La Revolució francesa 1789-1799

Causa profunda

1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa

Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania Nacional,...)

La bancarrota de les finances del rei. D’on podia el rei obtenir nous impostos?

1

Porta a

Un canvi polític revolucionari

La burgesia a desitjar acabar amb l’absolutisme i els privilegis de nobles i eclesiàstics

Successives males collites

Porta a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols.

Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort

Porta a

El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals) per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d’impostos.

Per què?

Any 1788 Ingressos Despesses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Deute i interessos (41%)

Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions

Altres causes

Què són ELS ESTATS GENERALS:

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

2

1. Introducció: Els Estats Generals

* Una institució d’origen medieval en desús en temps de l’absolutisme.

* Cada estament disposava d’un sol vot.

* Cada estament es reunia i discutia per separat

Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels Estats Generals el maig del 1789?

Va donar, per primera vegada en molts anys, l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se,

i va precipitar l’esclat de la revolució francesa.

* El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments.

i com funcionaven ELS ESTATS GENERALS:

* Una assemblea de representants dels estaments socials. 1r estament: esglèsia, 291 representants 2n estament: noblesa, 270 representants 3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants

2 vots

1 vot

Els privilegiats disposaven de majoria.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

3

En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.

Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO

ELS ESTATS GENERALS: Maig del 1789. Versalles

1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals

Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat?

Inicien la Revolució:

* Es proclamen representants de la nació i es constitueixen en l’Assemblea Nacional.

* Juren no separar-se fins a elaborar una Constitució que asseguri la llibertat i la igualtat.

El jeu de Paume o Jurament de la Sala de la Pilota

La revolució triomfa: El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.

2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

4

Com reacciona el rei?

Com reacciona el Poble?

Assalt a la presó i arsenal militar de

La Bastilla

Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional

La revolució triomfa:

Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

4

1750-1789 Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)

1780-1789 Successives males collites (fam)

1788 Bancarrota de les finances reials

Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals

Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució.

Juliol1789

El rei crida l’exèrcit a Versalles.

Assalt a la Bastilla.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)

5

Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)

Declaració de drets de l’home

Igualtat en drets

L’assemblea Nacional Legisla: Constitució

Drets naturals:

- Llibertat individual

- Propietat sagrada i inviolable

- Seguretat

- Resistència davant l’opressió

Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada

Separació de poders:el parlament escollit legisla,

el rei governa, els tribunals escollits jutgen.

Sufragi censatari: Només tenen dret a vot

els propietaris que paguen impost (cens)

Altres reformes Expropiació bens de l’església

Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses,

de comerciar, de posar preus, etc...

Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?

Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?

A qui afavoreixen?

Igualtat en drets

Sufragi censatari: Només tenen dret a vot

els propietaris que paguen impost (cens)

burgesos

l’església

Monarquia

i privilegiats)

Els grups populars

Preparen els seus exèrcits prop de la frontera amb França Declaren la guerra a França. La invaeixen. Arriben a les portes de París.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792)

6

El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical)

protagonitzen una segona revolució (1792):

Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França:

El rei i els privilegiats no accepten de bon grat les reformes:

El rei intenta fugir de França

Provoca

- Assalten el palau reial de les

Tulleries i empressonen el Rei

- proclamen la República

El rei intenta fugir, però és decobert a la frontera (Varennes) i retornat a París. El poble desconfia del rei (del govern)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

7

Nova Constitució:

Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia

Nou Exèrcit Nacional Obligatori:

els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa

Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres

Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris:

apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans)

5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)

La burgesia conservadora tem la radicalització de la revolució

Nou govern radical:

ROBESPIERRE

i el partit jacobí.

Com reacciona quan s’aconsegueix

aturar l’amenaça estrangera?

Revolució? Revolta? Cop d’Estat?

Cop d’Estat

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

6. El final de la revolució: (1794-1799)

8

La burgesia protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats

S’estableix un nou govern conservador

Nova Constitució: restableix el sufragi censatari

Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat

Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,

Però, la guerra contra els estats europeus continua

El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder.

El 1804 es va fer anomenar Emperador.

Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)

N A P O L E Ó

Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:

- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia,

- declaració de drets de l’home,

- establiment d’una Constitució escrita,

- creació d’una justicia independent,

- lliure mercat,...

Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815. Es considera que amb Napoleó acaba la revolució,

però no l’època de les revolucions.

Tanmateix, el més important del periode napoleònic va ser l’intent de formació d’un gran imperi!

Revoltes antifranceses

L’Imperi Napoleònic 1812

França 1812

Satel·lits dominats

Enemics de França el 1812

Expansióde Napoleó

Derrotes importants de Napoleó després del 1812

Les revolucions liberals donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents

-Dret de sufragi restringit als més rics

sufragi censatari -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores dels

interessos de l’alta burgesia

- Drets polítics amplis sufragi universal

-Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació,

etc...) Governs i lleis que defensen els

interessos populars

Partits polítics conservadors i liberals

Partits polítics progressistes i demòcrates

Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800-1850)

ABSOLUTISTES I TRADICIONALISTES

RADICALS PROGRESSISTES

EXTREMA DRETA

ESQUERRA

MODERATS I/O CONSERVADORS

LIBERALS

DEMÒCRATES REPUBLICANS

TENDÈNCIA POLÍTICA

Dreta LIBERAL

PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?