1. URTXLA RUBINADA DE SANTA TECLA A TRREGA(23 DE SETEMBRE DE 1874)Mariano Barriendos Vallv, Jordi Tuset Mestre, Jordi Mazn Bueso,David Pino Gonzlez, Josep Llus Ruiz-Bellet i Josep Carles Balasch Solanes

2. LA RUBINADA DE SANTA TECLA A TRREGA (23 DE SETEMBRE DE 1874)AbstractA partir de la recopilacin histrica de los datos documentales disponibles y aplicando una metodologa multidisci-plinarcon modelos de simulacin hidrulica, hidrolgica y meteorolgica, se han reconstruido las caractersticas prin-cipalesde la devastadora crecida hidrolgica (o rubinada de Santa Tecla) que padeci la ciudad de Trrega en lamadrugada del 23 de septiembre de 1874, y se describe el contexto meteorolgico que condicion la tormenta. Elcaudal punta fue excepcional, causando una de las mayores mortandades de la historia de Trrega. Las circunstan-ciasactuales no han cambiado, lo que no permite pensar que una avenida similar no pueda volver a ocurrir.The main characteristics of the Santa Teclas flash flood that took place in Trrega the 23rd of September of 1874 arereconstructed in this paper. For this, we use historical data from available contemporary documents and apply a mul-tidisciplinary10 URTXapproach based on hydraulic, hydrological and meteorological simulation models. The meteorologicalconditions that determined the storm are also described. The peak discharge was the overriding cause of one of themajor human tragedies in the history of Trrega. Since the circumstances have not changed, rather the opposite, sucha flood is likely to occur again.Paraules clauCrescuda hidrolgica, riu Ondara, reconstrucci multidisciplinria, models numrics. 3. URTX 11riuada altament destructiva a Trrega esti-guiactualment augmentant a causa delcanvi climtic, el qual pot fer augmentar lafreqncia de tempestes dalta intensitat(LLASAT et al., 2005; BARRERA-ESCODA iCUNILLERA, 2011), i tamb de la urbanitza-cide zones inundables, que fa augmentarlexposici a riuades.Malauradament, ara com ara, ni a Trregani enlloc a Catalunya la valuosa informacicontinguda a les riuades histriques degran magnitud (com la de Santa Tecla) noes t en compte a lhora de calcular el riscdinundaci, una dada clau en el disseny deplans urbanstics i de salvament i emergn-cia.De fet, la recopilaci i el tractament dela gran quantitat dinformaci que encaraes conserva daquelles riuades passadespot contribuir a reduir els danys i potsertamb el nombre de vctimes causats perriuades futures (BARRIENDOS i RODRIGO,2006; BRZDIL et al., 2006; RODRIGO iBARRIENDOS, 2008).La rubinada de Santa Tecla a Trrega s, permagnitud de danys i abundncia de dades,el cas model que hem triat per desenvolu-parla nostra metodologia de recopilaci ide tractament de la informaci (TUSET,2007; BALASCH et al., 2010a; BALASCH etal., 2010b). Es tracta duna metodologiamultidisciplinria que inclou treball en fontsdocumentals manuscrites, historiografia, hi-drulicafluvial, hidrologia i meteorologia.Aix, lobjectiu daquest article ha estat ana-litzarla rubinada de Santa Tecla del 1874 aTrrega; i aix sha fet en dues parts: en laprimera, sha recopilat informaci histrica(fenmens meteorolgics observats, reaafectada, vctimes i danys), i en la segona,shan reconstrut les caracterstiques de larubinada i de la tempesta que la va causar.1. IntroducciNo hi ha Urgell sense flagell.Historia de la Diputacin Provincial de Lrida (1974)J. LLADONOSAPer a que en esdevenidor los que vindransi tenen treballs nols pareguen nousy sapien los que se han passaty se passen ara de present.Llibre Verd (1631), fol. 149.Arxiu Histric Comarcal de Cervera (AHCC).La matinada del 23 de setembre de 1874,abundants i intenses pluges van causar unseguit de torrentades a la meitat meridionalde Catalunya. Aquelles riuades van ser alta-mentdestructives, especialment a la co-marcade lUrgell i, sobretot, a Trrega, onles aiges van arrossegar centenars de per-sonesi cases. Tal va ser la magnitud de les-devenimentque fins i tot va merixer rebreun nom: Santa Tecla, el de la santa del dia.I, tanmateix, no sn uns fets excepcionals. Enefecte, la intensitat de les precipitacions me-diterrniesi el relleu accidentat fan que lesriuades torrencials siguin el risc natural msdestructiu i freqent a Catalunya. Aix tambs aix a Trrega, on, des de lany 1301, shanregistrat trenta-tres desbordaments del riuOndara, vuit dels quals han causat vctimes odestrosses importants (fig. 1).Aix, doncs, existeix la possibilitat que Tr-regatorni a patir una rubinada tan destruc-tivacom la de Santa Tecla. I com que el graude destrucci duna riuada torrencial depn,duna banda, de la magnitud de la riuada(rea inundada, alada i velocitat del fluxdaigua), i de laltra, de la robustesa i la si-tuacide les construccions, fins i tot pot serque la probabilitat que torni a haver-hi una 4. 12 URTX2. Recopilaci dinformaci histrica2.1. Fenmens meteorolgics observatsLestiu del 1874 va ser especialment calo-rsi sec; per tant, laigua de la Mediterr-niaestava molt calenta i hi havia, aix, unaalta probabilitat de tempestes abundants iintenses.No obstant aix, les precipitacions que vancaure la setmana anterior a Santa Tecla vanser, tret dalgunes tempestes a la costa delMaresme, tranquilles i modestes, tot i quegenerals. En efecte, una depressi atlnticava travessar Catalunya entre els dies 17 i19 de setembre. Hi ha registres de pluja aSaragossa el 17 i 18; a Valncia, el 18 (28,6mm), i a Barcelona, el 19 (30 mm). Aquestepisodi s probable que deixs els sls benhumits (PLEYN DE PORTA, 1945), ambuna capacitat limitada per absorbir la pre-cipitacique havia de caure el dia deSanta Tecla.Desprs duns dies de calma, la nit del 22 al23 de setembre, una forta activitat tempes-tuosaacompanyada de forts vents de xaloc(SE) i migjorn (SSE, S) va afectar la meitatsud de Catalunya. A Barcelona, van caure 63mm en poques hores, gaireb tot el que hiplou de mitjana un mes de setembre.A Cervera, hi ha testimonis duna pluja in-tensssima.Al mol del Grau, que es troba alsud-oest de la localitat, prop de lermita deSant Pere el Gros, on conflueixen el torrentSalat i lOndara, es va recollir una crnicaque cont passatges molt interessants:Havent sopat [els moliners] se nanaren adormir i ja eren al llit, quan entre una llam-pegadissai uns trons que feien esborronar,va comenar a ploure a bots i barrals. Al capde dues hores llargues, els moliners que nohavien pogut aclucar lull, encara cansatscom estaven, comenaren a sentir sorollssospitosos. Al poc, una gran cridria delsanimals del corral els aixec del llit i quinano seria la seva sorpresa, en comprovar quelaigua del torrent estava desbordada perquja havia inundat tota la part baixa del mol.