Colla mitjanyant la Junta Gestora que es va crear a finals de la temporada passada. Així doncs, després que l' antic president en Siscu Rosell deixés el carrec després de forya anys d'ocupar-Io, un grup de joves Je la Colla són ara els encarregats de tirar endavant la love. Aquest grup de gent esta format al seu davant per un tríada de persones, així doncs no s'ha volgut tornar al model tradicional on una per­sona era l'encanegada de cuidar-se de tota la feina afer sinó que s'ha apostat per la interacció d'un bon nombre de gent. En Gerard Col!, la Rosa López i en Marc Molina són al capdavant d' aquesta nova organització ajudats obviament per altra gent de la Colla. Cal tenir present que és amb la unió de tots que acon­seguirem tirar endavant un projecte com el nostre. La unió fa la forya i en aquest cas també la pinya. El més imponant per aques­ta nova junta és que tothom aconsegueixi fer la seva feina amb ajuda d~ tots, no tot s'ho ha de canegar un, sinó que entre tots és més facil de realizar. 1 també cal tenir present que tothom té el seu lJoc en una Colla com la nostra, ja pugui ser al tronc, a la pinya o a la mateixa directiva: tots treballem per un objectiu ben clar, el bon funcionament de la Jove amb els millors castells que es tinguin a l'abast i aconseguir allo tan maco del "bon rotllo" entre tots.

Junta Gestora

Parla l' equip teenie Com ja sabeu, a la Jove, estem dissenyant unes temporades

amb poques actuacions, amb la finalitat de no comprometre excesivament els nostres castellers i tan soIs fem actuacions on creiem que podem fer bons castells i passar-ho bé. Ja hem estat més de 120 els castellers i castelleres que ens hem enfaixat enguany en un moment o altre i creiem que en les diades impor­tants que ens queden podem reunir-nos un nombre important d'aquest centenar llarg per dur a tenne bones actuacions, ja sigui amb la camisa de la colla o bé amb alguna samarreta del color de la colla com fan alguns aficionats castellers de la nostra vila.

Ens agradaría que el grau de compronús amb la colla sigui aquell amb el que tothom s'hi trobi a gust (exceptuant els caste­llers que tenen intenció de formar part del tronc o d' ocupar posi­cions importants a la pinya que han de ser més constants perque són posicions que requereixen més assaig). Tant si es vol venir

a actuacions puntuals, com venir regulallnent als assaigs i a les sortides, des de la colla seran respectades totes les opcions. Ara bé, les intencions de millora tecnica i superació per pan deIs cas­tellers és innegable i en funció del nombre de castellers que acu­deixin als assaigs i a les sonides, sempre intentarem fer els millors castells possibles.

L'actual Junta Tecnica de la colla quan vam ser escollits a finals de l' any J999, vam procurar establ ir un pla de treball, per intentar retornar a la colla al nivell que es mereix. El primer any vam creure que haviem de destinar la major pan deIs esforyos a la canalla, i és per aixo que es va crear un equip de canalla el més ampli possible. tant en el vessant tecnic com en l'adminis­tratiu, es van reactivar els metodes de captació habituals de nous membres i vam dedicar una atenció especial durant els assalgs als més menuts.

Durant aquesta segona temporada per l' equip tecnic i amb aquest tema de la canalla bastant encarat, pero mantenint al mateix temps uns bons equips tecnics i administratius molt pen­dents de la canalla, vam pensar que era imprescindible per al futur de la colla la incorporació de nous castellers que acabes­sin de donar el gruix necessari Je gent per ::mar afer actuacions el més bones posible. És per aixo que vam animar la Junta Gestora responsable de la colla, a que iniciessin una campanya publicitaria, a més de demanar als castellers que fessin córrer la veu (la millor publicitat és el boca a boca). En la primera part de la temporada els assaigs també hem intentat que fossin el més participatius possible i gairebé sempre tots els castel!ers presents al' assaig han fet proves de tronco Les sortides també han estat obertes a fer pujar el maxim de castellers possibles (a vegades sacrificant algun castell) i en aquest sentit hem pogut veure un bon grapat de cares noves al tronc deIs nostres castells.

