LA

RATLLA GROGA

ABRIL 2015// NÚMERO XV

2 | LARATLLAGROGA

15// EL 150è (NO) ANIVERSARI DE L’ALÍCIA (LA DE LES MERAVELLES)13 // CONCURS LITERARI

09 // DIBUIXAR LA PARAULA

Índex

14 // COM FER UNA ROSA?

10//PÀGINES CENTRALS

04 // SANT JORDI ARREU DEL MÓN 06 // DICCIONARI FANTÀSTIC

16 // LA HISTÒRIA DESORDENADA

17 // UN BON INICI 18 // JEROGLÍFICS 19 // SOPA DE LLETRES I MOTS ENCREUATS

12// VERSIONANT VINYOLI

05 //NOVEL·LES A BARCELONA

| 3LARATLLAGROGA

EditorialBenvolguts i fidelíssims lectors,

Abans de res, feliç sant a tots els Jordis, Jordines i Georgines. I a tots els altres, gràcies per comprar i llegir aquesta revista, la de l’escola Santa Anna. S’acostuma a dir que al pot petit s’hi troba la bona confitura i, sense ànim de ser pretensiosos, voldríem fer nostra aquesta expressió com a garantia de la qualitat que ens agradaria oferir. Podem assegurar-vos que en aquest potet s’ha treballat de valent, i que les coses fan l’efecte de tenir més bon gust quan són casolanes. Si algunes publicacions del país són una delicatessen estil Ferran Adrià, nosal-tres esperem ser els vostres canelons de l’àvia.

Com tots sabeu, Sant Jordi és temps de comprar llibres i roses, regalar-los i rebre’n, i tam-bé potser llegir-los i posar-les en gerros perquè facin goig. És dia de trobar-se cintes amb la senyera per tot arreu i venedors de roses a cada cantonada. Gaudiu d’aquesta jornada tan es-plèndida, sobretot, però aprofiteu per donar una oportunitat al vostre “jo” més literari. Si us han regalat un llibre acabat de publicar i no us voleu arriscar, busqueu un clàssic, com Mercè Rodoreda, Gabriel Garcia Márquez o Ken Follet. I si ja sou lectors empedreïts, aprofiteu per respirar a fons aquest aire tan carregat de lletres i olor de pàgines noves.

És per tot això que aquest número està especialment dedicat a la novel·la, la poesia i l’en-treteniment (que anuncia la proximitat de les vacances). Podreu posar a prova la vostra part lletraferida i observar Sant Jordi des d’una altra perspectiva.

Finalment, com veureu en aquesta publicació, també hem volgut celebrar dos aniversaris: els 101 anys que fa que va néixer el poeta Joan Vinyoli i els 150 de l’Alícia (la del país de les Meravelles).

Bona lectura i bon Sant Jordi!

Recordeu que també podreu estar informats de tot el que anem fent abans de publicar la revista a la pàgina de facebook, http://www.facebook.com/laratllagrogao seguint-nos al twitter, @laratllagroga.

Aquest número l’han fet: Maria del Mar Alberola, Jaume Borrell, Jan Forgas, Margot Moreno, Alícia Ovejero, Laura Ovejero, Maria Ortín, Adam Prieto, Isabel Sagarra, Pere Vallribera, Mar Vidal-Folch, Araitz Villalba, Ona Vives, Nil Voltà.Col·laboradors: Alumnes de 5è, 6è, 1r i 2n d’ESO.

Moltes gràcies!

4 | LARATLLAGROGA

Difícil d’entendre per a qui no l’ha viscuda mai, la di-ada de Sant Jordi és una jornada festiva i popular du-rant la qual les parades de llibres, les roses i, sobretot, la gent, prenen els carrers de les localitats catalanes. La celebració no pot ser més senzilla: el ritual consisteix a, tot passejant, comprar una rosa, un llibre, o amb-dues coses, per regalar a estimats, familiars i amics. Malgrat no ser festiu, la diada i el passeig obligatori omplen a vessar carrers i places tot convertint-la en una festa nacional que se celebra en un dia laborable.

