La reforma de Neptú i Antúnez obrirà dos mesos al trànsit carrers pacifi cats P4

El Lliure: 40 anys de fotos històriquesUn reportatge de Josep Maria Contel. P8

Setmanari gratuïtNúmero 648. 9 de desembre de 2016 ISSN - 1695-4793

La CUP vol activar al ple la recuperació de la caserna P2

Vallcarca arrenca el concurs d’idees per un barri ‘inclusiu’Arquitectes aspirants, promotors públics i privats, entitats i veïns inicien dimarts el debat per fi xar el nou model de l’eix nord

L’avinguda de Vallcarca, sense la Casita Blanca i amb els llums de Nadal estrenats enguany Foto: Xavi Tedó

Albert Balanzà

C al crear un barri inclusiu”. Aquesta és la conclusió a la qual van arribar ara fa dos anys els veïns que van formar part del pro-

cés participatiu que va sentar les bases del nou model de barri de Vallcarca i aquest és el principal encàrrec que rebran els arquitec-tes aspirants al concurs internaci-onal d’idees, les bases del qual es presentaran aquest dimarts a la bi-blioteca Jaume Fuster.

La sessió de dimarts és impor-tant perquè per primera vegada es trobaran cara a cara, en un procés de reconstrucció del barri que s’ar-rossega des de l’any 2002, aquests arquitectes aspirants, els promo-tors públics i privats que estaran en el jurat del concurs, les entitats,

els moviments socials i els veïns a títol personal. Tots ells coneixe-ran de primera mà un document de bases que es va aprovar a la co-missió de govern de l’Ajuntament el passat 24 de novembre i que es va publicitar a través del Butlletí Ofi cial de la Província el passat di-jous 1 de desembre.

El document de bases, de 22 pà-gines, parteix de la idea de con-servar el teixit de carrers i la tra-ma urbana encara existent a l’eix nord del barri, en diverses peces urbanístiques que sumen un total de 15.443 metres quadrats i que engloben una part de l’avinguda de Vallcarca i els carrers Farigola, Calendau, Becquer i el viaducte. Aquestes bases remarquen la im-portància de la redefinició d’un connector verd i d’un model que recuperi el caràcter de barri amb edifi cis petits. Pàgina 3

La CUP vol activar al ple la recuperació de la caserna P2

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

2 Política

El Casal Tres Lliris acull esplais i suma noves activitats

El Casal Tres Lliris, encara en negociació amb el Districte per a la cessió d’ús cívic de l’excomissaria, van reprendre el passat cap de setmana les activitats acollint l’agrupament escolta La Mulassa de Reus, que hi van fer nit, i intensifi cant la programació de cara al Nadal. La setmana que ve hi haurà una nova xerrada del cicle de salut el dia 15 i el dia 18 hi haurà el dinar de Nadal, amb bastoners i concerts.

Breus

Gràcia En Comú inicia la campanya Bon Viure L’assemblea local de Gràcia En Comú ha iniciat la campanya Bon Viure de balanç de l’acció de govern per posar de relleu les accions principals que s’han fet des del govern del districte en els últims 18 mesos. “Que tothom sàpiga què es fa, com es fa, qui ho fa, quant costa, quan. Rendim comptes. Sempre”, diu el primer post de la campanya al blog dels comuns locals.

Albert Balanzà

L ’últim ple de l’any, el prò-xim dimecres 21 de desem-bre, serà llarg, perquè in-clourà com a mesures de govern les anomenades

Línies d’Actuació del Districte (el rebatejat Pla d’Actuació) i un pla de promoció del comerç de proxi-mitat, i també haurà d’informar favorablement (o no) sobre els pressupostos, sobre el pla pel dret a l’habitatge i sobre el pla especi-al per a l’ordenació dels establi-ments d’allotjament turístic. Però

La CUP vol activar al ple la recuperació de la caserna de Travessera CiU presentarà una proposició per constituir una taula de sis mesos a la Salut que resolgui una crisi d’usos i mobilitat

De Jòdar, Vallet i Fernàndez, amb el periodista Àlex Romaguera, coordinador del mapa de la corrupció Foto: Carles Masià

en el capítol de proposicions, precs i declaracions que presenta l’opo-sició hi haurà com a debat estre-lla la proposta de la CUP de recu-perar la caserna de la Travessera de Gràcia, la història Comandància 411 de la Guàrdia Civil, que en els últims anys ja no ostenta la cate-goria de comandància.

A mig gas, sense perill d’atemp-tats i fora del nucli de protestes que es van impulsar des del teixit polític i veïnal als anys 90, la ca-serna de Travessera encara és re-sidència i acull, per exemple, una bona biblioteca d’ús privat, però la CUP considera que ha arribat el moment que el barri del Camp d’en Grassot recuperi l’espai per a habitatges i equipaments. El do-cument que es presentarà al ple, segons el grup municipal, està en procés de debat intern perquè la voluntat de l’esquerra indepen-dentista és presentar-lo com a de-claració, i necessita el suport de 12 dels 17 consellers del districte.

Pel que fa a la resta de grups municipals, CiU presentarà una proposició per constituir al barri de la Salut una taula oberta entre districte, partits i veïns que en en un període de sis mesos articuli solucions a una crisi local que té àmbits diversos de queixa com la reubicació de les parades d’auto-bús , l’aplicació del pla d’usos i altres aspectes vinculats a la mo-bilitat. ERC, per la seva banda, demanarà que s’elabori un cens d’edifi cis i solars que puguin su-mar-se al parc públic de lloguer i un llistat d’interiors d’illa que es puguin recuperar com a verd.•

El mapa de la corrupció als Països Catalans es presenta a la Torna. L’obra monumental impulsada per la CUP s’ha presentat a l’ateneu de Sant Pere Màrtir dimecres amb la voluntat de no tancar la dinàmica que descriu. “La conclusió del llibre no és positiva”, va apuntar David Fernàndez. Isabel Vallet i Júlia de Jòdar també hi eren.

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

3

Av. Vallcarcac.

Far

igol

a

Àmbit d’ordenació

SocietatBreus

Quatre de les sis residències, sancionades per acollir turistes

Quatre de les sis residències ofi cialment d’estudiants que hi ha a Gràcia han estat sancionades per l’Ajuntament per acollir turistes de manera regular. Les sancions oscil·len entre els 30.000 i els 600.000 euros. Les residències que hi ha a Gràcia estan situades a Lesseps 12, Gran de Gràcia 117, Passeig de Gràcia 114, Bailèn 190, Travessera de Gràcia 96 i Torrent de l’Olla 212.

El mercat de Lesseps se suma a la xarxa de mercats verdsEl mercat de Lesseps s’ha incorporat a la xarxa de mercats verds que impulsa l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i que ja compta des del 2015 amb el mercat de la Llibertat. L’estrena d’aquest segell de qualitat s’acompanyarà els dies 16 i 17 de desembre d’unes xerrades sobre nutrició i alimentació saludable que ha programat la Fundació Alícia.

Vallcarca insta els arquitectes a fer un barri inclusiu, verd i sense grans edifi cisL’estudi de patologies avala l’estat de la Casa Junyer Canals i es preveu un sobrecost per conservar Can Carol

(ve de la portada)

L a nova Vallcarca, en un pro-cés de definició que no es visibilitzarà almenys fi ns al 2020, no només té en comp-te el connector verd entre

el Park Güell i Collserola i el mo-del de barri que no sigui víctima de la nova bombolla immobiliària, sinó que també vol potenciar es-pais i recorreguts que realcin el pa-trimoni en procés de recuperació com la Casa Junyer Canals (exCon-solat de Dinamarca) i Can Carol. En aquests casos, per exemple, els estudis de patologies han donat el vistiplau a l’antic Consolat i els tèc-nics calculen que el manteniment de la façana de Can Carol elevarà el cost de l’obra uns 230.000 euros, fet que aproven els veïns.

Però el punt més delicat del do-cument de bases, on s’hi introdu-eixen fi ns i tot judicis de valor, és el que aborda la cohesió social de present i de futur. Aquí, explícita-ment, l’Ajuntament indica que “els habitatges hauran de ser de tipolo-gia diversa, per a persones de dife-rents edats, model familiar o estrat econòmic, per crear així un barri inclusiu”. El temor principal dels veïns organitzats és l’impuls de la nova bombolla immobiliària que viu Barcelona. “Es recomanen uni-tats d’edifi cació petites amb nom-brosos accessos des del carrer per

evitar grans panys de façana con-tinus”, apunta també signifi cativa-ment el document. També es valo-rarà el projecte que contempli la reubicació de la pista poliesporti-va, que ha estat un dels èxits d’ús provisional en aquest últim perío-de de transició. Fonts de l’Assem-blea de Vallcarca, en la qual hi ha el Col·lectiu Volta d’arquitectes, que ha tingut un paper important en la redacció de les bases, no ama-guen que el premi del concurs, uns 20.000 euros, té la voluntat d’atrau-re a despatxos d’arquitectes de tota condició. “Els arquitectes aspirants han de fer un treball d’immersió”, apunten fonts del Col·lectiu Volta.

