La qualitat, garantia de millora. Abril - juny de 2005 24

Sumari

n Pàgina 2

Els estudis de postgrau en el nou escenari europeuEn la nova estructuració delsensenyaments universitaris, el postgraupren una significació molt destacadaperquè es configura integralment perprimera vegada com una etapa d’estudisamb reconeixement oficial —ambl’excepció dels estudis de doctorat, queja tenien aquest reconeixement, resultatd’una llarga tradició. Ben aviat, doncs,caldrà materialitzar els nous programesoficials de postgrau, cosa en la qual lesnostres universitats ja han començat atreballar. L’oferta formativa del noupostgrau oficial s’ha de bastir sobrebases sòlides i ben fonamentades que,d’una banda, atenguin les necessitats dela nostra societat i, de l’altra,contribueixin a desplegar lespotencialitats acadèmiques i científiquesde les universitats catalanes i les facincompetitives en l’entorn europeu imundial.

Al meu entendre, a Catalunya diversoselements haurien de singularitzar el noupostgrau oficial. En primer lloc, hauria detractar-se d’una oferta diversa iequilibrada, que permeti eldesplegament de les millors capacitatsde cada institució universitària, dins elslímits que li permeti l’aprofitament delsrecursos de què ja disposa, tenint encompte que en les universitats públiquesels preus de la matrícula estaranregulats. Està comunament acceptatque en el postgrau les universitats han

de tendir a un cert grau d’especialitzaciói han de prioritzar aquells camps en quèsiguin més fortes. Això pot voler dir,d’una banda, que les nostres universitatshan d’assumir que no tot grau tindrà unpostgrau correlatiu o temàticament afí i,de l’altra, que un postgrau no ha d’estarnecessàriament lligat a un determinatgrau. Així mateix, en els nous programesoficials de postgrau, caldrà procurar queles universitats posseeixin aliances ambaltres institucions acadèmiques delmàxim prestigi, tant d’aquí com de fora.A més, caldrà vincular bona part delsprogrames de postgrau amb la recerca(l’altra gran missió de les universitats, alcostat de l’educació superior).Finalment, caldrà assegurar una políticade beques i ajuts que opti per fórmulesmés originals que les tradicionals, la qualhaurà de considerar l’especificitatd’aquesta etapa d’estudis (cal esperarque també l’Estat transfereixi a laGeneralitat els recursos de beques per al’àmbit del postgrau).

La nova estructura del postgrau ens had’ajudar a identificar amb més precisióles diverses tipologies de formació. No espot ignorar que els nous màsters oficialsrepercutiran sobre el conjunt de l’ofertaformativa que hi ha ara a Catalunya. Elsnous postgraus oficials no substituirantota l’oferta de postgrau que existeixactualment, però resulta evident que hitindran incidència. Les mateixes

universitats que oferiran postgrausoficials continuaran estant interessades aprogramar formació de postgrau pròpiaamb altres característiques, al costatd’altres institucions que imparteixenformació superior. Aquesta formacióhaurà de presentar especificitatsdiferencials de l’oferta oficial, com perexemple alt grau d’especialització,flexibilitat elevada, atenció a necessitatsmolt determinades de sectorsprofessionals, cobertura immediata denecessitats de formació, actualitzaciópuntual de coneixements, formaciócontinuada i al llarg de la vida, etc.

Sens dubte, els propers anys resultarandecisius per configurar una programacióoficial de postgrau completa, diversa,atractiva i, en definitiva, elaboradad’acord amb allò que la societat esperade les nostres institucions universitàries.El Departament d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació (DURSI) vetllaràper tal de garantir la qualitat i,especialment, l’adequada coordinaciód’aquesta oferta en el conjunt delsistema universitari de Catalunya, totrespectant, per descomptat, l’autonomiaque les universitats han de poder exercirper funcionar correctament.

