Hi ha milions de persones arreu del mn que creuen que hi ha un govern invisible entre bastidors que controla els esdeveniments mundials. Malauradament, moltes persones que han investigat i publicat treballs sobre aquest fenomen noms han arribat tan lluny com a la identificaci d'organitzacions nebuloses com ara el grup Bilderberg i el Consell de Relacions Exteriors. Ara, per fi, un llibre identifica al govern mundial entre bastidors i descriu, en ordre cronolgic, qu han estat fent i per qu. Un llibre que us informar de la veritable conspiraci que t lloc al planeta, una conspiraci que ja es va predir a la Bblia, que va comenar amb la subversi del sistema bancari mundial i est destinada a acabar en la destrucci de la civilitzaci moderna.

Dedicat als milions d'homes, dones i nens, que al llarg dels segles, han sofert, a instncies d'aquesta, "sinagoga de Satans" No us hem oblidat.

"Jess els va dir: Si Du fos el vostre Pare, m'estimareu a mi, perqu jo he sortit de Du i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte, sin que m'ha enviat ell. Per qu no enteneu el meu llenguatge? Doncs, perqu no podeu assimilar les meves paraules. Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix als homes i no ha estat mai en la veritat, perqu no hi ha res d'autntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perqu s un mentider i el pare de la mentida. A mi, en canvi, que us dic la veritat, no em creieu. Qui de vosaltres pot acusar-me de pecat? I si dic la veritat, per qu no em creieu? El qui s de Du escolta les paraules de Du. Per aix vosaltres no m'escolteu, perqu no sou de Du.

Els jueus li van respondre" Joan 8:42 - 8:48

Prleg

La raa jueva moderna va nixer al 740 dC a un pas situat entre el Mar Negre i el Mar Caspi, conegut com Khazaria, amb un territori que avui dia ocuparia predominantment Gergia, per tamb arribaria fins a Rssia, Polnia, Litunia, Hongria i Romania. Una raa jueva moderna, que per cert no s jueva. Com pot ser aix, us pregunteu? Doncs en aquells moments, el poble de Khazaria se sentia vulnerable, ja que a una banda hi tenia musulmans i a l'altra cristians, i per tant constantment temia ser atacat des d'ambds costats. D'altra banda, la gent de Khazaria no tenien cap fe, practicaven la idolatria, cosa que propiciava la invasi per part d'algun poble que volgus convertir-los a una determinada fe. Bulan, el Rei de Khazaria, per tal de protegir-se d'un atac, va decidir que el poble de

Khazaria es converts a una d'aquestes religions, per a quina? Si es convertien a la fe musulmana correrien el risc de ser atacats pels cristians i si es convertien a la fe cristiana s'arriscaven a ser atacats pels musulmans. Va tenir una idea. Hi havia una altra raa que era capa de tractar tant amb els musulmans com amb els cristians que els envoltaven, sobretot en matria de comer. Una raa que tamb tenia tractes amb la gent de Khazaria. Aquesta raa eren els jueus. El Rei Bulan va decidir que si feia que el seu poble es converts al judaisme podria acontentar tant a musulmans com a cristians, ja que tots dos ja estaven disposats a negociar amb els jueus, per tant aix s el que va fer. El Rei Bulan tenia ra. Viuria per veure com el seu pas no era conquerit, el seu poble es va convertir al judaisme amb entusiasme i va adoptar els principis del llibre jueu ms sagrat, el Talmud. Per hi van haver moltes coses que el rei no va veure. No va viure prou com per veure que la seva raa asitica de conversos al judaisme, un dia representaria al 90% de tots els jueus del planeta, i s'anomenarien a si mateixos jueus asquenazites, quan en realitat no eren jueus, sin simplement una raa asitica d'un poble que s'havia convertit a la religi jueva, mentre continuaven parlant l'idioma de Khazaria, el jiddisch, totalment diferent a la llengua dels hebreus. No viuria per veure al seu poble convertir-se en la descendncia d'un home, molt ms poders que ell, que naixeria poc ms de 1.000 anys desprs, a Alemanya, un home anomenat Bauer, que engendraria la dinastia dels Rothschild. No viuria prou com per veure a aquesta dinastia usurpar la riquesa del mn a travs de l'engany i la intriga, finanant-se a base d'enormes riqueses que acumulaven a mesura que usurpaven la riquesa del mn per fer-se amb el control de l'oferta monetria mundial. No viuria per veure al seu poble exigint una ptria prpia a Palestina com dret de naixement, i assegurant-se que tot primer ministre des de la seva creaci al 1.948 fos un jueu asquenazita, tot i que la veritable ptria dels jueus asquenazites, Khazaria, el seu regne, s a uns 800 quilmetres de distncia. I no viuria per veure al seu poble acomplint la profecia bblica, com la "sinagoga de Satans". "Conec la teva tribulaci i la teva pobresa, encara que de fet ets ric; s com et calumnien aquests que es fan dir jueus sense ser-ho, ja que sn una sinagoga de Satans". Apocalipsi 2:9

1.649

Oliver Cromwell obt el suport del parlament britnic per executar al rei Carles I pel crrec de traci. Desprs, Cromwell permet als jueus entrar una altra vegada a Anglaterra, per no reverteix l'Edicte de Expulsi ems pel rei Eduard I al 1.290, que expulsava per a sempre a tots els jueus d'Anglaterra i disposava que qualsevol jueu que hi rests desprs de l'1 de novembre del 1.290, seria executat. De fet Anglaterra no va ser el primer pas que va expulsar els jueus. Aqu hi ha una llista parcial de totes les zones d'on els jueus han estat expulsats, de vegades en nombroses ocasions, durant els ltims mil anys.

Oliver Cromwell

Carles I

Magncia 1.012 Litunia 1.495 Frana 1.182 Portugal 1.496 Alta Baviera 1.276 Npols 1.496 Anglaterra 1.290 Navarra 1.498 Frana 1.306 Nuremberg 1.498 Frana 1.322 Brandenburg 1.510 Saxnia 1.349 Prssia 1.510 Hongria 1.360 Gnova 1.515 Blgica 1.370 Npols 1.533 Eslovquia 1.380 Itlia 1.540 Frana 1.394 Npols 1.541 ustria 1.420 Praga 1.541 Li 1.420 Gnova 1.550 Colnia 1.424 Baviera 1.551 Magncia 1.438 Praga 1.557 Augsburg 1.438 E. Pontificis 1.569 Alta Baviera 1.442 Hongria 1.582 Pasos Baixos 1.444 Hamburg 1.649 Brandenburg 1.446 Viena 1.669 Magncia 1.462 Eslovquia 1.744 Magncia 1.483 Morvia 1.744 Varsvia 1.483 Bohmia 1.744 Espanya 1.492 Moscou 1.891 Itlia 1.492 Eduard I

Al seu llibre, "Histria i causes de l'antisemitisme", publicat al 1.894, cal assenyalar que l'autor s jueu, Bernard Lazare, declara el segent pel que fa a aquestes expulsions de jueus: "Si aquesta hostilitat, fins i tot aversi, noms s'hagus mostrat cap als jueus en una poca i en un pas, seria fcil desentranyar les causes limitades d'aquesta ira, per aquesta raa, per contra, ha estat objecte d'odi a tots els pobles entre els que s'ha consolidat. Per tant, ha de ser, ja que els enemics dels jueus pertanyien a diverses races, ja que vivien en pasos molt distants uns dels altres, ja que estaven governats per diferents lleis, que es regien per principis oposats, ja que no tenien ni la mateixa moral, ni els mateixos costums, ja que estaven animats per diferents disposicions que no els permetien jutjar res de la mateixa manera, ha de ser, per tant, que la causa general de l'antisemitisme ha residit sempre en el propi Israel i no en aquells que han lluitat contra Israel". El professor Jesse H. Holmes, que escrivia a "The American Hebrew", va expressar els segents sentiments similars: "No pot ser un accident que l'antagonisme dirigit contra els jueus es trobi prcticament a tot arreu del mn all on jueus i no jueus estan associats. I a mesura que els jueus sn l'element com de la situaci semblaria probable, a la vista dels fets, que la causa rau en ells, en comptes de als molt diversos grups que senten aquest antagonisme".

1.688 A. N. Field, al seu llibre, "Totes aquestes coses", publicat al 1.931, explica la situaci a Anglaterra aquell any, a conseqncia de la decisi de Cromwell d'ignorar la llei que prohibia als jueus entrar a Anglaterra, i que els permetia tornar-hi a despit de la llei, noms 33 anys desprs, de la segent manera: "Trenta-tres anys desprs que Cromwell hagus deixat entrar els jueus a Gran Bretanya, va arribar d'Amsterdam un prncep holands envoltat de tot un eixam de jueus d'aquell centre financer jueu. Fent fora del regne al seu real sogre, va accedir, gentilment, a ascendir al tron Arthur Nelson Field

Bernard Lazare

de Gran Bretanya. Un resultat molt natural que va seguir a aquest esdeveniment va ser l'inici del Deute Nacional degut a l'establiment del Banc d'Anglaterra, sis anys desprs, amb el propsit de deixar diners a la Corona. Gran Bretanya era mestressa del seu dest fins que van arribar els jueus".

1.694

Es funda l'enganyosament anomenat "Banc d'Anglaterra". Diem enganyosament anomenat, ja que dna la impressi d'estar sota control del Govern d'Anglaterra, quan en realitat es tracta d'una instituci privada fundada per jueus. Al seu llibre, "The Breakdown of Money"("El fracs dels diners"), publicat al 1.934, Christopher Hollis explica la formaci del Banc d'Anglaterra, de la segent manera: "Al 1.694 el Govern de Guillem III (que havia arribat d'Holanda amb els jueus) es trobava immers en una greu situaci econmica. Un grup d'homes rics, sota la direcci d'un tal William Paterson es va oferir a prestar a William 1.200.000 al 8 per cent amb la condici que, "el Governador i la Companyia del Banc d'Anglaterra", com s'anomenaven a si mateixos, tindrien dret a emetre bitllets per la totalitat del seu capital. s a dir, el Banc tenia dret a 2.400.000 (s a dir, el doble), prestant 1.200.000 , en or i plata al Govern, i utilitzant les altres 1.200.000 , en bitllets de banc, per a ells mateixos. Paterson tenia tota la ra en quant a que aquest privilegi que s'havia donat al Banc era el privilegi de fer diners... A la prctica no van mantenir una reserva d'efectiu ni de gaireb dues o tres-centes mil . Al 1.696 (s a dir, dos anys desprs), trobem en circulaci 1.750.000 en bitllets davant una rserva de 36.000 . s a dir amb un "suport", de noms al voltant el 2 per cent del que havien ems i aprofitant-se dels interessos". Els noms dels jueus que controlaven el Banc d'Anglaterra mai van ser revelats, per era evident, ja aquell mateix any, degut al seu control del Banc d'Anglaterra. Els jueus tenien control sobre la famlia Reial Britnica. No obstant aix, mentre la seva identitat estava protegida, van voler triar un portaveu ms discret, desprs que William Paterson declars:

Guillem III

William Paterson

"El Banc obt beneficis dels interessos de tots els diners que crea del no- res". El fet que Paterson opts per desamagar el gat d'aquesta manera, pot explicar per qu moriria pobre, marginat pels seus associats, o potser aquest "shabbez goy" (un no-jueu que tria representar clandestinament els interessos dels jueus), noms havia deixat de ser til, entre bastidors, als jueus.