El concurs internacional d’ide-es, en qualsevol cas, deixarà pen-dent per a l’any 2017 el debat de l’altre eix afectat en el pla, el que preveu una rambleta entre l’avinguda de Vallcarca i el carrer Bolívar, i que l’any 2011 va supo-sar l’enderrocament de la Casita Blanca. L’Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca han comen-çat aquesta setmana a penjar pan-cartes i anuncien mobilitzacions si no s’escolten amb més força les se-ves demandes. A l’eix nord el debat també continua entre l’Assemblea de Vallcarca i l’empresa pública Bagursa, al voltant del pressupost municipal que ha de permetre re-duir l’impacte que pretenen els in-versors privats. Dijous 1 hi va ha-ver una nova reunió. •

2002. S’aprova la modifi cació del Pla General Metropolità (MPGM) que determina l’àmbit d’actuació del Pla Vallcarca2008. El Pla de Millora Urbana ordena el sector delimitat per l’avinguda Vallcarca, el viaducte de Vallcarca, la plaça de Mons i els carrers de la Farigola, Cambrils i Gustavo Bécquer, i conserva els límits d’edifi cabilitat de l’MPGM del 2002.2008-2009. S’enllesteix el primer bloc de reallotjats a l’avinguda de Vallcarca i s’executen la majoria dels enderrocs. La crisi frena els projectes públics i privats aprovats.2014. La Unió Internacional d’Arquitectes i d’Arquitectes sense Fronteres, nous àrbitres del pla Vallcarca, organitzen un procés participatiu2015. L’Ajuntament suspèn llicències per preservar el nucli de cases baixes de Vallcarca.2016. L’Ajuntament convoca el concurs internacional d’idees, que es tancarà el 31 de gener i es fallarà l’abril de 2017.

Un procés etern La

cronologia

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

4 Societat

Albert Balanzà

E l triangle de carrers que hi ha entre Travessera de Gràcia, la Via Augusta i el carrer Gran, que ha modi-fi cat sensiblement la seva

mobilitat amb canvis de sentit i pa-cifi cacions en els últims anys, ha començat l’última fase dels canvis amb la reforma que convertirà en plataforma única el carrer Neptú i l’últim tram de zona 30 de Luis Antúnez, el que surt a Via Augusta. En benefi ci de més voreres, i en la línia de les decisions dels arqui-

tectes municipals -sense protes-tes- dels últims anys, els dos car-rers eliminaran totes les places d’aparcament.

Les obres, que s’estendran en-tre desembre i gener, també com-

portaran alguns danys col·laterals a espais pacificats en els últims anys com el tram superior de la Riera de Sant Miquel, que estava tancada al trànsit amb jardineres des que l’adéu del mercat provisio-nal de la Llibertat va abandonar el lateral de trànsit de la plaça Gal·la Placídia. Ara aquest antic lateral de trànsit és un espai de passeig.

El tram superior de Riera de Sant Miquel s’obrirà al trànsit mentre durin les obres i aquest dimarts ja s’hi han instal·lat els senyals, segons ha explicat el con-seller del govern Alberto Lacasta, perquè “cal oferir recorreguts al-ternatius mentre s’executen les obres”. “Un cop acabades les fei-nes es retornarà a la situació ori-ginal”, ha apuntat. Els veïns s’han queixat pels efectes que tindrà el canvi en el camí escolar.

D’altra banda, a la dinàmica glo-bal d’eliminar aparcament també se n’hi està afegint una altra que ja s’ha aplicat als carrers que desem-boquen a Balmes i que està previs-ta en els plans tant de Príncep d’As-túries com de Travessera de Dalt: en tots els carrers perpendiculars a la Travessera s’eliminaran els se-màfors i els passos de vianants, la vorera principal no s’aturarà i el carrer secundari desembocarà al prinncipal en forma de plataforma única, amb la preferència per al vi-anant a l’hora de creuar. •

La reforma d’Antúnez i Neptú elimina pàrquing i obre trànsit provisional El camí escolar s’haurà de compatibilitzar amb els vehicles que vindran de Travessera de Gràcia els dos mesos que duri l’execució

Cruïlla de Riera de Sant Miquel amb Luis Antúnez Foto: Xavi Tedó

Quatre dies després de sortir recomenats al web d’un conegut diari britànic, el següent cap de set-mana una allau d’anglesos es va presentar al bar

Switch i van desbordar el local ubicat al número 24 del carrer Francisco Giner. La facturació va ser elevada aquella nit de juny, però el preu que han pagat els seus propietaris ha estat més gran. L’Ajuntament els va san-cionar per excés d’aforament i va tancar l’establiment durant sis mesos. Els màxims responsables d’aquest es-tabliment, Sergi Mañá (Dj Deckard) i David Miró, reco-neixen que aquella fatídica nit “no vam poder o no vam saber gestionar” la gentada que es va presentar al seu bar. Fruit de la clausura, els propietaris d’aquest local que va agafar el relleu al 2013 del que era el Gusto van posar en marxa fa un mes una campanya per recaptar diners per fi nançar la insonorització de part del local. Un crowdfunding que es va acabar dijous i que els ha servit per recaptar una mica més dels tres mil euros que s’havien fi xat com a objectiu oferint als mecenes bosses, samarretes o il·lustracions com a recompensa. Aquest club, que ha fet de la música electrónica el seu pilar amb sessions de dj’s locals i internacionals, reobre dimarts amb la voluntat de seguir sent un referent en la nova escena de la ciutat.•

El bar Switch reobre després de la sanció per excés d’aforamentEls seus propietaris han fet una campanya per recaptar diners

El bar Switch amb la persiana abaixada Foto: Xavi Tedó

Travessera de Dalt aplicarà una pacifi cació a tots els carrers que hi desemboquin

la Zona Franca. Abans havia es-tat deu anys a la de Sant Marcel d’Horta després de passar per Pallejà, Castellbisbal i Olesa, on em vaig ordenar.

Amb 59 anys trenca la mitjana d’edat dels capellans. La mitjana és de 72 anys. Rejovenir l’Església és l’assignatura pendent però no només de capellans sinó també de fi dels. En una eucaristia la majoria dels assistents són gent gran. El repte és com arribar a la gent més jove.

El Papa Francesc és l’esperança per arribar a més gent?Ha obert una porta fora de l’Esglé-sia i això és positiu perquè la gent se l’escolta sigui o no creient i els seus gestos cap els pobres o els re-fugiats són valorats. És la línia que hauria d’agafar l’Església.

Quins reptes s’ha marcat?Posar la parròquia al servei del barri, que sigui un lloc d’acollida, el fet de ser en una plaça fa que la gent entri i se’ls ha d’escoltar.

Entra més gent ara amb la polèmi-ca de la capella, que l’historiador Josep Maria Tarragona atribueix a Gaudí?Molta gent hi entra per veure-la i ja m’agrada. Venen molts france-sos perquè surt en una guia turís-tica. És un debat que deixo per als tècnics, però sembla que és obra d’en Francesc Berenguer, que no tenia la carrera d’arquitecte i no podia signar els projectes que feia com l’ajuntament o el mercat de la Llibertat, que són edifi cis seus. Berenguer també era de Reus i era molt amic de Gaudí, que ve-nia aquí a missa, i la seva infl uèn-cia és clar que hi és.

Mn. Jordi Carreter: “La capella surt ara a les guies però no sembla de Gaudí”Carreter substitueix Joan Torrent com a mossèn de la parròquia de Sant Joan de Gràcia de la plaça Virreina

Xavi Tedó

Per què decideix venir a Gràcia?Visc amb ma mare, que és gran, a la Sagrada Família i volia es-tar prop seu per poder-la cuidar perquè sóc fi ll únic. Ho vaig sol-licitar al Bisbat i, com que en Joan Torrent, s’ha jubilat m’han assig-nat aquí.

Com s’ho va prendre la seva famí-lia que entrés al seminari?Vaig fer biologia, però als 23 anys vaig entrar al seminari. A ma mare li va costar més perquè era el seu únic fi ll i volia ser àvia, però ara està molt contenta perquè la cuido més.

D’on venia?Els darrers tres anys he estat a la parròquia de Sant Cristòfor de

El nou mossèn, Jordi Carreter, a l’església de Sant Joan de Gràcia Foto: Xavi Tedó

Coneix Gràcia?Vaig viure a Gràcia fins als 9 anys. El meu pare era de la Unió Excursionista i jo també ho vaig seguir sent després de marxar. Mon pare s’estimava molt el barri i jo em sento molt proper a la seva gent, que és molt respectuosa i té un gran sentiment de pertinença a la Vila, que és un nexe d’unió entre persones molt diverses.

Vol ser un mossèn actiu en la vida de la Vila?M’agrada participar dels actes que es fan perquè això cohesio-na, fa poble. La cultura és un ele-ment molt important que cal pre-servar sempre. A la Zona Franca i a Pallejà, per exemple, feia ràdio; a Castellbisbal estava a la comissió de Festa Major i a Olesa formava part de la Passió. •

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

5

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

6 SocietatTeixint Connexions desplegarà enguany 45 entitats per a La MaratóEscoles i instituts organitzen diferents activitats solidàries per recaptar fons per a l’edició del 18 de desembre dedicada a l’ictus

Silvia Manzanera

La quarta festa Teixint con-nexions sumarà enguany un total de 45 entitats de Gràcia que es concentraran el pro-per dissabte 17 de desembre

a la plaça del Poble Romaní, en una jornada solidària amb motiu de La Marató de TV3, que aquest any de-dica la seva 25a edició a l’ictus i lesi-ons medul·lars i cerebrals traumà-tiques. Aquesta fira d’entitats va arrencar el 2013 amb una desena d’entitats, i enguany va camí d’ar-ribar a la cinquantena. Tot i que aquesta és una de les activitats més destacades organitzades amb mo-tiu de La Marató per part del teixit associatiu gracienc, fa dies que al Districte es porten a terme diver-ses accions solidàries, com és el cas dels centres escolars i instituts.ila.