L’origen d’aquesta festa la trobem en una barreja de tradicions i costums d’èpoques diferents. Coincideix el fet que Sant Jordi sigui patró de Catalunya, amb el costum, també medieval, de celebrar una fira de roses o “dels enamorats” al Palau de la Generalitat.

La rosa vermella, símbol de la passió, i l’espiga que l’acompanya, símbol de fertilitat, fa que aquest sigui el millor regal per a l’enamorada, però actualment també es regala a altres persones estimades. Per altra banda, el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre. Així doncs, a Catalunya, aquesta jornada esdevé, d’una banda, el dia dels enamorats (tradicionalment els homes regalen una rosa a les seves parelles) i, de l’altra, el del llibre.

Sant Jordi a AnglaterraA Anglaterra, tot i que Sant Jordi també n’és el patró, és un dia força normal. Hi ha algunes celebracions, es

veuen més banderes amb la creu de Sant Jordi (que és la bandera pròpia d’Anglaterra), i fins i tot hi ha al-gunes celebracions tradicionals molt interessants. A Fordwich (prop de Canterbury), per exemple, en un pub que es diu The George and Dragon, cada any es celebra Sant Jordi fent una representació de la llegen-da del cavaller i balls tradicionals.

Sant Jordi a BulgàriaSi bé no se celebra el 23 d’abril, Bulgària és possible-ment el país que més celebra el dia de Sant Jordi. El 6 de maig, la gent es prepara i menja un xai sencer en honor al sant, qui també és patró dels pastors: es creu que ajuda que els cultius creixin.

Sant Jordi a Bòsnia i HercegovinaEl dia de Sant Jordi a Bòsnia i Hercegovina també es coneix com Durđevdan i és un festival per celebrar el començament de la primavera. Per celebrar-lo, la gent decora les cases amb flors i branques. Altres tradicions inclouen prendre banys amb flors i rentar-se les mans amb aigua beneïda. Sovint hi ha cant, ball i bandes de música.

Sant Jordi a Sèrbia També conegut com a Durđevdan, el dia de Sant Jordi a Sèrbia és l’slava més comú, una tradició de l’església ortodoxa de la glorificació del seu sant patró. El dia es celebra amb pícnics al matí, escoltant música i ballant.

Margot Moreno

Sant Jordi arreu del món

| 5LARATLLAGROGA

Barcelona com a escenari literari. Algunes propostes per llegir la ciutat.

L’ombra del vent de Carlos Ruíz ZafónEls personatges principals d’aquesta història passegen per la Barcelona de diverses èpoques. Un bestseller internacional que relata, en quatre volums, els canvis de la ciutat, des del gòtic, passant per la revolució industrial, fins als anys posteriors a la guerra civil.

Barcelona de Robert HughesExplica fins a 2000 anys d’història de la ciutat, recopilada en un volum, amb un vocabulari amable i didàctic. És un dels llibres més llegits pels estrangers per a entendre l’arquitectura i la bellesa de Barcelona.

Homenatge a Catalunya de George OrwellOrwell explica, en primera persona, com es vivia la Guerra Civil des d’un punt diferent al convencional, el del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) al qual ell s’havia unit.

Senyas de identitad de Juan GoytisoloÁlvaro Mendiola, que després de deu anys d’exili per la guerra civil decideix tornar, es troba un país on ell mateix s’hi sent estranger.

La soledad del manager de Manuel Vázquez Montal-bánUna de les moltes novel·les del detectiu Carvalho que passen a la ciutat comtal. A partir d’un estrany assassinat, ens mourem per diversos indrets de Barcelona, seguint els passos del protagonista fins a descobrir el culpable.

La plaça del Diamant de Mercè RodoredaDe la mà de la Colometa, personatge estrella de la novel·la, visitem la Barcelona de la postguerra i ens enfrontem a un drama psicològic al cor de Gràcia.

La ciudad de los prodigios d’Eduardo MendozaA través dels records d’una generació de barcelonins, pren vida la Barcelona de les fires universals de 1888 i 1929. Una Barcelona coneguda, en aquell moment,

pel seu desenvolupament industrial i pels canvis a la ciutat.

