1  

 

L'escorça de la Terra està formada per plaques que suren sobre el mantell, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans.

La densitat i la pressió augmenten cap al centre de la Terra. Al nucli hi ha els materials més pesats, els metalls. Les elevades temperatures els mantenen en estat líquid, amb forts moviments. El nucli intern és sòlid.

Les forces internes tenen efectes a l'exterior. Quan els moviments són ràpids, originen terratrèmols. Si són lents, originen plegaments, com els que han creat les muntanyes.

La Terra (Introducció)

És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.

Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs.

El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl·lic generen un camp magnètic que, amb l'atmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.  

Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els casquets polars. El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.  

La Terra és el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.

 

  2  

Les estacions de l'any

Dades sobre la Terra Ordre Tamany: radi equatorial 6.378 km. 5è Distància mitjana al Sol 149.600.000 km. 3er. Dia: període de rotació sobre l'eix 23,93 hores 5è. Any: òrbita al voltant del Sol 365,256 dies 3er. Temperatura superficial mitjana 15 º C 7è. Gravetat superficial a l'equador 9,78 m/s2 5è.

L'òrbita de la Terra és el·líptica: hi ha moments en què es troba més a prop del Sol i d'altres en què n'està més allunyada. A més, l'eix de rotació està una mica inclinat respecte al pla de l'òrbita.

Al cap de l'any sembla que el Sol puja i baixa. El camí aparent que fa el Sol s'anomena eclíptica, i passa sobre l'equador a l'inici de la primavera i de la tardor. Aquests punts són els equinoccis i coincideixen amb els períodes en què el dia i la nit duren igual.

Els punts de l'eclíptica més allunyats de l'equador s'anomenen solsticis, i corresponen als dies en que comencen l'hivern i l'estiu.

Prop dels solsticis, els rajos solars cauen més verticals sobre un dels dos hemisferis i l'escalfen més. És l'estiu. Mentrestant, l'altre hemisferi rep els rajos més inclinats, han de travessar més boci d'atmosfera i es refreden abans d'arribar a terra. És l'hivern.  

  3  

L’INTERIOR DE LA TERRA L’home ha intentat de moltes maneres diferents esbrinar com és l’interior de la Terra. La manera més senzilla és observar el que la pròpia natura ens mostra.

1. Les estructures que apareixen en els afloraments.

El Gran Canó del Colorado (USA)

2. Els sondejos. Els més profunds són en extraccions de petroli. La mostra més profunda que s’ha obtingut és de 30Km.

3. Els volcans. Ens mostren el material fos que hi ha en les profunditats del punt on erupcionen. Estan situats en zones molt determinades del planeta. La seva profunditat màxima estimada és d’uns 700 Km.

Amb les invencions del RADAR, el SONAR i altres mètodes indirectes podem arribar a deduir com és l’interior del nostre planeta.

  4  

CAPES INTERNES DE LA TERRA

L’interior del planeta es pot dividir en tres grans zones: escorça, mantell i nucli, separades entre si per superfícies de discontinuïtat sísmica.

1. L'Escorça: és la capa més superficial de l’interior de la Terra. Limita amb l’atmosfera i la hidrosfera per la part superior, i amb el mantell per la inferior. Té un gruix variable: sota els oceans se situa entre 7 i 12 Km. mentre que als continents se situa generalment entre 30-40 Km. que poden arribar fins a 65 km. sota les grans serralades. És sòlida. La seva estructura no pot estudiar-se en conjunt ja que varia substancialment de les zones oceàniques a les continentals, i dins d’aquestes de zones de serralades a planures. Podem distingir, però una escorça continental i una altra d’oceànica.

• Escorça oceànica.

Està localitzada en els fons oceànics i sota les illes volcàniques. Té un gruix de 7 a 12 Km. L’edat de les roques més velles és de 180 milions d’anys. Això es pot explicar mitjançant el fet d’una contínua renovació del fons oceànic. Les roques més antigues es localitzen a prop dels continents, mentre que les més joves es troben a les zones centrals dels oceans, a les zones de dorsals.