[...] A la matinada, va amainar la pluja i quancomen a fer-se de dia, veieren astorats,que tota lhorta estava completament ne-gada.Durant deu dies i deu nits, estiguerencompletament isolats per laigua, sense re-brecap ajuda de ning. (XUCL, 1977)A Trrega, els testimonis escrits informenque a primera hora de la nit hi havia nvolsi shi veien llamps. A la una de la matinada,shi inicia la pluja, extraordinria ja des delprincipi, i va ploure durant dues hores senseparar. La inundaci de la ciutat va comenarentre les tres i les quatre de la matinada,malgrat que IGLSIES (1971) lacota msprecisament entre les tres i dos quarts dequatre. Laigua va arribar de manera sob-tadai violenta i va cobrir, al marge esquerredel riu, el raval de Sant Agust, i al dret, totsels carrers fins al carrer Major i la plaa deSant Antoni:Vino la noche del 22 de Setiembre del ao1874 [...] y [...] no se [...] vislumbraban sea-lesde tormenta; mas, la una de la madru-gadasera, nublndose completamente yoscurecindose la noche de una manera te-Figura 1.Nombre dedesbordaments del riuOndara a Trrega desdel 1301agrupats en perodesde vint anys i especificantels que van causarvctimes o destrossesimportants.Fonts: SARRET (1930),IGLSIES (1971),COMA (1990),ESPINAGOSA et al. (1996),PLANES (1998),FARR (2008),CTS (2012). 5. URTX 13nebrosa, empez a llover, ya desde un prin-cipio,de un modo extraordinario, llegandosucesivamente a caer una lluvia torrencial;[...] y como quiera que por la parte de Cer-veray pueblos inmediatos llova tambin amares, lleg a reunirse en el ro Dondares[...] tal caudal de agua [...], pasando con msde dos metros de espesor sobre el puente ycamino real de Tarragona, en una extensin,a lo ancho, de ms de mil pasos, [...] que in-vadi[...] el arrabal de San Agustn, viniendoabajo casi todos los edificios del mismo; [...]y inund dicha calle [de les Piques] y las delEstudio, de la Fuente, Sitjes o Escorchador,Ballesteros [...], la de San Agustn, la pla-zuelade la Paja y todas las travesas. (SAL-VAD,1875)Les alries mximes de lavinguda de SantaTecla han estat expressament recordadesper la poblaci de Trrega en forma de pla-quesde marbre a les parets dalguns carrersafectats. Daquesta manera, en trobem alscarrers de les Piques, 8-10 bis; de la Font, 6,i de Sant Agust, 26 (fig. 2).2.2. rea afectadaLes precipitacions van afectar la meitat sudde Catalunya causant nombroses crescudesi desbordaments, molts dels quals van seraltament destructius. Les fonts historiogrfi-quesi la premsa de lpoca esmenten unmnim de cinquanta-una localitats on lespluges van provocar crescudes (fig. 3).La distribuci de les crescudes i els desbor-damentsdna informaci de la manera comvan avanar les pluges. En efecte, una bonapart dels trenta-un desbordaments destruc-tiuses concentra, principalment, al riu Fran-coli als afluents de lesquerra del Segre ilEbre (Si, Ondara, Corb, Set, Montsant, Siu-rana).Aix ens fa creure que els vents fortsde xaloc (SE) i migjorn (SSE, S) van impulsarles tempestes des de la costa cap a linterior,al llarg dels corredors naturals que repre-sentenels rius Gai i Francol. El xoc de lestempestes amb les serres prelitorals va aug-mentar-ne la potncia i van precipitar inten-samenta banda i banda daquestes serres.A part, tamb hi ha desbordaments destruc-tiusa lAnoia, al Bess, a rieres del Barcelo-nsi al Garraf.Fora de lrea ms castigada per les crescu-des,hi ha quatres punts amb desborda-mentsno destructius (un al Maresme, unaltre a la Selva i dos al Rossell) que indi-quenque lactivitat tempestuosa tamb vaafectar la costa septentrional. En canvi, alinterior de la Catalunya Vella, la pluja va serminsa, si tenim en compte els nuls efectesque es van produir a les capaleres de lesconques del Pirineu.2.3. VctimesEl cronograma dels fets en algunes localitats(fig. 4) confirma lescassa durada de les plu-gesi la sobtadesa de les riuades a Trregai a Tarragona, les quals, per aquest motiu,sanomenen crescudes llampec. Aquestasobtadesa, sumada al fet que en aquelleshores la gent dormia, s la causa de laltnombre de vctimes mortals. Aix, doncs,quan es donen els primers avisos, amb tocsde campana i trets a laire, sovint ja s massatard per evacuar i la major part de les vcti-Figura 2.Placa commemorativade la rubinadade Santa Teclaque marca lalriamxima de les aiges alcarrer de Sant Agust, 26.Foto: J.C. Balasch (2007).Figura 3.rea afectada per lestempestes amb lescinquanta-unalocalitats on vahaver-hi crescudes.Font: elaboraci prpiaa partir de DIARI DEBARCELONA (1874),IGLSIES (1971),COMA (1990),BARRIENDOS iPOMS (1993),ESPINAGOSA et al.(1996), CTS (2012). 6. 14 URTXbrevinguts es va concentrar a la comarcade lUrgell, que va registrar dues-centesnoranta-tres vctimes, ms de la meitat deltotal, i especialment a Trrega, amb dues-centescinc. Una catstrofe semblant no esconeixia des de la rubinada del dia 17 de se-tembrede 1644, quan la crescuda sorprnun exrcit francs que est acampat a la ribade lOndara i deixa al voltant de tres-centesvctimes mortals (PARETS, s. d.). Malgrat tot,a la rubinada de Santa Tecla es van podensalvar unes quaranta-cinc persones, moltesdelles per lactuaci heroica del vilat PauFarr (anomenat lo Cacahuero), de lartesGabriel Casals i de molts soldats de la guar-nicide cavalleria allotjada a la ciutat (SAL-VAD,1875).Un darrer aspecte dramtic propiciat per laviolncia dels desbordaments s la quanti-tatde cadvers que es troben dies desprs,a mesura que es netegen les lleres delsrius i les platges, on shan acumulat gransquantitats de restes vegetals i de bns mo-blesde tota mena. Sn persones que ja nopodran ser identificades i que senterraranals cementiris de les poblacions on han