Tot aixo sembla que comenya a donar els seus fruits i ja són 25 els nous castellers que s'han incorporat enguany a la colla. Ara es feina deIs més "veterans" (de tots els veterans) el saber­los integrar i fer-los partíceps d'aquest projecte comú que és la love de Sitges. Aquestes noves cares han de suposar noves il·lusions i la possibilitat d'un relleu en els carrecs de la colla. Entre tots hem d'instruir-Ios en el món deIs castells igual que en el seu moment van fer amb nosaltres. És important fer créixer la colla en amplada abans que en alyada. La Jove ha de créixer en nombre de castellers i en infraestructura directiva per plantejar­nos donar un pas endavant en quant a r alyada. Pensem que és més difícil manten ir-se que anibar-hi i hem de fer les coses pas a pas per gaudir del millor futur possible.

Junta Tecnica

TaberIl.a Vasca

Fent Tradició, al vostre costat

c/. Mayor, 22 Te!. 93 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Setembre del La Torre /15

Els ulls del poeta

Magma huma

d' un volea ences

de cridoria

construeix ma sobre ma,

cos sobre cos,

el cim de peU i suor

1 camIsa.

Erupció ferma

i exuberant on

una ma d' infant

encén la danera espuma

acústica a toc de graBa.

El volea cedeix.

Esclata la pla<;a.

'.-~-. - ­ ~ ~

e/. Sant Francesc, 36 08870 SITGES

COLLA ENDINS

Prisma de mans

Els ulls de la crossa

Sóc pedra d'uns fonaments,

aquí tots som pedres abra<;ades,

roques ígnies, solides peces

de l'engranatge del caste11

ran de teLTa.

La foscor m' acompanya,

només el so és el guia i

la tremolar de cossos en tensió.

No puc veure el tronc,

sóc

alTel

de I'arbre.

No puc veure el castell,

pero sóc

pedra

deis seus fonaments.

Els ulls de l'anxeneta

Jo no tinc por.

M' enfilo com el vent,

suau i ferm,

aixo diu la mareo

(El primer dia

sí que vaig tenir por, és un secret,

no ha digueu a ningú:

tremolar de carnes,

nus a la panxa i núvols

als u11s i jo

amunt!

1 en fer l' aleta, vaig veure

un angel que em va fer un regal.

Mai més no he tingut por!)

-La Júlia no sap

que Niké

va estendre les seves

ales daurades com foc,

se li apropa

i va Iliurar-li una corona de 11orer-.

Lidia Gázquez Olivares

QCafe j'ljar GESDIR ASESORES 2000, S.L.

<!El ~efugí Asesoría de empresa, fiscal, contable y laboral

Rafael Llopart, 60-64 Te!. 93 811 41 55Telf. 93 894 05 03 08870 SITGES Fax 93811 41 56Barcelona

16/La Torre Setembre del 2001

COLLA ENDINS

La imatge que la colla dóna al poble per les Festes Majors és important

SORTIDA D'OFICI DE SANT BARTOMEU 1 DE SA TA TECLA: TOTHOM AMB CAMISA (O SAMARRETA) DE COLOR VI

AIguns sortim en altres balls, i estem esgotats. D'altres ens adormim. D'altres ja no venim als assaigs. ni a les actuacions durant J'any. AIguns sí assagem, pero anem a les sortides d'ofici sense "unifonlle" casteller. Fins i tot, hi ha qui no hi va perque pensa que la sortida no és important. Doncs bé, jo us proposo el següent:

Interessa que anem a les sortides J'ofici de les dues fes tes majors. És en aquestes ocasions on els convilatans es fixen si som molts o pocs castellers. La Festa Major és la sortida més important per a la jove, i la de l'ofici és la sortida més cmble­matica, la més típica, la de sempre. lnteressa que hi anem amb camisa (o samarreta de color vi). AIguns de nosaltres anem "de paisa", i per a la gent del poble no comptem com a castellers, i diran que els castellers són poquets. Sí, la lave es mereix que tinguem cura de la seva imatge. En definitiva: és important mantenir la tradició de fer castells, especialment a la nostra Festa Major, i per a la colla és impor­tant donar bona imatge. Aixó és possible anant a les sortides d'Ofici i amb camisa (o samarreta de color vi). Hi podem anar tots els castellers, tant els que van als assaigs com els que no hi van.