Relleu del fons oceànic

1- Planures abissals. Són extenses superfícies amb una profunditat entre els 3000 i 5000 km. Són zones desproveïdes de topografia, ja que s’hi acumula una quantitat important de sediment que enterren el relleu original. Aquestes zones són molt abundants en els oceans on no hi ha fosses (ex: l'Atlàntic) i en les proximitats de la costa, on els sediments procedents dels continents són transportats i distribuïts en el fons oceànic pels corrents 2-Illes i muntanyes submarines. Situades a la planura es poden trobar volcans submarins de forma cònica i que, fins i tot, poden arribar a la superfície i formar illes volcàniques. Islàndia i les Açores són exemples d’illes volcàniques formades per una contínua i ràpida activitat volcànica de la dorsal. Les muntanyes submarines es troben formant grups i es formen majoritàriament associades a l’existència de punts calents (hot spots) que es formen a partir d’una columna de material calent que ascendeix des de zones molt profundes del mantell fins a la superfície (Hawai). Alguns d’aquests volcans tenen la part superior plana; llavors reben el nom de Guyots i representen antigues illes volcàniques submergides per l’enfonsament gradual de l’escorça oceànica i per l’erosió subaèria.

  5  

3- Dorsals oceàniques. Constitueixen un sistema continu de serralades d’origen volcànic que s’estén al llarg de més de 60.000 Km. Es tracta de serralades d’uns 2000m. d’altitud i que presenten unes valls intermèdies anomenades rift amb amplades de 25-50 Km. que són les zones on es forma nova escorça oceànica. Les dorsals apareixen tallades cada pocs centenars de quilòmetres per zones de fractura perpendicular anomenades falles de transformació. 4-Fosses oceàniques. Són les zones més profundes dels oceans i se situen prop dels continents sobre escorça oceànica. Són paral·leles als arxipèlags (arc d’illes - etapes primeres de la formació de muntanyes -com el Japó) o a serralades continentals (els Andes). Arriben a profunditats de 11 Km encara que són molt estretes.

• Escorça continental

Es troba als continents, plataformes continentals i grans illes d’origen no volcànic (ex: Mallorca).Té un gruix mitjà de 35 quilòmetres. Arriba a 65 a les zones de serralades i únicament a 20 en depressions. Les roques més antigues tenen 3.900 milions d’anys. Hi trobem una història geològica prou complexa amb grans deformacions. L’escorça és molt més complexa als continents. S’hi pot intuir un conjunt caòtic de roques plutòniques, volcàniques i sedimentàries, meteoritzades en diferents graus, normalment més intensos en profunditat.

2. El Mantell Aquesta capa es pot dividir en dues parts (superior i inferior) en funció del comportament de les ones sísmiques. Al mantell superior hi ha una zona, entre els 60 i 250 Km de profunditat, on les ones sísmiques s’alenteixen. Aquesta capa de baixa velocitat del mantell rep el nom d’astenosfera i té un comportament plàstic i elàstic. Se suposa que hi tenen lloc moviments convectius de materials dúctils, densos i en estat (semi)sòlid, responsables de l’activitat tectònica del planeta.

3. El nucli El nucli s’estén dels 2.900 Km de profunditat fins al centre de la Terra (6.378 Km). Distingim entre nucli extern i nucli intern. Els dos terços més exteriors del nucli sembla que es troben en estat líquid (a partir del comportament ones sísmiques) mentre que la part interna és sòlida. Aquesta és la causa de l’aparició del camp magnètic terrestre. El nucli és de natura metàl·lica, constituït per un aliatge de Ferro i Níquel

  6  

2.TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL.

Va ser formulada per Alfred Wegener,geofísic i meteoròleg alemany,  el 1912.

Aquesta teoria, explica que els continents no han ocupat sempre la posició actual, sinó que han sofert grans desplaçaments.