es-tatrescatades, en esbrinar que no eren na-turalsdall i ats que ning no les podiaidentificar o reclamar. En aquestes cir-cumstncies,es registren noranta vctimes:tres a lAlt Camp, cinquanta-set al BaixCamp i trenta al Tarragons.2.4. DanysEl balan dels impactes resulta esferedortant per lextensi que assoleix lepisodicom per la concentraci de la destrucci deconstruccions i infraestructures que es vadonar en algunes comarques determina-des.Les pluges i riuades van afectar fins avint-i-dues comarques, sigui amb la des-truccide construccions, sigui amb la pr-duade conreus o de sl agrcola, per caldestacar, per la concentraci de danys, laConca de Barber i lAlt Camp (conquesdels rius Gai i Francol), i, molt especial-ment,el Pla dUrgell i lUrgell, pels efectesdels desbordaments catastrfics dels riusSi, Corb i Ondara.Noms en vista dels impactes registrats,sembla raonable pensar que les pluges demajor intensitat i magnitud es van concentrarals relleus que constitueixen les capaleresdels rius Francol, Gai, Corb i Ondara (fig. 6).El recompte fet a partir de fonts historiogr-fiquesi de premsa de lpoca (sense in-cloureles fonts documentals administrativesdajuntaments i diputacions, que solen serFigura 4.Cronograma dels fetsen algunes localitats.Font: elaboraci prpiaa partir de DIARI DEBARCELONA (1874),IGLSIES (1971),COMA (1990),ESPANAGOSA et al.(1996), CTS (2012).mes mortals es produeixen per lesfondra-mentdels seus propis habitatges o b quanintenten traslladar-se a llocs segurs. A ms,hi va haver moltes vctimes entre la granquantitat de persones que estaven dissemi-nadespel territori com a membres de parti-descarlines, bivaquejant en condicionsprecries i exposades a les inclemnciesmeteorolgiques.El recompte de vctimes mortals fet a partirde les fonts historiogrfiques i la premsa delpoca s de cinc-centes setanta-cinc. Laseva distribuci s quasi idntica a la delsdanys en infraestructures, per encara mscentrada a les conques dels rius Corb, Fran-coli Ondara (fig. 5).Les vctimes mortals documentades in situposen de manifest el fet que la mxima vio-lnciade laiguat i dels desbordaments so-Figura 5.Distribuci percomarques de lesvctimes mortalsregistrades durantlaiguat de SantaTecla. Font: Elaboraciprpia a partir de DIARIDE BARCELONA (1874),IGLSIES (1971),COMA (1990),ESPINAGOSA et al.(1996), CTS (2012). 7. URTX 15ms exhaustives) s de nou-cents seixantaelements estructurals danyats, sis-centsquaranta-tres dels quals van quedar total-mentdestruts o van patir danys irrepara-bles.La comarca ms afectada torna a seraltra vegada lUrgell, amb quatre-cents cin-quanta-dos elements totalment destruts(taula 1). Segons aquest recompte, la rubi-nadade Santa Tecla va ser molt ms des-tructivaque les riuades del 1617, conegutcom lo any del Diluvi, que van arribar adestruir tres-cents vuitanta-nou edificis,vint-i-dos ponts i disset molins a tot Cata-lunya(THORNDYCRAFT et al., 2006).La rubinada de Santa Tecla va arrasar, comtamb ho havia fet la del 1644, el monestirdels agustins, tot i que desprs de la des-amortitzacija estava en dess. Les pedresque van restar escampades es van aprofitarposteriorment per construir els murs de de-fensacontra riuades del passeig del riu, en-treel pont de Montblanc i el Mol de Codina.Lefectivitat daquesta obra de defensa va sercriticada ja en el seu moment per SALVAD(1875), que fins i tot temia que pogus aug-mentarels danys duna nova riuada.A ms, el pont de Sant Agust va quedar col-gatpels sediments (fig. 7) i nou-cents me-tresde la via frria entre Trrega i Bellpuigvan ser destruts. Per aquest motiu, lajut queva enviar la Diputaci des de Lleida no vapoder arribar fins al 25 de setembre.Al mateix temps, el canal dUrgell, una de lesobres ms emblemtiques de lpoca, vaquedar trencat per diversos punts i la planadUrgell es va convertir en un immens llacple de mobles, estris de pags i animalsmorts que amenaava amb lensorrament deles parets de tpia (LLADONOSA, 1974; PI-QUER,1986; VILA, 1992).Es van calcular uns danys conjunts a les Te-rresde Lleida duns 3 milions de pessetes,que podrien correspondre a 30 o 40 milionsdeuros actuals. El Consell de Ministres vaadjudicar un ajut de 30.000 pessetes a la po-blacide Trrega i la Diputaci de Lleida,unes 60.000 pessetes (LLADONOSA, 1974).Per, ms enll dels danys materials a cons-truccions,cal tenir en compte tamb elsdanys a lagricultura, que van afectar nom-brosescomarques (fig. 8) i que inclouen desde la destrucci de plantacions darbres frui-ters(que requereixen anys per tornar a entraren producci) fins a una prdua de sl frtil,danys a estructures de regadiu i ensorramentde magatzems de productes de primera ne-cessitat(gra, fruits secs, oli, vi) dirigits a lau-toconsum,a la venda o a la sembra.Aquests danys generen un impacte econ-micdiferit molt difcil davaluar. Duna banda,lactivitat agrria no podr recuperar enmolts anys la capacitat productiva prvia aFigura 6.Elements estructuralsdestruts per laiguatde Santa Tecla.Font: elaboraci prpiaa partir de DIARI DEBARCELONA (1874),IGLSIES (1971),COMA (1990),ESPINAGOSA et al.(1996), CTS (2012).Catalunya Trrega Guimer El Vilet Belianes El Tarrs BarbensEdificis destruts 564 250 96 60 Totes les cases Totes les casesexcepte una excepte quatreEdificis danyats 250 40 Ponts 24 1 Molins hidrulics 32 14 1 Camins i carreteres 5 Vies frries 5 2 Fbriques 6 4 Magatzems 4 Diversos Estructures per al reg 3 Totes destrudes Taula 1.Recompte dedanys materials.Font: elaboraci prpiaa partir de DIARI DEBARCELONA (1874),IGLSIES (1971),COMA (1990),ESPINAGOSA et al.(1996), CTS (2012). 