Tema 1: La representaci de la Terra

3. Els elements d'un mapa

2. El globus terraqui, els tipus de mapes.

1. Els moviments de la Terra

0. Intro. La Terra, un planeta a lUnivers

4. Els punts cardinals I les coordenades geogrfiques

5. Els fusos horaris

0. La Terra, un planeta a l'Univers

La Terra s un planeta del Sistema Solar.

El Sistema Solar est format per vuit planetes principals, tres planetes nans i molts de cossos celestes.

Els planetes sn astres que giren al voltant del Sol i que no tenen llum prpia.

Els satllits sn astres que giren al voltant de certs planetes.

Els planetes i els satllits tenen dos moviments: un de rotaci i un altre de translaci.

Segons la distncia respecte del Sol, els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors.

Via Lctia

El Sistema Solar

El Sistema Solar

La Terra vista des de lespai t un color blavs a causa de la gran quantitat d'aigua que hi ha a la superfcie i dels gasos que hi ha a l'atmsfera.

La Terra no s una esfera perfecta, perqu est lleugerament aplatada pels pols (geoide).

Si el nostre planeta es talls per lequador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals: lhemisferi nord (o continental) i lhemisferi sud (o martim).

La superfcie total de la Terra s de 510 000 000 km2, aproximadament 1000 vegades la superfcie dEspanya.

Les dimensions de la Terra

Les capes externes de la Terra

1. Els moviments de la Terra

1.1. El moviment de rotaci

La Terra gira sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotaci.

El moviment de rotaci de la Terra explica la successi dels dies i de les nits.

La successi dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguin extremes i fa possible que hi hagi vida.

Moviment de rotaci de la Terra

Moviment de rotaci de la Terra

1.2. El moviment de translaci

Moviment al voltant del Sol (translaci), en el qual la Terra dibuixa una rbita ellptica i tarda a recrrer-la un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts.

La inclinaci de leix de rotaci de la Terra s la responsable de la successi de les estacions de lany.

Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra queda exposada als raigs solars de diversa manera, i aix dna lloc a les estacions de lany.

Moviment de translaci de la Terra

Moviment de translaci de la Terra

2. El Globus Terraqui I els tipus de mapes

Antigament la realitzaci de mapes era lenta i difcil, perqu es dibuixava a partir dobservacions sobre el terreny.

Atles catal d'Europa: elaborat per Abraham i Jafud Cresques

Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aries i dimatges obtengudes per satllits artificials.

Aquestes tcniques cartogrfiques permeten representar exactament la superfcie de la Terra.

Els mapes tenen nombrosos usos; un d'ells pot ser per orientar-nos a l'espai.

La millor manera de representar la Terra s el globus terraqi; per no s possible disposar dun globus terraqi que permeti estudiar detalladament una part concreta de la Terra.

Per aix els cartgrafs varen idear la manera de representar una imatge esfrica en una superfcie plana: els mapes.

Com que projectar de manera exacta una superfcie esfrica damunt una superfcie plana s impossible, shan ideat diversos tipus de projeccions cartogrfiques: cilndrica, cnica i plana o zenital.

La projecci cilndrica

La projecci cnica

La projecci plana o zenital

La

Projeccions cilndriques de MERCATOR I GALL-PETERSLA FORMA O LA PROPORCI?

PROJECCI CILNDRICA BASE

Problema?

PROJECCI MERCATOR

Problema?

PROJECCI GALL-PETERS

PROJECCI GALL-PETERS

Problema?

PROJECCI GALL-PETERS MODIFICADA

Problema?

UNA ALTERNATIVA: LA PROJECCI WINKEL-TRIPEL (azimutal modificada)

CANVIEM LA PERCEPCI DEL MN: UNA VISI SUD/NORD

Tipus de mapes

En general, els gegrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogrfics i els temtics.Els mapes topogrfics inclouen informaci tant daspectes fsics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes.

Els mapes temtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetaci, la poblaci, els recursos econmics

Mapa topogrfic

Mapa topogrfic

Mapa topogrfic

Mapa temtic poltic d'Europa

Mapa temtic fsic d'Espanya

Mapa temtic dels climes d'Espanya

Mapa temtic del temps dels Pasos Catalans

Mapa temtic del temps d'Europa i nord d'frica

Mapa temtic de densitat de poblaci (habitants/km2) a Espanya

Cada element representat al mapa s indicat per mitj dun smbol o dun color. Aquests smbols sanomenen signes convencionals.

A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat.

Els signes convencionals utilitzats als mapes temtics acostumen a ser: colors, lnies, punts, cercles, que poden ser de mides i gruixos diversos.

3. Els elements d'un mapa

Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional.

Per llegir un mapa shan de seguir uns certs passos: tenir en compte lescala cartogrfica, entendre la llegenda i, quan sigui possible, ajudar-se amb altra informaci d'altres mapes, fotografies, texts, etc.

4. Els punts cardinals i les coordenades geogrfiques

- Per situar-nos en lespai terrestre- Localitzaci exacta dun punt de la Terra

4.1. Els punts cardinals

- La Rosa dels vents

4.2. Els parallels I els meridians

Per poder calcular la distncia entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicaci exacta, es va crear un sistema de localitzaci: les coordenades geogrfiques.

Les coordenades geogrfiques sn unes lnies imaginries (parallels i meridians) que hi ha als globus terraqis i als mapes i que formen una quadrcula.

Els parallels sn lnies imaginries paralleles a lequador. Lequador s el parallel 0o.

Els meridians sn lnies imaginries traades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich s el meridi 0o.

-Latitud: s la distncia entre qualsevol punt de la superfcie terrestre i lequador (o parallel 0). Pot ser nord o sud. Sempre de 0 a 90.-Longitud: s la distncia entre qualsevol punt de la superfcie terrestre i el meridi de Greenwich (o meridi 0). Pot ser est o oest. Sempre de 0 a 180.

Per situar exactament un punt de la Terra sha de cercar el parallel i el meridi que passen per aquest punt.

Per saber la latitud (Nord o Sud), es miren el graus del parallel que passa per sobre del punt que volem localitzar (a la dreta o esquerra del mapa)

S

N

E

O

Per saber la longitud (Est o Oest) es miren el graus del meridi que passa per sobre del punt que volem localitzar (a dalt o a baix del mapa)

x

X= 30S 60E

http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/39015/latitud___longitud.htm

5. Els fusos horaris

A causa del moviment de rotaci de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a lest.Per exemple a Espanya es fa de dia abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galcia.

Com que el problema de lhorari era com arreu del mn, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris.

Aix, tots els llocs situats en un mateix fus o zona horria tenen la mateixa hora.

http://24timezones.com/reloj_hora_exacta.php

Departament de Cincies Socials

Departament de Cincies Socials