La orre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Primavera 97 Núm.9

SEMPRE J VE

2· La Torre

EDITORIAL

Que lafoTra ens acompany'•

La temporada Je 1996 sera difícil d'oblidar per a tots nüsaltre~. Moments d'iLlusiÓ, moments de satisfaccit\ moments de frustració i moments amargs defineixen el que va ser la quarta temporada de la love. Des d'una optica tecnica, la temporada va estar marcada pels tres intents de quatre de vuit, pero, passats els mesos també podem fer una analisi en que, malgrat la frustració de no poder haver assolit aquest castell, el treball que vam realitzar va ser salid i sa­tisfactori. En pocs mesos vam fer un pas molt gran: el pas que ens indicava que es­tavem preparats per fer castells de vuit. Ens vam quedar a les portes, pero vam sortir amb el convenciment que hi poderm entrar. Caldra potser més concentració i més res­ponsabilitat per part d'alguns, pero segur que hi serem.

Des d'un punt de vista social, la tempo­rada del 96 va ser de prou importancia per a la Colla. Vam fer un pas endevant molt important en creixement de gent i en com atendre els problemes que vam rebre.

A les actuacions de Santa Tecla, Vila­franca i la Diada, hi havia més de 160 ca­mises de color vi. 1, arnés (i aixo també és molt important) decenes de gent de Sitges que era amb nosaltres, a la pinya, diospo­sats a vibrar amb la colla del seu poble. El primer dia en que vam intentar el quatre de vuit (la vigília de Santa Tecla) el Cap de la Vila era pie de gom a gom: ningú venia a veure cap castell de nou ni cap colla líder, sinó la nostra Colla, la Colla de Sitges.

Cal refor~ar aquests vincles amb la gent del poble i cal continuar creixent en caste­llers, en implantació social i en solidesa. D'aquesta manera, serem una Colla prepa­rada per fer castells de vuit i anar amb el cap ben amunt.

Que la for~a ens acompanyi!

CARTA D'UNS DELS DOS RESPONSABLES DE PINYES

Responsabilitats com a castellers de la Jove

PERE COLL

Quatre de vuit, quatre de vuit, ... Aquest va ser el crit de guerra de la love durant tot el final de la passada temporada, pero que al final no es feu realitat. Allo sí va ser mala sort! Caure tres vega­des seguides amb l' aixecador col.locat i l'enxaneta entrant (sera difícil que cap altra colla iguali aques­ta trista fita), pero tots ens vam dir: "segur que l'any vinent no caura i el podrem descarregar", i oeh, oeh, oeh, (jiesta,fiesta). 1va arribar I'hivern, i el fred, i el Carnaval (amb alguna borratxera) i com no, una nova temporada castellera, la cinque­na per a la love. Enmig pero, es va produir una important renovació dins la tecnica amb un canvi en l'equip de canalla, en I'equip de pinyes i en el cap de colla. Aquest canvi va su posar que en Jo­sep Vidal i un servidor (el que mai s'anomena a les pinyes) passessim a dirigir conjuntament l'equip de pinyes, feina for~a complicada, tot i que algú no s'ho acabi de creure. És a partir d'aquí, com a integrant de I'equip de pinyes, que m'agradaria fer una serie de reflexions al voltant de la Colla i aquesta nova temporada que ence­temo

Diuen els entesos en castells que aquest any la love ha de donar el difícil pas cap a colla de vuit després que l'any passat descarregués amb gran seguretat molts castells de set i fes uns grans in­tents de quatre de vuit. Aquest pas pero, no és gens facil i no ens podem permetre viure deis records de I'any passat i pensar que la feinaja esta feta j

que aquest any fer el quatre de vuit sera bufar i fer ampolles. S'ha d'anar pas a pas i abans d'intentar de nou un castell de vuit s'han de tornar afer els de set, tant els consolidats com aquells que costen una mica més o encara no han sortit del tot (torre de set) i, per tant, cal treballar fort durant tota la temporada, del primerfins a l'últim dia i així, pot­ser, aconseguirem el nostre objectiu.

1 treballar fort que vol dir? Doncs vol dir, en primer lloc, anar als assaigs (a ser possible més puntuals), ja que és ellloc on es fan veritablemel1t els castells, no sois a nivell de tronc, sinó també a nivel1 de pinya, puix fa falta gent per poder mon­tar unes pinyes ben grans i maques per veure com s'aguanta el castell al damunt, com treballa la gent, i si fa falta fer les correccions oportunes. És per aixo que quants més siguem millor (penseu que per montar una pinya de cinc fan falta més de cent persones i ja no dic res per a la del quatre de vuit), alts o baixos, prims o grassos, tots tenim un lloc al castell,ja sigui pujant, fent de vent, lateral, crossa o tap (feina molt important i gens reconeguda). Al mateix temps, la gent és necessaria per vollar les proves deis castells i així evitar que aquests pu­guin caure aterra (sembla una tonteria pero no ho és).

Pero no tot s' acaba amb fer acte de presencia a l'assaig. Cal una bona predisposició de treball i concentració en el moment de montar els castells i les pinyes ja que un castell no s'acaba fins que ha baixat I'últim casteller i no crec que a ningú agradi que un castell caigui quan estan baixant els quarts, seria molt trist i lIastimos! Una altra cosa important és el silenci a l' hora de fer les proves, tant per part deIs grans com de la canalla (tot i que aixo és molt més difícil, pero s'ha de mirar d'aconseguir) i així podrem escoltar les indica­cions que fan els tecnics (poseu el peu així o aixa, acoteu el cap, aquesta ma que traballi més amunt...) i evitarem espantar a la canalla.

Tot aixo que estic dient per al' assaig és igual de valid o més per les actuacions, pero si aconse­guim corregir aquests aspectes als assajos segur que després a pla~a no es repetiran i de ben segur que ens en sortirem amb la nostra, que no és altra que acabar sent un colla de vuit. Endevant love!!

DILLUNS FESTA SETMANAL

e/. Sant Pau, 35 Tal. 811 04 19 08870 SITaES

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla love de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton Ferret, Lluís M. Soto i Santi Terraza. Col'laboren en aquest número: Pere Coll, lordi Dolera, loan Domingo. Jordi Figueras, Valentí Mongay, luli Selma, Esther Trincado i loan Valera. Publicitat: loan Sabaté Impressió: Trito d'art. Sitges Adre-;a: Palau del Rei Moro. Carrer d' en Bosch, 14 08870 Sitges

La Colla Jove de Castel1ers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants

Distribució gratuita (500 exemplars)

El 10 de desembre passat, al Pa­lau del Rei Moro, l' assemblea de la Colla love de Castellers de Sit­ges va dur a tenne la renovació de dmecs que marquen els seus es­tatuts amb una absoluta i exquisi­ta normalitat. Nou cap de colla (i equip tecnic) i continu'itat en la presidencia (i equip directiu) van ser el resultat d' aquesta assemblea, a la qual només es van presentar una candidatura per a cadascuna de les dues tries.

Josep Maria Almiñana i Mun­tané substitueix Oscar Farrerons amb un equip tecnic al qual s' han incorporat noves persones, sota la mateixa voluntat de treballar de forma decidida i compacta.

