EEEEEEnnnnnn

tttttiiiiitttttt

aaaaattttt

AAAAAAccccccttttttiiiiiivvvvvv

iiiiiitttttaaaaaatttttt

PPPPPPeeeeeeeeerrrrrr

sssssooooo

nnnnnnnaaaaaaaatttttgggggg

eeeeee

LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 134

3€

FEBRER-MARÇ 2014

SANTA EULÀLIA

setsetset2

2 TWITTS 777

3 EDITORIAL

Consell de Redacció

4 APARTAT 24

5 1006

per Aleix Escursell

5 EL TEMPS

per Enric Gili

6 RECULL DE PREMSA

per Oriol Esteve

8 BIBLIOTECA, OBRA DE LA SEU

per Oriol Esteve

12 INDIGNATS I DESNONATS

ELS RICS I ELS RUCS per Teresa Prats

13 PISCINA EN HORES BAIXES

per Carlos Ortí

16 PREMIS SETS

per Redacció

18 VISCA LA REPÚBLICA!

RACÓ D’HISTÒRIA per Josep Ràfols

20 LA CRUÏLLA DEL PSC

A PEU DE CARRER per Eduard Rivas

20 BOMBA DE RELLOTGERIA

DES DE LLUNY per Ade Palomar

21 NOTÍCIES FALSES

Redacció

22 IMATGES DE PASSIÓ

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ

per Paquita Vives

22 MAS VINYALS

Per Josep Paulo

23 TRAVELLING (Sports in UK)

per Edmon Piqué

24 BIBLIOTECA (?)

PER AMOR A L’ART per Carles Reynés

24 PARADA CULTURAL

25 BARRUTS

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC

per Gerard Bidegain

27 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA…

per Club Excursionista Esparreguera

28 ELS VALORS DE LA PARAULA

UNA REFLEXIÓ per Josep Maria Brunet

29 VERSIÓ 2014

per Gerard Bidegain

30 L’ENTREVISTA A PIUS-RAMON TRAGAN

per Carles Reynés i Gerard Bidegain

SETSETSET.CATNÚMERO 134

FEBRER-MARÇ 2014600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Carles

Batlles, Gerard Bidegain, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols,

Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Ade Palomar, Teresa Prats, Edmon Piqué, Carles Reynés, Eduard

Rivas, Paquita Vives. Col·laboració: Gabriel Pérez, Club

Excursionista d’Esparreguera, Jaume Porta, Ràdio Esparreguera.

Il·lustració portada: Pep Llopart. Fotografi a: cps, creynés.

Publicitat: 620 810 890 Disseny i distribució: TD’G

Impressió: A3copiseny slDL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SUMARI

Portada: Pep Llopart

TWITTS777

Artur Reynés @Turitu_22 First day in Boston, all is perfect, no

troubles. @jota__93 1, obama 0. #40nuggets #freddelahòstia # demàTDGarden #fucks-pain #putaespanya

Oriol Malet @OriolMalet

Que algú d’Esparreguera o voltants em

digui que la meva dona i jo no hem estat els

únics en veure un OVNI ara mateix. No hem

begut, paraula.

Carla Canongia @CarlaCanon Comença una gran etapa! Amb molta

il.lusió,sacrifi ci i esforç farem que la biblio-

teca sigui un referent per als esparreguerins

#Esparreguera

Andrés Labella I. @andreslabella Premi Gaudi per Món Petit! Albert Casals

d’Esparreguera, un Crack! Felicitats. Tot és

possible, yes we can, sí se puede... Enhora-

bona!

Laura Roca Herrera @lauraroca6 No visquis perquè la teva presencia es

noti, sinó perquè la teva falta es senti!

Joan Sancho @sancho_girona A #esparreguera pels Tres Tombs hi ha

cavalls, ponis, rucs, gossos i… pic.twitter.com/h45HlXIpdh

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM La població nouvinguda davalla de nou a

#Esparreguera, un -0,57%, i es situa per sota

del 8%. La xifra global: 1727 immigrants

Esparreguera Actua! @eActua Enviada instància a l’Ajuntament

d’#Esparreguera demanant Can Pasqual per

fer presentació ofi cial d’@eActua. Esperem

resposta... per variar!

3

( EDITORIAL* )Consell de redacció

BIBLIOTECA: QÜESTIÓ D’ORGULL

Més que una celebració, la llarga espera a la defi nitiva obertura de la Biblioteca de l’Ateneu és un clam per la indignació. Com una biblioteca que tenia previst inaugurar-se l’any 2010 ha trigat tant a obrir les seves portes? Pel govern de l’Ajuntament han passat diferents colors polítics i cap ha donat la celeritat sufi cient a un equipament tan ne-cessari per la població com una biblioteca pública. Una eina de transmissió de cultura, el pilar fonamental per l’accés al coneixement dels ciutadans sense recursos, i un punt de trobada i concentració pels estudiants del poble. Després de tanta demora, la nova biblioteca no és una medalla que es podrà penjar cap govern de torn. És un edifi ci que l’hem esperat tant els esparreguerins que és més nostre que de qualsevol polític.

Tots els problemes que han sorgit amb la construcció i obertura de la biblioteca de l’Ateneu són un símbol de com es fan les coses a Esparreguera: malament i molt lentament. Els principals entrebancs han estat l’errònia planifi cació de l’edifi ci pels tècnics municipals i la falta d’inversió pressupostària per part de l’Ajuntament. L’única defensa del consistori pot ser la crisi econòmica, però errors similars es van produir amb la construcció de l’Escola Municipal de Música i Dansa. I si una persona va més enllà, no es poden oblidar altres pífi es com el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o l’aeri Esparreguera-Olesa. Ningú dubta de la bona voluntat dels polítics, però la majoria dels grans projectes urbanístics del poble sempre topen amb una mala pre-visió de l’Ajuntament.

Aproximadament fi ns Santa Eulàlia, l’equipament funcionarà amb un generador elèctric, ja que encara no s’haurà fet la connexió amb la xarxa elèctrica. I algú pot pen-sar, i per què no l’han posat abans el generador? La resposta és senzilla: l’Ajuntament no hi estava obligat fi ns al mes de febrer. De fet, durant les darreres setmanes la gent no entenia perquè no s’obria la biblioteca si a dins s’hi veia llum i això combinat amb una mala comunicació des del govern, va donar lloc a la desinformació i als rumors que acusaven el consistori d’alentir l’obertura. Tot plegat es pot entendre com un càstig merescut per a l’Ajuntament –la institució, tècnics i polítics que hi han passat–, per fer una desastrosa planifi cació del projecte.

Ara que ja és oberta, a la nova biblioteca se li podrà treure un rendiment impres-sionant. Els estudiants d’Esparreguera ja no caldrà que marxin a altres municipis per preparar-se els exàmens o demanar llibres. Els esparreguerins comptarem amb un lloc de lectura i tranquil·litat per tots els públics. Les instal·lacions són tan grans, que no seria estrany que vingués gent de fora per fer-ne ús. Així que l’única medalla que es podran penjar els polítics és si fan en un futur una bona gestió de la biblioteca perquè s’aprofi ti al màxim el seu potencial. Caldrà veure si la Biblioteca de l’Ateneu estarà en actiu tants anys com l’antiga del Beat Domènech Castellet i es pot convertir en un sím-bol d’orgull pel poble.

setsetset4

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

APARTAT 24 cartes dels nostres lectors...

A LES FOSQUES

Mª Inmaculada Megia Borrego

Sóc monitora a temps lliure de l’Associa-ció Arc de Sant Martí d’Esparreguera i escric aquesta nota a la revista per queixar-me del que ens va passar el dissabte 25 gener 2014 al local de l’Ajuntament que cedeix a aquesta Associació, situat al carrer Hospital 9 (la ca-sa dels mestres). En arribar al centre, a les 4 de la tarda, ens vàrem trobar que no teníem llum, vàrem avisar a la guàrdia urbana d’Es-parreguera la qual es va presentar al local i va comprovar que era cert. La guàrdia urbana es va encarregar d’avisar al tècnic de servei de l’Ajuntament que havia, com a mínim, d’in-tentar arreglar l’avaria. A les 6 de la tarda (al centre treballem de 4 a 8 del vespre), la guàr-dia urbana ens va comunicar que el tècnic no havia contestat a les trucades que li havien fet. A les 8 del vespre, quan va acabar el nos-tre temps de treball, encara no havia vingut ningú a arreglar l’avaria. Segons la guàrdia urbana, el tècnic no havia estat localitzable durant tota la tarda.

TRÀNSFUGUES

Xavier Mas

M’imagino anys a venir alumnes fent tre-balls de recerca sobre política local, revisant edicions velles de la revista 777 Comunica, i si la referència és la del número 133, del passat desembre, passaré a la història com el primer trànsfuga d’Esparreguera, cosa que no em fa cap gràcia. Amb l’esperança que, alumnes i estudiosos es documentin amb la present edició i no amb l’anterior, faig aquest comentari a l’Apartat 24.

L’Agrupament de l’Esquerra Catalana (AEC) era la marca blanca de Nacionalistes d’Esquerra i sota aquestes sigles, una colla, d’aleshores, joves esparreguerins ens vàrem presentar a les eleccions municipals del 1983. Va ser un engrescador i participatiu projecte de preparació de programa electoral (molts conservem el llibret carbassa amb el campanar de braços oberts) i una innovadora campanya electoral (Ateneu, cercavila de bi-cicletes, cartells dibuixats a mà…) que em va portar, després de prometre “per imperatiu legal” la Constitució, a ser regidor de l’Ajun-tament d’Esparreguera.

El Consistori, per ordre de resultats, va tenir la següent composició: PSC 10 regidors; AP 3; AEC 1; ERC 1; PSUC 1 i CiU 1.

Tot i la majoria absoluta del PSC, es va fer un acord de govern pel qual tant l’AEC, ERC i el PSUC vàrem decidir contribuir a la gestió municipal. Aquesta contribució va passar per assumir, personalment, la responsabilitat d’organitzar la Festa Major d’aquell mateix any amb només un mes de marge. De fet, a mitjans de juny preníem possessió i el segon diumenge de juliol ja se celebrava la Festa Major d’aquell 1983, de segur que els més grans el recordaran com l’any amb la Fura dels Baus, Pawlowsky i el primer castell de focs al campanar.

Els vots de l’AEC al PSC, per tant, no foren fruit de cap transfuguisme, sinó resultat d’un

acord de govern que, a més, va suposar un llarg debat intern en el si de l’AEC.

De la mateixa manera, els altres grups de govern també votaven les nostres propostes i mocions gràcies a les quals, entre d’altres, es van començar a fer les primeres actes en ca-talà dels plens de l’Ajuntament. L’acord es va mantenir fi ns al fi nal de la legislatura, ales-hores ja amb les responsabilitats de cultura i ensenyament, període en el qual es va fer la celebració del Mil·lenari de la Vila, l’any 1985.

No es pot dir trànsfuga, doncs, qui compleix amb el seu compromís electoral aportant dins d’un govern de coalició el seu programa (aquell del campanar amb els bra-ços oberts) que conservo subratllat amb un alt grau de compliment, i ho fa amb l’acord dels seus companys de partit.

A les següents legislatures ja vaig formar part, primer com a independent i després com a militant, de les llistes del Partit dels Socialistes. L’AEC va ser una curta i gratifi -cant experiència per a tots nosaltres i una bona pedrera per a futurs dirigents locals. Molts dels integrants d’aquella llista van ocupar llocs destacats al capdavant de les més nostrades entitats locals i han estat pro-tagonistes rellevants a les fi les d’Iniciativa, ERC, CiU i al mateix PSC però això ja és una altra història…

5

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

Valoració del temps de l’any 2013 a Esparreguera

L’anàlisi del quadre resum de les diferents dades climàtiques de l’any, ens permet afi rmar d’entrada que el 2013 destaca per un clima relativament suau, seguint la tònica dels darrers tres anys, però bastant sec, ja que la pluja recollida ha estat un 20% per sota la mitjana anual. Un indicatiu d’aquesta valoració és la temperatura mitjana de tot l’any que ha estat de 16,66ºC + 0,5ºC superior a la mitjana del període 1985-2012. A continuació re-cordarem els fets destacables de cada estació: Dels mesos d’hivern només el febrer va enregistrar temperatures negatives (dos dies a -0,5ºC)la pluja escassa, només 46,3 mm en els tres mesos. La primavera va ser fresca i plujosa es varen recollir 257 mm un 51% de la pluja caiguda en tot l’any. L’estiu ens va donar un juny poc calorós, en canvi un juliol dels més càlids des del 1980 i un agost dins la normalitat quant a temperatures si bé menys plujós que la mitjana. La tardor s’inicia amb un setembre més d’estiu que de tardor amb una temperatura mitjana de 22,5ºC un 0,7ºC superior a la mitjana dels darrers 40 setembres i amb molt poca pluja. L’octubre destaca per la bonança de les temperatures si exceptuem els tres darrers dies en què les tem-peratures són les pròpies de l’octubre, la pluja molt per sota de l’habitual. El novembre ha presentat dues cares ben diferents,els primers 14 dies hem tingut temperatures pròpies del maig i els onze dies fi nals han estat de veritable hivern. La pluja ha estat abundant com correspon en aquest mes.

ANY TEMP MITJANA MITJANA MÀXIMA MÍNIMA PLUJA DIES 2013 MITJANA MÀXIMES MÍNIMES MES MES L /M2 PLUJA

GENER 8.8ºC 13.5ºC 4.0ºC 21.0ºC 1.0ºC 19.7 8

FEBRER 8.8ºC 13.8ºC 3.8ºC 18.0ºC -0.5ºC 18.1 4

MARÇ 12.8ºC 17.6ºC 7.8ºC 23.0ºC 1.0ºC 82.6 12

ABRIL 14.8ºC 20.3ºC 9.4ºC 27.5ºC 4.0ºC 91.8 10

MAIG 17.0ºC 22.7ºC 11.2ºC 29.5ºC 8.0ºC 81.2 12

JUNY 21.7ºC 27.9ºC 15.4ºC 32.5ºC 11.5ºC 16.5 9

JULIOL 26.7ºC 32.9ºC 20.5ºC 35.5ºC 18.0ºC 17.6 6

AGOST 25.4ºC 31.0ºC 19.8ºC 36.5ºC 17.0ºC 23.1 9

SETEM. 22.5ºC 28.4ºC 16.6ºC 32.0ºC 14.0ºC 16.2 2

OCTUB. 20.2ºC 25.3ºC 15.0ºC 31.5ºC 9.5ºC 24.1 7

NOVEM. 12.8ºC 17.6ºC 7.9ºC 28.0ºC 0.0ºC 100.1 4

DESEM. 8.4ºC 12.8ºC 4.0ºC 19.0ºC 1.5ºC 8.5 3

16.6ºC 22.0ºC 11.2ºC 36.5ºC -0.5ºC 499.5 86

2012 16.9ºC 22.5ºC 11.4ºC 38.5ºC -4.5ºC 484.4 64

2011 17.1ºC 22.6ºC 11.8ºC 37.0ºC -3.5ºC 610.5 67

2010 15.4ºC 20.9ºC 11.0ºC 37.5ºC -3.0ºC 723.1 99

OPINIÓAleix Escursell i Domènech

Sembla que a la nostra vila per fi ha arribat el debat de

l’habitatge, “1006 habitatges buits a Esparreguera” es llegeix

pels carrers i les xarxes socials. De fons se sent cada dimarts a

la tarda a Cal Trempat, la remor de la PAH Baix Llobregat Nord

que va fent feina de formigueta; teixint una xarxa de suport

mutu que està permetent l’apoderament dels afectats. Des de

l’horitzontalitat i la complementarietat es busca la sortida del

pervers laberint legislatiu en el qual ens hem perdut i mirar de

trobar companys per fer-se forts a l’hora de negociar amb car-

ronyers quan aquests pretenen quedar-se amb bossa i la vida.

