LA RELACIÓ

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ La funció de relació d'un ésser viu consisteix a captarla informació de l'entorn que l'envolta i fer-la servirper a la pròpia supervivència.Un estímul és cadascuna de les informacions que potcaptar un organisme sobre les condicions del mediambient o del propi cos.La funció de relació es compon de las fases següents:Obtenció de la informació L'organisme capta elsestímuls procedents de l'entorn o del seu cos.Anàlisi L'ésser viu interpreta la informació delsestímuls i decideix una resposta.Resposta L'organisme efectua l'acció que ha decidit .

LA RELACIÓ DELS VEGETALSEn els vegetals, a diferència dels animals, no tenen uns sistemes especialitzats en anàlisi de la informació, per la qual cosa la funció de relació queda reduïda a dues fases: l'obtenció de la informació i la resposta.Obtenció de la informacióEls éssers vius són sensibles als estímuls perquèposseeixen unes cèl·lules especialitzades a detectarunes determinades característiques de l'entorn o delpropi organisme. Aquestes cèl·lules s'anomenenreceptors sensorials.Els vegetals són sensibles a estímuls de tipus químic,mecànic i lluminós.

La sensibilitat químicaLes plantes són capaces de detectar la presència de diverses substàncies químiques que són importants per la seva nutrició , com per exemple l'aigua o les sals minerals.Les arrels de les plantes poden detectar la direcció en què es troba l'aigua. Per això, l'arrel creix cap a on augmenta la humitat del terreny.La sensibilitat mecànicaÉs la capacitat de percebre estímuls provocats per forces externes a l'organisme.La força de la gravetat és un dels estímuls mésimportants per a una planta. L'arrel tendeix a créixeren el sentit d'aquesta força i la tija en sentit contrari.

La sensibilitat lluminosaÉs la capacitat de captar estímuls lluminosos, es a dir,la llum.En las plantes, la tija creix cap a on hi ha més llum i, en molts casos, les fulles s'orienten en direcció cap a aquesta llum.La respostaUn cop s'ha obtingut la informació a través dediferents estímuls, els vegetals desenvolupen diversostipus de respostes com ara els canvis de la activitatvital , el creixement i el moviment.

Els canvis en la activitat vitalQuan les condicions ambientals canvien , la majoriade les plantes són capaces de canviar les pautesd'activitat. D'aquesta manera, quan els vegetalsperceben que les condicions ambientals són adverses,disminueixen l'activitat fins als nivells mínims per amantenir-se amb vida. Quan les condicionsambientals tornen a la normalitat, el vegetal recuperala situació inicial.Aquest és el cas de moltes plantes que durant lesestacions fredes o seques van perdent algunesestructures per a reduir l'activitat.

El creixementLes plantes creixen en una determinada direcció enfunció de certs estímuls. Aquesta resposta direccionalcap un estímul s'anomena tropisme.El tropisme éspositiu si la planta creix en el mateix sentit quel'estímul , i negatiu si ho fa en sentit contrari.Distingim tres tipus de tropismes:Geotropisme : és el moviment en què la direcció delcreixement està condicionada per la força de lagravetat.Fototropisme : és el moviment en què la direcció decreixement ve determinada per la llum.Higrotropisme : es tracta del creixement que esprodueix en direcció a l´aigua.

El movimentMolts vegetals unicel·lulars presenten cilis o flagelsl'acció dels quals els desplaça de manera relativamentràpida, pel medi a la recerca de llum o de nutrients.En canvi , els vegetals més complexos presenten unsmoviments lents anomenats nàsties.

LA RELACIÓ EN ELS ANIMALSEls animals posseeixen òrgans i sistemes específicsper a la funció de relació, que estan formats percèl·lules molt especialitzades.En els òrgans sensorials hi ha cèl·lules preparades pera captar estímuls, com la llum, el tacte, el so....

