LA REVISTA DE 1er ESO C

1

1r d’Eso C

Projecte Comunicació

What’s?!

2

1r d’Eso C


índex

Portada (pàg 1)

Índex (pàg 2)

Reportatge: tres mesos i el canvi… (pàgs 3 i 4)

Los alumnos de primero de la ESO revolucionan los Maristes de Badalo-na (pàg 6)

Celebracions:

Récord de puntos en Xim i Xesca (pàg 7)

El dia de la Paz vivido en el colegio (pàg 8)

Llega la Semana sed (pàg 9) La solidaridad tiene otro nombre para los maristes: semana sed (pàg 10) Un euro solidàri (pàg 11) Concierto (pàg 12) El cuento (pàg 13)

Entrevista:

Entrevista a l’Alcalde de Badalona (pàg 14) Reportatge “La importància dels estudis” (pàg 15,16 i 17) Entrevista a Eva de Luís (pàg 18 i 19) Reportatge “Polseres vermelles, ajuda?” (pàg 20,21,22) Entrevista a la doctora M. Dolores Sintes Matheu ( pàg 23) Entrevista a David Bernabeu (pàg 24 i 25)

Conferències :

Conferència de l’Anna borràs (pàg 26) Conferència del Carlos Zanón (pàg 27)

Passatemps (pàg 28 i 29)

3

Després d’uns quants mesos de treball, per fi hem acabat la nostra revista, en la que hem recollit molts temes de la nostra escola, Maristes Champagnat. Ens ha portat temps, però tot i així ho hem fer amb moltíssima ilusió i moltes ganes ;) . Així doncs, esperem que la disfruteu al igual que nosaltres hem disfrutat fent-la.

Atentament, els alumnes de 1er d’Eso C

4

1r d’Eso C


WH AT ’S ?!

Avui, parlarem d’un fet que suc-ceeix any rere any: el pas de pri-mària a secundària. Aquest fet provoca canvis emocionals i edu-catius a molts joves de dotze a tretze anys, tant bons com do-lents. En aquest reportatge parla-rem sobre aquests canvis i com els alumnes els han assimilat.

Un dels canvis més importants i

radicals de primària a secundària

sempre és “l’esforç”. La majoria

d’alumnes han coincidit en què,

tant els exàmens, com els temes

que es tracten a diferents matèri-

es a classe, són molt més compli-

cats què no pas els de primària,

encara que han discrepat molt

més amb el tema dels treballs in-

dividuals i en grup, ja que sem-

bla que cadascú, te el seu propi

punt de vista. Diversos alumnes

han coincidit en que no és que

s’han de profunditzar més,

siguin més difícils, sinó,

què d’altres han dit què

són iguals de difícils i/o

fàcils que els de primària i

d’altres, què la dificultat

depèn dels alumnes amb

els que treballis, en el cas

dels treballs en grup. En-

cara què sí que han coin-

cidit tots en una cosa: en

que s’han d’esforçar més.

Durant aquests darrers anys a primària, els alum-nes solament havien tin-gut com a màxim quatre o cinc professors/es, en canvi, aquest any, els alumnes de primer d’ESO, han tingut per primera ve-gada un professor/a per a cada matèria. Això, als alumnes, els hi ha semblat bé, i han afirmat que és una bona manera de conèixer a més gent i va-loren, positivament, l’es-pecialització de cada pro-fessor en la seva matèria.

Fins ara, com a llengua

estrangera, solament es

treballava l’anglès però

una miqueta per sobre, a

secundària s’hi afegeix

una nova llengua a

les vides dels alum-

nes: el francès. Els

alumnes han accep-

tat aquesta nova

llengua perfecta-

ment, afirmen, què

és una mica difícil,

però que l’han d’a-

prendre perquè la

consideren molt im-

portant, tal i com ha

de ser. Sobre l’an-

glès, hi ha agut dife-

rents opinions, algu-

nes persones diuen

què és igual, encara

que s’ha de dir que

moltes d’aquestes

persones, d'extraes-

colar, fan anglès,

d’altres que el ritme

de treball és més dur

ja què hi entren te-

mes més difícils,

però que forma part

del creixement, hi

d’altres, què hi ha

agut un bon gran

canvi, tant per part

del professorat, com

per part del temes.

TRES MESOS I EL CANVI...

5

Una molt bona i positiva di-ferència a secundària, són els temes tractats a l’hora de tutoria. D’entre tots aquests temes,el què més ajuda als joves de secundària, és el de l’autoestima.

A aquestes edats, l’autoesti-ma dels alumnes, general-ment, és molt baixa, però gràcies a les activitats realit-zades a l’hora de tutoria, aquest tema està millorant molt.

Els alumnes de primer d’E-SO, troben a faltar moltes de les celebracions i sortides què es feien a primària, com per exemple carnestoltes, la castanyera i diverses obres de teatre i nadales que nosaltres, els alumnes, representàvem davant del pares, però el que més a decebut als joves ha sigut el fet de què solament hi hagués una sortida per trimestre.

Amb això podem veure que el canvi de primària a secundaria molt més radi-

cal fa dos anys.

Per últim em fet una enquesta a diferents

alumnes de primer i tercer d’ESO, pregun-

tant-li’s què si el canvi de primària a se-

cundària va ser molt radical o no, per com-

parar si fa dos anys era igual que aquest

any. Em comprovat que el canvi de fa dos

anys va ser molt més radical que el d’a-

quest any, ja què l’enquesta ha donat això:

1r d’Eso C


WH AT ’S ?!

6

Des del primer día de curso , los alumnos de Maristes Cham-pagnat, han revolucionado la escuela con dos motivos, los skaters y el fútbol. Normalmente, los más pequeños de la es-cuela no juegan a fútbol, ni llevan monopatines, pero ellos sí.

Los alumnos de 1º de la Eso han sorprendi-do a toda la escuela con dos motivos: la falta

1r d’Eso C

Los alumnos de primero de la ESO

revolucionan los Maristes de

Badalona


WH AT ’S?!

al fútbol, los alumnos de segundo se quedaron sorprendidos al ver que juga-ban sin vergüenza

delante de “los mayores”. En la actuali-dad, los de segundo y hasta los de ter-cero juegan en el patio. !VAYA REVO-LUCIÓN!