L'equip de canalla, dirigit per lordi Figueras, apareix com un deis punts claus de la nova tecni­ FOTO: ÁNGEL VILLENA

ca. La necessitat que aquest equip rebi el suport i la coJ.Jaboració d'una lIarga !lista de castellers és Junta tecnica un deIs factors que mesurara els exits de la love per a aquesta tem­porada.

losep Maria Almiñana (cap de colla) lordi Cazorla i luli Selma (adjunts)

lordi Figueras (cap tecnic de canalla) losé Antonio Carrasco i Íñigo Cilleruelo (ad­

La lunta directiva toma ser pre­ Pere ColI i losep Vidal (Pinyes) junts)

sidida per Santi Terraza i repeteix -gairebé a la totalitat- un equip amb el qual ja hi ha treballat en Junta directiva els dos darrers anys. Tot i aixb, la directiva ha modificat part de la Santi Ten'aza (president) Col.Iaboradors: seva estructura: ha creat cinc grans lordi Casterad (vice-president) Álex Rodríguez (coordinador de la Comissió arees de treball, que basaran la fei­ lordi Dblera (secretari) d' Activitats, integrada també per Álex Arbo­na programada per als prbxims dos losé Luis Garcia (tresorer) nés, loanra Domingo i Lluís Soto), Mbnica Ra­anys. Vocals: fecas (Material), Núria López (Vestuari), Eva

Paral.lelament, J'equip de loan Sabaté (Funcionament ordinari) Vila (Congressos), Íñigo Ci!leruelo (Radio) i col.1aboradors ha rebut noves in­ losep Galindo (Premsa i Societat) losep Moya (Delegació de Ribes) corporacions, destinades a dotar lordi Fan'erons (Control físic i medic) l' estructura social de la Colla d' un loaquim Monasterio (Canalla) camp d' actuació més ampli i com­ Francesc Rosell (Club d' Amics de la love) plet.

COLLA ENDlNS La Torre· 3

Ara i sempre: Jove La Jove de Sitges estrena nou cap de colla i reforr;a la seva estructura social

REDACCIÓ

"" BOCAPA

•••

4· La Torre COLLA ENDINS

Alguna cosa Olés que tres intents ferOls En les tres ocasions, el carro gros cau amb I'aixecador col.locat

FOTO: ESTHER TRINCADO

SANTI TERRAZA

Es fa difícil trobar referencies an­teriors. Moltes colles han ensopegat en di verses ocasions fins afer-se amb el quatre de vuil. AJgunes ho han acon­seguit després de vuit, deu o fins i tot catorze intents. Altres l' han coronat al segon o tercer in­tent, pero després

Excés de con­s' hi han passat fian9a? Falta de varies tempora­responsabi Iitat? des fms a tomar­Potser hi va ha­lo a fer. Pero mai ver una mica de cap colla s'havia tol.quedat a les por­

L'experien­tes del quatre de cia és obvi que vuit amb tres in­no la tens finstents amb ]'aixe­que no t'hi hascador col.locat; trobat amb laés a dir amb realitat di versosI'últim pas afer. cops. La con­LalovedeSit­fian9a probable­ges es va decidir ment va ser ex­afer-se amb cessiva, potseraquest mític cas­perque el resultattell -que marca deIs assaigs era una barrera, si molt bo o potser més no, psicolo­perque la nostra - gica en el món

(la primera el 12 de julioJ); el quatre de set net fins a aixecador set cops (la primera el 21 d'agost), i el peu del tronc fins a quints, dotze vegades (la primera el 19 d'agost).

Que va passar, dones, perque no po­guessim carregar cap deIs tres intents de quatre de vuit?

M a n c a d'experiencia?

casteller- perque havia demostrat abastament que tenia absolutes garanties d'exit.

EIs assaigs -el laboratori on es construeixen els castells- van donar lIum verda perque la Colla portés a pla9a el carro gros, amb motiu de I'actuació de Santa Tecla (la vigília d'aquesta festa sitgetana). Feia temps que la tecnica havia optat per treba­llar a fons totes les possibi litats del quatre de vuit: l'aliniació es perfila­va, els defectes es corregien i, sobre­tot, a la pinya s' havia apres a treballar de debo.

L' estadística no falla: al lIarg de I'any passat vam fer el quatre de set net fins a dosos en catorze ocasions

historia ens deia que sempre que intentavem un cas­tell nou, ens en sortíem amb exil. 1la falta de responsabilitat també va ser evident, si més no, en alguns mem­bres de la Colla. EIs intents de quatre de vuit (i especialmentel de Vilafran­ca) ens han ensenyat que per lIuitar contra un castell d'aquesta emberga­dura cal que tothom estigui i vagi al cent per cent. Una simple cervesa abans de l' actuació, un esmorzar exa­gerat, una tímida ressaca o un jóker dues hores abans d'entrar a pla9a (per molt que hi estiguis avessat) són tra"idors.

Quan la love tomi a batallar per aquest casteH, caldra que aixo ho tin­

uem rou en comte.

Sitges, 22 de setembre Feia temps que I'actuació de la vigília de Santa Tecla, amb tres

colles convidades, estava en el cap deIs responsables tecnics de la love. Si els assaigs tenien el resultat esperat, si I'habitual descens de presencia als assaigs post-Festa Major era relatiu, si es corre­gien els defectes al tronc i si la pinya demostrava seriositat, Huita, sacrifici i coneixement, el 22 de setembre podía ser el Dia-D.

El Cap de la Víla era pIe potser com mai, tot i que no hi havia cap colla de nou ni de vuit. Tothom venia a veure el nostre quatre de vuit.ll'ambient que es vivia entre els sitgetans i sitgetanes que ens acompanyaven era de suport i il.lusió.

Vam obrir de cinc de set i, a J'iniciar la segona ronda, la pla9a estava immersa en silenci. El quatre de vuit va pujar rapid (amb una canalla excel.lent) i la pinya i els segons estaven perfectes, pero amb els dosos entrats van venir els tremolors. L' aixecador es va col.locar i l' enxaneta va fer la primera de les tres darreres pas­ses, pero va relliscar. Hi va tomar i, quan tenia els dos peus sobre la faixa del dos, el castell es va trencar. Només hi van mancar dos segons.

~a 7i?fúera Tapes i Plats del dia

COrT1 a Casa!

•••..... ~.# ....

-"- . -"­SAN FRANCISCO

SITGES

G/. San Francisco, 36

COLLA ENDINS La Torre· 5

FOTO: JORDI RULL

Vilafranca, 1 de novembre

Després de I'ensopegada de Santa Tecla, el titme deIs assaigs va baixar una mica, pero a mida que s'acostava la trascendental actuació de Tots Sants, la gent va recuperar les ganes i la il.lusió. En els quatre assaigs abans d'aquesta Diadahi va haver una mitja­na de 120 castellers, una xifra record, que es va traduir en unes excel.lents proves.

A la plar;a més castellera vam anibar amb un greu inconve­njent per provar aquest castell: el fet que tot el món casteller estava pendent del que podia ser una fita historica: l'intent de quatre de deu deIs verds. Ajxo era un handicap que podia restar concentra­ció. A pla'ra, pero, es va prendre consciencia i els castellers de la lave hi tenjen ganes. El quatre de vuit va pujar millor que el de Santa Tecla. S'havien corregit els defectes Ua no estava tan obelt) i el peu es mostrava compacte. Amb l'aixecadora col.locada el castell va palir un Ileu moviment que alguns castellers del tronc no van poder aturar. Ens tomavem quedar amb la mel als llavis.

FOTO: JON VALERA

Sitges, 10 de novembre

La nostra Diada era la dalTera oportunitat. De fet, en aixo hi van pensar els responsables tecnics de la Colla, quan després de la frustració que va su posar l' intent de Tots Sants, ells mateixos es van plantejar tomar-lo a provar en ronda de repetició. La in­decisió de la canalla i el fet que encara teníem una altra oportu­nitat deu dies després va aconsellar ajornar l'intent.

A la Diada, la lave tornava a mostrar-se amb ganes i il.lusió. Una gran quantitat de camises de color vi indicaven aquest espe­rit. Com en les dues anteriors ocasions, vam obrir de cinc de set i el quatl'e de vuit arribava en la segona ronda. En el moment de la veritat, la tecnica va haver de fer un canvi de darrera hora (i deixar passar tom als Castellers de Vilafranca), ja que l'aixecadora, quan tot era a punt, havia decidit que no pujaria. Aquest intent no va ser tan ferm com els anteriors i es va haver de suar i treballar més (tant al tronc com a la pinya). De nou, va caure quan ]'aixecador ja era a ]Joc. La frustració va ser total.