1.698

Desprs de quatre anys de la fundaci del Banc d'Anglaterra, el control de l'oferta monetria britnica s'acostava a passos agegantats. Havien inundat el pas amb tants diners que el deute del Govern amb el Banc havia crescut des de les inicials 1.250.000 , a 16 milions de , noms en quatre anys, un increment del 1.280%. Per qu ho feien? Simple, si el diner en circulaci d'un pas s de 5.000.000 de , i s'instaura un banc central i n'imprimeix 15 milions ms, primera etapa del pla, i els envia a l'economia a travs de prstecs etc, llavors aix naturalment reduir el valor dels 5.000.000 de inicials que hi havia en circulaci abans de la formaci del banc. Aix es deu a que els 5.000.000 de inicials que eren el 100% de l'economia ara sn noms el 25%. Tamb donar al banc el control del 75% dels diners en circulaci amb els 15.000.000 de que han enviat a l'economia. Aix provoca inflaci, que simplement s la reducci del valor del diner en mans de la gent normal, degut a que l'economia s'ha inundat amb massa diners, una economia de la qual el Banc Central n's el responsable. Com els diners de la gent normal valen menys, han d'anar al banc a demanar un prstec per tal d'ajudar a administrar el seu negoci etc, i quan el Banc Central est satisfet hi ha molta gent endeutada, el banc estreny el subministrament de diners no oferint prstecs. Aquesta s la fase dos del pla. La tercera etapa, es quedar-se assegut i esperar que la gent endeutada amb ells facin fallida, cosa que permet al banc acte seguit d'apoderar-se de la seva riquesa real, les empreses i la propietat, etc., per uns quants penics de lliura. La inflaci mai afecta a un banc central, de fet, sn l'nic grup que pot beneficiar-se'n, sempre que vagin curts de diners senzillament poden imprimir-ne ms.

1.744

El 23 de febrer, neix a Frankfurt, Alemanya, Mayer Amschel Bauer, jueu asquenazita, fill de Moiss Amschel Bauer, prestamista i propietari d'un negoci comptable. Moiss Amschel Bauer colloca un cartell vermell sobre de la porta d'entrada del seu negoci. Aquest escut s un hexagrama vermell (que geomtrica i numricament es tradueix com el nmero 666), que sota les instruccions de Rothschild acabar sent la bandera israeliana, uns dos segles ms tard.

1.753

Neix Gutle Schnaper, jueva asquenazita (futura esposa de Mayer Amschel Bauer), filla del respectat comerciant, Wolf Salom Schnaper.

1.760

Durant aquesta dcada Mayer Amschel Bauer treballa per a un banc propietat dels Oppenheimer a Hannover, Alemanya. Obt un gran xit i es converteix en soci menor. Mentre treballa al banc es familiaritza amb el General von Estorff. Desprs de la mort del seu pare, Bauer torna a Frankfurt a fer-se crrec del negoci patern. Bauer reconeix el significat de l'hexagrama vermell i canvia el nom de Bauer pel de Rothschild, a partir de l'hexagrama vermell del cartell que significa 666 que penja sobre la porta d'entrada ("Rot" en alemany significa "vermell", "Schild", s l'alemany de "Shield", o "Escut"). Sota la seva nova identitat com Mayer Amschel Rothschild, descobreix que el general von Estorff est ara unit a la cort del prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau, una de les cases reials ms riques d'Europa, que va obtenir la seva riquesa mitjanant l'arrendament dels soldats d'Hesse a pasos estrangers a canvi de vasts beneficis (una prctica que continua avui en dia en forma d'exportaci de tropes "pacificadores", de les Nacions Unides, arreu del mn). Per tant, es retroba amb el general amb el pretext de vendre-li valuoses monedes i quincalla a preus reduts. Seguint amb els seus plans, Rothschild, posteriorment, es presentat al propi prncep Guillem, que se sent ms que satisfet amb els reduts preus que

Mayer Amschel Bauer

cobra per les seves monedes rares i quincalla, i Rothschild li ofereix una mena de comissi per qualsevol altre negoci que el Prncep pugui proporcionar-li. Ms endavant Rothschild esdev un soci proper del prncep Guillem, i acaba per fer negocis amb ell i els membres de la cort. Aviat descobreix que el prstec de diners als governs i la reialesa s molt ms rendible que el prstec a particulars, ja que els prstecs sn ms grans i estan garantits pels impostos de la naci.

1.769

Mayer Amschel Rothschild es fa agent de la cort per al prncep Guillem IX d'Hesse-Cassel nt de George II d'Anglaterra; cos de George III; nebot del Rei de Dinamarca; i cunyat del Rei de Sucia. Posteriorment el prncep Guillem li dna perms per penjar un cartell a la faana dels seus establiments comercials declarant que ell s, "M. A. Rothschild, designat agent de la cort per sa altesa serena, el prncep Guillem d'Hanau".

1.770

Mayer Amschel Rothschild elabora plans per a la creaci dels "Illuminati", i confia al jueu asquenazita, Adam Weishaupt, un cripto-jueu (un jueu que fa veure que no ho s), que aparenta ser catlic rom, la seva organitzaci i desenvolupament. Els "Illuminati", es basaran en les doctrines del Talmud, que al seu torn sn, les doctrines dels jueus rabnics. Se'ls denominar els "Illuminati", que s un terme lucifer que significa "guardians de la llum." El 29 d'agost, Mayer Amschel Rothschild es casa amb Gutle Schnaper.

1.771

El 20 d'agost, neix Schnche Jeannette Rothschild, la primera de les cinc filles de Mayer Amschel Rothschild. Es casar amb Benedict Moiss Worms.

1.773

El 12 de juny, neix Amschel Mayer Rothschild, el primer dels cinc fills de Mayer Amschel Rothschild. Ell, com tots els germans que el seguiran, entrar en el negoci de la famlia a l'edat de dotze anys.

1.774

El 9 de setembre, neix Salom Mayer Rothschild.

1.776 L'1 de maig d'aquell any Adam Weishaupt finalitza oficialment l'organitzaci dels "Illuminati". El propsit dels "Illuminati", s dividir als no-jueus a travs de mitjans poltics, econmics, socials i religiosos. El pla s armar a bndols oposats dels gentils (els no-jueus), mentre sels proporcionen incidents perqu lluitin entre si; destruir els governs nacionals; destruir les institucions religioses; fins que finalment, es destrueixin els uns als altres. Weishaupt aviat s'infiltra a l'Ordre Continental dels Maons amb aquesta doctrina "Illuminati", i estableix lgies del Gran Orient per fer-ne el seu quarter general secret. Tot aix sota les ordres i el finanament de Mayer Amschel Rothschild i el concepte s'estn posteriorment a les lgies maniques de tot el mn fins als nostres dies. Weishaupt tamb recluta a 2.000 seguidors a sou incloent-hi els homes ms intelligents en el camp de les arts i les lletres, l'educaci, la cincia, les finances i la indstria. Se'ls instrueix per a seguir els segents mtodes per tal de controlar les persones: 1. Utilitzar el suborn monetari i sexual per tal d'obtenir el control sobre els homes que ja estan en llocs elevats, als diversos nivells de tots els governs i altres camps d'activitat. Una vegada que les persones influents hagin caigut a base de mentides, enganys i temptacions dels Illuminati han de mantenir-los en l'esclavitud aplicant xantatges ja siguin de tipus poltic o qualsevol altre, amenaces de runa financera, exposici pblica, i dany fiscal, fins i tot la seva mort i la dels membres de les seves famlies. 2. Les facultats dels collegis i universitats han de conrear els estudiants que posseeixin una capacitat mental excepcional, aix com els pertanyents a famlies ben educades amb inclinacions internacionals, i recomanar el seu entrenament especial en l'internacionalisme, o ms aviat en la idea que noms un govern mundial pot

posar fi a les guerres i conflictes recurrents. Aquesta formaci ha de ser proporcionada per la concessi de beques als seleccionats pels "Illuminati". 3. Totes les persones influents que quedin atrapades sota el control dels "Illuminati", a ms dels estudiants que hagin estat especialment educats i entrenats, han de ser utilitzats com a agents i collocats entre bastidors com a experts i especialistes a tots els governs. La finalitat s assegurar-se que assessoren als alts executius a que adoptin poltiques que, a llarg termini serveixin als plans secrets de la conspiraci d'un sol mn dels "Illuminati", i causar la destrucci dels governs i les religions d'on sn elegits o nomenats per servir. 4. Obtenir el control absolut de la premsa, en aquell moment l'nic mitj de comunicaci social, que distribua la informaci al pblic, de manera que totes les notcies i la informaci puguin ser manipulades per tal de fer creure a les masses que l'nica soluci per als molts i variats problemes del mn s un govern mundial.

1.777

El 16 de setembre, neix Nathan Mayer Rothschild.

1.781

El 2 de juliol, neix Isabella Rothschild.

1.784

El 29 d'agost, neix Babette Rothschild. Adam Weishaupt ordena que la Revoluci Francesa sigui iniciada per Maximilien Robespierre en forma de llibre. Aquest llibre l'escriu un dels socis de Weishaupt, Xavier Zwack, i l'envia per missatgeria des de Frankfurt a Pars. No obstant aix pel cam, al missatger li cau un llamp, el llibre que detalla aquest pla s descobert per la policia, i lliurat a les autoritats bavareses. A conseqncia d'aix, el govern de Baviera ordena que la policia assalti les Lgies Maniques del Gran Orient de Weishaupt, i les cases dels seus socis ms influents. Clarament, les autoritats bavareses estaven convenudes que el llibre que havia estat descobert era una amenaa molt real d'un grup privat de persones influents, que planejaven utilitzar guerres i revolucions per aconseguir els seus fins poltics.

1.785

El govern de Baviera prohibeix els "Illuminati", i tanca totes les lgies bavareses del Gran Orient. Mayer Amschel Rothschild trasllada la seva residncia familiar a una casa de cinc pisos de Frankfurt que comparteix amb la famlia Schiff.

1.786

El govern de Baviera publica les dades del complot dels "Illuminati", en un document titulat "Els escrits originals de l'Ordre i secta dels Illuminati." A continuaci, envia aquest document a tots els caps de l'Esglsia i d'Estat de tota Europa, els quals tristament ignoren la seva advertncia.

1.788 El 24 d'abril, neix Kalmann (Carl) Mayer Rothschild.

1.789

A causa de la ignorncia europea a l'advertncia feta pel govern de Baviera, el pla dels "Illuminati" per fer una Revoluci Francesa t xit des d'aquest any fins a la seva finalitzaci el 1.793. Aquesta revoluci s el somni dels banquers centrals, ja que estableix una nova constituci i promulga lleis que prohibeixen tant la recaptaci de delmes (impostos) per part de l'Esglsia Romana com n'elimina, tamb, l'exempci d'impostos a l'Esglsia.

1.790

Mayer Amschel Rothschild afirma:

"Deixeu-me emetre i controlar els diners d'una naci i no m'importar qui escrigui les lleis". L'1 de maig neix Julie Rothschild.