The South de Colm TóibínTóibín ens relata una història ambientada als voltants de 1950, quan la nostra protagonista fuig del marit, del fill i del país (Irlanda) i viatja fins a Catalunya. Amb la seva pintura crea nous móns per lluitar contra els vells que la persegueixen.

Catedral del mar d’Ildefonso FalconesUna novel·la històrica que ens submergeix a la Barcelona del segle XIV, amb la construcció de l’església de Santa Maria del Mar i el barri de la Ribera com a teló de fons.

L’auca del senyor Esteve de Santiago RusiñolLa història de tres generacions d’una família i dels canvis que veuran al barri de la Ribera i a la ciutat al llarg dels anys. La història comença amb l’Esteve, que fa prosperar la merceria La puntual, que vol deixar en herència al seu fill. Serà el nét, però, qui trencarà la tradició familiar: les seves aspiracions artístiques faran que tota la casa es regiri.

Don Quijote de Miguel de CervantesA través dels ulls genials de Don Quijote, de visita a Barcelona, podrem veure com Cervantes veia la ciutat, com eren els barris de l’època i fins i tot trobar-nos amb el bandoler Perot Rocaguinarda.

Últimas tardes con Teresa de Juan MarséAmbientada en una Barcelona de rics i burgesos, una història d’amor i d’engany entre una estudiant univer-sitària rebel de classe alta i un seductor, lladre de mo-tos, que es fa passar per obrer revolucionari.

Nada de Carmen LaforetLa protagonista femenina, estudiant a la universitat durant la postguerra, es muda a Barcelona per començar una vida nova i es troba amb els records de casa la seva àvia. I així comença el seu camí, que durarà tota la novel·la, cap a l’acceptació del que li espera al món després de la universitat.

NOVEL·LES A BARCELONAMaria Ortín

6 | LARATLLAGROGA

DIccIONARI FANtastic Alpa f. Conjunt de plantes exòtiques que es troben en pocs llocs.

Barceida f. 1 Ciutat que s’assembla a Lleida i a Barcelona alhora. 2 Es diu d’una persona que que parla l’idioma de Barceida quan és de Barcelona i parla lleidatà o a l’inre-vés, quan és de Lleida i parla català oriental. 3 Dit també d’una persona que té pare barceloní i mare lleidatana o pare lleidatà i mare barcelonina. SIN.: Lleicedona.

Beneficier/a adj. 1 Feina o persona que té molt d’èxit. 2 Persona que aconsegueix sempre el que vol (a la força bruta o neta). 3 Persona que treu beneficis de tot. SIN.: gracienc. ANT.: angoixaner.

Cirsec m. Fruit petit (d’uns 3 cm.) i esfèric. El seu color acostuma a ser el taronja clar, però també pot ser groc o vermellós. Té un pinyol molt dur, rugós i petit. La polpa és sucosa i molt dolça. Es menja cru, però també és habi-tual ingerir-lo en forma de melmelada, suc o almívar. Els cirsecs es poden trobar agafats de dos en dos o de tres en tres per una tija llarga i prima de color verd. L’arbre del cirsec és el cirsequer, de tronc prim i llis, alt i llarg. Les seves fulles són lanceolades amb el marge serrat i la punta allargassada. Les flors són d’un color entre blanc i rosat. La seva fusta es fa servir per fer bastons.

Combiacció f. 1 Combinació de dues accions i que totes dues surtin bé. 2 Acció de combinar qualsevol cosa, in-clús parts de tu mateix.

Despartitzador m. 1 Aparell associat a un rellotge, que té la funció de servir tot allò que agrada a algú en un moment donat. 2 Màquina que segons la mida, també acompleix els somnis. Quan més gran és l’aparell, més gran és el somni que es fa realitat, i a l’inrevés. 3 Ganivet robòtic que parteix en dues meitats aquells somnis ex-tremadament difícils.

Distingificar v. 1 Trobar-te amb gent que no coneixes. 2 Desmaiar-se, perdre el coneixement i, tot seguit, no recordar-se de les persones que t’envolten. 3 Veure algú que coneixes, però que ell no et reconegui. 4 No conèixer a una persona i que aquesta et comenci a parlar. 5 Verb utilitzat per expressar el fet que algú conegut et fa broma fent veure que no el coneixes.

