La primera Batalla de Flors

La Batalla de Flors

Aix es gest la primera

Batalla de Flors a Borriana

Julin Arribas

2 LA PRIMERA BATALLA DE FLORSReines Falleres de Borriana en la Batalla de Flors de 1960. Arxiu: GEHF.

3JULIN ARRIBAS

Lany 2009 vam publicar un estudi en el llibret de La Vila en el qual tractrem, entre altres temes, lorigen de la Batalla de Flors, tot i que s una batalla on, no es llancen ors, sin confetti i serpentines. Enguany volem afegir a aquell estudi la manera en qu es va gestar la primera Batalla de Flors a Borriana, per paga la pena comenar una altra volta, tal com frem en 2009, per les reminiscncies minerals daquest festeig a de poder comprendre ben b la importaci daquesta festa a la nostra ciutat. Fem-ho, doncs!

Arc erigit amb motiu de la primera Fira de Juliol a Valncia en 1871. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Gravat allusiu a la primera Batalla de Flors a Valncia en 1891. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

En 1900, els comerciants del carrer Sant Vicent de Valncia installaren una gura gegantesca que anomenaren El tio Nelo, en el marc de la Fira de Juliol.. Tan gran era que per baix podia passar un tramvia. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

ANTECE

DENTS

4 LA PRIMERA BATALLA DE FLORS

1* En Historia viva de Valencia, volumen II, editat per Las Provincias, sindica que la Fira de Juliol va nixer a nals del segle XIX i fou una frmula ideada pels comerciants per a aconseguir retindre a la ciutat la burgesia que se nanava a les cases de camp tan bon punt augmentava la calor. El fet dorganitzar festetjos de tot tipus fou una idea que molt prompte va secundar lajuntament, obligat a fer alguna cosa pel prestigi de la capital, ja que les falles eren aleshores sols una festa popular.

Els orgens de les deslades cal buscar-los en les celebracions festives ancestrals i en les mostres de poder militar properes a la prehistria, per la qual cosa no es pot establir una data inicial daquesta classe desdeveniments. Per s que hi ha constncia del costum valenci de festejar els esdeveniments ms importants amb deslades i cavalcades. De fet, el dilluns 21 de juliol de 1681, a les 6 de la vesprada, es va celebrar una cavalcada en honor a linici de la tramitaci dexpedients per a la beaticaci de larquebisbe de Valncia en Juan de Ribera. Fou una deslada que comen en el Collegi del Patriarca i que acab en el Palau de lArquebisbe, on es lliuraren les lletres remissries que havien arribat des de Roma per a iniciar lexpedient de beaticaci. No faltaren la msica, les cavalleries, els estendards, el vol de campanes, la noblesa i el poble, el xocolate calent i els dolos. Tamb es va celebrar una cavalcada per a inaugurar la primera ra de juliol1 el dia 21 deixe mes de 1871, que responia

Pavell municipal de les tres voltes a la Fira de Valncia en els anys trenta. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Valncia. Carrossa de nals del segle XIX. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

Valncia. Pavell municipal de la Fira de Juliol a nals del segle XIX. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.

5JULIN ARRIBAS

a una proposta de lajuntament plantejada el 12 de desembre de lany anterior amb lobjectiu que, desprs de les corregudes de bous de les festes de Sant Jaume i Santa Anna no quedaren els carrers buits de gent, ats que el comer neixia perjudicat. Tanmateix, la festa estigu illuminada a gas perqu la nit no fra un impediment per a continuar gaudint della i de tots els productes que sexposaren i vengueren en el passeig de lAlameda.

Tot i aix, caldria esperar ns a 1891 per a celebrar la primera batalla de ors de Valncia amb les connotacions que iniciaren els costums actuals. Lesdeveniment tamb tingu lloc al passeig de lAlameda durant la ra de juliol i consist en una deslada de carrosses adornades amb ors, des de les quals les jvens intercanviaven ors amb el pblic, serpentina i confetti.

En 1904, es plantaren dos ninots enormes per a animar les festes destiu a Valncia, poca en qu es feia la Batalla de Flors. Font: LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.