El Departament de Biologia i Geologia de l’Institut Vila de Gràcia col·labora amb La Marató des de fa dotze anys, i tres que tot el centre forma pat del projecte 1 Origami, 1 Euro, amb el qual es fan grues d’origami per tal de recaptar-ne fons. Aquest any l’institut gracienc ha organitzat un arbre exposició al vestíbul del centre.

Una altra de les escoles que ha consolidat la jornada solidària per La Marató és l’escola Farigola de Vallcarca. Des de 2010, l’Ampa pro-posa un dia dedicat a recaptar fons amb tot un programa d’activitats

lúdiques i esportives que tenen lloc al mateix equipament i a l’entorn de l’escola. La setena jornada soli-dària de Farigola tindrà lloc aquest diumenge 11 de desembre.

A més, aquest cap de setmana el Market Moda Sostenible, impulsat per la galeria Mezanina, ha inclòs una zona infantil solidària i propo-sen una recollida de joguines, en col·laboració amb el Col·legi Sant Josep, l’ampa del qual les canvia-rà per un donatiu que destinaran a La Marató, en la trobada d’enti-tats el proper dissabte 17 a Poble Romaní. •

Teixint Connexions va celebrar l’any passat la festa d’entitats a la plaça de la Vila, i enguany, a Romaní Foto: Teixint Connexions

Encara falten quatre mesos per Sant Medir però la federació ja comença a tancar els preparatius de l’edició 2017, en la qual hi haurà com a principal

novetat la incorporació de la colla Els Ben Plantats, formada per afeccionats del Club Esportiu Europa. El requisit que han hagut de complir ha estat tenir l’anomenat cos de bandera (tres membres a cavall). La nova colla, que l’any passat ja va participar com a entitat al fi nal de la cercavila del vespre, s’incorpo-ra a Sant Medir 90 anys després d’haver-hi partici-pat dos cops els anys 1926 i 1927. La seva adhesió ha rebut el suport unànime de la resta de colles. L’altra colla protagonista serà La Llibertat Gracienca, que aquest 2017 fa cent anys.•

Les associacions de mares i pares de les esco-les Rius i Taulet i Farigola, al barri de Vallcarca, s’han adreçat, respectivament, al Districte i a una

comunitat de veïns del carrer Mare de Déu del Coll per protestar per l’estat dels camins escolars i per les instal·lacions elèctriques properes als jardins de Maria Baldó. L’escola Rius i Taulet, d’una banda, ha elevat la protesta al Districte després d’un incident ocorregut al semàfor que creua avinguda Vallcarca des de l’escola cap a la biblioteca Jaume Fuster . De moment, l’associació de Rius critica que “els temps del semàfor són molt justos” i que “quan comencem a creuar, cal que assegurem que tindrem temps de creuar tot el semàfor”. L’associació de Farigola, per la seva banda, ha demanat documentació al president de la comunitat de veïns sobre la legalitat d’aquesta antena de telefonia mòbil.•

El Sant Medir 2017 tindrà una colla més, Els Ben Plantats, de l’EuropaLa colla La Llibertat Gracienca celebra enguany el seu centenari

Les AMPA del Rius i Taulet i Farigola protesten per les illetes i les antenesUna escola demana que es reforci l’espai intermig de pas a Lesseps i l’altra, documents d’una instal·lació propera a Maria Baldó

El mercat sostenible de Mezanina del cap de setmana ha inclòs zona infantil i recollida de joguines solidàries

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

7

Conquerir nous públics per a la produc-

ció catalana de cinema, de consum en-

cara minoritari a casa nostra. El repte no

és nou però continua vigent: és el punt

de partida del Cicle Gaudí 2016, que du-

rant l’últim trimestre de l’any porta 5

pel·lícules catalanes a 12 sales de cinema

de la demarcació de Barcelona, una per

cada comarca. La Diputació de Barcelo-

na finança prop del 50% del Cicle, que ja

ha aplegat prop de 3.000 espectadors.

El Cicle Gaudí –Cicle Estable de Cinema

Català- acosta al territori una oferta di-

versa, actual i de qualitat, col·laborant

amb les institucions del país per tal

d’arribar a la mitjana europea en hàbits

de consum audiovisual propi. «És im-portant donar suport a l’Acadèmia amb iniciatives com el Cicle Gaudí per crear polítiques culturals de proximitat», ex-

plica el diputat de Cultura de la Diputa-

ció de Barcelona, Juanjo Puigcorbé. «En-cara que a la Diputació no podem fer produccions, sí treballem i ajudem els ajuntaments i les entitats per a que es puguin desenvolupar polítiques territo-rials concretes», afegeix.

Projecte de futurEl Cicle Gaudí neix a les sales dels muni-

cipis barcelonins; però la voluntat és que

la bona acollida del públic el faci créixer

en tots els sentits. L’objectiu és augmen-

tar el nombre de projeccions i, en pròxi-

mes edicions, arribar a tot Catalunya.

La tria de les pel·lícules a projectar ha

anat a càrrec d’un comitè format per

distribuïdors i exhibidors, que han se-

leccionat 5 títols de la producció ca-

talana de l’any. Pel·lícules de qualitat,

d’estrena molt recent i d’ampli abast

de públic com El rei borni, de Marc Cre-

huet; Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés;

La propera pell, d’Isaki Lacuesta i Isa

Campo; i 100 metros, de Marcel Barre-

na. Al Cicle Gaudí 2016 també hi ha tin-

gut cabuda una pel·lícula per a televisió

com és Ebre, del bressol a la batalla, de

Román Parrado, programada abans de

la seva emissió televisiva i en comme-

moració dels 80 anys de la derrota a la

Batalla de l’Ebre.

Cicle Gaudí de cinema:a la conquesta de nous públicsDes del mes de setembre i fins a final d’any, 12 municipis barcelonins acullen projeccions periòdiques de pel·lícules catalanes. Totes incloses dins el Cicle Gaudí 2016, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català, impulsat per la Di-putació de Barcelona i amb el suport del Departament de Cultura de la Genera-litat de Catalunya i l’SGAE.

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

8 DocumentsEl Lliure: 40 anys de fotosEl 2017 farà 125 anys que es va fundar la cooperativa obrera La Lleialtat, l’entitat que va fer possible l’existència del Teatre Lliure, fundat el 1976. Tancada per reformes al novembre del 2003, va tornar a l’activitat el 2010. Per celebrar aquestes quatre dècades, el Lliure recupera el muntatge que va rebentar la taquilla el 1989, Les noces de Fígaro. I per commemorar els ciments del seu projecte, el Lliure de Gràcia farà una lectura dramatitzada d’El ferrer de tall, de Serafí Pitarra, dirigida per Lluís Pasqual, el proper 15 de maig. Les imatges de Josep M. Contel són testimoni gràfi c de la cooperativa La Lleialtat, que després va donar pas al Lliure de Gràcia, la renovació del qual va ser fotografi ada per l’Independent.

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

9EsportsBreus

Xavi Tedó

Quan Xavi Civil marca, l’Europa guanya. El da-vanter va ser l’autor dels dos gols en la victòria a Castelldefels per 1 a 2

i diumenge a Granollers va tor-nar a aparèixer quan l’equip més ho necessitava per anotar un agò-nic gol al minut 90 que dóna aire a un Europa que surt de la zona de descens. Tres gols que el con-verteixen en el pitxitxi escapulat i que han permès als graciencs aconseguir dos dels tres únics tri-omfs al campionat. Civil trencava així amb una ratxa de 401 minuts sense marcar que expliquen per-què és l’equip que menys gols ha fet a la lliga (10) només per dar-rera de La Jonquera (7), que treu or dels gols que marca sent onzè amb 19 punts. L’efi càcia golejado-ra continua sent l’assignatura pen-dent dels homes de Joan Esteva, que suma la primera victòria des que va substituir Poch i provisio-nalment a Taka perquè defensiva-ment és el setè conjunt que ha re-but menys gols (17). A Granollers l’Europa va tornar a gaudir de nombroses ocasions que no va sa-ber materialitzar, però va realit-zar el millor partit de la tempora-da ratifi cant les bones sensacions que va oferir en el derbi contra el Sant Andreu. Una millora que hau-rà de confi rmar diumenge a casa contra el Palamós, cinquè classi-fi cat. Els empordanesos, després d’anys a la part baixa de la classi-fi cació, estan signant una brillant

L’Europa vol confi rmar contra el Palamós la seva recuperacióUn nou gol de Civil permet als graciencs sumar el tercer triomf de la temporada i sortir de la zona de descens

Xavi Civil fent el gest de la victòria després d’anotar el gol a Granollers. Foto: Àngel Garreta

temporada i lluiten per la quarta plaça tenint present que Peralada i Olot ocuparan gairebé amb tota seguretat els dos primers llocs i el Vilafranca, el tercer. El degà del futbol català ve d’empatar a casa contra el Santfeliuenc en un mal partit i l’Europa vol aprofitar la davallada en el seu rendiment per sumar tres punts més que l’allu-nyin de la part baixa després de sortir de la zona de descens, però amb només un punt de marge. El Palamós ha caigut en les dues dar-reres visites al Nou Sardenya i els graciencs lluitaran perquè tornin de nou amb el sarró buit.•

La porteria és una odissea i ja han jugat tres porters i dos més han estat convocats. Boison, ja fora, és el que ha jugat més partits (8). El segueix Moha, amb 6 i el tercer és Fer, que es va lesionar diumenge, amb 5. Els joves Lluís (Juvenil A) i Pablo (Europa B) han ocupat set cops la banqueta per lesió d’algun dels altres porters.