En un inici, tots els continents estaven units formant-ne un de gran anomenat Pangea.

Fets que proven aquesta teoria:

1. Les costes d’alguns continents encaixen entre elles 2. Les roques i estructures en el relleu coincideixen entre continents separats. 3. Fòssils trobats en continents separats són dels mateixos tipus. 4. El relleu com les morrenes glacials situades en llocs tropicals es van formar en altres

llocs.

A causa de la rotació terrestre, aquest gran continent es va anant fraccionant fins arribar a la posició actual, i segueix. La Terra és un planeta dinàmic, malgrat que molts cops els canvis són tan lents que és difícil percebre’ls.

  7  

3.TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES.

L’energia del cicle geològic intern

El moviment de les plaques litosfèriques és causat pels corrents de convecció. Són possibles a causa de la naturalesa semi líquida d’aquesta capa terrestre.

L’energia tèrmica fa augmentar la temperatura dels materials a l’astenosfera. Aquests materials més interns es dilaten i la seva densitat disminueix i ascendeix cap a la litosfera.

Es van refredant, es contrauen i la seva densitat augmenta.

Tornen a baixar i es donen els corrents circulars de convecció.

La teoria de tectònica de plaques

Les plaques litosfèriques suren i entren en contacte a l’astenosfera, capa semi líquida de la part superior del mantell.

Contacte Convergent: les plaques topen. Una placa s’ensorra sota l’altra. Els diferents tipus de relleu segons les plaques que xoquen son:

• continental + continental = serralades • continental + oceànica = serralades amb volcans • oceànica + oceànica = fosses oceàniques

Contacte Divergent: les plaques es separen. Es poden produir 2 tipus de relleu segons a on es produeixin:

• plaques oceàniques à dorsal oceànica • plaques continentals à zona de rift

Contacte transformant: les plaques es mouen lateralment. Normalment s’hi formen falles.

Fonaments de la tectònica de plaques.

Les Serralades i els Arcs d'Illes

Les serralades i els arcs d’illes es formen amb la compressió i elevació de les vores de les plaques litosfèriques. Aquest procés de formació s’anomena orogènesi.

Les Fosses Oceàniques

Són esquerdes abismals estretes i molt llargues. Es formen per la compressió convergent dels materials astenosfèrics.

  8  

També s’anomenen vores destructives les zones on es destrueixen materials litosfèrics.    

Dorsals Oceàniques

Són esquerdes de l’escorça oceànica per on ascendeix magma i es disposa als dos costats.

El magma, en solidificar-se, forma una nova escorça oceànica i també llargues serralades.

També s’anomenen vores constructives les zones on es forma nova litosfera.

Les dorsals oceàniques expliquen com es trenquen les plaques litosfèriques i com es renova el fons marí.

La distribució de volcans i terratrèmols

Els focus sísmics i de les erupcions volcàniques es distribueixen principalment a les vores de les plaques litosfèriques.

La fragmentació de les plaques Les zones de rift:

El cicle geològic intern afecta també les plaques litosfèriques. Un exemple en són les plaques que han format l’Himàlaia. Aquestes afecten zones de Sibèria tot i la distància.

Els corrents de convecció també poden trencar plaques formant zones de rift. En aquestes zones la litosfera s’aprima i s’hi troben falles i fractures que formen llargues valls. La llargada pot arribar als milers de quilòmetres i l’amplada a uns cents. Una zona de rift es troba a l’Àfrica. S’extén des dels grans llacs orientals fins a Palestina , passant per Etiòpia i la

mar Roja.    