BORRIANA

A Borriana trobem els antecedents de la Batalla de Flors en 1956, durant lalcaldia de Joaqun Urios Planelles. Aquell any es decid des de lajuntament suprimir els bous al carrer, malgrat el descontent dun sector de la plebs, per aix Juan Musoles Fandos explic en les pgines del Burisana2 que aquesta iniciativa afavoria la millora de les festes misericrdies, ja que es podrien instaurar jocs orals3, representacions teatrals a laire lliure o una Batalla de Flors, tal com es feia a Valncia. Per calgu esperar ns a setembre de 1958 per a celebrar-ne la primera. Lacte es va incloure en el programa de les festes de la Misericrdia i se celebr el diumenge dia 7 a les sis de la vesprada. Fou patrocinat per lajuntament i estigu organitzat per la Junta Local Fallera, entitat que present dues carrosses. Els barris van aportar 12 carrosses. La cavalcada comen en el passeig Sant Joan Bosco i continu per lavinguda Primo de Rivera, carrer Indstria i plaa de Calvo Sotelo. La batalla de ors i la inauguraci de la Llar Fallera el dia 1 de juny de 1958 foren les grans novetats

2* Burisana, nm. 4 pg. 5.

3* Entre nals del segle XIX i principis del segle XX sorganitzaren a Borriana alguns Jocs Florals. Posteriorment, ja en 1951, se celebraren uns Jocs Florals a Borriana el dia 23 de maig i el poema que guany la Rosa de Planta, escrit per Monserrat Calzada Reig i titulat Canto a Burriana, es public en la revista pregonera de les falles El Faller. Com a mostra daquell poema, transcrivim el nal: Canta, poeta... Tu rimar constante / que siempre con lo excelso se engalana, sepa encontrar su Musa cuando cante / las deslumbrantes glorias de Burriana.

Batalla de Flors, 1960. Carrossa de les Reines. Arxiu: GEHF.

7JULIN ARRIBAS

daquell any. Eixes dues innovacions, aix com lemblema de la Junta Local Fallera que pint Juan Sells foren iniciatives daquell president: Ramn Boix.A partir de 1958, doncs, se celebraria a Borriana la batalla de ors per a completar la programaci de les festes de setembre, en la qual no participarien noms les comissions falleres i la Junta Local Fallera, sin que shi afegiren altres entitats de la ciutat, com ara bancries, comeros o el C.D. Burriana. Les haques, engalanades, arrossegaren la carrossa corresponent a la Junta Local Fallera, on la Fallera Major i la seua cort dhonor llanaren confetti i serpentines, i les que presentaren les altres entitats amb belles jvens del poble que hi tenien relaci. Lxit fou tal que lany segent se celebr de nou la batalla de ors i se nencarregaren les comissions falleres, que sn les associacions que garanteixen lxit continuat de les festes de Borriana.

Per... Com es va gestar aquella primera Batalla de Flors a Borriana? La resposta la recordaria Ramn Boix mateix de la manera segent4:

Com que en aquell temps shavia llevat el bou per la vila, califa car alguna cosa (dins de les festes de la Misericrdia) i a mi sem va ocrrer, ja que no feien bou, fer la Batalla de ors. I s quan vaig cridar tots els presidents, perqu aix noms es pot fer si estan les falles pel mig. Els presidents van pegar la cabotada i hi van collaborar altres entitats com el Sindicat de Recs, la Cooperativa Sant Josep... La gent va respondre i ja noms calia donar-li continutat. Des de la primera Batalla de Flors ns al 1992, any en qu el senyor Boix record els fets tal com els hem exposat anteriorment, havia plogut

4* Entrevista realitzada per Rafael Arribas a Ramn Boix el dia 23 de novembre de 1992.

Batalla de Flors de 1960 a Borriana. Carrossa de les Reines de la ciutat ti-rada per haques. Arxiu: GEHF.