También han hecho revolución con los monopatines. La mayoría de alumnos de primero de la Eso llevan monopatín, ya que, van solos a la escuela y no quieren ir andando. El monopatín más común es el “peny”, un monopatín fácil de guardar en clase, ya que, es muy pequeño, ade-más, es muy fácil de conducir..

de vergüenza con el fútbol y los monopatines. El primer día de curso, los de prime-ro, cogieron una pelota y se pusieron a jugar

7

Ayer, en la singular ciu-dad de Badalona, los alumnos de la escuela Maristes Champagnat, batieron el record de puntos en Xim i Xesca, una página web en la cual se pueden res-ponder cuestionarios sobre una serie de li-bros.

Uno de los ganadores fue Pedro López de segundo de ESO B. Él

realizó una serie de cuestionarios que han hecho que su colegio saque 100.000 puntos, y con éstos Xim i Xesca les ha entre-gado una subven-ción, más una ex-cursión guiada a cualquier pueblo de Cataluña.

Según han confir-

mado hoy en la pá-

gina web del centro,

el dinero será utili-

zado para comprar

material escolar, co-

mo ahora ordena-

dores de última ge-

neración para los

alumnos y una gran

colección de libros.

Ahora confían en

poder superar los

200.000.

1r d’Eso C


What’ s ?!

La escuela Maristes Champagnat bate el

RÉCORD DE PUNTOS EN XIM I XES-

CA

El 31 de enero, la es-cuela Maris-tas Champag-nat de Bada-lona, decidie-ron celebrar el día mun-dial de la paz, para ha-cer entender a los alum-nos que en realidad, to-dos nosotros tenemos mu-cho, pero no lo sabemos apreciar.

En la escuela Maristes Cham-pagnat de Badalona, tanto en la calle Templo ( primaria), como

en la de la calle Dos de Mayo ( secundaria), profe-sores y alumnos celebraron el día de la paz. Este día, se celebra todos los años en esta escuela. Siempre se hace en el patio, este año se ha hecho así. To-dos, escucharon una can-ción que daba el mensaje perfecto: “ Tenemos que poner nuestro granito de arena para hacer un mun-do mejor”. Luego, los profe-sores les dieron un papelito con unas armas, en los te-nían que poner que “ ar-ma” (defecto) se querían desprender y luego que-marlo. Así es como esta escuela, celebró el día mundial de la paz.

1r d’Eso C


EL DÍA DE LA PAU

What’s?!

9

La Semana Sed es un acto so-lidario, que se celebra des de hace mucho tiempo. Este año el dinero que se recaude irá

destinado a la República Cen-tro Africana. Para los niños de 1º de Eso, está siendo una Semana diferente, ya que en primaria, no se vivía tan de

cerca. Toda la escuela está trabajan-do para recaudar fondos. Los de 1º de Eso están preparando una exposición, para hacérsela a los niños y niñas de primaria. También están preparando un almuerzo solidario, donde toda la escuela participa; cosiste en que cada curso traerá almuer-zo para la escuela un día, y cada día toda la escuela podrá comprar el almuerzo que ha-yan traído otros cursos, por el precio de un euro. Todo el di-nero que se recaude, al igual que en todas las demás activi-dades irán destinadas a la Re-pública Centro Africana. También se hará un concierto solidario, que protagonizarán los mismos alumnos, y tam-bién se recaudaran dinero con las entradas.

1r d’Eso C


WH AT ’S?!

Www. inventsutils.com

Llega la semana sed

10

La semana pasada, los colegios de pri-maria, y secunda-ria y bachillerato de los Maristas de Badalona celebra-ron la semana SED. Para estos colegios, toda la semana estuvo destinada a hacer diferentes activida-des solidarias, de las cuales su finali-dad fue reunir di-nero para ayudar a Kizito, un pequeño

1r d’Eso C

LA SOLIDARIDAD TIENE OTRO

NOMBRE PARA LOS MARISTAS:

SEMANA SED


WH AT ’S ?!

En la semana solidaria,

llamada semana SED

por los alumnos de los

colegios de los Maristas

Champagnat de Bada-

lona la celebraron la se-

mana anterior a esta.

De los cursos de 1º de

primaria a segundo de

bachillerato se han de-

dicado a recolectar la

mayor cifra posible de

euros que les ha permi-

tido la crisis con el obje-

tivo de ayudar a la cam-

paña SED en un gran

proyecto.

Este proyecto consis-

te en potabilizar de

cualquier modo la in-

mensa cantidad de

agua no potable que

esta inundando a un

pueblo de la Repúbli-

ca Centroafricana, Ki-

zito. Almuerzos, con-

ciertos y muchas

otras actividades van

a hacer posible este

proyecto.

11

Com cada any els Maristes de Badalona han colaborat amb l’en-titat SED, per tal d’ajudar als més desfavorits. No obstant, aquest any han trencat una mica la rutina i han organitzat diverses activitats per tal de recaptar diners de ma-nera diferent. Una d’elles és l’es-morzar solidari, en el amb només un 1€ tant alumnes com profes-sors poden comprar a l’aula de Visual i Plàstica un tros de pastís o un altre tipus de menjar, portat per un curs diferent segons el dia de la setmana.

L’esmorzar solidari és una mane-ra de reunir diners, ja que amb 1 € per un esmorzar es pot ajudar molts nens que no tenen la ma-teixa sort i que necessiten ajuda. Durant els primers dies van so-brar algunes coses, suficients per

fer un berenar solidari, el qual tenia lloc a les 5:30 al mateix lloc, i va tenir tant d’èxit com l’esmorzar. Els resultats de l’activitat han estat bastant sa-tisfactòris, i és per això que l’escola no dubta de repetir-la l’any vinent.

L’esmorzar està tenint lloc en la setmana SED, en la qual cada dia un curs diferent de l’escola porta menjars casolans o comprats. Però no tothom porta el mateix, sinó que el dia anterior es fa una distribució prèvia de material i menjar en-tre els alumnes. Els estudiants s’encarreguen de que tot esti-gui llest per quan arriben les 11:00, i aleshores, abans d’anar al pati els nois i noies de l’escola passen uns minuts de cua per comprar. Hi ha bastant

varietat, des de sucs, re-frescs, xocolata calenta (un 1€) o pastissos, entrepans, croissants ( també un 1€)… El primer curs va ser 1er d’ESO, i posteriorment 2n i després 3er. No obs-tant, la distribució no ha canviat, ja que sempre s’ha mantingut igual: a la prime-ra secció hi ha el menjar i a la segona les begudes.

1r d’Eso C


Alguna vegada has pensat de tenir un teclat que fun-ciona sol i tu només has de pensar el què vols escriu-re?

