La prehistòria i l’edat antiga

download La prehistòria i l’edat antiga

If you can't read please download the document

  • date post

    29-Jun-2015
  • Category

    Documents

  • view

    1.285
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of La prehistòria i l’edat antiga

  • 1. LA PREHISTRIA I LEDAT ANTIGA Col.legi LA MILAGROSA Cullera

2. NDEX 0.- INTRODUCCI 1.- BUSCANT ALIMENTS 2.- LA PREHISTRIA: ETAPES 2.1.- EL PALEOLTIC 2.2.- EL NEOLTIC 2.3- LEDAT DELS METALLS 2.4- ART PREHISTRIC 3.- EDAT ANTIGA. PRIMERES CIVILITZACIONS 3.1.-GRCIA 3.2.- ACTIVITATS 4.- LIMPERI ROM 4.1.- LORGANITZACI DE ROMA 4.2.- LA SOCIETAT ROMANA 4.3.- LES CIUTATS ROMANES 4.4.-ROMANITZACI. APORTACIONS ROMANES 4.5.- LA ESPANYA ROMANA 5.- ACTIVITATS I REPS 3. INTRODUCCI Qu s la Histria? Cincia que t com a objectiu lestudi del passat de lahumanitat, causes i conseqncies. La Histria de la humanitat es divideix en....dos perodes: la Prehistria y la Histria. La Prehistria, diversos milions danys, perodecomprs entre laparici dels homes i la invenci delescriptura. Es coneix per la interpretaci de les restes(utensilis, construccions, pintures rupestres, etc) deixatspels nostres avantpassats. La Histria s el perode comprs entre laparici de laescriptura, fa aproximadament 5.000 anys, i lactualitat. Elperode histric es coneix per les restes que es conserven+ pels textos escrits (formes de vida i principals3successos).Tornar a lndex 4. 1.-BUSCANT ALIMENTS Els primers ssers vius viuen de: caa, pesca irecollecci. Els caadors prehistrics perseguien els grans ramatsdherbvors: rens, bisons, mamuts, crvols... per tambcaaven animals ms menuts com llebres i ocells. 4Tornar a lndex 5. 1.-BUSCANT ALIMENTS Per a caar preparaven trampes i utilitzaven armes depedra. Dels animals extreien:1.- Carn menjar.2.- Pellvestits i tendes.3.- Ossos i banyeseines.4.- Tendons cordes. GRAN AVEN: foc Amb els arpons i amb els hams dossos banyes, pescaven illuminaci, defensa, coure ien aiges de poca fondria. Tamb collien els fruits que la natura els oferia (llavors, millorar lalimentaci.baines, arrels...). Les coves els servien per a protegir-se tant del fred comdels animals salvatges o daltres grups de caadors.5 Tornar a lndex 6. 2.- LA PREHISTRIA: ETAPESLA PREHISTRIA La prehistria s el perode de temps que va des de laparicidels primers ssers humans fins a la invenci de lescriptura. Els primers ssers humans dels que tenim constncia vanviure fa entre 4-5 Ma. a frica. Es distingien de la restadanimals perqu:1.- Caminaven alats, posici bpeda i aix tenien les manslliures per a agafar i fabricar instruments.2.-Tenien un cervell ms desenvolupat, permetent-los crear elllenguatge.EVOLUCI: canvis fsics que ha experimentat el gnere humal llarg de la seua existncia. La prehistria es divideix en tres etapes: el paleoltic, el neoltici ledat de ferro. 6 Tornar a lndex 7. 2.1.-EL PALEOLTICA Europa comena fa un mili danys aprox., amblaparici dels primers humans. Com vivien? Eren nmades, es desplaaven dun lloc a altre en buscadaliment. En poques fredes es refugiaven en coves i quanfeia bon temps vivien a laire lliure o en tendes de pell. A que es dedicaven? A la caa, la pesca i la recollecci de fruits silvestres. Fabricaven ferramentes amb pedres, ossos i fusta. Descobreixen com fer foc.Realitzaven pintures rupestres. 