Ramn Boix Monraval, Pesident de la JLF. Instaur la Batalla de Flors a Borriana.


molt, com se sol dir, per aix paga la pena fer un recordatori ms minucis dels fets a que els nostres lectors puguen assabentar-se amb tots els ets i uts de com es gest aquella primera Batalla de Flors a Borriana.

Fou el dia 12 dagost de 1958, en la sessi celebrada per la Junta Local Fallera de Borriana, quan el President Ramn Boix inform els assistents que el Magnc Ajuntament convidava a totes les comissions falleres a participar en la Batalla de Flors que es volia organitzar amb motiu de les festes patronals de la Misericrdia. De fet, la idea havia sortit de Ramn Boix, que aleshores era Regidor a lajuntament, per la qual cosa es pot armar que de Ca la Vila va partir la iniciativa. Desprs de fer patent que lajuntament conava en la bona voluntat de cooperaci de totes les falles, i que si aquestes no participaren, el festeig no podria realitzar-se, Boix ressalt que era la primera vegada que es dirigia a totes les comissions falleres sollicitant una cooperaci daqueixa envergadura. El senyor Soler va parlar a continuaci per a constatar que la participaci de les comissions falleres en la Batalla de Flors els representava molt de gasto i que, per tant, caldria donar-les una subvenci perqu hi participaren. Soler, a ms, es va lamentar de no saber absolutament res pel que feia a la subvenci que anualment concedia lajuntament a les comissions de falla. El senyor Boix contest que la situaci econmica de lajuntament no permetia gastos excessius i que, quant a la subvenci anual a les falles, ja havia presentat un pressupost raonable, ms elevat que el de lany passat a causa de laugment dels preus i afeg que el pressupost estava pendent destudi i aprovaci pel ple de lajuntament. Seguidament, el senyor Serra va preguntar si el fet de no participar-hi les comissions falleres suposaria algun perjudici contra elles, i el senyor Boix contest que les comissions falleres noms havien

Batalla de Flors, 1960. Carrossa de les Reines. Arxiu: GEHF.

Aspecta aeri del Pla durant la Bata-lla de Flors de 1960. Font: Burisana, nm. 38.

Carrossa de lEscorredor davant de lajuntament i tirada per haques. 1969. Arxiu: Fina Gimeno.

9JULIN ARRIBAS

estat convidades a participar-hi, que eren lliures de prendre les decisions que volgueren sense por a cap tipus de represlies. El senyor Martnez, per, propos que es duguera la qesti a votaci, per Boix aclar que, ats que no es podia obligar ning a participar-hi, calia un criteri unnime perqu participaren o totes les comissions, o cap, en la Batalla de Flors. Aleshores, el senyor Meli digu que les comissions falleres estaven disposades a participar en el festeig i a fer un esfor econmic, per que els agradaria que la Corporaci Municipal tamb fera un esfor i les ajudara, aix que, nalment, es x la subvenci en un total de 5.000 pts. Desprs de tot a, el senyor Serrano i el Senyor Hueso coincidiren en exposar que les autoritats municipals tamb podrien ajudar les falles si facilitaren cadires per a installar-les en el circuit de la Batalla de Flors, aix les comissions podrien llogar-les al pblic per a guanyar diners. Al nal, el president Boix va prometre que exposaria tot all a lajuntament i que faria tot el que poguera per a aconseguir diners i cadires.

Carrossa de la Cooperativa Agrcola Sant Josep. Foto dEnrique Safont. Font: Burisana, nm.38.

Feli, fallera de La Vila, en la Batalla de Flors de 2008. Arxiu: J.A.

Batalla de Flors a Borriana, 1968. Arxiu: J.A.


La idea havia arrelat en els presidents de falles i a hores dara sols calia que la transmeteren als fallers de cada comissi i que Boix lligara tots els ls que hi faltaven.