Aquesta aplicació interactiva ens ensenya el moviment dels continents. http://www.recercaenaccio.cat/jocs-­‐i-­‐recursos-­‐educatius/la-­‐tectonica-­‐de-­‐plaques-­‐i-­‐la-­‐deriva-­‐dels-­‐continents/  

Només has de fer clic al botó de “play” i… bon viatge! Veuràs en uns segons com ha canviat la Terra en els darrers 600 milions d’anys. També pots utilitzar la barra de navegació per anar endavant i enrere, aturar-te en una imatge i llegir-ne la informació complementària. Ah, i pots regular la velocitat a la qual la Terra canvia en el temps. Sovint no en som gaire conscients, però la Terra ha canviat molt en el temps.

 

 

  9  

EL RELLEU DE LES TERRES SUBMERGIDES

ASTENOSFERA

TECTÒNICA DE PLAQUES

  10  

4. ELS VOLCANS

Parts d’un volcà

• Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s’acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra està situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km.

• Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a l’exterior.

• Con volcànic: és l’elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà. • Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma d’embut.

És la boca de la xemeneia. Quan aquest té un gran diàmetre s’anomena caldera.  

Tipus de volcans

         

                           

                         Hawaià:

Normalment són volcans fissurals, en els quals la lava sol ser força fluida. Típic dels volcans de Hawai. Els altres productes, com gasos i piroclasts, són molt escassos. L’erupció és contínua i el cràter és un llac de lava que gairebé mai no es buida; la lava bull i s’escampa per desbordament.  

La paraula volcà prové de l’illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A causa de la freqüència de les activitats eruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc. Des d’aleshores un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra que s’expressa mitjançant la sortida a l’exterior de matèria fosa de l’interior. Així doncs, hi ha volcans allà on les vies de pas són prou fondes per arribar a comunicar els llocs on es troba la matèria fosa amb la superfície.

 

  11  

Estrombolià:

Reben el nom de Stromboli, petita illa volcànica de la costa italiana. La lava no és gaire fluida. El tipus d’erupció també és contínua i la lava també està en ebullició constant, però quan es posa en contacte amb l’aire, els gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a explosions moderades, rítmiques i contínues.    

         

                                                                                                         

Peleà: La lava és molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans intervals. La lava, molt pressionada dintre de la xemeneia, s’obre pas pels costats i baixa vessant avall. El nom ve del volcà Pelé. Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen allaus de cendres incandescents.

Vulcanià:

El nom ve de les erupcions del volcà Vulcà. Solen ser explosives i formen núvols foscos de cendra. La lava és pastosa i viscosa i, entre erupció i erupció, s’encrosta ràpidament i tapona la xemeneia.

L’erupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres o bé en forma de pedra tosca. Les colades volcàniques són poc extenses i escasses. Solidifiquen molt .    

 

 

               

Els Productes Volcànics o piroclàstics.

• Productes gasosos: El magma és ric en gasos incombustibles (nitrogen, diòxid de carboni i vapor d’aigua) i gasos combustibles. Aquests, en contacte amb l’atmosfera, produeixen flamarades a causa de la seva elevada temperatura. A causa de la seva abundància són expulsats en grans quantitats.

  12  

• Productes líquids: reben el nom de lava. Quan surt a l’exterior, aquesta vessa al voltant del cràter en forma de colades volcàniques, que s’acumulen i formen el con volcànic. En refredar-se, produeix roques volcàniques.

• Productes sòlids: són fragments de lava que se solidifiquen prematurament, taponant el cràter o la xemeneia, i que són llençats a l’atmosfera en forma explosiva, com a conseqüència de la pressió creada per l’acumulació dels gasos a l’interior. Segons la grandària, reben diversos noms.

o Les bombes volcàniques són de gran mesura, amb un diàmetre entre 5cm i 5m. Sovint tenen forma esferoïdal adquirida en la ràpida rotació que experimenten durant el seu vol. A vegades tenen una escorça esquerdada com la del pa..

o El lapil·li té el mesura de les graves, un diàmetre entre 2 i 5 mm. Són escòries molt esponjoses i lleugeres.

o Els cendres volcànics són molt polsoses, el seu diàmetre és més petit de 2mm. Són trossos minúsculs de lava solidificada.