1.791 Els Rothschild, obtenen "el control dels diners d'una naci," a travs d'Alexander Hamilton (el seu agent al gabinet de George Washington) quan estableixen un banc central a Estats Units anomenat Primer Banc d'Estats Units. S'estableix per un perode de 20 anys. Durant els primers cinc anys de vida d'aquest Banc Central, el Govern nord-americ li demanar en prstec 8.200.000 dlars, i al pas els preus s'incrementaran un 72%. En relaci amb aquest excessiu endeutament i inflaci, Thomas Jefferson, en aquell moment Secretari d'Estat declara: "M'agradaria que fos possible obtenir una sola esmena a la nostra constituci per poder prendre des del govern federal la nostra prpia capacitat d'endeutament." Neix Henriette ("Jette") Rothschild, que es casar amb Moses Montefiore. Montefiore es convertir en president del Consell de Diputats dels jueus britnics des del 1.835 fins el 1.874.

1.792

El 15 de maig, neix l'ltim fill de Mayer Amschel Rothschild, Jacob (James) Mayer Rothschild.

1.796 Amschel Mayer Rothschild es casa amb Eva Hanau.

1.798 John Robison publica un llibre titulat, "Proves d'una conspiraci contra totes les religions i els governs d'Europa portada a terme en les reunions secretes dels Maons, els Illuminati i les Societats de lectura". En aquest llibre, el professor Robison, de la Universitat d'Edimburg, un dels principals intellectes del seu temps, que al 1.783 havia estat elegit secretari general de la Societat Reial d'Edimburg, dna detalls de tot el complot Rothschild, "Illuminati". Informa de com havia estat un alt grau ma en el Ritu Escocs de la Maoneria, i de que havia estat convidat per Adam Weishaupt a anar a Europa, on se li va donar una cpia revisada de la conspiraci de Weishaupt. No obstant aix, tot i que va fingir fer-li costat, el professor Robison no hi estava d'acord i, per tant, va publicar el seu abans esmentat llibre per exposar-la. El llibre inclou els detalls de la investigaci del govern de Baviera sobre els "Illuminati", i la Revoluci Francesa. Aquell mateix any el 19 de juliol, David Pappen, President de la Universitat de Harvard, fa conferncies als que es graduen sobre la influncia que est tenint "l'Illuminisme" en la poltica i religi americanes. Als vint-i-un anys, Nathan Mayer Rothschild deixa Frankfurt per anar a Anglaterra, on amb una gran suma de diners que li dona el seu pare, funda un banc a Londres.

1.800

A Frana, s'estableix el Banc de Frana. Napole no triga a veure que una Frana lliure significa un pas lliure de deute, i posteriorment afirma, "La m que dna est entre la m que pren. Els diners no tenen ptria, els financers no tenen patriotisme ni decncia, el guany s el seu nic objectiu". Salom Mayer Rothschild es casa amb Caroline Stern.

1.806 Napole declara que el seu: "objectiu s apartar del govern la casa d'Hesse-Cassel i esborrar-la de la llista de poderosos." En sentir aix, el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau, fuig a Alemanya, se'n va a

Dinamarca i confia la custdia de la seva fortuna, valorada en 3.000.000 de dlars d'aquell temps, a Mayer Amschel Rothschild. Nathan Mayer Rothschild es casa amb Hannah Barent Cohen, filla d'un ric comerciant de Londres.

1.807 El president Thomas Jefferson (tercer president d'Estats Units 1.801-1.809), ofereix una de les primeres idees honestes entre la deshonestedat i la corruptibilitat dels mitjans de comunicaci quan afirma: "No es pot creure res del que es veu ara en un diari. La mateixa veritat es converteix en sospitosa al ser ficada en aquest vehicle contaminat. L'abast real d'aquest estat de desinformaci noms el coneixen aquells que es troben en situaci d'enfrontar els fets dins dels seus coneixements amb les mentides del dia".

1.808

Nathan Mayer Rothschild t el seu primer fill, Lionel Nathan de Rothschild.

1.810

Moren Sir Francis Baring i Abraham Goldsmid. Aix deixa a Nathan Mayer Rothschild com el principal banquer que queda a Anglaterra. Salom Mayer Rothschild se'n va a Viena, ustria, i funda el banc, M. von Rothschild und Shne.

1.811

S'esgota la concessi al Banc dels Rothschild d'Estats Units i el Congrs vota en contra de la seva renovaci. A Nathan Mayer Rothschild no li agrada i declara:

"O es concedeix la sollicitud de renovaci de la concessi, o Estats Units es veur involucrat en una guerra summament desastrosa." No obstant aix Estats Units es mant ferm i la concessi no es renova, cosa que provoca que Nathan Mayer Rothschild llanci una altra amenaa, en la qual assenyala: "Donarem una lli a aquests insolents nord-americans. Farem que siguin un altre cop una colnia".

1.812 Recolzats amb diners dels Rothschild, i a les ordres de Nathan Mayer Rothschild, els britnics declaren la guerra a Estats Units. El pla dels Rothschild s fer que Estats Units adquireixi tal deute lluitant en aquesta guerra que no tingui altre remei que rendir-se als britnics i permetre que sigui renovada la concessi per al Primer Banc d'Estats Units propietat dels Rothschild. No obstant aix, com que els britnics estan ocupats lluitant contra Napole, sn incapaos de muntar ms d'un assalt i la guerra acaba al 1.814 amb Estats Units invicte. El 19 de setembre, mor Mayer Amschel Rothschild. Al seu testament estableix les lleis especfiques que ha de seguir la Casa dels Rothschild: 1. Al negoci familiar totes les posicions claus noms poden ser ocupades per membres de la famlia. 2. Noms els homes de la famlia poden participar en el negoci familiar. Aix va incloure a un conegut sis fill bastard secret (s important assenyalar aqu que Mayer Amschel Rothschild tamb va tenir cinc filles, aix que avui la propagaci de la dinastia Rothschild sense el nom Rothschild s llarga i ample, i els jueus creuen que la descendncia mixta d'una mare jueva s exclusivament jueva). 3. La famlia s'ha de casar entre cosins de primer i segon grau per preservar la fortuna de la famlia (curiosament segons l'Enciclopdia Jueva del 1.905, dels cinquanta-vuit matrimonis dels Rothschild d'aquelles dates, exactament la meitat, es a dir vint-i-nou, van ser entre cosins germans - una prctica coneguda avui com endogmia). 4. No es publicar cap inventari pblic dels seus bns. 5. No es prendr cap acci legal pel que fa al valor de l'herncia. 6. El fill gran del fill gran esdevindr el cap de la famlia (aquesta condici noms podia ser anullada quan la majoria de la famlia acords una altra cosa). La llei nmero sis va entrar immediatament en vigor quan Nathan Mayer Rothschild va ser elegit successor del seu pare com a cap de la famlia. Jacob (James) Mayer Rothschild se'n va a Pars, Frana, per establir-hi el banc de Rothschild Frres. Neix Nathaniel de Rothschild, fill de Nathan Mayer Rothschild.

1.814 Pel que fa als 3.000.000 de dlars que el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau havia confiat a Mayer Amschel Rothschild per a la seva custdia, l'Enciclopdia Jueva, a l'edici del 1.905, volum 10, pgina 494, relata on van acabar: "Segons la llegenda aquests diners anaven amagats dins de barrils de vi, i, van superar els escorcolls dels soldats de Napole quan aquests van entrar a Frankfurt, van ser reposats intactes a les mateixes btes al 1.814, quan l'elector (el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau) va tornar a l'electorat (Alemanya). Els fets sn una mica menys romntics i ms empresarials". Aquesta ltima lnia indica que Rothschild mai va retornar els diners al prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau. L'enciclopdia continua, afirmant: "Nathan Mayer Rothschild va invertir aquests 3.000.000 de dlars en or de la companyia de les ndies Orientals sabent que serien necessaris per a la campanya de Wellington a la pennsula." D'altra banda, dels diners robats Nathan en va treure: "No menys de quatre beneficis: 1. En la venda del paper de Wellington que havia comprat a 50 centaus de dlar i va recollir a la par. 2. En la venda de l'or a Wellington. 3. En la seva recompra. 4. En reenviar-lo a Portugal."

1.815 Els cinc germans Rothschild proveeixen d'or tant a l'exrcit de Wellington (a travs de Nathan a Anglaterra), com a l'exrcit de Napole (a travs de Jacob a Frana), i comencen la seva poltica de finanar ambds bndols a les guerres. Els Rothschild adoren les guerres perqu generen una gran quantitat de deute lliure de riscos. Lliure de riscos, ja que els deutes estan garantits pel govern d'un pas, i per tant pels esforos de la poblaci d'aquest pas, i, a ms, no importa quin pas perdi la guerra doncs els prstecs s'atorguen amb la garantia que el vencedor honorar els deutes dels venuts. Mentre els Rothschild financen a ambds bndols d'aquesta guerra, utilitzen els bancs que han escampat per tot Europa per donar-los l'oportunitat d'establir una xarxa de servei postal inigualable de rutes secretes i correus rpids. Aquests missatgers obren els

missatges rellevants que porten i els seus detallats continguts sn entregats als Rothschild pel que sempre estan un pas per davant dels esdeveniments actuals. Aquests correus dels Rothschild sn els nics mercaders que poden travessar els bloquejos d'anglesos i francesos i utilitzen aquest avantatge per mantenir a Nathan Mayer Rothschild al dia de com va la guerra, per tant t la capacitat d'utilitzar aquesta informaci per comprar i vendre grcies al seu crrec a la borsa de valors segons aquesta informaci. Un dels correus de Rothschild, un home anomenat Rothworth, en assabentar-se que els britnics han guanyat la batalla de Waterloo, travessa el Canal i entrega aquesta notcia a Nathan Mayer Rothschild, ben b 24 hores abans que el servei de missatgeria de Wellington. A continuaci Nathan Mayer Rothschild se'n va a la borsa de valors i dna instruccions a tots els seus treballadors per qu comencin a vendre cnsols (coneguts avui com bons). A causa de la reputaci de Rothschild d'estar un pas per endavant pel que fa a la informaci, els altres comerciants entren en pnic, creuen que els britnics han perdut la guerra, i comencen a vendre frenticament. Per tant, el valor dels cnsols es desploma, moment en qu Nathan Mayer Rothschild discretament dna instruccions als seus treballadors per qu comprin tots els cnsols que caiguin a les seves mans. Quan arriba la notcia de que, en realitat, els britnics han guanyat la guerra, el valor dels cnsols puja com un coet fins a un nivell fins i tot ms alt que abans de l'inici de la guerra, deixant a Nathan Mayer Rothschild un guany d'aproximadament del vint a de la seva inversi. De fet, Nathan Rothschild es vana obertament que desprs de passar disset anys a Anglaterra la seva participaci inicial de 20.000 , que li don el seu pare, havia augmentat 2.500 vegades fins a 50 milions de . La propietat d'aquests bons, o cnsols, dna a la famlia Rothschild el control total de l'economia britnica, ara centre financer indiscutible del mn (desprs de la derrota de Napole), i obliga als britnics a establir un nou Banc d'Anglaterra, sota el control de Nathan Mayer Rothschild. Curiosament cent anys desprs el New York Times faria crrer una histria afirmant que el nt de Nathan Mayer Rothschild havia intentat aconseguir una ordre judicial per suprimir la publicaci d'un llibre que contenia aquesta histria d'informaci privilegiada. La famlia Rothschild va afirmar que la histria era falsa i calumniosa, per el tribunal va rebutjar la petici dels Rothschild i va ordenar que la famlia pagus totes les costes judicials. Tornant al 1.815, aquest s l'any en que Nathan Mayer Rothschild fa la seva famosa declaraci: "No m'importa a quin titella colloquin al tron d'Anglaterra per governar l'Imperi on mai es posa el sol. L'home que controla l'oferta monetria de la Gran Bretanya controla l'Imperi Britnic, i jo controlo l'oferta monetria britnica".