Dues setmanes desprs, en la sessi celebrada per la Junta Local Fallera el dia 27 dagost de 1958, el president Ramn Boix va informar de nou sobre la Batalla de Flors que se celebraria (ja havia determinat la data i havia lligat molts dels ls que dues setmanes abans encara estaven solts,) el dia 7 de setembre. Manifest que la totalitat de les carrosses havien estat contractades i expedides per ferrocarril, que el lloguer contava entre 350pts. i 450 pts. cadascuna i que a eixa quantitat calia afegir el gasto de dur-les i dadornar-les amb accessoris que arribarien a les 400 pts per carrossa. Per tot a, afeg Boix, lajuntament subvencionaria les falles amb 5.000 pts.

Carrossa de la falla Societat de Caadors que va guanyar el primer premi en 1960. Foto dEnrique Safont. Font: Burisana, nm. 38.

Els meus lls frica i Edgar en la Ba-talla de Flors de 2006. Arxiu: J.A.

11JULIN ARRIBAS

Desprs de parlar de diners, Boix inform que havia estat convidat a presenciar la Batalla de Flors lexcellentssim Governador Civil de la provncia i la seva muller, a la qual cosa no es va oposar ning.Per a organitzar la Batalla de Flors es van acordar els punts segents:

1. Per a donar facilitats a les comissions falleres, se celebraria un sorteig parcial de les carrosses tan bon punt arribara el primer enviament i el trasllat daquestes des de lestaci a la ciutat aniria a crrec de lajuntament.2. Prvia inspecci, se subvencionarien les carrosses que presentaren ms desperfectes, per a reparar-les, abans de fer el sorteig (el senyor Hueso va oferir el paper necessari per a reparar-les a preu de majorista).3. Lexplotaci i venda de confetti i serpentines correria a crrec de la Junta Local Fallera i comissions de falles. Sassignaria, en principi, 5 kg de confetti i 10 paquets de serpentines per falla, tot i que lesmentada assignaci seria voluntria.4. Sinstallarien llocs de venda de confetti i serpentines en el recinte on tindria lloc la Batalla de Flors (el senyor Serrano va suggerir que nhi haguera un dambulant). 5. Les falles sabastirien en aquests llocs de venda mitjanant vals, que desprs es liquidarien a la Junta Local Fallera.6. Les cadires per a presenciar la Batalla de Flors es llogarien al pblic al preu de 5 pts. cadascuna.7. La Batalla de Flors se celebraria en el circuit format per la plaa Espanya, carrer Cervantes i plaa Xixarro.8. Sobriria un compte corrent a crrec de les despeses comunals de la Llar Fallera a de concedir diners a la bestreta a aquelles falles que ho sollicitaren.

Carrossa de la falla Barri Sant Blai, 1960. Foto dEnrique Safont. Font: Burisana, nm. 38.

Carrossa de la Ravalera en la Batalla de Flors de 1972. Arxiu: Fallera major Fina Gimeno.


Tamb va informar Boix que lempresa Requena facilitaria 400 cadires, al tant per cent del lloguer o simplement llogades. Al respecte, es va decidir llogar-les i instar lempresa que regentava el bar de la Llar Fallera perqu tamb cedira cadires.

Amb tots aquestos punts assumits, la primera Batalla de Flors havia deixat de ser una idea per a semblar un fet. Noms calia ultimar alguns detalls, tal com feren a la setmana segent, quan la Junta Local Fallera es va tornar a reunir, el dia 5 de setembre de 1958, per a ultimar lorganitzaci de la Batalla de Flors que se celebraria amb la collaboraci de lajuntament5. Aquell dia, el President Ramn Boix va parlar en primer lloc de lajuda que havia sollicitat el senyor Villanova per part de les falles per a retirar les cadires del circuit i, a proposta del senyor Guerola, es decid que cada falla ajudaria a retirar les cadires encarregades per a la venda. Aleshores, ja comptaven amb 120 cadires del senyor Martn, 100 de la Llar Fallera, 100 del Frente de Juventudes i 400 ms de lempresa Requena. Tenien, doncs, 720 cadires, per decidiren adquirir-ne 700 ms. Desprs es van sortejar la posici que ocuparia cada comissi fallera en la Batalla de Flors i es va acordar tamb adquirir uns braalets perqu serviren de distintius als fallers designats per les comissions que havien dencarregar-sen de lordre i de lorganitzaci. Es decid que les carrosses es concentrarien en el Real de la Fira abans de leixida entre les 17,30h i les 17,45h, que la falta de puntualitat se sancionaria amb 250 pts. i nalment, es va acordar subvencionar amb 200 pts. ms les carrosses de Lescorredor, Ravalera i Estaci per estar ms deteriorades.