Un casteller de la Jove.

El grup de carnaval en plena Rua de l'Extermini

Carnaval lave 2001

La Colla lave de Castellers de Sitges va teniL com és habi­tual, la seva representació al Carnaval de Sitges 2001. Amb la par­ticipació de més de 50 comparsers, aquest és el sise any consecu­tiu que la lave decideix mantenir-se viva en una activitat extra­castellera i lúdica. Aquesta iniciativa permet als membres de la colla un contacte constant en els mesos que queden fora de la tem­porada castellera.

Amb la incorporació a la Comissió de Carnaval de nous mem­bres, la feina es va fer menys feixuga. I després de molta feina i d'alguns mals de cap, tot va sortir bé i a tel1lps. La Comissió va optar aquest any per la disfressa de satirs i nimfes. Així que tant en la sortida de diumenge (sel1lpre l1lés tranqui]·la), com en la de dimarts (la sempre esperada rua de l'extermini), la lave va posar els seus cinc sentits per gaudir d'un carnaval complet i ho va acon­seguir amb la satisfacció de la feina ben feta.

La presencia de la colla en les activitats lúdiques que es duen a tenne durant la resta de l' any a la nostra vila és molt important i és quelcom que hauríem de conservar. Aquesta activitat ajuda a que augmenti la notOtietat de la colla.

Tots posem el nostre petit gra de sorra i el carnaval n'és una part.

Fins l' any que ve!

La Comissió de Carnaval.

PERRUQUERIA

PAGES

Carrer de Sitges, 8 Telf. 93 896 04 99 08810 Sant Pere de Ribes

Setembre del 2001 La Torre /17

COLLA ENDINS La Nostra Canalla

Es possible que si ens preguntessin per tots els noms i el fer de la nostra canalla, per molts castellers ens seria difícil de con­testar. Una de les raons pot ser perque en són uns quants i, a vega­des, perque no ens prenem una mica d'interes en coneixer a aquells qui decideixen en l'últim instant. si el castell dibuixa una aleta o no.

Aquesta petita entrevista no ens descobreix gaire coses, pero fa que poguem coneixer una miqueta Olés tota la nostra canalla; i que quan els veiem cÓ1Ter, jugar o cridar per l'assaig, ens costi menys apropar-nos-hi i fer-hi broma; fer-los nostres, perque al cap i a la fi, ells fan els nostres castells.

LES PREGUNTES 1.- Com vas arribar a la colla? 2.- Perque t'agrada fer castells? 3.- Quin és el castell que més t'agrada? 4.- Que vols ser quan siguis gran? S.- Que t'agrada fer en el teu temps l)jure?

El CarIes

Té 4 anys i és de Sitges. És el més menut de la colla i ja ha fet el pilar baixat per les escales de Sta. Tecla. També acostuma afer tots els pilars d'entrada a pla,<a on demostra ser un autentic valent, molt concentrat perque sinó diu que el castell cau.

I-No me'n recordo. 2-Perque són alts. 3-EI pilar entrat a pla,<a. 4-No ho sé. S-No ho sé.

La Mar

És de Ribes i té 7 anys. És de les noves incorporacions d'aquest any i forma part del grup de les rosses. Fa d'aixecadora i fara d'an­xeneta tan bé com les seves companyes.

I-Perque jugava al rocOdrom de la colla del parc Infantil de Nadal. 2-Perque és molt divertit. 3-EI pilar aixecat per sota. 4- o ho sé. S-Veure la tele.

PAPERERlA PUlG

}llaterial d 'oficina i escolar Papereria de regal

Sant Francesc, 11 Te!. / Fax 93 894 14 72 08870 SITGES

L'Ángela

També és de Ribes i té 10 anys. És la protagonista del tres de set, i tot i que encara fa d'anxeneta i axecadora, aviat baixara al pis de dosos. També pertany a la colla cle nenes rosses que tenim a la canalla i són molt divertides les cares que fa quan el ca tell tre­mola una mica.

1-Vaig venir a la colla en fer un taller de castells a l'esplai del GER..