Carles Solà i Ferrando,Conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació

Iniciatives en matèria de qualitat: UPF

AQU Catalunya analitza la situació delsprogrames de doctorat des de la perspectivadels estudiants mitjançant el projecte MIRROR

Suplement especial

Novetats editorials

n Pàgines 3 - 5

Pla pilot d’adaptació a l’EEES: opinen els responsables dels Erasmus Mundus

n Pàgina 5

El desenvolupamentnormatiu dels estudisuniversitaris de postgrau

n Pàgines 6 - 7

TEEP II: l’avaluació de laqualitat dels màsters europeus

2

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

Iniciatives en matèria de qualitat: UPF

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha endegat un bon grapatde mesures de qualitat en l’àmbit de l’Espai europeud’educació superior (EEES), entre les quals destaquen lessegüents:

Observatori Bolonya

Espai informatiu que recull l’actualitat estatal i europea. Actuaen un doble àmbit: el butlletí electrònic quinzenal (activitats,novetats) i la web de l’EEES (seguiment del procés de laconvergència fent èmfasi en el nou paradigma docent il’estructura de les titulacions, com també de cadascun delspunts programàtics de la Declaració de Bolonya).

Realització de l’estudi Els estudiants i els processosd’ensenyament i aprenentatge a la universitat amb vista al crèdit ECTS

Incorpora tots els estudis de la UPF i el seu objectiu és analitzarla situació de les pràctiques educatives actuals per permetreproposar, amb solidesa, nous camins d’acció en el marc delcrèdit ECTS i el nou paradigma docent a què ens porta l’EEES.

L’estudi abraça l’experiència d’aprenentatge dels estudiants(teòric i pràctic), l’ús de les noves tecnologies, el treballpersonal de l’estudiant i la vida universitària en general.

El treball de camp està finalitzat i l’estudi es troba en procésd’avaluació i d’edició.

Manual d’orientacions per a la docència universitària

Es tracta d’un seguit d’orientacions i de consells, basats enl’experiència de professors i professores experts i de reconegut

prestigi dels nostres departaments i també d’altres universitats,presidits pel principi bàsic de la docència en el nou entorneducatiu europeu: fer prevaler allò que l’estudiant had’aprendre per damunt d’allò que el professorat vol oacostuma a ensenyar.

Experiències pilot en estudis

Experiències pilot en Biologia, Turisme (centre adscrit) iLingüística, els dos primers integrats dins la prova pilot delDURSI del curs 2004-2005.

Experimentació Bolonya

Es tracta d’una nova modalitat incorporada al Pla de mesuresde suport a la innovació i a la qualitat docents.

Més de vint assignatures han desenvolupat el disseny, laimplantació i l’avaluació segons els criteris de convergènciaeuropea.

Totes aquestes iniciatives ens permeten avançar pel camí queja s’ha obert formalment amb la publicació dels reials decretsreguladors del grau i el postgrau.

De ben segur que el curs 2006-2007 oferirà ja un nou ventalld’estudis de postgrau. La programació del DURSI i el rigor i elpaper estratègic que li donin les universitats en seran un factorclau. La UPF apostarà de valent per posicionar-sesignificativament.

Carles Ramió MatasVicerector de Programació, Docència i Avaluació de la UPF

Basat en eldesenvolupament realitzatper l’agència suecaHögskoleverket (NationalAgency for HigherEducation) l’any 1998, elprojecte MIRROR té perobjectiu analitzar la situaciódels programes de doctoratdes de la perspectiva delsestudiants. Es realitzaconjuntament a Catalunya,Suècia, Finlàndia i Irlanda.

Per mitjà d’un qüestionari, alqual es pot accedir des delweb d’AQU Catalunya, elsestudiants de doctorat quevulguin participar en aquestprojecte hauran derespondre qüestionsrelacionades amb laintroducció a l’educaciódoctoral, eldesenvolupamentprofessional, el diàleg ambels supervisors, la reflexió i

els valors, entre d’altres.

La recollida de dades estàprevista per al mes d’abril il’anàlisi de resultats per almes de maig. Lesuniversitats catalanes queparticipen en el projecte són:Universitat de Barcelona,Universitat Autònoma deBarcelona, UniversitatPolitècnica de Catalunya,Universitat Pompeu Fabra,

Universitat de Girona,Universitat de Lleida,Universitat Rovira i Virgili,Universitat Oberta deCatalunya, UniversitatRamon Llull, Universitat de Vic i UniversitatInternacional de Catalunya.