Amb una velocitat rapidísima i sense cables, ja tens aquí el teclat!!

TYPE IT per tan sols 199’99 €!

Per més informació truca al 93 546 78 97 o visita

la web typeit.com

Un euro solidari

What’s ?!

12

Durante la semana del 25 de febrero al 1 de marzo, la escuela de los Maristas Champagnat de Badalona , ha organizado la semana solidaria. En esta semana colaboradora la asociación de SED, una organización que sirve para ayudar a la gente con necesida-des del tercer mundo. Esta semana solidaria se hace para recau-dar fondos para un país de la República centroafricana. Se recau-da dinero haciendo diferentes actividades, como por ejemplo, un concierto o un almuerzo solidario y muchas actividades más.

1r d’Eso C

CONCIERTO


WH AT ’S ?!

xilófonos y muchos ins-trumentos más. Este concierto como ya he comentados antes, tie-ne un significado soli-dario, para los países del tercer mundo, que sufren muchos. Al con-cierto podían acudir to-dos los familiares de los alumnos, eso sí, pagan-do un entrada de 2 eu-ros por persona.

En la escuela de secundaria una de las actividades que se realizaron, fue un concier-to solidario. El concierto se celebró el día 1 de marzo, de 16:00 hasta las 17:15 de la tarde. En el concierto tocaron alumnos de cuarto, tercero y primero de la Eso.Algunas de las maravillosas cancio-nes tocadas fueron; “Born this way” de Lady Gaga, dan-za húngara de Bela Bartock,

“Cuéntame” de fór-mula V, “Ni tu ni na-die” de Alaska y Di-namarca o por ejem-plo “Libre” de Nino Bravo tocada por los alumnos de primero de la Eso.

En el concierto se to-caban muchos instru-mentos diferentes, entre ellos, la batería, las flautas, el piano,

13

A cada clase fueron 3 grupos de 2 alumnos, que aparte de contarlo, tenían que interpretarlo. Esta interpretación la estuvieron ensayando a lo largo de la semana. Eso sí, antes de contar el cuento debía ser re-

visado y corregido y este trabajo lo hizo, como es natural, su profesora de Lengua Castellana. Muchos de estos cuen-tos fueron aplaudidos con grandes fuerzas al empezar y terminar su in-terpretación.

1r d’Eso C

Durante todo un mes, los alumnos de 1 de la ESO, del colegio Maristas Champagnat de Badalona han estado preparando un cuento que tenían que contar delante de los niños de infantil y primaria divididos por clases.


WH AT ’S?!

Sucedieron co-sas imprevis-tas, surgieron grandes actua-ciones, pero sobretodo son-risas y las emociones fi-nales, fueron todas positivas.

En definitiva, fue una mane-ra de aprender, perder la ver-güenza, y, lo más importan-te, hacer en-tender a los alumnos de una manera di-vertida lo que es la solidari-dad.

EL CUENTO

14

1. Qui o què et va influir per treballar com a polí-tic?

Jo vaig començar als vint-i-un anys per les ganes de canviar Badalona, i des-prés de molt pensar, vaig decidir que el partit que mi-llor m’aniria era el Partit Po-pular.

2. Què va sentir quan va saber que seria el nou Alcalde de la ciutat de Badalona ?

Va ser una satisfacció per-sonal que em va fer passar un gran moment a la meva

vida després del naixe-ment dels meus fills.

3. Vostè creu que des de que és alcalde Ba-dalona ha millorat ?

Des de que sóc alcalde estam millorant alguns dels treballs més impor-tants com són la neteja i la seguretat.

4. Quins projectes té pensats per un futur immediat?

Estem en uns moments en que la situació eco-nòmica no es bona però “ Som la tercera ciutat més gran de Catalunya i em de ser la tercera més important”.

5. Quins d’ aquets creu de veritat que es durà a terme?

Els de la neteja i la seguretat són els més segurs dels que tinc pensats.

6. Per què creu que va aconseguir tants vots a les eleccions?

Perquè vaig treballar durant mot temps sobre els problemes dels vins i que jo em volia centrar

en els habitants de Bar-celona.

7. Com descriuria la seva ciutat ideal als nois de la nostre edat?

Seria en la tinguéssiu al vostre abast bons estu-dis i per això portaré la Universitat de Barcelona aquí.

8. Quin missatge o consell ens donaria als nois de la nostra edat?

En aquets moments to-thom ho esta passant malament i qui surt en-davant és qui te una bo-na formació.

9. Com veu el futur?

L’ hem de veure amb es-perança que els proble-mes dins de deu anys ja no estaran i hi hauran altres.

10. Creu que la gent de Badalona el tornarà a votar?

La meva percepció es

que m’ anirà bé perquè

els que són les persones

en las que me he centrat

tenen la decisió.

Projece comunicacióo

Entrevista a l’ alcalde de

Badalona

1r d’ ESOC

What’s ?!

15


1r d’ ESOC

What’s ?!

La importÀncia dels

estudis

En un període de crisis com el que estem vivint és primordial destacar l’ edu-cació i la formació dels estudiants, ja que seran els futurs treballadors del nostre país, són impor-tants pel fet de tenir una bona base per poder aconseguir un bon treball quan siguem grans i tam-bé pel fet de que les per-sones d’ altres persones estan millor formats i des-tacaran més que els que no han estudiat, ni han volgut estudiar.

Els estudis no s’ acaben a

l’ ESO ni al batxillerat sinó que són un llarg procés que dura tota la vida, com per exemple avançar en temes de salut creant va-cunes per guarir malalties o creant i avançant en les noves tecnologies. Tot ai-xò no és fa en quatre o cinc anys sinó que aquests temes s’ han de treballar de mica en mica durant molts anys en un procés d’ estudis continus.

Durant l’ època que estem a l’ escola els professors que tenim també s’ encar-reguen de motivar-nos ,

concentrar-nos fent un seguiment de com anem amb els estudis ja que tots ells creuen que tots els alumnes valem molt, que podem su-perar tots els reptes i totes les dificultats que tinguem en aquest període amb molta força i amb confiança.

