LA REPRODUCCI

LA REPRODUCCI6 de PrimriaEscola El Cim

Qu en saps?Saps quines sn les funcions vitals que realitzen els ssers vius?Segons la reproducci, com classifiquem els diferents animals?Les persones , a quin grup pertanyem?Quines sn les diferents etapes de la vida de les persones?

Les etapes del creixementLa infnciaLadolescncia.Ledat adultaLa vellesa

La infnciaVa des del naixement fins als 10 anys.Durant els primers mesos salimenta de llet materna.Cap als 6-10 mesos surten les dents.Es desenvolupen les seves capacitats: parlar,caminar, llegir i escriure,...

LadolescnciaLinici de ladolescncia coincideix amb laparici de la pubertat.Va des dels 10-13 anys fins als 18-20.El cos es prepara per ser adult i tenen lloc molts canvis.

Ledat adultas el perode que segueix a ladolescncia.El cos de les persones est totalment format.Es tenen plenes facultats per a fer qualsevol activitat

La vellesas el perode que segueix a ledat adulta.Es caracteritza per lenvelliment dels rgans. Surten arrugues i canes.Decreix la fora fsicaEs t una gran experincia de la vida.

A quines etapes tenen lloc aquests esdeveniments?

Tenen lloc molts canvis.Els ossos es tornen frgils.Cauen les dents de llet.Les persones estan preparades per tenir fills.

Els carcters sexualsLespcie humana t dos sexes: el mascul i el femen.Els trets que diferencien un sexe de laltre sn els carcters sexuals, que poden ser:Carcters sexuals primaris : que sn els aparells reproductors femen i mascul.Carcters sexuals secundaris: sn les caracterstiques prpies de cada sexe, a part de laparell reproductor.

La pubertatLes persones neixen amb els rgans sexuals, per no estan madurs.La pubertat s letapa del desenvolupament de les persones en qu madura laparell reproductor.Sinicia grcies a unes hormones produdes per la HIPFISI que arriben fins als rgans sexuals.Aleshores aquests rgans maduren i produeixen les hormones sexuals, que fan que es desenvolupin els carcters sexuals secundaris.En aquesta etapa tamb es desenvolupa la personalitat, ja que els adolescents aprenen a decidir per ells mateixos.

LAPARELL REPRODUCTOR FEMENEst format per:

OvarisTrompes de FallopiterVaginaVulva ( externa)

ELS OVARISSn dos rgans en forma dametlla.La seva funci s fer madurar els vuls cada 28 dies, aproximadament.

LES TROMPES DE FALLOPISn els conductes que comuniquen els ovaris amb lter.Tenen uns 10 cm de longitud.Hi acostuma a tenir lloc la fecundaci.

TER o MATRIUs la cavitat on es desenvolupa el nou sser.T forma de pera invertida.

VAGINAs una cavitat de parets elstiques que comunica lter amb lexterior.En ella shi introdueix el penis en les relacions sexuals.Per ella hi surt el nad en el moment del part.

VULVASn uns replecs de pell en forma de llavis.Protegeix lentrada de la vagina i lorifici de la uretra.Tamb hi ha un rgan molt ric en terminacions nervioses, anomenat cltoris.

cltorisllavis majorsanusmeat urinarivaginallavis menors

LAPARELL REPRODUCTOR MASCULEst constitut per diversos rgans:Testicles ( escrot)Conductes deferents Vescules seminals PrstataPenis Uretra

ELS TESTICLESSn dues glndules de forma arrodonida.Produeixen els espermatozoides.Estan envoltats per una bossa anomenada escrot.

ELS CONDUCTES DEFERENTSSn dos tubs que comuniquen els testicles amb la uretra.Transporten els espermatozoides.

LES VESCULES SEMINALSSn dues glndules que produeixen el lquid seminal.Aquest lquid s viscs i blanquins i permet nedar els espermatozoides.

LA PRSTATAs una glndula que produeix el lquid prosttic.Aquest es barreja amb el lquid seminal i els espermatozoides i formen el semen.

bufetaprstata

EL PENISs un rgan musculs situat a lexterior del cos.Est travessat per la uretra.T dues funcions: expulsar el semen i lorina.El semen noms el pot expulsar quan est en erecci.