EL CN Catalunya frega el triomf a la piscina del Real Canoe

Els Lluïsos entren en crisi amb cinc derrotes consecutives

L’equip de Tato Garcia, que venia de derrotar el cuer Molins, va tenir al seu abast la victòria contra el Canoe. Els de La Salut dominaven el primer quart per 2 a 4, però els madrilenys van capgirar el marcador amb un parcial de 8 a 2 per imposar-se per quatre gols (13-9). Tot i la derrota, la sisena en vuit partits, els graciencs treuen tres punts al Molins, dos al Mediterrani i empaten a sis amb el Rubí.

L’equip de la plaça del Nord va caure per 65 a 64 contra l’AD Torreforta i encadena cinc derrotes seguides que el releguen a la desena plaça. Devon Dorsey (29 punts, 17 rebots i 43 de valoració) va ser l’estrella dels tarrgonins mentre que Victor Verdecia va ser el botxí defi nitiu dels graciencs, que no aixequen cap després de començar la temporada en zona d’ascens a la lliga EBA.

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

10 Opinió

Editorial

A Vallcarca li cal un ‘t’estimo’

Ara fa sis anys el barri de la Florida de l’Hospitalet, un dels pitjors trac-tats de la segona ciutat de Catalunya i el que té més densitat pobla-cional d’Europa, va iniciar de la mà de l’entitat Waslala una campa-

nya contundent sota el lema La Florida, puto barri de merda. Posteriorment, la campanya va mutar en un nou lema: La Florida és millor barri; Visc(a) Florida. Només amb aquesta agressivitat el barri va aconseguir fer-se un lloc al capdavant dels problemes socials i urbanístics que s’havien de so-lucionar de manera prioritària. Vallcarca no és, ni molt menys, la Florida, perquè parteix d’una base d’orgull veïnal i d’absència de grans arribades de nova població que li han do-nat una confi guració històrica. Però també és cert que l’orgull de barri s’ha anat afeblint a cop de piqueta i que una repassa-da cronológica i dolorosa al pla Vallcarca ens porta a dues dè-cades d’un model de barri basat en la deconstrucció.

Dimarts que ve a Vallcarca es presenta el concurs d’ide-es per a la defi nició d’un nou model de barri que demanarà als arquitectes que presentin una proposta a favor d’un barri inclusiu, amb habitatges que tinguin en compte totes les butxaques, on es tingui en compte el connec-tor verd que encara es percep entre el Park Güell i Collserola i on el caràc-ter plural del barri agafi força en nous espais de relació que ara han tingut una aparença de desert i que només la tossuderia dels veïns ha aconseguit fer reviure. A Vallcarca cap institució ni pública ni privada hi ha dedicat prou insistència i el procés de supervivència ha descansat sobre els braços d’un grapat de persones que pensaran igual o diferent, però que s’estimen el barri. Vallcarca arrenca dimarts l’última fase de la defi nició del seu fu-tur. Tots els dies que passin fi ns que els veïns puguin disposar d’un barri normal seran un insult a una part de la ciutat a la qual no se li ha dedicat ni en aquest ni en els anteriors mandats els titulars que han merescut la Barceloneta o Nou Barris. Vallcarca necessita saber que se l’estima.•

Aquest dependent s’està acostumant a llegir els dilluns els diaris d’àmbit generalista amb notícies referents a Gràcia que el dia anterior ha distribuït l’Ajuntament en nota de premsa. És una bona estratègia: diumenge les redaccions es-

tan sota mínims, hi ha uns petits forats per omplir amb coses del dia, i les institucions saben que poden triomfar. Aquest diumenge li va tocar a les inversions als entorns del Park Güell: 4,5 milions. És curiós per-què la partida es va aprovar el juny passat (vegeu L’Independent núm. 627), i en total sumava 10,5 milions per al període 2016-2018. Potser el que falta s’ho reserven per a una altra nota de premsa.

Ull de dona

Al barri no se li ha dedicat l’atenció que ha merescut la Barceloneta o Nou Barris

Eldepen-

dent

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Tània Matiushkov, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·la boracions: Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 10redaccio@independent.cat

de Gràcia

Què en penseu de l’aposta pel carril bici al Carrer Escorial i Camèlies? Berta Badia

Peixetera

Trobo que posar carrils bicis en aquests carrers afectarà a la segu-retat vial i a la comoditat dels veïns per a transitar-hi. A més, reduïra els llocs per aparcar i al barri apar-car ja és prou difícil.

Ariadna BadiaGestora Telefònica

En general, que augmentin els car-rils bici a Barcelona ho veig mala-ment perquè no hi ha una normati-va clara i sufi cientment promoguda per a regular aquest mitjà de trans-port. Així, els usuaris fan el que vo-len i és molt perillós.

Mark AugéEncarregat de botiga

Gràcia és un barri amb molts pro-blemes d’aparcament i moltes es-coles. Per una banda s’agreuja el problema d’aparcament i, per l’al-tra, és molt perillós sobretot si vas amb nens. I més encara amb els nous carrils de dues direccions.

Irene MartínezEstudiant

A mi em sembla una bona inver-sió per tal de promoure un mitjà de transport que no contamina i que és molt accessible a nivell econòmic pel que fa a manteniment i adqui-sició. Això afavoreix la mobilitat de les persones joves.

Cartes al director

Els antisistemaEn el darrer editorial de l’Independent apareixia el titular Antisistema dels anti-sistema i al destacat “insaciable el movi-ment i incapaç la institució”. Vaig fer un comentari a Twitter que deia: “Insaciables són els especuladors que estan fent fora mig barri per augmentar els benefi -cis. Nosaltres només intentem ajudar”. Després se’m va convidar a contestar. Doncs som-hi. Sota aquest titular, com en molts d’altres, se’ns titlla d’atacants, d’agressors, com una bèstia que devora preses i és “insaciable”. Des del modest punt de vista d’un treballador sense pro-pietats i amb càrregues familiars, l’ata-cant és un altre, són uns altres. Qui com-promet els elements bàsics per a una vida digne són persones o empreses farcides de diners. El simple fet de poder guanyar-ne més i no fer-ho els fa sentir fatal. Quan la gran majoria d’ells tenen tot el necessa-ri per a gaudir d’una bona vida, l’avarícia (i una interiorització total del capitalis-me) els fa voler-ne més, i si tenen l’opor-tunitat de llogar el pis per 100€ més, ho faran sense pensar en si la família o per-sones que l’habiten s’ho poden permetre. Si un cambrer està disposat a treballar per 800€, vuit hores al dia, i en jorna-da partida, millor que pagar-n’hi 1000€. Total si no li va bé ja en vindrà un altre. I a qui els importa si arriba a fi nal de mes o si no podrà anar a buscar els seus fi lls a l’escola. Allò important són els benefi cis. Com una bèstia en busca de preses fàcils persegueix el seu lucre sense importar-li res ni ningú, “insaciable”. Però el trist és que, aquells que ens oposem al xantat-ge dels “propietaris” som uns antisiste-ma. Aquells que fan del mercat laboral un món de precarietat, aquells que gentri-fi quen i expulsen a l’extraradi les classes populars, aquells que fan impossible la vida a les classes treballadores, a aquells ningú els diu res. Som la primera genera-ció que viu pitjor que els seus pares, som els vostres fi lls, néts i veïnes. Som el nou moviment veïnal que lluita per una vida digna i per més que ens poseu el sobre-nom de bèsties antisistema, ens tindreu aquí dient i fent el que creiem just.Iru Moner/Comissió d’Habitatge Vallcarca

Conxa Garcia

Les dones han format part de la Història, però són molts els discur-sos ofi cials que se n’obliden. Planeta

DeAgostini i Playmobil han estat els úl-tims a seguir aquesta tendència fi ns que han accedit a rectifi car la col·lecció ‘L’Aventura de la Història’ i incloure algu-na dona en les 60 fi gures que representen diferents èpoques. Una cosa que sí que fe-ien en els llibres que acompanyen cadas-cun dels personatges. La web ‘Mujeres con ciencia’ va denunciar-ho. El Govern

valencià va acusar la col·lecció de fomen-tar estereotips sexistes. I l’Elisa Abellán va promoure una campanya a Internet (Change.org) tot dient que “L’ educació des del joc és una part molt important en de les nostres vides i una forma de crear la nostra personalitat i com serem en un futur. Per això és necessari que els nos-tres fi lls aprenguin que ambdós sexes foren infl uents a la nostra història i tant homes com dones han de ser recone-guts”. En deu dies es van recollir 64.000 signatures. S’aconseguí que aquestes em-preses es comprometessin que hi hagi fi gures de dones en el col·leccionable. Aquestes són algunes dones que justifi -quen la representació femenina en els noms genèrics com “aviador” o “científi c: Amelia Earhart, Marie Curie, Beatriz de Día, Hipatia, Alice Guy...•

Joguines

El govern valencià va acusar ‘L’Aventura de la Història’ de fomentar estereotips sexistes

Tània Matiushkov

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

11Opinió

Carta a Manuel Camino

No vull parlar de “civisme”, ni jutjar la manera de fer que té una part de l’afi ció de la UE Sant Andreu.