Aquest febrer a molts municipis del país i a Esparreguera

també, partits polítics presentaran la moció de la PAH al ple

municipal, Olesa, com Terrassa, sempre van amb un pas per

davant. A la nostra vila algunes formacions ho faran amb tacte

d’altres matusserament, però l’important és que la moció

s’aprovi íntegrament, sense retocs que l’aigualeixin i el que és

encara més important, que això no acabi en paper mullat. Quan

la moció sigui aprovada (és impensable pensar que el Ple la

tombarà, ja que suposaria un terrabastall massa fort), només

faltarà que aquesta sigui efectiva i per això seria necessari crear

la Taula d’Habitatge, en la qual la PAH hi hauria de ser present

per tal de tractar els següents punts:

- Actualitzar el cens d’habitatges buits del Pla Local d’Ha-

bitatge d’Esparreguera 2009-2014 i conèixer els seus propietaris.

- Iniciar els tràmits per tal de fomentar l’ocupació d’habitat-

ges buits en règim de lloguer social, el 30% de la renda familiar.

- En cas que no s’aconsegueixi l’ocupació de l’immoble, iniciar el

procés de sancions econòmiques, perseguint sobretot a aque-

lles entitats fi nanceres que tenen pisos i cases buides a la vila.

Cal que l’Ajuntament adopti una posició valenta de confron-

tació amb aquells que especulen amb un dret tan bàsic com el

d’un sostre digne. És per això que ha d’aprofi tar la lluita, l’expe-

riència i l’obstinació de la PAH per fer front al drama social de les

execucions hipotecàries i alhora de l’habitatge. És necessari un

canvi de rumb. Les estratègies per resoldre el problema habitaci-

onal que s’extreuen del Pla Local d’Habitatge 2009-2014, amb

l’excepció de l’extingida Borsa Jove d’Habitatge el 2010, s’han

demostrat inútils, a l’haver condicionat la creació d’un parc d’ha-

bitatge social a la lògica del totxo i la plusvàlua.

La devastació que està creant la crisi ens deixa amb dues

certeses; una és que l’enriquiment de les elits s’està produint amb

la destrucció dels nostres drets socials i aquesta nova realitat

només la podran mantenir anul·lant els nostres drets civils. L’al-

tra és tan evident que no caldria ni esmentar-la, les nostres lliber-

tats només es defensen amb lluita, lluita, organització i lluita.

1006

setsetset6

RECULL DE PREMSA ORIOL ESTEVE

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77c/ Ferran Puig, 109

T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

T. 93 777 45 37

93 777 11 71

Torrent Mal, 23 -3r -2a

ESPARREGUERA

La Biblioteca de l’Ateneu obre les seves portes

Des del dilluns 3 de febrer tots els vilatans ja poden gaudir dels serveis que ofereix la nova biblioteca. Tot i que l’Ajunta-ment ja compta amb tots els permisos necessaris per connec-tar la Biblioteca de l’Ateneu amb la xarxa d’enllumenat públic, l’equipament funcionarà temporalment amb un generador elèctric llogat pel consistori. Això es deu a què l'operació per connectar la biblioteca a la xarxa trigarà encara diversos dies, però tot apunta que per Santa Eulàlia ja no caldrà dependre del generador. El termini de dos mesos que tenia l’Ajuntament entre el tancament de l’antiga biblioteca i l’obertura de la nova s’acabava el 31 de gener, per tant les instal·lacions s’havien d’obrir el dilluns 3 de febrer. Val a dir que tots els serveis estan plenament operatius des del primer dia, només falta instal·lar alguns aparells a la sala polivalent.

L’Arxiu Municipal recupera unes cartes de la Guerra Civil

Es tracta d’una còpia de la correspondència que Sebastià Parent Mariné, nascut a Esparreguera va mantenir amb la seva família quan lluitava pel bàndol republicà. Entre la docu-mentació també hi ha els sobres de les cartes, alguns amb el segell de censura de guerra. En total hi ha 24 cartes que es-taven emmagatzemades al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, però que ara tothom podrà consultar a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, situat a Can Pasqual.

Apunyalament mortal a la OlanaEl veí de 39 anys d’Esparreguera Daniel B.G. ha estat as-

sassinat el dimecres 29 de gener a la tarda al polígon de l’Ola-na, segons han informat els Mossos d’Esquadra. Els serveis d’emergència l’han intentat reanimar al lloc dels fets, però no ho han aconseguit. Gràcies a la descripció feta per testimonis de l’agressió, el presumpte autor dels fets ha estat detingut al Centre Comercial Montserrat d’Abrera per la policia local d’aquest municipi, qui en un principi l’ha arrestat per provocar aldarulls en una botiga del centre. Més endavant i amb l’ajut dels Mossos s’ha comprovat que era el presumpte autor de l’apunyalament, fet que el mateix detingut confessaria més tard. El presumpte homicida, Fernando P.S. és un veí de Mo-nistrol de Montserrat, de 46 anys.

DONACIÓ DE SANGLa donació de sang és necessària perquè els hospitals i clíniques

garanteixin una medicina de qualitat. La propera donació de sang serà el diumenge 16 a les 9.30h i dimecres 19 de febrer a les 17h al CAP d’Esparreguera. La major part de les intervencions quirúrgiques, trasplantaments d’òrgans o tractaments oncològics que es fan cada dia necessiten la transfusió de components sanguinis. Tot i els aven-ços científi cs, l’única via existent ara per ara per obtenir sang és la donació altruista. Dóna Sang!

7

Èxit de la campanya “Signa un vot per la independència”

La delegació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Es-parreguera ha aconseguit més de 700 signatures per la indepen-dència des del mes de novembre. Els membres de l’entitat estan molt satisfets per la xifra aconseguida i diuen que “ens anima comprovar la motivació dels votants, no tan sols per la campa-nya sinó per tot el procés sobiranista que estem vivint al nostre país”. Gràcies a la gran publicitat feta per l’ANC a tot Catalunya, el cap de setmana de l’11 i 12 de gener van ser els dies que es van recaptar més vots. La campanya seguirà activa fi ns al mes de maig, per tant, tothom qui ho vulgui podrà entregar el seu vot a la plaça de l’Ajuntament tots els divendres de 18.00 a 20.00h i els dissabtes d’11.00 a 14.00h; i a la plaça de la Pagesia tots els diumenges d’11.00 a 14.00h. “També farem parades itinerants per la gent que no es pugui desplaçar al centre del poble” informa la coordinadora de l’ANC d’Esparreguera, Laia Serra.

La Passió visita al Papa FrancescAlguns representants de la Junta de La Passió van viatjar

a Roma el passat mes de desembre per assistir a una audièn-cia pública del Papa Francesc. L’acte va ser organitzat per la Federació de Passions Italianes, que conjuntament amb l’or-ganització Europassions, vol aconseguir que les passions si-guin declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Passió d'Esparreguera hi va assistir com a representant de l'Europassions. Els membres de la junta que han anat fi ns al Vaticà són: Josep Cuscó, president; David Aguado, conseller de relacions amb altres Passions; Joan Vera, conseller de re-lacions públiques i seguretat; Marga Ventura, vice-secretaria i Toni Montoriol, membre de la junta d’Europassions.

Resultats de l’enquesta del www.setsetset.catLa darrera pregunta ha estat:Creieu que la Biblioteca de l’Ateneu obrirà les

portes abans de la Festa Major d’Hivern?

Sí: 36% No: 64%En total hi han votat 101 usuaris.

Ja podeu votar la nova enquestaJust fa un any estrenàvem la pàgina web setsetset.cat. Per aquest motiu us volem preguntar: Aproveu el 777 Comunica com a mitjà de

comunicació local?

Els més llegits: Els tres articles més llegits dels darrers dos mesos a la nostra web són:1. Apunyalament mortal a la Olana (notícia escrita per la redacció) 1.244 visites.2. Som d’allà o som d’aquí?

(article d’opinió escrit l’Oriol Esteve) 491 visites.3. La nova taxa de guals. Només afany recaptatori (article d’opinió escrit per en Josep Ràfols) 234 visites.

ZONA WEBsetsetset.catla revista digital d’esparreguera

Ja fa un any que vam inaugurar la web www.setsetset.cat, la primera revista digital d’Esparreguera, perquè pugueu gaudir de les nostres notícies i articles d’opinió amb més immediatesa. En aquest portal també hi trobareu números sencers antics de l’edició impresa del 777 penjats i, de tant en tant, us fem alguna pregunta a la nostra enquesta per conèixer la vostra opinió sobre diferents qüestions.

setsetset8

BIBLIOTECA OBRA DE LA SEUOBERTA!

REPORTATGE ORIOL ESTEVEFOTOGRAFIA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. ago2/Oscar Ferrer

Ja la tenim aquí. Han passat set anys, s’han pagat més de 4,3 milions d’euros i s’ha portat més enllà del límit la paciència dels esparreguerins, però la Biblioteca de l’Ateneu ja ha obert, per fi , les seves portes. S’havia especulat molt amb la data

d’inauguració, els rumors es repetien cada any dient que per les festes majors o la diada de Sant Jordi s’obriria, però mai ningú de cap govern s’atrevia a donar

una data. Ara ja és oberta, i per fi els estudiants tenen un lloc públic ben equipat a Esparreguera per anar a fer colzes.*

9

DADES DE LA BIBLIOTECA DE L'ATENEU

COSTOSObres: 4.015.000 €Projecte i direcció d’obres: 156.000 €Estació transformadora i mobiliari: 150.000 € (aprox.)SUPERFÍCIETotal construïda: 3.064 m2

Total útil: 2.684,25 m2

Biblioteca: 1.646,6 m2

Arxiu Municipal: 789,3 m2

Primera planta: 108,9 m2

Planta baixa: 741,35 m2

Soterrani 1: 1.066,4 m2

Soterrani 2: 1.124,95 m2

CRONOLOGIAAgost de 2006: El ple aprova el projecte bàsic de Biblioteca i Arxiu Municipal a l’antic Ateneu.Octubre de 2007: Inici de les obres amb l’enderroc del teatre de l’Ateneu.Juny de 2012: Recepció de les obres. L’edifi ci està acabat però no té l’estació transformadora.Estiu de 2013: Construcció de l’estació transformadora.4 de febrer de 2014: Obertura de la Biblioteca.

Per a l’elaboració d’aquest reportatge vaig poder gaudir d’una visita abans que nin-gú per l’interior de la Biblioteca de l’Ateneu durant el mes de novembre de 2013. Haig de confessar que abans d’anar-hi tenia els meus dubtes sobre si les utilitats que tindran aquestes instal·lacions justifi caven el cost de manteniment de les mateixes, però de se-guida vaig quedar captivat. La veritat és que ja des de l’entrada, l’equipament impressio-na, sobretot perquè estem acostumats a una biblioteca petita com la del Beat Domènec Castellet. El hall és un espai molt acollidor il-luminat pel pati interior, amb un gran ventall de diaris i revistes per llegir en una butaca. Si ens endinsem per la planta baixa, hi trobem la biblioteca infantil, una gran sala amb pres-tatgeries plenes de llibres per a nens i nenes i amb taules per a poder-hi treballar. Molt a prop d’aquí, hi ha un espai pels encara més petits, amb taules i cadires adaptades per a infants de fi ns a 3 anys. Aquest espai, que fi ns ara no teníem a Esparreguera, està am-bientat perquè els usuaris més xics puguin començar a agafar l’hàbit d’anar a la biblio-teca. A l’altra punta de l’entrada hi trobo un detall que m’agrada: una aula amb taules i una pica on podran fer-s’hi tallers i reunions i que espero que tothom pugui demanar.

Segueixo el tour baixant unes escales per arribar al Soterrani 1. Em sobta no veure-hi parets, i és que pràcticament tota la planta és una enorme sala d’estudi. Hi ha un munt de taules, totes elles amb endolls per a con-nectar-hi els portàtils i utilitzar el wifi de la biblioteca, com també hi ha ordinadors que tots els usuaris podran fer servir. Al fons de la sala, hi ha un espai dedicat a l’audiovisual, on es podrà gaudir d’un altre servei inexistent a l’antiga biblioteca: el préstec de pel·lícules. Just rere el taulell del personal de la biblio-teca hi ha una aula d’ordinadors pensada per a fer-hi cursos, per tant l’equipament també podrà ser un espai on fer-hi formacions, cosa que cal aplaudir.

A partir d’aquí, passo a la zona que no sempre estarà oberta al públic i on també pot accedir-s’hi sense entrar a la zona prò-piament de biblioteca. Al mateix soterrani 1, sota la plaça d’Antoni Nin i Escuder, hi ha una petita sala pensada com a espai museístic.

La veritat és que no convenç gaire i penso que la Sala d’Exposicions del carrer dels Arbres no li té res a envejar, ja que aquesta està poc il·luminada i té poc espai. Just al costat hi ha una sala polivalent, d’unes dimensions sem-blants a la de Can Pasqual, potser una mica més gran, però les parets grises i la poca llum la fan força més freda. Tinc la sensació que aquesta zona de la biblioteca va quedar força oblidada durant la planifi cació, no estic segur si gaires entitats i associacions hi voldran anar a fer conferències o recitals un cop pas-si el furor per la inauguració de l’espai, ja que no és gaire acollidor.

Segueixo baixant i arribo a la planta So-terrani 2, que quedarà totalment restringida al públic i on hi ha els despatxos de direcció i una saleta perquè el personal de la Bibli-oteca pugui menjar i fer un petit descans. En aquesta mateixa planta, s’hi instal·larà l’Arxiu Municipal sencer en un magatzem immens de prop de 800 m2 i que inclou un espai perquè tots aquells que hi vagin a fer una consulta ho puguin fer amb comoditat.

Per acabar, dono un cop d’ull a la primera planta, molt més petita que la resta i encara per moblar durant la meva visita. Hi ha una habitació que podria fer-se servir com a des-patx, potser per la regidora de Cultura. D’altra banda, també hi ha l’accés al terrat on quan vingui el bon temps, no s’hi descarta fer algun recital de música o alguna lectura en veu alta.

Un cop acabada la visita, quedo total-ment convençut que l’equipament és ade-quat per Esparreguera, encara que sigui cos-tós de mantenir. Amb això no vull dir que no tingui pegues, ja que trobo que molts espais quedaran desaprofi tats, però val a dir que la Biblioteca de l’Ateneu podrà oferir molts serveis desconeguts pels esparreguerins. També estic segur que molt poques vegades quedarà buida, ja que l’espai és tan agra-dable que hom i pot anar a passar la tarda i relaxar-se. Fins i tot, hi anirà aquella gent que mai havia trepitjat l’antiga, però que després de tanta publicitat sentirà curiositat per veu-re la nova. Només cal esperar que entre tots aconseguim que la de l’Ateneu pugui arribar a celebrar també els 75 anys de la Biblioteca Beat Domènec Castellet.