AQU Catalunya analitza la situació dels programesde doctorat des de la perspectiva dels estudiantsmitjançant el projecte MIRROR

Aquesta secció presenta les aportacions fetes des dels vicerectorats de Qualitat de les universitats catalanes.

3

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

Pla pilot d’adaptació a l’EEES: opinen els responsables dels Erasmus Mundus1. Un dels requisits per participar en el Pla pilot d’adaptació a l’EEES en el cas dels màsters és que aquests estudis

s’han d’impartir amb altres universitats europees. Quina valoració feu del caràcter internacional del màster queimpartiu? Com repercuteix aquesta internacionalitat en el professorat i els estudiants que en prenen part?

2. Tenint en compte el plantejament de l’EEES, com valoreu la situació del vostre màster en el procés de Bolonya en relació amb els altres participants del programa?

3. Quines creieu que han de ser les condicions necessàries per facilitar el desenvolupament de noves propostesd’ensenyaments de màster en el marc de l’EEES?

Màster Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria, URVRobert Sala Ramos

1. En l’àmbit en què ens movem, l’Arqueologia del Quaternari il’Evolució Humana, la internacionalització ha estat un fetnatural que ja havíem posat en marxa amb un doctoratinternacional promogut per la Universitat de Ferrara, aracoordinadora del Màster Erasmus Mundus quedesenvolupem. A més dels cursos de màster i doctorat, elgrup d’universitats que hi participem fa prop de quinze anysque col·laborem en la gestió i el desenvolupament de larecerca comuna que ara troba la materialització enl’acadèmia: formem els futurs doctors i els inserim en unentorn de recerca internacional, entorn necessari per a unaformació completa i adequada que superi les fronteres i lesrestriccions d’un coneixement esbiaixat per l’efecte d’unasola escola. Finalment, els nostres equips sóncomplementaris en les seves recerques, tant pel registrearqueològic que es treballa com per les especialitats derecerca que desenvolupen. Això fa que els estudiantspuguin arribar a un coneixement complet de les línies derecerca en el nostre camp d’estudi.

2. En la convergència hem entès que és bàsic homogeneïtzarels criteris d’admissió i de formació, i també la creaciód’itineraris amb matèries comunes i d’altres decomplementàries. En aquest sentit, el nostre màster ofereixmatèries en totes les especialitzacions proposades i podremdonar un títol de qualitat. Pel que fa a la convergència de lesestructures, tots sabem que estem en moments diferentsdel procés. En el cas particular de la nostra oferta, el presentcurs estem adaptant tota l’organització al sistema de crèditseuropeu, de manera que per al curs vinent pensem queaquesta adequació serà completa. Finalment, en laperspectiva de potenciar el treball propi de l’estudiant,també estem adaptant el calendari: durant el primer curs lesmatèries formatives es desenvolupen durant tot l’anyacadèmic, llevat d’una, la Metodologia d’Excavació, a laqual dediquem, de forma exclusiva, el mes de maig, ambinclusió dels alumnes en treball de camp real en les nostresexcavacions; el segon curs té matèries formatives durant elprimer quadrimestre i el segon es reserva enteramentperquè els alumnes puguin acomplir la mobilitat al’estranger, una mobilitat que inclou bàsicament recercaperò també possibilitat de cursos complementaris.

3. D’acord amb la nostra experiència, ha estat vital quel’estructura de recerca del nostre consorci hagués convergiten un procés de prop de quinze anys amb projectes dediferent caire, que incloïa també la formació en laboratori depersonal investigador, com ara els projectes Human Capitaland Mobility i Training and Mobility of Researchers de la UnióEuropea, o projectes exclusivament de recerca per ferconvergir els programes i objectius de la feina delslaboratoris en un marc comú de recerca interessant a escalasupranacional. Els darrers anys d’aquesta col·laboració, larecerca es va complementar amb la posada en marxa d’undoctorat internacional impulsat per la Universitat de Ferrara ique ja aquest any ha conclòs amb la presentació de les tesisdoctorals dels deu participants, entre ells dos de la URV.Finalment, la definició d’un objectiu professional i formatiu enla recerca és, per descomptat, important. Per a nosaltreshan estat especials els nous plans, perquè permeten cobriruna mancança en l’àmbit espanyol: la inexistència d’un títoloficial d’arqueologia.