Els Rothschild tamb fan servir el seu control del Banc d'Anglaterra per reemplaar el mtode d'enviament d'or entre pasos i utilitzen els seus cinc bancs repartits per Europa per establir un sistema de dbits i crdits en paper, l'actual sistema bancari. A finals d'aquell segle, un perode de temps conegut com la "Era dels Rothschild", s'estima que la famlia Rothschild controla ms de la meitat de la riquesa del mn. De fet, el 28 de febrer d'aquell any, en una carta, Salom li diu a Nathan: "Som com els engranatges d'un rellotge, cada un s essencial." No obstant aix alguna cosa no va tan b com als Rothschild els hagus agradat, aquell any se celebra el Congrs de Viena, que va comenar al setembre de 1.814 i va concloure el juny d'aquell mateix any. La ra per convocar aquell Congrs de Viena, va ser per qu els Rothschild poguessin crear una forma de govern mundial, utilitzant com a palanca el deute que molts governs europeus els devien per obtenir el control poltic total sobre gran part del mn civilitzat. El Congrs va comenar b, quan els Rothschild van aconseguir obtenir que Sussa es declars neutral, de forma permanent, en cas de guerra, amb la finalitat de proporcionar-los un territori sobir des del qual poder finanar a ambds bndols amb el seu deute manufacturat creant guerres. Tamb van aconseguir ampliar les fronteres de Sussa per incloure-hi dins del seu territori Valais; Neuchatel; i Ginebra. No obstant aix, el seu ltim pla per a un govern mundial va fallar quan el Tsar Alexandre I de Rssia, una de les poques grans potncies que no havien sucumbit a tenir un banc central Rothschild, es neg a acceptar un govern mundial. Enfurismat per aix, Nathan Mayer Rothschild jura que algun dia ell o els seus descendents destruiran a tota la famlia i als descendents del tsar Alexandre. Desafortunadament acabaria sent fidel a la seva paraula quan, cent dos anys ms tard, Rothschild va finanar a bolxevics jueus que complirien aquesta promesa. Curiosament, el fantic d'un govern mundial i jueu asquenazita, Henry Kissinger, va realitzar la seva tesi doctoral sobre el Congrs de Viena. El 19 de juny, mor Julie Rothschild.

1.816 El Congrs nord-americ aprova un projecte de llei que permet a un altre Rothschild dominar el banc central, cosa que torna a donar de nou als Rothschild el control de l'oferta monetria nord-americana. Se l'anomena Segon Banc d'Estats Units i se li atorga una concessi per vint anys. Per descomptat, aix significa la fi de la guerra britnica contra Amrica amb la mort de milers de soldats britnics i nord-americans, i la formaci d'un altre banc central propietat dels Rothschild.

1.818 Desprs d'assegurar-se una gran quantitat de prstecs als francesos al 1.817 per ajudar a la reconstrucci desprs de la seva desastrosa derrota a Waterloo, els agents de Rothschild compren grans quantitats de bons del govern francs provocant l'augment del seu valor. El 5 de novembre aboquen el lot al mercat obert provocant que el seu valor caigui en picat i Frana al complert entra en pnic financer. Llavors els Rothschild fan el pas per fer-se amb el control de l'oferta monetria francesa, d'una manera semblant a la manipulaci de la borsa britnica 6 anys abans.

1.821 Kalmann (Carl) Mayer Rothschild es enviat a Npols, Itlia. Far una gran quantitat de negocis amb el Vatic i el papa Gregori XVI, posteriorment, li confereix l'Ordre de Sant Jordi. A ms, cada vegada que el Papa rep a Kalmann, aquest li dna la m en lloc del tradicional besam, cosa que causa preocupaci en relaci amb l'abast del poder de Kalmann Rothschild sobre el Vatic.

1.822 L'emperador d'ustria (Francesc I d'ustria) anomena "Barons" als cinc germans Rothschild. Nathan Mayer Rothschild decideix no acceptar el ttol.

1.823 Els Rothschild es fan crrec de les operacions financeres de l'Esglsia catlica, a nivell mundial.

Kalmann (Carl) Mayer

Rothschild

1.827 Sir Walter Scott publica el seu conjunt de nou volums, "La vida de Napole," i en el volum dos, afirma que la Revoluci Francesa va ser planejada pels "Illuminati" (Adam Weishaupt) i finanada pels canvistes d'Europa (els Rothschild).

1.828

Desprs de 12 anys durant els quals el Segon Banc d'Estats Units, havia manipulat despietadament l'economia Americana en perjudici del poble, per en benefici dels seus propis fins d'acaparament de diners, el poble nord-americ, evidentment, ja n'havia tingut prou, i els opositors d'aquest banc van designar al Senador de Tennessee Andrew Jackson per qu es postuls per a la Presidncia. Per consternaci dels Rothschild, Jackson va guanyar la Presidncia i deix molt clar que utilitzaria el seu mandat per eliminar a aquest banc a la primera oportunitat. Va comenar, durant el seu primer mandat, a eradicar a molts dels sequaos del banc al servei del govern. Illustra fins a quina profunditat havia arrelat aquest tipus de cncer dins del govern, el fet que per tal d'aconseguir eliminar-lo va haver d'acomiadar a 2.000 dels 11.000 empleats del Govern Federal.

1.830 David Sassoon un jueu bagdad i banquer de la David Sassoon & Co, amb sucursals a la Xina, Jap i Hong Kong, utilitza el seu monopoli del comer de l'opi en aquesta rea, en nom dels Rothschild que controlen el govern britnic, per al trfic de 18.956 caixes d'opi guanyant milions de dlars per als Rothschild i la famlia reial britnica.

Andrew Jackson

David Sassoon

1.832 El Segon Banc d'Estats Units, demana al Congrs que aprovi una renovaci de la concessi del banc, amb quatre anys d'antelaci. El Congrs compleix i envia el projecte de llei al president Jackson (set President d'Estats Units 1.829 - 1.837), per qu el signi. El President Jackson veta aquest projecte de llei i en el seu missatge de veto, afirma el segent: "No noms els nostres propis ciutadans rebran la recompensa del nostre Govern. Ms de vuit milions d'accions del banc estan en mans d'estrangers... No hi ha cap perill per a la llibertat i la independncia amb un banc que en la seva naturalesa t tan poc per incorporar al nostre pas? Controlant la nostra moneda, rebent els nostres diners pblics, i mantenint a milers dels nostres ciutadans en dependncia... seria ms temible i perills que una potncia militar enemiga. Si el govern es limits a una protecci igualitria, i, tal com fa el cel amb les seves pluges, regus amb la protecci de la mateixa manera a dalt i a baix, a rics i a pobres, aix seria una benedicci sense reserves. A la llei que tinc davant sembla haver-hi una mplia i innecessria desviaci d'aquests justos principis". Al juliol, el Congrs es incapa d'anullar el veto del president Jackson. Mes tard el president Jackson es presenta a la reelecci i, per primera vegada a la histria d'Estats Units fa arribar el seu argument directament a la gent prenent la seva prpia campanya de reelecci en curs. El seu lema de campanya s: "Jackson i cap banc!" Tot i que els Rothschild aboquen 3.000.000 de dlars en la campanya del rival del president Jackson, el senador republic Henry Clays, el president Jackson s reelegit sobradament al novembre. No obstant aix, el president Jackson sap que la batalla tot just comena, i desprs de la seva victria, afirma: "La hidra de la corrupci noms est ferida, no morta!"

1.833 El president Jackson comena a retirar els dipsits del govern del Segon Banc d'Estats Units controlat pels Rothschild, i els diposita en bancs dirigits per banquers democrtics.

senador Henry Clays

Aix fa que els Rothschild entrin en pnic i facin el que millor saben fer, contraure l'oferta monetria i causar una depressi. El President Jackson sap qu estan fent i ms tard diu: "Sou un niu d'escurons lladres, i tinc la intenci d'acabar amb vosaltres, i pel Du Etern, que us arrancar de soca-rel."

1.834 El lder revolucionari itali, Giuseppe Mazzini, s seleccionat pels "Illuminati", per dirigir el seu programa revolucionari a tot el mn i ostentar aquest crrec fins a la seva mort al 1.872.

1.835 El 30 de gener, un assass intenta disparar al president Jackson, per miraculosament les dues pistoles de l'assass fallen. Ms tard el president Jackson afirma que ell sabia que els Rothschild eren els responsables de l'intent d'assassinat. No s l'nic. De fet, fins i tot l'assass, Richard Lawrence, que va ser declarat no culpable allegant demncia, ms endavant presumiria que l'havien contractat gent poderosa d'Europa i li havien proms protegir-lo si l'atrapaven. Els Rothschild adquireixen dels drets de les mines de mercuri d'Almadn a Espanya. En aquell moment aquesta s la major concessi del mn i com que el mercuri s un component vital en el refinament d'or o plata aix dna als Rothschild un virtual monopoli mundial. Com a resultat d'aquesta adquisici, NM Rothschild & Sons comenaria posteriorment el refinat d'or i plata per a la Reial Casa de la Moneda, el Banc d'Anglaterra, i molts altres clients internacionals.

1.836 Desprs d'anys de lluita contra els Rothschild i el seu banc central a Estats Units, el president Andrew Jackson finalment aconsegueix fer fra d'Estats Units el banc central dels Rothschild, en no renovar-li la concessi al banc. No ser fins al 1.913 que els Rothschild seran capaos de crear el seu tercer banc central a Estats Units, la Reserva Federal.

Giuseppe Mazzini

Richard Lawrence

El 28 de juliol, mor Nathan Mayer Rothschild i el control del seu banc l'N.M. Rothschild & Sons passa al seu germ menor, James Mayer Rothschild. David Sassoon, traficant de drogues dels Rothschild a la Xina, augmenta el seu comer a ms de 30 mil caixes d'opi anuals i a les ciutats costaneres l'addicci a les drogues es torna endmica.

1.837 Els Rothschild envien un dels seus a Estats Units, August Belmont, un cripto-jueu asquenazita (de nom real Schnberg), per qu comenci a treballar immediatament a fi de salvar els seus interessos bancaris, que el president Jackson havia destrut.

1.838 El 8 de gener el president Jackson paga l'ltima quota del deute nacional, que havia estat creat al permetre als bancs emetre moneda per comprar bons del govern, en lloc de la simple emissi de bons del tresor sense crear aquest deute. Es converteix en l'nic president que ha pagat deute.