La meva opinió me la guardo per a mi. El dia del derbi va quedar refl ectida la manera de fer d’uns i d’altres: un 10 als nostres. Però sí vull parlar de la irres-ponsabilitat i les mentides de la junta directiva del club del Palomar. El que fa-cin les afi cions, pot tenir una, diverses o cap justifi cació, però no deixa de ser una anècdota, el que és greu és l’actitud del president andreuenc Manuel Camino durant tota la setmana prèvia.Els dirigents dels clubs tenen una res-ponsabilitat molt gran i han de donar exemple; mentir dient que el CE Europa els havia pujat els preus és molt greu. Senyor Camino, el preu per tots els afi ci-

onats va ser el mateix, tant pels vinguts del Palomar com pels de la nostra Vila, 10 euros. El CE Europa té un conveni per a socis de diferents clubs a 5 euros, que de resultes del comportament al derbi de la temporada passada, el nostre club no va voler renovar. Per cert, el que no diu vostè és que quan l’Europa li va pro-posar fer aquest conveni l’any passat era el seu club qui no ho veia clar…

Però el que encara és més greu és que vostè i membres de la seva jun-ta paguessin les entrades amb bitllets marcats amb el lema “Europa Merda”. Segur que aquests són els valors que vol donar al seu futbol base? Segur que la tasca de la seva junta ha de ser tirar més benzina enlloc d’apaivagar els ànims? Teniu la santa vergonya de sortir cada setmana amb una pancarta “Prou Violència” i aquestes són les ma-neres? Crec que el camí que ha pres no és el correcte. Ens veiem a la tornada, i si-us-plau estalviïs el maquillatge, no necessitem de la seva caritat, pagarem 10 euros, i un cop mes demostrarem que un altre Futbol Cat és possible.•

Els dirigents dels clubs tenen molta responsabilitat i han de donar exemple

Opinió convidadaOpinió convidada

Clara i Marcel MasllorensRamon Ortiz, president Àrea Social del CE Europa

Viatjant entre migrants (I)

S ón les 5 del matí a Houston, Texas. El nostre avió acaba d’aterrar i tenim menys de 2 hores per aga-far el següent cap a Los Angeles, el nostre destí. Arribem a migració, unes quantes preguntes, el policia que escriu molt i va dient que res li qua-

dra. “Esperen aquí por favor”. I es queda els nostres passa-ports. Ens acompanyen a una sala tancada (el que no es veu de l’aeroport) amb vàries persones a dins, pràctica-ment totes llatines.

Venim de passar gairebé 9 mesos viatjant per Centreamèrica, i vivint en el nostre dia a dia la realitat dels migrants cap a Estats Units. Acabar aquí es conver-teix en la possibilitat de conèixer l’última prova que han de superar la petita minoria de centreamericans que in-tenten creuar la frontera d’Estats Units amb visat. La resta, els anomenats mojados, són els que es llancen a l’aventura de creuar en situació d’irregulars, no només els Estats Units, sinó també tot Mèxic en el cas dels ciuta-dans dels països del CA-4.

Tot i que els números d’aquests moviments poblaci-onals són de per sí clarifi cadors de la situació d’aquest territori, nosaltres l’hem entès millor a partir de les his-tòries personals que hem viscut o que han compartit amb nosaltres.

Vam començar el viatge entre els “afortunats”. Els qui fan 3 hores de cua cada dia per anar a treballar a un lloc on no es poden permetre viure. Els qui a canvi de tenir un mur al costat de casa seva, potser tindran dret a creuar-lo per anar a comprar els regals de Nadal. La doña Cleo, que tot i no passar penúries econòmiques, feia anys que no te-nia més notícies del seu marit i tres dels seus fi lls i fi lles que els diners que li enviaven. Ella vivia en una de les mol-tes regions on pràcticament no queden joves i on, per tant, la majoria de les terres ja no es cultiven. Són les mateixes zones on té lloc el efecto paisano, i es dispara el nombre de naixements 9 mesos després de la tornada a casa dels mi-grants que poden fer-ho per Nadal.

Seguint més cap al sud de Mèxic, Chiapas és la porta d’entrada de totes aquelles persones centreamericanes que volen creuar. Com és el cas del Walter, un hondureny que havia sortit de casa feia 8 mesos en bicicleta i que es-tava treballant amb la intenció d’estalviar i poder seguir pujant. Chiapas és el punt de sortida de la Bestia, el tren que creua tot Mèxic fi ns a la frontera i que tants mutilats, robatoris i violacions veu cada dia. L’Ana (de 14 anys) es dirigia cap a la Bestia en el moment en què la seva família ens va recollir fent autoestop. Allà s’havia de reunir amb el seu coyote que li cobraria 3.000 dòlars per creuar-la (el preu estàndard que ens han anat confi rmant). Com en la majoria de casos, aquests diners vénen de familiars que ja

resideixen a Estats Units, i és que estant a El Salvador ens adonem de fi ns a quin punt aquests països depenen de les remeses exteriors.

Compatriota de l’Ana és el Roberto, a qui coneixem a la sala de migració de l’aeroport. Li acaben de confi rmar la seva deportació i 5 anys de càstig sense entrar al país. Portava 16 hores assegut a la mateixa cadira, sense que li haguessin donat cap explicació. Al seu costat es troben la María i l’Eric, dos mexicans que just abans de ser depor-tats intercanvien els souvenirs que portaven als seus fami-liars. Parlant amb ells hi ha el Manuel, un guineà equato-rial que ja residia a Estats Units i a qui també acaben de confi rmar que serà deportat. L’aerolínia amb què entrava al país només li dóna la opció de retornar-lo a Mèxic, on no hi coneix ningú i d’on venia només per renovar-se el visat. Els policies li expliquen que l’altra possibilitat que té és tornar al seu país d’origen. El preu del vol: 2.500 dòlars. La seva reacció, posar-se a riure, es barreja amb el to irònic amb què et reben els policies i amb els comentaris que es fan entre ells, gens acord amb l’ambient que es respira en-tre els retinguts. •

Al Roberto li han confi rmatla deportació i 5 anys senseentrar al país; 16 hores assegut sense que li hagin donat cap explicació

Fotomuntatge sobre Trump a la Casa Blanca Foto: Víctor Enrich

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

12 OpinióOpinió convidadaNúria Pi, consellera del grup municipal d’ERC al districte de Gràcia

Refugiats, sí; CRAE i centre d’acollida, també

A caba de tenir lloc a Gràcia la XXIII setmana cul-tural amb els refugiats per una Mediterrània en pau. Per donar a conèixer el que està pas-sant amb els refugiats que intenten arribar a Europa, i les causes i motius d’aquest èxode.

Barcelona ha demostrat al llarg de la història la seva so-lidaritat internacional.

Barcelona ha d’exercir de capital de la Mediterrània i encapçalar la resposta a la demanda de milers de perso-nes. Barcelona, com a seu del secretariat de la Unió per la Mediterrània, s’ha d’implicar plenament en fer de la con-ca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i coopera-ció que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat. A més a més, a Catalunya sabem molt bé què vol dir l’exili. No podem mirar cap a una altra banda.

Les persones refugiades no abandonen casa seva per pròpia voluntat, sinó per fugir de situacions desesperades. Hi ha per tant una raó humanitària evident per acollir una part d’aquest col·lectiu a les nostres societats. Considerem també les persones que es desplacen per raons econòmi-ques, de manca d’expectatives en els seus països d’origen, d’esperança de millors expectatives en el nostre.

Cal garantir que aquestes persones puguin continuar les seves vides, amb els drets i deures de la nostra societat, ga-rantir la seva participació a la vida pública de la ciutat des d’una visió intercultural, posant els instruments munici-pals per aconseguir-ho i garantir la cohesió i la convivència.

Arriben també joves, adolescents, menors, la situació dels quals és encara més feble; així doncs requereixen una de-dicació superior, per no disposar de coixí familiar. Aquí la funció dels CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) i Centres d’Acolliment és importantíssima. El CRAE és una llar i un referent per a que puguin desenvolupar-se fi ns a l’edat adulta. El Centre d’Acolliment és el primer recurs que atén els infants desprotegits en situació d’urgència.

En el nostre districte tenim dos CRAE i un Centre d’aco-

llida, a la Salut. Hi viuen menors de procedència diversa, al-guns dels quals són nouvinguts que han arribat sols al nos-tre país. El veïnat dels barris de la Vila, Camp d’en Grassot, El Coll i Vallcarca-Penitents, també ha de sentir la crida a implicar-se en la cohesió i construcció d’una societat diver-sa, amb bona convivència i esperança de futur, on cadascú de nosaltres pugui sentir-se que és casa seva.

Entre totes i tots haurem de saber trobar la manera, les actituds, les activitats per a consolidar-nos com una sola comunitat. És la nostra responsabilitat.•

El bloc

Entre tots haurem de trobar la manera de consolidar-nos com una sola comunitat

L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari

Els impostors

Xavi Tedó

Quan ens pensàvem que ja ho haví-em vist tot i que ningú superaria la famosa partida d’escacs que Enric

Marco va disputar contra un ofi cial de la SS quan suposadament estava reclòs en un camp de concentració nazi, va saltar el cas d’Alicia Esteve. Aquesta barcelonina, que es va canviar el nom pel de Tania Head, va assegurar que es trobava al pis 78 de la torre sud quan es van produir els atemptats de l’11-S i que ella fou una de les úniques dinou supervivents. Com a presidenta de la Xarxa de Supervivents del World Trade Center explicava històries d’aquell trà-gic dia que deixava la gent sense pa-raules com quan Marco va fer plorar Carme Chacón al 2005 quan va relatar la seva experiència al camp d’extermi-ni en unes jornades parlamentàries. Esteve afi rmava que el dia dels atemp-tats pensava en el vestit blanc que por-taria quan es casés amb el seu nòvio, en Dave, que va morir a la torre nord. També parlava d’un home que li va apa-gar les fl ames i que la va ajudar a bai-xar les escales. Però el clímax arribava quan assegurava que un home abans de morir li va donar el seu anell de casat perquè li donés a la seva dona.