Màster Internacional de Programari Lliure, UOCDavid Megías Jiménez

1. La internacionalitat dels programes és un factor clau en eldesenvolupament de l’EEES. En el cas particular del Màsterde Programari Lliure de la UOC, es va fer un esforç moltimportant per contactar amb diversos centres europeus quetinguessin un interès particular en una titulació d’aquestescaracterístiques. Un dels grans reptes que vam haverd’afrontar va ser el de proposar una estructura acadèmicaque satisfés, al mateix temps, els requeriments de l’EEES,les legislacions estatals de cadascun dels membresimplicats i els interessos personals del professorat que hiparticipa. Un cop arribats a l’entesa, el benefici que obtenenels estudiants és el de disposar dels millors experts encadascuna de les matèries impartides en l’àmbit europeu.Això aporta un valor afegit important a un programa, si escompara amb l’alternativa que cada universitat ofereixi elprograma de manera independent i sense comptar amb elprofessorat més adequat.

4

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

2. Cal tenir en compte que, per la seva especificitatd’universitat d’educació no presencial, la UOC té unavantatge evident respecte dels altres participants pel que faa la possibilitat d’incorporar estudiants al programa. De fet,en l’actualitat només són tres les universitats queimparteixen el seu programa de postgrau en programarilliure dins el grup d’interessats, perquè les altres institucionsno disposen de la massa crítica necessària per desplegarl’oferta i estan pendents de certs acords institucionals per tald’oferir un màster comú de manera presencial. En aquestsentit, doncs, la UOC disposa del grup més nodritd’estudiants i de professorat involucrats en el projecte i haesdevingut la pedra angular d’aquesta prova.

3. Les condicions d’internacionalització enprogrames de postgrau possiblements’haurien de replantejar. En la societat actual,és molt difícil exigir un alt grau de mobilitat aestudiants de postgrau, molts dels quals jatenen unes responsabilitats familiars i/oprofessionals que no els permeten realitzarestades a l’estranger d’una duradaexcessiva. Crec que s’haurien d’impulsartotes aquelles alternatives que permetessinun cert grau de mobilitat “virtual”, en què elsestudiants no s’haguessin de desplaçarfísicament però sí que poguessin realitzar elscursos de manera no presencial a lesuniversitats d’acollida. La UOC estàanalitzant diverses alternatives en aquestalínia d’educació mixta presencial i nopresencial.

Un altre factor que s’ha de potenciar és quediversos centres es posin d’acord en elsprogrames formatius de postgrau i en realitzin un dissenyexhaustiu, començant per les competències, derivant-ne elsobjectius d’aprenentatge i, finalment, arribant al disseny delsíndexs de contingut. Per tant, malgrat que després lamobilitat d’estudiants i de professorat no s’acabi imposant,el fet que diverses institucions d’estats diferents arribin aacords en aquesta línia serviria per satisfer l’objectiufonamental del procés de Bolonya, consistent a harmonitzarl’ensenyament universitari en tot el continent.

Master of Science in Information and Communication Technologies, UPCElisa Sayrol Clos

1. Creiem que la internacionalitat és fonamental en els estudisde màster. Actualment, tant a escala empresarial com derecerca, és imprescindible comunicar-se i col·laborar ambcentres d’altres països.

Els estudiants comparteixen estudis amb un percentatgeelevat d’estudiants estrangers. Aprenen noves cultures,milloren o aprenen altres llengües i potencien les seveshabilitats. Els estudiants poden adquirir els coneixements il’expertesa pròpia de cada institució.

El professorat es veu amb la necessitat d’adaptar-se aestudiants que tenen els mateixos coneixements de basesobre el paper, però que algunes temàtiques les handesenvolupat amb poca profunditat i en canvi en d’altresestan més preparats que els estudiants propis. A més,sovint aquests estudiants tenen una manera de treballardiferent. Tot plegat fa que el seguiment dels estudiants hagide ser molt acurat.