En el tema aquest d’ haver d’ estudiar, de fer treballs o coses per l’ estil dels alum-nes no els hi agra-den gens ni mica. Molts cops els hi fa

mandra fer les coses per-què el tema no els hi agra-da o perquè no tenen ga-nes. Alguns alumnes el que fan es no estudiar comprenent el que estan fent sinó que so memorit-zen tot i després al control aproven. Si després de un mes tornes a fer alguna pregunta del control, segur que la major part de la classe no contestarien res. Tot això perquè no s’ ado-naven de que els estudis no només són per aprovar el curs i mira tu que bé. Ai-xí no! Això no és pot fer. Els estudis ens duren per

16

tots la vida, un llarg pro-cés. Els estudis ens be-neficien per un futur, per quan siguem grans i ha-guem de trobar treball i per aprendre moltíssim coses noves que mai ens creuríem que eren així.

Durant uns quants dies

hem estat preguntant als

nens de 1r ESO de Maris-

tes Champagnat de Ba-

dalona que creien sobre l’

importància dels estudis.

Un 95% han dit que si, un

4% no han contestat i un

1% han dit que no. En un

període de crisi com el

que estem vivint


1r d’ ESOC

What’ s ?!


estudis

és primordial destacar l’ educació i la formació dels estudiants, ja que seran els futurs treballadors del nostre país, són importants pel fet de tenir una bona base per poder aconseguir un bon treball quan siguem grans i també pel fet de que les per-sones d’ altres persones es-tan millor formats i destaca-ran més que els que no han estudiat, ni han volgut estu-diar.

Els estudis no s’ acaben a l’ ESO ni al batxillerat sinó que són un llarg procés que dura tota la vida, com per exemple avançar en temes de salut creant vacunes per

guarir malalti-es o creant i avançant en les noves tecnologies. Tot això no és fa en qua-tre o cinc anys sinó que aquests temes s’ han de treballar de mica en mica durant molts anys en un procés d’ estudis continus.

Durant l’ èpo-ca que estem

a l’ escola els professors que tenim també s’ encar-reguen de motivar-nos , concentrar-nos fent un se-guiment de com anem amb els estudis ja que tots ells creuen que tots els alum-nes valem molt, que po-dem superar tots els reptes i totes les dificultats que tinguem en aquest període amb molta força i amb con-fiança.

En el tema aquest d’ haver

d’ estudiar, de fer treballs o

coses per l’ estil dels alum-

nes no els hi agraden gens

ni mica. Molts cops els hi fa

mandra fer les coses

17

1r d’Eso C

Projecte comunicació

W H A T ’ S ? !


1r d’ ESOC

What’ s ?!


estudis

perquè el tema no els hi

agrada o perquè no tenen

ganes. Alguns alumnes el

que fan es no estudiar

comprenent el que estan

fent sinó que so memorit-

zen tot i després al control

aproven. Si després de un

mes tornes a fer alguna

pregunta del control, segur

que la major part

de la classe no contestar-hi

en res. Tot això perquè no

s’ adonaven de que els es-

tudis no només són per

aprovar el curs i mira tu

que bé. Així no! Això no és

pot fer. Els estudis ens du-

ren per tots la vida, un llarg

procés. Els estudis ens be-

neficien per un futur, per

quan siguem grans i ha-

guem de trobar treball i per

aprendre moltíssim coses

noves que mai ens creurí-

em que eren així.

Durant uns quants dies

hem estat preguntant als

nens de 1r ESO de Maris-

tes Champagnat de Bada-

lona que creien sobre l’ im-

portància dels estudis. Un

95% han dit que si, un 4%

no han contestat i un 1%

han dit que no..

Primer li vam comentar que creia sobre la impor-tància dels estudis, ella ens va dir que els estudis eren una cosa molt impor-tant pel nostre futur i ara més amb la crisis.

Li vam preguntar qui la va animar a donar la seva sol·licituds ja que ella en veritat no la volia donar perquè no sabia si l’agafa-rien i la va animar la seva família i sobretot la seva professora,la Isabel.

També li vam preguntar

com va reaccionar al sa-

ber la bona noticia, ella va

dir que es va emocionar i

es va posar molt conten-

ta. Per últim li vam pre-

guntar que si arribes a tre-

ballar en el camp de la

biomedicina, que li agra-

daria fer en particular i

ens va dir que voldria cre-

ar vacunes i remeis contra

el càncer. Fins aquí va ser

la nostra entrevista amb la

Nerea que és un exemple

a seguir per a tothom.

Després de totes les da-des recollides. L’exemple

de la Nerea,les enques-tes….. Tot aquesta informa-ció ens permet arribar a la conclusió, de que els estudis són molt importants es mirin per on es mirin,són els bene-ficiaris de quan siguem grans i haguem de trobar un bon treball ens sigui més fàcil o per poder tenir molts més co-neixements sobre temes que ens agraden.

Ara faig una pregunta per a totes les persones que no els importen els estudis.

Després d’aquest reportat-ge que creieu sobre la im-portància dels estudis ???

Després de tot espero que

sigueu conscients dels estu-

dis i que ara us adoneu sobre

el veritable sentit dels estu-

dis.

18

Avui en dia molts coneixen a la famosa actora catalana Eva de Luís. Està especialitzada en Tea-tre Musical, i ha sortit en sèries, cronometratges i obres de teatre, les quals tenen diverses naciona-litats: algunes franceses, altres catalanes o castellanes... Funda-mentalment la cadena televisiva on més hi ha treballat ha estat Tv3, on ha sortit en sèries com ara Polseres Vermelles, "Tretze anys i un dia”, “Laberint de Passi-ons… Tot i així també ha treba-llar per altres cadenes, amb sèri-es com “El comisario”, “Mentiras” o cronometratges com ara “Cartes”. Avui, les redactores de What’s Up hem tingut el privilegi d’entrevistar-la.

1. Quin ha estat el millor dia de rodatge o escena de la

teva vida?

N'hi ha moltes per recordar.

Unes per ser les primeres, al-

tres per la intensitat del dia de

rodatge, d'altres per la qualitat

del guió, dels companys, de

l'equip... Sense tirar gaire en-

rere recordo amb una emoció

especial les darreres seqüèn-

cies de la primera temporada

de Polseres Vermelles, la

mort de l’Ignasi,

1r d’Eso C


L’acomiadament dels Polse-

res, amb el Toni a l'ascen-

sor... O les darreres d'a-

questa segona tempora-

da... Però d'aquestes enca-

ra no te'n puc explicar gaire

cosa, que encara queden

molts capítols per veure!

2. Amb quines paraules

definiries la teva carrera?

Ha tingut molts alts i baixos. Èpoques de molt poc movi-ment i etapes absolutament boges, amb viatges, rodat-ges de diverses pel·lícules al

mateix temps... Aquesta fei-na, com totes, s'ha de cuidar i anar regant.