Maduraci sexual masculinaEls principals canvis que sofreixen els nois entre els 11-12 anys i els 17-18 anys sn:Apareix pl a moltes zones del cos: pubis,aixelles, cames,pit...Seixamplen les espatlles i el trax.Es produeixen les primeres ejaculacions.Els canvia la veu.El penis augmenta de mida.

Maduraci sexual femeninaEls principals canvis que sofreixen les noies entre els 10-12 anys i els 16-17 anys sn:Es desenvolupen les glndules mamries i creixen els pits.Es produeix la primera menstruaci( menarquia).Surt pl al pubis i les aixelles.Seixamplen els malucs.

Les cllules sexuals femeninesEls vuls sn les cllules sexuals femenines, tamb anomenades gmetes femenins.Els ovaris de les nenes contenen un gran nombre dvuls immadurs.Quan sarriba a la pubertat els vuls comencen a madurar.

Qu s la menstruaci?Un ovari ovula i lvul entra a la trompa de Fallopi.Les parets de l`ter es comencen a recobrir duna mucosa irrigada amb sang.

La menstruaciLvul recorre la trompa de Fallopi sense ser fecundat. La mucosa de lter sha desenvolupat molt.

La menstruaciLvul no fecundat arriba a lter.La mucosa que recobreix lter comena a degenerar

La menstruaciLa mucosa es desprn.El cos expulsa la mucosa juntament amb lvul no fecundat i sang.Aquesta prdua de sang o hemorrgia s la menstruaci o regla. Dura entre 3 i 5 dies. La primera menstruaci o regla es diu menarquia.Cap als 50 anys deixen de madurar vuls i sacaben les menstruacions. s la menopausa.

Les cllules sexuals masculinesEls espermatozoides sn les cllules sexuals masculines. Tamb sanomenen gmetes masculins.Sn molt ms petits que els vuls i tenen una cua mbil que els serveix per desplaar-se.Des de la pubertat es formen contnuament als testicles.

Com surten a lexterior els espermatozoides?Els espermatozoides surten dels testicles i viatgen pels conductes deferents i la uretra per sortir a lexterior.Durant el recorregut suneixen a les substncies que fabriquen les vescules seminals ( lquid seminal) i la prstata ( lquid prosttic). La barreja sanomena semen.Lexpulsi del semen a travs de la uretra sanomena ejaculaci , i el penis ha destar en erecci.

La fecundacis la uni dun vul i dun espermatozoide.En produir-se la fecundaci sinicia una nova vida.Per tal que hi pugui haver fecundaci un home i una dona han de tenir relacions sexuals.En la uni sexual el penis erecte de lhome ejacula el semen a linterior de la vagina de la dona.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/menstruacio/index.htm

PROCS DE LA FECUNDACIUn ovari ovula i lvul entra a la trompa de Fallopi

PROCS DE LA FECUNDACISi hi ha hagut relacions sexuals els espermatozoides pugen per la vagina i lter fins a les trompes de Fallopi.Els espermatozoides troben un vul i lembolcallen.

PROCS DE LA FECUNDACIUn espermatozoide penetra lvul i aquest queda fecundat.Ara sha format una nova cllula anomenada zigot.Aquest zigot es va dividint en mltiples cllules que formaran lembri.

PROCS DE LA FECUNDACILembri arriba a lter.La mucosa que sha format lacull.Comena la formaci dun nou sser (concepci).

LEMBARS

Lembars o gestacis el conjunt de canvis que es produeixen en la dona des que lembri suneix a la paret de lter fins que neix el nen o nena.Acostuma a durar 9 mesos.Lembri queda envoltat per una bossa anomenada placenta.Suneix al cos de la mare per un tub anomenat cord umbilical, per on rep laliment i loxigen.Tamb hi ha una bossa de lquid ( el lquid amnitic) que protegeix lembri dels cops.

Lembars

Com ho s que estic embarassada?Hi ha diferents smptomes:Cessen les menstruacions.La temperatura es mant per damunt de 37.Apareixen determinades hormones a lorina i, analitzant-ne unes gotes, poden determinar si hi ha o no embars.A vegades tenen mareigs o vmits a primera hora del mat.