El sistema nerviós està format per aquestes cèl·lules sensorials i també té cèl·lules especialitzades a analitzar la informació dels estímuls.La resposta es executada pels músculs,constituïts per cèl·lules capaces de produir moviments, i per les glàndules, formades per cèl·lules desenvolupades per a la secreció d'unes determinades substàncies.Obtenció de la informacióEn els animals, els receptors sensorials s'agrupenformant òrgans sensorials. Els receptors sensorialscapten els estímuls i els transmeten pel sistemanerviós en forma d'impulsos nerviosos. La majoriadels animals tenen sensibilitat química, sensibilitatmecànica i sensibilitat lluminosa,

La sensibilitat químicaEls animals presenten dos sentits capaços de detectarestímuls químics: l'olfacte i el gust.L'olfacte es percep a través d'unes cèl·lulesreceptores de substàncies en suspensió en l'entorn.L'òrgan d'aquest sentit acostuma a estar en contactedirecte amb l'ambient.Les molècules que entren en l'òrgan receptor a travésde l'aire o de l'aigua s'uneixen a aquestes cèl·lulesreceptores, les quals generen un senyal quetransmeten a través del sistema nerviós fins alscentres d'anàlisi.

El gust es percep quan les cèl·lules receptores entrenamb contacte amb les substàncies que conté unadissolució.Es un sentit que intervé especialment en la deteccióde les característiques dels aliments.A la boca, la saliva dissol les substàncies que es trobenen els aliments, i posa en contacte aquestesmolècules amb les papil·les gustatives, en les quals hiha molts botons gustatius. En ser estimulats, aquestsbotons emeten un senyal al sistema nerviós.La sensibilitat mecànicaPrincipalment hi ha tres sentits basats en la percepciód´ estímuls mecànics: el tacte. L'oïda i l'equilibri.

El sentit del tacte es basa en la percepció de lapressió realitzada sobre la superfície del cos. Lescèl·lules receptores d'aquest estímul estandistribuïdes a la part interna de la pell.En ser estimulades, les cèl·lules sensibles a lapressió transmeten un senyal a un nervi.Els receptors del tacte es distribueixenirregularment pel cos.Juntament amb els receptors del tacte, tambétrobem altres cèl·lules sensorials encarregades dela percepció de la temperatura o del dolor.

L'oïda és el sentit que permet percebre les onessonores o sons. Les cèl·lules receptores, capacesde captar les ones sonores, es troben a l'interiorde l'orella.A partir del timpà hi ha una sèrie d'ossets quetransmeten la vibració a un líquid intern que estàen contacte amb les cèl·lules receptores.Aquestes cèl·lules transmetran el senyal al nerviauditiu.L'equilibri facilita la informació sobre la posiciódel cos. Els receptors sensibles al movimentacostumen a estar a l'interior de l'orella.

La sensibilitat lluminosaLa capacitat de captar els estímuls lluminososs'anomena visió. L'òrgan de la visió es l'ull.L'ull dels vertebrats és un del òrgans de la visió méscomplexos. En el seu interior hi ha la retina , una capaproveïda de cèl·lules sensibles a la intensitat de lallum i, en alguns casos, de cèl.lules sensibles alsdiferents colors.L´iris i el cristal·lí , unes estructures situades a la partanterior de l'ull , regulen la intensitat de llum que hientra i concentren la imatge sobre les cèl.lulesreceptores. A continuació,aquestes cèl.lules emetenun senyal a traves del sistema nerviós.

Anàlisi de la informacióUna vegada les cèl.lules receptores han captatl´informació , els animals processen aquests estímulsper a decidir quina reacció han de tenir.Les neurones són les cèl.lules animals especialitzadesa analitzar la informació. Tenen aspecte irregular iposseeixen diverses prolongacions. Les mésnombroses i curtes s'anomenen dendrites i la mésllarga s'anomena axó.La neurona és capaç de conduir l´impuls nerviós, unfeble corrent elèctric, des de la dendrita fins al'extrem de l'axó. En arribar al final de l'axó, l´impulsnerviós passa a les dendrites de la neurona següent.

La zona de relació entre l'axó d'una neurona i lesdendrites d'una altre s'anomena sinapsi.Les neurones estan connectades entre ellesmitjançant nombroses sinapsis, de manera queconstitueixen complexes xarxes per les quals circula lainformació en forma d'impulsos nerviosos.El sistema nerviós és el conjunt de circuits neuronalspels quals circulen els impulsos nerviosos. Estàconstituït per:Nervis: són llargues fibres formades pels axons demoltes neurones. La seva funció és la de conduir lainformació al llarg del cos.