3. Com vas arribar a pol-

seres vermelles?

Després d'un parell de pro-

ves finalment vaig aconse-

guir el paper. Inicialment

estava proposada pel paper

de la mare del Jordi ( el que

ara protagonitza Duna Jové)

però segons m'ha explicat

en Pau ( Pau Freixas) des

de la primera prova de cà-

mera va veure tenia el perfil

“AQUESTA FEINA COM TO-

TES S’HA D’ANAR REGANT

DIA A DIA”

What’s?!

19

exacte per ser la mare de l' Igna-si. Realment hi va encertar de ple, perquè la Lourdes ha estat un regal per mi. L'adoro! M'en-tendreix... Em sembla molt valen-ta la manera que té d'afrontar els problemes, la vida, les pèrdues...

4. Com et sents en veure't en

pantalla?

Conec pocs actors (o cap) que no siguin el seu pitjor crític. Però l'autocrítica és sana! Després de rodar mires un cop i un altre les teves seqüències: penses en què t'has equivocat, en què has en-certat, on pots millorar… I... Saps? Moltes vegades la teva opinió no coincideix amb l'opinió dels altres! És per tornar-se bo-ja!

5. Si poguessis tornar cap enrere en el temps, tornari-es a agafar la mateixa pro-

fessió?

Buf... És complicat... Sí, però canviaria moltes co-ses. Ara no et vull marejar, però la situació política i eco-nòmica actual també ens afecta als actors i als treballa-dors de les industries cultu-rals en general. L'IVA fa que la gent no es pugui permetre anar al teatre, el cinema et surt molt car, les productores tanquen, es comencen a sal-tar alguns convenis... Per què t'explico això? Doncs perquè si tornés a començar enfocaria la meva formació des d'un punt de vista més global, tant interpretatiu com tècnic. Val la pena conèixer les entranyes d'aquesta feina, la importància i les virtuts de la docència, el compromís social, cultural i en aquests moments reivindicatius que cal prendre com a part d'a-questa professió... En fi... Com ja t'he dit una pregunta complicada. Ara bé, aquesta feina m'omple com crec que res més em podria satisfer. Sí, definitivament repetiria.

6. D' on et ve aquesta pas-

sió per l'actuació?

De petita volia ser astro-nauta, després perruquera, veterinària, treballar en ONGs... Però recordo que un dia, a l'escola, va venir un grup de teatre. Eren molt bons. Teníem un teatre de luxe (per ser una escola estava molt bé!). Aquell dia, veient-los dalt de l'escenari i després entre butaques, interactuant amb el públic, veient-los suar, de carn i ossos...

Aquell dia vaig saber què volia ser de gran.

7. Què ha significat per tu formar part de Polseres

Vermelles?

Formar part d'aquest equip

m'està aportant molta felici-

tat, moltes reflexions i so-

bretot m’està ajudant a va-

lorar el que tenim i relativit-

zar la importància del que

perdem.

M’agrada molt, i a més la

sèrie et permet tenir con-

tacte amb la gent, amb el

públic....

En conclusió m’aporta tant

satisfacció professional

com personal.

1r d’Eso C


“AQUESTA FEINA COM TOTES

S’HA D’ANAR REGANT DIA A

DIA”

What’s?!

20

Segur que tots coneixeu la famosa sèrie de la que tothom parla, “POLSERES VERME-LLES”. Aquesta, parla d’amor, amistat i superació. Hi partici-pen un grup de sis adoles-cents (en Lleó, en Jordi, la Cristina, en Roc, l’Ignasi i el Toni), que cadascú té una malaltia o un problema de sa-lut. Aquest grup d’amics, vi-uen en un hospital, on tenen lloc totes les seves aventures, il·lusions, penes, alegries... Aquest grup, són els “POLSERES”, i avui, parlarem de la influència que té aques-ta sèrie per als adolescents de tota l’ESO de Maristes de

Badalona.

Aquesta sèrie, és molt conegu-da, i molta gent la veu. Nosal-tres, hem preguntat a quaranta persones, per saber si la veuen o no. Aquest ha sigut el resultat:

Està clar, que la majoria de gent, veu POLSERES VER-MELLES. Un seixanta per cent de les persones preguntades, la veu, i la restant (quaranta per cent) no la segueix o ni la ha vist mai.

Hi ha persones que els hi agra-da molt la sèrie, però n’hi ha d’altres que no els hi agrada gens, o no els hi crida l’aten-ció. Però, a les persones que els hi agrada, perquè els hi agrada tant? Hi han moltes raons: per la trama original i intrigant, pels valors sentimen-tals que té la sèrie, perquè la gent en parla molt i a alguns els hi pica la curiositat i ho mi-ren, o fins i tot, hi ha gent que segueix la sèrie per l’aspecte físic dels personatges. Aquest és el resultat:

La gran majoria (un cinquan-ta per cent) els hi agrada per els valors sentimentals. L’enquesta treu un disset per cent de la gent ho veu perquè en sent parlar i ho mira per curiositat. Tot i així, un disset per cent també la veu per la trama original I intrigant. Finalment, un as-pecte important és l’aparen-ça física dels actors/actrius , que queda última amb un setze per cent.

Em fet una entrevista al nostre company de classe, l’Eric, perquè una amiga se-va, pateix d’anorèxia, una malaltia que té un membre dels “POLSERES” ( la Cristi-na). Ha sigut molt amable en respondre’ns aquestes pre-guntes i li agraïm molt que ens hagi deixat fer-li l’entre-vista. Les preguntes han si-

1er ESO C

Projecte de comunicació

WH AT ’S?!

POLSERES VERMELLES,

AJUDA?

21

sigut les següents:

Eric, t’ha ajudat la sèrie de POLSERES VERMELLES”?

I a la teva amiga? Per què?

A mi si, perquè em poso en el paper d’un personatge de la sèrie (en Jordi), que ajuda en tot moment a la noia que té anorèxia (la Cristina). Però en canvi, a ella no. Perquè a la sèrie et diu el que és l’anorè-xia ( no menjar, veure’s gras-sa…), però no et diu com afrontar-la.

L’anorèxia a la vida real és igual que a la sèrie, o és

més dura?

És més dura a la vida real que a la sèrie, perquè com ja he dit abans, a la sèrie diu el que és, però molt poquet, no dona detalls sobre la malaltia.