TEL. 894 1091 PLA<;A CAP DE LA VILA, 5 PASSEIG DE VILANOVA, 53 Te!. 894 36 46 SITGES

08870 SITGES

COLLA ENDINS6· La Torre

Carnavalitza't COMISSIÓ DE CARNAVAL

Amb aquesta mena de reclam varem comen¡;;ar aquest any tot el muntatge del que havia de ser el segon any de presencia de la Co­lla lave de Castellers de Sitges al Carnaval de la nostra vila. La in­tenció era molt concreta: mobilit­zar al voltant de la Comissió la major quantitat possible de gen!. La resposta va ser immillorable i vam gaudir de la co!.laboració d'un gran número de persones vinculades a la Colla, aconseguint d'aquesta manera un excel.lent resulta!.

Els punts més destcables van ser l'augment de comparsers fins arribar a un total de 83 (trenta més que el primer any) i la realització d'una rua millororganitzada i sen­se cap mena de tallo Amb tot aixo, volem agrair tota la gent que van col.laborar amb nosaltres.

Gracies a aquesta gent, la Co-

Campanya per buscar actuacions en congressos REDACCIÓ

La Colla ha iniciat una campa­nya per aconseguir actuacions en congressos, convencions i forums sectorials. Es tracta de l' edició d'uns díptics en els quals s'explica sinteticament que és la lave (amb fotos de la torre de set, un quatre de set amb l' agulla, un cinc de set i un quatre de set a Montserrat) i es facilita informació per contrac­tar-nos.

Aquesta campanya s'ha posat en marxa coincidint amb la crea­ció d' una area de treball específi­cament dedicada a la recerca d'actuacions en congressos i que coordina l'Eva Vila. Com sabeu,

lla va sortir al carrer en una de les fer un nou pas endevant per ser festes més importants del nostre presents en la vida social sitgeta­calendari i d'aquesta manera vam na durant tot l' any.

una part molt important deIs in­gressos economics de la Colla provenen de bolos d' aquest ti pus, on sovint no és agradable actuar­hi (fa la sensació més de ser en un circ que en una exhibició propia­ment castellera). Tot i aixo, aques­tes actuacions són de gran impor­tancia per a la Colla i cal que tots hi siguem conscients (l'any pass­at vam ser a punt de suspendre'n una, ja que no erem prou gent).

Enguany, ja hi ha un parell d'actuacions en congressos el mes de juny. Una mitjana de tres o quatre a l' any és la xifra idea per equilibrar la balan¡;;a d' ingressos i l' esfor¡;; que es demana en aquest senti!.

El nostre patrimoni JORDI DÓLERA

La Colla entra aquest any en la seva cinquena temporada. Durant aquests gairebé quatre anys hem adquirit i acumulat un volum de material -trofeus, fotografies, di­plomes, cartes, revistes, articles, etc- que comen¡;;a a ser for¡;;a im­portan!.

Per aixo penso que ha arribat el moment de posar tot aixo en or­dre i en un mateix 1I0c perque es­tigui a disposició de tot els mem­bres de la Colla, a través d'una persona que s' encarregui d'endre¡;;ar-ho i ser-ne el respon­sable.

Pero aixo, que podríem deno­minar un arxiu en condicions, de­mana necessariament una sala ben habilitada. L' ABPS ens ha cedit una habitació ai Palau que és su­ficient, no solament per ordenar i guardar aquest material, sinó tam­bé per dur a terrne les reunions que facin falta, sense necessitat que es facin a qualsevol altra part com fins ara.

Per tant, ha arribat el moment d' arreglar aquesta sala, massa des­cuidada fins ara i convertir-la en un espai d'ús comú, com tenen avui altres colles responsables. Un o dos armaris (el Caballé ja n'ha cedit un) per guardar tot el mate­rial arxivable; unes parets netes i pintades, amb fotografies de la Colla; una vitrina o prestatgeries per exposar els trofeus que la Co­lla ha adquirit; una taula amb qua­tre cadires per dur a terrne reunio­ns; i un xic de responsabilitat per par! de tots de cuidar tot aixo, crec que és suficient per conservar i mantenir en bon estat un patrimo­ni que, recordem-ho, és de tots i per a tots.

Aviat comen¡;;aran les obres: es necessitaran col.laboradors. Tots els interessats, parleu amb el lor­di Dolera.

Bar-jove La barra del bar del Palau del Rei Moro ja és oberta. Enguany s' encarreguen de dur aquest ser­vei l' Álex Rodríguez i el losep Vidal, que, per a I'estiu, progra­men una serie d'activitats (que sempre seran d'estil tranqui, ja que enguany no és permés segons quin tipus de mogudes). El bar, de moment, funciona després deis as­saigs.

L'Íñigo ja parla El programa casteller de Radio Maricel Posa '[ la fuixa va co­men¡;;ar a emtre el passat 18 d'abril. Cada divendres, a les 19.30 h., Íñigo Cilleruelo ens re­passa l'activitat castellera, tant a Sitges com a la resta del país. El primer programa de Posa'[ lafaixa va comen"ar amb una entrevista al cap de colla, Josep Maria Al­miñana.

La neu és de color vi La canalla de la lave va tornar a la neu, per tercer any consecutiu, durant les passades festes de Na­da!. L'alberg de Planoles va aco­llir una quinzena de nens i nenes de la Colla, junt amb una vintena de castellers, molts dels quals van aprofitar per esquiar a La Molina. Les guerres nocturnes entre cas­tellers (grans i petits) van prota­gonitzar la sortida.

Sequera golejadora L'equip de futbol-sala de la Colla ha tornat a realitzar enguany una campanya mediocre. El poc olfac­te gulejador (la love és I'equip que ha fet menys gols) ha impossibi­litat una classificació més pusti­va. A falta de quatre jornades, la lave ocupa la vuitena pla¡;;a sobre un total de 13 equips. Encara que­da la Copa com a darrera espe­ran"a per salvar la temporada.

--

COLLA ENDINS La Torre· 7

Dos establiments que donen suport a la Jove reben els Guardons'96 REDACCIÓ

La love va concedir la tempo­rada passada, per segon any con­secutiu, els Guardons, un premi que la Colla atorga a persones, entitats o institucions que han destacat pel seu suport a la love i al món casteller. EIs Guardons 96 es van lliurar a dos establiments locals que, des d'un principi, han destacat en diverses iniciatives de suport a la Colla: la família Camps (que regenta la pizzeria del Cap de la Vila i la botigaTres) i la familia Mongay-Castro (del restaurant La Salseta). Tots dos establiment han col.1aborat amb la love en diverses ocasions i han demostrat el seu entusiasme pel món casteller i per la Colla.

EIs Guardons es van concedir durant el Sopar de Cloenda de la temporda, que en aquesta ocasió (igual que dos anys enrere) es va fer coincidir amb la darrera ac­tuació de l'any: la Diada de la Colla.

El fet que l' actuació de la Dia­da de la Colla no complís les as­piracions que s'havia marcat la

love (el quatre de vuit) va condi­cionar, sens dubte, l'anim del so­par. L'ambient i les ganes de pas­sar-s 'ho bé van ser molt diferents d' al tres anys.

El sopar, pero, va ser un exer­cici per passar revista del que va ser la temporada. El Iloc triat (l'hotel Estela Barcelona, d' Aiguadolg) va ser un marc ben acollidor i agradable per a la vet­liada.

Com és habitual, es van fer els tradicionals obsequis de fi de tem­porada, amb un marcat estil hu­morístic: un c1auer per a la Mari­na, un estelada per al Nacho, una gorra per al Quildo, un bitllet de tren a Blanes per al Tarzán, un paper de water per al Carrasco, etc.

Pero durant el sopar es van con­cedir altres premis més seriosos: els de la canalla (amb mencions especials als més valents), els de la regularitat (la Núria López i l'Oscar Farrerons per no haver faltat a cap assaig durant tot I'any). A més, es van obsequiar diversos premis entre tots els as­sistents.