Divertidor m. 1 Persona que diverteix els nens. 2 Sinò-nim de pallasso. 3 Persona gran que es vesteix de colors. 4 Joguina dissenyada per científics que diverteix els nens. Aquesta joguina, també coneguda com joguidiverv és una pilota de colors que emet sons, rialles i paraules. 5 Animal trobat a Hawaii l’any 2014. S’ha anomenat així perquè aquest animal és graciós i resulta divertit tenir-lo com a mascota.

Enfalsat adj. 1 Es diu que t’han enfalsat quan t’han dit una mentida molt grossa i te l’has cregut. 2 Es diu que estàs enfalsat quan has perdut l’enteniment.

Estalímetre m. 1 Aparell que mesura la força i la potèn-cia de les ones del mar. És fàcil d’utilitzar, té unes rodes metàl·liques i unes xarxes que mesuren la pressió. La in-formació que recull l’aparell es connecta a un ordinador que estudia els resultats. Mesura si es poden practicar esports com el surf, si són bones aigües per a la pesca o per nedar. El va inventar un científic els anys 80 a Nova Zelanda.

Fredcalós m. 1 Dit de la persona que sovint, a l’hivern, té molt fred i a l’estiu, molta calor. 2 Conjunt d’aparells o instal·lacions que, en una casa, permeten que a l’hivern s’estigui calent i a l’estiu, fresc. El fredcalós s’acostuma a instal·lar al sostre o a la part superior de les parets. 3 Dit també de l’animal migratori que fa una ruta de com a mínim 314 Km. en línia recta, en menys de 48 hores. Habitualment, la majoria de fredcalosos són aus. 4 Dit també de l’animal que canvia de plomatge d’hivern a plomatge d’estiu.

Llibrendull m. Llibre molt especial perquè si te’l mires i penses el nom d’un personatge, t’explica la seva història. Té els cantons folrats d’or i de diamants i té un ull que és viu. A l’últim full, t’explica com fer-lo servir. L’ull pot parlar sense boca i, per exemple, si no existeix un nom, t’avisa. Les pàgines són blanques com la neu, no tenen res escrit.

Lilonja adj. 1 Color marronós que es crea barrejant el color lila i el taronja. || f. 2 Ciutat que es troba al sud de França, famosa per la planta que surt als camps per primavera, l’espígol. Quan creix l’espígol, tots els camps es tenyeixen de color lila. 3 Taronja podrida, que ha per-dut la consistència i es posa flonja i d’un color lilós. 4 Monja jove, alegre i divertida. Acostuma a tenir entre vint i trenta anys. 5 Pedra preciosa molt valuosa i difícil de trobar, que combina un color lila clar amb vetes pla-tejades. || m. 6 Carruatge petit típic del segle XVIII on duien els reis.

Alumnes de 5è i 6è de Primària

| 7LARATLLAGROGA

DIccIONARI FANtastic Llaunista m. 1 Persona que té com a ofici tastar els re-frescos en llauna abans de posar-los a la venda. 2 Per-sona que dissenya les llaunes, tant de refrescos com de tonyina, paté...3 Màquina que s’ocupa de reciclar el con-tingut del contenidor groc (plàstics i metalls). 4 Lloc on es guarden les llaunes de pintura. 5 Persona que sempre emprenya, empipa, dóna la lata,… 6 Robot fet amb llau-nes o que està poc elaborat. 7 Persona que fa escultures amb llaunes i amb tot tipus de metalls oxidables. 8 Per-sona que col·lecciona llaunes de refrescos. 9 Persona que consumeix massa refrescos en llauna diàriament.

Malcontaberar v. 1 Manera de comptar començant pel número mil fins arribar al zero, que només es pot fer en veu alta. 2 Fer veure que comptes, però no ho fas. 3 Comptar de manera molt lenta, més o menys, cada dos segons, un número, arribant fins al 60. 4 No saber comp-tar encara que es coneguin tots els nombres. 5 No saber explicar contes i tampoc saber-ne cap.