La sèrie, s’explica molt més en el càncer.

En l ‘hospital, veuen “POLSERES VERME-

LLES”?

No, perquè ella està allà als matins, a més, té allà un gru-pet d’amigues (com els “POLSERES”) que també te-nen anorèxia.

El grup dels “POLSERES”, com ja havíem dit abans, està format per sis persones: El líder (en Lleó), el segon líder, “que seria el líder quan no estigués el líder” ( el Jordi), el guapo (l’Ignasi), el llest (el Toni), l’imprescindible (el Roc) i la noia( la Cristina). Tots ells, s’han fet amics a causa d’estar tant de temps

en l’hospital. Cadascú d’ells afronta la seva malaltia o pro-blema de salut a la seva ma-nera. Aquesta sèrie, ensenya a que per molt malalt que es-tiguis, no has de deixar de viure, de divertir-te, de pesar-t’ho bé, d’estar amb els amics i viure mil aventures encara que sigui en un hospital.

El Lleó ( Alex Moner):

El Lleó, és el líder, va ser el primer en estar a l’hospital, junt amb la Cristina. Primer de tot, va tenir un càncer a la cama, (per això li van treure), després un càncer al pulmó i ara un al fetge. L’han operat sis cops, per això portava sis polseres vermelles (una per operació) que les ha repartit per als sis membres del grup (una per cada), i d’aquí ve el nom de la sèrie (“POLSERES VERMELLES”). Encara que tingui tres càncers, no perd les ganes de viure i de pas-sar-s’ho bé. El seu personat-ge ajuda i dóna suport a un vint-i-vuit per cent de l’audièn-cia, en especial a una nena de dotze anys que li passa el mateix que a ell.

El Jordi (Igor Szpakowski):

El Jordi, és el segon líder “ que seria el líder quan no es-tigués el líder”. Va ser el se-gon en venir a l’hospital. Va

1er ESO C


POLSERES VERMELLES,

AJUDA?

What’s?!

22

tenir un càncer a la tíbia, (per això li van treure la cama). Ara, sembla que en té un altre, però encara no se sap ben bé el que és. Viu a An-dorra perquè ja està recuperat de la cama. Porta una cama ortopèdi-ca, i la gent de l’escola se’l miren estrany per això, cosa que a ell li afecta molt.( ajuda a un 5 per cent de l’audiència).

L’Ignasi (Mikel Iglesias):

L’Ignasi, és el guapo, bé, més bé, era el guapo. Va morir al quiròfan per una deficiència cardíaca greu. Dóna suport a un 11 per cent d’au-diència.

El Toni (Marc Balaguer):

El Toni, és el llest. Va ser el tercer en arribar, a causa d’un accident de moto que li va dei-xar els ossos destrossats. Ara és treballador de l’hospital i es-tà en la planta infantil. (Té un 28 per cent d’ajuda en l’audièn-cia).

En Roc (Nil Cardoner):

En Roc, és l’imprescindible, es-tava en l’hospital des de feia molt de temps, exactament dos anys. Estava en coma, perquè un estiu a la piscina, es va tirar d’un trampolí molt alt. La pisci-na és el lloc on està el Roc mentre està en coma. Ajuda a

un 28 per cent.

La Cristina ( Joana Vila-puig):

Va ser la primera en anar a

l’hospital junt amb el Lleó. És

la noia. Sempre ha estat al

costat del Lleó en el tracta-

ment. A ella li encanta el ba-

llet. Quan es recupera de

l’anorèxia, (la malaltia per la

qual està a l’hospital), se’n

va a França per poder ballar.

Ajuda a un 17 per cent d’au-

diència.

1er ESO C


WH AT ’S?!

POLSERES VERMELLES,

AJUDA?

23

Entrevistem a la Doctora M.

Dolores Sintes Matheu, que

es metgessa de l’Hospital Mu-

nicipal de Badalona.

En què consisteix la teva pro-

fessió?

Bàsicament, sóc metge i tinc la meva especialitat, sóc aneste-sista, experta en reanimació i en el tractament del dolor. També sóc presidenta de la Societat d'anestèsia de Catalu-nya.

Quants anys portes en

aquesta professió?

Porto un temps bastant consi-derable dedicant-me a aquesta professió. En 35 anys i 36 al Setembre, són incontables to-tes les coses que m’han passat

gràcies a aquesta profes-sió.

I en aquest hospital quants anys

portes?

Una gran part de la meva car-rera l’he dedica-da en aquest hospital. Aquests 23 en l’hospital Muni-

cipal de Bada-

lona m’han en-

cantat.

On havies treballat abans?

Abans d’arribar a aquí havia estat a l'Hospital La Esperança de l'Ajuntament de Barcelona.

Com creus que està Badalo-na comparada amb la Sanitat

de la resta de Catalunya?

Està en la línia, no obstant la població és bastant longeva per la falta de natalitat.

Creus que el teu treball està

suficientment valorat?

Home, en aquests temps que corren potser no tant com abans, però en general crec que sí, està bastant ben valorat.

T’has sentit pressionada alguna vegada pel teu tre-

ball?

Sí, bastants cops m’he sen-tit pressionada en el meu treball com a metge, no es una feina simple, però la pressió forma part d’ella.

Quina ha sigut el teu mi-

llor moment en el treball?

Crec que no hi ha un millor moment, sinó que tots els dies tenen el seu millor mo-ment.

I teu el pitjor moment en

el hospital?

Quan veus que algun paci-ent té algun problema i és molt greu, jo intento lluitar per tirar endavant, per sal-var-lo, però hi ha vegades que el problema no té solu-ció possible, i no podem fer-hi res.

Per què vas decidir seguir

aquesta professió?

Quan tenia 16 anys m’agra-dava la idea de ser metges-sa. Ho vaig provar i em va agradar molt. El tracte amb el pacients és molt gratifi-cant, quan els ajudes et sent bé. I mai m’arrepentei-xo de la meva professió com a metge.

1r d’Eso C

Projecte comunicació

WH AT ’S?!

ENTREVISTA A LA DOCTORA

M.DOLORES SINTES MATHEU

24

Què et va empènyer al món del

periodisme ?