Agost de 2006 Aprova el projecte > Octubre de 2007 Inici de les obres >

setsetset10

La Mariona és i serà, amb el permís de la resta de treballadors, la bibliotecària d’Es-parreguera per a més d’una generació. Encara que s’hagi jubilat, ella segueix ben lligada a la seva feina, i ajuda, sempre que pot, als seus companys que ja s’han instal·lat a l’edifi ci de l’Ateneu. Ella n’està ben orgullosa d’aquesta nova biblioteca, ho veig per la manera que m’explica quina utilitat tindrà cada racó mentre donem una volta per l’equipament. De fet, m’atreviria a dir que la veurem sovint per la nova biblioteca donant un cop de mà, incapaç de resistir-se a fer allò que li agrada més, aquesta vegada en un escenari diferent.

Què en pensa de la nova biblioteca?

És totalment diferent de l’antiga, un nou concepte de biblioteca. Hi ha documents amb suports diferents com l’audiovisual, mentre que a l’antiga només hi havia llibres. Està tot pensat per les noves generacions: hi ha wi-fi , molts ordinadors, i a cada taula hi ha endolls pels portàtils. A més, és àmplia i lluminosa i potser li falta caràcter, però amb els anys ja n’anirà adquirint.

Hi ha gent que pensa que és una biblioteca

massa gran pel nostre poble i que tindrà un

manteniment molt alt. Vostè què en pensa?

No crec que sigui massa gran, ja que es troba dins dels paràmetres de població amb els que treballa la Diputació. Estem acostu-mats a aquella tan petita, que no complia els paràmetres actuals, i que hi venia poc públic. Jo penso que aquesta tendència canviarà, com va passar amb les biblioteques d’Abrera i Olesa que van renovar-se ja fa anys i el públic es va multiplicar per 3 i per 4. El manteniment de l’edifi ci serà costós per l’Ajuntament, ja que estàvem acostumats a l’altra biblioteca

que no feia més de 400 m2 i en aquesta cada planta té aquesta extensió. Per aquest motiu penso que és important que es tregui el mà-xim rendiment de l’edifi ci perquè compensi aquesta despesa.

Què és el que li agrada més d’aquesta

biblioteca?

Sobretot l’espai, que ho podem tenir tot ben posat i ordenat. També m’agrada el raco-net pels nens petits, les sales d’estudi pels estudiants que facin treballs en grup i la sala d’actes, que a l’antiga no en teníem i havíem d’apartar tots els mobles. Es pot treballar amb molta més comoditat, i els lectors se sentiran més còmodes.

I què és el que li agrada menys?

D’entrada m’agrada tot, ja que trobo que està molt ben pensada fi ns al més mínim detall, com el de posar rodes a les taules per

moure-les més fàcilment. Potser quan els meus companys hi treballin ja hi trobaran algun defecte.

Què en pensa que la biblioteca estigui

situada on hi havia l’Ateneu?

Penso que és un digne fi nal per l’Ateneu, que en el seu dia va tenir moltíssima impor-tància, però ara feia uns anys que estava en la decadència total i abandonat. Ara en canvi hi haurà un equipament que seguirà amb la missió que tenia l’Ateneu: lúdic i cultural. Ho dic perquè hi ha gent que estava en contra que s’ensorrés l’Ateneu i volien que en aquest s’hi tornés a fer teatre i ball. Però és que a Es-parreguera de teatre n’anem gairebé sobrats ara, i pel que fa el ball, sí que és cert que la gent gran es queixa que l’espai que tenen és petit, però jo no penso que s’hagi de sacrifi car tot un edifi ci només per anar a ballar.

Mariona Masferrer

> Juny de 2012 Recepció de les obres. Falta l’estació transformadora > Estiu de 2013 Construcció de l’estació tran

11

Per començar, què en pensa de la nova

biblioteca?

És immensa, és molt maca i podrà oferir molts més serveis dels que s’oferien fi ns ara a la del Beat Domènec, no per la voluntat d’uns i d’altres, sinó per la infraestructura. Tot el que s’hi podrà fer serà un gir de 180 graus.

Pot concretar quins són aquests serveis dels

quals parla?

Bàsicament hi haurà un servei molt més ampli per la ciutadania, amb més llibres i un nou sistema per proporcionar-los. Consisteix en què el mateix usuari podrà fer la gestió per emportar-se i entregar llibres sense l’ajuda del personal de la biblioteca, només caldrà regis-trar-los en un aparell i un cop llegit es podran retornar a la bústia situada al costat de la porta. Pel que fa a la informàtica, tots els usuaris es podran connectar a internet gratuïtament a través dels ordinadors de l’equipament, i qui ho prefereixi podrà portar el seu portàtil. Hi ha di-verses aules d’estudi, no com en l’antiga on l’es-pai era tan reduït que els estudiants havien de compartir la sala amb gent que venia a llegir el diari o una revista. Particularment a mi m’agra-da l’espai dedicat als més menuts, de zero a tres anys, amb moqueta a terra i tot adaptat a la seva edat. A més, tant a la sala infantil com a la sala polivalent s’hi podran fer activitats. Estem equipant les instal·lacions i és clar, no es podrà comparar amb l’antiga biblioteca, perquè entre altres coses hi haurà un projector i una sala amb ordinadors per fer cursos de formació.

Ha comentat que a la Biblioteca de l’Ate-

neu hi ha una sala polivalent, quins actes del

poble podrà acollir?

Serà una mena de Can Pasqual 2, ja que les entitats que fi ns ara es reunien i feien con-ferències a l’equipament del carrer Cavallers, trobaran el mateix servei a la nova biblioteca. Quan l’edifi ci estigui en ple funcionament, la sinergia ens portarà a fer-hi més coses i segur que hi haurà més xerrades, molts cops relaci-onades amb les activitats de biblioteca.

Pensa que aquestes instal·lacions es podrien

arribar a convertir en la seu d’alguna entitat?

Això ja és més complicat, perquè la biblio-teca és molt gran i té molts espais, però tot ja està dat i beneït, per dir-ho d’alguna manera. Quan un hi entra es troba amb el rebedor on hi haurà els diaris i les revistes, i més enda-vant hi ha la sala infantil. Al pis inferior, hi ha la sala d’adults i el mini-espai museístic i si un segueix baixant, es trobarà amb l’arxiu municipal i els despatxos dels treballadors de l’edifi ci. Per tant de sales per entitats no en queden, només al pis de dalt de tot que hi ha una sala que de moment està buida, però que aviat li trobarem una utilitat.El 30 de novembre es va tancar la biblioteca

antiga, ja portem prop de dos mesos sense

servei, no creu que va ser massa precipitat

tancar la del Beat Domènec Castellet?

Jo sempre em guio amb el que ens diu la Diputació, que és qui porta el servei de biblioteques. Ells sempre preveuen que quan

s’inaugura una biblioteca nova cal deixar dos mesos de marge entre el tancament de l’an-tiga i l’obertura de la nova. En el nostre cas, ens vam deixar aconsellar per ells i la data la van proposar ells veient que tot estava més o menys enllestit. A més, el dia coincidia amb la jubilació de la Mariona Masferrer, i vam trobar que era una data molt oportuna per ella. A mi em va fer especial il·lusió per aquest motiu. Jo espero que només siguin dos mesos i prou, de fet espero que quan surti aquest número del 777 la biblioteca ja estigui oberta. I dic oberta i no inaugurada perquè ara que hi ha poques inauguracions hi voldrà assistir molta gent, per tant serà complicat trobar un forat a les agendes de tothom. Però això m’amoïna molt poc, perquè no penso gens en la inauguració, sinó a obrir el servei a la ciutadania, que la gent la pugui veure i gaudir i l’acte ofi cial d’obertura ja es farà.

Molta gent no entén la demora per l’obertura

de les instal·lacions si a dins si veu llum i

llibres. Quin és el pas que falta per obrir-la?

És molt normal que la gent no ho entengui. La malastrugança d’aquesta biblioteca que fa tants anys que se’n parlar i que hi han passat tres governs ha estat l’electricitat. Quan es va fer el projecte fa molts anys, no es va comp-tar amb l’estació transformadora. Aleshores, aquests dos últims anys s’ha hagut de fer de cap i de nou el projecte, cosa que comporta una burocràcia increïble i ara ja es troba en la fase fi nal. L’estació es va fer a l’estiu, i el

Núria Valldeperasregidora de Cultura i Festes, Ensenyament i

Política Lingüística

*Aquesta entrevista es va realitzar el dia

23 de gener, quan encara no hi havia data

d’obertura de la Biblioteca

REPORTATGE ORIOL ESTEVE FOTOS DIPUTACIÓ DE BARCELONA ago2/Oscar Ferrer

BIBLIOTECA OBRA DE L A SEU OBERTA!transformadora > 30 de novembre de 2013 Tancament BBDC >

setsetset12

que falta ara és que el Dept. d’Indústria de la Generalitat validi el conveni d’Endesa. Un cop fet això l’empresa elèctrica porta el conveni a l’Ajuntament i aquest fa el contracte. És tot purament administratiu. Aquests terminis no se sap quan trigaran, suposo que tenen una pila d’expedients i nosaltres intentem que ens passin al da-vant, però no és tan fàcil. Molta gent diu “i el consistori no pot exigir que ho agilitzin?” i la veritat és que no, un ajuntament no pot exigir res a la Generalitat, però demanar sí, que és el que fem.

Ara que parla del subministrament

m’imagino que en ser un espai tan gran,

només per engegar la calefacció la factura

es deu disparar.

Només obrir la porta jo ja tremolo. Però bé, és un servei essencial pel poble i per tant convé molt i intentarem gastar el mí-nim, però s’haurà de fer i es farà.

A la web del 777 vam penjar una enquesta

on preguntàvem a la gent si pensava que

la Biblioteca de l’Ateneu s’obriria abans

o després de la Festa Major d’Hivern. De

moment un 60% dels votants pensen que

NO i un 40% que SÍ. Vostè què creu?

Jo espero que sigui abans de Santa Eulàlia, i insisteixo en “l’espero”(riu). He tornat a resar, perquè als primers que ens interessa que s’obri el servei som evident-ment nosaltres, no estem endarrerint res ni molt menys, perquè és una cosa que ja fa tants anys que ja toca dir “ja n’hi ha prou”. A més és un servei que es necessita, no és alguna cosa que pugui esperar, ara ja no es pot esperar més. Esparreguera no pot estar més temps sense biblioteca, i més

tenint en compte el gir de 180 graus que hi haurà amb les noves instal·lacions. És molt necessari, perquè en els anys de crisi que estem, l’enriquiment propi com a persona i culturalment parlant el necessitem tots.

Quin ús es farà de la Biblioteca Beat

Domènec Castellet?

Encara no se sap. L’últim ús que se li va donar va ser de vestidor dels patges de la cavalcada de reis. Val a dir que per donar-li un bon ús s’hi han de fer reformes perquè l’edifi ci està com està, per tant, ja en par-larem.

Ja per acabar, pensa que causarà un gran

impacte l’obertura de la Biblioteca de

l’Ateneu?

Sí, perquè penso que hi havia molta gent que per diferents situacions havia deixat d’anar a la del Beat Domènec per uti-litzar les d’altres poblacions, i espero que ara tenint una biblioteca nova a casa doncs ja no s’hauran de desplaçar. A més, és una biblioteca tan lluminosa i maca que et con-vida molt a anar-hi, i fi ns i tot crec que hi ha gent que potser no tenia l’hàbit d’anar a una biblioteca, però que si va a veure-la, comen-çarà a anar-hi. Si hom no té res a fer un dia a la tarda, és perfecte anar allà encara que només sigui a llegir el diari o connectar-se a internet o el que sigui. Per tant, penso que sí, que la gent hi anirà i l’equipament convi-darà a fer activitats noves. Ara es reprendrà l’hora del conte, que el 2013 no es va fer. Cal dir, que s’ha dotat una mica més el pressu-post, ja que evidentment al tenir la bibliote-ca nova hi haurà més despeses, com la de subministraments, però la partida també és més àmplia per a poder fer activitats. ●

Així és com estem els usuaris de la biblio-

teca: Indignats i desnonats. Ens han deixat al

carrer. La cosa ja fa un munt d’anys que dura,

des que es va aprovar fer la biblioteca nova. I

anar prenent paciència i anar a la biblioteca

d’Abrera si volíem poder triar, perquè la del

Beat Domènec Castellet tenia el fons tan re-

duït que la tria d’alguna novetat resultava

quasi impossible. Per fi ens donen una data

que semblava que havia de ser l’última, el 20

de desembre i per a poder fer el canvi defi ni-

tiu es tanca la Biblioteca del Beat Domènec

Castellet el 30 de novembre. Ara sí, vam pen-

sar, ara va de veres. Doncs no, des de fa prop

de dos mesos que estem al carrer. Després

d’aconseguir que s’instal·lés el famós trans-

formador i que esventressin mig poble per a

poder portar el corren a l’ateneu, ara resulta

que el que ens diuen, és que encara falta un

paper. Això ja és massa, la cosa passa de taca

d’oli. És que ni fet exprés es pot ser tan in-

competent. Els responsables de tot aquest

assumpte no sabien que qualsevol edifi ci ne-

cessita llum? És que els serveis tècnics no

sabien la normativa i tampoc sabien que el

transformador s’havia de posar tan lluny i

després s’havia de portar el corren a lloc? És

que ningú tampoc sabia que un cop solucio-

nat el problema del transformador caldria

aquest famós paper? Tant costa obtenir-lo?

No hi ha cap responsable en tot aquest desga-

vell? No hi ha ningú que vagi allà on faci falta

i exigeixi ja el tan preuat document? És tot

tan surrealista que costa d’entendre. Avui

dia, en plena era de la informàtica, de la glo-

balització, en què la majoria de tràmits ens el

podem fer nosaltres mateixos per Internet,

ara resulta que per un trist paperet encara no

podem fer servir la tan esperada biblioteca

nova. Fa prop de dos mesos que els treballa-

dors ja hi són, treballant de portes endins

amb guants i bufanda i la feina més impor-

tant, que és servir als usuaris, aquesta no la

va poder fer perquè està tancada al públic.

Senyors, siguin seriosos! Després s’estranyen

de la desafecció de la gent del poble.

OPINIÓELS RICS I ELS RUCS

Teresa Prats Margalef

INDIGNATS I DESNONATS

> 4 de febrer de 2014 Obertura de la Biblioteca

13

PISCINA EN HORES BAIXES

Els socis de la piscina coberta de Can Pasqual noten com el manteniment de les instal·lacions ha empitjorat en els últims anys

CARLOS ORTÍ

Un dels propòsits més habituals per co-mençar un nou any, és tindre salut i posar-se en forma. Només així s’explica que al comen-çament de cada any augmenti el nombre de matrícules de la piscina coberta de Can Pasqual. Els nous socis, però, es troben unes instal·lacions amb problemes de conserva-ció. Com qualsevol edifi ci, el temps passa factura, i l’ús constant d’uns equipaments de la mida de la piscina de Can Pasqual provoca nombroses avaries i desperfectes que fan difícil de gestionar el seu manteniment.