Malicuós adj. 1 Persona que pensa malament de to-thom. 2 Es diu d’una persona que gaudeix fent mal a la gent innocent.

Panacur m. Massa de pa que porta unes pólvores amb sabor a curri.

Pantabàs m. Pantaló que porta incorporades unes bam-bes.

Pissarrar v. 1 Acció que fem per escriure a la pissarra amb color verd, vermell, taronja i groc. SIN.: escriurrar, guixarrar, dibuixarrar. ANT.: inescriurrar, desguixarrar, adibuixarrar. || m. 2 Pissarra estranya o rara per la seva mida, forma, tacte i color, que normalment acostuma a ser rosat o taronjós. També es diferencia de les altres pel fet que quan hi escrius amb un guix, el que has escrit desapareix al cap de mitja hora.

Quatrinc det. i pron. 1 Número que hi ha entre el quatre i el cinc. Acostuma a ser el número preferit dels nens de quatre o cinc anys. És el número de la sort i s’escriu així: 45.// m. 2 Tipus de moneda que equival a 10 euros (₳) 3 Planeta imaginari de la pel·lícula Toy story. // Estar a quatrinc vol dir estar als núvols.

Quimostima m. Quimono que diu l’estima que li tens a una persona que està a prop teu. Poca gent utilitza el quimostima.

Resmalt m. Esmalt d’ungles que serveix per pintar mol-tes capes sense que es barregin els colors.

Reudi m. Audiòfon que repeteix allò que no has escoltat; al reudi li queden les paraules gravades a la memòria.

Reviser m. 1 Persona que té la feina de supervisar que tothom estigui fent la seva feina a casa, a l’escola,… Nor-malment, els revisers es disfressen per no ser descoberts. 2 Màquina que et revisa de dalt a baix. A més de saber quants anys tens, quant peses, quina mida fas,... també et dóna informació com ara quin és el teu color preferit, quina és la teva cançó preferida, etc.

Ricobre adj. 1 Persona és ricobra quan és rica pel que fa als diners, però pobra en sentiments o creences. 2 Un objecte és ricobre quan les seves funcions són escasses, però costa molts diners, com ara una capsa buida per decorar o fer bonic. 3 Dit d’una obra d’art d’un pintor/a de renom, però que és pobra en colors. 4 Es diu que al-guna cosa és ricobra si necessita d’alguna altra cosa per no perdre la seva essència.

Santànner m. 1 Persona és santànner quan és membre de la comunitat educativa de l’escola Santa Anna de Bar-celona, tant si és alumne, professor, treballador, pare o mare. Ser santànner és un privilegi; els seus membres destaquen dins la comunitat educativa de Barcelona i, per extensió, de Catalunya. || Estar santànner: no tenir cap, per res més que per la feina. La meva mare (mestra de música de l’escola Santa Anna), últimament, està molt santànner.

Supmà m. 1 Esport practicat per algunes poblacions properes a l’Antàrtida, que consisteix en aguantar la mà del contrincant i, sense tocar cap altre punt del cos, ti-rar-lo a terra. 2 Menjar sagrat d’una tribu de Nova Ze-landa que té com a ingredients principals mà de mico, mongetes i brou.

Tintorrador m. 1 Objecte semblant a una goma que serveix per esborrar tota mena de tinta. 2 Paraula que s’utilitza per dir-li a alguna persona que quasi tot el que fa, no deixa rastre. 3 Crema que s’utilitza per treure els cabells blancs o per tornar-los al seu color original; està composta per una mica d’or líquid, àloe vera, menta, al-fàbrega, resina de roure, d’alzina i d’olivera.

`

8 | LARATLLAGROGA

Trisagre adj. 1 Persona que passa de la tristesa a l’alegria molt ràpidament. L’estat d’ànim de la persona és varia-ble, tant plora com riu desenfrenadament. Quan aquesta persona està alegre, la gent vol estar al seu costat, però quan està en la fase de tristesa, la gent, més aviat, intenta fugir-ne. Aquests canvis d’humor tan arbitraris fan que la gent s’espanti, no l’entengui o la deixi sola. Aquestes persones s’intenten dominar perquè es cansen de ser així, però no ho aconsegueixen. Algunes persones con-sideren que la vida al seu costat és emocionant ja que són imprevisibles, mai saps si estaran contentes o tristes. També tenen dificultat per resoldre problemes; segons la fase en què estiguin, superaran qualsevol barrera o s’ofe-garan en un got d’aigua. Però com que no és culpa seva, cal acceptar-les tal com són, imperfectes, com tothom.