  13  

5. LES ROQUES

Les roques que veiem - les muntanyes, barrancs i els llits dels rius - estan totes formades per minerals. Una roca es compon de 2 o més minerals.

Un mineral es compon de la mateixa substància en totes les seves parts. Si tallem una mostra mineral, la veurem igual per tot arreu. Hi ha prop de 3000 minerals diversos al món. Els minerals estan fets d’elements químics - un sol element químic o una combinació.

Les roques estan constantment formant-se, dipositant-se i enfonsant-se cap a baix i després tornant-se a formar una vegada i una altra. Això es coneix com el cicle de les roques. Aquest procés triga milers i milions d’anys.

Las roques es divideixen en 3 tipus:

• Ígnies • Sedimentàries • Metamòrfiques

L’erosió és una part clau del cicle de les roques. És responsable de formar una gran part dels paisatges que ens envolten. La humanitat pot fer coses per a augmentar l’erosió o per a alentir-la.

L’erosió es produeix principalment com a resultat del desgast per l’acció atmosfèrica.

  14  

5.1.- Roques Ígnies o magmàtiques

Són les roques procedents de la solidificació del magma que hi ha a l’interior de la Terra. Ígnies significa fetes de foc o de la calor.

• Plutòniques: es formen per refredament lent d'un magma mentre va ascendint dins la litosfera. El granit és la roca plutònica més abundant i forma gran part de l'escorça

continental. És força abundant a Catalunya, principalment al nucli de les serralades (Collserola, Montseny, Montnegre, Pirineus). Altres exemples de roques plutòniques són el gabre o la sienita.

• Volcàniques: es formen quan el magma passa a estat sòlid per un refredament ràpid en sortir a l'exterior de la litosfera. La més abundant és el basalt, que forma l'escorça oceànica. A Catalunya en podem trobar a la zona volcànica de la Garrotxa (Olot, Castellfollit de la Roca). Altres exemples són la riolita i la pumita, el lapil·li i les cendres volcàniques i l'obsidiana.

Roca Volcànica GRANIT

5.2.- Roques Sedimentàries

Són els roques produïdes pel procés de compactació de materials erosionats. Aquesta compactació s’obté per diferents processos: químics, físics o biològics. Té lloc a la part alta de l’escorça terrestre.

  15  

Tipus de roques sedimentàries

Detrítiques: Es produeixen per l’acumulació de materials erosionats per un riu, una torrentera, un estany, el vent...

(les roques de la muntanya de Montserrat

Calcàries: Produïdes per l’acumulació d’esquelets d’organismes o per reaccions químiques.

Roca Fossilífera:

Nummulítica  

Per reacció química:

Estalactita i Estalagmita  

  16  

Evaporites: Es produeix per la precipitació de les sals minerals a causa de l’evaporació de salmorra. (Alta concentració de sals minerals)

Silvina

Guix

Carbonoses: El material orgànic (restes d’éssers vius) després d’un procés químic es transforma en un compost inorgànic. Carbó i petroli

Roca carbonosa: el carbó

  17  

5.3.- Roques Metamòrfiques

Les roques metamòrfiques eren originalment ígnies o sedimentaries, però han petit un alt grau de pressió i temperatura causa del moviment de l’escorça de la Terra. Com a conseqüència ha variat la seva naturalesa (propietats físiques i químiques) transformant-se en un altre tipus de roca.

Llicorella o pissarra  

Gneis  

Marbre  

  18  

TERRATRÈMOLS

Un terratrèmol o sisme és un fenomen natural que es produeix a l'interior de la terra i que pot ocasionar danys considerables. Es defineix com una alliberació sobtada d'energia acumulada que es propaga en forma d'ones sísmiques. Aquesta energia s'acumula pel moviment de les plaques que formen l'escorça de la terra.

Propagació de les ones sísmiques a l'interior de la Terra.

Per  què  és  produeixen  els  terratrèmols?  