1.839 A causa de la rampant addicci a l'opi a la Xina, aprofitada per David Sassoon, la famlia reial britnica, i els Rothschild, l'emperador manx XuanZong Daoguang (Tao-kuang) ordena detenir-ne el comer. Anomena al Comissionat de Canton, Lin Tse-Hsu, lder d'una campanya contra l'opi. Lin Tse-Hsu organitza la confiscaci de 2.000 caixes d'opi de Sassoon i ordena llenar-les al riu. David Sassoon informa d'aix als Rothschild i aquests exigeixen que les forces armades de Gran Bretanya prenguin represlies per tal de protegir els seus constants interessos de les drogues. Per tant, les Guerres de l'Opi comencen amb l'exrcit britnic lluitant una vegada ms com a mercenaris pels interessos dels Rothschild. Ataquen ciutats i bloquegen ports. L'exrcit xins, en aquell moment delmat per 10 anys de rampant addicci a l'opi, demostra no ser rival per a l'exrcit britnic. La guerra acaba el 1.842 amb la signatura del Tractat de

James Mayer Rothschild

August Belmont

Nanking. Que inclou les segents disposicions destinades a garantir als Rothschild, a travs del seu titella, David Sassoon, el dret a proporcionar opi a tota la poblaci: 1. Total legalitzaci del comer d'opi a la Xina. 2. Compensaci a David Sassoon de dos milions de lliures per l'opi abocat al riu per Lin Tse-Hsu. 3. Sobirania territorial de la Corona britnica sobre diverses designades illes costaneres.

1.840 Els Rothschild es nomenen a ells mateixos corredors de lingots d'or del Banc d'Anglaterra. Estableixen agncies a Califrnia i a Austrlia.

1.841 El president John Tyler (10 president d'Estats Units 1.841-1.845) veta la llei per renovar la concessi al Banc d'Estats Units, que els agents de Rothschild havien estat venent a tot el Congrs. Rep centenars de cartes amenaant d'assassinar-lo.

1.843 Els jueus funden, a la ciutat de Nova York, la lgia manica B'nai B'rith. 70 anys desprs aquest grup fundar la notria Lliga Anti-Difamaci, dissenyada per titllar a qualsevol crtic de la supremacia o criminalitat jueva, de "antisemita".

XuanZong Daoguang

El President John Tyler

1.844 Salom Mayer Rothschild adquireix la United Coal Mines of Vtkovice and Austro-Hungarian Blast Furnace Company que arribar a ser una de les deu principals empreses industrials del mn. Benjamin Disraeli, jueu sefardita (que arribar a primer ministre britnic) publica Coningsby, on caracteritza a Nathan Mayer Rothschild com: "...Senyor i Mestre dels mercats monetaris del mn, i per descomptat prcticament Amo i Senyor de tota la resta. Literalment ha mantingut com penyora els ingressos del sud d'Itlia, i Reis i ministres de tots els pasos solliciten el seu consell i es guien pels seus suggeriments." Disraeli tamb va fer la segent interessant declaraci: "La qesti racial s la clau a la histria del mn... tot s raa, no hi ha cap altra veritat."

1.845 Mor Andrew Jackson (7 president d'Estats Units). Deixa instruccions per qu sobre la seva lpida sigui collocada la segent inscripci, d'acord amb el que ell considerava com el seu major servei a la humanitat. A la inscripci hi diu: "Jo vaig matar al banc." Aix es deu i s, per descomptat, una referncia al fet que ell va destruir el Segon Banc d'Estats Units dels Rothschild al 1.836. Jacob (James) Mayer Rothschild (que aleshores s'havia casat amb la seva neboda, Betty, filla de Salomon Mayer Rothschild), ara conegut com Bar James de Rothschild, guanya el contracte per construir la primera lnia ferroviria important del pas. S'anomena el "Chemin De Fer du Nord", i va inicialment de Pars a Valenciennes i desprs s'uneix a la xarxa ferroviria d'ustria construda pel seu germ (que s, per descomptat, tamb el pare de la seva esposa), Salomon Mayer Rothschild. Neix Edmond de Rothschild fill de James Mayer Rothschild i Betty von Rothschild. N's el fill petit.

Benjamin Disraeli

1.847 Lionel de Rothschild que ara est casat amb la filla del seu oncle, Kalmann (Carl) Mayer Rothschild, s elegit per a ocupar un esc parlamentari de la ciutat de Londres. Un dels requisits per entrar al parlament s fer jurament a la veritable fe cristiana. Lionel de Rothschild es nega a fer-ho doncs la seva fe s judaica, que renuncia a Crist, i per tant el seu esc al Parlament roman buit durant onze anys fins que es permeten nous juraments. Curiosament s'ho manega per mantenir el seu esc parlamentari durant onze anys, mentre s incapa de representar al seu districte electoral a les votacions del parlament durant aquell temps.

1.848 El jueu asquenazita, Karl Marx (cripto-jueu, de nom real Moiss Mordecai Levy), publica, "El Manifest Comunista". Curiosament, al mateix temps que ell est treballant en aix, Karl Ritter, de la Universitat de Frankfurt est escrivint l'anttesi que passar a formar la base del "nietzscheanisme" de Friedrich Wilhelm Nietzsche. Aquest "nietzscheanisme," es convertir ms endavant en el feixisme i el nazisme i s'utilitzar per fomentar la primera i segona guerres mundials. Marx, Ritter, i Nietzsche estan tots tres finanats i sota les ordres dels Rothschild. La idea darrere d'aquest esquema s que els que dirigeixen la conspiraci global puguin utilitzar les diferncies entre les anomenades ideologies que els permetin dividir fraccions cada vegada majors dins la raa humana en camps oposats de manera que puguin ser armats i desprs rentar-los el cervell per lluitar i destruir-se els uns als altres, i en particular, per destruir totes les institucions poltiques i religioses. Aquest s essencialment el mateix pla presentat per Weishaupt al 1.776. Curiosament, el marxisme, el comunisme i el seu derivat, el socialisme, quan anys ms tard se'ls observa a la prctica, no sn altra cosa que capitalisme d'Estat i el govern d'una minoria privilegiada, exercint un control desptic i total sobre una majoria a la que deixen prcticament sense bns ni drets legals. Aix explica per qu els Rothschild estaven tan interessats en el finanament d'aquestes ideologies, que posteriorment es convertirien en

Lionel de Rothschild

Karl Marx

Karl Ritter

Friedrich Wilhelm

Nietzsche

"democrcia", un sistema de dos partits estatals en el qual ambdues parts estan controlades per la mateixa fora, i mentre que poden barallar-se per qestions insignificants, per donar la impressi d'oposar-se entre si, en realitat segueixen la mateixa ideologia bsica, de manera que els habitants de les democrcies aviat descobreixen que no importa a qui votin, res canvia. Mor Eva Hanau, esposa d'Amschel Mayer Rothschild.

1.849 Mor Gutle Schnaper, esposa de Mayer Amschel Rothschild. Abans de morir, declararia amb indiferncia: "Si els meus fills no volguessin guerres, no hi hauria cap".

1.850 Aquesta dcada comena la construcci de les cases senyorials de Mentmore a Anglaterra i de Ferrires a Frana, ms cases senyorials dels Rothschild les seguiran arreu del mn, totes elles plenes de valuoses obres d'art. A Frana es diu que Jacob (James) Rothschild t 600 milions de francs, que sn 150 milions de francs ms que tots els altres banquers de Frana junts.

1.852 El futur primer ministre britnic, William Gladstone, afirma el segent sobre el Banc d'Anglaterra i la ciutat de Londres, quan ocupa el Ministre d'Hisenda aquell any: "Des del moment en qu vaig assumir el crrec com a ministre d'Hisenda, vaig comenar a aprendre que l'Estat sostenia, de cara al Banc i a la Ciutat, una posici essencialment falsa en quant a finanament. El propi Govern no era un poder substancial, sin que abandonava el suprem i inqestionable poder dels diners".

William Gladstone

1.853 David Sassoon, el traficant de drogues dels Rothschild a la Xina adquireix la ciutadania britnica. Mant la forma de vestir i les costums dels jueus bagdads, per permet als seus fills adoptar els costums anglesos. El seu fill, Abdullah, es canvia el nom pel d'Albert, es trasllada a Anglaterra amb el seu pare, i t un fill, Edward Albert, que es casar amb la famlia Rothschild. David Sassoon en honor a la seva herncia jueva construeix sinagogues a l'ndia. Una a l'rea de Fort i una altra a Byculla. Nathaniel de Rothschild, fill de Nathan Mayer Rothschild i gendre de Jacob (James) Mayer Rothschild, compra el Chteau Brane Mouton, la vinya Mouton de Bordeus, i li canvia el nom pel de Chteau Mouton Rothschild.

1.854 Mor Carolina Stern, esposa de Salom Mayer Rothschild.

1.855 El 10 de mar, mor Kalmann (Carl) Mayer Rothschild. El 28 de juliol, mor Salomon Mayer Rothschild. El 6 de desembre, mor Amschel Mayer Rothschild.

1.856 El 6 de maig, neix el psicoanalista Sigmund Freud, jueu asquenazita. Freud continuaria atacant la moral occidental, criticant el que ell considerava l'mfasi neurtica de l'home occidental pel sexe, insistint en que havia de substituir-se pels valors jueus de la promiscutat. Curiosament va promoure les idees de l'incest i la pedoflia com una cosa normal, cosa tamb permesa pel llibre ms sagrat dels jueus, el Talmud.

Sigmund Freud

1.858 Lionel de Rothschild finalment ocupa el seu esc al parlament quan l'obligaci de prestar jurament a la veritable fe cristiana s'amplia per incloure-hi altres juraments. Es converteix en el primer membre del parlament britnic obertament jueu. El 12 de juliol, Lord Harrington fa un discurs a la Cambra dels Lords, oposant-se a l'admissi d'immigrants jueus a Anglaterra, en el qual assenyala el segent: "Sn els grans prestadors i contractistes de prstecs del mn... La conseqncia s que les nacions del mn estan gemegant sota pesats sistemes fiscals i deute nacional. Sempre han estat els majors enemics de la llibertat".

1.859 Mor Schnche Jeannette Rothschild.

1.860 A l'Amrica del Sud, des de la independncia d'Amrica, s'havia desenvolupat una estreta relaci comercial entre la creixent aristocrcia del cot i els fabricants de cot d'Anglaterra. El cot d'Amrica fins i tot arribava a Frana i a Gran Bretanya en vaixells propietat dels Rothschild. Els Rothschild van decidir que aquest era el tal d'Aquilles d'Estats Units que podien explotar per tornar a establir-se all, desprs que el president Andrew Jackson els destrus el banc central al 1.836. Els Rothschild s'havien preparat molt per aix, i aquell any als Estats del Sud d'Amrica figuraven un gran nombre d'agents dels Rothschild. Van manipular acuradament la poblaci per conspirar amb els poltics locals que ja tenien ficats a la butxaca, i van difondre propaganda entre la gent. Aix va donar lloc a la secessi de Carolina del Sud el 29 de desembre de 1.860. Noms unes setmanes ms tard, sis estats ms s'unien a la conspiraci contra la Uni, i formaven un sindicat dissident anomenat, "Estats Confederats d'Amrica," amb Jefferson Davis com president. Per tal de provocar el Nord, aquests agents dels Rothschild i els seus seguidors amb el cervell rentat, assalten les tropes, prenen els forts, els arsenals, les forges i altres bns de

Lord Harrington

la Uni. Fins i tot els membres del gabinet del president Buchanan conspiren per destruir la Uni danyant el crdit pblic i procurant la fallida del pas. Buchanan afirma que deplora la secessi, per no pren les mesures necessries per aturar-la, ni tan sols quan des de bateries de la costa de Carolina del Sud es dispara contra un vaixell d'Estats Units.