7Tornar a lndex 8. SLEX Fou un dels primers materials utilitzats en lafabricaci darmes durant la edat de pedra. Es idoniper a la fabricaci dutensilis i armes perqu: s fcil de trobar . s fragmenta en lmines tallants. 8 9. LA CONVERSA........COM FEIEN FOC?Per percussi: colpejar duesfregament: girant un palet apedres generant espurnes quegran velocitat en un xicotetencenen el material buit fet sobre una base decombustible.fusta. Fregant lelementvertical entre les palmes deles mans o utilitzant un arc,enrotllant-lo amb una corda. Per9 Tornar a lndex 10. 2.2.-EL NEOLTIC Comena fa uns 10.000 anys, amb el descobriment delagricultura i la ramaderia. Eren sedentaris : vivien sempre al mateix lloc aparici delsprimers poblats. Primera cermica per a conservar aliments, teixits fets amb filsi estris per a treballar la terra (aixades, fals, molins de m permoldre els grans, etc). Aquestes eines es feien de pedrapolida, ms resistent que la pedra colpejada del Paleoltic. Construren grans monuments de pedra o meglits.10 Tornar a lndex 11. MONUMENTS MEGALTICS menhir dolmen cromlec11 Tornar a lndex 12. 2.3.-EDAT DELS METALLSVa Comenar aproximadament lany 4000aC. Utilitzaren els metalls per a fer adorns, armes i ferramentesms resistents i duradores. Primer utilitzaren el coure, ms tard el bronze (Cu + Sn) i, perltim, el ferro. Iniciaren un tipus de comer anomenat trueque. Tres grans invents: la roda, la vela i larada.12 Tornar a lndex 13. Paleoltic Neoltic Comena fa un mili danys Comena fa uns 10.000amb laparici dels primersanys amb el descobrimentssers humans. de lagricultura i la Sn nmades. ramaderia. Sn caadors i recollectors. Sn sedentaris. Viuen en coves i cabanes. Sn agricultors i ramaders. Aprenen a dominar el foc. Viuen en poblats. Realitzen pintures rupestres. Fan cermica i teixits. Fan ferramentes de pedra, os i Construeixen megalits.fusta. Al final del Neoltic utilitzen els metalls per a fabricar ferramentes. 13 Tornar a lndex 14. 2.4.- ART PREHISTRIC Durant el paleoltic els ssers humans pintaven a les paretsde les coves on es refugiaven. Es tracta de dibuixos i pinturesmolt realistes per a propiciar la caa. No apareixia mai lsserhum. En canvi, durant el neoltic, les pintures sn msesquemtiques i a les escenes de caa ja apareix lsserhum. Les principals pintures neoltiques de la P.I. es trobenals abrics del litoral mediterrani.La cova dAltamira (Cantbria) sPintures rupestres del neoltic.la millor mostra de pintura rupestre Barranc de la Valltorta (Alt 14del paleoltic ibric. Maestrat i Plana Alta). Tornar a lndex 15. ACTIVITATSPREHISTRIA Paleoltic Nmades NeolticEdat dels Caa, pesca isedentarisMetallsrecollecci Fa unsFa uns 6000A Europa10.000 anysAnys (4.000 aC) comena faamb laparici - Coureaproximadamentde lagricultura - Bronze un mili danys.i la ramaderia.- Ferro Tornar a lndex15 16. LA PREHISTRIA A LA PENNSULA IBRICA Paleoltic: A Atapuerca (Burgos) shan trobat els fssils msantics dEuropa. Destaquen les pintures rupestres dAltamira(Cantabria) i Tito Bustillo (Asturies). Neoltic: Els principals poblats estaven en lreamediterrnea. Cermica cardial. Edat dels Metalls: Poblats de Los Millares i El Argar enAlmera. Cermica campaniforme. 16 Bisont de Altamira Cermica cardial Poblat de Los Millares.Tornar a lndex 17. 3.- LEDAT ANTIGA. PRIMERES CIVILITZACIONSVa des de laparici de lescriptura fins la caiguda de lImperiRom. Primeres mostres descriptura a Mesopotmia fa uns6.000 anys.Primeres civilitzacions a la vora de grans rius (regar camps ialimentar + poblaci).Les civilitzacions ms importants foren la mesopotmica, laegpcia, la fencia, la grega i la romana.La grega i romana les ms influents en la nostra cultura.17 Tornar a lndex 18. 