La pràctica totalitat dels usuaris estan satisfets amb la piscina. Can Pasqual és l’únic equipament aquàtic del poble que està obert tot l’any, excepte durant el mes d’agost, i la sensació majoritària és que el servei que s’ofereix és de qualitat i que les quotes men-suals són assequibles. No obstant això, els socis que porten més temps abonats a la pis-cina noten com en els últims anys les instal-lacions han empitjorat encara que les taxes han augmentat gradualment sense que la pujada repercuteixi en cap millora concreta.

Les queixes més compartides entre els usuaris són les referents a la neteja. Manel Garcia, soci des de fa cinc anys, critica que els vestuaris no es netegen prou i afi rma que si “es neteja a les 6 del matí, però tu arribes a

les 8 de la tarda, et trobes el vestuari tot brut, sense paper de vàter”. De la mateixa opinió és Angelina Miguel Camprubí, usuària des de la inauguració de la piscina, qui afegeix que “el vestuari de dones està molt malament, ple de fl oridura”. Una fl oridura que afecta sobretot a l’àrea de les dutxes del vestuari més nou de tota la piscina, ja que es va construir en l’úl-tima ampliació i mostra símptomes d’un mal sistema de ventilació.

de Can Pasqual “estan trinxades: una fora de servei, l’altra que li falta un pedal, etc.”. Des del 2006 que no es renoven la majoria dels aparells, i l’any passat només es va incorporar una nova màquina de musculació.

La falta de manteniment es fa patent a la totalitat de les instal·lacions. Dutxes que no funcionen, el jacuzzi cada dos per tres fora de servei, o la sauna amb els bancs de fusta desajustats, són algunes de les evidències.

Tot i els problemes de neteja i manteni-ment, el volum d’usuaris és alt, i hi ha hores del dia que la piscina de Can Pasqual es troba massifi cada. Roger Mateu, soci des de fa dos anys, opina que les instal·lacions “s’han quedat petites, tant la piscina com el gimnàs, i hi ha hores de total saturació”. Per raons laborals, la majoria d’usuaris es concentren a determinades hores de la tarda, quan es realitzen també la majoria de cursets i acti-vitats. Actualment, hi ha prop de 2.200 perso-nes abonades, és a dir, gairebé un 10% dels esparreguerins. No obstant això, el nombre d’usuaris ha disminuït en els últims anys, i des del 2011 s’han donat de baixa al voltant de 200 socis. La causa principal de les baixes és la crisi econòmica, tot i que, també ha in-fl uït l’obertura de la piscina d’Abrera o el nou gimnàs d’Olesa de Montserrat.

La falta d’inversió de l’Ajuntament durant molts anys ha provocat que s’acumulin els desperfectes i les avaries

Un altre punt que els usuaris creuen que s’hauria de millorar és el manteniment i con-servació dels equipaments, sobretot, de la sala de musculació. És habitual trobar-se mà-quines fora de servei, pendents de reparació, i amb un paviment esquerdat per la falta de cu-ra d’algunes persones. Xavier Soler, exusuari des de fa només un any, va decidir canviar de gimnàs i explica que les màquines de càrdio

setsetset14

LES INSTAL·LACIONS DE CAN PASQUAL

La piscina coberta de Can Pasqual va ser inaugurada l’any 1998 per tal de donar res-posta a la necessitat de la població de comp-tar amb un equipament aquàtic anual. Des d’aleshores, s’ha convertit en una instal·lació vital per la pràctica de l’esport en el municipi. Abans els esparreguerins que volien nedar s’havien de desplaçar fi ns a la piscina més propera situada a Martorell.

Per la seva mida, Can Pasqual és una ma-cro-instal·lació que compta amb una piscina de 25x12,5 metres amb 7 carrils per la pràc-tica de la natació. A més, els nedadors poden gaudir d’un jacuzzi, una sauna i un bany turc d’ús lliure i mixt. La piscina també disposa d’una sala d’espera on hi ha taules i màquines expenedores de menjar i beguda.

En la següent remodelació l’any 2006, l’antiga sala de musculació es va convertir en el nou vestuari de dones, i el nou gimnàs es va traslladar a la planta superior en una àrea més gran. Al segon pis també es va instal·lar una sala polivalent per fer activitats aeròbi-ques dirigides.

Les activitats que es duen a terme a les instal·lacions són molt variades. Per des-

comptat s’ofereixen cursets de natació per totes les edats, més ioga i activitats aquàti-ques de salut. A la sala de musculació l’usuari pot rebre els consells i l’ajuda d’un entrenador mentre entrena de forma autònoma. En canvi a l’aula polivalent, l’abonat pot participar en les activitats aeròbiques dirigides.

EL MANTENIMENT I LA INVERSIÓ

La piscina de Can Pasqual és la instal-lació que consumeix més recursos i la que genera més ingressos de la regidoria d’Es-ports. Els ingressos pels abonaments dels socis s’ha mantingut estable i tant en els pressupostos de 2009 com 2012 es preve-ia ingressar al voltant dels 600 mil euros. Respecte a les despeses de la piscina, el pressupost del 2009 preveia 660 mil euros i

Les inversions de l’Ajuntament es centren en adaptar els

equipaments per complir la normativa i que la piscina pugui

continuar oberta

15

Durant molts anys no s’ha fet cap inversió a la piscina de Can Pasqual. A la piscina no s’ha fet gairebé cap intervenció, des de l’últi-ma gran remodelació l’any 2006. Mestres con-sidera que se li ha acumulat la feina al govern actual i afi rma: “Hem de fer front a cinc anys de no-inversió”. En l’últim any s’han destinat partides per millorar les instal·lacions. Entre altres coses, l’Ajuntament ha reparat una fi ltració que patia la piscina, i s’ha instal·lat una plataforma salva-escales perquè puguin accedir al gimnàs les persones amb mobilitat reduïda. Tot i la situació de falta de liquiditat del consistori, la inversió municipal a la pis-cina coberta al llarg del 2013 ha arribat als 60.000 euros.

Can Pasqual no és immune al pas del temps, i la vida útil de molts dels equipaments s’està esgotant durant el mandat del govern actual. L’Ajuntament ha vist com havia de fer

front a contínues renovacions i reparacions si volia mantenir oberta les instal·lacions. El re-gidor d’Esports defensa que “és una inversió que no es veu, però fa que vagis a complir la normativa i que garanteixis el bon funciona-ment”. Un exemple és la compra d’una nova caldera per la piscina. L’antiga caldera es va espatllar el dia 30 de gener d’aquest nou any, i l’endemà, ja es va adjudicar a una empresa especialitzada amb un cost al voltant dels 35.000 euros. Per normativa, la piscina no podria obrir sense una caldera que escalfés l’aigua fi ns a una certa temperatura.

La percepció dels usuaris és que s’han fet millores en les instal·lacions, com la regula-ció de la temperatura de l’aigua, que durant un temps sortia freda. El problema és que les petites avaries no es reparen amb la celeritat que demana la mida de les instal·lacions i es van acumulant. La previsió del govern és que s’ha de continuar amb les inversions i assegu-ren que s’invertiran 50.000 euros més aquest 2014. Algunes de les millores seran incorporar un nou sistema d’entrada dels usuaris, ja que des de fa anys que va deixar de funcionar la màquina de lectura de targetes, algun aparell de musculació més i càmeres de seguretat. ●

INVERSIONS DE L’ANY 2013

Gener Substitució de l’acumulador d’aigua calenta sanitària Juliol Substitució d’un dels dos compressors de la planta refredadora Adaptació del circuit d’aigua calenta sanitària a la llei en matèria de prevenció de la legionel·losi Agost Reparació de les goteres del passadís Sanejament del circuit hidràulic d’escalfament de les aigües Sanejament del circuit hidràulic i quadre elèctric del sistema de producció de calor Substitució de part dels panells de fusta del passadís dels vestidors Setembre Substitució de les reixetes dels desbordants del vas gran Novembre Instal·lació d’una plataforma salva-escales Desembre Reparació d’una fi ltració de la piscina Substitució de les dues boneres del fons de la piscina

Els usuaris critiquen la falta de neteja dels vestuaris i la lenta renovació de les màquines de

musculació espatllades en el del 2012 s’augmentava fi ns als 670 mil. L’any 2012, totes les instal·lacions a càrrec de la regidoria d’Esports –Can Pasqual, Zona Esportiva, poliesportius, etc., van comptabi-litzar uns ingressos de més de 820 mil euros i unes despeses per gairebé un milió d’euros. És a dir, el 70% dels ingressos i el 67% de les despeses del Servei d’Esports provenen de la piscina de Can Pasqual. També es pot deduir que la piscina coberta gairebé s’autofi nança, ja que les taxes dels socis aportarien prop del 90% dels costos de Can Pasqual.

La falta de previsió econòmica explica perquè en els últims anys, tot i la possibi-litat d’autofi nançament de la piscina, no s’ha fet un bon manteniment de les instal-lacions de Can Pasqual. Des de l’Ajuntament

d’Esparreguera es té el costum de comprar equipaments, però no calcular quina serà la vida útil d’aquest bé. El pressupost de manteniment per reparar els desperfectes ronda els 30.000 euros anuals, però no hi ha cap partida destinada a amortitzar i comprar un nou aparell de gimnàs o l’aire condicionat quan no és possible la seva reparació. El re-gidor d’Esports, Jordi Mestres, reconeix: “En el moment que s’espatlla una cosa, no la pots comprar, perquè no tens una partida habili-tada”. Per tant, quan s’espatlla una màquina de gran envergadura, s’ha de contractar una modifi cació de despesa d’emergència per comprar-ne una de nova, ja que en cap cas el pressupost municipal haurà previst aquesta inversió.

setsetset16

SET A L’ENTITAT

L’Esplai La Lluna

Arribar als 25 anys no és fàcil per a cap entitat. L’Esplai La Lluna ho ha aconseguit amb una gran trajectòria i segueix amb més ganes que mai de tirar endavant. A Esparreguera hi ha poques entitats dedicades als més petits, per això aquest Set vol ser un reconeixement a tots aquells monitors que al llarg de l’últim quart de segle, han cedit desinteressadament una bona part del seu temps a l’Esplai. És gràcies a ells, però també a tots aquells nens i nenes (alguns ja força grandets) que s’hi han anat a divertir, que es fa gran aquesta entitat. En l’actualitat, l’Esplai la Lluna segueix treballant per a ser més present al poble i acon-seguir més infants que vulguin jugar, fer tallers i anar d’excursió i de colònies amb ells. De moment tenen 40 inscrits, però l’objectiu és seguir creixent any rere any, fi ns a aconseguir tants nens com en èpoques anteriors. Per assolir-ho, els monitors que avui té l’Esplai estan movent-se i de ben segur que els veurem sovint en diferents actes per Esparreguera. A més, també han recuperat el grup de joves i tenen previst convidar a tothom qui ho vulgui a les seves colònies de l’estiu. I això no és tot, per celebrar els seus 25 anys volen fer moltes coses que de segur donaran alegria al poble. Només per fer un tastet, hi ha previst pintar un mural a una paret de la vila, fer gimcanes i jocs oberts a petits i joves i una gran festa amb concert. Per tot això i per la seva persistència dissabte rere dissabte, any rere any, al Patronat, enguany L’Esplai la Lluna rep el SET A L’ENTITAT. Per molts anys llunàtics!

El diumenge 26 de maig de 2013 a les set de la tarda, la Sala Gran del teatre de La Passió d’Esparreguera es transformava en el teatre de l’òpera de Bayreuth, una escultura de Sigfrid, de Ramon Cuello, franquejava l’entrada, i les notes de Wagner començaven a sonar a l’escenari. Ens trobàvem davant un concert amb 80 cantaires i més de 30 músics, provinents de l’Orquestra i el Cor de la Passió, dedicat íntegrament a Wagner. Esparreguera té una forta tradició wagneriana, si ens fi xem, per exemple en la unió entre música i text que té l’espectacle de La Passió, i la seva condició d’“obra total”, tant propera a la teoria de Richard Wagner. Al concert s’hi interpretaren peces de les òperes Tannhäuser, Lohengrin i Els Mestres Cantaires de Nuremberg, a més d’una “Oda a Wagner”, autoria del mestre Bor-ràs, que responia a un suggeriment de l’Associació Wagneriana de Catalunya. Per tot això, per la singularitat i l’excepcionalitat de l’espectacle, per ser un dels actes més importants de la commemoració del Bicentenari Wagner fora de Barcelona, per la qualitat, per l’em-penta dels col·laboradors i en especial del director, el mestre Josep Borràs, i, sobretot, per la seva capacitat d’ajuntar esforços de gent diversa damunt d’un escenari amb la fi nalitat de fer música i de gaudir, el 777 comunica atorga el SET A L’ACTIVITAT del 2013 al concert Bicentenari Wagner. Gràcies a tots!

Lluís Miquel Rebollo Martín, conegut popularment per Luismi, va començar la seva col-laboració a Ràdio Esparreguera quan aquesta iniciava les emissions a l’estiu de 1980. De seguida es va posar en marxa el primer programa esportiu, que llavors no era encara el “Ventall”, presentat per Lluís Bou, Lluís Munné, Toni Valor i Luismi. Des de sempre la seva especialitat ha estat el bàsquet, esport que coneix molt bé, ja que també hi havia jugat, sota la direcció de Joan Tena, professor d’entrenadors de l’escola de la Federació Catalana i entrenador durant un temps del CB Esparreguera; segurament deuria comprendre que li agradava més estar darrera un micro que sortir a la pista. Durant molts anys va ser el responsable de les cròniques i les transmissions esporàdiques que es feien dels partits de bàsquet. Des de la dècada dels 90 va estar el responsable del programa “Ventall esportiu”, a banda de fer les transmissions ja continuades del bàsquet, només una temporada va deixar-ho per poder fer les transmissions de futbol per un problema de personal. Així ha estat fi ns a l’any 2013 quan, degut a les retallades, es va decidir tancar el programa. Creiem que 33 anys de dedicació a l’esport i a la ràdio fan a Luismi mereixedor del SET AL PERSO-NATGE. Enhorabona Luismi!

SET A L’ACTIVITAT

Bicentenari Wagner

Concert extraordinari

SET AL PERSONATGE

Lluís Miguel

Rebollo(A) Luismi

Des de 1989

Teatre de La Passió26 de maig de 2013

17

DISSABTE 8 DE FEBRER 2014A CAN PASQUAL

(carrer cavallers 26)

PREMIS SETS 2013

DE LA REVISTA 777 COMUNICA

12 DEL MIGDIA• recepció dels convidats• entrega dels Sets• resum de l’any del 777

En acabar esteu convidats al típic vermut durant el qual, cada any, compartim una estona amb els nostres lectors i amics.

Col·laboren

E b id l í i

també hi trobareu la nova revista

setsetset18

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols Esteve, professor

L’any 1934 va ser maleit; és

l’any que es van aguditzar

els confl ictes que portaren

a l’enorme desastre de la

nostra Guerra Civil que va

començar dos anys després.

És també quan Hitler

ç y

consolida el poder absolut,

la qual cosa portarà el més

gran desastre de la Segona

Guerra Mundial.

A l’estat espanyol el novembre de 1933 hi va haver eleccions anticipades que guanyaren els partits de dretes: la CEDA (Confederación de Derechas Autònomes), el Partit Radical i la Lliga a Catalunya.