8. Figura 7.El pont de Sant Agust,que va quedar colgatpels sediments que vaarrossegar la rubinadade Santa Tecla, destapaten una intervenciarqueolgica.Foto: J.C. Balasch (2007).16 URTXlaiguat, alhora que requerir importants in-versionspbliques i privades per reconstruirles infraestructures bsiques de transport, deregadiu i de molturaci, i per tornar a fer cul-tivablesles terres afectades. En unes comar-queson lagricultura s la font de riquesaprincipal, aquest tipus dimpacte comportaun empobriment de les rendes agrries idels sectors que en depenen. Limpacte deles inundacions esdev, doncs, un problemasocial que llasta durant anys la poblaci.3. Reconstrucci de la rubinadaLobjectiu daquest estudi s analitzar la rubi-nadade Santa Tecla a Trrega. Per fer-ho, hacalgut disposar dels valors quantitatius denombroses variables, com ara els cabals, lapluja, la humitat del sl i la direcci del vent.Malauradament, encara que s abundant, lainformaci que es conserva de la riuada escompon dobservacions indirectes, com s aralalria mxima que va assolir laigua, lhoraen qu va comenar a ploure o les pressionsatmosfriques en diverses localitats europees.Per aix ha calgut reconstruir la rubinada,s a dir, calcular-ne els parmetres, a partirdaquesta informaci indirecta conservada.De fet, ha estat una triple reconstrucci, jaque es compon de tres parts: la hidrulica,la hidrolgica i la meteorolgica (fig. 9). Lareconstrucci hidrulica ha calculat les ca-racterstiquesdel flux (cabals i velocitats)que va baixar per lOndara al seu pas perTrrega; la reconstrucci hidrolgica ha es-timatla pluja que va generar lavinguda; i lareconstrucci meteorolgica ha analitzat elsprocessos meteorolgics (circulaci de mas-sesdaire) que van causar la pluja.Com es pot veure, la reconstrucci sha feten lordre invers al procs natural, que s elsegent: 1) moviment de masses daire, 2)precipitaci i 3) riuada. Aix s aix perqu,en les dues primeres reconstruccions, shanprovat de calcular unes causes a partir delsseus efectes. Aix, a partir de lalria delaigua, sha calculat el cabal de la rubinada,i a partir daquest cabal, sha estimat laFigura 8.Distribuci de lescomarques amb danysa lactivitat agrriacausats per laiguatde Santa Tecla.Shi inclou la prdua decollites i de productesemmagatzemats.Font: elaboraci prpiaa partir de DIARI DEBARCELONA (1874),IGLSIES (1971),COMA (1990),ESPINAGOSA et al.(1996), CTS (2012). 9. URTX 17quantitat de pluja que va caure. Finalment,en la tercera reconstrucci sha relacionataquesta pluja caiguda amb els processosmeteorolgics daquells dies.Cadascuna de les tres reconstruccions, abanda dhaver fet servir uns mtodes i modelsque li sn propis, sha aplicat a mbits des-calamolt diferent: lmbit de la reconstruccihidrulica s la llera del riu Ondara, just al da-vantde Trrega (1 km2); lmbit de la recons-truccihidrolgica s la conca del riu des dela serra de Montmaneu fins a Trrega (150km2), i el de la reconstrucci meteorolgicas la Mediterrnia occidental (1.000.000 km2).En qualsevol cas, aquesta triple reconstruc-cino hauria estat possible sense la infor-macihistrica, la qual, tot i ser indirecta, smolt abundant i, en molts casos, de moltbona qualitat. Per aix, un dels esforosprincipals de lestudi ha estat la recopilaci,validaci i classificaci daquesta informaci.Les fonts dinformaci sn, principalment,les actes municipals conservades a lArxiuComarcal de Trrega, els diaris de les capi-talsde provncia, les crniques de lpoca(SALVADOR, 1875; IGLSIES, 1971) i les pla-quescommemoratives que indiquen lalriamxima de les aiges (fig. 2 i 10).3.1. Reconstrucci hidrulicaLa reconstrucci hidrulica ha perms de-terminarde quina manera el tram del riuOndara a laltura de Trrega va evacuar lai-guaque li va arribar; dit duna altra manera,ha perms calcular els parmetres hidrulicsde la rubinada de Santa Tecla.El parmetre que defineix millor una riuadas el cabal pic (o cabal mxim), el qual haestat, per tant, lobjectiu principal de la re-construccihidrulica. Altres parmetres hi-drulicamentinteressants sn levolucitemporal dels cabals (o hidrograma), les ve-locitatsdel flux, les rees cobertes per lesaiges i les profunditats.El conjunt de variables que determinen la ve-locitata la qual laigua passa per una seccitransversal de riu sanomena hidraulicitat i escompon de pendent, grandria, forma i ru-gositatde la secci transversal. En general,com ms alt sigui el pendent i com ms gran,ms propera a una proporci 1:2 (alada:am-plada)i menys rugosa sigui la secci trans-versal,ms alta ser la velocitat del flux.Tal com sha dit abans, el moment que defi-neixmillor una riuada s el del pic, quan elcabal s mxim, que acostuma a coincidiramb el de lalria mxima de laigua. De fet,el cabal en un moment donat depn de lal-riai de la velocitat de laigua en aquell mo-ment.Per tant, per calcular el cabal pic delavinguda de Santa Tecla, cal conixer lal-riamxima que va assolir laigua aquellanit i la hidraulicitat de tram de riu lany 1874.Lalria mxima de laigua la donen lestres plaques commemoratives situades alscarrers de les Piques, de la Font i de SantAgust (fig. 10); la rugositat de la secci shaestimat a partir de lactual, suposant que lavegetaci que ocupava la llera era igual quela que shi pot trobar actualment, i, finalment,les variables geomtriques de la hidraulicitat(pendent, grandria i geometria de la seccitransversal) shan mesurat a partir de plnolsde lpoca i dels de les intervencions arqueo-Figura 9.Esquema dela reconstruccide la rubinadade Santa Tecla.Font: elaboraci prpia.Figura 10.Situaci deles tres plaquescommemoratives dela rubinada de SantaTecla que marquenlalria mximade les aiges.Font: elaboraci prpia. 10. Figura 11. Geometria del tram del riu Ondara al seu pas per Trrega i els obstacles al flux a) abans i b) desprs de la modificacicausada per la deposici de sediments; c) dibuix de Pier Maria Baldi, del 1668; d) vista del tram mirant aiges amunt amb el pontde la C-14; e) vista del tram aiges amunt, amb el pont de la C-14 al fons. Font: elaboraci prpia.18 URTXlgiques actuals, que tamb han perms desituar els obstacles al flux (pont de SantAgust, muralla, convent de Sant Agust i ca-sesde la ciutat i del raval).Finalment, totes aquestes dades relatives alalria mxima de laigua i a la hidraulicitatdel tram del riu (dividit en quaranta-vuit sec-cions)shan introdut al programa informticHEC-RAS per calcular el cabal pic.De fet, els clculs han hagut de fer-se ambdos conjunts de dades diferents, per tenir encompte dues geometries de la llera tambdiferents. En efecte, les recerques arqueo-lgiques(CTS, 2012) que van desenterrarel pont de Sant Agust (fig. 7) han determi-natque les restes vegetals i els sedimentsarrossegats per la rubinada de Santa Teclavan tapar els arcs del pont i van modificar lageometria duna bona part de les seccionstransversals aiges amunt. Per aix es vanfer els clculs en les dues situacions, abansi desprs de la modificaci de les seccions,que hem anomenat escenaris A i B (fig. 11).Fet aix, els resultats que sajustaven ms ba les alries daigua reals (marcades per lesplaques commemoratives) van ser els delescenari B (fig. 12), cosa que ens porta aconcloure que el pic de la inundaci va tenirlloc un cop el pont i part del tram ja havienquedat colgats per una capa de tres metresde sediments.Figura 12.Perfils longitudinals dela superfcie de laiguacalculats en els dosescenaris (sense i ambmodificaci de lageometria de la llera acausa del rebliment derestes vegetals isediments) i alria delaigua registrada a les tresplaques commemoratives.Font: elaboraci prpia. 