3.- LEDAT ANTIGA. PRIMERES CIVILITZACIONSMesopotmia, a la vora dels rius Tigris i ufrates. Ciutatsindependents unes daltres. Organitzant-se al voltant dunedifici principal: temple.Egipte, al desert a la vora del riu Nil. Estat unificat governatper un fara.Fencia, a la zona costera de la Mediterrnia. Foren gransnavegants i els primers a utilitzar lalfabet i els diners. Sorgeixen al costat de grans rius i als marges del mar.La riquesa en aiguaavenostcnics (regadiu i eines) milloragriculturaaliment personesciutats. Calen menys agricultorssorgint altres activitats.18 Tornar a lndex 19. 3.1-EDAD ANTIGA - GRCIA Grcia clssica es va desenvolupar a partir del s. V aC.Els grecs vivien en ciutats anomenades polis. Ciutats gregues (= mesopotmiques): independents unesLes polis ms poderoses foren Atenes i Esparta. daltres.La societat es dividia en ciutadans i no ciutadans. Aportacions importants a la nostraEls ciutadans es reunien iA Atenes va sorgir la democrcia. cultura: impulsaren lescincies (buscaven explicacions racionals als fenmensvotaven. naturals). sexpandiren pelimportant lart fundaren colnies per aEls grecs Tamb fou molt Mediterrani i grec.comerciar. Realitzaren importants obres d arquitectura i escultura. Representaven tragdies i comdies al teatre. Crearen els jocs olmpics.Eren politeistes. 19Tornar a lndex 20. 3.2.- ACTIVITATS ARA ARAA CLASSE A CASA1.- Quin perode de temps compren la est?Busca informaci sobre Atapuerca. Onprehistria? De quina poca s? ..... Qu trobem?2.-Com viuen els poblats nmades? I elssedentaris?3.- Quines foren les primeres civilitzacions?4.-Quines civilitzacions han tingut influnciafins lactualitat?5.- Quan es va descobrir el foc? Quinsavenos va proporcionar?20 Tornar a lndex 21. 4.-LIMPERI ROM. A partir dun llogaret del centre dItlia, els romansconstruren un imperi que abastava gran part del monconegut i que vorejava tota la mar Mediterrnia. Territori dividit en provncies, cadascuna dirigida per ungovernador. Roma: capital de lImperi. Els romans transmeteren la seua cultura per tot el territoriconquerit. 21Tornar a lndex 22. 4.1.-LIMPERI ROM. ORGANITZACIRoma va ser capa de construir un gran imperi perqu:1.Disposava dun gran exrcit, agrupat en legions.2.Tenia una administraci organitzada.Grcies a la xarxa de calades que va construir va ser possible:1.Un desplaament rpid dels exrcits.2. Les ordres de Roma arribaren a llocs molt llunyans. Tornar a lndex22 23. 4.2.-LIMPERI ROM. SOCIETAT No tots els que vivien a lImperi Rom eren romans. Al principi sols eren considerats ciutadans els habitants de la ciutat de Roma desprs els de la pennsula Itlica i finalment a tots els de lImperi.Classes socialesDeien descendir de les famlies quePatricisvan fundar Roma i ocupaven elscrrecs poltics ms rellevants.CiutadansCampesins, artesans i comerciantes. PlebeusAmb dret de vot. Eren propietat daltra persona. FeienNo ciutadans Esclaus els treballs ms pesats a canvi daliment i allotjament. Tornar a lndex23 24. 4.3.-LIMPERI ROM. LES CIUTATSNormalment estaven emmurallades i sorganitzaven al voltantduna plaa central: frum, on hi havia els principals edificispblics, els temples i les botigues ms importants.Al seu voltant sorganitzaven les ciutats que, si eren importantscontaven amb edificis pblics que el