2-Perque des de petita que m'han agradat. 3-EI quatre de set amb I'agulla. 4-Veterinaria. S-Dibuixar j pintar.

La Isabel

És de Barcelona i té 9 anys, tot i que passa I'estiu a Silges. temps que aprofita per venir amb nosaltres afer castells. Fa d' an­xeneta i algunes proves a dosos. Pertany també a les nojetes ros­ses del pom de dalt i s'ha de destacar la finura i elegancia que marca el seu estil casteller.

L-Perque vaig participar al rocodrom de La colla del parc Infantil de ada!.

2-Perque és divertit. 3-EI tres de set. 4-Veterinaria. S-Jugar.

La Claudia

És de Ribes i té 8 anys. Ha fet i fa d'aixecadora i d'anxaneta i ja comen,<a afer proves de dosos. A La CLaudia només ti falta el cavall pigat i el mico per ser la nostra Pipio Té un germa I 'Ot que un dia o altre vindra afer castells tot i la seva constant negativa.

1- Vaig venir la colla en fer un taller de castells a l'esplai del GER.

2-Perque m'agrada enfilar-me. 3-EI tres de siso 4-Cantant. S-La gimnastica.

C. Ajuntament, 3 Te!. 93 896 OS 76

08810 Sant Pere de Ribes

l8/La Torre Setembre del 2000

COLLA ENDINS EISunil L'Alba

El Sunil viu a Sitges i té 8 anys. És deIs nous d' aquest any a la colla i rapidament s'ha guanyat la simpatia de tothom gra­cies a la seva manera de ser. Ha fet d'aixecador i ben aviat podra fer de dosos. Té dues germanetes molt simpatiques que són l' alegria deIs assaigs perque no paren de córrer i riure, pero encara són molt petites per fer castells.

l-Perque vaig participar al rocOdrom de la colla del pare Infantil de NadaJ.

2-Perque et distreus. 3-El tres de set aixecat per sota. 4-Vull un laboratori per fer experiments. 5-Natació.

El Sergi

El Sergi també és de Sitges i té 10 anys. És igualment nou d'aquest any i tot i ser l'últim en arribar s'ha incorporat molt bé al col·lectiu de la canalla. Ha fet d'anxeneta de pilars i com a dosos segur que fara molts castells.

I-Perque la colla fa ver un taller a la nostra escola.

2-Perque hi ha gent molt simpatica. 3-EI pilar aixecat per sota. 4-Arqueoleg. 5-Natació.

La Zaray

Té 10 anys i viu a Sitges. És la dosos revelació d'aquesta temporada i ha demostrat que porta l'esperit casteller a dins. En poc temps ha fet molts castells de set pisos. És a més a més molt simpatica.

l-Perque la colla fa ver un taller a la nostra escola.

2-Perque és divertit. 3-EI pilar de cinc aixecat per sota. 4-No ho sé. 5-Jugar.

La Fanny

L'Estefania té 12 anys i és un deis membres més coneguts de la colla. La podem reconeixer pel seu característic to de veu i pels seus ulls blaus. Ha fet d' aixecadora, anxeneta i aquesta última temporada s'ha estrenat de dosos.

l-Per la meva germana que feia castells.

2-Perque és di vertit. 3-EI tres de set aixecat per sota. 4-PelTuquera. 5-Jugar i veure la tele.

Té II anys i és de Sitges. L' Alba és de les veteranes de la canalla. Es va estrenar fent d' aixecadora, també ha fet de dosos i aquest any s'ha estrenat fent de quarts. Destaca per la seva constancia i per la seva atenció, sempre disposada a miliorar atenent a les indicacions que Ji donen els més experts.

l-Perque van venir a fer un taller a la meva escola.

2-Perque m'agrada molt, es guay, diferent i emocionant.

3-EIs aixecats per sota. 4-Arqueologa. 5-Natació i dibuixar.

El abí

Ell també és de Sitges i té 12 anys. És deis pocs nois del pom de dalt ja que gairebé tot són noies. Ha fet d' anxeneta i de dosos i tot i que no Ji sentim gaire la veu, és un deis puntals en aquesta posició.

I-Perque van venir a fer un taller a la meya escola.

2-Perque m'agrada actuar a les places i al meu poble.