A Catalunya, malgrat l’entusiasme amb què fou rebuda la República per les classes populars i la victòria dels partits republicans d’esquerres, el més important el PSOE, i Esquerra Republicana que havia arrasat a Catalunya a les eleccions del juny del 1931. Malgrat les reformes que havien fet els go-verns progressistes amb els dos anys justos que havien governat: reforma agrària –repartir els latifundis amb petites parcel·les i donar-les als camperols; reforma educativa –7.000 escoles noves i fer sentir els mestres que eren molt importants; reforma del servei mi-

Alejandro Lerroux del Partit Radical va ser el cap del govern. Els nous governants, recolzats i inspirats per la majoria parlamen-tària de la CEDA, van frenar radicalment les reformes que havien endegat els governs anteriors: van votar la Llei de la Reforma

Agrària, per acabar amb el repartiment de terres als camperols, van parar la construc-ció de les escoles, van posar tots els pals a les rodes pel desenvolupament de l’Autono-mia de Catalunya, anul·lant lleis que havien aprovat els diputats catalans com la Llei de

Contractes de Conreus molt desitjada pels pagesos rabassaires. Van fer una política descaradament de dretes en uns anys en els quals a tot Europa apareixien els partits feixistes i creixien els partits comunistes, en un món que patia la crisi econòmica del 1929, en un món radicalitzat.

En aquest context tens, l’entrada de tres ministres militants de la CEDA al govern de Lerroux va provocar que esclatés el confl icte: l’UGT recolzada pel PSOE i, a Astúries, la CNT, declaraven la vaga general la qual va produir enfrontaments armats a Madrid i a altres capitals d’Espanya. A Astúries, la revolta, va fer ocupació socialitzant durant quinze dies d’una gran part d’aquest territori pels

litar –només s’havia de servir un any, abans tres anys; la laboriosa aprovació de l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya; fer possible que

les dones podessin votar... Malgrat tot, el vot també va anar cap als partits de dretes. Sem-bla que les causes podrien haver estat, d’una banda l’abstenció, el sindicat de la CNT, que era importantíssim, la demanava. De l’altra el vot dretà de les dones molt infl uenciades per l’Església Catòlica, institució a qui els governs d’esquerra s’hi havia enfrontat ober-tament, “España ha dejado de ser catòlica” havia dit Manuel Azaña, president del govern de la República. I sobretot, les esperances frustrades de la gent senzilla que esperaven moltíssim, segurament més, del que podien fer uns governs, sents dubte ben intencio-nats, amb dos anys.

Aquests esparreguerins no

van poder votar a les eleccions

legislatives de 1936 perquè

havien estat condemnats a

penes de presó, d’entre tres anys

i set mesos, per participar en els

fets d’octubre de 1934

Els fets del 6 d’octubre de 1934

19

Batlle & BatlleAdvocat

Assessor fiscal

Administrador de finques

T. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències Empresarials

Master Direcció d’Empreses (ESADE)

Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garcia

c/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

miners, ocupació que només es va acabar quan l’exercit, comandat pel general Franco, va entrar a aquella regió on es van produir centenars de morts i el general va endegar una repressió brutal.

A Catalunya, el 6 d’octubre de 1934, a pri-meres hores del matí, el president Companys va proclamar la República Catalana dins la

Federació de Pobles Ibèrics. El govern central va decretar l’estat de guerra i va ordenar al capità General de Catalunya, general Batet, arrestar el Govern de la Generalitat. Uns 800 homes armats de tot Catalunya, també d’Esparreguera, i un centenar de Mossos d’Esquadra, intentaran defensar la Generali-tat Republicana, a més d’haver-se adherit a la proclama algunes poblacions de Catalunya.

A la Vila1, regidors d’Esquerra Republi-cana i afi liats a la Unió de Rabassaires van capitanejar l’ocupació de l’Ajuntament d’Es-parreguera i de la central de telèfons, i van confi scar un autocar de la Hispano i un de la Montserratina per anar a Barcelona a defen-sar en Companys.

A Barcelona, l’exercit va envoltar l’edifi ci de la Generalitat i de l’Ajuntament; hi van haver trets de fusells i de canons, dos morts i una desena de ferits. Després d’una intensa nit Companys es va rendir al general Batet2. Ell, els consellers del govern, el batlle, regi-dors de Barcelona i els defensors que s’havien resistit a l’exèrcit, entre ells els esparregue-rins que havien anat a defensar la proclama, foren empresonats al vaixell Uruguai i al Ciu-dad de Cádiz.

Hi hagué els corresponents consells de guerra i les corresponents condemnes. Al Pre-sident Companys i als consellers de la Gene-ralitat els imposaren llargues penes de presó i també foren condemnats els que agafaren les armes per defensar-los.

El govern central va nomenar un general per presidir la Generalitat que, alhora, va formar un govern amb persones dels partits que governaven a Madrid. L’Alfred Sedó, del

Partit Radical, va ser conseller de fi nances. Es van desdonar les terres a rabassaires de tot Catalunya i també d’Esparreguera.

Entre la revolució d’Astúries, la vaga ge-neral i el 6 d’octubre català, l’any 1935 hi va haver més de 30.000 persones empresonades, uns 3.400 són catalans, entre ells, 30 espar-reguerins, i, com deia al principi, es crearan i s’intensifi caren els odis que portaran a la Guerra Civil3. Les contrareformes dels partits espanyols de dretes van tenir-ne molta res-ponsabilitat.

Visita del General Alenjandro

Lerroux a la fàbrica de Can Sedó,

l’any 1935

PROCLAMA DEL

PRESIDENT COMPANYS

Catalans! Les forces monàrquiques i

feixistes que d’un temps ençà pretenien

trair la República, han aconseguit el seu

objectiu i han assaltat el poder. Els partits i

els homes que han fet públiques manifesta-

cions contra les migrades llibertats de la

nostra terra, i els nuclis polítics que predi-

quen constantment l’odi i la guerra a Cata-

lunya constitueixen avui el suport de les

actuals institucions. Els fets que s’han pro-

duït donen a tots els ciutadans la clara

sensació que la República està en perill.

Totes les forces autènticament republica-

nes d’Espanya, i els sectors socials més

avançats, sense distinció ni excepció, s’han

aixecat en armes contra l’audaç temptativa

feixista. La Catalunya liberal, democràtica i

republicana no pot estar absent de la pro-

testa que triomfa arreu del país, ni pot si-

lenciar la seva solidaritat amb els germans

que a les terres hispanes lluiten fi ns a morir

per la Llibertat i el Dret...

En aquesta hora solemne, en nom del

poble i del Parlament, el Govern que presi-

deixo assumeix totes les facultats del Poder

a Catalunya, proclama L’Estat Català de la

República Federal Espanyola, i en establir

i fortifi car la relació amb els dirigents de la

protesta general contra el feixisme, els in-

vita a instaurar a Catalunya el Govern

Provisional de la República, que trobarà en

el nostre poble català el més generós im-

puls de fraternitat en el comú anhel de

bastir una República Federal lliure i mag-

nífi ca… Catalans! L’hora és greu i gloriosa.

L’esperit del President Macià, restaurador

de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú

al seu lloc i Catalunya i la República al cor

de tots. Visca Catalunya! Visca la Repúbli-

ca! Visca la llibertat!

1 La informació que fa referència als fets d’Octubre del 1934 a la Vila està documentada en el llibre “Les col-lectivitzacions al Baix Llobregat” de Josep Maria Cobos i altres i en el Bloc “Retalls d’Esparreguera” de l’Aleix Escursell.

2 Sembla que els sectors més dretans del govern de Madrid volien que actues amb més contundència i més ràpidament i que en Batet va preferir esperar i rendir al Govern de la Generalitat minimitzat les pèrdues humanes i materials. Franco va fer afusellar aquest general per ser fi del a la República.

3 A la nostra Vila els germans Bros deien a la Guàrdia Civil els esparreguerins que havien participat amb l’ocupació de l’Ajuntament. El juliol del 1936 van ser dels primers a ser assassinats.

setsetset20

LA CRUÏLLA DEL PSC

El 16 de juliol de 1978 organitzacions i

persones progressistes i socialistes, les quals

havien lluitat llargament contra la dictadura,

van decidir unir-se i fusionar-se per crear un

gran partit d’esquerres català, una nova for-

mació que suposava un lloc de trobada per

gent amb trajectòries diferents però amb un

mateix projecte. Aquest era el naixement, de

forma molt simplifi cada, del Partit dels Soci-

alistes de Catalunya (PSC). La suma de ten-

dències i sectors molt diversos de la societat

van permetre confi gurar en aquestes darre-

res dècades un partit polític que ha tingut

importants responsabilitats al món munici-

pal, que ha governat la Generalitat i ha col-

laborat en governs socialistes a Espanya. La

història recent de Catalunya no s’explica

sense l’aportació feta pel PSC.

Durant anys, els i les socialistes catalans

hem treballat pel progrés i la justícia social,

però també hem vetllat per la unitat civil del

poble de Catalunya. Un dels nostres objec-

tius ha estat i és que no ens divideixin, ni pel

nostre origen, ni per la nostra llengua, ni per

la nostra cultura.

La frustració que va suposar la sentència

del Tribunal Constitucional de 2010 sobre el

nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i la

crisi econòmica i fi nancera, també social, que

estem patint, ha capgirat la percepció que la

ciutadania té de la política i els seus represen-

tants amb les conseqüències que això implica

en el tradicional mapa polític català. Ens tro-

bem actualment davant un nou escenari.

Des d’aquest punt de vista, són molts els

factors que infl ueixen en la situació que avui

pateix el PSC, n’hi ha de caràcter intern, però

també n’hi ha d’exògens. La situació dels so-

cialistes catalans no és exclusiva d’aquesta

formació, afecta també a la resta de partits

polítics tradicionals, tant a Catalunya com a

Espanya, i afecta amb més intensitat a aque-

lles formacions que en les darreres dècades

han aconseguit en molts moments ser forces

polítiques hegemòniques.

En tot aquest context, el PSC es troba

avui en una cruïlla per tal de recuperar la

seva essència. Ha de mutar per seguir repre-

sentant allò que sempre ha representat: un

projecte progressista amb vocació majorità-

ria. Per aconseguir-ho, per una banda, cal

adaptar el partit a la nova realitat i als nous

temps. L’esquerra sempre ha d’estar a

l’avantguarda de la societat i, des d’aquest

punt de vista, el PSC ha d’adaptar-se al nou

taulell polític, a la nova manera d’entendre i

exercir la política. Per això, cal actualitzar

l’estructura organitzativa per aprofi tar les

noves eines a l’abast, especialment les noves

tecnologies de la informació, que poden su-

posar una revolució en l’organització col-

lectiva i en l’activitat política.

Per altra banda, el socialisme català en el

seu conjunt té el repte d’erigir aquest projec-

te des de la suma, la pluralitat, el consens i el

respecte a totes les sensibilitats, tendències,

organitzacions i persones que tradicional-

ment han format el PSC. Només des de

l’aportació de tots aquells i totes aquelles que

se senten socialistes i que volen contribuir a

aquest projecte, el socialisme català podrà

tornar a ser el primer partit de Catalunya i

recuperar la confi ança de la gent.

Estic convençut que aquest canvi de ten-

dència només començarà des del món local,

l’àmbit més proper al ciutadà. Serà només a

través de la confi ança que es pugui establir

entre els veïns i veïnes d’un municipi amb els

seus representants locals quan es podrà llui-

tar contra la desafecció vers la política. Cal

tornar als inicis, cercar complicitats, i que la

ciutadania se senti part de les decisions que

es prenen en l’àmbit polític. El món local és

el millor escenari per aconseguir-ho. Aquest

retrobament entre representants i represen-

tats, no es produirà de la nit al dia, caldran

passos que ho possibilitin, però de ben segur,

es produirà en l’àmbit més ‘micro’ i amateur

de la política: el municipalisme.

A PEU DE CARRER

Eduard Rivas, politòleg (www.noucicle.org/erivas)

OPINIÓ

‘Si açò segueix així, en uns anys ex-

plotarà’. Javi és col·laborador en un pro-

grama de ràdio d’una emissora a Elx. No

és periodista, sinó psicòleg, però un dia a

la setmana té el seu lloc entre els micrò-

fons i, sense veure un sol cèntim, omple

durant una hora la graella radiofònica.

‘Fem un poquet el panoli i passem l’esto-

na, només per divertir-nos’. Entre els

amics que realitzen el programa, dos

d’ells sí que són periodistes, i fi ns i tot un

d’ells treballa a la mateixa emissora, per

això va aconseguir que li donaren llum

verda al programa. A Elx tothom sap que

aquesta emissora està baix mínims, i

molts periodistes que treballaven allí du-

rant anys van ser acomiadats en el 2013,

el que va resultar tant sorprenent com

incomprensible per a molts fi dels oients

dels programes. Però, el que realment

sorprèn és que el lloc d’aquests periodis-

tes hagi estat ocupat per persones que

poc o res tenen a veure amb el món de la

comunicació. Baix la premissa de no po-

der pagar els sous que mantenien els que

van ser acomiadats, els nous llicenciats

fan el seu treball més el que corresponia

als anteriors periodistes. Aquest model

de periodista tot terreny, de ‘home or-

questra’, multifuncional del qual les em-

preses es benefi cien i que ha passat a ser

imprescindible requisit per a joves que

ens llancem, de cap i sense aigua, a la

piscina laboral. Javi comentava que el seu

company, el periodista que treballa allí,

està saturat, ‘va de cul’ per poder tirar-se

a la butxaca uns 400 euros a fi nal de mes.

Com ell, molts altres joves acabats de

sortir de la universitat que poden pensar

que és el preu que cal pagar per agafar

experiència avui en dia, i que si diuen ‘no’

ja hi ha un altre esperant que no rebutjarà

la ‘oportunitat’. Però, si aquesta situació

continua, arribarà un dia en què aquest

que espera dirà també ‘no’, i el de darrere,

i l’altre, i l’altre... I al fi nal explotarà.

OPINIÓDES DE LLUNY

Ade Palomar

BOMBA DE RELLOTGERIA

21

L’Ajuntament d’Esparreguera va anunciar ahir que para-litzarà les obres del boulevard que es planejava construir en el Barri Font després de les violentes protestes dels veïns. El dia anterior, centenars de manifestants van cremar conteni-dors i van llençar objectes a la policia local pel seu rebuig al projecte urbanístic. Els agents van haver de demanar ajuda als Mossos d’Esquadra perquè intervinguessin amb el seu canó de so. El policia local, Benito Escudero, reconeixia que “el canó de so només va servir per cabrejar encara més a la gent i que ens tiressin més cadires”. Al assabentar-se de l’anunci de l’alcaldia, els residents del Barri Font han sortit a celebrar l’aturament de les obres. Un dels veïns, Alberto Lacalle, afi rmava per aquest mitjà: “No tenia sentit que vol-guessin construir un boulevard amb un carril bici al nostre barri, quan la majoria no tenim bici”.

El Papa de Roma, Francesc I, va anunciar ahir a través del seu Twitter @Pontifex que, en el seu viatge de Quaresma per terres catalanes, assistirà a la representació de La Passió d’Esparreguera. El tuït es va confi rmar hores després, quan el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va fer un anunci televisat on explicava els motius de l’elecció i va afi rmar que “és la representació més fi dedigna de la vida de Jesucrist, i Francesc I aprofi tarà per visitar la basílica de Montserrat”. La decisió del pontífex arriba després de l’audiència que va concedir a destacats membres de La Passió d’Esparreguera. La data de la visita encara no s’ha concretat, però el president de l’entitat teatral, Josep Cuscó, explica que “per motius de seguretat podria aparèixer qualsevol dia de representació”. Les enveges de la competència no es van fer esperar, i en un comunicat La Passió d’Olesa va anunciar que al seu especta-cle hi assistirà el Dalai Lama.