5* Cal fer notar que, de primeres, era lajuntament qui celebraria el festeig amb la collaboraci de les falles i que, abans dun mes de la proposta inicial, ja eren les comissions falleres les que organitzarien lacte i lajuntament noms hi collaboraria.

Carrossa de la Vila, 2007. Arxiu: J.A.

La Vila, de paperet. Obra de Francis-co Ferrandis. Arxiu: J.A.

13JULIN ARRIBAS

Desprs daquella reuni, tot estava preparat i sols quedava esperar ns al dia 7 de setembre per a celebrar, denitivament, la primera Batalla de Flors a Borriana, per encara hi hagu alguna modicaci que senregistr en el nm. 19 de la revista Burisana, desprs del programa de festes de la Misericrdia, on, sota el ttol Recticacin de ltima hora, es llig: Ha sido modicado el circuito de la Gran Batalla de Flores, del Domingo da 7 a les dieciocho horas, que ser el siguiente: Plaza de Espaa y Plaza Chicharro. El nm. 20 del Burisana.

I la primera Gran Batalla de Flors a Borriana fou un fet, i la crnica aparegu en el nm. 20 de la revista Burisana6, on, sota la cita dAlexis Carrel que diu Vale ms un intento aunque sea torpe y en parte un fracaso- que no intentarlo siquiera, sexplica que les Festes de la Misericrdia no foren ni millors ni pitjors que les danys anteriors, sin diferents, i que shi va poder apreciar que no era necessari recrrer a motius tradicionals, per passades de moda i inadequats7 De les novetats, en larticle destacava la Batalla de Flors, que realment no fou de ors, sin de confetti i serpentines, i sobre ells parlava de la gran acceptaci del pblic i de les millores de qu podria gaudir en el futur, ja que, aquell any, ning no esperava el gran xit que va tindre. Larticulista senyalava tamb la collaboraci imprescindible de les comissions falleres. I s que cap associaci del nostre poble t tanta capacitat de treball com una comissi de falla compromesa!

6* Burisana, 20.

7* Suposem que es referia lautor als bous pel carrer, que a banda de inactuals i inadequats, com diu el cronista, sn irracionals i una vergonya per a lhomo sapiens.

Edgar sota una tempesta de confetti, 2006. Arxiu: J.A.




Tamb els de la Local es van reunir per a avaluar els fets. La sessi tingu lloc el dia 22 de setembre de 1958 i el president Ramn Boix va llegir el balan de despeses i ingressos de lesmentat festeig. Seguidament, el senyor Meli expos que lexplotaci de les cadires shauria dhaver efectuat independentment per cada falla, a la qual cosa contest Boix que lexplotaci es va fer conjuntament perqu lemplaament de les cadires no reunia les mateixes condicions estratgiques en el total del circuit i no es volia afavorir unes falles en detriment dunes altres. Desprs da van tractar el tema dimposar multes a les falles que no hi acudiren a lhora prevista. A la Merc, per, se li va condonar la multa per estar justicat el retrs. El senyor Serrano va protestar per la falta de confeti i Boix digu que la causa era un malents amb la impremta Chord. I ns ac, amics meus, tot el que ha quedat daquella primera Batalla de Flors a Borriana.

Ara, per, seguim un poc ms; almenys, un parell danys.Lany 1958 no va haver concurs de carrosses, ats que es van llogar totes, per lany segent si que en va haver, i el resultat, de 1959, fou el segent:1r premi: La Ravalera (600 pts. de premi).2n premi: LEscorredor (450 pts. de premi).3r Premi: Filharmnica (300 pts. de premi).Quart premi: La Mota (150 pts. de premi).

