La Rssia dels tsars-Estructura poltica-Estructura social-Estructura econmicaEstructura polticaRgim autocrtic: el tsar governa de forma absoluta. s cap de lEstat, exrcit i Esglsia ortodoxa. Controlat per la dinastia Romanov.Estat basat en 4 pilars:-Burocrcia: estructura administrativa de lImperi, fora corrupte.-Exrcit: alts crrecs monopolitzats per la noblesa.-Esglsia ortodoxa: t molta influncia social. Guardiana de lodre i les tradicions (80% de la poblaci s analfabeta).-Policia (okhrana): exerceix una forta repressi per garantir lordre.No hi ha llibertats i loposici poltica est reprimida (deportacions a Sibria, execucions, empresonaments...) Aparici duna oposici al tsar:-Intelliguntsia (s.XIX): promoguda per una minoria intellectual que soposava al tsarisme.-Nihilistes (s.XIX): moviment doposici, de caire intellectual al comenament, i que va evolucionar cap al terrorisme (La Jove Rssia)-Populistes (s.XIX): rebutgen la industrialitzaci, i creien en transformar la societat pagesa tradicional en comunitats rurals socialistes. Sinspiraven en les idees de Bakunin i van fundar lorganitzaci Terra i Llibertat. Van optar per lacci directe i van fer atemptats contra el tsar Alexandre II, que va morir el 1881 vctima duna bomba. -Partit Obrer Socialista Revolucionari o Esserita (1901): liderat per Kerenski, recull la tradici del populisme pel que fa a la defensa dels pagesos. Volen una societat collectivista de base rural. Important ress entre el camperolat.-Partit Obrer Socialdemcrata Rus (1898): liderat per Plekhanov. Partit marxista vinculat a la Segona Internacional. Entre els seus membres destaca Lenin (Vladimir Iliitx Ulianov). T 2 tendncies:-Menxevics: pensen que s necessria una revoluci burgesa abans que la socialista, i sn partidaris de collaborar amb els partits burgesos. Creuen que elpartit ha de ser plural i nombrs per tenir ms fora electoral i parlamentria. Ex: Martov, Pavel Akselrod.-Bolxevics: no accepten la revoluci burgesa. Consideren la burgesia russa incapa de fer cap revoluci. Creuen que el partit ha de ser minoritari, disciplinat i jerarquitzat. Ha destar format per revolucionaris professionals, amb lobjectiu de fer la revoluci, i on els intellectuals tinguessin el paper dorganitzadors i dirigents. Ex: Lenin, Stalin.Aquestes dues tendncies faran que el partit es divideixi. Al 1912 els bolxevics creen el Partit Bolxevic, anomenat Partit comunista a partir de 1918.-Partit Constitucionalista Democrtic o Kadette (1905): partit de la burgesia liberal, volia un rgim democrtic i constitucional a lestil de les democrcies europees. El corrent liberal i democrtic era dbil a Rssia, perqu la burgesia era escassa.Estructura SocialRssia era un gran imperi de ms de 22 milions de quilmetres quadrats, on convivien moltes tnies amb diferents llenges i religions.A finals del s.XIX, dels 120 milions dhabitants, uns 100 milions eren camperols.Laristocrcia (monarquia, noblesa i Esglsia) concentrava la terra i controlaven els alts crrecs de ladministraci, l Estat i lexrcit. Els camperols vivien en rgim de servitud feudal (manca de llibertat personal, adscrits a la terra i amb lobligaci de fer prestacions en treball i impostos en metllic). A les comunitats pageses els caps de famlia formaven el MIR, que era lassemblea de la comunitat rural. El MIR distribua les terres de conreu, cedides pel senyor, entre els seus membres. Les dures condicions de vida dels camperols va provocar revoltes. Lany 1861 el tsar Alexandre II aboleix la servitud: els camperols tenien llibertat personal i les terres quedaven dividides en 2 parts:-Una part per lantic senyor.-Laltre part en usdefruit per als pagesos, que la podien rescatar pagant una indemnitzaci al senyor. La quota era molt elevada i obligava el camperol a endeutar-se.La reforma va crear una nova burgesia agrria (kulaks), i lendeutament i pressi fiscal que rebien els camperols va fer augmentar el nombre de pagesos pobres (mugics). Alguns van optar per anar a les noves ciutats industrialitzades i van donar lloc a un incipient proletariat urb. A la societat russa, el sector de classes mitjanes era redut (comerciants, professions liberals...)