Tricobert m. 1 Estri generalment de ferro que conté ga-nivet, forquilla i cullera. 2 Sac fet de seda que porten els jardiners per deixar-hi pètals i fulles seques. 3 Objecte quadrat dividit en tres forats per posar-hi els coberts ver-ticalment. 4 Triple sostre que emet calor i frena el vent.

Xorifet m. 1 Embotit que té gust a fuet i a xoriço al-hora, elaborat amb una massa feta de diverses parts del porc. Té forma rodona i s’ha de fregir amb oli d’oliva per consumir-lo. 2 Lladre especialitzat en robar fuet; gene-ralment, guarda els beneficis a Suïssa. 3 Campionat o torneig celebrat a Galícia que consisteix en trobar la per-sona capaç de menjar-se més ràpidament el xorifet.

| 9LARATLLAGROGA

Un cal·ligrama és un text que s’adapta, físicament, a una forma que resulta representativa d’allò que narra. Les paraules es disposen d’una manera determinada i el resultat visual definitiu és la seva recepció pretenent augmentar la capacitat evocativa de l’escrit. D’altra banda, el cal·ligrama dificulta la lectura i ens posa en una situació incòmoda en la qual la comprensió completa passa per seguir entre serpentejos l’ordre -no sempre clar- del text. Què té, doncs, de positiu el cal·ligrama? És simplement un joc boig de paraules? A quart de primària, per experimentar amb les possibilitats d’aquest tipus d’escriptura i celebrar Sant Jordi, n’hem fet alguns a partir de diverses poesies i algunes dites populars que ens parlen d’aquesta història de roses, dracs i princeses que ens conquereix sempre per aquestes dates. Com a avançament us mostrem el que ha fet el Miquel Ortín, però us convidem a què intenteu esbrinar els dels seus companys en el vestíbul de la casa gran.

Dibuixar la paraulaCarlota Polo

10 |LARATLLAGROGA

La sang és el líquid que circula pel cos i porta l'oxigen i els nutrients que neces-sitem els animals per viure. Té un color vermell característic degut a l'hemoglo-

bina, una proteïna d'aquest color que s'encarrega de transportar l'oxigen. En grec, "haîma, haímatos" vol dir

sang: hemorragia, hematoma, hemo-globina, hemofília, hemopatia, hemor-

roide.Si busquem "sang" al cercador de

Google, ens apareixen uns 372.000.000 resultats en 0,32 segons.

En fonètica, el so ŋ (velar) sovint s'ex-emplifica amb la pronúncia de les dues

últimes consonants de sang.Sang i fetge, fer sang, que la sang no arribi al riu, suar sang, a sang freda, fer-se mala sang, tenir sang d'orxata,

no tenir sang a les venes, no arribar la sang al cap, em punxen i no em treuen sang, bullir la sang, sang blava, ser de

pura sang.“Sang, suor i llàgrimes”, va dir Winston

Churchill.Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.Sang amb ceba, embotit de sang (bo-tifarra, bull), sang i fetge amb ceba,

púding de sang.Vampir, vermell, assassinat, Jack l'es-

budellador, ferida, crim, gàngster, Tarantino, matança del porc, cor,

passió.

| 11LARATLLAGROGAPÀGINES CENTRALS

Jan Forgas i Pere Vallribera

Hem agafat els 3 símbols essencials del mite de Sant Jordi i els hem descomposat en les mil idees que representen.

12 |LARATLLAGROGA

Versionant Vinyoli

QUI NO TÉ POR (Original)

Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així:

nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada. Només d’un llamp en closa nit podrà morir.

VIDA MÉS ALTA (Original)

Vares tenir la copa de la vidaarran de llavis i bevent mories;

perdut el vi, secreta ferida,sofrint, plorant, més altament vivies.