Panoramica de la sala Cosmos de l'Estela

En el tom de paraules, la presi­denta de l'ABPS, Carme Comas, va ressal tar "la bona feina que feu dins el món festiu de Sitges", mentre que el cap de colla, Oscar Farrerons, que hores abans havia dirigit la seva darrera actuació amb aquest carrec, va destacar que "veig co]]a per anys. Hi ha molta fusta". Per la seva part, el president, Santi Terraza, en una intervenció més llarga va assen­yalar que "en tres anys hem acon­seguit ser un punt de referencia clau en el panorama associatiu del poble i tornat a situar el nom de Sitges en un 1I0c destacat del món casteller. A totes les places es res­pecta molt la colla de Sitges". El president també va recordar un

FOTO: JaN VALERA

l'asteller absent a la vetllada: "Ara comencem vacances castelleres, pero hi ha un de nosaltres que no en pot fer perque es traba en una lluita diaria i permanent que no Ji permet abaixar la guardia ni un instant. Cal que tillguem molt clar que la seva lluita és la nostra llui­ta", fet que va provocar un fort aplaudiment per part de tots els assistents. El presi va acabar la seva intervenció demanant "un fort aplaudiment a la persona que ens ha guiat durant els darrers tres anys ¡que ens ha situat a les por­te' deis castells de vuit", una pe­tició que es va traduir en una for­ta ovació va servir per retre un caJid i merescut homenatge al cap de colla sortint.

La Colla posa en marxa el Club d'Amics de la Jove ment la love en molts sectors del cial que ha tingut la Colla en les Colla (des d'amics i novies de cas­

REDACCIÓ poble i donar-Ji una forma especí­ darreres temporades dins tellers fins a amants de la cultura

En les proximes setmanes es pre­ fica, per tal de reforgar aquest su­ l'estructura associativa de Sitges (i popular, aficionats castellers o gent sentara el Club d' Amics iAmigues port i aconseguir-ne el maxim pro­ en aixo les campanyes Fes-te lave captivada per lacapacitat d'atracció de la love de Sitges, I'entitat que fit possible. És a dir, es tracta de i Sempre lave hi han tingut forga a de la love). donara suport social a la nostra crear una entitat integrada per gent veure) ha quedat plasmada en Doncs bé, amb aquesta iniciati­Colla. de Sitges i de Ribes (o altres locali­ I'entusiasme que ha acompanyat va es tracta d'establir un nexe

La creació d'aquesta associació tats) a qui els agradin els castells algunes de les nostres principals d'unió entre la Colla i aquesta gent, ha estat plantejada amb la intenció pero que, pels motius que sigui, no actuacions. A Sitges hi ha molta amb l'objectiu d'ampliar la nostra d' articular en una estructura pro­ es decideixen afer-se castellers. gent que afirma simpatitzar amb la presencia social i obtenir suports pia el suport social que té actual- El creixement i la projecció so- love pero que no forma part de la puntuals quan calgui.

LA BICICLETA CENTRO COMERCIAL OASIS. LOCAL 34

Tí. 8948758

Las mejores marcas a los

mejores precios

C~TY PR.M s. l.

PROMOCIONES Y MERCHANDISING REGALOS DE EMPRESA

Camisetas, gorras, pins, encendedores, bolígrafos, ...

PlAZA CONSTITUCiÓN, S / N 08870 SITGES (SCN)

TEL. 811 02'01 FAX811 0015

COLLA ENDINS8· La Torre

Sense canalla no hi ha castells JORDI FIGUERAS

La il.lusió de tots nosaltres és fer grans castells i, per aixo, assa­gem serrnana rere serrnana apor­tant el nostre granet de sorra per intentar dur al més amunt possi­ble els més menuts de la Colla: la canalla.

Fins aquí tot és molt maco, pero el problema arribara el dia en que no tinguem cap nano per fer pu­jar alla dalt. Aixo que sembla tan esbojarrat penseu que és una ame­na<;:a que sobrevola damunt la nos­tra Colla. Si l'any passatja varem fer curt de canalla durant tota la temporada (potser no de quanti­tat, pero si de quaJitat), cosa que es va manifestar molt clarament en certs moments, als inicis d'aquest any, lIuny de millorar, hem tingut les baixes de nens for<;:a representatius.

El nostre objectiu és arribar a conquerir castells importants i, per aixo, necessitem més dosos, més aixecadors i més enxanetes, arnés de millorar la capcitat deIs que ja tenim. Colles de vuit, com els Xics

FOTO: JON VALERAMembres de la canalla, durant el Sopar'96

de Granollers es mouen en una mitjana de 20 o 25 nens per as­saig (tot i que també és cert que l'any passat van tenir molts pro­blemes de canalla), els Castellers de Cornella arriben fins a la vin­

tena, mentre que la nostra mitja­na d'assaigs és d'entre 12 i 15 nens i nenes.

Per tant, I'equip tecni.: neces­sita l'ajut de tota la Colla per so­lucionar aquest problema i entre

tots hem de fer arribar mé cana­lla, ja sigui portant coneguts, fa­miliars o bé participant a les visi­tes que realitza la Colla a les escoles i centres d' esplai de la víla. Enguany, ja s'ha anat a I'E cola Esteve Barrachina i esta previst anarals Escolapis. També s'ha programat un taller al Cau.

De fet, cal recordar que molts deis nens que tenim (o que han passat per la Colla) han vingut per haver anat a l'Esteve Barrachina o al Rusc.

Així dones, tots aquells que es­tiguin disposats a ajudar a la Jove de Sitges, els recordem que sem­pre seran benvinguts als assaigs de la canalla (que comencen a les 20.30 hores), on seran molt útils per mantenir en bones condicions una de les parts més delicades de la Colla, a més de poder-hi assa­jar (sobretot, els nous castellers).

Cal que tots prenguem cons­ciencia d'aquest punt, que, enca­ra que sigui reiteratiu, no deixa de ser crucial per als exits de la Co­lla.

Feines fora de teDlporada N.T.

Fora de temporada a la Colla hi ha feines afer i normalment les exerceixen les persones que tenen responsabilitats a la Colla, tant a l'equip tecnic com a la Junta.

Enguany hi ha hagut una feina extraordinaria a causa de l'incident que vam tenir a mitjan agost i que va marcar la tempora­da. També en aquesta ocasió, les persones amb responsabilitat a la Colla i a l'equip tecnic han portat el pes de la situació de manera absoJutament desinteressada i

Iloable: amb intel.ligencia, amb temps i amb esfor<;:os.

Quan es va originar el proble­ma, amb molt bon criteri, el cap de colla i el president van convo­car un equip de persones que va fer els tramits necessaris en un primer moment i va establir el sis­tema de visites conegut per tots els membres de la Colla.

Durant les primeres setmanes, el sistema de visites va ser restrin­git per raons necessaries. Més tard es va obrir i va tenir bona partipa­ció. De cara a l'hivern la partici­

pació va baixar i basicament van ser les persones amb responsabi­litats a la Colla els qui van mante­nir vius els torns. També, i cal des­tacar-ho, algunes persones que en altre temps havien tingut respon­sabilitats a la Colla o que en tenen de soterrades.

En una entrevista en aq uest mateix número de La Torre, el nou cap de colla demana panicipació i compromís per part de tots ple­gats per tirar endavant. Cal espe­rar que la resposta a aquesta crida sigui millor que la que han tingut

algunes de les feines que ha cal­gut fer fora de temporada (a ex­cepció de la disfressa de Carna­val, que ha tingut molt d'hit).

No obstant aixo, I'objectiu de tots aquests treballs fora de tem­porada era clar: donar supon a un company i fer tots els possibles perque progressés. En tots aquests mesos ha quedat demostrat que el qui ha··fet l'esfor<;: més gran ha estat ello

Els torns de visites continuen oberts i hi haura més feines afer. La temporada tot just comen<;:a.