Estructura EconomicaAGRICULTURA TRADICIONALRssia tenia una economia tradicional basada en lagricultura. Lagricultura no havia fet els canvis daltres pasos europeus (no revoluci agrcola), i no produa per cobrir les necessitats de la poblaci. La possessi de la terra continuava sent la gran reivindicaci dels camperols russos.INDUSTRIALITZACI LOCALITZADALagricultura va proporcionar m dobra per a la indstria, per no la inversi de capital que necessitava. La inversi ser de capital estranger (Frana, Gran Bretanya, Alemanya, Blgica).El resultat fou una industrialitzaci rpida a partir de 1890-1900, fins a convertir-se en la cinquena potncia industrial del mn. El motor de la industrialitzaci va ser la construcci del ferrocarril (transsiberi, transcaspi), que va estimular la producci de ferro i acer. Per la industrialitzaci russa tenia unes caracterstiques concretes:-Es concentrava a determinades zones (Sant Petersburg, Moscou, Ucrana, Bak, Urals i Polnia)-Les empreses eren molt grans (ms de 500 obrers)-Dependncia financera de lexterior.La industrialitzaci va potenciar el creixement del proletariat. Tot i que numricament era poc important, tenia una fora social a les zones industrialitzades per la seva concentraci (Ex. a la ciutat de Sant Petersburg els obrers eren el 50% de la poblaci). Les seves condicions de vida i de treball eren molt dures: jornades de 12h., salaris baixos, treball infantil, habitatges miserables... No tenien drets sindicals, ni de vaga.

La revoluci de 1905-El 1905 va haver-hi una primera onada revolucionaria deguda a que:-Hi havia problemes econmics deguts a unes males collites i un accs de la industrialitzaci que donava lloc a l'atur. -Menys inversions estrangeres-Descontentament poltic i social-El 1904 es perd la guerra russojaponesa-El detonant de la guerra van ser els fets del diumenge sagnant, en el que ms de 100.000 persones van anar a fer una revolta pacfica a davant d'on vivia el tsar. Volien presentar una queixa sobre els problemes que hi havia en l'actualitat per sense queixar-se de la monarquia. La defensa del tsar el que va fer va ser disparar a tota la gent, on van haver-hi moltssim ferits i morts. Tan homes com dones com nens.-Aquesta resposta del tsar tan ofensiva va provocar mobilitzacions contra el rgim.

Desprs d'aquests conteniments, es van crear espontniament els primer soviets, que eren unes agrupacions obreres, camperoles i de soldats que encapalaven aquestes mobilitzacions contra el rgim. Eren assemblees de delegats de fbriques i organitzacions creades a Moscou i Petersburg .Per calmar aquesta situaci, el Tsar Nicolau 2 signa el ''Manifest d'octubre'' on es diu que hi haur un nou rgim poltic amb llibertats i la creaci d'una DUMA (parlament) elegit per sufragi universal. En realitat les coses no eren aix i, el tsar va crear un consell d'estat que controlava la DUMA. El tsar podia vetar fins i tot en el parlament i, era qui triava les lleis.Les primeres eleccions les guanya el partit socialista democrtic (kadette) que era el partit burgs i, no s'aplica el sufragi universal.Durant aquest temps, es va intentar acabar amb el fantasma de la revoluci per no es va aconseguir res i,es va crear un sector de petits i mitjans propietaris agrcoles. Es van repartir algunes terres per els mes pobres no les podien pagar i se les van acabar quedant els pocs rics.Nicolau 2 deixa els afers de l'estat a Alexandrina, que era amiga de Rasputin el qual va ser assassinat el 1916 per la noblesa russa. El tsar i la famlia imperial, vivien d'esquena als problemes de Rssia i, eren molt influenciats per el monjo Rasputin.