3-EI tres de set. 4-No ho sé. 5-Sortir amb els amics, jugar i estudiar.

La Júlia

Té 13 anys i és de Barcelona, tot i que passa molt de temps a Sitges. Ha fet d'aixecadra, anxeneta i de dosos a la Jove. La reconeixerem per la seva llarga cabellera i perque té dos ger­mans més a la colla. L' Anna i l' Esteve.

I-EI meu pare va parlar amb el cap de canalla per venir a la colla.

2-Perque m'agrada . 3-EI cinc de set. 4-Dibuixant de comic 5-Estudiar.

cuina cat:alana

restaurant

El Celler -Vell

./Sanr8onav.'nluran"21 SITGES fel:038/1/9 61

etembre La Torre / 19

-~-~

2000

---, II !JAlA p/4 ¡p/4cnm 4/6 316 4/6a 516 3i6s 2/6 p/5 4// 3rt 41 la ,){J!JIAlJA I niada Fe.t" Maior I 21í-ll <¡d Id Id Id lct

¡Esparraguera - i 11-9 Id Id Idn Id Id 23-9 2d ldb Idn Id

I ¡ _".:J.._'" Id Id Id Id Id

1-10 Id Id Id Id

I 15-10 Id Id Id Id ¡VIII" Diada i 29-iü id id id id Id

[ 2 17d 6d 6d gr! 3d 1d 10d 3d 'id 'id 3·1 !d i 15 ACTUACIONS O Ic Ic

O lid lidI [ i ¡ ---i

p/4cam== pilaí de quatrc cru~inat /! lcLi= castcll dcsclli~cgat nct j/ ldb= 1 dCSCllií'cgat baixat per les escales de La Punto /./ 1irl= intent rlesmllntat // 1c= c3stel1 c31Teg3t

2001 ____J

Id ldn ldn Id

.w ....

, . 1U

2d Id Id 2d(In) Id

2d Id id*'lo

2d~ Id 2ds

:>/6a 5/6 :>i6s 2/6 Id

Id Id Id ld Hd/ld .u lu ld lJ le lid Id Id Id

Idn Id 1,.! "

Id le Id Id Id Id

4d 4d id id id id 9d id id 4d idi 11 ACTUACIONS ~ lid I 5d lc lc lid lid

1 lii i p/4ca..~- pilar de quatre carni..~nt // l(L~- cast.eTI desclliregat net // lds-cast.ell deSCalTegat per sota 1/ 1id- int.ent c1esmll¡'1tat // lc= castel! carregat Ji li= L"tltent jI *= 1 canü.."tlat) ~i.~:ec?l per sota i pOltat al balcó /1 **= 1 pilar aixecat per la tarda a rentrada del Sa.t"lt.

CLUB NATACIO ,-

SITGES Fundat I'any 1925

InstaHacions: • Sala de musclIlaci<i Activitats: • Classes de gimnilstica • j sala púlivalent • Aerobic i Steps

• Piscina c1imatitzada • Ping-Pong • Classes de natació per a • Toga • 4 pistes de tennis • Mini basqllet totes les edats • Arts marcials • I pista de padle • Sauna • Cursets de tennis, c1asses • Dansa jazz • 2 pistes de frontó • Jacuzzi particulars • 2 pistes de squash • Central de recarrega de • Gimnas bombones d'oxigen Informació: Passeig Isaac Albéniz, 6-8

"Urb. Vallpineda". TeI. 93 894 01 16

IMPREMTA

L ECO de SITGES

Impresos comereials - Catalegs - Revistes - Fulletons Cartelleria

Llibres i altres - Fotocomposició Maeintosh

CARRER BONAIRE, 6 TEL. 93 894 30 34 FAX 93 894 98 30 08870 SITGES

Administració de LoteriaNo2 el Sant Francesc, 44 ~ITCf ~ Tlf. 93.894.41.51

-

'" "'" Novedades Megapeña Lotería Semanal Listas de Lotería DISPONIBLE YALotería de Navidad Lotería del Ni ño SU LOTERÍA DE Resultados Comprobación de boleto Botes Propuestas Estadísticas Programas Descargas gratui tas Noticias Links Historia Chat

I t ae