1.861 Un mes desprs de la presa de possessi del president Abraham Lincoln (16 president d'Estats Units des del 1.860 fins al seu assassinat al 1.865), la guerra civil americana es posa en marxa al Fort Sumter, Carolina del Sud, desprs Carolina del Sud surt de la Uni. L'esclavitud sempre ha estat citada com la causa de la guerra, per simplement aquest no va ser el cas, com va declarar el mateix president Lincoln: "No tinc cap propsit ni directa ni indirectament d'interferir amb l'esclavitud en estats on ara existeix. Crec que no tinc cap dret legal a fer-ho, i no estic inclinat a fer-ho... El meu objectiu primordial s salvar la Uni i no salvar o destruir l'esclavitud. Si pogus salvar la Uni sense alliberar cap esclau, ho faria." La veritable ra de la guerra va ser que els Estats del Sud es trobaven en una difcil situaci econmica a causa de les accions dels Estats del Nord. Els industrials del Nord havien utilitzat els aranzels comercials per evitar que els Estats del Sud compressin productes europeus ms barats. Posteriorment, Europa va prendre represlies en aturar les importacions de cot del Sud. Aix, el Sud es va veure obligat a pagar ms pels bns, mentre es reduen els seus ingressos. Aqu s quan els canvistes van veure l'oportunitat de dividir i conquerir Amrica enfonsant-la en una Guerra Civil. Aix va ser confirmat per Otto Von Bismarck quan era Canceller d'Alemanya (1.871-1.890), que va declarar el segent al 1.876: "La divisi d'Estats Units en federacions d'igual fora la van decidir els alts poders financers d'Europa molt abans de la Guerra Civil, aquests banquers tenien por que Estats Units si es mantenien com un bloc i una sola naci, aconseguiria la independncia econmica i financera alterant la seva dominaci financera el mn. La veu dels Rothschild predominava. Van preveure un enorme bot si podien substituir a la vigorosa Repblica, confiada i autosuficient, per dues democrcies

Abraham Lincoln

Otto Von Bismarck

febles, endeutades amb els financers. Per tant van posar en marxa als seus emissaris per tal d'explotar la qesti de l'esclavitud i aix cavar un abisme entre les dues parts de la Repblica". De fet, tot just mesos desprs d'aquests primers trets a Carolina del Sud, els Rothschild prestaven a Napole III de Frana (nebot del Napole de la batalla de Waterloo), 210 milions de francs per qu pogus apoderar-se de Mxic i aix estacionar tropes al llarg de la frontera sud d'Estats Units, aprofitant la guerra civil americana per retornar Mxic al domini colonial. Aix suposava una violaci de la "Doctrina Monroe", emesa pel president James Monroe durant el seu set Estat de la Uni anual davant el Congrs, al 1.823. Aquesta doctrina proclamava que Estats Units opinava que les potncies europees ja no havien de colonitzar l'Amrica ni interferir en assumptes de nacions sobiranes ubicades a l'Amrica, com Estats Units, Mxic, i altres. En contrapartida, Estats Units planejava restar neutral davant guerres entre potncies europees i en guerres entre una potncia europea i les seves colnies. No obstant aix, si aquest ltim tipus de guerra es produs a Amrica, Estats Units podria veure aquestes mesures com hostils cap a ells. Mentre els francesos violaven la Doctrina Monroe a Mxic, els britnics seguien el seu exemple portant 11.000 tropes al Canad i posicionant-se al llarg de la frontera nord-americana. El president Lincoln sabia que tenia problemes, aix que se'n va anar a Nova York amb el seu secretari del Tresor, Salom P. Chase, per demanar els prstecs necessaris per tal de finanar la defensa d'Estats Units. Els Rothschild havien dissenyat la guerra per fer caure la Uni, i ara no estaven disposats a salvar-la, per la qual cosa van donar ordres als seus bancs nord-americans que li oferissin prstecs d'entre el 24% al 36% d'inters. El president Lincoln s'hi va negar, cosa ja que ja sabien que faria i va tornar a Washington, on havia enviat al coronel Dick Taylor, de Chicago, qui es va fer crrec del problema de com s'havia de finanar la guerra. Durant una reuni el president Lincoln va preguntar al coronel Taylor amb quines propostes venia per finanar la guerra. El coronel Taylor va declarar: "Per qu Lincoln, si s fcil, acabo d'aconseguir que el Congrs aprovi un projecte de llei autoritzant que la tresoreria imprimeixi bitllets de curs totalment legal... i a pagar amb ells als vostres soldats i a seguir endavant i amb ells guanyar tamb la vostra guerra."

Napole III

president James Monroe

El president Lincoln va preguntar al coronel Taylor si el poble d'Estats Units acceptaria els bitllets, al que el coronel Taylor va respondre: "Ni el poble ni ning tindr res a dir, si els feu absolutament de curs legal. Tindran l'autoritzaci total del govern i seran tan bons com qualsevol diner, ja que la Constituci dna expressament aquest dret al Congrs". Mor Isabella Rothschild.

1.862 El president Lincoln comena a imprimir moneda nord-americana per valor de 450.000.000 de dlars. El revers d'aquests bitllets s'imprimeix amb tinta verda, per tal de distingir-los d'altres projectes de llei en circulaci, i reben el nom de "greenbacks." S'imprimeixen per al Govern Federal sense cap tipus d'inters i s'utilitzen per pagar les tropes i comprar els seus subministraments. El president Lincoln ser l'ltim president en emetre bitllets lliures de deute als Estats Units, i sobre aquest tema, afirma: "El Govern ha de crear, emetre i fer circular tota la moneda i el crdit necessari per satisfer la capacitat de despesa del Govern i el poder adquisitiu dels consumidors. El privilegi de la creaci i emissi de diners no s noms la prerrogativa suprema del Govern, sin que s l'oportunitat creativa ms gran del Govern. Mitjanant l'adopci d'aquests principis... els contribuents s'estalviaran immenses sumes en interessos. El diner deixar de ser el senyor i esdevindr el servidor de la humanitat". Tamb diu: "Li vam donar a la gent d'aquesta repblica la benedicci ms gran que mai havien tingut, el seu propi paper moneda per pagar els seus propis deutes." Aquell mateix any The Times de Londres mostra qui tiba dels seus fils, quan publica una histria que cont la segent declaraci: "Si aquesta entremaliada poltica financera, que ha tingut el seu origen a la Repblica d'Amrica del Nord, acaba consolidant-se i arrelant, el govern es proporcionar els seus propis diners sense cost. Pagar els seus deutes i no tindr deute. Tindr tot els diners necessaris per continuar amb el seu comer. Prosperar molt ms que cap altre precedent en la histria dels governs civilitzats del mn. Els cervells i la riquesa de tots els pasos marxaran cap a

Greenback

Amrica del Nord. Aquest govern ha de ser destrut o destruir totes les monarquies del mn". Un Hazard Circular de com els Rothschild controlen el Banc d'Anglaterra, surt a la llum alguns anys ms tard proporcionant ms informaci sobre perqu el diner lliure de deute de Lincoln, el "greenback", havia de ser interromput: "s probable que l'esclavitud sigui abolida pel poder de la guerra i la tinena d'esclaus eliminada. D'aix, jo i els meus amics europeus (jueus) ens n'alegrem, perqu l'esclavitud no s sin la possessi de la feina i comporta tenir cura dels treballadors, mentre que el pla europeu, liderat per Anglaterra, s el capital qui haur de controlar la m d'obra mitjanant el control dels salaris. Aix es pot fer mitjanant el control dels diners. El gran deute que els capitalistes s'encarregaran que es tregui amb la guerra, ha de ser utilitzat com un mitj per controlar el volum de diners. Per aconseguir aix, els bons han de ser utilitzats com una base d'activitats bancaries. Ara estem a l'espera que el secretari del Tresor faci la seva recomanaci al Congrs. No es permetr que el bitllet verd, com se l'anomena, circuli com diner gaire temps, ja que no podem controlar-ho".

1.863 El president Abraham Lincoln descobreix que el Tsar de Rssia, Alexandre II (1.855-1.881), tamb ha estat tenint problemes amb el Rothschild, quan li havia estat rebutjant continus intents per a establir un banc central de Rssia. Llavors el president Lincoln rep una ajuda inesperada del Tsar. El Tsar emet ordres per qu si Anglaterra o Frana intervenen activament a la guerra civil americana, i ajuden al Sud, Rssia considerar aquesta acci una declaraci de guerra, i far costat al president Lincoln. Per demostrar que no fa broma, envia part de la seva flota del Pacfic al port de Sant Francisco i una altra part al port de Nova York. El banc dels Rothschild a Npols, Itlia, C.M. de Rothschild e Figli, tanca desprs de la unificaci d'Itlia. Els Rothschild utilitzen un dels seus John D. Rockefeller, a Estats Units, per crear un negoci petrolier anomenat Standard Oil que finalment s'apoderar de tota la seva competncia.

Alexandre II

John D. Rockefeller

1.864

El 8 de novembre s reelegit el president Lincoln i el 21 de novembre, escriu el segent a un amic: "El poder financer s'aprofita de les nacions en temps de pau i conspira contra elles en temps d'adversitat. s ms desptic que la monarquia, ms insolent que l'autocrcia, ms egoista que la burocrcia". El Rothschild, August Belmont, que en aquell moment s president nacional del Partit Demcrata (president des del 1.860 al 1.872), dna suport al general George McClellan candidat demcrata opositor del president Abraham Lincoln a les eleccions d'aquell any. El president Lincoln guanya les eleccions, a disgust de Belmont.

1.865 En una declaraci davant el Congrs, el president Abraham Lincoln afirma: "Tinc dos grans enemics, al meu davant l'exrcit del Sud, i al darrera les institucions financeres. Dels dos, el del darrera s el meu major enemic". El 14 d'abril, quaranta dies desprs de la seva segona presa de possessi, i noms cinc dies desprs que el general Lee es rends al general Grant a Appomattox, el president Lincoln s tirotejat per John Wilkes Booth, al Teatre Ford. Ms tard morir degut a les ferides, menys de dos mesos abans del final de la guerra civil americana. Ms de setanta anys desprs, la nta de Booth, Izola Forrester, revela en el seu llibre sobre Booth, "This One Mad Act", que havia estat ficat en aquest assassinat per part de poderosos interessos europeus, i contrriament als informes de que Booth va ser ms tard assassinat per les autoritats nord-americanes, en realitat va escapar cap a Europa i va morir a Calais a l'edat de trenta-nou anys. Posteriorment, gaireb setanta anys desprs, al 1.934, a la Cambra dels Comuns canadenca es farien allegacions dient que

general George McClellan

General Lee

John Wilkes Booth

els banquers internacionals havien estat els responsables de l'assassinat del president Lincoln. La persona que ho va revelar va ser un advocat canadenc, Gerald G. McGeer. Havia obtingut evidncies eliminades del registre pblic del judici de John Wilkes Booth, que li havien proporcionat agents del servei secret desprs de la suposada mort de Booth. McGeer va declarar que havia demostrat que John Wilkes Booth era un mercenari que treballava per a banquers internacionals. El seu discurs es va publicar en un article al Vancouver Sun, de data 2 de maig de 1.934, on deia: "Abraham Lincoln, l'assassinat emancipador dels esclaus, va ser assassinat per les maquinacions d'un representatiu grup de banquers internacionals, que temien les ambicions del crdit nacional del president d'Estats Units. En aquell moment al mn noms hi havia un grup que tingus alguna ra per desitjar la mort de Lincoln. Eren els homes que s'havien oposat al seu programa de moneda nacional i que havien lluitat durant tota la Guerra Civil en contra de la seva poltica monetria del "greenback"". Gerald G. McGeer tamb va declarar que l'assassinat de Lincoln no va ser purament perqu els banquers internacionals volguessin tornar a establir un banc central a Estats Units, sin tamb perqu volien basar la moneda d'Estats Units en l'or, el qual per descomptat controlat. Volien ficar a Estats Units dins del patr or. Aix estava en oposici directa amb la poltica del president Lincoln d'emissions de "greenbacks", basats nicament en la bona fe i el crdit d'Estats Units. L'article del Vancouver Sun tamb va citar a Gerald G. McGeer amb la segent declaraci: "Aquests homes estaven interessats en establir el patr or i en el dret dels banquers a gestionar la moneda i el crdit de totes les nacions del mn. Amb Lincoln apartat del cam van ser capaos de tirar endavant aquest pla i el van implantar a Estats Units. Vuit anys desprs de l'assassinat de Lincoln, la plata havia estat desmonetitzada i Estats Units estava dins del sistema del patr or".