Aquesta semana ha sortit a la llum un nou cas. El de Fernando Blanco, que va exagerar la malaltia de la seva fi lla, per embutxacar-se més de 300.000 eu-ros. Segurament tots som uns impos-tors a petita escala, tots ens reiventem o maquillem la nostra realitat per fer-nos més interessants, però resulten molts més divertits els que ho fan per afany de protagonisme que per lucrar-se. •

Jornada solidària amb els refugiats Foto: Jardí del Silenci

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

13Agenda

ExposicionsFins al 9 de desembreUntitledBCN presenta una exposició dels estudiants de Metàfora Barcelona, Complete Nothingness, amb la inaugura-ció aquest divendres 25 de novembre a les set de la tarda. La mostra es podrà visitar de dilluns a divendres. Comissariada per Oriol Texidor, hi participen Cécile van der Sommen, Eiko Hattori, Grace McLarty, Júlia Vilà-Rosell, Noora Sassali, Katherine Nelligan, Melle Skärfstad, Pil Anna Tesdorpf, Charmaine Kaufmann.UntitledBCN (Topazi, 14)

Obrim Fronteres. L’experiència de la pe-riodista i col·laboradora de l’Independent Carina Bellver en el seu particular viatge per conèixer de primera mà la situació dels refugiats.CC La Sedeta (Sicília, 321)

Del 12 de desembre al 20 de generExposició Aquella vella joguina. Mostra que gira al voltant de diferents jogui-nes, amb les que els nens i les nenes de fa dècades havien jugat alguna vegada i que per diferents raons els seus propie-taris les van guardar. Ara amb motiu de les Festes de Nadal, aquestes joguines de fa anys estaran exposades a La Violeta on els nens d’avui podran descobrir la seva història. Produïda pel Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.La Violeta (Maspons, 6)

Fins al 22 de desembreLa tierra sin tierra, la realitat de les per-sones refugiades a Barcelona. La tierra sin tierra és un projecte transmèdia que conté imatges, vídeo i text, engegat l’octu-bre de 2015 pel col·lectiu format per Judit Domingo (fotògrafa), Ignacio Tudela (fo-tògraf), Alejandro Romero (fotògraf) i Lara Monrosi (periodista). El projecte té com a objectiu visibilitzar la situació de les persones refugiades que viuen a Barcelona: problemes amb la targeta de refugiat, anys d’espera per a aconseguir una regularització de la seva situació, manca d’allotjament subvencionat amb la conseqüent precarització de les seves condicions de vida.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins al 23 de desembreRaons de Cor és una exposició de Julie Marchand, una veïna de Vallcarca. La mostra és el resultat d’una pesca de tre-sors, en les seves pròpies paraules. Usant la tècnica del collage, juga amb paraules i imatges per crear una composició gràfi ca nova. “El resultat es presenta en forma de quadres i de caixes lluminoses , com unes fi nestretes poètiques, que ens expliquen històries. Un paisatge de paper, en un món de colors, per riure, evadir-se, evocar una situació… Un passeig lúdic en un món amorós de situacions estranyes”.Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 12)

Fins al 27 de desembreUn arma carregada de futur. Fotoperiodisme i ética. Mostra que re-cull el treball de recerca fet per Joanna Chichelnitzky. Una exposició fotogràfi ca per refl exionar sobre el rol del fotoperi-odisme avui dia i els valors que difon. La inauguració serà diumenge 27 a les 18 h a l’Ateneu Roig. Ateneu Roig (Torrent d’en Vidalet, 34)

Fins el 15 de generEdicions 1984. La ciutat dels llibres. La mostra repassa la trajectòria d’aquesta editorial independent: des dels seus inicis als 80, quan hi havia una intenció crítica, fi ns als grans relats de l’Europa contem-porània passant per l’època totalitarista. Bibl. Jaume Fuster (Lesseps, 20-22)

ActesDissabte 9 de desembrePresentació de El somni de l’Es-tel, el primer conte de la col·lecció Amigues espAcials, de Teresa Vergés. La Badabadoc, Espai de creació te-atral (Quevedo, 36), a les 18h

Poesia: Núria Martínez Vernis i Roger Aixut.Heliogàbal (Ramón i Cajol, 80), a les 20.30h

Concert: Ferran Palau.CAT (pl Anna Frank, s/n), a les 21.30h

Jazz manouche: Scaramouche.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Dissabte 10 de desembreTeatre: La vida de Bryan. A càr-rec de cia. Dinàmics Teatre.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18h

L’Oratori de Sant Felip Neri i la Coordinadora de Barcelona de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya ofereixen la Lectura Dramatitzada de El Poema de Nadal, a càrrec dels rapsodes Montserrat Estorch, Maria Rosa Faixó, Montserrat Millà i Carles Cuní. Amb la col·laboració musical de Ricard Rovirosa.Oratori Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 20h

BCN Makers. Mercat de pop-up de mobles i roba.Wallnwood (Betlem, 53), fi ns les 20h

Diumenge 11 de desembreProjecció del DVD del Concert de Nadal des de la catedral de Freiburg, amb Barbara Bonney i Matthias Goerne. Aportació voluntària.Oratori Sant Felip Neri de Gràcia (Sol, 2), a les 17 h

BCN Makers. Mercat de pop-up de mobles i roba.Wallnwood (Betlem, 53), fi ns les 20h

Teatre: La vida de Bryan. A càr-rec de cia. Dinàmics Teatre.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18h

Concert: D’dom Brazil Jam Session.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20.30h

Dilluns 12 de desembrePresentació de la guia Entre terres. CJB, CNJC, Stop Mare Mortum, SCI-Cat i Espai Jove La Fontana en el marc de la setmana d’accions de la xarxa educati-va en suport a les persones refugiadesLa Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Dimarts 13 de desembreCadena humana a fa-vor dels Drets Humans.Mercat de l’Abaceria, a les 12h

Cinema: Barbacoa de amigos. Dirigida per Eric Lavaine, 2014.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 20.15h

Xerrada: La farmaciola homeopàtica per a infants i bebès.Centre Cos (Gran de Gràcia, 77), a les 10.30 h

Dimecres 14 de desembreLlibres a escena: El llapis mà-gic. Amb Joan Bentallé. +4 anys. BibliotecaVila de Gràcia-Sala d’ac-tes (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h

L’aventura de conèixer: Presentació de l’obra d’Amado Alfadni, artista su-danès presenta el seu treball dins de “Construïm veinatge”, de Jiwar.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h

Concert: Nocturna Discordia Sessions.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20h

Concert: Shamrock Vagabonds.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21h

Concert: Niham Trio.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30h

Dijous 15 de desembreConte i taller de Nadal, a càr-rec de les alumnes de l’Esco-la Solc Nou. A partir de 3 anys.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

Concert: Soda Jam Session.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22h

Divendres 16 de desembrePoesia i música: Blanca Llum Vidal i Sara Fontán.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 20.30h

Concert: Sol Family.Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22h

‘Lo misteri de Nadal’, el clàssic dels Quicos, al CAT

“Per entrar dins del misteri de nadal has de desconnectar-te de tot”. És la frase de Quico el Célio per descobrir la clau per comprendre el sentit de les festes nadalenques. La veu més po-pular de les terres de l’Ebre torna al CAT amb el seu espectacle barreja d’històries màgiques, poesia i també alguna que altra rumba. Tot un clàssic dels escenaris. Divendres 16 de desembre al CAT (pl. Anna Frank, s/n), 22 h

Recomanem

Entitats

Divendres 9, dissabte 10 i diumenge 11 de desembreTeatre: Ding, dong, ding. Direcció: Carlos Pablos.El Centre (Ros deOlano, 9), a les 22 h i dg a les 18 h

Divendres 16 de desembrePresentació de l’exposició: Aquella vella joguina. A càrrec de Francesc Franco i Josep Maria Contel, membres del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.La Violeta (Maspons, 6), a les 20 h

Teatre del Cercle: Un altre càntir trencat.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 21 h

Diumenge 11 de desembreVermut La Gaupasera. Vermut feminista antiespecista.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a partir de les 13 h

Fins al 18 de desembreCampanya de recollida d’aliments Nadal Solidari. De dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 21hEl Centre (Ros de Olano, 9)

Amb el suport de

Si voleu pu-

blicar els vos-tres actes en aques-ta agenda, envieu un correu electrònic a

independent@debarris.com

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

14 Cultura

Foto: F.M.

Silvia Manzanera

Un cant de la Sibil·la tea-tralitzat i espectacular el 2017. Això és el que pro-posa la Fundació Festa Major, emmarcat en el

programa d’actes per celebrar el Bicentenari, que inclou activitats noves i, a més, dimensionar totes aquelles propostes que la Fundació porta a terme durant l’any; una d’elles, la Sibil·la. Així, aquest any ja s’hi introduïran alguns canvis perquè l’any vinent ja es materi-alitzi una Sibil·la “gracienca, ori-ginal i renovada”, segons expli-ca Joan Sánchez, de la Fundació Festa Major. La idea amb què es treballa a hores d’ara és la de la teatralització d’aquesta represen-tació del Patrimoni immaterial de la Humanitat que es fa el 24 de de-sembre a la nit, tot just abans de la missa del Gall. Aquesta peça medi-eval de teatre religiós es represen-ta a Santa Maria de Gràcia des de 2009 cada nit de Nadal, organitza-da per la Fundació Festa Major i l’Orfeó gracienc. Però el caràcter participatiu del bicentenari obrirà les col·laboracions a d’altres enti-tats les quals aportaran diferents materials.