La revoluci de 1917-Rssia i la primera guerra mundial-La revoluci de febrer -La revoluci d'octubreRssia i la primera guerra mundialL'any 1914 el tsar li declara la guerra a Alemanya, va ser ajudat per totes les classes menys per els socialdemcrates. Rssia era un pas mal alimentat i comunicat, els seus soldats, eren camperols, no estaven ben preparats ja que les persones no estaven ben formades i no tenien un bon armament. La guerra accelera el moviment revolucionari i aboca unes condicions de misria a la poblaci:-La indstria es va dedicar a les necessitats de la guerra i no a la de les persones.-La manca de m d'obra al camp ,ja que la gent estava a la guerra ,va fer que els preus pugessin i la capacitat adquisitiva dels assalariats baixs. -La manca de primeres matries fa que es tanquin fbriques i augmenti l'atur.-Els funcionaris estatals veuen el seu salari redut-La derrota fa que hi hagi un descontentament dels soldats i la poblaci.Va haver-hi complots a la cort i els assumptes els havia de dirigir la tsarina que ho feia o ho desfeia com volia, era dominada per Rasputin.La manca d'autoritat i cap soluci que hi havia a la cort va fer que hi haguessin critiques de part de la cort en contra de els ministres i la famlia real. La revoluci de febrerEl febrer de 1917 el descontentament de la poblaci es fa notar a Petrogad , antiga Sant Petersburg, on es fan una serie de vagues a fbriques i carrers. Els soldats son manats per els seus superiors a disparar per es neguen i aix es porten b amb la poblaci. Aquesta revolta comena a tenir xit i es formen els primers grups armats (La gurdia roja) i tornen a aparixer els soviets on hi havia gent de tots els caires revolucionaris. A la DUMA els diputats liberals del Kadette, creen un Comit provisional que pacta amb els soviets una srie de tractes i s crea un Govern Provisional.El nou govern es crea l'1 de Mar i, el dia 2 el tsar abdica en el seu germ que renuncia en el tron, en aquest moment Rssia passa a ser una Repblica Constitucional. Es volen fer unes reformes poltiques, socials i interiors.La tornada de Lenin de l'exili fa que les coses canvin, el que Lenin volia era que tot el poder ans cap a les classes obreres i no cap a la burgesia . Ell defensa continuar amb la revoluci fins que aix no s'aconsegueixi , desprs sortir immediatament de la guerra i retirar el suport provisional. Ell volia tot el poder per els soviets. Existia una dualitat de poder:-Poder dels burgesos representat amb el govern provisional -Poder de la classe obrera, que tenien els soviets, representada amb la fora del carrer.A l'estiu de 1917 la guerra continua causant fam i misria i el govern provisional acusa als bolxevics de la fam i la misria. Lenin ha de tornar a l'exili.Al mes d'agost el general Korlinov fa un cop d'estat contra revolucionari que es parat per la intervenci dels obrers armats i les milcies bolxevics. La revoluci d'octubreEls bolxevics veuen que la nica manera que tenen d'arribar al poder es fer una insurrecci armada per tant el dia 24 d'octubre a la nit amb el suport dels soviets de Petrogad i de Moscou comena una insurrecci a Petrogad. En poques hores es controla la ciutat i, s'envaeix la seu del govern provisional on els seus membres sn detinguts (menys Kerenski que escapa). Es va destituir el govern provisional que hi havia i es va crear un Consell de Comissaris del Poble, controlat per els bolxevics en el qual Lenin va ser anomenat president.El consell pren les primeres mesures revolucionaries:-Decret sobre la pau: Sortir de la primera guerra mundial (tractat de Brest-Litovsk)-Decret sobre la terra: Repartiment de les terres dels autcrates (corona, noblesa i esglsia) cap els pagesos-Decret sobre les nacionalitats: Dret d'autodeterminaci dels diversos pobles de l'imperi Rus.-Decret sobre el control obrer: Hi ha un control obrer de les empreses de ms de 5 treballadors.-Decret sobre la banca: Nacionalitzaci de la banca-Decret sobre l'exrcit: Eliminaci de l'exrcit tradicional -Decret sobre la formaci del govern: Formaci del govern de comissaris del poble i nomes format per bolxevics.-Decret sobre els estancaments socials: Abolici dels estaments