11. URTX 19Aix, doncs, dacord amb la nostra recons-truccihidrulica, el cabal pic de la rubinadade Santa Tecla a Trrega va ser de 1.190m3/s, amb un marge derror de 20 m3/s.Segons aquest resultat, s la segona riuadaamb un cabal pic ms alt des de lany 1600a la ciutat de Trrega, sols per darrere de lade lany 1644, amb 1.600 m3/s (fig. 13). Ams a ms, aquest s un dels cabals pic msalts que shan modelitzat mai a la Medite-rrniaoccidental en conques de dimensionssimilars (de 150 km2) (LPEZ-BUSTOS,1981; GAUME et al., 2009).El seu perode de retorn aproximat, calculatper mitj de la metodologia de HIRSCH iSTEDINGER (1987), s de dos-cents cin-quantaanys. Aix no vol dir que el fenomentingui lloc cada dos-cents cinquanta anys ique la propera rubinada hagi de ser el 2124,sin que la probabilitat que es doni unariuada de com a mnim aquest cabal pic sdun entre dos-cents cinquanta (o del 0,4 %).Aix pot semblar poc, per vol dir que laprobabilitat que una tal riuada es doni al-menysun cop en els propers 50 anys s del18 %; i en els propers 100 anys, del 33 %.Curiosament, sn molt inferiors les estima-cionsque ha fet lAGNCIA CATALANA DELAIGUA (2002; 2007). Segons els seus cl-culs,un cabal pic de 460 m3/s (un ter delde Santa Tecla) t una probabilitat docurrn-ciadun entre cinc-cents (o del 0,2 %, que sla meitat del que hem calculat per a SantaTecla). Les raons daquesta divergncia snque els clculs de lAgncia Catalana de lAi-guaes basen en sries de pluja de molt curtadurada (uns cinquanta anys).Altres parmetres hidrulics en el momentdel pic (velocitats, profunditats i rees inun-dades)apareixen a les fig. 14 i 15. Com espot veure, en total coincidncia amb els re-latshistrics, la riuada va afectar totalmentel raval de Sant Agust i va arribar fins alcarrer Major i la plaa de Sant Antoni. A lapart baixa dels carrers ms propers al riu,laigua va assolir entre 3,5 i 4,3 m dalria, ia leix del riu just passat el pont colgat deSant Agust, tenia una velocitat de vora 8m/s (uns 29 km/h); aquesta circumstnciaexplica la fora destructiva de la rubinada.Els mateixos relats histrics que ens hanperms ponderar els resultats tamb hanaportat informaci sobre lalria de laiguaen diferents moments de lavinguda, cosaque ens ha servit per calcular levolucitemporal del cabal, o hidrograma (fig. 17).Aquest resultat indica que el cabal pic va te-nirlloc a les tres en punt de la matinada, unadada que concorda molt b amb la informa-cidels relats histrics, i que el riu va multi-plicarel seu cabal tpic per dotze mil enqesti dhores, una dada que dna idea dela sobtadesa de la rubinada.Una circumstncia que pot alterar el resultatde la reconstrucci hidrulica s el fet queno sha tingut en compte el contingut de se-dimentsque arrossegava laigua. En efecte,segons estimacions que shan pogut fer gr-ciesa restes de sediments trobades en di-versoscellers i que han roms inalterades (ala casa de lactual Museu Comarcal i a la delcarrer de Sant Agust, 4), el flux que va baixarper lOndara contenia fins a un 12 % en vo-lumde sediments. Una quantitat tan elevadade ben segur va modificar el comportamenthidrulic de la rubinada, i aix, per tant, potalterar els clculs, fets amb aigua neta.3.2. Reconstrucci hidrolgicaEn la reconstrucci hidrolgica sha fet servirun procediment semblant al de la reconstruc-cihidrulica: a partir dun efecte observat,i coneixent el comportament dun sistema,sen calcula la causa. Daquesta manera, sien la reconstrucci hidrulica lefecte obser-vats lalria mxima de laigua, el compor-tamentdel sistema s la hidraulicitat dunasecci transversal i la causa s el cabal, en lareconstrucci hidrolgica, lefecte observats lhidrograma (calculat en la reconstruccihidrulica), el comportament del sistema sla resposta hidrolgica de la conca i lacausa a calcular s la pluja.En efecte, lhidrograma calculat en la recons-truccihidrulica s la dada necessria perpoder dur a terme la reconstrucci hidrol-gica.Aix explica per qu es van executar enaquest ordre, que s el contrari a lordre na-turaldels fets. I s que, en aquest cas, comFigura 13.Cabals pic (i margesderror) de les setrubinades msimportants que hanafectat Trregades de lany 1600.Font:Balasch et al. (2011). 12. Figura 14. Profunditat de laigua en el moment del cabal pic. Font: elaboraci prpia.Figura 15. Velocitat de laigua en el moment del cabal pic. Font: elaboraci prpia.20 URTX 13. URTX 21en la reconstrucci dun accident o un crim,a partir duns fets sen troba la causa.La resposta hidrolgica duna conca s lamanera com la conca expulsa lexcs depluja, s a dir, com transforma la pluja en ca-balen el punt de sortida de la conca. Escompon de dues parts: la transformaci de lapluja en escolament superficial (s a dir, quinpercentatge de pluja arriba a la xarxa dedrenatge desprs que la resta shagi infiltratal sl o shagi evaporat) i la transfernciadaquest escolament superficial fins al puntde sortida de la conca a travs de la xarxa dedrenatge (s a dir, a quina velocitat o a quinritme aquest escolament surt de la conca).La primera part (transformaci de la pluja enescolament superficial) depn de la vegeta-ci(tipus, espessor i superfcie) i del sl(gruix, porositat, percentatge dargila, pen-dent)de la conca. Aix, una conca amb unaabundant vegetaci i sls fondos i porososgenera menys escolament a igualtat de plujaque una conca sense vegetaci i amb slsprims i en pendent. A ms