A lhora de preparar la Batalla de Flors de 1960, Boix anunci als presidents de falla en dia 7 de juliol que lajuntament havia decidit augmentar la subvenci a les falles, pel que feia a la Batalla de Flors, ns a 1.500 pts. per falla, per el senyor Mataix consider que laugment no era sucient i propos que la Junta Local Fallera llogara les carrosses, com en 1958. La resta dassistents a aquella reuni, per, diferiren de la proposta.

frica sota una pluja de serpentina, 2006. Arxiu: J.A.

Magnca carrossa de la Vila, 2006. Arxiu: J.A.

15JULIN ARRIBAS

Aleshores, Mataix insist i propos que la JLF li duguera la carrossa en tren don fra a Borriana, que ell pagaria el cost del trasllat des de lestaci a la ciutat i renunciaria a la subvenci de lajuntament. La proposta fou acceptada, per la qual cosa cal suposar que el barri Sant Blai no entr en concurs aquell any.El lliurament en metllic dels premis tingu lloc el dia 14 doctubre en una reuni a la qual va assistir lalcalde Pepe Esteve. Els premis seguiren lordre segent, tal com indicaria la revista Burisana8: Caadors, que ostentaba una gigantesca rata, vestida como en los dibujos animados, que arrastraba un cochecito de nios; Filharmnica, en la qual guraba un pez de gran tamao y vivsimos colores que movia la cabeza y la cola; la Merc, con una carroza de na elegancia, en la que aparecan unas deliciosas ores de gigantesca proporcin; i nalment, la Cooperativa Agrcola de Sant Josep, por una extraordinaria carroza que podra gurar sin desdoro en no importa qu batalla de ores de Espaa. Consista en un airoso pavo real con su hermosa cola abierta, posado sobre un autntico jardn. Tamb sabem, grcies a la mateixa font, que altres carrosses mostraren una nfora de grandssimes proporcins, un gosset, un pardalet junt al niu, un tresor mar integrat per una ncora i un arc on anaven les joves, un esquirol, uns bcars, un bou, una grada on les joves lluen la indumentria del C. D. Borriana i la carrossa de lajuntament sense cap tema. Era el tercer any de Batalla de Flors i el segon de concurs de carrosses, per sobretot, era la conformaci de la instauraci de la Batalla de Flors a Borriana.

8* Burisana, nm 19, p, 7.

9* Veure La Passaeta 2007, on hi ha fotograes i informaci de les batalles de ors des dels orgens a Borriana ns a 2006

Carrossa de la Vila, 2006. Arxiu; J.A.

Carrossa buida de la Vila, 2009. Ar-xiu: J.A.



Des daleshores, els fallers han confeccionat carrosses9, que ben b poden considerar-se vertaderes obres dart, per a recrrer el centre de la ciutat i les falleres, que no duen el vestit regional, sin que llueixen vestits confeccionats expressament per al moment, llancen al pblic confetti i serpentina (no es llancen ors). Des de 1959 hi ha un concurs de carrosses, tot i que no es va celebrar en 2009 per no s qu, com tampoc no hi hagu concurs de creus de maig pel mateix motiu, per fou una excepci ridcula en la norma. Cal afegir a tot a que la Batalla de Flors suposa un esfor titnic per a moltes comissions, per, en la falla, tot s un esfor titnic per a uns pocs de la comissi, per als vertaders fallers, que shi deixen la pell... Per a s una altra histria que no ve a tomb.

Julin Arribas

BIBLIOGRAFIA

ARRIBAS J., Crnica de los hachos falleros acontecidos en Burriana durante la dcada de los aos 50, Tomo III, Collecci Burriana en sus fallas, indit. Burisana, nm. 19, p. 4.Burisana, nm. 20, p. 5.R.R. La batalla de ors, festejo de las mil perspectivas, dins de Burisana, nm. 38, p. 7 i 8.ARRIBAS, J., La primera vegada, dins del Llibret de la Vila, 2009.LAS PROVINCIAS, Historia viva de Valencia, volumen II, 1958.


La primera Batalla de Flors

Documents

Transcript of La primera Batalla de Flors