ESTADIS DE LEMBARSEmbri: es comencen a formar els rgans.Correspon als 2-3 primers mesos.Fetus: el nou sser sacaba de formar del tot.Correspon als 6-7 darrers mesos .

El desenvolupament de lembri i el fetusAl principi lembri s tan petit com un gra de sorra.Durant les primeres setmanes dembars lembri sallarga i es comencen a formar els rgans.

El desenvolupament de lembri i el fetusQuan han passat tres mesos , lembri ja t forma humana i es distingeixen el cap, les mans els peus,...Ara ja sanomena fetus.A vegades ja es pot reconixer el sexe.

El desenvolupament de lembri i el fetusCap als quatre mesos dembars ja t tots els rgans formats.La mare comena a notar els moviments del fetus.

El desenvolupament de lembri i el fetusAls nou mesos dembars el fetus fa uns 50cm i pesa, aproximadament, uns 3,300 kg.Est totalment format i preparat per nixer.

EL PART

JA HA ARRIBAT LHORA?Quan el nou sser ja est totalment format arriba el moment del naixement, el part.Els principals smptomes sn:Expulsi del tap que tanca lter.Ruptura de la bossa de les aiges.Les contraccions de les parets de lter, que sn involuntries, rtmiques i doloroses.

Com s un part?Durant el part el nad surt a lexterior a travs de la vagina.Per tal que aix sigui possible els malucs i la vagina de la mare es dilaten progressivament.Aquesta fase de dilataci s la ms llarga: acostuma a durar entre 6 i 8 hores.

Com s un part?A continuaci ve la fase dexpulsi del fetus, que dura de 15 a 30 minuts.Quan l'infant ja ha nascut la placenta tamb s expulsada( fase de deslliurament).El metge li talla el cord umbilical al nad,que comenar a respirar pels pulmons. El senyal que hi queda s el melic o llombrgol.

LA LACTNCIAEls primers mesos de vida els nadons salimenten noms de llet.La llet es produeix als pits de la mare desprs del part i mentre el nad continua mamant.La llet materna s molt bona perqu cont tots els nutrients necessaris i defenses contra moltes malalties.Tamb hi ha llet maternitzada, que s llet de vaca modificada perqu puguin prendre-la els nadons.

IMATGES!!!!!!!!!!!!!

Placenta, amb el cord umbilical.

Durant uns dies la mare ha danar curant el melic, fins que cicatritzi del tot.

Desprs de nixer pesen i mesuren el nad.

Normalment el part s de cap.

Algunes vegades es produeixen parts de natges, per sn ms perillosos, tant per al nad com per a la mare.

terfetusColl de l'tervagina

A vegades es produeixen problemes i el part ha de tenir lloc per cesria( es fa un tall a labdomen de la mare i el metge treu el nad).

Es fa un tall a la pell i lter.

Es treu el nad.

Es cusen lter i la pell.Es treu la placentaProcs de la cesria

Els naixements prematursSn els que tenen lloc als 7 o 8 mesos dembars.Com que no estan del tot formats shan de posar a la incubadora, on sacaben de formar.

Qu determina el sexe del nad?Els humans estem formats de molts parells de cromosomes.N hi ha uns que determinen el sexe:sn els cromosomes sexuals.Lvul sempre porta cromosoma X.Lespermatozoide pot ser X o Y.El parell femen s XX.El parell mascul s XY.

XXXY

XXYXY nenXX nena

LES BESSONADES

Els bessons univitellinsSurten dun sol vul i un sol esperma-tozoide.Es formen quan lembri es divideix en dos embrions abans dimplantar-se a lter.Hi ha una sola placenta.Sn del mateix sexe i sassemblen molt.A vegades es pot dividir en tres ( trigmins).

Bessons bivitellinsEs formen quan salliberen dos vuls i cada un dells s fecundat per un espermatozoide diferent.Poden ser del mateix o de diferent sexe.Sassemblen com es poden assemblar dos germans dembarassos diferents.