Teresa Espín Traver Isabel Olea Camas

Noelia González Martínez Cristina Gordillo Miralles

Institut Mediterrània 1r de Batxillerat

Prof. Pere Poy El Vendrell

ESPRIUANES

Índex

• Presentació ……………………... diap. 1 • Índex …………………………… diap. 2 • Els orígens de la novel·la ………. diap. 3-4 • La novel·la de cavalleries ………. diap. 5-6 • Curial e Güelfa …………………. diap. 7-8 • Joan Roís de Corella ……………. diap. 9-10 • Joanot Martorell ………………... diap. 11 • Tirant lo Blanc………………….. diap. 12-13-14-15 • Conclusió ………………………. diap. 16

Els orígens de la novel·la

• Precedents en llengua romànica són traduccions lliures en les llengües vulgars del poemes èpics grecs i llatins.

• Escrites en octosil·labs apariats, adreçades a l’aristocràcia.

• Conjunt de narracions, que s’hi van afegir posteriorment les que tractaven de llegendes del rei Artús, la reina Ginebra i els Cavallers de la Taula Rodona.

Conformen la matèria de Bretanya.

Alienor d’Aquitaene, la reina rebel

Els orígens de la novel·la

• L’autor que va divulgar la matèria de Bretanya va ser Chrétien de Troyes (s. XII). Obres:

Escrites en francès. Característiques:

Imprecisió històrica. Exotisme geogràfic. Presència d’elements maravellosos.

• Catalunya matèria de Bretanya present en poemes narratius s.XIV.

Blandín de Cornualla (anònim) La faula ( Guillem de Torroella)

La novel·la de cavalleries

• Gènere narratiu en prosa: Aventures d’un heroi que personifica els ideals cavallerescos:

Fidelitat. Menyspreu a la mort i defensa del senyor. Dama i indefensos.

•En català: Novel·les més importants:

Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.

Els dos destaquen pel realisme: oPrescindeixen d’elements maravellosos. oL’època es coetània o propera a l’autor. oMarc geo-gràfic identificable. oHerois valents i forçuts (dins dels límits humans).

La novel·la de cavalleries

• En català: Novel·les més importants:

Història de Jacob Xalabín. Autor anònim. Escrita a inicis del s. XV. Aventures i amors. Ambientada a l’imperi turc entre 1387 i 1389.

Llibres de cavalleries: Nombrosos elements inversemblants i fantàstics.

Amadís de Gaula.

Curial e Güelfa

• Novel·la anònima • 1435 – 1462 • Dividida en tres llibres. • Curial es un jove sense fortuna, acollit per Güelfa, una

dama vídua, noble i major que ell. Güelfa el protegeix i s’enamora. Curial promet amor i fidelitat, però es relacionara amb les Dames Laquesis i Càmar i la donzella Festa. Ell obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.

• Tema: Es l’ascensió d’un jove de baixa condició social a

través de la cavalleria i de l’amor. L’amor, és una relació regida per unes lleis i no un

sentiment lliure.

Curial e Güelfa •Aire de modernitat. •Fets on es localitzen:

Itàlia. França. Nord d’Àfrica.

•Elements literaris de tres tipus: Procedents de novel·la de cavalleries. Característics de la novel·la sentimental. Mitològics ( propis de l’Humanisme)

•L’autor va utilitzar fonts diverses: Clàssiques. Trobadoresques. Italianes. Catalanes.

•Estil: Popular. Presentació d’ús de proverbi i refranys. Artificiós i erudit.

Joan Roís de Corella • Nascut a Gandía el 1433. • Família noble. • Cavaller i mestre de teologia. • Va entrar en l’estat eclesiàstic. • Va morir el 1497. • Molts elements la lliguen a la mentalitat medieval. • Va escriure poesia de tema religiós i profà. • Va seguir aires classicitzants introduïts per Bernat Metge. • Estil afectat pel model llatí clàssic. • Va escriure textos sobre temàtica mitològica o religiosa. • La seva obra en prosa és diversa i gran constant.

