La quaresma (laia)

7
Fet per: Laia Villalonga

Transcript of La quaresma (laia)

Page 1: La quaresma (laia)

Fet per: Laia Villalonga

Page 2: La quaresma (laia)

La quaresma es el període de quaranta dies abans de pasqua que el

calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana

Santa.

Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua.

L’objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en

el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració de

pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

Page 3: La quaresma (laia)

La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta

que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van

durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els

dies que va dejunar Jesús al desert.

Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi

fixada la Pasqua. Però, normalment cau entre el 22 de març i el 25 d’abril.

Page 4: La quaresma (laia)

Antigament aquestes eren unes pràctiques molt més esteses i extremes

que en l’actualitat. Durant l’edat mitjana era habitual la prohibició del

consum de carn i ous.

Avui en dia el costum s’ha relaxat. Actualment, són dies de dejuni el

dimecres de Cendra i el divendres Sant o divendres de dejuni. El dejuni

consisteix a menjar una sola vegada al dia i molt poc al matí i al vespre.

Page 5: La quaresma (laia)

Tradicionalment, als Països Catalans, la Quaresma es representava

gràficament per mitjà d’una dona vella amb set cames i amb un bacallà a

la mà, a la qual s’arrencava una cama cada setmana. Se l’anomenava la

Vella de la Quaresma.

Page 6: La quaresma (laia)

La cendra representa la destrucció del errors de l’any anterior.

Mentre el sacerdot imposa la cendra diu una d’aquestes dues expressions:

“Penedeix i creu en l’evangeli” o “Recorda't que ets pols i a la pols has de

tornar”.

Page 7: La quaresma (laia)

La gastronomia pròpia del temps quaresmal es basa en plats el·laborats

principalment amb substitutius de la carn. Com les verdures i el peix, en

general el bacallà, que s’ha erigit en un dels símbols gastronòmics

d’aquest període.