2. És difícil situar el Màster i comparar-lo ambaltres propostes, la majoria d’altres àmbits.Destacarem els punts forts de la nostraproposta. L’ETSETB-UPC va començar atreballar en el Pla pilot del Màster l’abril de2003 i moltes decisions es van prendre i esprenen sense precipitació i amb un períodede reflexió previ. El nostre centre té la sort dedisposar d’un professorat molt qualificat perdur a terme experiències en l’àmbitinternacional, atès que molts s’han formatparcialment a l’estranger i/o participen sovinten activitats de caire internacional. Aquestnou repte els ha motivat plenament i hanpreparat els programes de les assignaturesseguint, d’una banda, el model d’universitatsde prestigi internacional i, de l’altra, lametodologia ECTS per introduir activitatsque milloren un ampli marge d’habilitats.

3. Encara tenim un llarg camí a recórrer, però destacarem duesmancances. Cal adequar les aules a les noves propostesfent-les modulars, en el sentit que es puguin dur a termeactivitats de diferent mena, com ara lliçons amb el professoren laboratoris mòbils, treballs en grup, presentacionsmultimèdia, etc.

Cal poder oferir algunes assignatures amb la finalitat únicade conferir habilitats transversals. Si es compartissin ambaltres centres d’una mateixa universitat o entre diferentsuniversitats, seria més enriquidor i econòmicament méseficient.

Màster Europeu Orientat a la Recerca en Tecnologies de la Informació (MERIT), UPCJavier Hernando Pericàs

1. Per a nosaltres la internacionalització dels ensenyaments depostgrau, i en concret dels ensenyaments de màster,

Edifici central de la UOC

5

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

suposa emfatitzar una de les característiques del nostredepartament, que ja presenta una forta internacionalitzaciódels estudis de doctorat i dels projectes de recerca.

És, per tant, natural que les noves iniciatives que sorgeixenen el departament duguin associades el componentinternacional.

2. Tots els participants en el consorci MERIT hem hagut de ferla nostra proposta intentant adequar realitats no gaireharmonitzades, tot i que els objectius que ens plantegemsón comuns. En el nostre cas, l’endarreriment a l’hora dedefinir el marc legal dels estudis de postgrau ha comportatuna dificultat addicional, que ha pogut ser superada per

l'agilitat i la flexibilitat mostrades tant per la UPC com pelDURSI a l’hora de facilitar l'emmotllament de la nostraproposta a la realitat legal.

3. És necessari definir uns objectius clars del programaformatiu i preveure des del primer moment la participaciód'altres institucions de formació europees, amb les quals ésimportant que hi hagi bones relacions tant a escalainstitucional com personal entre el professorat implicat. Call'aposta decidida de la institució per facilitar tot el procés, jaque no s’ha d’oblidar que requereix un esforç important idedicar-hi recursos específics.

El desenvolupament normatiu dels estudis universitaris de postgrauL’adopció d’un sistema flexible detitulacions, comprensible i comparable,que promogui oportunitats de treball perals estudiants i una competitivitatinternacional més gran del sistemad’educació superior europeu són algunsdels objectius de la Declaració deBolonya de 1999, en el marc del procésde construcció de l’EEES.

En aquest sentit, s’han aprovat els reialsdecrets 55/2005 i 56/2005, de 21 degener, que regulen els estudisuniversitaris oficials de grau i depostgrau, respectivament, queestableixen el nou sistema detitulacions, confirmat en la Conferènciade Berlín, basat en els dos nivellsdiferenciats, els quals s’estructuren entres cicles.

El primer nivell —grau— comprèn elsensenyaments universitaris de primercicle i té com a objectiu aconseguir lacapacitació dels estudiants per tald’integrar-se directament en l’àmbitlaboral europeu amb una qualificacióapropiada. El segon nivell comprèn: a)els ensenyaments de postgrau, queintegren el segon cicle d’estudis,

dedicat a la formació avançada quecondueix a l’obtenció del títol de Màster,i b) el tercer cicle, que permet l’obtenciódel títol de Doctor, que és el nivell méselevat en l’educació superior.

Mitjançant aquests decrets s’inicia latransformació dels ensenyamentsuniversitaris oficials, en un procés quees desenvoluparà de maneraprogressiva fins a l’any 2010.

Concretament, la finalitat dels estudisoficials de postgrau és l’especialitzacióde l’estudiant en la seva formacióacadèmica, professional oinvestigadora. Aquests estudiss’articulen en programes integrats pelsensenyaments conduents a l’obtenciódels títols de Màster o Doctor.