Gerald G. McGeer

Izola Forrester

Curiosament, hi ha hagut molta especulaci sobre si, en realitat, Abraham Lincoln era fill illegtim d'A.A. Springs (un cripto-jueu abans anomenat Springstein), un Rothschild. Desprs d'un breu perode d'entrenament al London Bank dels Rothschild, Jacob Schiff, un Rothschild, nascut a la seva casa de Frankfurt, arriba a Amrica a l'edat de divuit anys, amb instruccions i el finanament necessari per comprar-hi all un banc. El seu propsit s dur a terme les segents tasques: 1. Fer-se amb el control de sistema monetari d'Estats Units a travs de la creaci d'un banc central. 2. Trobar els homes adients, que per un preu, estiguin disposats a ser utilitzats com titelles dels "Illuminati", i promocionar-los fins a llocs elevats dins del govern federal, el Congrs, la Cort Suprema, i totes les agncies federals. 3. Crear un grup minoritari que cre conflictes a totes les nacions, dirigits especialment als blancs i als negres. 4. Crear un moviment per destruir la religi a Estats Units, amb el cristianisme com principal objectiu. Nathaniel de Rothschild es converteix en membre del Parlament per Aylesbury a Buckinghamshire.

1.866 Mor Henriette ("Jette") Rothschild.

1.868 El 15 de novembre, mor Jacob (James) Mayer Rothschild, poc desprs de la compra del Chteau Lafite, una de les quatre finques de vinyes grans cru de Frana. s l'ltim dels fills de Mayer Amschel Rothschild en morir.

1.869 Al funeral del Gran Rab Sime Ben-Jud, el rab Reichorn fa la segent declaraci reveladora:

"Grcies al terrible poder dels nostres bancs internacionals, hem obligat als cristians a entrar en incomptables guerres. Les guerres tenen un valor especial per als jueus, ja que els cristians es massacren els uns als altres i deixen ms espai per a nosaltres els jueus. Les guerres sn la collita dels jueus, els bancs jueus s'engreixen amb les guerres cristianes. Ms de cent milions de cristians han estat escombrats de la fa de la terra mitjanant guerres, i el final encara no ha arribat." El 16 de mar, mor Babette Rothschild.

1.870 Mor Nathaniel de Rothschild.

1.871 Un general americ anomenat, Albert Pike, que havia estat temptat pels "Illuminati", de Giuseppe Mazzini, completa el seu pla militar de tres guerres mundials i diverses revolucions arreu del mn, que culminen portant aquesta gran conspiraci a la seva etapa final. Aquestes dades sn les segents: La Primera Guerra Mundial s'ha de combatre amb el propsit de destruir al Tsar de Rssia, segons la promesa feta per Nathan Mayer Rothschild al 1.815. El Tsar ha de ser reemplaat pel comunisme que s'utilitzar per atacar les religions, sobretot al cristianisme. Per tal de fomentar aquesta guerra s'utilitzaran les diferncies entre els imperis britnic i alemany. La Segona Guerra Mundial s'utilitzar per fomentar la controvrsia entre el feixisme i el sionisme poltic amb l'opressi de jueus a Alemanya una pea clau per conduir l'odi contra el poble alemany. Aix est dissenyat per destruir el feixisme (que han creat els Rothschild) i augmentar el poder del sionisme poltic. Aquesta guerra tamb est dissenyada per augmentar el poder del comunisme a un nivell que iguali al dels estats de la cristiandat. La Tercera Guerra Mundial tindr lloc agitant l'odi del mn musulm amb el propsit d'enfrontar el mn islmic i els sionistes poltics els uns contra els altres. Mentre aix estigui passant, les nacions restants es veuran obligades a lluitar entre elles entrant en un estat d'esgotament mental, fsic, espiritual i econmic.

Albert Pike

El 15 d'agost d'aquell any, Albert Pike escriu una carta (ara catalogada al Museu Britnic) a Giuseppe Mazzini on assenyala el segent: "Desfermarem als nihilistes i als ateus i provocarem un gran cataclisme social que amb tot el seu horror mostrar clarament a totes les nacions l'efecte de l'ateisme absolut; els orgens del salvatgisme i de l'agitaci ms sagnant. Llavors a tot arreu, la gent es veur obligada a defensar-se contra una minoria mundial de revolucionaris i exterminaran a aquests destructors de la civilitzaci i aleshores les multituds, desillusionades amb el cristianisme, es quedaran amb l'esperit desorientat i sense lideratge i ansioses per un ideal, per sense saber cap a on enviar la seva adoraci, rebran la veritable llum a travs de la manifestaci universal de la doctrina pura de Llucifer que finalment es donar a conixer. Una manifestaci que ser el resultat d'un moviment reaccionari general que conduir a la destrucci del cristianisme i de l'ateisme; ambds conquistats i exterminats al mateix temps". Pike, que havia estat elegit Gran Sobir Comanador del Ritu Escocs de la jurisdicci del Sud de la maoneria al 1.859, va ser el ma ms poders d'Amrica. Mantindria aquesta posici durant trenta-dos anys, fins a la seva mort al 1.891. Tamb va publicar un llibre sobre el tema al 1.872 titulat, "Moral i Dogma de l'Antic i Acceptat Ritu Escocs de la Francmaoneria", on afirma amb franquesa el segent: "El veritable nom de Satans, diuen els cabalistes, s el de Jahv invertit; perqu Satans no s un du negre, sin la negaci de Du... Per als iniciats, no s una persona, sin una fora, creada per al b, per que pot servir per al mal. s l'instrument de la llibertat i del lliure albir... LLUCIFER, el portador de la Llum! Un nom estrany i misteris per posar-li a l'Esperit de la Foscor! Llucifer, el Fill del Mat! s ell qui porta la Llum, i amb les seves esplendors intolerables encega les nimes febles, sensuals o egoistes? Sens dubte!" Curiosament, al mateix llibre, Pike remarca que la maoneria s una religi basada en la filosofia jueva oculta que es troba a la Cbala.

1.872 Aquell any Giuseppe Mazzini abans de morir, crear un altre lder revolucionari anomenat Adrian Lemmy, el seu successor. A Lemmy el succeiran posteriorment Lenin i Trotski, i desprs Stalin. Les activitats revolucionries de tots aquests homes estaran finanades pels Rothschild.

1.873 Un grup de financers estrangers, entre ells els Rothschild, compren les deficitries mines de coure Rio Tinto a Espanya. Aquestes mines sn la font de coure ms important d'Europa.

1.875 L'1 de gener Jacob Schiff, cunyat de Salom Loeb desprs de casar-se amb la seva filla, Teresa, pren el control del banc, Kuhn, Loeb & Co. Schiff finanar a la Standard Oil Company del cripto-jueu, John D. Rockefeller. Tamb finanar a la Railroad Empire d'Edward H. Harriman, i a la Steel Empire d'Andrew Carnegie. Sempre amb diners dels Rothschild. A continuaci, identifica als altres banquers ms grans d'Amrica del moment. Sn, J.P. Morgan que controla Wall Street i els Drexels i els Biddles de Filadlfia. La resta de financers, grans i petits, ballaven al ritme d'aquestes tres cases. A continuaci Schiff, obt dels Rothschilds europeus poder per establir sucursals europees d'aquests tres grans bancs amb la condici que Schiff, i per tant els Rothschild, sigui el cap de la banca de Nova York i per tant d'Estats Units. N.M. Rothschild & Sons es compromet a fer una emissi d'accions per recaptar capital per al primer projecte del tnel del canal per unir Frana amb Anglaterra, provenint la meitat del seu capital de la "Compagnie du Chemin de Fer du Nord" propietat dels Rothschild. Els Rothschild necessiten controlar el canal de Suez per protegir els seus enormes interessos comercials a la regi, de manera que Lionel de Rothschild dna ordres al primer ministre jueu, Benjamin Disraeli, per qu compri les accions del Canal de Suez, de Khedive Said a Egipte. Per tal de facilitar aquesta compra els Rothschild presten els diners al govern britnic, doncs ells no volien ser-ne els amos, ja que necessitaven que el propietari fos un govern, per aix poder utilitzar als seus militars per protegir-lo.

Edward H. Harriman

Andrew Carnegie

J.P. Morgan

1.878 Archibald Philip Primrose, cinqu Comte de Rosebery, que arribaria a primer ministre britnic al 1.894, es casa amb Ana de Rothschild, filla del bar Mayer de Rothschild. El matrimoni t quatre fills: Harry Primrose, Lord Dalmeny (ms tard sis Comte de Rosebery); l'honorable Neil Primrose; Lady Sybil Primrose; i Lady Margaret Primrose.

1.879 Mor Lionel de Rothschild.

1.880 Els agents dels Rothschild comencen a fomentar tota una srie de pogroms predominantment a Rssia, per tamb a Polnia, Bulgria i Romania. Aquests pogroms tenen com resultat la massacre de milers de jueus, ocasionant la fugida d'aproximadament dos milions, principalment a Nova York, per tamb a Chicago, Filadlfia, Boston i Los Angeles. No obstant aix, alguns reben ajudes amb diners dels Rothschild per comenar a establir-se a Palestina. La ra per a engegar aquests pogroms, era crear una gran base de jueus a Amrica, que noms arribar, sn allionats per a registrar-se com votants demcrates. Uns vint anys ms tard, aix es traduir en una massiva base de poder dels Demcrates d'Estats Units i ser utilitzada per elegir per a la Presidncia, testaferros dels Rothschild com Woodrow Wilson, per tal qu duguin a terme les ordres dels Rothschild. A Estats Units, John Swinton, llavors un preeminent periodista de Nova York, s el convidat d'honor d'un banquet que li ofereixen els lders del ram. Alg que no coneixia ni la premsa ni a Swinton va oferir un brindis per la premsa independent. Swinton va indignar als seus collegues en respondre: "No existeix res a Estats Units, ni a hores d'ara a la histria mundial, semblant a una premsa independent. Tu ho saps i jo tamb. Ni un sol de vosaltres s'atreveix a escriure les seves opinions honestament, i si ho fa, sap per endavant que mai apareixeran impreses. Em paguen

John Swinton

setmanalment per mantenir la meva honesta opini allunyada del diari al qual estic connectat. A d'altres se us paguen salaris similars per coses similars, i qualsevol de vosaltres que fos tan ximple com per a escriure opinions honestes estaria al carrer buscant una altra feina. Si permets que les meves opinions honestes apareguessin en un tema d'un article meu, em quedaria sense feina abans de vint-i quatre hores. El negoci dels periodistes s destruir la veritat, mentir obertament, pervertir, vilipendiar, adular a peus de les riqueses, i vendre al seu pas i la seva carrera pel pa de cada dia. Tu ho saps i jo ho s, i quina bogeria s aquesta de brindar per una premsa independent? Som eines i vassalls entre bastidors d'homes rics. Som titelles, ells tiben dels fils i nosaltres ballem. Els nostres talents, les nostres possibilitats i les nostres vides sn propietat d'altres homes. Som prostitutes intellectuals".