La part més superficial de la terra, l’escorça, està formada per un mosaic de plaques en forma de trencaclosques que estan en continu moviment sobre el mantell superior de la Terra, a causa de corrents convectius del mantell formats per les diferències de temperatura entre l’escorça i el nucli de la Terra.

Hi ha 7 grans plaques: Eurasiàtica, Africana, Nord-Americana, Sud-Americana, Pacífica, Indo-Australiana i Antàrtica i altres de més petites com poden ser la placa de Scotia, Cocos, Nazca o la de

Filipines entre d'altres.

Sismògraf

 

Funcionament  del  sismògraf  

El sismògraf és un aparell que serveix per mesurar la magnitud dels terratrèmols. Es basa en un bolígraf i un punt fix. Quan es nota una tremolor terrestre, la inèrcia fa que el punt fix no es mogui i el paper si, d'aquesta manera es registre la magnitud del terratrèmol amb l'escala de Richter

  19  

ACTIVITAT  1  

Trobaràs  totes  les  respostes  en  el  llibre  de  classe.  

1) Què  és  l’  ECOSFERA?    

2) Quan  mesura  el  radi  de  la  Terra?    

3) Quan  dura  el  període  de  rotació?    

4) I  el  de  translació?    

5) Per  què  i  com  es  produeixen  les  estacions  de  l’any?    

6) Esquema  de  les  capes  de  la  Terra*.  Aquí  et  deixo  un  exemple.  No  cal  que  sigui  igual.    

 

 

 

 

                                         

   

Què  és  la  geosfera?  Quines  són  les  capes  internes  de  la  Terra?(Consulta  l’esquema  de  la  pregunta  6)    

  20  

7) Teoria  de  la  deriva  continental:  -­‐  qui  la  va  formular?  -­‐  què  explica  aquesta  teoria?  -­‐  quin  nom  rep  quan  tots  els  continents  estaven  junts?  -­‐  fets  que  proven  aquesta  teoria    

8) Teoria  de  la  tectònica  de  plaques:  -­‐  resum  d’aquesta  teoria  -­‐  tipus  de  contactes  -­‐  què  són  les  dorsals  oceàniques?      

ACTIVITAT  2            ELS  VOLCANS  .  Consulta  el  LLIBRE  DE  CLASSE  I  CONTESTA.  

1) Parts  d’un  volcà  (dibuix  i  nom)    

2) Tipus  de  volcans  (dibuix,  nom  i  característiques)    

3) Productes  volcànics.    

4) Quins  volcans  coneixes?  Nom  i  localització.    

ACTIVITAT  3.        ELS  TERRATRÈMOLS.  

1)Què  és  un  terratrèmol?  

2)  Com  es  produeix?  

3)Digues  el  nom  de  les  7  plaques  

4)Quines  zones  del  món  i  Catalunya  són  les  més  afectades*?  

4)Què  és  un  sismògraf?  

5)  Què  és  i  quina  és  l’escala  de  Richter*  

6)Què  és  un  tsunami?  

 

ACTIVITAT 4. LA DENSITAT

1)Què és la massa?

2)Què és el volum?

3) Defineix DENSITAT.

4)Fes la següent pràctica virtual, abans d’anar al laboratori. Apunta els resultats.

  21  

http://www.ugr.es/~jmvilchez/flash/Densidad.swf

ACTIVITAT 5. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

Definició de pressió atmosférica:

EXPERIMENTS:

http://experimentsquart.blogspot.com.es/2012/01/la-pressio-atmosferica.html

ACTIVITAT 6. EL CICLE DE L’AIGUA

a)Comenta  el  següent  esquema  sobre  la  distribució  de  l’aigua  en  el  nostre  planeta    

 

     

 

 

 

 

 

 

b)Dibuixa  i  explica  breument  el  cicle  de  l’aigua  

 

c)  AVALUA´T  (escriu  correctament  les  respostes)  

http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/#  

  22