daquestes carac-terstiques,estables a curt termini, aquestaprimera part de la resposta hidrolgicatamb depn duna caracterstica molt msvariable: el contingut dhumitat del sl, quedepn de les condicions meteorolgiquesque hi ha hagut els dies previs; en efecte, unsl ben humit no pot absorbir tanta aiguacom un de sec.La segona part (la velocitat a la qual lesco-lamentsuperficial s transferit fins al puntde sortida de la conca) depn de la geome-triade la conca (grandria, forma, pendentdels vessants) i de la xarxa de drenatge(densitat, organitzaci, hidraulicitat dels riusi afluents); aix, en una conca petita, rodona,muntanyosa, amb molts afluents i dalta hi-draulicitat,lescolament arribar ms rpi-damental punt de sortida que en una concaamb les caracterstiques oposades.Les dues parts de la resposta hidrolgica delriu Ondara la nit de Santa Tecla del 1874shan simulat amb els models hidrolgics delNmero de Corba i Hidrograma Unitari(SOIL CONSERVATION SERVICE, 1985) i deMuskingum-Cunge, tots inclosos al pro-gramainformtic HEC-HMS. Els valors nu-mricsde totes les variables necessries(caracterstiques que condicionen la res-postahidrolgica) shan calculat a partir deles caracterstiques actuals de la conca, aexcepci del percentatge dhumitat del sl,que sha estimat a partir de la situaci me-teorolgicadels dies anteriors a la rubinada.Aix, PLEYN DE PORTA (1945) indica quequatre dies abans de Santa Tecla va plourea sa, s a dir, que els sls de la conca es-tavenprop de la saturaci daigua i que, pertant, no en podrien absorbir gaire ms, encas de ms pluges.La resta de les variables de la resposta hi-drolgicaa la conca de lOndara en aquellany 1874 shan considerat iguals a les ac-tuals.Entre les ms destacables, hi ha el fetque els 150 km2 de la conca es dediquen,en un 85 %, a conreus de cereals de sec; enun 13 %, a bosc i sl no cultivat, i en un 2 %,a sl urb. Daltra banda, quan arriba aTrrega, lOndara ha recorregut 28,6 kmamb un pendent mitj de l1,5 % (fig. 16).Un cop coneguts, duna banda, la respostahidrolgica de la conca el 23 de setembre de1874, i de laltra, levoluci del cabal a Trrega(per mitj de lhidrograma calculat a la re-construccihidrulica) i els moments dinicii final de la tempesta (obtinguts de crniquesdels fets i inclosos a la fig. 4), finalment shapogut calcular levoluci temporal de la pre-cipitaci:lhietograma (fig. 17).Segons aquests resultats, la tempesta va co-menara les deu del vespre del 22 de se-tembrede 1874 i va acabar a les set del matde lendem. Va ploure un total de 147 mm,amb una intensitat mxima de 69 mm/h en-treles onze de la nit i les dotze de la mati-nada.Aquests valors sn altssims i, a partirdels clculs de CASAS (2005), nhem esti-matun perode de retorn duns cinc-centsanys (s a dir, una probabilitat docurrnciadun entre cinc-cents o del 0,2 %). Aix, laFigura 16.Situaci de la concade lOndara dinsde Catalunya (a)i mapa de la concaamb la situaci de lesciutats de Cerverai Trrega (b).Font: elaboraci prpia. 14. 22 URTXprobabilitat de la pluja s la meitat que la dela rubinada, cosa que pot semblar contra-dictria;aix sexplica perqu el clcul de laprobabilitat de la pluja s molt aproximat, jaque es basa en una srie de precipitacionsmassa curta.El volum total de pluja va ser de 22 hm3 i, sa-bentque el descolament fou de 16,9 hm3 (apartir de la reconstrucci hidrulica), obte-nimun coeficient descolament del 72 %,cosa que vol dir que un 72 % del que vaploure va acabar baixant per lOndara.Aquest s un valor fora alt que sexplica pelfet que els sls de la conca estaven moltxops per les pluges precedents i que, al seutorn, explica la magnitud i la sobtadesa de larubinada de Santa Tecla.3.3. Reconstrucci meteorolgicaEl procediment de la reconstrucci meteo-rolgicas diferent dels que shan fet serviren les reconstruccions hidrulica i hidrol-gica.En aquest cas, no sha dedut unacausa a partir del seu efecte, sin que, in-versament,a partir duna causa ja coneguda(la situaci meteorolgica del dia de SantaTecla del 1874), sha avaluat la possibilitatque un cert efecte (la tempesta calculada ala reconstrucci hidrolgica) es produs.Per tal de fer-ho, shan utilitzat els mapesque Wetterzentrale.de ha elaborat a partir deles dades meteorolgiques que es recolliensistemticament a moltes localitats euro-peesi de models numrics de la NationalOceanic and Atmospheric Administration.Tot i que aquests mapes sn aproximats (te-nenuna resoluci de 2,5 graus), shan pogutfer servir per estimar la circulaci atmosf-ricahoritzontal i vertical del dia de la riuadai, per tant, lexistncia de possibles proces-sosgeneradors de pluja, en una mena depredicci meteorolgica a posteriori.En general, la pluja es produeix quan el vapordaigua present en una massa daire es con-densaen gotes daigua lquida, que van crei-xentfins que els corrents ascendents no lespoden sustentar i cauen. La condensaci delvapor daigua sesdev quan la massa dairees refreda o sexpandeix, que s el que suc-ceeixquan laire guanya altitud. Aix, doncs,podem dir que si una massa daire humidapuja, hi haur una alta probabilitat de pluja, jaque el vapor daigua es condensar en formade gotes, i aquestes, si assoleixen la massasuficient, acabaran precipitant.Hi ha diversos processos arran dels qualsuna massa daire humida pot guanyar alti-tud:larribada dun front fred que impulsalaire clid amunt, els corrents convectiuscausats pel sobreescalfament tpic de lestiui el desviament del vent cap enlaire causatper les barreres orogrfiques.Segons els mapes de Wetterzentrale.de (fig.18 i 19), que informen sobre laltura de la su-perfcieequipotencial de 500 hPa, la pressiatmosfrica en superfcie i la temperatura a850 hPa (a uns 1.500 m daltura), la nit del22 al 23 de setembre de 1874 hi havia unadepressi sobre les illes Balears que impul-savaaire clid i humit des del S-SE sobreCatalunya. Aix va coincidir amb la retiradacap a lest duna massa daire clid a una al-turamitjana (a uns 1.500 m) que havia estatimpedint des de feia dies el desplaamentvertical de laire humit, com si duna tapa estracts. Per tant, a partir daleshores, laireen superfcie que venia del nord de lfricapassant per sobre del mar i que, per tant, eraclid i humit, va poder guanyar altura senserestriccions en xocar contra les serraladesLitoral i Prelitoral, la qual cosa va causar elsaiguats responsables de les rubinades quevan afectar Trrega i bona part de la De-pressiCentral Catalana.Aquesta reconstrucci coincideix amb elsfenmens meteorolgics observats (vegeulapartat 2.1) i s coherent amb la magnitudde la precipitaci calculada a lapartat 3.2.La situaci i els processos meteorolgicsque van causar les rubinades de Santa Teclasn molt semblants als dun altre episodiFigura 17.Hietograma de latempesta (mm) ihidrograma de larubinada (m3/s) deSanta Tecla a Trrega.Font: elaboraci prpia. 