TRITO D'A RT

GESTIÓ CULTURAL SONORITZACIÓ AUDIOVISUALS CJR...A.FISlVIE

IMATGES La Torre· 9

Cine de set (Vilafranea, 1 de novembre de 1996) FOTO: JORDI RULL

10· La Torre IMATGES

Tres de set (Sitges, 24-8-96) FOTO: JOAN VALERA FOTO: DOMINGO

Quatre de set amb l'agulJa (Sitges, 25-8-96) Pilar de cinc (Sitges, 24-8-96) FOTO: ÁNGEL VILLENA FOTO: ÁNGEL VILLENA

IMATGES La Torre· 11

Tres de set (Ribes, 29-6-96) Tres de set (El Vendrell, 11-9-96) FOTO: PETRUS FOTO: ÁNGEL VILLENA

Quatre de set (Sitges, 10-11-96) Cinc de set (Sitges, 25-8-96) FOTO: J. M. TERRAZA

FOTO: ÁNGEL VILLENA

12· La Torre IMATGES

Quatre de set amb I'agulla (Sitges, 24-8-96) FOTO: ÁNGEL VILLENA

COILLA ENDlN5 La Torre-13

Lo CASTELLER DE LA PUNTA

En el primer moment la feina del baix és activa. En el segon moment és, fonamentalment, passiva. Com al cante de la cigala i la formiga, el baix treballa a l'estiu (quan es mun­ta la pinya) per no patir a l'hivem (quan es fa i es desTa el castell). 1 com en les formigues, de la seva feina individual en depen el majar o menor patiment propi pero, tam­bé, deIs altres.

Els baixos són les primeres per­sones cridades pel cap de colla i s' han de posar al seu lloc perque les persones que van a la pinya es co­mencin a orientar. Em sembla que no és cap bestiesa recordar que si no callen i no es posen a lloc, no s'hi posara ningú.

Quan tothom s'ha posat més o menys al seu 1I0c, comenya el tre­ball actiu deIs baixos. Previament hauran parlat amb els cardans deIs altres baixos que tenen a banda i banda per decidir com s'agafaran sense fer nasa a la feina del cardó. Un així o aixá (total, dues paraules) estalvia dotzenes de renecs durant la construcció del castell que, a part Je posar nerviós a tothom, poden provocar interferencies en les ins­truccions del cap de colla.

Arribat aquest moment, la perso­na encarregada de prendre la mida al castell entra al cercle (o quadrat) que formen els baixos i els dóna in­dicacions que han d'escoltar amb atenció. Seguidament el castell es Iliga: els cordons s'agafen i entren les agulles.

Si les agulles queden ben col.1ocades el castell es podra tirar. D'aquí la importancia de facilitar­los una bona entrada. Sense for<;ar la mida del castell ni donar cops de cul al cardó, cal guanyar espai per­que entrin bé. Una tecnica pot ser entrar de pit i de ventre i girar el cap ,1 dn costal. Aquest darrer detall evita

De baix estant una topada innecessaria del cap de l' agulla amb el nas del baix, des­agradable per a un i per al' altre, tot i que el baix té tates les de perdre. Quan l'agulla ha entrat, obviament, cal mirar novament endavant i deixar que pit i ventre tomin a les dimensions que li són propies.

En aquest moment són les agu­Iles les encarregades de veure si te­nen bona posició o no. En el cas del quatre, poder deixar la mida exacta i equilibrada entre les espatlles de les quatre agulles és finamental per a I"exit del castel!. El baix, doncs, ha d'estar atent a les posicions i, quan sent I'ordre d'entrada de cros­ses. és bo que tomi a contraure pit i ventre fins que han entrat i, a conti­nuació verifiqui si estan prou bé. Si no ha estan, els hi ha d'indicar de forma tranquil.la i sense cridar (les crosses són ben a prop). És bo tant per a les crosses com per al baix que, sempre que sigui possible, repe­teixin les mateixes persones, ja que d'aquesta manera es crea un estat de complicitat i comoditat que faci­Jita molt la feina. Aixo ho vam po­der comprovar I'any passat, on des de comen<;ament de temporada els baixos i les crosses treballaven com si fossin respectius equips conjunts.

Entrades les crosses és quan es va tancant la pinya: primeres, sego­nes, vents, laterals, taps, etc. A par­tir d'aquí és impresindible que no­més se sen ti el baix i els segons un cap són dalt. Un excés de conversa desconcentra tothom i fa més difí­cil allo que aparentment ha de ser senzill.

A mida que va pujant el castell es fa més complicat mantenir la ma­teixa mida. És aleshores quan el grau de complicitat entre el baix i les crosses (i també amb els cordons, agulles i laterals) es fa impresindi­ble, ja que la unió d'esfor<;os és la que assegura l'exit de la construc­ció. Una simple instrucció del baix

Preparant el peu del quatre a Vilafranca

B' ..~GES~~ ELECTROOOMESTICS - T.V.

FERRETERIA

SALES ~

pot corregir les deficiencies o, si més no, aturar que la deformació sigui majar.

El baix és I'element central del peu, tot i que no per aixo el més im­portant. Ara bé, és el baix -junt amb el segon- el qui ha de parlar, només quan faci falta, per tal d' indicar una correcció de posicions o demanar més pit o for<;a en alguna de les dues bandes. Tot i aixo, és recomanat per al baix exercir sempre que sigui pos­sible el silenci, ja que, a més d'estalviar forces, injecta una bona dosi de tranquil.litat, seguretat i con­fian<;a en la gent que l'envolta.

• PASTISSERIA BOMBONERIA #

SABATE F1Dldada l'any 1895 ~ de 1'AJun1:ament, 10

TeL 8940213 SITGES

•

En els dos darrers anys --especial­ment la temporada passada-, la lave ha fet un pas molt important en la feina feta a la pinya. De fet, va ser la gran seriositat amb la qual es va assajar el quatre de vuit un deis fac­tors que va fer decidir l'equip tec­nic a provar aquest castell. 1a pla<;a (especialment a Santa Tecla i Vila­franca), el peu va treballar de ma­nera impacta, solida i conjunta.

Cal continuar en aquesta línia i, alhora, saber corregir els defectes que encara es produeixen. D'aquesta manera estarem capaci­tat per aguantar el pes que calgui.

c. L'Hort Gran, 12 (Tf. 8946703)Parellades, 84 Te!. 894 94 56 c. Major, 17 (Tf. 894 OS 78)Espanya,26 SITGES SITGES

ENTREVISTA14· La Torre

"Una colla castellera es basa en la implicació de la gent" Josep Maria Almiñana (Sitges, 1972) és el nou cap de colla de la Jove de Sitges. Casteller des de practicament els inicis de la Colla va introduir-se en I'ambit de les responsabilitats tecniques I'any passat, de la ma del seu predecessor en el carrec, Osear Farrerons. Exigent, dialogant i emprenedor. afirma que continua la Iínia que ha caracteritzat la Jove de Sitges com una colla que avalll,a rapid, pero sempre amb seguretat.

ANTON FERRET / LLUis SOTO

• Per comenc;ar, podries explicar­nos com ha canviat l' equip tecnic respecte de la temporada anterior? - Per a nosaltres ha estat molt im­portant fer participar malta gent en l'equip tecnic que puguin ajudar tant a l'hora d'aportar coneixe­ments tecnics com, també, a l'hora de prendre decisions i fixar objec­tius per a la colla. En termes ge­nerals, pero, és una junta forc;a continuista amb incorporacions. • Heu pres alguna decisió sobre com plantejareu la temporada a efectes tecnics? - Jo diria que en els cinc assajos

que portem queda ciar que seguim la trajectoria de l' any anterior. Ara bé, cal tenir en compte que ens marquem uns objectius específics de treball i anem revisant assaig a assaig si es van complint o no. En aquest sentit parlem molt i fem un seguiment intensiu d'aquests ob­jectius. Potser no anem tan de pressa com voldríem precisarnent perque tenim problemes de cana­lla i perque la participació i la pun­tualitat als assajos no és la ideal. • L' acabament de la temporada an­terior amb els intents no assolits de quatre de vuit, us posa en una situació incomoda com a persones que comenceu a portar la colla

El Josep Maria, festamajorenc

ara? - Ni comode ni incomode. Som els primers a tenir ganes de com­pletar el que es va intentar l' any passat. Tenim ben clavada I'espina de la torre, del tres per sota i, evi­dentment, del quatre de vuit.