L’arquitecte Rodrigo Calatrava, cosí-germà del famós ar-quitecte Santiago Calatrava, pagarà els costos extres que ha suposat el mal disseny de la biblioteca d’Esparreguera. En un comunicat, el constructor demana perdó i admet que “potser em vaig excedir amb la mida i l’estètica de l’edifi ci, però que em perdonin per voler situar a Esparreguera en un mapa”. L’Ajuntament feia temps que reclamava a Calatrava que assu-mís els costos per no haver planifi cat una planta transforma-dora d’energia. El regidor d’Urbanisme, Josep Rovira, en una entrevista a la ràdio local, ha afegit que “l’arquitecte també hauria d’haver pre-vist que trigaríem anys a traslladar els llibres des de l’anti-ga biblioteca”. Des de l’oposició s’ha re-but amb optimisme la notícia, però han demanat al govern que es declari a Rodrigo Calatrava i al seu equip de tèc-nics: persones non grates.

setsetset22

Cada any quan s’acosta la temporada de

Passió em venen al cap records d’anys pas-

sats, però aquesta vegada no seran records de

pensaments, sinó fotogràfi cs, o sigui que faré

un petit recorregut amb la càmera fotogràfi ca

per sota l’escenari del teatre de l’Ateneu. El

primer que veig són talons i fustes, fustes i

talons que ens servien per a seure i fer petar

la xerrada amb els amics. Després aquella fi -

nestreta a través de la qual el Pepito i el Sal-

vadó ens donaven els vestits i les sandàlies,

que moltes vegades eren més grossos els

vestits que la fi nestra i els teníem d’estibar

per poder-los treure. A la dreta i sota l’esca-

la, els dos maquilladors que venien expressa-

ment de Barcelona cada diumenge de Passió,

el sr. Turell i el sr. Comelles, amb els seus

‘guardapolvos’ o bata de color de gos com

fuig. Les noies no els anàvem a veure gairebé

mai, però sempre tenien molta feina, ja que

la majoria d’homes portaven perruques i

barbes. L’escala que hi havia per pujar a

l’escenari era tan estreta que moltes vegades

quan pujaves havies de tornar a baixar per

deixar passar si no volies que t’envestis-

sin. També veig a l’Eduard Prat amb el seu

fi ll Josep, vigilant que no hi hagués cap fallo

a la trampa de la desaparició de Jesús. I veig

a l’Armando amb la burra, demanant-me que

si m’havia recordat de portar-li terrossos de

sucre, si no la burra no creia. Veig als músics

de l’Orquestra Planes de Martorell i tota la

gent del cor i tants i tantes que no hi cabrien

en aquesta columna. Em sembla, però, que

no oblidaré mai el WC, que en deien turc; era

horrorós i el pitjor de tot era l’olor. Perquè no

fes pudor hi tiraven Zotal a manta i era tan

fort l’olor que se sentia per tot arreu, ja quan

entraves per la porta que hi havia al fi nal del

túnel, l’olor d’aquell desinfectant, et venia a

saludar… Però tot plegat formava part

d’aquell estimat Ateneu on vàrem aprendre a

estimar La Passió i a conviure joves i grans i,

sobretot, vàrem aprendre a conèixer i esti-

mar el teatre.

OPINIÓD’UN TEMPS NO

TAN LLUNYÀ

Paquita Vives Llonch

IMATGES DE PASSIÓ

Per les referències que hem obtingut po-

dríem dir que el mas Vinyals és dels primers

que es construïren al nostre terme.

De l’any 899 trobem el primer document

on s’esmenta Esparreguera i és el de Gumilà

i la seva muller Pulcrídia que donen al mo-

nestir de Santa Cecília de Montserrat, dues

vinyes prop d’Esparreguera i en el lloc dit

Manonelles, dins el terme de Collbató. En

aquest document si mencionen els torrents

Malo i el dels Codols i l’església de Santa

Margarida, a Can Perellonc, de Collbató (2 de

maig de 899. P. Ribes pàg. 140).

Any 1076. Geraldo Alemany i la seva es-

posa Ermeniardes tenien en alou vinyes, ai-

gües, recs en el terme d’Esparreguera, a la

Gorgonçana, i la capella de Santa Coloma.

L’any 1366 el mas era d’Arnau Tort, casat

amb Ròmia, i de Guillem Rocafort, fi ll d’An-

tic Rocafort de la vila d’Olesa. El 1438 era de

Pere Vinyals (A) “Pere ça Fàbrega”. L’any

1467 era Arnau Vinyals. L’any 1487 era de

Joan Vinyals que el passà al seu fi ll en les

seves noces. El 1496 era de Tomàs Vinyals. El

1515 era encara de Tomàs Vinyals. El 1547

era de Jacint Vinyals, el qual a més de moli-

ner, sembla ser que es tracta d’un important

personatge aposentat a la vila i que era propi-

etari de molins i també de la barca al riu

Llobregat, a més tenia una casa de tres casals

que limitaven: a l’E amb el carrer públic, al S

amb la casa i eixida de Pere Broquetas, a l’O

amb honor del confi dent que es diu “La Clo-

ta” i al N amb la eixida de la casa de Tomàs

Vinyals, sastre de la vila. El 1553 era de Sal-

vador Vinyals i també tenia el mas Boquer i

Lo cantó del Portell. El 1635 era de Bartomeu

Vinyals i el 16.. era de Pere Vinyals. El 1667

era de Contasina Duran, viuda de Pere Vi-

nyals. El 16.. era de Pau Vinyals. El 1696 era

de Mariana, vídua de Pau Vinyals. El 1705

era de Josep Vinyals i Parellada. El 1739 era

de Josep Vinyals, fi ll de Pau Vinyals i Agnès

Perellada. El 1792 era de Rosa Vinyals Mar-

genat, viuda de Joan Vinyals. El 1875 era de

Teresa Vinyals i Vinyals, vídua amb 83 anys,

fi lla de Tomàs Vinyals Margenat i neta de

Jaume Vinyals. El 18.. era de Mª Mercè Vi-

nyals i Vinyals, casada amb un tal Domènec.

El 1890 era de Manel Domènec i Vinyals, el

qual també era el propietari de la casa del

carrer dels Arbres, que durant la guerra del

1936-1939, fou la seu de la FAI i la CNT.

Acabada la guerra s’instal·lar en aquell

edifi ci el quarter de la Guàrdia Civil que hi

restaren fi ns als nostres dies. El 1936 la ma-

sia era de Josep Mª Vila de Tarragona. Els

masovers que hi habitaven eren Joan Torres

Martí, de Piera, de 48 anys; Concepció Muset

Carné, la seva muller, de 48 anys; Joan Tor-

res Muset, fi ll, de 25 anys; Anton Torres Ca-

sanoves, de 88 anys, pare de Joan i Àngel

Esteve Torres, nét, de 10 anys.

La fi nca la comprà un pintor, Joan For-

tuny, que hi feu una gran reforma i la conver-

tí en estudi on elaborava els seus quadres.

Pintava amb una exquisida qualitat. Em con-

tà que el seu besavi era de Reus i també era

pintor, però no es pot confondre amb el fa-

mós Fortuny, tot i que podria ser de família.

Fa uns quants anys vaig tenir l’honor de visi-

tar el mas i en vaig quedar meravellat de les

obres i de la transformació que havia fet de la

fi nca rural en una gran mansió.

JOJOJJOJOJOJOJOOOOJOJOJOJOJOOOJOOOOOSESESESESESSSESESESSESESSESSESESESESESEESEEEEESESSESESSSSSSSSESSSES P P P P PPPP P PPPPPPPPP PAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPPPAPAPPPAAPPAPAPAPAPAULULULULULULUULULUULULULUUULLLULUU OO O O O OOO O OOOOOOOOOO IIII II I I I SÀSÀSÀSÀSÀSÀSÀÀSÀÀSÀSÀSÀSSÀSÀSÀSÀSSÀSSSÀSSS BABABABABABABABABABABABBABABABBAAAAABBAAATT,T,T,T,TT,T,T,T,TT,T,TTT,TTT,TT,TTTTTTTTTTT, crcrcrcrcrcrcrrrcrcrcrcccrroononoonononononnnnooooo isisisisisisisisisiiiiiiiisiiisisistatatatattataaaataaaaa llll l ll l ll l llllllllllllllllococococococococococococoocccocccococcooococcalalalalaalalallallalalalllaaaalalallllllllalaa

El Mas Vinyals

23 23

ni pitjor ni diferent, millor

Els nostres col·laboradors ‘in travelling’ per l’estranger ens ajuden a entendre com funcionen algunes coses a altres parts del món.

TRAVELLING

Que l’esport al Regne Unit es viu d’una manera diferent és una cosa que sap tot-hom, i qui no ho sap ho sospita. Qualsevol persona que estigui una mica interessada en el tema haurà llegit històries sobre equips mediocres amb més massa social que l’Es-panyol o haurà sentit a parlar de jugadors alcohòlics que s’han convertit en llegenda. I la veritat és que el caràcter distant britànic es transforma quan es posa pel mig un esde-veniment esportiu qualsevol.

No obstant això, per tal d’oferir informa-ció contrastada i fi able a l’hora d’escriure aquest mini-reportatge, em vaig atrevir a fer un petit treball de camp. Em vaig proposar assistir a un pub durant un partit qualsevol de la lliga de futbol anglesa (en un principi volia aprofi tar un partit del 6 Nacions de Rugbi, però donat que aquest és un esport minoritari a casa nostra vaig decidir que les comparacions serien complicades). Així, doncs, el local escollit va ser el George IV, un pub molt autèntic en plena Chiswick High Road. El partit va resultar ser un Manchester City-Chelsea, un dels partits més interes-sants que es poden veure ara mateix a la Premier League. Molt autòcton tot plegat.

La primera diferència que un pot veure és que el gènere femení està pràcticament oblidat: el futbol és una cosa d’homes. Si bé és cert que també a Catalunya existeix una certa diferència de gènere en aquest tipus de rituals socials, al Regne Unit aquesta és molt més evident: d’entre les 50 persones que seríem al pub vaig comptar 6 dones.

Un altre element important és el com. El futbol no es mira assegut. Bé, evidentment es pot veure un partit des d’una còmoda cadira i una taula on anar col·leccionant gots, però aleshores corres el risc que et diguin tribuner, que vindria a ser la traducció acceptada del nostre “tribuneru”. El fan autèntic, aquell

amb pedigree, animarà sempre el seu equip de peu. I si pot ser des d’un punt equidistant entre la barra i els lavabos molt millor.

Pel que fa a l’alcohol, la ingesta de cerve-sa és, simplement, exagerada. L’anglès mitjà pot beure, tranquil·lament, unes 4 pintes en les dues hores que dura un partit de futbol. I cal recordar que 4 pintes no són 4 mitjanes. La conseqüència d’això és, sovint, l’agressi-vitat. No estic dient que sigui fàcil presenciar hòsties a un pub per culpa d’un partit de fut-bol –de fet, de moment, encara no he tingut el plaer–, però el que sí que és habitual són les picabaralles dialèctiques pujades de to entre fans dels dos equips. Potser per això entrar a molts pubs amb la samarreta del teu equip no acaba d’estar del tot ben vist.

Aquesta combinació de factors es tra-dueix en un ambient difícil de descriure i que ens roba el cor a tots els amants del futbol, rugbi o el que sigui. Els anglesos fan d’aquestes estones autèntiques catarsis col-lectives, no existeix res més enllà de la pan-talla i la pinta. Veure homes beguts que viuen el partit del seu equip com si els anés la vida, és una imatge que es repeteix setmana rere setmana a qualsevol pub de la ciutat.

Ara bé, allò que és realment envejable és la clarividència que tenen per donar als partits la importància que es mereixen: el que passa durant el joc, allà queda. No és estrany veure que aquells dos que fa una estona esta-ven a punt d’arribar a les mans, després dels 90 minuts estan compartint una cervesa a la barra. Potser és degut al caràcter amateur que té l’esport al Regne Unit, ja que pràctica-ment tothom, sense importar l’edat, practica esport regularment, però no deixa de ser mo-tiu de sorpresa i d’admiració veure amb quina claredat tracten l’esport com el joc que és.

I d’això n’hem d’aprendre molt. I de cervesa.

Sports in UKEdmon Piqué, des de Londres

setsetset24

PREMI REGINÓ A L’INSTITUT DEL CAIRAT

L’Institut El Cairat ha obtingut un Premi Recerca Jove, els antics premis CIRIT, concretament l’apartat del premi Reginó, amb el treball “La dona a l'Espar-reguera de la transició (1973-1983)” d’Andrea Llamas Olmedo i Marta Negre Orriols, dirigit per la professora Joana Llordella. Per quart any consecutiu i amb l’ob-jectiu de fomentar l’interès per la recerca en relació a les dones i les seves aportacions a la societat, el premi Reginó reconeix el millor treball de recerca en aquest àmbit. Reginó és el nom d’una de les primeres dones reconegudes pel seu treball científi c, en concret, era una dona jueva de Barcelona que va ser autoritzada per practicar la medicina per Pere III el Cerimoniós.

No ho sé si mentre escric aquestes línies

la nova biblioteca, ubicada en el solar on

molts dels nostres avantpassats en època de

la darrera República, hi van deixar hores,

suors i diners per construir-hi un magnífi c

espai pel teatre, la música i posteriorment el

cinema, està ja oberta al públic. No ho sé.

Malauradament, l’antic Ateneu després de la

dictadura, així que va tornar a mans del po-

ble via ajuntaments democràtics esperonats

per una forta pressió popular, ja era una

desferra física i poca cosa se’n podia aprofi -

tar. Diríem que al cap del temps torna al

poble l’edifi ci que se li havia espoliat, ara

transformat en biblioteca.

Ja tenim biblioteca (?), però així com

passa amb aquests tipus de construccions,

no hi ha manera d’acabar-les i en conse-

qüència els acabats són de passa que t’he

vist. Vegeu, si no, la façana exterior. Ja tenim

biblioteca (?), i així com passa en aquests

edifi cis emblemàtics, s’obren amb retard a

causa de les males gestions municipals suc-

cessives i tot queda solucionat amb la barro-

era expressió de: “només falta la llum”. Ja

tenim biblioteca (?), i així com és habitual

amb aquests tipus de serveis, serà adminis-

trat per l’ajuntament de torn amb el sentit

corporativista habitual. Ja tenim biblioteca

(?), i molt em temo que el mateix partidisme,

propiciat per conjuntures externes al poble

però sempre amb arrel política, farà que

aquest equipament arribi amb l’evident des-

fasament pressupostari, i de nou haurà de

ser la gent del poble la que amb suor i escu-

rades butxaques serà obligada a pagar-ho.

Moltes vegades hem sentit parlar de la

famosa i reconeguda Escola de Bibliotecàries

de la Mancomunitat (1915) i de la promoció

que se’n feia de la lectura. El franquisme co-

neixedor del perill de la lectura no hi va per-

dre gens el temps. En els anys de la Democrà-

cia, conscients de la feina que hi havia per fer,

les institucions van anar construït nous equi-

paments sovint excessius i cars, que han ser-

vit més per la cultura d’aparador que no pas

per la formació les persones. I així estem,

amb crisi, però, de tota mena.