Jo sempre dic que jo he estat peri-odista esportiu per què m’agrada el futbol, jo de petit volia ser futbolista i com no vaig poder ser, una de les maneres clares d’estar a prop dels futbolistes, dels amics, dels camps... era ser periodista espor-tiu, però el que em vaig començar fent bàsquet a la televisió de Bada-lona i després quan vaig poder em vaig dedicar al periodisme esportiu relacionat amb el futbol. No és allò de dir, que des de ven petit en 10 – 12 anys volia ser periodista, no és que no m’agradés, però no hi pen-sava. Vaig començar a pensar quan veus que no pots ser futbolis-ta, ja no t’hi pots dedicar... i com ja he dit, vaig veure que la manera més clara de estar amb el futbol, era ser periodista esportiu.

Qui et va animar a ser periodis-

ta?

La persona que em va animar molt va ser la Meritxell, la meva dona, perquè a casa meva volia que tre-ballés, en aquella època les coses no anaven molt bé, el meu pare es va quedar sense feina. I recordo que la Meritxell, que era la meva novia, em va animar molt perquè comencés la carrera. Mai oblidaré una anècdota que em va passar, la vaig acompanyar a una festa i quan vam arribar allà ens vam tro-bar que regalaven un curs de ràdio una temporada sencera si guanya-ves un concurs. I el vaig guanyar. Em va animar ella, però també em vaig animar jo mateix.

A quins mitjans de comunicació

has treballat?

A molts. Vaig començar escrivint amb una revista d’aquí, Badalona, que es deia Eco Badalonés, que ja

ha desaparegut, era una revista que es dedicava al món de l’esport pràcti-cament els últims 50 anys a Badalona que havia fundat un senyor que es deia Antoni Planes, i que anava molt bé pels joves que es volien dedicar d’entrada a començar-hi.

Vaig començar aquí, després vaig passar per l’edició de Badalona, des-prés ja vaig fitxar per COM ràdio, allà vaig estar 12 anys, però amb alguns intervals com TV3, Catalunya ràdio, Ona catalana.... i finalment a Cuatro, jo he treballat a set o vuit mitjans dife-rents en la meva carrera sense contar les col·laboracions aquestes com una columna d’opinió al Mundo Deportivo, però que no es ven bé treballar amb un mitjà.

Quin mitjà de comunicació preferei-

xes? Per què?

A mi el que més m’agrada la ràdio, perquè a mi em sembla que la ràdio és un mitjà una mica màgic, perquè no et veu ningú, i és un mitjà que ten-deix molt més a la imaginació. A la televisió tu m’estàs veient, jo no et puc enganyar, a la ràdio no es que es tracti d’enganyar, però si que li pots posar una mica d’imaginació, la pots disfressar, embolicar... la pots fer més maca davant dels oients. Em sento més proper a la ràdio, ja que ens els meus 23 anys de periodista he estat 12 a la ràdio i 7 a la televisió, el que passa és que la diferència entre la tele i la ràdio, és que la tele és un mitjà que té molta més repercussió, o sigui, a mi em coneix molta més gent ara, per què fa set anys que treballo a la tele i podies fer la mateixa feina a la radio en 20 anys seguits i no et conei-xia tanta gent com a la tele en 2 dies o així. La tele la veu molta gent, està a l’abast de tothom i té molta més repercussió. Encara això, em continua agradant més la ràdio, és un mitjà molt més creatiu, on pots fer les teves històries i apart és molt més indepen-dent, tu per exemple la ràdio, hi ha

una notícia i la dones des seguida, amb un mòbil, no necessites a nin-gú, tu a la tele necessites un càme-ra, necessites un lloc per enviar les imatges, en canvi a la ràdio tota aquesta estructura no existeix. La imatge és molt més maca, té molta més repercussió, ho veu molta més gent, però és més difícil de gestio-nar.

Creus que és massa sacrificat el

periodisme?

Molt, moltíssim. Totes les feines que

t’agraden són sacrificades, perquè

per arribar a fer una cosa que t’agra-

da t’has de sacrificar. Però el perio-

disme és molt sacrificat, per una raó

molt senzilla, nosaltres vivim del que

passa al món, clar, jo avui puc tenir

festa i si hi ha una notícia molt im-

portant m’haig d’anar a treballar, per

què clar, no puc quedar-me aquí

amb els braços plegats quan sé que

està succeint una notícia al carrer.

És la gran diferència estan sacrificat,

per què primer fas moltes hores,

depens del que passa al món, per

tant, estàs sempre amb funció del

que passa a l’exterior, per què a

més a més és molt difícil de descon-

nectar, jo sempre haig d’estar con-

nectat,amb el Twitter, amb el Face-

book, per Internet, si juga el barça

l’haig de veure encara que no treba-

lli, clar, no puc anar l’endemà a la

feina sense saber que ha fet el bar-

ça, és a dir, no et deixa cap espai

per la tranquil·litat, fins i tot quan

t’envàs de vacances has d’estar

pendent. No pot haver un periodista

que s’envagi 15 dies de vacances i

no es compri els diaris.

1r d’Eso C


WH AT ’S !?

Avui hem fet una entrevista a David Bernabeu. Ell és un ex alumne de la nostra escola, Maristes Champagnat.

Actualment és periodista d’esports del canal Cuatro, del diari Mundo Deportivo, i col·laborador

amb BTB, Rac 1, Barça TV i TV3 (Hat trick)

ENTREVISTA A DAVID BERNABEU

25

periodista que se’n vagi 15 dies de vacances i no es compri els diaris.

Quina ha sigut la notícia que t’ha donat més alegria/ felicitat i la més negativa/ trista?

La notícia més agradable que he donat jo és quan el Barça va gua-nyar la Champions al 2006 a París. Jo estava a COM ràdio i em va tocar anar a París, que jugava al Barça contra l’Arsenal, i em va tocar expli-car a mi la sensació que tens allà, de poder explicar per ràdio el que estàs vivint, inigualable. Per mi és la que més il·lusió em va fer.

I la més trista la mort de Dani Jar-que, el capità de l’espanyol, que jo m’enrecordo que estàvem a París amb la família, i vaig haver de baixar a corre – cuita dutxar-me i em vaig anar a fer un directe de televisió per Cuatro per explicar que havia passat amb Dani, i va ser “tremendo” per-què arribes allà al camp, veus el dolor que hi ha, la família, els amics... i amb la sensació impactant de veure com un noi tan jove a la seva habitació va i es mort.

Com i quan vas començar a treba-llar a Cuatro?