Aquests castells s' han de treballar. Creiem que la feina que es va fer l' any passat va ser molt bona i, de moment, valem repescar el nivell asssolit. Hi ha qui diu que la tem­porada passada no va ser bona per­que no vam assolir aquests cas­tells. Jo crec que no és així. La temporada passada, la Colla va fer un pas endavant molt gran a ni­vell tecnic i enguany volem que sigui igual. Si aixo es materialitza amb uns castells concrets, millar. • Has parlat d'objectius. Sabem que són materia reservada de l'equip tecnic, pero no en pots avan<;:ar algun? - Tenim objectius a curt, mitja i lIarg termini pero aixo no ens ha de comprometre excessivament. A vegades els castells "surten" es­pontaniament i cal deixar el tre­ball que es fa per dedicar els es­forc;os a aquestes troballes. Aixo és el que va passar l' any passat arnb el quatre de vuit. Sí que vo-

Damm Coca-Cola Schwep es Kas Grup Ichy Aigua d Ri e La Ca era Trinara 'u KasFruit

Granini Leto -Cacaolat Asturi na Vin aventas Soler Vins P dro Rovira C ves artí Serda Cinzan C oley

unas Redondo

JOSEP MARIA ALMIÑANA

Con erves i sucs Tre Soles

5-7 Tel.+Fax (93) 89 23 40

08870 Sitges (Barcelona)

ENTREVISTA La Torre -15

JOSEP MARIA ALMIÑANA

avancem tecnicament, tal com va lem consolidar els castells de set i passar la temporada anterior. Tan mig i anal' a buscar la torre, el tres de bo aixo es materialitzi en nous per sota i el quatre de vuit. Pero castells i, quan s' acabi la tempo­mai no se sap... a mi m'agradaria rarda, la gent pugui dir: han co­tirar-los, és ciar. men~at una mica millar i han aca­• Hi ha un calendari fixat amb fi­bat amb castells nous. tes per a la temporada? • El fet de portar per Sant Jordi - Ja he dit que tenim objectius i una colla important com els Xi­que els revisem setmana a setma­quets de Reus i sortir, al cap de na. Malgrat tot, estem condicio­pocs dies, al costat deIs Minyons nats per I'afluencia de gent, pels de Terrassa pot repercutir d' alguna probJemes de canalla, etc. Sí que manera en el funcionament de la voldríem abrir temporada amb uns colla?castells determinats, fer-ne uns - És bo comen~ar ben acompa­altres al juliol i tancar amb uns nyats i amb bons exemples. No altres, pero hi ha molts factors que ens podem comparar amb aques­ens condicionen. Mai no se sap tes calles. Podríem comen~ar ambcom sortira: una patacada pot calles proximes en capacitat per deixar-te toca¡ un casteller basic estimular-nos amb la rivalitat,o espantar la canalla o vés a saber. pero al llarg de la temporada hi• En materia de canalla, heu fet un haura temps per a tot. plantejament substancialment di­

ferent d'altres vegades? - El sentiment que tenim és pro­per a la decepció. Tots volem fer castells i tirar endavant la Colla pero per solucionar temes com el de la canalla cal que la gent es mulli. Tenim un equip de canalla constant i altres nens que vénen de tant en tant, pero cal que hi hagi persones grans que tinguin cura de fer que s'ho passin bé, d'anar-ne a buscar i d' ajudar en els assajos. Una colla castellera es basa en la implicació de la gent, en el fet que la gent tingui ganes de treballar. Uns més i uns altres menys. L' any passat va ser basic per a la Colla el treball silenciós que va fer la Blanca amb el grup de noies de les crosses. Aquest treball va re­percutir beneficiosament sobre les pi-nyes i sobre el conjunt de la co­lla. A la Colla hi ha feines que es veuen més i d'altres que es veuen menys, pero cal que tothom faci la seva aportació. Si volem una es­tructura de canalla més complexa necessitem gent que es compro­meti a fer la feina.

41=: 4Ü ~ 1-= 11 l'--IIE. 11:2 'I.A'­

ii 11=>.A'-S l'--II S S IIE. 11:2 11.A'­

• Potser és aviat, pero es podran superar aquests entrebancs? - EIs que som a la tecnica hem co­men~at la temporada amb moltes ganes i il.lusió; en trabar-nos amb aquests problemes, ens hem es­pantat una mica. Crec que ha tira­rem endavant, cinc assajos són pocs i l' ambient és encara fred, pero em sembla que aixo és nor­mal. La gent s'escalfa de cara a l'estiu. D'aquí a un mes serem més gent i tindrem més nens, pero fins que no ha tinguem, ens sen­tim com a retinguts. • Alguns mitjans de comunicació han dit que preveies tres, quatre i cinc de set per a la diada de Sant Jordi. Si és així, no hi ha el risc de fer una arrencada de cavall i una aturada de burro? - Aixo de cap manera no és una previsió. És una aspiració. Sant Jordi és la primera fita de la tem­porada i m' agradaria molt co­men~ar-la de manera diferent a com ho hem fet les dues vegades

anteriors; és a dir, amb el quatre i tres de set i la torre de siso Ara bé, si repetim no passa res. Ens agra­daria comen~ar amb un cinc a la primera actuació pero sense que sigui un drama si no el fem. Igual em semblara si no fem cap castell nou durant la temporada mentre

• Pesa el carrec de cap de colla? - Ja sabia, més o menys, on em posava. De moment, no puc gau­dir tant deIs assajos ni deIs cas­tells perque la reina que tinc és de supervisió i d'aportació tecnica. Mica en mica tornaré a disfrutar­hi, espero. De moment el carrec no pesa gaire tot i que suposo que a final de temporada pesara més.

PIUillJ~lU>E:~. 2

~rr6E~ Fincas "Paradis Sitges" S.L.

VENTAS, ALQUILERES Y TRASPASOS

Centro Comercial Oasis, Local 56. Teléfono 894 38 18

ACTUACIONS16· La Torre

1 de novembre. Vilafranca

El debut a la pla<;a més castellera JULI SELMA

De l'actuació de la Jove de Sit­ges va realitzar per Tots Sants a Vi­lafranca, junt amb els verds i els Castellers de Sabadell, se'n poden fer dues lectures; quedeu-vos amb la que més us agradi.

Una lectura positiva diu que la Colla va fer el seu debut a la pla<;a més castellera en una de les diades més prestigiases del calendari cas­teller, amb retransmissió televisiva inclosa, i ha va fer amb uns castells dignes, solids i demostrant les pos­sibilitats innegables d'assolir el car­ro gros, fet que va mereixer el reco­neixement de I'entés i nombrós públic que amplia la pla~a. A més, la Jove va ser testimoni privilegiat i va poder posar el seu granet de so­rra en l'actuació deIs Castellers de Vilafranca, segurament, i si cap his­toriador no ha desmenteix, la mi­llar de la historia.

La lectura negativa diu que la Jove va perdre una oportunitat d' al' per fer-se amb un castell que és el somni de la Colla i, encara que la

construcció estava suficientment assajada i tot i que s'havia demanat el maxim de concentració a tata la Colla, el carro gros va petar a la pri­mera batzegada un altre cap amb l' aixecador col.locat.