Centres nerviosos : òrgans d'unes dimensions més grans formats per complexos circuits neuronals amb multitud de sinapsis . La seva funció és analitzar la informació i decidir la resposta.En els vertebrats , el sistema nerviós està controlatpels centres nerviosos que hi ha al cap formantl'encèfal. L'encèfal coordina totes les funcions del'organisme , està protegit pel crani i el formen tresòrgans :El cervell és l'òrgan de dimensions més grans, s'hidistingeix una part externa, o escorça, dividida en doshemisferis.

El cerebel és de dimensions més petites i se situa a la base de la part posterior del cervell.El tronc encefàlic connecta l'encèfal amb la resta del sistema nerviós.De l'encèfal surt la medul·la espinal, un eix principal a partir del qual es ramifiquen els diversos nervis.L'encèfal i la medul·la constitueixen el sistema nervióscentral, mentre que els nervis que en surten formenel sistema nerviós perifèric.

Mecanisme de funcionament del sistema nerviósEls receptors sensorials capten la informació i lacodifiquen en forma de impuls nerviós quetransmeten a un nervi sensitiu. Els nervis sensitiusarriben a l'encèfal directament o a través de lamedul·la espinal. Una vegada a l'encèfal, la informacióes dirigeix cap a les àrees sensitives que es troben al'escorça cerebral i és en aquest moment quanl'organisme és conscient de la sensació.Seguidament , l'encèfal analitza la informació. Unavegada valorada la informació es decideix la respostaque es donarà a aquesta situació.

La resposta decidida a l'encèfal es transmet a través dels nervis motors fins als òrgans efectors. Els òrgans efectors són els músculs i les glàndules encarregats d'efectuar la resposta.La medul·la espinal transmet la informació sensorial i motriu de l'encèfal a la resta del cos. En alguns casos és capaç respondre directament a unes determinades informacions mitjançant l'acte reflex.L'acte reflex és un tipus de resposta involuntària realitzada a través d'un circuit nerviós en el qual no hi intervé l'encèfal. Quan un nervi sensitiu capta un estímul que pot significar un perill, en arribar a la medul·la espinal connecta amb un nervi motor que oerdena al múscul una recció inmediata.

La respostaEls animals tenen diferents tipus de respostes alsestímuls rebuts: canvis en la activitat vital, moviment isecreció de substancies.Els canvis en l'activitat vitalDavant un canvi de les condicions ambientals, moltsanimals són capaços de modificar les seves pautesd'activitat.Quan es tracta de un canvi de llarga durada moltsanimals poden hibernar ; n'és un exemple l'ós bru,que passa la temporada freda en estat de letargia .Una altre estratègia similar és estivar; en aquest cas,l'animal entra en letargia per a evitar la calor .

Un altre comportament que adopten els animalsdavant les condicions adverses es la migració . Enaquest cas els animals es desplacen d'un lloc a unaltre buscant sempre un entorn que compleixi lescondicions climàtiques i nutricionals adequades.El movimentEl moviment és una de les respostes méscaracterístiques dels animals davant de moltsestímuls.En moure's , els organismes es poden orientar odesplaçar en direcció a l'aliment,fugir de possiblesdepredadors i relacionar-se amb altres individus de laseva espècie.

Els animals són els organismes amb més capacitat demoviment. Això és possible gràcies al fet queposseeixen cèl.lules especialitzades a realitzarmoviments , les cèl.lules musculars.Les cèl.lules musculars són allargades. Aquestescèl.lules són sensibles als estímuls dels nervis motorsde manera que quan reben un estímul es contrauen.Les cèl.lules musculars s'agrupen de manera paral·lelai molt ordenada i formen els músculs.Les cèl.lules musculars també són responsables delsmoviments involuntaris dels òrgans interns.

La secrecióLa secreció és la producció i expulsió de substànciesper part d'un òrgan o una cèl·lula, anomenadesglàndules. Les secrecions o hormones es podenexpulsar al medi intern de l'organisme o al exterior iprovoquen canvis en l'activitat d'altres òrgans ocèl·lules.