1.881 El president James A. Garfield (vint president d'Estats Units que noms va durar un centenar de dies) dues setmanes abans de ser assassinat afirma: "Qui controla el volum de diners al nostre pas s amo absolut de tota la indstria i el comer... i quan t'adones que tot el sistema es controlat amb molta facilitat, d'una manera o altra, per uns pocs homes poderosos al capdamunt, no cal que et diguin com s'originen els perodes d'inflaci i la depressi". El 13 de mar, el Tsar de Rssia, Alexandre II, s assassinat a Sant Petersburg, desprs de diversos intents d'assassinat que van comenar al 1.866, menys d'un any desprs de la victria del president Lincoln a la Guerra Civil Americana. Edmond James de Rothschild t un fill, Maurice de Rothschild.

1.883 Desprs d'haver excavat un tnel de 6.000 peus del projecte del tnel del canal, el govern britnic atura el projecte allegant que seria una amenaa per a la seguretat de Gran Bretanya.

1.885 Nathaniel Rothschild, fill de Lionel de Rothschild, es converteix en el primer par jueu i pren el ttol de Lord Rothschild.

1.886 El banc francs dels Rothschild, de Rothschild Frres obt quantitats substancials dels camps de petroli de Rssia i crea la Caspian and Black Sea Petroleum Company, que rpidament es converteix en el segon major productor de petroli del mn.

1.887 Edward Albert Sasson, nt de David Sassoon, el Rothschild monopolista de l'opi, es casa amb Aline Caroline de Rothschild, nta de Jacob (James) Mayer Rothschild. El pare d'Aline Caroline, Gustave, juntament amb el seu germ, Alfons, es faran crrec del bra francs dels Rothschild desprs de la mort seu pare, Jacob. Els Rothschild financen la fusi de les mines de diamants Kimberley a Sud-frica. Posteriorment, es converteixen en els majors accionistes d'aquesta empresa, De Beers, i de les mines de pedres precioses a l'frica i a l'ndia.

1.888 Neix Nomie Halphen, futura esposa de Maurice de Rothschild.

1.891 El lder dels laboristes britnics fa la segent declaraci sobre el tema dels Rothschild: "Aquest equip de xucla-sangs ha estat la causa de danys incalculables i de la misria d'Europa durant l'actual segle, i principalment ha acumulat la seva

prodigiosa riquesa a base de fomentar guerres entre estats, que mai haurien d'haver lluitat. Cada vegada que a Europa hi ha problemes, cada cop que circulen rumors de guerra i les ments dels homes s'angoixen amb la por al canvi i amb calamitats podeu estar segurs que un Rothschild de nas ganxut est jugant als seus jocs en algun lloc a prop de la regi de la pertorbaci". Comentaris com aquest preocupen als Rothschild i cap al final de la dcada del 1.800 compren l'agncia de notcies Reuters, per a poder exercir un cert control sobre els mitjans de comunicaci.

1.895 Edmond James de Rothschild, el fill petit de Jacob (James) Mayer Rothschild, visita Palestina per veure les colnies jueves que va finanar com a resultat dels pogroms dissenyats pels Rothschild a Rssia, Polnia, Bulgria i Romania. Queda impressionat i es compromet a seguir subministrant fons per a aquestes colnies en desenvolupament amb l'objectiu a llarg termini de crear un estat jueu propietat dels Rothschild.

1.897 Els Rothschild funden el Congrs Sionista per a promoure el sionisme. El sionisme s retratat com un moviment poltic que busca assegurar una ptria per als jueus, per en realitat s una conspiraci per dur al mn sencer sota un govern mundial administrat i controlat per jueus, i, en particular, pels Rothschild. La primera reuni del Congrs Sionista es disposa que tingui lloc a Munic, per a causa de l'oposici dels jueus locals, aquesta reuni ha de ser traslladada a Basilea, Sussa, i es porta a terme el 29 d'agost. La reuni est presidida pel jueu asquenazita, Theodor Herzl, qui en els seus diaris arribaria a afirmar: "s essencial que els sofriments dels jueus.... empitjorin.... aix ajudar a la realitzaci dels nostres plans.... Tinc una excellent idea.... induir als antisemites a liquidar la riquesa jueva.... Aix els antisemites ens ajudaran ja que enfortiran la persecuci i l'opressi dels jueus. Els antisemites seran els nostres millors amics". Herzl s elegit posteriorment president de l'Organitzaci Sionista que adopta el "Hexagram Vermell dels Rothschild", com la bandera sionista que cinquanta-un anys desprs acabar a la

bandera d'Israel. En aquesta conferncia, Chaim Weizmann, que arribaria a ser-ne el cap declara: "No hi ha jueus anglesos, francesos, alemanys o americans, sin noms jueus que viuen a Anglaterra, Frana, Alemanya o a Estats Units." Edward Henry Harriman es anomenat director de la Union Pacific Railroad i passa a prendre el control de la Southern Pacific Railroad. Tot finanat pels Rothschild.

1.898 Al Congrs Sionista Mundial del juliol, Max Mandelstam, fa la segent declaraci: "Els jueus rebutgen enrgicament la idea de fusionar-se amb altres nacionalitats i s'aferren fermament a la seva esperana histrica d'un imperi mundial." El Papa Lle XIII afirma el segent sobre el tema de la usura (el cobrament d'interessos sobre els diners): "D'una banda hi ha el partit que ostenta el poder, perqu posseeix la riquesa, t a les seves urpes tot la feina i tot el comer, manipula totes les fonts de subministrament en benefici propi i dels seus propis fins, i est abastament representat tamb als consells d'estat. D'altra banda hi ha la multitud de necessitats i indefensos, el dolor i el sofriment. La usura rapinyaire, que, tot i que ms d'una vegada ha estat condemnada per l'Esglsia, encara hi es, sota una forma diferent, per amb la mateixa culpa, encara la practiquen homes avars i cobdiciosos... doncs un petit nombre d'homes molt rics han estat capaos de posar sobre les masses dels pobres un jou una mica millor que la prpia esclavitud". Mor Ferdinand de Rothschild.

1.899 Degut al descobriment d'una quantitat molt ms gran de riquesa en or i diamants a Sud-frica, els Rothschild a travs dels seus agents Lord Alfred Milner i Cecil Rhodes hi envien 400.000 soldats britnics ms per lluitar contra "l'enemic", que consisteix en 30.000 agricultors Boer armats amb rifles que prefereixen no sortir de la seva prpia terra.

s durant aquesta anomenada guerra, quan s'inventa el camp de concentraci, quan els britnics acorralen sense cap mena de miraments als Boers, incloent-hi dones i nens, i els collquen en campaments insalubres, plagats de febres. L'exrcit britnic dels Rothschild guanyar aquesta guerra i per tant una gran riquesa en or i diamants, per als Rothschild. De fet, en un discurs que va pronunciar el 30 d'octubre de 1.937, el contraalmirall Henry Hamilton Beamish, va dir el segent sobre el tema de la Guerra dels Boers: "La Guerra dels Boers va passar fa 37 anys. Boer vol dir granger. Molts van criticar que una gran potncia com Gran Bretanya intents acabar amb els Boers. En investigar-ho, vaig descobrir que totes les mines d'or i diamants de Sud-frica eren propietat de jueus; que els Rothschild controlen l'or; Samuels controla la plata, Baum controla altres activitats mineres, i Moiss controla els metalls bsics. Qualsevol cosa que aquesta gent toca inevitablement la contaminen". L'actual president de la Repblica de Transvaal a Sud-frica, Stephanus Johannes Paul Kruger, declararia el segent aquell mateix any, respecte a l'nica manera en que ell podia imaginar-se la pau a l'frica del Sud: "Si fos concebible, expulsar al jueu monopolista d'aquest pas fent-lo fra sense entrar en guerra amb Gran Bretanya, llavors el problema de la pau eterna estaria resolt."

1.901 Els jueus de les colnies establertes a Palestina per Edmond James de Rothschild, li envien una delegaci que afirma el segent: "Si vols salvar al Yishuv (l'assentament jueu) primer li has de treure les mans de sobre, i... per primer cop permetre que els colons tinguin la possibilitat de corregir ells mateixos el que calgui corregir." Edmond James de Rothschild no est gens content al rebre aquesta delegaci i els diu: "El Yishuv el vaig crear jo sol. Per tant cap home, cap colon ni cap organitzaci t dret a interferir en els meus plans". El banc dels Rothschild a Frankfurt, Alemanya, M.A. von Rothschild und Shne, tanca ja que no hi ha cap hereu Rothschild home per assumir-lo.

Stephanus Johannes Paul Kruger

1.902 Neix Philippe de Rothschild.

1.903 A l'agost, al sis Congrs Sionista de Basilea, Sussa, es porta a terme una discussi en relaci amb una oferta de Gran Bretanya per a proporcionar Uganda com base per a un futur Estat sionista jueu. Els jueus presents es queixen de que ells volen Palestina, i de sobte Max Nordau fa la segent impactant declaraci respecte a com els jueus aconseguiran Palestina mitjanant un procs escalonat, que materialitzaria en un document ms de 15 anys desprs. Aix s el que va dir: "Permeteu-me que us digui les segents paraules com si estigus mostrant els esglaons d'una escala que puja i puja: Herzl; el Congrs Sionista; la proposici Anglesa d'Uganda; la futura guerra mundial; la conferncia de pau on amb l'ajuda d'Anglaterra, es crear una Palestina lliure i jueva".

1.905 Un grup de jueus sionistes recolzats pels Rothschild dirigits per Georgi Apollonovich Gapon intenten enderrocar al Tsar de Rssia amb un cop d'estat comunista. Fallen i es veuen obligats a fugir de Rssia noms per refugiar-se a Alemanya. L'Enciclopdia Jueva d'aquell any (Vol. 2, p.497), diu sobre el tema del control de l'Esglsia Catlica: "s una continuaci bastant curiosa l'intent dels Rothschild d'establir un competidor catlic quan en l'actualitat ells sn els guardians del tresor papal."

1.906 Els Rothschild afirmen que, a causa de l'augment de la inestabilitat a la regi i la creixent competncia de Rockefeller