I SI TENS POR?

Qui al mar es banya sols una vegadasempre més tindrà por, és que no ho saps?Pensant sempre en el perill d’entre els dits perdre l’onadanomés podrà gaudir de pluja, trons i llamps.

MÉS ET VAL

No vull saber res més de tu en la vida!Et vaig dir que bevent moriries;begut el vi, merescuda ferida.Si haguessis parat, ara viuries.

Isabel Sagarra i Pere Vallribera

Tot és ara i res

Evaporem-nos

Tot són preguntes que mai tenen resposta

Se m’han tornat molt insignificantstotes les coses, tots els passos fets fora d’aquí, l’insensat afanyar-se per caminar

Per completar el nostre homenatge a Vinyoli ens hem animat a versionar un parell de poemes i ens hem endut alguns versos del poeta a Mundaka.

| 13LARATLLAGROGA

Guanyadors de la categoria 1r i 2n d’ESO

Obre els ullsviu el momentvenç els escullsenvolta’t de gent.(Lluís Serra)

Neixes amb fumcreixes amb focenvelleixes amb llummors amb ben poc.(Carlota Simón)

Rema més fort,mira el destí.El que compta:ara i aquí.(Carla Mengual)

Guanyadors de la categoria 5è i 6è

Desfés els nusos,mira endavant,amarra el teu vaixelli disfruta de la pau.(Mateo Marino)

Obre el llibre,comença a llegirperò sigues lliureper decidir.(Jordi Barrachina)

Atura el vent,agafa alèi entre la gentencén un ble.(Caterina Llauradó)

Concurs literari Centenari del naixement de Joan Vinyoli

Saviesa

Apaga el foc,encén el llum,busca el teu lloci mira el fum.

Amb motiu del del centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, a l’últim número de La Ratlla Groga vam convocar un concurs de poesia que agafava com a punt de partida el poema Saviesa. Ara us n’anunciem els guanyadors. Enhorabona a tots!

14 |LARATLLAGROGA

El primer que heu de fer és tallar un cercle en forma irregular per obtenir mes realisme amb els pètals de rosa.A continuació heu de retallar el cercle en forma d’espiral (si us resulta més fàcil podeu dibuixar l’espiral a llapis i seguir les línies per tallar-lo).Un cop tallat, us quedarà una tira que hem d’anar enroscant sobre si mateixa de fora cap a endins.Un cop enroscada, talleu un altre cercle de paper del mateix color i enganxeu-hi la flor a sobre, pressionant una mica (sense aixafar la forma) a la part superior; retalleu-ne el que sobri.Si voleu podeu retallar unes fulles i enganxar-les a la part de sota.

INSTRUCCIONS

Alícia Ovejero

Com fer una rosa de paper?A continuació us proposem una sèrie de passos per elaborar, de forma senzilla, una rosa de paper perquè la regaleu a qui més estimeu en aquest dia. A més de ser molt assequible, mai no es panseix!

Racó creatiu

| 15LARATLLAGROGA

El 150è (no) aniversari de l’Alícia (la de les meravelles).En un món en què és possible passar de desenes de metres d’alçada a centímetres, ofegar-te en les teves i prendre el te amb un barreter boig i una llebre, l’Alícia és la veu de la raó. En tot moment busca el sentit de les coses; al contrari de Hamlet, ella toca de peus a terra, va declarar l’escriptor Alberto Manguel en una conferència del CCCB, en el marc del Festival literari Kosmopolis. - Pren una mica més de te -va oferir la llebre de Març a Alícia. - Encara no he pres res -replica ella- així que no en puc prendre més. - Voleu dir que no en podeu prendre menys -digué el Barreter- és molt fàcil prendre més d’una cosa que no pas gens.Així, la nena es veu en un univers governat per absurditats. “El nostre món també és ple de coses absurdes”, va dir Manguel, comparant la situació d’Alícia amb la contemporània. Ens va convidar a preguntar-nos què no té sentit avui en dia. Aquesta obra màgica i divertida -la lectura de la qual recomanem sincerament- se’ns va descobrir com la defensa de l’individu en una societat que nega el dret a qüestionar-se el funcionament del món. Aquells que es plantegen seriosament el sentit de les injustícies sovint són considerats tan bojos com el Barreter. Vam celebrar el 150è no aniversari d’Alícia en el país de les meravelles -com es va empescar un oient de la conferència, referint-se a la pel·lícula de Disney i la cançó “Feliz no cumpleaños”- amb una xerrada que va obrir les portes a la reflexió, molt més enllà de la imatge disfosa per Disney. Manguel va acabar: “Al final de la història, quan en el judici dirigit per la Reina de Cors l’Alícia s’aixeca i crida que tot allò no té sentit ni justícia, se li concedeix poder despertar del somni. A nosaltres, per desgràcia, no”.Moltes felicitats, Alícia!