La LUC preveu el foment de l’espaieuropeu de titulacions mitjançantaccions encaminades a la informació i ala transparència. El DURSI i lesuniversitats han d’impulsar mesures pera les adaptacions curricularsnecessàries per a la implantació aCatalunya de titulacions estructuradesen els cicles establerts en l’EEES

(articles 15 i 16 de la LUC).

El Govern de la Generalitat ha acordatformular requeriment d’incompetència alGovern de l’Estat en referència alsarticles 5 i 6 del Reial decret 56/2005, jaque considera que correspon a laGeneralitat de Catalunya la decisió delsensenyaments o titulacions que enconcret s’han d’impartir, i éscompetència d’AQU Catalunya lafunció d’avaluació dels programes depostgrau un cop implantats (article 140de la LUC).

Així, AQU Catalunya ha establert lametodologia per als setze màsters queparticipen en el Pla pilot d’adaptació deles titulacions a l’EEES de 2004,impulsat pel DURSI i que promoul’estructuració d’aquests ensenyamentssegons els principis de l’EEES. Aquestsmàsters disposaran d’acords de doblereconeixement de títols amb altresinstitucions d’educació superioreuropees i permetran obtenir alsinteressats una titulació múltiplereconeguda per les universitats ambmés qualitat de la titulació i mésmobilitat de la comunitat universitària.

Jordi Escolar BanyeresAssessor jurídic d’AQU Catalunya

6

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

TEEP II: l’avaluació de la qualitat dels màsters europeus

Josep Grifoll SauríCap de l’àrea d’Avaluació de la Qualitat d’AQU Catalunya

Des del final de la dècadadels noranta, el sistemauniversitari català es trobaimmers en el procésd’establiment de l’Espaieuropeu d’educació superior,que entre altres objectius esproposa convertir launiversitat europea en unreferent de qualitat en l’àmbitmundial. Els principis que estroben al darrere d’aquestprocés resulten, com éslògic, molt atractius, encaraque a la vegada, a causa dela diversitat de sistemes quetrobem a Europa, sóncomplexos de concertar.

D’altra banda, si bé hi ha un desig de les universitats i les administracions nacionals de sercapdavanteres en aquest procés de convergència europea, cal dir també que hi ha una prevenciógeneralitzada a no emprendre, per excés de pressa, un camí erroni en la reforma proposada en laDeclaració de Bolonya.

En aquest escenari, i amb l’objectiu de col·laborar amb les universitats i el Govern de Catalunya,AQU Catalunya ha tractat de ser present en aquells projectes europeus que, per solvènciametodològica i pel pes de les institucions que li donaven suport i que hi participaven, podien sermés interessants en el desplegament dels objectius de Bolonya. Aquest és el cas del TEEP(Transnational European Evaluation Project) que, si bé en una primera convocatòria, l’any 2002,va estar orientat a analitzar la implantació de les recomanacions de la Declaració de Bolonya enels ensenyaments de grau, en aquesta segona edició té per objectiu l’avaluació dels màsters.

Per bé que la importància dels títols de grau en el procés d’establiment de l’EEES és evident,especialment per la seva orientació al mercat de treball i pel reconeixement de professionalseuropeus que suposa, cal tenir present també la rellevància dels ensenyaments de màster en elprocés de convergència. D’una banda, els màsters constitueixen els espais idonis per a lacooperació educativa, ja que és justament a escala de màster on la riquesa de la diversitat, que

també ha de garantir lacreació de l’EEES, ha de sermés atesa. Alhora, cal pensarque el màster, a causa de laseva especialització i sovintorientació a la recerca, esdevéun àmbit acadèmic altamentinteressant per promoure lamobilitat europea, tant entreprofessorat vinculat a larecerca com moltespecialment entre estudiants,alguns d’ells futursinvestigadors.

Un cop enunciat l’escenari on tindrà lloc l’experiència del TEEP II, vegem que preveu tant laparticipació d’institucions responsables de programes com la d’agències d’assegurament de laqualitat, i també la de professors experts en els àmbits a avaluar. És interessant fer notar que elprojecte també incorporarà estudiants de postgrau en els comitès d’avaluació externa. Es tracta,doncs, d’un projecte multinacional amb una àmplia representació europea, on s’avaluen tresprogrames Erasmus Mundus (d’Humanitats, de Socials i de Tecnologia) mitjançant l’acciócoordinada de sis agències de qualitat.

