LA TELEVISIÓ

MOHAMED I JUANMANUEL.

IMATGES DE ABANS I ARA.

HISTORIA DE LA TELEVISIÓ.

El concepte de televisió (visió a distància) es pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu telescopi. No obstant això, no és fins 1884, amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avanç rellevant per crear un mitjà. El canvi que portaria la televisió tal com avui la coneixem va ser la invenció del iconoscopi de Vladimir Zworkyn i Philo Taylor Farnsworth. Això donaria pas a la televisió completament electrònica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, més definició d'imatge i il · luminació pròpia.

EQUIP HUMÀ

DIRCTOR:dirigeix el programa y el controla. REALITZADOR:disideix la dispocició de le cameres i

el tipus de planòls. REGIDOR:figura propia de gravció en plató. OPERADORS DE CÀMARA:controlen les càmeres en l’estudi.

TECNICS DE VOLUM:controlen el volum i la qualitat. EDITORS DE VIDIO:munten els programes. PRESENTEDORS/ES:condueixen els programes

dede els platos. EQUIP ENG:equip autònom de gravació exterior

audovisual.

La evolució.

El 1910, el disc de Nipkow va ser utilitzat en el desenvolupament delssistemes de televisió dels inicis del segle XX, el 1925 l'inventor escocèsJohn Logie Baird efectua la primera experiència real utilitzant dos discs, un en l'emissor i un altre en el receptor , que estaven units al mateixeix perquè el seu gir fora síncron i 2 mmseparados per.

Les primeres emissions públiques de televisió les va efectuar la BBC a Anglaterra en 1927 i la CBS i NBC als Estats Units el 1930. En ambdós casos es van utilitzar sistemes mecànics i els programes no s'emetien amb un horari regular.

Les emissions amb programació es van iniciar a Anglaterra el 1936, i alsEstats Units el dia 30 d'abril de 1939, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal de Nova York. Les emissions programades es van interrompre durant la Segona Guerra Mundial, i es reprèn quan va acabar

Televisión electrónica

El 1937 van començar les transmissions regulars de TV electrònica a França i al Regne Unit. Això va portar a un ràpid desenvolupament de la indústria televisiva iaun ràpid augment de teleespectadors, encara que els televisors eren de pantalla petita i molt cars. Aquestes emissions van ser possibles pel desenvolupament dels següents elements en cada extrem de la cadena: el tub de raigs catòdics i el iconoscopi.

La televisio en color.

L'elevat nombre de televisors en blanc i negre va exigir que el sistema de color que es desenvolupés fos compatible amb les emissions monocromes. Aquestacompatibilitat havia de realitzar en els dos sentits, d'emissions en color a recepcions en blanc i negre i d'emissions en monocrom a recepcions en color.

que les emissions monocromàtiques i, encimEl següent pas va ser la transmissió simultània de les imatges de cada color amb el denominat trinoscopio. El trinoscopio ocupava tres vegades més espectre radioelèctric a, era incompatible amb elles alhora que molt costós.

El 1948, Goldmark, basant-se en la idea de Baird i Camarena, va desenvolupar un sistema similar anomenat sistema seqüencial de camps. L'èxit va ser tal que la Columbia Broadcasting System el va adquirir per les seves transmissions de TV.

Ja en 1928 es van desenvoluparexperiments de la transmissió d'imatgesen color. El 1940, el mexicà Guillermo González Camarena patenta, a Mèxic i EUA, un Sistema tricromàtic Seqüencialde Campos.

A la recerca de la compatibilitat neix el concepte de luminància i de crominància. La luminància porta la informació de la brillantor, la llum, de la imatge, el que correspon al blanc i negre, mentre que la crominància porta la informació del color. Aquests conceptes van ser exposats per Valensi el 1937

emissions en color a recepcions en blanc i negre i d'emissions en monocrom a recepcions en color.

El 1950 la Ràdio Corporation of America, (RCA) desenvolupa un tub d'imatge que portava tres canons electrònics, els tres feixos eren capaços d'impactar en petits punts de fòsfor de colors, anomenats luminòfors, mitjançant la utilització d'una màscara, la Shadow Mask o Trimask. Això permetia prescindir dels tubs trinoscópicos tan voluminosos i enutjosos. Els electrons dels feixos en impactar amb els luminòfors emeten una llum del color primari corresponent que mitjançant la barreja additiva genera el color original.

Mentre en el receptor s'implementaven els tres canons corresponents als tres colors primaris en un sol element, en l'emissor (la càmera) es mantenien els tubs separats, un per cada color primari. Per a la separació es fa passar

Alta definicio “HD”

En el sistema d'HD de 1.080 línies i 1.920 mostres per línia tenim 2.073.600 píxels en la imatge i en el sistema d'HD de 720 línies i 1.280 mostres per línies tenim 921.600 píxels a la pantalla. En relació amb els sistemes convencionals tenim que la resolució del sistema d'1. Amb el sistema de HD de 720 línies és un 50% major que en PAL i un 66% més gran que en NTSC.

L'alta resolució requereix també una redefinició de l'espai 080 línies és 5 vegades major que el del PAL i cinc vegades i mitja que el del NTSC. de color canviant el triangle de gamut.

En el primer dels grups, amb 1.080 línies actives, es donen diferències de freqüència de quadre i de mostres per línia (encara que el nombre de mostres per temps actiu de línia es manté en 1.920) també la forma d'escombrat canvia, hi ha escombrat progressiu o entrellaçat. De la mateixa manera ocorre en el segon grup, on les línies actives són 720 tenint 1.280 mostres per temps de línia actiu. En aquest cas la forma d'escombrat és sempre progressiva.

S'han desenvolupat 28 sistemes diferents de televisió d'alta definició. Hi ha diferències quant a relació de quadres, nombre de línies i píxels i forma d'escombrat. Tots ells es poden agrupar en quatre grans grups dels quals dos ja han quedat obsolets (els referents a les normes de la SMPTE 295M, 240m i 260M) mantenint altres dos que difereixen, fonamentalment, en el nombre de línies actives, un 1080 línies actives (SMPT 274m) i l'altre de 720 línies actives (SMPT 269M).

El sistema de televisió de definició estàndard, conegut per la sigles "SD", té, en PAL, una definició de 720x576 píxels (720 punts horitzontals en cada línia i 576 punts verticals que corresponen a les línies actives del PAL) això fa que una imatge en PAL tingui un total de 414.720 píxels. En NSTC es mantenen els punts per línia però el nombre de línies actives és només de 525 el que dóna un total de píxels de 388.800 sent els píxels lleument amples en PAL i lleument alts en NSTC

GENERES TELEVISIUS.

INFORMATIUS: "La 2 noticias“.