El 150è (no) aniversari de l’Alícia (la de les meravelles)

Pere Vallribera

16 |LARATLLAGROGA

I així fou com després d’una llarga discussió, els vila-tans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a parar a l’estómac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l’abominable bèstia se’n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres. (1)

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa. (2)

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s’oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d’anar. (3)

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura,

muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La don-zella se’l mirà i l’advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d’aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d’aquesta fera. (4)

El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac. (5)

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven. (6)

Ordena la llegenda de Sant Jordi.

La història desordenadaAdam Prieto i Nil Voltà

| 17LARATLLAGROGA

UN BON INICI

Don Quijote (Miguel de Cervantes)

Cien años de soledad (Gabriel García Márquez)

Crónica de una muerte anunciada (Gabriel García Márquez)

Rayuela (Julio Cortázar)

Aloma (Mercè Rodoreda)

Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo)

Metamorphosis (Franz Kafka)

Moby Dick (Herman Melville)

Peter Pan (J.M.Barrie)

Pride and Prejudice (Jane Austen)

Ana Karenina (Leo Tolstoi)

Mrs Dalloway (Virginia Woolf)

“All happy families are alike; each unhappy family is un-happy in its own way.”

“En un lugar de La Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.”

“El día en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5:30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo.”

“L’amor em fa fàstic!”

“L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que n’apallissaven un altre i el feien caure a un toll de la resclosa.”

“Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.”

“Encontraría a la Maga? Tantas veces me había bastado asomarme, viniendo por la rue de Seine, al arco que da al Quai de Conti, y apenas la luz de ceniza y olivo que flota sobre el río me dejaba distinguir las formas, ya su silueta delgada se inscribía en el Pont des Arts, a veces andando de un lado a otro, a veces detenida en el pretil de hierro, inclinada sobre el agua.”

“All children, except one, grow up.”

“It is a truth universally acknowledged, that a single man in possession of a good fortune, must be in want of a wife.”

“Mrs. Dalloway said she would buy the flowers herself.”

“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.”

“Call me Ishmael”

Ona Vives

Us proposem que relacioneu cada llibre de la columna de la dreta amb el seu començament de la columna de l’esquerra.

18 |LARATLLAGROGA

Jeroglífics

+ ER+

+ +

+

+ +

+ +

+ + +

+

+ a +

+

+

ies

+U

Qui són aquests autors catalans?

Jan Forgas, Mar Vidal-Folch, Ona Vives

23-J

| 19LARATLLAGROGA

1. Vent viatger.2. El millor amic de Charlie Brown.3. De petit va caure en una marmita de poció màgica.4. Escriu un diari famós.5. La superbruixa.6. Detectiu, amic dels Dupond i Dupont.7. Intel·ligent habitant de la Gàl·lia.8. L’elefant musical.

9. No vol fer-se gran.10. Odia la sopa.11. Té un zoo.12. Amic de Filemón.13. Bruixot mut.14. Conegut pel seu cabell pèl-roig.15. Millor amic de Huckleberry Finn.16+17. Els bessons més entremaliats.

SOPA DE LLETRES

MOTS ENCREUATS

Quants escriptors pots trobar?

20 |LARATLLAGROGA

LARATLLAGROGA Escola Santa Anna C. Bailèn 53-59 08009 Barcelona www.santaanna.cat