15. URTX 23dinundacions catastrfiques: el del 1962 alValls, el qual, a ms a ms, tamb coinci-deixen la data (final de setembre) i lhora (ala matinada). En el mateix sentit, lanlisi delndex de zonalitat simple entre Cadis i Upp-salaper a ambds episodis mostra que entots dos casos la diferncia de pressi eranegativa durant el dia de lepisodi.Tot plegat refora la hiptesi que ambds ai-guatsvan tenir una gnesi semblant: las-censirapidssima duna massa daire clidi humit en superfcie quan es retira la fortaestabilitat en altura que lhavia estat bloque-jantdurant dies, i que encara puja ms rpi-damentimpulsada pels vents del S-SE quexoquen amb les serralades Litoral i Prelitoral.Aquests tipus de fenmens no sn fcils depredir amb exactitud en lactualitat. Es potpredir laparici de pluges que poden arribara ser intenses, per no la localitzaci ni laintensitat exacta.3.4. DiscussiLobjectiu de calcular els parmetres hidru-lics,hidrolgics i meteorolgics de riuadesocorregudes ms de cent anys enrere sagosarat. Per aquest motiu cal tenir presentque els resultats numrics tenen un valororientatiu i shan dinterpretar en tant queordres de magnitud.En efecte, hi ha molta incertesa lligada tanta la qualitat de les dades de partida com ala complexitat dels models utilitzats. Aix, perexemple, els resultats de la reconstrucci hi-drulicapoden tenir un error dentre un 5 iun 20 %, i els de la reconstrucci hidrol-gica,dentre un 30 i un 40 % (BALASCH etal., 2010a; BALASCH et al., 2011).Ara b, un cop feta aquesta advertncia, elsresultats de la reconstrucci de la rubinadade Santa Tecla (i, per tant, la metodologiaque els ha generat) semblen correctes, jaque sn coherents entre si i coincideixen to-talmentamb la descripci que fan dels fetsels diversos relats histrics consultats. Enefecte, dades com sn ara la superfcie inun-dadai la velocitat de laigua sajusten al nom-brei la magnitud de les destrosses causades,i la intensitat de la precipitaci i la direccidels vents calculats concorden amb les des-critesa la bibliografia (vegeu apartat 2.1). Ams a ms, quan se suma el cabal pic calcu-latper a lOndara amb els cabals pic mode-litzatsper al Si i el Corb, aix s, els altresafluents del Segre que tamb van patir riua-des(MARTN DE OLIVA, 2005; BALASCH etal., 2010a; TUSET, 2011; GUERRERO, 2012),Figura 18. Altura en decmetres de la superfcie equipotencial de 500 hPa (entaques de color) i isbares de pressi atmosfrica en superfcie en hecto-pascals(lnies blanques) a les dotze de la nit del dia 23 de setembre de1874. Els colors taronja sobre la Mediterrnia occidental indiquen la presnciaduna massa daire clid a uns 5.500 m daltura (que uns dies abans es trobavasobre Catalunya) i la lletra T sobre les illes Balears indica la presncia duna depres-si.Font: Wetterzentrale.de.Figura 19. Temperatura en graus centgrads a 850 hPa (a uns 1.500 m dal-tura)a les dotze de la nit del dia 23 de setembre de 1874. Els colors taronjasobre la Mediterrnia occidental indiquen la presncia duna massa daire clid auns 1.500 m daltura (que un dia abans es trobava sobre Catalunya). Font: Wetter-zentrale.de.el total s congruent amb el cabal que vapassar per la ciutat de Lleida el mat del dia23 de setembre de 1874 (3.200 m3/s).4. ConclusionsUn cop acceptats aquests resultats, podemconcloure que la rubinada de Santa Tecla vaser excepcional, tant pel que fa a vctimes idestrosses com pel que fa a les dimensionsde lescolament i de la precipitaci, que lafan una de les ms grosses dels darrersquatre segles a Trrega. 16. 24 URTXAra b, cal tenir en compte que, tot i ser ex-cepcional,una riuada daquestes caracters-tiquespodria tornar a baixar per lOndara enqualsevol moment. En efecte, la probabilitatque aix torni a passar en els propers cin-quantaanys s del 18 %. Diversos autors(SALVAD, 1875; CTS, 2012) ja han adver-titque les conseqncies serien ara encaramajors, ja que la geometria de la llera del riuha canviat (amb el tram colgat per sedi-ments,murs a les ribes dreta i esquerra); defet, el cabal de desbordament s de noms250 m3/s. De ms a ms, lentorn del riu shaurbanitzat fortament, cosa que ha augmen-tatlexposici al risc dinundaci. Aquestatendncia s creixent durant el segle XX, es-pecialmenta la segona meitat, i tamb sperceptible arreu del territori catal (BA-RRIENDOSi POMS, 1993).Per aix caldria tenir present laplicaci demesures per reduir els danys que es podrienproduir amb una nova riuada. Aquestes me-surespoden ser obres de defensa (dics, em-bassaments),dragat de lOndara al llarg delactual passeig fluvial, plans demergncia iinstallaci de mesures dalerta automticaa la poblaci davant un augment sobtat delcabal. En qualsevol cas, caldria fer una tascade conscienciaci ciutadana: som davantduna ciutat que s un paradigma en la his-triade les rubinades.5. AgramentsDonem les grcies a totes les persones quevan recollir i conservar informaci sobre larubinada de Santa Tecla, sense la qualaquest estudi hauria estat impossible.Aquest treball sha fet dins el projecte Re-construccii classificaci multivariable delsflash floods ms destacats en el NE dEspanyaen els darrers 500 anys per a la millora de laseva predicci, ref. CGL2012-35071, finanatpel Ministeri dEconomia i Competitivitat.BibliografiaAGNCIA CATALANA DE LAIGUA (2002). Delimitaci dezones inundables per a la redacci de lINUNCAT:Conques intercomunitries. Barcelona: Generalitatde Catalunya. Departament de Medi Ambient. 4 v. (2007). Estudi de tramificaci de cabals dels prin-cipalscursos fluvials de Catalunya. Barcelona: Ge-neralitatde Catalunya. Departament de MediAmbient i Habitatge. 