“Volem utilitzar el llenguatge teatral, la il·luminació, la posada en escena o el vestuari, per subrat-llar el missatge de la Sibil·la i ex-plicar el que diu el seu cant”, afe-geix el portaveu de la Fundació. En aquest sentit, la històrica entitat enceta un nou camí que acabarà el 2017 amb la “Sibil·la del bicen-tenari”. Per portar a terme aques-

ta proposta, la Fundació comp-tarà amb la col·laboració de Pol Vilajosana -membre del Drac de Gràcia- i Òscar Fabres, qui assumi-rà la direcció teatral. Aques procés de modernització i teatralització de la peça “amb una feina espec-tacular”, segons els seus responsa-bles, tindrà una posada en escensa “ambiciosa”.

La Sibil·la és una endevinado-ra provinent del món pagà que amb el seu cant pronostica l’arri-bada del messies i una terrible fi del món. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i va ser traduïda al català al segle XIII. El cant era un costum força estès per tota l’Europa medieval.•

El Lliure estrena ‘Rhümia’, premi Zirkòlika 2016

El concurs de teatre breu premia ‘El joc dels refugiats’

La família inestable de pa-llassos i músics excepcionals que formen Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià i Pepino Pascual, acullen a casa seva l’artista de carrer, mú-sic, clown i luthier, Mauro Paganini, que aporta el seu univers màgic per tancar la segona part d’aquesta bilogia clownesca que van començar amb Rhum. Rhümia, dirigida per Martí Torras Mayneris i amb direcció ‘musical a càrrec de Pep Pascual, es podrà veure al Lliure des d’aquest diven-dres i fi ns al 8 de gener. Un es-pectacle premiat que és tot un cant a l’esperança, a la neces-sitat de riure i fer riure per so-bre de totes les coses.

El concurs de teatre breu de La Violeta ha distingit El joc dels refugiats de Jordi Pagerols amb el primer premi de la tercera edició, per davant de Refugiades de Pol López i A l’ombra del sicòmor de Martí Figueres. L’obra guanyadora escenifi ca una cimera de líders que han de decidir la quota d’immigrants mentre juguen al parxís.

La representació del Cant de la Sibil·la a Santa Maria de Gràcia l’any passat Foto: Josep M. Contel

Una peça medieval declarada Patrimoni immaterial de la Humanitat. Organitzada per la Fundació amb la col·laboració de l’Orfeó, el Cant de la Sibil·la del Bicentenari pretén obrir-se a la participació d’altres entitats que contribuiran a fer una “Sibil·la gracienca, original i renovada”.

Breus

A. Balanzà / D. Arcos

D esprés de la febrada viscu-da als anys 90 amb el cine-ma argentí, el Casal Argentí

de Barcelona vol recuperar l’al-tra cara de la realitat del país amb un cicle de cinema per la memò-ria que arrencarà amb periodici-tat mensual aquest diumenge 18 als cinemes Girona. La primera

Fotograma del fi lm ‘Verdades verdaderas’ Foto: ‘Verdades verdaderas’.

Nou festival de cinema argentí per la memòria històrica als cines GironaImpulsat pel Casal Argentí, el programa arrenca diumenge 18 amb el fi m ‘Cuarenta balas’, d’Ernesto Gut i Dionisio Cardozo

de les projeccions serà Cuarenta balas, d’Ernesto Gut i Dionisio Cardozo, que recorda la formació de l’organització terrorista para-policial Triple A i el segrest i assas-sinat el desembre de 1974 de Jorge Fischer i Miguel Angel Bufano, mi-litants de Política Obrera.

El fi ll de Fischer, Sebastian, té 44 anys, està casat amb una cata-lana, amb la qual te una bessona-da, és vocal del Casal Argentí de

El Cant de la Sibil·la farà una teatralització espectacular per al 2017La Fundació Festa Major i l’Orfeó crearan un nou espectacle amb motiu del Bicentenari

Barcelona, i tota la seva vida esta determinada per l’assassinat del seu pare, dirigent sindical dels treballadors de la fabrica de pin-tures Miluz. Fischer i Bufano es-taven perseguits per la Triple A, en 1974, l’organització parapoli-cial emparada pel general Perón. Els cossos de tots dos van ser tro-bats, metrallats setmanes després. Jorge Fischer tenia 40 impactes de bala. El cicle de cinema argentí

continuarà al gener amb Industria Argentina, la fábrica es para los que trabajan (2013) sobre l’impacte de la crisi l’any 2002 en una fàbrica de peces d’automoció. Al febrer, el

dia 11, les protagonistes seran les Abuelas de la Plaza de Mayo amb Verdades verdaderas, la vida de Estela (2012), del director Nicolás Gil Lavedra.•

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

15Cultura

Federico Martín

Al centre cívic El Coll - La Bruguera té lloc una expo-sició diferent, una que té a veure amb els viatges en el temps. Impulsada pels grups de jocs de rol

que es reuneixen en aquest equipament, la mostra està basada en un conte, el qual és una metàfora, on es con-vida els espectadors a imaginar la història d’un cientí-fi c pacifi sta que fuig de la primera guerra mundial, gas, aviació, matances indiscriminades.... Aquest personat-ge sent horror a la guerra, ja que desitja el progrés de la humanitat. Arriba a Barcelona buscant un país neu-tral i troba un espai on ubicar-se i passar desapercebut. Algú li parla del Coll, on s’instal·la en els baixos d’un local. Comença a treballar amb uns plans de la màqui-na del temps que va portar del seu antic taller. Acaba viatjant vint anys al futur i es troba amb la guerra civil i els bombardejos a Barcelona. Se n’adona que la huma-nitat no ha après la lliçó i activa la màquina per anar a l’any 1976, un país en dictadura. No entén res, i el con-fonen amb un exiliat. Llegeix als diaris les matances a Vitoria, els treballadors en vaga, la repressió policial; tot està igual. Torna a viatjar i arriba als nostres dies, a la Bruguera, on li expliquen la situació actual: Trump president, canvi climàtic, guerres... Desesperat no sap què fer. En el centre cívic l’animen a participar de les activitats i li diuen que, malgrat tot, hi ha molta gent bona treballant per un món millor. El viatger apaga la màquina i s’instal·la aquí.•

L’home que va inventar la màquina del tempsExposició al centre cívic en el marc del cicle Coll Fantasy

la crònica

Membres de CC El Coll a la mostra Foto: F.M.

Orquestra ODAA, un any de música amateur amb vocació professional El grup d’adults de l’escola de Música de Gràcia amplia presència al carrer i fa una crida a la corda fregada

Tània Matiushkov

A l’Escola de Música de Gràcia (Sant Lluís, 9) va néixer el setembre de 2015 l’ODAA (Orquestra d ’A d u l t s A m a t e u r ) .

Aquesta agrupació acull a tots aquells que han tocat algun ins-trument en algun moment de la seva vida i els agradaria rependre’l així com aquells que en toquen al-gun a nivell amateur i volen tenir una experiència orquestral. Està adaptada a totes les necessitats, nivells i estils ja que tenen un re-pertori molt variat.

Van començar a plantejar-se la idea de llençar-se a crear una or-questra d’adults a fi nals del curs 2014-15. L’Elisenda Masachs i la Marta Augé, les dues professores que dirigeixen l’orquestra, ja teni-en experiència anterior en la do-cència d’adults i en les audicions de l’Escola, els seus alumnes ha-vien tocat junts en algunes ocasi-ons com les audicions de l’Escola. Tot i així, l’impuls defi nitiu per a llençar-se a realitzar un projecte orquestral va venir per part d’una de les alumnes que va insistir que tindria molt bona rebuda al barri. Així, l’orquestra funciona des del setembre de l’any passat.

La freqüència d’assajos pretén adaptar-se a les necessitats dels integrants. Assajen cada quinze dies: els dilluns de 21.15h a 22.45h. Pel que fa a la planifi cació del tre-ball, divideixen el curs en dos qua-drimestres amb un concert fi nal cadascun. Defi nir un objectiu clar és una manera d’organitzar i op-

timitzar el treball. Es tracta d’un grup amb molta varietat pel que fa al nivell i l’edat dels integrants. El que fan és adaptar les partitu-res al nivell de cadascun per a que tots puguin participar i gaudir de les partitures. Estan oberts a tot tipus d’instruments. Aquest curs, per exemple, hi ha clarinets, sa-xos, violins, violoncels, guitarra, acordió i piano.

Tot i que estan arribant al lí-mit de músics que poden assajar (per les característiques de l’au-la), voldrien ampliar la secció de corda fregada. El repertori també presenta obres molt diferents, des de música clàssica com el Concerto grosso de Corelli, bandes sonores, musicals com Baby Elephant Walk de Mancini o l’Himne dels Pirates de Mar i cel.•

Un assaig recent de l’Orquestra d’Adults Amateur Foto: Orquestra ODAA

Aprendre a superar la pressió del directe. Coincidint amb els fi nals de quatrimestre han fet dos concerts a La Violeta conjuntament amb altres formacions de l’escola de Música. També han participat en el dia dels comerços al carrer.

CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Vaiana. De dv a dc, 16.10, 19.05 i

22.00. Dj, 16.10.• Rogue One: Una historia de

Star Wars. Dj, 19.00 i 22.00.• La pasión de Augustine. De dv a

dc, 16.00, 18.10 i 20.20. Dj, 18.00 i 20.05.

• Animales fantásticos y dónde encontrarlos. Dj, 19.00 i 22.10.

• La reina de España. De dv a dc, 22.25.

• La llegada. Dj, 15.45.• Hasta el último hombre. De dv

a dc, 16.15, 19.10 i 22.05. Dj, 16.15 i 22.05.

• Vaiana. Dj, 19.05 i 22.00.• La reina de España. 16.10.• La llegada. De dv a dc, 19.10 i

22.05.

• Animales Nocturnos. 16.20, 19.15 i 22.10.

• Villaviciosa de al lado. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Trolls. 15.50.• Paterson. 17.50, 20.10 i 22.30.• Aliados. 16.10, 19.10 i 22.10.• Animales fantásticos y dónde

encontrarlos. De dv a dc, 16.00, 19.00 i 22.00. Dj, 16.00..

Cinemes Girona. Girona, 177• Grand Prix a la muntanya dels

invents. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i 16.00.

• La millor opció. Dv, 16.00. Ds i dg, 20.00. Dc, 16.00 i 22.00.

• Ribbit. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i 16.00.

• Bar Bahar. Dv, ds, dg, dl i dm, 18.00.

• Luz de soledad. 18.00.• The Wessel (El Navio). Dv, dg,

dc i dj, 18.00 i 22.00. Ds, 19.00 i 22.00. Dl i dm, 18.00. Dv i dg,

16.00 i 20.00. Ds, 20.00. Dc, 16.00. dj, 16.00 i 19.30.

• Colisión. Dm, 20.00.• La pols. Ds i dc, 22.00.• LATcinema: Desde allá

(Venezuela, 2016). Dv, 20.00.• Màgia & Family. Ds, 17.00. Dg,

12.00.• Metamorphosis. Dl, 20.00.• Priorat. Dl i dc, 20.00.• Free. Dc, 18.00.• La substància. Dv i dl, 20.00.• L’autodeterminació sobre la

taula. Dc, 20.00.• Els Karamazoff (Visions docu-

mental). Dm, 20.00.• Un ballo in Maschera (Òpera).

Dm, 19.30.• Tosca (Òpera). Dj, 17.00.• Gran Guru Bohigues (Teatre

d’humor en directe). Dv, 22.00.

Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cine-mestexas.cat]

• Sala 1: L’estació de les do-nes. 15.50, 18.00 i 20.10. Green Room. 22.20.

• Sala 2: El professor de vio-lí. 16.00 i 20.00. Ds i dg, 20.00. Dl, dm i dc, anul·lada la sessió de les 20.00. Maria conversa. 18.00. Espies del cel. 22.00.

• Sala 3: Cafè society. 16.00, 18.00 i 20.00. Irrational man. 22.00 (excepte dm). Tribut a Bigas Luna. Jamón, jamón. Dl, 20.00. Huevos de Oro. Dm, 20.00. La teta i la lluna. Dm, 22.30. Bilbao. Dc, 20.00.

• Sala 4: Oh, quina joia! 16.00, 18.00 i 20.00. Retorn a casa. 22.00.

Sessions Texas nanos. En català i 3 €. Ds i dg,16.00 :• Neu i els arbres màgics. Dg 11,

12.00.• Heidi.• Neu i els arbres màgics.• L’equip Tigre.

Verdi. Verdi, 32. • El editor de libros. 16.00 i 20.20. 12.00, 18.10 i 22.30. • Hasta el último hombre. 12.00, 16.00, 18.00, 20.10 i 22.30.• María y los demás. 16.05, 18.20,

20.30 i 22.30.• Animales nocturnos. 12.00,

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. 12.00 i 16.00.

• Amor y amistad. 18.30.• Yo, Daniel Blake. 20.15 (excep-

te dj).• In the same Boat + col·loqui. Dj,

20.20.• Vaiana. Dc, dj, dv, ds i dg, 12.00.• Arrival (La llegada). Dl, dm i dc,

12.00. Verdi Kids: Vaiana. Dc, dj, dv, ds

i dg, 11.30 i 18.10. Minimatch de animación, Dj i dg, 11.30 i 16.00. Peppa Pig: Las botas de oro. Dv, dv i ds, 11.30 i 16.20. Dj i dg, 11.30. Cigüeñas. Dc, dv i ds, 11.30.

L’Independent de Gràcia9 de desembre de 2016

16

de Gràcia

La del graner de Gràcia

S i hi ha uns personatges coneguts i reconeguts en un barri aquests són els comerciants, els botiguers, la fi gura permanent darrera d’un mostrador, aquell que sempre ens proporciona un producte, ens dóna un servei. I són coneguts i reconeguts, entre d’al-

tres coses, perquè són perennes. Passen el anys i allà hi són. Sempre. Personatges que formen part del paisatge i que fan reconeixible el nostre entorn. Un dels exemples més para-digmàtics de comerciant a Gràcia és el de la Maria Antònia, o més coneguda al barri com la del graner.

Des de la mítica botiga de gra de la Travessera, la Maria Antònia dóna fe de tots els anys que hi ha treballat fent gala dels seus coneixements sobre la matèria. Caminant al costat del mostrador, assenyala un per un els productes a la venda, mentre en recita les propietats o el sabor de cadascun d’ells. Se’ls sap tots. Els nous i els antics. Els arribats fa uns anyets, com el cous-cous, o els de tota la vida, com les nous. Ningú com ella per solucionar-nos un problema de salut a base de recomanar-nos uns fruits secs, una farina o un gra.

I no és d’estranyar, perquè la Maria Antònia és la terce-ra generació d’un establiment fundat el 1885. Abans que ella ja hi va néixer el seu pare, i el pare del seu pare. De petita, quan el volum de productes encara no envaïen tot el local, la Maria Antònia hi circulava amb la seva bicicle-ta, fent veure que la llargada del local era Gran de Gràcia.

L’entrada era el seu Lesseps, i la rebotiga es transformava en els Jardinets.

Quan va acabar els estudis a l’escola Sant Josep del car-rer Montseny, va decidir discórrer la seva joventut entre el piano i el gra, alternant les classes al conservatori amb la feina a la botiga. I des d’aleshores ja no ho va deixar. El graner ha estat la seva vida, i allà va aconseguir dedicar-se a una de les coses que vertaderament l’apassiona. Tant és així que, quan va arribar el moment de jubilar-se va pre-guntar a la seguretat social si podia segui treballant fi ns els cent anys.

Perquè la Maria Antònia és així de vital. Té la necessitat de seguir activa. És per això que, tot i no seguir darrera el taulell, té omplerts tots els horaris amb diverses activi-tats, excursions, visites culturals i trobades amb amics.

La casualitat ha volgut que els dos fi lls de la Maria Antònia tinguin al·lèrgia a alguns dels grans de la botiga, però això no ha deixat la botiga orfe d’una quarta genera-ció. Ara es va càrrec del negoci en Miquel, que fa ja més de trenta anys que treballa allà i a qui la Maria Antònia consi-dera com un fi ll. I així, mentre el Miquel té cura de la boti-ga, la Maria Antònia pot dedicar-se a les seves activitats i al seu barri de Gràcia, que ella defi neix com una joia. Només un any la van apartar del seu barri, però ja en va tenir sufi -cient per adonar-se’n que d’aquí no es vol moure.•

Maria Antònia, botiguera emblemàtica de Gràcia, al seu establiment de Travessera Foto: Òscar Mejías

Òscar MejíasGraciencs a la contra

La torratxa

Òpera i canelonsVíctor Nubla

La passió per l’òpera i una dosi gene-rosa de metonímia han fet habitual que els canalons tan populars du-

rant les festes de Nadal, plat estrella de la taula del dia de Sant Esteve i no poc freqüents als menús de diumenge dels restaurants durant l’hivern, s’anomenin a casa nostra “canalons Rossini”. Però qué té a veure aquest plat tan barcelo-ní i tant de tota la vida (bé, de fet des de fi nals del XIX) amb el popular composi-tor del mateix segle, Gioachino Rossini? És ben cert que la vinculació de la ciu-tat amb el gènere operístic es demostra simplement comprovant que Barcelona es troba al circuit mundial pràcticament des d’aquells temps. L’òpera i Barcelona tenen una forta relació. També es pot comprovar que Rossini va presentar

aquí dues de les seves primeres òperes i, donat que la seva celebritat era molt gran (l’”òpera buffa” era molt popular i arribava a tots els estrats socials del món occidental), aquí també ho va ser, de popular. Per completar el quadre te-nim la passió del compositor per la cui-na, a la qual va dedicar els darrers 40 anys de la seva vida, ja que es va retirar en el punt més àlgid de la seva carre-ra. Va publicar un llibre de receptes i es coneix la seva passió pel foie i la pasta. Fins i tot hi ha la llegenda que Rossini (compositor mandrós que no dubtava a autoplagiar-se per entregar a l’últim mo-ment un encàrrec) va ser confi nat per un client en una habitació a pa i aigua fi ns que no acabés l’opera que li havien contractat. Però els canalons que men-gem aquí no provenen del llibre de re-ceptes que va escriure Rossini: a ell se li atribueix l’invent dels macarrons farcits de tòfona, cosa ben diferent. •

Rossini va ser confi nat per un client en un habitació a pa i aigua fi ns acabar l’encàrrec