Agències de qualitat que participen en el TEEP II

AQU Catalunya QAA Regne Unit HSV Suècia

CNE França HAC Hongria NVAO Països Baixos

Màster avaluat: Màster avaluat: Màster avaluat:

Euro-Aquae - Co Mundus - European EMLE - European Master Euro Hydro-Informatics Master of Arts in Media, in Law and Economics& Water Management Communication

and Cultural Studies

Experts, responsables dels Erasmus Mundus i membres de les agències de qualitat en la conferència inaugural del TEEP II

7

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

Institucions responsables del màster Euro-Aquae

Université de Nice (coordinació)Brandenburg Technical University Cottbus University of Newcastle upon TyneUniversitat de BudapestUniversitat Politècnica de Catalunya

Institucions de procedència dels membres dels comitès d’avaluació

Groupe Aérospatiale SnecmaThe Royal Institute of Technology in StockholmVITUKI, Environmental Protection and Water ManagementResearch Institute BudapestUniversitat de BarcelonaUniversitat de GironaCNE FranceAQU Catalunya

Des del punt de vistametodològic, el TEEP haposat l’accent enl’assegurament de la qualitatdels programes. Alhoratambé ha considerat ladimensió internacional delprograma i el nivell queofereix l’ensenyament, teninten compte els criteris ques’han anat definint a Europa.

Dimensions de l’avaluació

Organització i gestió

Nivell i contingut

Assegurament de la qualitat

Elements

Objectius del programaSelecció de socis pel consorciMecanismes de cooperacióReconeixement del programaRecursos humans i financersInfraestructuraAccés de nous estudiantsAcollida de nous estudiantsPolítica lingüística

Estàndards acadèmicsMètodes d’ensenyament-aprenentatgeCompetències i objectius de formació

Estratègies Participació dels agentsPràctiques utilitzadesSeguiment i millora de la qualitat

També és interessant l’ús que la metodologiafa d’una bateria de criteris que acosten elsistema d’avaluació al mètode acreditatiu, enla mesura que comitès d’avaluació interna iexterna tenen les dimensions que cal avaluarpautades per un conjunt de referents basatsen experiències anteriors (criteris del TEEP I,descriptors de Dublín per al cas dels màsters,regles d’or per a l’establiment de nousmàsters conjunts de l’European UniversityAssociation i competències genèriquesdesenvolupades dins el projecte TUNING).

Tota aquesta experiència ja comença a tenirimpacte a Catalunya. Així, la metodologia peral disseny de màsters europeus corresponental Pla pilot d’adaptació de les titulacions al’EEES té en consideració elements lligats a lainternacionalitat dels ensenyaments quefiguren a la Guia d’avaluació de màsters delTEEP II. Més endavant, de ben segur quel’experiència avaluadora contribuirà al’adaptació de les metodologies d’avaluaciódels graus i postgraus catalans, en línia amballò que desenvolupin la resta de païsoseuropeus.

elButlletí | 24 | abril - juny 2005

Nota informativa

En aquesta nova etapa d’elButlletí, les funcions del Consell de Redacció les ha assumides la Direcció d’AQU Catalunya i són executadesper un equip de redacció i producció. AQU Catalunya vol expressar el seu agraïment a les persones que han format part del Consell de Redacció i han col·laborat, durant els anys de consolidació dels continguts, en la coordinació, l’elaboració i la difusió d’elButlletí.

Equip de redacció i producció | Maria Giné Soca, Conchita Herruzo Fonayet, Àgata Segura Castellà

Disseny i maquetació | Josep Turon i Eva Calatayud

Edició | Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Dipòsit legal | B-47.523-2000 Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona Tel.: 93 268 89 50 www.aqucatalunya.org

Espai europeu d’educació superior:Les regles d’or per a l’establiment de nous programes de màsterconjunts EUA (European University Association)

1. Saber per què es crea el programaCal reflexionar molt bé sobre els motius per crear un nouprograma. Hi ha un buit en l’àmbit nacional o europeu que calomplir? És un programa compartit el mecanisme mésapropiat? Quin n’és el valor afegit acadèmic previst?