41 p.BALASCH, J. C.; RUIZ-BELLET, J. L.; TUSET, J. (2011).Historical flash flods retromodelling in the On-daraRiver in Trrega (NE Iberian Peninsula). Na-turalHazards and Earth System Sciences, nm. 11,p. 3359-3371.BALASCH, J. C.; RUIZ-BELLET, J. L.; TUSET, J.; MARTNDE OLIVA, J. (2010a). Reconstruction of the 1874Santa Teclas rainsrtorm in Western Catalonia (NESpain) from flood marks and historical accounts.Natural Hazards and Earth System Sciences, nm.10, p. 2317-2325.BALASCH, J. C.; TUSET, J.; RUIZ-BELLET, J. L. (2010b).Reconstructing the 1874 Santa Tecla flash floodin the Ondara River (Ebro Basin, NE Spain). Ad-vancesin Geosciences, nm. 26, p. 45-48.BARRERA-ESCODA, A.; CUNILLERA, J. (2011). Primerinforme sobre la generaci descenaris climticsregionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Me-teorolgicde Catalunya, p. 96.BARRIENDOS, M.; POMS, J. (1993). Laigua a Matar:Inundacions i recursos hdrics (ss. XVIII-XX). Matar:Caixa dEstalvis Laietana.BARRIENDOS, M.; RODRIGO, F. S. (2006). Study ofhistorical flood events on Spanish rivers using do-cumentarydata. Hidrological Sciences Journal,vol. 51, nm. 5, p. 765-783.BRZDIL, R.; KUNDZEWICZ, Z. W.; BENITO, G. (2006).Historical hydrology for studying flood risk in Eu-rope. Hidrological Sciences Journal, vol. 51, nm.5, p. 739-764.CASAS, M. C. (2005). Anlisis espacial y temporalde las lluvias extremas en Catalunya: Modelizaciny clasificacin objetiva. Tesi doctoral. Barcelona:Universitat de Barcelona. 199 p.COMA, M. T. (1990). Les inundacions en el termemunicipal de Trrega. URTX. Revista Cultural delUrgell, nm. 2, p. 249-260. 17. URTX 25CTS, P. (2012). El pont baixmedieval sobre el riuOndara de Trrega: Resultats de lactuaci ar-queolgicaduta a terme lany 2007. URTX. Re-vistaCultural de lUrgell, nm. 26, p. 116-131.DIARI DE BARCELONA (1874). [Nmeros publicatsentre el dia 22 de setembre i el dia 3 doctubre]ESPINAGOSA, J.; GONZALVO, G.; COMA, T. (1996). Larubinada de Santa Tecla de 1874 a Trrega. Trrega:Ajuntament de Trrega. 86 p.FARR, M. A. (2008). Fenmens naturals i religio-sitata la Trrega dels segles XVI-XIX. URTX. Re-vistaCultural de lUrgell, nm. 22, p. 151-163.GAUME, E.; BAIN, V.; BERNARDARA, P.; NEWINGER, O.;BARBUC, M.; BATEMAN, A.; BLASKOVICOVA, L.; BLSCHI,G.; BORGA, M.; DUMITRESCU, A.; DALIAKOPOULOS, I.;GARCIA, J.; IRIMESCU, A.; KOHNOVA, S.; KOUTROULIS,A.; MARCHI, L.; MATREATA, S.; MEDINA, V.; PRECISO, E.;SEMPERE-TORRES, D.; STANCALIE, G.; SZOLGAY, J.; TSA-NIS,I.; VELASCO, D.; VIGLIONE, A. (2009). A compi-lationof data on European flash floods. Journal ofHydrology, nm. 367, p. 70-78.GUERRERO, S. (2012). Reconstrucci de laiguat deSanta Tecla (23 de setembre de 1874) en el riuCorb a Vallfogona de Riucorb. Treball final de ms-ter.Lleida: Universitat de Lleida. Escola TcnicaSuperior dEnginyeria Agrria. 125 p. [Indit]HIRSCH, R. M.; STEDINGER, J. R. (1987). Plotting po-sitionsfor historical floods and their precision.Water Resources Research, nm. 23, p. 715-727.IGLSIES, J. (1971). Laiguat de Santa Tecla (23 de se-tembredel 1874). Barcelona: Rafael Dalmau. 62 p.LLADONOSA, J. (1974). Historia de la Diputacin Pro-vincialde Lrida. Vol. I. Lleida: Artis Estudios Gr-ficos.501 p.LLASAT, M. C.; BARRIENDOS, M.; BARRERA, A.; RIGO,T. (2005). Floods in Catalonia (NE Spain) sincethe 14th century: Climatological and meteorolo-gicalaspects from historical documentary sour-cesand old instrumental records. Journal ofHydrology, nm. 313, p. 32-47.LPEZ-BUSTOS, A. (1981). Tomando el pulso a lasgrandes crecidas de los ros peninsulares. Re-vistade Obras Pblicas, nm. 3190, p. 179-192.MARTN DE OLIVA, J. (2005). Estudio de inundabilidadde la cuenca alta del ro Corb: Reconstruccin delaiguat de santa Tecla (1874). Projecte final de ca-rrera.Lleida: Universitat de Lleida. Escola TcnicaSuperior dEnginyeria Agrria. 228 p. [Indit]PARETS, M. (s. d.). Sucessos particulares en Cata-lua,desde el ao 1626 hasta el de 1660. 533 f.[Biblioteca de Catalunya, Secci de Manuscrits,ms. 502]PIQUER, J. J. (1986). Histria i cultura de la vall delCorb. A: BOLEDA, R.; DUCH, J.; GELABERT, D.; VALL-VERD,J. [ed]. La vall del riu Corb. Lleida: InstitutdEstudis Ilerdencs, p. 78-136.PLANES, J. M. (1998). Quatre segles daiguats i se-queresa la zona Urgell-Segarra. Coses Nostres,nm. 9, p. 17-23. [Separata Monografies]PLEYN DE PORTA, J. (1945). Efemrides leridanas re-cogidasy ordenadas. A cura de J. Sol i J. A. Tarrag.Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs.RODRIGO, F. S.; BARRIENDOS, M. (2008). Recons-tructionof seasonal and annual rainfall variabilityin the Iberian Peninsula (16th-20th centuries)from documentary data. Global and PlanetaryChanges, nm. 63, p. 243-257.SALVAD, J. (1875). Memria de la inundacin acae-cidaen la villa de Trrega en la madrugada del dia23 de Setiembre de 1874, con una resea histrico-crticade las que tuvieron lugar en la misma villa en17 de Setiembre de 1644, en 17 de Setiembre de1783 y en 25 de Agosto de 1842. Barcelona: Esta-blecimientoTipogrfico de Ramrez y Compaa.SARRET, L. (1930). Privilegis de Trrega. Trrega: F.Camps Calmet.SOIL CONSERVATION SERVICE (1985). Estimation ofdirect runoff from storm rainfall. National Engine-eringHandbook. Hydrology, supl. A, sec. 4, s. p.THORNDYCRAFT, V. R.; BARRIENDOS, M.; BENITO, G.;RICO, M.; CASAS, A. (2006). The catastrophic flo-odsof AD 1617 in Catalonia (northeast Spain) andtheir climatic context. Hidrological Sciences Jour-nal,vol. 51, nm. 5, p. 899-912.TUSET, J. (2007). Reconstrucci de laiguat de SantaTecla en el riu Ondara a Trrega a partir de limnimar-quesi restes de dipsits decantats. Projecte final decarrera. Lleida: Universitat de Lleida. Escola Tc-nicaSuperior dEnginyeria Agrria. 224 p. [Indit] (2011). Reconstrucci de laiguat de Santa Tecla(23 de setembre de 1874) en el riu Si a Mont-roiga partir de documentaci histrica. Treball final demster. Lleida: Universitat de Lleida. Escola Tc-nicaSuperior dEnginyeria Agrria. 40 p. [Indit]VILA, J. (1992). Els canals dUrgell i la seva histria.Lleida: Diputaci de Lleida. 636 p.XUCL, R. M. (1977). Sopa al mol den Grau. Se-garra,nm. 773, s. p.