OPINIÓPER AMOR A L’ART

Carles Reynés Montoriol

BIBLIOTECA (?)

PARADA CULTURAL

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

38 anys

al seu servei!

L’ACTOR QUIMET PLA A L’INSTITUT EL CASTELL

L’actor Quimet Pla ha presentat a Esparreguera l’obra “Colors”, una producció i creació de la seva companyia. L’Escola Pau Vila, Roques Blavesa els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut El Castell varen tenir l’ocasió de gaudir d’aquest espectacle. Quimet Pla col·labora sovint fent tallers per als alumnes del Batxillerat Artístic, i en aquesta ocasió els ha ofert la possibilitat d’assistir a la preestrena d’aquest es-pectacle adreçada a un públic infantil (entre 10 i 12 anys). Cal dir que tant els alumnes de Cicle Superior de Primària com els de 1r d’ESO van gaudir d’allò més amb l’energia, l’humor i saber fer dels actors de la Companyia de Quimet Pla.

TEATRET - FESTIVAL LOLA“EXCLÒS” CONCLOU EL LOLA

El Festival Lola ha tancat l’any amb una producció de Tramateatre i amb un text d’un dels seus mem-bres, Gerard Bidegain. Una proposta agosarada i intel·ligent, de camí entre la crítica i la sàtira, que exposava, a partir d’un text d’Erasme de Rotterdam, una fi cció sobre la suposada arribada del Papa Juli II al regne del Cel i com aquest és qüestionat pels seus actes. La corrupció, la degeneració i el crim per l’ambició de poder, són sacsejats de manera que l’obra esdevé d’una total actualitat.

25

BARRUTS

OPINIÓAPASSIONAT PER

L’ESPÀRREC

Gerard Bidegain i Figuerola

Fa dies que se’ns avisa que el maleït esca-

rabat morrut –a qui a partir d’ara anomenaré

barrut– s’està carregant les palmeres del nos-

tre poble. Em sap greu ser groller, però aques-

tes coses em treuen de polleguera. El barrut es

veu que entra dins el cor de la palmera i se’l va

menjant, fi ns que es podreix i l’arbre mor. Di-

uen que el tractament per acabar amb el barrut

sí que existeix, que no és pas una utopia, però

que és molt car i, per tant, no entra dins del que

anomenaríem “prioritats”. És una llàstima.

Abans, quan entraves a Esparreguera per la

Creu, una sèrie de palmeres en renglera et do-

naven la benvinguda. Era una mena de colum-

nata natural, mig gaudiniana, una sensació

estranya de ser en un petit paradís de comarca.

Les palmeres de la vila, aquell lloc on quedaves

amb els amics de petit, eren un lloc de referèn-

cia. La palmera “del xino”, emblema per tots,

ja no estarrufa les fulles davant el restaurant.

El barrut també se la va carregar. L’altre dia ho

comentàvem: en desaparèixer ens deixa una

sensació de buit. Aquí hi falta alguna cosa. Al-

guna cosa d’aquelles que sempre hi són i no hi

parem mai l’atenció i que, quan falten, es fan

notar. Coses que formen part del nostre dia a

dia, de la nostra escenografi a diària. Éssers

vius que no parlen (perdonin que em posi

sentimental) però ens acompanyen.Ara bé,

personalment deixin que posi èmfasi en unes

palmeres en concret, les que em sabrà més

greu d’acomiadar: les mítiques palmeres de la

Passió. Toquem fusta, que el barrut no hi posi

el nas, perquè aquelles palmeres sí que són un

mite. Reben actors, músics, públic... reben

Esparreguera i tot aquell que ve per veure-hi la

seva Passió. Fan de cobert pel pessebre que

s’hi instal·la des de fa anys, i de pipí-can pels

barruts (ara no em refereixo als escarabats). I

també és un petit recinte que recrea aquella

Terra Santa que els quadres de l’espectacle ens

evoquen. Quin bell lloc per reposar. Però el

barrut no es deixa pas comprar per trenta

monedes de bon argent... Esperem que tingui

pietat i no s’acabi de carregar aquests petits

símbols de la vila.Sant Miquel, s/n . ESPARREGUERA

samy’sCONFECCIONS

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRÉ

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

GENER I FEBRER DE 2014PATRONAT PARROQUIALCONCURS DE TEATRE - EULÀLIA BALAGUER

El concurs de teatre d’àmbit amateur que orga-nitza el Patronat Parroquial ha arribat aquest any al quart certamen. Dedicat sempre a alguna persona esparreguerina per la seva dedicació al teatre i al Pa-tronat, aquest any porta el nom de l’Eulàlia Balaguer. Cinc companyies han sigut escollides entre més de quaranta que s’han presentat a concurs. Cinc obres formen el programa que, de moment, està resultant molt satisfactori. El públic és qui dóna el seu vot als espectacles i un jurat format per persones de dife-rents àmbits, premiaran als actors, els directors, les companyies i els muntatges escènics.

DIUMENGE 9 DE FEBRER DE 2014PLAÇA SANTA EULÀLIADIADA CASTELLERA

Un any més, i ja en van 20, els Castellers d’Espar-reguera arrenquen la temporada a casa amb l’actuació de Santa Eulàlia. L’any passat van començar amb dos castells de 7 pisos, i l’objectiu d’enguany és fer-ne tres: el 4/7, 4/7 amb agulla i el 3/7. La temporada passada va ser una de les millors de la colla on es van descarregar castells inèdits pels bordeus, com el 7/7.

DEL 9 DE MARÇ AL 4 DE MAIG DE 2014TEATRE DE LA PASSIÓ D’ESPARREGUERATEMPORADA DE PASSIÓ

Enguany el calendari de l’espectacle de La Passió d’Esparreguera s’ha vist alterat, ja que la Pasqua és alta, per tant començarà i acabarà una setmana més tard del que és habitual. Les funcions de tarda seran els dissabtes 29 de març i 26 d’abril, que l’espectacle començarà a les 18h. Com a novetats d’aquest any, l’Enric Fernández ha estat seleccionat com a nou Sant Joan i l’equip directiu de l’espectacle apostarà per un fi nal més impressionant per l’obra, una assignatura pendent de temporades anteriors.

setsetset26

PARADA CULTURAL

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERA

Av. Generalitat, 32T. 93 770 34 07

ABRERA

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA

T. 93 777 53 22

tractaments facialstrataments corporalsmanicura | pedicura

depilaciósolàrium

maquillatge

bellesa i benestar

12 FEBRER - SANTA EULÀLIAATENEUCONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA D’ESPARREGUERAFa moltíssims anys, gairebé de tot fa moltíssims anys, que la Banda és la música i el color

de la Festa Major d’Hivern, una música amb sabor de cafè i de pasdobles. La Banda ofereix pocs concerts anuals però en dates signifi catives, festa major, Santa Cecília, Santa Eulàlia i desfi lades dels Tres Tombs. La Banda és dirigida per David Parras i compta amb una quarantena de músics. Les actuacions de la Banda ja han esdevingut una tradició, i cada vegada s’esforcen per oferir diversitat i noves interpretacions, acompanyades de les peces que tothom espera, com és el cas d’aquest proper concert amb els seus pasdobles i marxes.

8.9.12.16.22.23 DE FEBRER DE 2014RESTAURANT IBARRA“EL TEMPS I ELS CONWAY”

Una nit de 1919, amb la Primera Guerra Mundial recentment acabada, els Conway, una família benestant de les províncies angleses, es reuneix a casa amb els seus amics i coneguts per celebrar una festa d’aniversari. Una nit plena de desitjos, amor i somnis de futur... Però qui pot controlar el pas del temps i les seves conseqüències?

Jaume Rovira posa en vida per primer cop a Esparreguera, aquest text brillant de J.B. Pri-estley, al Saló Restaurant Ibarra.

23 DE FEBRER DE 2014Club Excursionista EsparregueraVII MARXA DEL MONTSERRATÍ

El Club Excursionista organitza per setè any consecutiu la Marxa del Mont-serratí, una marxa que ha esdevingut un referent en aquesta modalitat i que porta a més de 500 persones, d’Esparreguera i de fora, a participar de la Jorna-da. La Marxa està adreçada a una àmplia diversitat d’usuaris i per això crea un recorregut amb dues opcions: 13 i 21 km. La bona organització i la difusió que han sabut fer de la Marxa fa que l’èxit vagi creixent any rere any. Podeu trobar tota la informació, tant pel que fa al recorregut com la manera de subscriure’s, a la seva web www.clubexcursionistaesparreguera.com/mmontserrati

27

És molt bella la comarca…t b

Descripció: Esparreguera - Can Rubió - Coll de Rubió - Collbató - Coves de Salnitre - San-ta Cova - Monestir -Pas dels Francesos -Sant Benet - Trinitats -Santa Cecilia - La Foradada - Coll de Guirló - Can Salses - Can Jorba - Vinya Nova - Collbató - Camí veïnal - Esparreguera Recorregut: Recorregut pensat per gent ca-nyera, donat el desnivell i la durada, també pel terreny doncs hi ha corriols montserratins (pedres), escales, i terreny força accidentat. Comencem a Can Comelles, per pista fi ns a Can Roca, on prenem direcció Collbató per Can Rubió i Coll de Rubió, creuem la carretera B-112 pel forn de Calç, un cop arribem a l’Ermi-ta de la Salut, pugem a les coves del Salnitre, on prenem el camí marcat amb senyal vermell i blanc del GR-5, aquest en forta pujada ens porta fi ns al Monestir passant per la Santa Cova, aquest últim tram encimentat. Un cop a la plaça del Monestir, la creuem pujant per les escales que hi ha a tocar de les fonts, sempre en forta pujada (escales), arribem al Pla de Santa Anna on prenem el camí marcat a Sant Benet, continuem pujant escales, tot aquest tram i fi ns al Coll de Guirló es troba marcat com GR7-2, passem per l’Agulla de la Trumfa i l’ermita de Trinitats, en aquest punt girem cap al nord-oest, sempre pel GR, a partir d’aquest punt s’obre una magnífi ca vista de les parets nords de Montserrat, Cavall Bernat, Diables, Patriarques, Aeri, Serrat del Moro, Ecos, Fra-res i Agulles. Aquest tram és un pujar i baixar

continu, passem per Santa Cecília i Canal de la Llum, desviació que deixem a l’esquerra. El GR va paral·lel a les parets fi ns a arribar sota la Canal del Miracle on hi ha un tram d’es-cales i passamans, aquest curt de pujada, arribem al Coll de Guirló passant per sota de la Cadireta i Foradada, aquí prenem direcció est, el camí es fa més ample per convertir-se en pista un cop baixem direcció a El Bruc, sense arribar-hi ens desviem per Can Salses, per la pista de Can Jorba, continuem per la mateixa pista fi ns a la Vinya Nova i Collbató. Creuem el poble i prenem el camí veïnal fi ns Can Roca i retornem a Esparreguera. Dades: 34,4 km de recorregut, 1.262 m desni-vell positius, punt més alt Ermita de Trinitats (941m) Durada: aproximadament de 8:30h amb cur-tes aturades, cal sortir ben d’hora. Cal dur: Calçat i roba adequada per l’època, aigua (en trobarem a la Salut i al Monestir) i màquina de fotografi ar, depenent de l’hora les vistes són impressionants.

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i asumibles, tot i que aquest és per a gent disposada a caminar i amb una certa preparació.

Volta a Montserrat

floristeriaCASA VIVESc/ Hospital, 47 ESPARREGUERA T. 93 777 13 93

DIFICULTAT

setsetset28

Per formació –o “deformació”– professional, cada cop estic més

amatent amb el valor de les paraules, amb llurs signifi cats, amb les

diferents accepcions –més o menys reeixides, adequades– segons la

intencionalitat, tot sempre molt complex…; expressions eufemísti-

ques, extretes d’un context o bé inserides, per tal de canviar-ne o ma-

tisar-ne el sentit global. Per descomptat que no vull entrar en el llen-

guatge específi c que s’utilitza en els processos judicials o en la judica-

tura en general, aquí sincerament m’hi perdo… Desitjaria, tan sols,

que intentéssim ajustar el mot a allò que realment volem dir; no cal

exagerar, com tampoc minimitzar; es pot emfasitzar, però no tergiver-

sar, altrament ens apropem a la mentida.

Vivim temps convulsos –per diferents motius– tensos, i això fa

que en gran mesura hi hagi una certa tendència a carregar la parau-

la de tot aquell matís més explosiu, podríem dir-ne…; la qual cosa

provoca una reacció igualment intemperant, si més no, que l’acció

primera.

Tot ve a tomb d’unes paraules i/o expressions sentides i llegides

recentment. Analitzem-ne algunes: s’ha anomenat fractura al pos-

sible desacord, o discrepància, familiar en un tema com és el procés

de consulta pel Dret a Decidir. Tot seguit em pregunto; a) els

membres d’una família estan tots obligats a tenir el mateix criteri?

No fa que la uniformitat, pel que sembla exigida, recorda temps

pretèrits i d’un record nefast?; i b) no fractura més recollir signatu-

res per tal d’impugnar l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalu-

nya, posteriorment pel Congrés de Diputats –amb “ribotada” prè-

via– i fi nalment aprovat, també, via referèndum pel poble català?

Per tant, qui trenca? No és això una provocació a la confronta-

ció, no ja familiar, sinó de tota la ciutadania?

I… sense anar tan lluny, la líder del mateix partit a Catalunya

acaba de relacionar, d’alguna manera, el patiment sofert pel poble

basc, derivat de la violència d’ETA, amb el procés català, absoluta-

ment democràtic. D’això se’n diu estendre ponts de diàleg?

ELS VALORS I LA PARAULA

OPINIÓUNA REFLEXIÓ

Josep Maria Brunet, mestre

Continuant amb les expressions… “sense violència es pot par-

lar de tot” (País Basc). Sí, de veres? Aquell país es troba actualment en

una etapa relativament “dolça”, quant a la violència. No està tot fet,

certament, calen fer molts passos encara, però… on és el diàleg? Si no

m’equivoco, qui ha començat a esbrossar el camí no sembla pas que

hagi estat el partit que es troba en el govern central. No es pot fer un pas

més vers l’acostament?

Una mostra més d’incontinència verbal la tenim en la de l’alcaldes-

sa de Madrid davant les protestes ciutadanes, a causa d’unes preteses

reformes urbanístiques a la ciutat de Burgos. Encara que es produïssin

uns aldarulls, no absents de violència, val a dir-ho, però n’hi havia tant

com per dir que “condemnava l’atemptat”, fi ns i tot en aquells dies

en què la protesta era incipient? En què, o en qui estava pensant? Si us

plau, com es pot passar d’una manera tan frívola del “relaxing cup” a

l’esmentada expressió?

Tinc tota la impressió que se’ns està inoculant la cultura de la por,

del que ens pot passar si decididament optem per la sobirania: fora,

tot són tenebres; quedarem exclosos de tot; famílies que restaran

separades; que el “petit” sempre és el perdedor, si s’escindeix del

“gran”… Tot un reguitzell d’amenaces que no s’acaba de veure clar qui

les fa: la UE?, o potser el nostre Estat protector?