Vam haver d'obrir pla~a en un moment complicat, doncs els verds havien intentat dues vegades bastir el quatre de deu, que es va ensorrar per la base. Igual que vam fer per Santa Tecla, vam comen~ar amb un cinc de set molt estatíc que va ase­renar els arnms i nervis de la Colla davant el repte del carro gros. Així doncs, la Jove afrontava en segona ronda el quatre de vuit. Aquest cap, el peu va quedar perfecte, prou tan­cat perque el castell no s'obrís als pisos de dalt. El castell va pujar sor­prenentment mol estatic. L'aixeca­dar es va col.locar i quan, semblava que es carregaria, va venir l'esmentada batzegada, que va afec­tar principalment al pis de quarts i es va endur tot el castel!.

Per acabar l' actuació i com és 10­gic bastant tocats moralment, vam descarregar un tres de set sense pro-

Tresdeset

blemes i després vam trencar la nos­tra magnífica ratxa de quatres de set descarregats (fins aquell dia 24 con­secutius des de feia dos anys) per­que en un castell que no presentava cap complicació, la canana va valer augmentar el seu protagonisme i va

FOTO: JORDI RULL

escenificar el classic numeret d'ara pujo, ara baixo, amb salutació in­closa. Al final, el castell es va des­muntar donada la indecisió deis més petíts sense que ni la pinya ni el tronc entenguessin que passava. Al final, vam acabar amb un pilar de cinc.

10 de novembre. Sitges

Va tornar a faltar sort JORDI OOLERA

La nostra Colla va cele­brar la quarta Diada, acom­panyada deis nens del Ven­drell i els Castellers de Vilafranca, que van conver­tir Sitges en pla~a de nou al descarregar un magnífic quatre de nouamb folre, amb el suport de la gent de la Jove.

Nosaltres, pero, nova­ment ens vam quedar a un pas de coronar el quatre de vuit. Per tercer cap, vam arribar a col.locar l' aixecador i ens va faltar un xic de sort per, com a mínim, poder descarregar el castelJ.

Malgrat tot, la Jove va dur a terme una actuació acceptable. Es va abrir l' exhibició descarregant un cinc de set, com ja és habitual en les diades importants de la Colla.

Aquest cap va ser més treballat que de costum, pero igual de segur que sempre. essent el vuite de la tem­

porada que descarregávem. En segona ronda, vam enfilar el quatre de vuit. Després de des­muntar un cap la concorregu­da pinya que teníem (com es s'observa a la fotografia), es va enlairar el castell. Aquest, terrnolós pero ben defensat, va arribar a veure l' aixecador col.Jocat, pero va caure quan l'enxanetaja comen~ava a re­cular. Uns habituals i solids tres i quatre de set van c10ure una acceptable actuació, que no es va poder rubricar amb el pilar de cinc de comiat, que també va caure.

Amb aquesta actuació, la Jove va acabar la temporada amb un regust amarg per no poder assolir el desitjat i so­miat quatre de vuit, pero amb la satisfacció de veure com en

aquest any s'han descarregat més castells de set que mai. A la nit, tothom al Sopar de la Colla.

3 de novembre. El Vendrell

Actuació de tramit REDACCIÓ

Encara teníem al cap l'actuació de Tots Sants i havíem vist el video mil i una vegades per tal d'intentar comprendre com podia haver caigut un quatre de vuit que pujava tan bé (per cert, veient el video es com­prén), quan la Jove va tomar a en­faixar-se en una pla~a castelJera his­torica: la pla~a Vella del Vendrell, amb motíu de la diada deis Nens.

Va ser una actuació de tramit, ja que era dos dies després de tots Sants i a una setmana de la notra Diada i, a més, tampoc hi havia un excés de camises de color '/i.

Vam obrir amb un tres de set, per continuar amb el quatre de set i la torre de siso Hi va haver un quart castell de propina (el cinc de sis) i vam tancar I'exhibició amb un pilar de cinc. en el qual s'estrenava un segon nou.

ACTUACIONS La Torre • 17

Sitges, pla~a de nou

REDACCIÓ

Sitges ja és pla9a de nou. gra­cies al compacte quatre de nou amb folre que an de carregar els Casteller de ilafranca amb motiu de la no tra Diada. el pas­sat 10 de novembre. La love de Sitges va agrair al arrUcs vila­franquins el ge t de fer el quatre de nou a casa no tra, ja que van haver d'aniscar Ilotablement, a causa de di erse baixes que te­nien i un no gaire extens nom­bre de castellers. EIs verds, per la seva pan, van voler premiar d'aquesta manera el suport que sempre han rebut des de Sitges.

No obstant, no és el primer castelJ de nou que s'intenta a Sitges, ja que els mateixos vila­franquins an pravar el 13 de no­vembre de 1994. a la Fragata, la torre de nou amb folre i manilJes, torre de vuit amb folre, la primera quan encara no l'havien assolida que es completa a Sitges (ja mai. n'havien carregat una). L'excel.lent

lunt amb el quatre de nou de la actuació verda es va acabar carre­Diada. els verds an descarregar la gant el quatre de vuit amb l'agulla.

GABAL CARNICAS S.A.

CARNS GALLEGUES CARNS SELECTES

(ESPECIALlTAT EN BOU)

Arturo Carbonell s/nTel. 894-22-88

Paradas nº 34-35-75-76 i 46 (menuts)SITGES

Tf. 9074244 14 Carrer de Sant Pau, 23 SITGES Tf. 894 96 81

18· La Torre ESTADíSTICA

Actuació. Lloc i dia. p.4 4/6 3/6 3/6s 4/6a 5/6 T/6 p.5 4/7 3/7 4/7a 3/7s 5/7 T/7 4/8

1995 (Total) 19d 4d 4d IUd le lüd 5d 13d lid Ud le 2· 3d 13d li lid 3d li lid li 7d le

Plac;a d'Espanya (30 de marc;) 2d Id Id Id

Sant Jordi, Sitges Id Id Id Id

Vilanoveta. Congrés (26 J'abril) Id Id Id Id

Reus (19 de maig) 2d Id Id lid

Raeó de la Calma. Congrés (29 de maig) 2d Id Id lid

Hotel Gran Sitges. Congrés (9 de juny) 2d Id Id Id

Marsella (15 de juny) 4d 2d Id Id 2d

Marsella (16 de juny) 2d Id Id

Bedoin (16 de juny) 2d Id Id Id

Sitges (Sant Joan) Id Id Id li

Ribes (30 de juny) Id Id Id le

Calafell (14 de juliol) Id Id Id Id

Sant Jaume deIs Domenys (28 de juliol) 2d Id le Id

Sitges (El Vinyet) Id Id Id Id

Martorell (15 d'agost) Id Id Id Id

Tarragona (17 d'agost) le Id Id Id

Festa Major (23 d'agost) Id Id Id

Festa Major (24 d'agost) 2d Id Id Id le

Festa Major (25 d'agost) Id Id Id Id

El Vendrell (11 de setembre) Id Id Id Id

Santa Teela (22 de setembre) Id Id Id Id Ji

Santa Teela (23 de setembre) 2d Id Id Id

Tarragona-Coneurs (6d'oelUbre) lid Id li le Id

Manresa (20 d'oetubre) Id Id Id Id

Vilafranea (l de novembre) Id lid Jd Id li

El Vendrell (3 de novembre) Id Id Id Jd Id

Diada Colla (1 ü de novembre) li Jd Id Id li

TOTAL (1996) 23d 4d 4d 6d 4d 7d 9d lid 12dle

li lid

l6d lid 15d 2d 3c 2i lid

8d le 3i

Actuació. Lloc i dia p.4 4/6 3/6 3/6s 4/6a 5/6 T/6 p.5 4/7 3/7 4/7a 3/7s 5/7 T/7 4/8 e- Carregat. d- Desearregat. id- Tntent desmuntat. i- Intent. a- Agulla. s- aixeeat per sota

QPINló I AGENDA La Torre -19

AGENDA DE LA JOVE DE SITGES

• 27 d'abri!. Sitges (Cap de la Vila). Actuació amb els Xiquets de Reus. 12.30 h.