Vaig començar l’any 2007, a l’estiu del 2007, jo estava a la COM i em van trocar, que necessitaven una persona a Barcelona i m’ho vaig pensar una mica, per què jo a la COM malament no estava, però també em feia il·lusió canviar una mica, però també fa una mica de

por, perquè estàs bé en un lloc i penses que sinó et surt bé i no ho fas bé, al cap de quatre dies et fan fora o veus que no servei-xes...., però em vaig arriscar, i vaig anar-hi i em va sortir bé.

I recordo que els primers dies notava molt la diferència entre la tele i la ràdio, clar, per què a vegades una cosa que és notícia a la ràdio, a la tele no ho és, perquè clar, a la tele el que im-porta és la imatge, a la tele és més important quina arracada porta Messi, que no en porta, i en canvi a la ràdio, és si Messi juga, si Messi no juga.... jo m’en-recordo que jo estava més pen-dent d’aquests tipus de coses que no de les coses que havia d’estar.

Sinó et dediquessis al perio-disme esportiu, a quina altra branca et dedicaries?

Et seré sincer, no m’agrada cap altra branca del periodisme. La política m’avorreix, crec que és un espai a la societat que a per-dut molta creavilitat, amb la cor-rupció que hi ha i que els missat-ges dels polítics ja ningú se’ls creu. I la resta de branques, com la societat, generalment no m’a-graden. Jo crec que sinó hagués tingut la possibilitat de fer perio-disme esportiu, no m’hagués dedicat al periodisme. Hagués fet alguna cosa relacionada amb el món del futbol.

Digues l’experiència que t’ha sobtat més

Va ser una gira que vaig fer amb el Barça, amb Cuatro, a la pre-temporada, a l’estiu, a Àsia. Primer anàvem uns dies a Korea del Sud i després la resta de dies anàvem a la Xina. Els 3 primers dies vam estar a Korea, tot perfecte, cap problema, i llavors havíem d’anar a la Xina,

a la Xina si tens algun defecte de forma del passaport no et deixen entrar. I nosaltres quan ens vam fer el passaport va haver-hi algun defecte de forma, que quan vam arribar allà, a la frontera, per mitja hora de diferència no ens van deixar passar, a mi i als meus dos companys de feina. I ens van donar la targeta d’embarcament per tornar amb l’avió que havíem vingut cap Espanya. I llavors, al final vam aconseguir, quan estàvem a punt d’aga-far l’avió i tornar, que ens quedéssim allà. Vam dormir tota la nit a l’aeroport, amb un banc i després a les 7 o les 8 del matí ens van venir amb tres targetes d’embargament, per agafar un vol a Hongkon. O sigui, el Bar-ça estava a la Xina, tots els altres reporters a la Xina, i nosaltres a Hongkon. I en dos dies ens van poder fer el passaport correcte per tornar a la Xina. Al final, ens vam inventar un reportatge de com ho havíem passat aquells dos dies, per explicar alguna cosa a la tele. Va ser una experiència difícil, perquè ho vam passar malament, però un cop passada, dirí-em que al·lucinant i bastant divertida.

Al principi, veies possible poder aconseguir ser periodista?

Ho veia difícil, pot ser no tan difícil com ara, amb tanta crisis. Però en la meva època no era així, no hi havia tanta crisis en aquell moment, però igualment sempre ha estat difícil. Sempre que comences una feina hi ha uns referents que ocupen els millors llocs i tu, tu has de guanyar. Jo per exemple vaig gas-tar molts diners de la meva butxaca per fer coses, jo anava a fer partits de tercera divisió i clar, doncs, havia d’agafar el cotxe (quan tenia) i/o el metro i em gastava més diners del que em donaven. Però és que deia abans si tens ganes de fer una cosa, la perseguei-xes, i si tens la il·lusió d’arribar tu has de treballar.

Estàs agust amb els teus companys i el teu treball?

Si molt. M’agrada molt. Jo crec que totes les feines t’han d’agradar, fessis el que fessis a la vida, t’ha d’agradar molt, no hi ha res pitjor, que fer una cosa que no t’agradi, i a molta gent que li ha tocat fer el que no li agrada fer. I a mi aquest treball m’omple i m’agrada, i quan estàs en un món que t’agrada, que creus que saps el que toques, que a més a més ho gaudeixes amb passió... jo estic molt content amb els meus companys i la meva feina, i espero que segueixi així.

1r d’Eso C

Projecte de Comunicació

WH AT ’S!?

ENTREVISTA A DAVID BERNABEU

26

Conferencia de Anna Bo-

rràs

WH AT ’S?!

27

Al principio, el Zanón contó sus inicios como escritor, que se basaban en su infancia y en algunas anécdotas gra-ciosas. Después, continuó explicando su carrera como escritor, ahora ya en una etapa más seria y adulta de su vi-da, dejando atrás la poesía y centrán-

dose en la novela.

Por supuesto, al acabar, respondió amablemente a una serie de preguntas, plan-teadas por los alumnos. Y de esta manera complementó como si la guinda del pastel se tratara, finalizando con una explosión de aplausos, corte-sía de los alumnos.

1r d’Eso C

El pasado jueves dia 9, los alumnos de 1º i 2º de Eso de Maristas Champagnat de Badalona, tuvieron el privilegio de

poder escuchar la conferencia de uno de os mas destacados escritores de novela negra, como es Zanón. Éste, invitado

por la jefa de estudios del centro, brindó una cálida i acogedora conferencia, explicando su pasado y presente,

aconsejando a los alumnos acerca del mundo de la novela.


WH AT ’S?!

Carlos zanón nos visita

28

1r d’Eso C


WH AT ’S?!

PASSATEMPS

E S K L V C L Z E B R A

R E E A R Y H D K F T A

T R N T U W G A T S R J

R P A D V M O N O Q T E

P I V A C A Q J R E L E

H E A D Y M H T T H I Y

M N R M A U Ñ V U J W U

B T Ñ S Z T J H G E K O

A E H P I O B F A J K Z

C W Q G D U F J L F S I

O Ñ H D Z K E R G I T R

F Z F E H N X J F C J E

H M C F J U L I A

R O P C O S A J M

P L U I S Q I L O

E B M V E I A G N

U L N S A U Y J I

F O M O N T S E C

R I L H T J Ñ O A

A Q T I O J A T W

N U V O N K M V E

C F Y Z I P N R I

E C U L O Q U S J

S M G C A R L E S

C X N K Z P V X D

W M A R C O S A E

29

1r d’Eso C


WH AT ’S?!

PASSATEMPS

LA REVISTA DE 1er ESO C

Documents

Transcript of LA REVISTA DE 1er ESO C