La guerra civil (1917-1921)Amb el triomf de la revoluci d'octubre, s'inicia una guerra civil de tres anys entre els exrcits:-Roig : -Partidaris de consolidar la revoluci (bolxevics, sovitics, revolucionaris)-Exercit nombrs i disciplinat dirigit per Trostki -5 milions d'homes-Blanc:-Partidaris de fer fracassar la revoluci (tsaristes, liberals i burgesos, menxevics , intervenci de potncies com Frana, Anglaterra, EUA, Jap i Polnia)-Exercit poc coordinat dirigit per Kerenski-500.000 homes abans de l'ajuda de les potnciesDurant la guerra civil, Rssia s'haur d'enfrontar a un bloqueig internacional i a la invasi de tropes estrangeres. El mar de 1918, els soviets nomes controlaven una part del territori de Moscou i una de Petrogad que aquesta zona va ser la seva capital. Aviat l'exrcit roig comena amb les seves primers victries i aix fa que, els pagesos es posin del seu costat. La victria dels bolxevics (Roig) s possible per a la mala coordinaci entre els dirigent de l'exrcit blanc i la escapada de les tropes estrangeres l'any 1921 al veure que no hi havia possibilitat de victria rpida. La situaci econmica es veu condicionada per la guerra i hi ha un collapse econmic que dona lloc a unes mesures anomenades comunisme de guerra.-L'economia es posa al servei de les necessitats de guerra.-Obligaci de pagesos a donar una part de les seves collites i es van imposar preus mxims, hi havia camperols ms rics que ho intentaven vendre en un mercat negre.-Expropiaci de la indstria de mitjanes i grans empreses. Dures condicions de treball on es va prohibir el dret de vaga.-Nacionalitzaci del comer exterior i interior i dels transports.-Nacionalitzaci de la banca, restricci de l's del diner i es fan intercanvis.La situaci poltica tamb es veur condicionada per la guerra: -Centralitzaci del poder a mans del partit bolxevic.-Creaci de la policia poltica-Els bolxevics mantenen la idea del govern provisional de fer eleccions al novembre per formar un parlament . No van obtenir la majoria i el van dissoldre.-Creaci de la tercera internacional: els soviets volien estendre les seves idees per Europa i van veure necessari crear una Internacional amb aquesta intenci. Al 1919 es funda la tercera internacional. Els partits socialistes van patir fortes tensions entre els que es volien unir a la tercera i els que volien continuar a la segona. Es van posar 21 condicions per els que volien adherir si i, una poca minoria les va acceptar i s'hi va adherir.-El febrer de 1921, mariners de Kronstadt, obrers i soldats demanen unes eleccions lliures i protagonitzen unes revoltes. El 4 de mar el soviet de Petrogad considera les revoltes contrarevolucionries. Formaci de l'URSS-Constituci de l'estat sovitic-La nova economia poltica (NEP)(1921-1927)-La mort de Lenin i l'arribada de Stalin Constituci de l'estat soviticEl 1918 s'aprova un projecte de constituci . Durant la guerra civil s'aconsegueixen mes territoris i l'any 1922 es crea la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS), com un Estat federal, on les repbliques tenien dret a separar-se Inicialment comprenia les repbliques federals de Rssia, Bielorssia, Ucrana i Transcaucsia (Armnia, Gergia i Azerbaidjan). Desprs suniran altres territoris i nacionalitats. La diplomcia anir sortint del seu allament i lURSS ser reconeguda per la resta de pasos europeus. Lany 1924 saprova una nova Constituci, que reconeix el sufragi universal i indirecte.Institucions de lEstat:-Congrs dels Soviets: aplega els representants dels soviets elegits entre els candidats proposats pel Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS). Elegia el govern-Soviet Suprem o Comit Central, format per:-Consell de la Uni: 738 diputats-Consell de les Nacionalitats: 640 membres-Presdium i Consell de Comissaris del Poble (escollits pel Soviet Suprem):-El president del presdium era el cap de lEstat.-El Consell de Comissaris del Poble: consell de ministres amb el seu president de govern.