Joan Roís de Corella

• La seva obra en prosa és diversa i gran constant. • Dos vessants:

Profà ( inspirat en els clàssics). Tragèdia de Caldesa. Història de Lèander i Hero. Història de Jason i Medea. Parlament a casa de Berenguer Mercader.

Religiós ( sorgit dels temes bíblics). Història de Josef. Història de Santa Magdalena.

•L’estil, el màxim representant de la valenciana prosa.

Recreen episodis de les Metamorfosis d’Ovidi.

Joanot Martorell • Nascut a Gandía 1413 o 1414. • Noble família valenciana. • Era afeccionat a cavaller. • Mort l’any 1568. • Obra:

Guillem de Varoic: Relat inacabat. Protagonista:

Noble. Avorrit. Desenganyat del món. Es retira en una ermita a fer penitència.

Aspecte didactic: Procedeic del Llibre de l’ordre de cavalleria. Aspecte novel·lesc: Prosificació francesa del Guy de Warwycke anglonormand s. XIII.

Lletres de batalla: Lectura de les 15 lletres conservades mostren 2 activitats diferents que es complementen:

Tarannà lluitador de Martorell per tot allò que afectés els seus interessos. Passió per les formes.

Tirant lo Blanc • Es va escriure entre el 1460 i 1468. • Fou publicat a València (1490), reeditat a Barcelona (1497). • Traduccions:

Castellà. Italià. Francès ( s. XVIII).

•Va influir en altres obres: Orlando furioso (Ariosto). Much ado about nothing (Shakeaspeare). Quijote (Cervantes).

•Quan fou publicada el 1490 va ser retocada per Martí Joan de Galba.

No alterà de manera substancial el contingut.

Tirant lo Blanc

•S’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el qual rep la visitia de Tirant, que es dirigeix a un torneig. Tirant arriba a ser cap dels exercits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures, torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador (Carmesina) i es anomenat Cèsar de l’Imperi, Tirant mor d’una malaltia i Carmesina pel dolor de la mort del seu marit. •Acostat de l’acció militar, corre l’acció amorosa i també la d’altres personatges.

Tirant lo Blanc

• Moderitat de la novel·la: Resultat de la suma de moltes novel·letes amb:

Entitat pròpia cadascuna. Presencia del protagonista. Llengua comuna. Visió totalitzadora del món.

No afecta al sentit unitari de la novel·la. Abandó dels ideals medievals i apropiació dels ideals burgesos. Curial e Güelfa:

Fets mitjançant la lògica i la raó. Estratègia militar i d’utilització científica dels elements de la naturalesa.

Escenes de batalles i de festes cortesanes, són escenes de la vida diària, en el que els protagonistes es mostren tal y com són realment.

Tirant lo Blanc

Alternança narració-diàleg. Alternança narració en tercera persona/diàleg. Versemblança mitkançant:

Rapidesa. Expressivitat. Ironia. Naturalitat.

Tirant: Cavalleria en crisi. Desaparició de la ficció per deixar pas a la història contemporània. Nova manera d’expressar-se afecta l’alta societat valenciana del s. XV:

To solemne i oratori. Llargs parlaments retòrics. Lamentacions. Intercanvis de preguntes i respostes.

Ideari burgès, modern es expressat en to col·loquial, dinàmic i mordaç. Societat desgavellada vol escapar de lligams medievals i participar en la nova vida que ofereix l’ideari burgès.

Conclusió

• El segle XV ha estat qualificat de "segle d'or" de la literatura catalana, encara que aquesta etapa daurada es va iniciar ja al segle XIV amb Bernat Metge.

• Des del punt de vista literari, la llengua catalana aconsegueix moments d'esplendor, amb les obres dels escriptors Roís de Corella, Jaume Roig, Ausiàs March, poeta valencià, autèntic forjador de la poesia catalana, i Joanot Martorell del com hem de destacar la novel·la Tirant el Blanc, primera novel·la moderna de la literatura europea.