2. Escollir els socis amb curaPot haver-hi moltes maneres diferents de trobar socisinstitucionals, i l’opció que es prengui pot tenir uns efectessummament importants que s’estenguin més enllà de lesraons inicials per establir el programa. Cal considerar qüestionscom ara el nombre adequat de socis institucionals per alprograma o el grau de semblança o diferència que haurien depresentar les institucions entre elles.

3. Desenvolupar uns objectius del programa i uns resultatsd’aprenentatge dels estudiants ben definits amb els socisde la xarxaPer aconseguir una xarxa equilibrada, és important que tots elssocis participin en el desenvolupament i la definició delsobjectius del programa, ja que, a més de formar part d’unprocés d’aprenentatge comú, és molt més fàcil identificar-seamb un programa en què es valoren totes les contribucionsintel·lectuals. Això implica l’establiment d’un currículum conjunteficaç, fet a la mida del seu propòsit. És important garantir,mitjançant el disseny curricular, que tots els estudiants tinguinl’oportunitat d’estudiar en almenys dos països diferents.

4. Assegurar-se que totes les institucions (i no tan sols els col·legues acadèmics) donen ple suport als objectiusdel programaÉs essencial el suport institucional de tots els socis per tal queel programa tingui futur a llarg termini. Com a mínim, cal unacarta de suport del rector que resumeixi les contribucionstangibles que farà la institució, com ara el compromís amb elpersonal i els estudiants del programa i el suport financer.

5. Garantir que es dediquen prou recursos de personalacadèmic i administratiu al programaLa càrrega de treball no hauria de recaure totalment sobre unaminoria de personal molt dedicat. Atès que la mobilitat delprofessorat és fonamental en aquests programes, calconsiderar els efectes de les absències de personal en elscurrículums ordinaris. També s’han de tenir en compte lesconseqüències del fet que un actor clau de la institució puguicanviar de lloc de treball.

6. Garantir que hi ha una estratègia de finançamentsostenible per al programaAquesta estratègia hauria d’abordar les qüestions relatives a lagestió de recursos, no des del punt de vista de les institucionsindividuals, sinó de tot el conjunt de la xarxa. Són suficients elsrecursos de la xarxa? Estan distribuïts de manera equitativa?És possible fer més per donar suport als socis que afrontendificultats especials?

7. Tenir cura que els estudiants puguin accedir fàcilment a la informació sobre el programaCal facilitar una informació equiparable als estudiants de totesles institucions participants. A més de la informació acadèmica,s’haurien d’especificar els requisits relatius a mobilitat (perexemple, l’allotjament) i facilitar una informació clara sobre laqualificació/titulació que s’obtindrà. També caldria tenir encompte l’accessibilitat al programa dels estudiantseconòmicament desfavorits i amb discapacitat física.

8. Organitzar i planejar amb temps un nombre suficient de reunionsDesenvolupar un programa conjunt requereix temps. Calpreveure prou reunions perquè els socis de la xarxadesenvolupin idees conjuntament i valorin plegats lacoherència del programa d’estudis. Quan hi hagi dubtes sobrel’ús d’aquests instruments, cal assegurar-se que es duen aterme processos d’aprenentatge i que hi ha informaciódisponible.

9. Elaborar una política lingüística i fomentar l’aprenentatgede la llengua localCaldrà decidir la llengua o llengües en què s’impartirà el curs,com també la millor manera d’explotar les oportunitats delsestudiants per aprendre llengües durant el programa. Lapreparació lingüística dels períodes de mobilitat és una maneraeficaç d’implicar els col·legues i els departaments de lesinstitucions.

10. Decidir les responsabilitats de cadascúUna divisió clara de les tasques i les responsabilitats contribuiràal funcionament eficaç de les xarxes. No cal que totes lesinstitucions tinguin el mateix nivell d’implicació en elsprogrames. Una divisió clara del treball ajudarà a garantir quehi hagi el mínim de duplicació de tasques. Sovint, això es potassolir mitjançant l’establiment d’una agència centralitzada queadministri el programa i que operi sota el control generalitzatdels socis de la xarxa.