Ja fa un temps, tractava, en una de les refl exions, que calia una rege-

neració democràtica, ara hi afegiria que cal també una regeneració del

llenguatge; cal oblidar tot aquell que sigui hostil per a la bona convivèn-

cia. Optem per il·lusió en lloc de desencís, esforç i sacrifi ci i no per

indolència, entesa enfront de trencadissa; llum i claror i defugim

la tenebra, i fi nalment siguem optimistes –lluitem per ser-ho– ja que

el 2014 és un any per a l’esperança.

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

Dr. Miquel Massana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

“Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa...” (Salvador Espriu)

2929

VERSIÓ 2014 NÚMEROS 70 i 71 (febrer-juny 2003) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Portada número 69

Editorial número 69

per Redacció

“Els Sets de la revista 777 ja són tota una

institució a Esparreguera. (...) Un premi és

una casualitat, i sovint com els atletes, els ve

d’unes mil·lèsimes que la història els recordi

o no. Per això, un any més, Esparreguera tor-

na a fer la Passió, i continua jugant a futbol i

a bàsquet, i es belluga pels desvalguts, i bus-

ca les millors persones per l’Ajuntament, i

farà més teatre, més ràdio, més festes... i re-

vistes com aquesta i, si cal, continuarà cri-

dant amb energia: No a la guerra! *10.000.000

de persones a tot el món s’han manifestat en

contra de la Guerra. En acabar aquesta edito-

rial, l’exèrcit dels EUA, amb l’afegit de GB,

Itàlia i Espanya, són a punt d’envair l’Irak.”

El meu poble, m’agradava

Per Mercè Foradada

“L’any passat va ser el 50è aniversari de la

realització a la nostra vila de la pel·lícula El

Judes. Així vaig poder tornar a visionar el fi lm,

i el fet de reveure el nostre poble tal com era

em va produir un sentiment de nostàlgia i

abandó. Hi havia coses a millorar… d’acord,

però avui, dissortadament, l’afany de lucre i

l’especulació l’han desmillorat molt. Jo, amb

els meus cinquanta i tants, segueixo espe-

rant que els obstacles acabin desapareixent,

més o menys com els blocs de pisos que em

roben el paisatge.”

“Hem signat un somni”, Esparreguera Cen-

tre de les Arts Escèniques

Per Redacció

“Esparreguera ha posat en marxa un pla per

a formar els joves en diferents disciplines

artístiques i recuperar el paper destacat en el

món de la cultura i l’espectacle comarcals.

L’Ajuntament, el Patronat de La Passió i el

Centre per a la Recerca de les Arts del Circ

(CRAC) han signat un protocol per crear un

Centre de les Arts Escèniques. Els objectius

d’aquest centre seran donar formació profes-

sional i universitària i afavorir la recerca i els

treballs experimentals en el teatre i el circ.”

A més també explicàvem...

ARRANJAMENT. Es fan obres de remodelació

i arranjament al Mercat Municipal.

BENZINERA. L’Empresa Repsol desmantella

la benzinera de Can Roca, després de més de

deu anys sense funcionar.

CARRETERA. Després de dotze anys d’espe-

ra, els veïns de l’antiga Carretera (F.Macià-F.

Marimon) ja comencen a veure possible el

seu somni de convertir-la en un passeig.

DONATIU. Ramon Cuello dóna a La Passió les

seves escultures “Tristesa” i “Pessebre”.

ESCORXADOR. Es preveu remodelar l’antic

escorxador municipal i fer-hi un centre d’acti-

vitats de tipus cultural.

FIL. La consellera de Benestar i Família de la

Generalitat, Irene Rigau, inaugura el FIL (Fun-

dació d’Integració Laboral).

GALA. La SGAE encarrega la direcció de la

gala dels premis de teatre nacional al ballarí i

coreògraf esparreguerí Ramon Oller.

HISTÒRIA. El CER presenta una publicació

de les esglésies, ermites i capelles d’Espar-

reguera.

INICIATIVA. S’idea el projecte Passionarium,

una base de dades sobre totes les Passions

de l’àmbit europeu.

JAUME I. Tramateatre inicia la temporada de

teatre al Teatret amb Lo rei Jaume I el con-

queridor, de Serafí Pitarra.

LIZARAN. Anna Lizaran intervé en El retorn

del desert, de Bernard-Marie Koltès, al Teatre

Lliure, sota la direcció de Carme Portacelli.

NOVETAT. Es crea el Consell Assessor de la

Gent Gran, un organisme que vetlla per les

necessitats d’aquest col·lectiu dins l’àmbit

municipal.

OBRES. Es preveu l’inici de les obres d’arran-

jament del campanar de l’església de Santa

Eulàlia.

PASSIÓ. La Passió presenta la seva tempora-

da 2003 al Teatre-Museu Dalí de Figueres.

REHABILITACIÓ. Es posa en marxa el pla de

rehabilitació de Can Sedó.

SOMNI. Es projecta l’edifi cació d’un Centre de

Formació de les Arts (teatre, dansa i música)

a Esparreguera, així com una remodelació del

Teatre de La Passió.

TROFEU. La colla sardanista Jovenalla de La

Passió rep el premi a la millor colla completa

2002.

URBANISME. Es projecten dos ponts que

uniran el Barri de la Plana i el nucli urbà: una

passarel·la metàl·lica en forma d’arc per als

vianants, i un pont per a vehicles entre els

carrers Vallespir i Balmes.

VISITA. Artur Mas, conseller en cap de la Ge-

neralitat, presencia la representació de La

Passió del 12 d’abril.

Coses que passaven...

Coses que es deien...

Pàgina 27 número 70 Pep, Aura, Anna, Tatiana, Raül i

Esteve. Campanya intermunicipal contra les drogues.

Pàgina 14 número 70 Acord a tres bandes. Abril 2003.

setsetset30

al monestir, ho vaig deixar, veia que hi havia molts altres monjos que en sabien més que jo. Em vaig dedicar a altres coses, no pas a la música”.

El Pare Pius, procedeix d’una família

de pagesos, però el seu pare era fuster. “A casa no n’hi havia de llibres, però recordo la presentació d’una editorial de la qual em va cridar molt l’atenció un llibre d’astronomia. Va ser el meu primer llibre. Ara encara llegei-xo una revista científi ca sobre astronomia, però moltes coses no les entenc. Són molt específi ques. M’interessa la relació que hi ha últimament entre la física quàntica i els evangelis, és un tema molt inquietant”. Gràci-

es a la Quimeta de Cal Sala, de les gasoses,

l’any 1944 li van oferir feina de tipògraf al

Monestir de Montserrat, allà se li va obrir el

món humanístic –la història i les llengües

clàssiques– i el monàstic. “I em vaig decan-tar decididament per l’estudi i la religió”. Els

seus pares tot i que no eren gent de Missa al

L’ENTREVISTA

Carles Reynés i Gerard Bidegain

Pius-Ramon Tragan (Esparreguera, 1928), monjo del Monestir de Montserrat

“De petit no m’agradava anar a escola, era una tortura, alguna vegada fi ns me n’havia es-capat. Recordo que hi havia algú que em do-nava caramels perquè no plorés i m’avingués a anar-hi”. Tot fent memòria de l’escola del

mestre Tomàs Cabeza i d’alguns dels com-

panys amb els quals havia compartit pupitre

recorda: el Remí Reynés, el Joaquim Mach, el

Ramon Torruella, el Quimet Puig… “El Quimet era una persona intel·ligent i dotada d’una gran visió còmica. Havia rigut molt amb ell”. En Pius també va anar a l’Escola Nova Uni-

fi cada, però sobretot emfatitza les classes

nocturnes del mestre Manuel Pallejà. “Allà hi apreníem francès i vaig conèixer l’estudi de manera organitzada i potser fou on es va despertar el meu afany de conèixer”.

A ca l’Agustina Castells de Buch va coin-

cidir amb el Josep Borràs. “El Josep era una eminència en el fet musical, s’hi ha dedicat molt i ha tingut llarg recorregut. Jo havia estudiat piano, però quan vaig arribar aquí

L’ENTREVISTA

©cr

eyn

és

Així que deixes enrere la porta

verda de la porteria del monestir,

les escales nobles et condueixen en

silenci a la recepció del primer pis,

on s’avisa a la persona amb qui t’has

citat. El Pare Pius, tot i la indumen-

tària negra, pròpia dels frares bene-

dictins, mostra un aspecte jovial i

sol·lícit. Va néixer a Esparreguera, al

carrer Montserrat, l’any 1928, però

l’edat no li impedeix ser àgil, pujant

i baixant les escales i caminant pels

passadissos que condueixen al seu

despatx, just a quatre passes de la

mítica Biblioteca de Montserrat.

Aquí estarem tranquils. És cert, hi

regna un silenci absolut. Només, de

tant en tant, sentim el so d’un re-

llotge de cu-cut. Estem davant d’un

savi de 85 anys en ple segle XXI.

31

sonatge molt més complex. Però també s’ha de tenir en compte que, evangèlicament, la vi-sió que es dóna de Jesús és molt allunyada de la històrica. Com a espectacle ja és una altra cosa”. És molt afi cionat al cinema. A Roma

en veia molt i sempre li agradava veure’l amb

algú, “per poder discutir la jugada i aclarir, si calia, alguna cosa que no s’havia entès. Amb el cinema s’ha d’estar molt atent i saber lligar caps”. També gaudeix molt la música, sobre-

tot barroca i clàssica, i se sent atret per la

veu de Montserrat Cavallé. “Sempre m’agra-da escoltar música mentre faig alguna cosa, mentre faig el llit, per exemple”. A hores d’ara

està llegint el llibre del polèmic teòleg suïs

Hans Küng: “Retornem a Jesús”, que aquí no

ha estat traduït encara.

‘‘He procurat entendre les coses abans que me les expliquin’’

fi nal ho van acceptar: “–Si ho vols fer, fes-ho”. I amb divuit anys va entrar al Monestir.

“El món del saber és meravellós, al Monestir he après moltíssimes coses. Però el deure de treballar el vaig aprendre a casa”.

És monjo i capellà, per això va estudiar

durant set anys fi losofi a i teologia. Quan ell

era jove, al Monestir eren cent vint monjos;

“ara en prou feines passem la seixantena. I la mitjana d’edat és de més de seixanta anys. És el problema que tenim”. Per altra banda,

explica que ha desaparegut aquell antic rigor

propi de l’orde i també aquell poder jeràrquic

que tenia el pare abat. “La comunitat funci-ona amb menys rigidesa, s’ha sabut adaptar als nous temps i a les noves circumstàncies. Recordo que abans molts monjos només tornaven a casa quan s’havien de signar els testaments, o quan es llegien i molts cops no baixaven ni per l’enterrament de familiars. Era molt més de clausura que ara”.

Ens explica que va coincidir amb l’Abat

Escarré, de qui va ser secretari durant molts

anys, tot i que sempre el va induir a l’estudi.

Aureli Maria Escarré esdevingué molt cone-

gut arran de les seves declaracions al diari

Le Monde, on criticà durament el règim fran-

quista. “Amb l’Abat Escarré vam anar a Sara-gossa a veure a la presó al que seria president de la Generalitat, Jordi Pujol”.

El Pare Pius va estudiar a Roma, Munic,

Jerusalem i Estrasburg i és en aquesta ciutat

on va donar les primeres classes a la facultat

estatal. “Allà tenia un bon sou, i vaig coincidir amb molts immigrants espanyols. Gràcies al suport de l’ambaixada espanyola vaig fundar-hi una escola pels fi lls dels immigrants, per-què poguessin fer el batxillerat”. A Roma, on

hi va residir durant quasi vint-i-cinc anys va

ser professor, i posteriorment degà i rector,

a l’Escola Benedictina de Sant Anselm, que

estava dins de l’orde.

De nou a Montserrat l’any 1997 recorda

amb il·lusió la continuació de la tasca del

seu mestre, el Pare Ubach, arqueòleg que li

va deixar moltes peces de la col·lecció del

museu per catalogar. També ens destaca la

tasca del Doctor Roca i els seus estudis de

papirs, que es van poder conservar al fons

del Monestir en traslladar-s’hi a viure el ma-

teix Roca fi ns a la seva mort.

D’Esparreguera en conserva força re-

cords. Havia vist La Passió a l’Estrella. “La Passió que es representa ara ofereix una visió molt simple de Jesús de Natzaret, i és un per-

Al llarg de la vida el Pare Pius ha viatjat

per EEUU, l’Amèrica Llatina i per tot l’Orient

mitjà. “No conec la Xina, i em sap greu, per-què actualment té molta importància. Ara, però, ja no hi aniré”. Coneix molt bé la situació

mundial i el procés polític que s’està vivint a

Catalunya. “No sé per on agafar-ho. Trobo que no és convenient l’enfrontament constant entre Catalunya i Espanya, malgrat tot, la co-munitat del Monestir és molt optimista i crec que tot seria molt més fàcil si Madrid fos més dialogant”.

En cap moment de l’entrevista dóna la

sensació d’estar davant d’una persona que

ha patit i superat malalties com la tuber-

culosi o el càncer. “A partir del 1959 ja no he estat més malalt. Tinc plena consciència que sóc una persona gran, però no em sento dèbil. Sóc feliç tal com visc i estic molt content de la vida que he portat. He viscut molt bé, pendent de l’estudi i dels altres”. Pius recorda que s’ha

d’estar per la gent que pateix. “Contemplar no serveix de res si no s’ajuda”. Per això està

força satisfet amb el nou Papa Francesc, “perquè ha sabut passar de la doctrina a la persona; i això és important”.

La seva fi gura rígida i la seva agilitat

confonent-se pels passadissos de la lle-

gendària biblioteca de Montserrat, mentre

ens l’ensenya entusiasmat, emmarquen un

home accessible, savi i obert al món. “He procurat entendre les coses abans que me les expliquin”. No és estrany que, en treure el

nom de Mossèn Cinto Verdaguer, un viatger i

excursionista nat, ens faci un lleu somriure

còmplice. “Ah! I no patiu si no surto bé. Els vells mai no fem goig a les fotos”.

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

■ Lesions de tendó, múscul i lligaments■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

■ Columna vertebral, cefalees tensionals i d’origen cervical

■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ACTIVITATStai-chiiogapilateschi-kungkung fu adults i infantil gimnàstica per a gent grandansa teràpia i creació artísticaswingconstel.lacions familiars

TERÀPIESacupuntura quiromassatge shiatsuosteopatiaaiurveda naturopatia homeopatia reikiflors de bach astrologiakinesiologiadrenatge límfàtic

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4 T. 93 173 81 75

pastissers artesans

carrer sant joan, 3108292 esparregueratel. 93 770 81 84

carrer gran, 5208292 esparregueratel. 93 777 29 52

SAPS QUE ELS ABDOMINALSCONVENCIONALS PODEN SER FINS I TOT PERJUDICIALS?

ABDOMINALS HIPOPRESSIUS

A Fisioteràpia REVERS fem grups reduïts de matí i tarda amb resultats excel·lents. Sabem i podem garantir que:

• Millora de rendiment esportiu

• Tonifi ca la paret abdominal

• Redueix problemes relacionats amb les petites incontinències urinàries per l'esforç

• Disminueix els dolors lumbars inespecífi cs per debilitat muscular

• Millora el trànsit intestinal i disminueix el restrenyiment

• Millora la circulació de les extremitats inferiors