Tota aquesta estructura poltica estava controlada pel PCUS, que al seu torn tamb tenia una estructura molt jerarquitzada i controlada pel:-Comit Central:-Secretari general-Dos subcomits: Orgbur (encarregat de lorganitzaci) Politbur (encarregat de la poltica del partit)La NEP (1921-1927)La NEP consisteix en el conjunt de mesures econmiques adoptades per tal de superar la crisi originada un cop acabada la guerra civil que acaba amb el comunisme de guerra. Implica tornar a una economia de mercat i un capitalisme controlat per lEstat, junt amb un sistema socialista .Pel que fa a la indstria va implicar:-Desnacionalitzaci de les petites empreses-Es suavitzen les condicions de treball a les indstries. -Els sindicats recobren la independncia, es reconeix el dret de vaga.-Estmuls salarials a la producci.Per lEstat continuar controlant les grans indstries, els transports i la banca. Pel que fa a lagricultura va implicar:-Supressi de les requises foroses. El camperol podia vendre la producci al mercat, desprs de lliurar el 10% de la collita a lEstat.-Concessi davantatges per a qui augments la superfcie de conreu i els rendiments.-Es permetia escollir entre lexplotaci comunitria i la individual o privada.Pel que fa al comer va implicar:-Liberalitzaci del comer. Es tornen a obrir comeros privats.Els resultats de la NEP van ser positius, encara hi van haver alguns problemes:-Positius:-La producci agrcola va augmentar un 100% entre 1921 i 1927-La producci industrial es va triplicar. Al 1926 es va superar la producci del 1913.-Problemes:-Desfasament entre uns preus industrials molt alts i preus agraris molt baixos (crisi de les tisores).-Enriquiment dels camperols rics (kulaks) i empobriment dels camperols pobres o assalariats.La mort de Lenin i la arribada de StalinLa mort de Lenin el 1924 obre un perode de debat i inestabilitat poltica i econmica. Durant la seva malaltia, una troika formada per Stalin, Zinovev i Kamenev es fa crrec del poder. Lenin envia una carta en forma de testament que es agafada per Stalin, alertava del carcter de Stalin i proposava Trostski com a successor. Mor Lenin, cap lder bolxevic tenia el suport unnime del partit i de la poblaci. Els millors posicionats eren Stalin i Trostki, per entre ambds hi havien diferncies:-Trostki creia que la revoluci shavia descampar per tot el mn i que la Tercera Internacional ho havia dimpulsar.-Stalin creia que la tasca de la Tercera Internacional era consolidar el socialisme dins de lURSS. El control del partit que va aconseguir Stalin li va permetre relegar Trostki de responsabilitats de govern, deportar-lo a Sibria el 1927, i expulsar-lo del pas el 1929. Trostki acabar assassinat a Mxic el 1940 per ordre del mateix Stalin. Stalin tamb exclour Zinovev i Kamenev del poder i aconseguir que, al 1930, el PCUS li doni la mxima autoritat de lEstat.Alguns lders bolxevics (Stalin, Trostki) eren partidaris dacabar amb la NEP i tornar noms a una economia socialista amb una forta intervenci de lEstat. Larribada de Stalin al poder posar fi a la NEP l'any 1928, quan es canvia per la Planificaci econmica. Mitjanant els Plans Quinquennals, tots els mitjans de producci agrcoles i industrials passaven a estar sota control i planificaci de lEstat. Lorganisme estatal encarregat delaborar els plans quinquennals fou el Gosplan (Comissi del Pla de lEstat). Lobjectiu: convertir lURSS en un pas industrial, i econmicament i energticament independent dels pasos capitalistes.1-Primer Pla Quinquennal (1928-1932)L'objectiu ms important era construir la indstria pesant a lURSS, sense capital estranger. Fe una inversi en grans indstries bsiques com seria la mineria, l'electricitat o la siderrgica i eliminar la petita propietat i la collectivitzaci agrcola on trobarem:-Granges collectives (kolkhozos). Els propietaris agrcoles havien daportar les seves terres a la collectivitat. Si es negaven patien persecucions i deportacions.-Granges estatals (sovkhozos)Sense cap estmul ni incentiu per als pagesos, la producci agrcola i ramadera va disminuir i va provocar una manca d'aliments. Hi ha una organitzaci del comer en cooperatives i magatzems estatals. El 1928 lagricultura era el sector bsic de leconomia. Al 1932 ja era la indstria,i el pas era la tercera potncia industrial, desprs dels EUA i Regne Unit.2-Segon Pla Quinquennal (1933-1937)Continua el desenvolupament de la indstria pesant, per no la de bns de consum 3-Tercer Pla Quinquennal (1938-1941)Continua el desenvolupament industrial, per el pla acaba per la invasi alemanya de 1941 i lentrada en la Segona Guerra Mundial.

Lpoca de Stalin compren un perode que va de 1928 a 1953. La seva dictadura personal es basar en un control estricte del partit i de lEstat, i mitjanant les anomenades purgues eliminar totes les persones que li poguessin fer ombra. Al 1933 un ter del membres del partit van ser expulsats. Entre 1936 i 1938, en els anomenats processos de Moscou, ms dun mili dafiliats sn detinguts i jutjats. Els processats patien tortures fsiques i psicolgiques. Vuit milions de persones moriren de fred i fam als camps de concentraci (gulags)