• 1 de maigo Ripollet. Actuació amb els Minyons de Terrassa i els Vai­lets de Ripollet.

• 11 de maigo Sitges (Pla.,:a de Sant loan). Actuació en el marc de la III Marxa Cicloturista Melcior Mauri. Migdia.

• I de juny. Castelldefels. Actuació amb els Castellers de Castelldefels i una altra colla.

·5 de juny. Sitges (pon d' Aiguadol.,:). Actuació en un congrés. Nit.

• 14 de juny. Sitges (Racó de la Cal­ma). Actuació en un congrés. 19 h.

• 24 de juny. Sitges (Pla.,:a de Cata­lunya). Actuació amb els Vailets de Ripollet. 20 h.

·29 de juny. Ribes. Actuació amb els Castellers de Vilafranca. 13 h.

·6 de julio!. Barcelona (Pla.,:a de Rius i Taulet). Actuació amb els Castellers de Vilafranca, Castellers de Barce­lona i la colla de Gracia.

• 13 de julio!. Calarel/. Actuació amb els Nens del Vendrell.

• 15 d'agost. Tarragona (Carrer de Cós del Bou). Actuació amb la Jove de Tarragona. 2U h.

·23 i 24 d'agost. Festa Major

·31 d'agost. Sitges (Cap de la Vila). Actuació de Festa Major. Amb els Castellers de Barcelona i els Nens del Vendrell.

• 14 de setembre. Les Roquetes.

• 20 de setembre. Sitges (Cap de la Vila). Actuació de Santa Tecla. Amb els Castellers de Vilafranca i una al­tra colla. 18.30 h.

• 23 de setembre. Santa Tecla.

• 27 de setembre. Comella. Actuació amb els Castellers de Cornella. 19 h.

• 9 de novembre. Sitges (Cap de la Vila). V Diada de la Colla. Actuació amb els Minyons de Terrassa i una altra colla.

Hi ha altres actuacions per concretar

Sitges té tradició castellera? Aquesta semblaria una pregun­

ta amb resposta abvia si tots els lec­tors de La Torre fossin únicament castellers, pera la nostra revista la lIegeix gent que surt de l' ambit de la Colla; així doncs, sembla que cal respondre-Ia. A més, sovint sentim que es qüestiona la tradicionalitat de la nostra vila com a pla.,:a caste­llera.

Recorrent al tapic consultarem el diccionari per tal que ens ajudi. Tradició: Transmissió, normaJment oral, de pares a fills, de fets his­tarics, de coneixements, de creen­ces, de practiques, de costums, etc.

Continuant amb tapics, direm que la definició no ens ajuda gai­re. Tot i amb aixa, seguint al peu de la lletra la definició, podem dir que molts deis nostres castellers són fills de castellers de la desapa­reguda colla de Castellers de Sit­ges. Aquests darrers han transmes oralment els seus coneixements i les seves vivencies als seus fills. 1 si no, d'on han sortit els coneixe­ments tecnics deIs nostres caste­lIers, si no és de gent de la nostra vila que ja sabia fer castells abans de formar la nostra colla? Només per poder afirmar aixa ja podem dir que Sitges té tradició castelle­ra. AIguns deIs qui ereu als primers assaigs de la colla, quan la majo­ria comen.,:avem de zero, podreu recordar com ens destrossavem les espatlles, mentre en Ricard mira­va d'ensenyar-nos, amb molta pa­ciencia i amb les seves paraules plenes de coneixements. Sense cap intenció crítica, sí que sabem que hi ha colles que han apres o han d' aprendre viatjant per tal de veure assajos d' al tres colles, o aprenen amb videos o amb lIibres. Cadas­cú hi posa il.lusió i ganes. Cadas­cú ho fa com pot. Pera els nostres coneixements els hem apres sense moure'ns de casa. Vivim en una vila amb tradició castellera.

Quan arribava la primera Festa Major per a la nostra Colla, els nos­tres radars de J' espai sideral van captar una conversa en un bar, en­tre un conegut banyut i altres asi­dus:

- Sabeu que estan fent una colla de castellers i volen sortir a la Fes­ta Major?

-Ah, si? i quants són? - Quatre arreplegats. - Doncs duraran quatre dies. A

Sitges no hi ha tradició castellera. latan passat quatre dies, alguns

anys i moltes hores. EIs quatl'e arre­plegats ara ja són dos cents.

VALENTí MONGAY

Em van aturar altres sitgetans mentre caminava per un centric carrer i em van preguntar:

- És veritat que esteu fent una colla de castells?

- Sí, és veritat. Fa mesos que ja hem comen.,:at i som seixanta per­sones.

- Pera si no durareu gaire, home. A Sitges no hi ha afició i la gent plegara

Després d' aquesta afirrnació tan contundent, arribava la Festa Ma­jor i la gent omplia la pla.,:a de l'Ajuntament, a la Sortida d'Ofici i ens encoratjava amb els seus aplaudiments. Arribava Sant Felix i a Vilafranca hi havia moltísims sitgetans que -com cada any- gau­dien deis castells. Arribava Santa Úrsula i la pla.,:a del Blat comen.,:a­ves a saludar sitgetans com si fos­sis al Cap de la Vila... i així a algu­nes altres places. I el meu ineterlocutor, dient-me que a Sit­ges no hi havia afició als castells.

Aquests fragments de converses reals (i sense ficció) i d'altres més, parlen d' alguns tapics que circu­len entre la nostra vila. Ben segur hi ha molts més i que molts de vo­saltres n'heu escoltat quan mira­veu de convencer algun amic o co­negut, per tal que entrés a formar pan de la Colla. I també cal dir que, fruit de la tradició (no de la popu­laritat deis castells) també podem escoltar converses castelleres al carrer o a locals públics.

Si algú encara no ho ha entes li recordarem que ens trobem en una comarca i voltats d'altres amb cla­ra tradició castellera, que a Sitges ha hagut actuacions castelleres des del segle passat i que una d'elles,

com a mínim, va ser posible gra­cies a una subscripció popular. A més l' etnagraf casteller Pere Ferrando, darrerament ha de­mostrat com hi va haver organi­tzadors d'altres festes majors, com la de Vilafranca, que venien a la nostra vila per tal de con­tractar les calles vallenques. A Sitges hi ha gent que escriu so­bre castells, i no tots són de la Colla; tenim una pla.,:a deIs Cas­tellers; tenim nissagues de cas­tellers; fins i tot hem exportat castellers fora de la nostra vila.

Finalment, i malgrat el paren­tesi de set anys que va passar la nostra vila sense colla, abans de néixer la love, quan algú es faci la pregunta que encap.,:ala aquest article, que tanqui els ulls i trac­ti d' imaginar-se una Sortida d'Ofici o una Entrada de Sant Bartomeu, sense els pilars; o una Sortida d'Ofici o una Diada de Sant lordi sense actuació caste­llera. Ben segur que immediata­ment sabra si a Sitges són tradi­cionals els castells. Si, tot i amb aixa, encara continuen responent negativament, passeu olímpica­ment de tot, ja que el que real­ment té importancia és que Sit­ges tingui una bona colla de castells i que els seus integrants s'ho passin bé fent-los. La resta són punyetes. O algú es pensa que a Sitges sempre hem ballat els pastorets, els cercolets, els diables, etc. El Drac és de l' any 1922 i ningú qüestiona la seva tradicionalitat. 1, per cert, quan va néixer el Drac, a Sitges feia, com a mínim, 41 anys que es veien castells.

~

Intim. Roba Interior. Llenceria dona

Carrer Parellades, 39 Botiga 7

Galeries Les Voltes

Sitges

Taberna Vasca I

; I

¡

)(1­I

el. Mayor, 22 Tel. 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Pioneros en tapas y: txikiteo

Taberna Vasca

el. San Pablo, 3 Tel. 811 03 20

08870 SITGES (Barcelona)