LA PREHISTÒRIA

download LA PREHISTÒRIA

of 30

  • date post

    20-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    885
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of LA PREHISTÒRIA

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de Batxillerat

TEMA 1

LA PREHISTRIACONTINGUTS La Prehistria de Mallorca, Menorca i Eivissa dins el Mn Mediterrani La singularitat de les restes Poblament inicial (4000 aC) El Perode Pre-talaitic (2000-1300 aC) 4.1. Documentaci arqueolgica 4.2. Situaci socioeconmica 5. El Perode Talaitic (1300 -123 aC) 5.1. Fase dallament (1300 -800 aC) 5.2. Talaitic Final (800 -123 aC) 6. La Cultura Pnica a les Pitises 1. 2. 3. 4.

* A lapartat final de la bibliografia trobareu don shan estat extret els textos i imatges daquest UD.

1. La Prehistria de Mallorca dins el Mn Mediterrani La prehistria s el perode ms llarg de la histria de les illes Balears del qual, per, no es disposa de documentaci escrita, perqu lhome que habitava les Illes no coneixia encara lescriptura. Per aix, aquesta llarga etapa noms pot sser reconstruda a partir de les restes arqueolgiques, s a dir, mitjanant els utensilis, armes, cermica, fragments ossis, llocs dhabitatge i denterrament i daltres objectes diversos que shan pogut localitzar daquella poca tan llunyana. A les illes Balears les primeres investigacions arqueolgiques es realitzaren durant el segle XIX, per no va sser fins a principis del segle XX quan comen lestudi de la prehistria illenca amb mtodes ms rigorosos i cientfics. Des daleshores en, els treballs dels arquelegs i daltres investigadors han perms avanar en el coneixement dels grups humans que habitaren el territori illenc en el passat ms remot.

IES ALCDIA

Pgina 1

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de Batxilleraty

Esdeveniments generals: levoluci prehistrica s un fenomen molt lent, que no coincid ni cronolgicament ni en el mateix grau dintensitat a tots els llocs. Les innovacions neoltiques es varen estendre per Europa (a partir dun nucli originari al Prxim Orient), seguint fonamentalment dos camins, un per terra i un altre per la mar. En un moment ms avanat a la conca mediterrnia es produren, ja per motius dinestabilitat poltico-social, ja per interessos comercials i econmics, importants desplaaments de poblaci. Tenim notcies duna hipottica ruta de les illes, que els navegants seguien, cercant metalls, fins a arribar a la Pennsula Ibrica. Prehistria de Mallorca: no podem deslligar la Prehistria de Mallorca daquests esdeveniments generals. Les Balears, per la seva situaci estratgica, hagueren de ser conegudes per aquells navegants. Alguns amb tota probabilitat hi recalaren ocasionalment; altres shi degueren establir de manera definitiva. Aix anaren arribant a la nostra illa, sempre amb un cert retard, els costums, les formes de vida, les creences i la cultura material dels pobles de fora.

y

2. La singularitat de les restes Les nombroses restes arqueolgiques que es conserven a Mallorca, tot i que gaudeixen dimportants semblances amb les daltres indrets, tenen unes particularitat prpies que les fan niques en el mn. Els sistemes constructius que es desenvoluparen aqu amb unes formes i estructures especfiques. Per exemple, els edificis ciclpics nhi ha per tot arreu de la Mediterrnia, per talaiots solament sen troben a Mallorca i a Menorca. Per aix, s habitual entre els investigadors denominar els distints perodes amb noms que recorden els monuments (talaitic...) enlloc de la clssica divisi (Neoltic, Eneoltic, Bronze, Ferro...), fonamentada en el material utilitzat per a la fabricaci dutensilis. Seguint aquest criteri dividiren la Prehistria de Mallorca en tres perodes: 7000-3000 aC: Poblament inicial o Perode Arcaic: aquesta etapa abraada des de larribada dels primers pobladors a les illes (7000 aC) fins 3000 aC. 2000-13000 aC: Perode Pre-talaitic 1300-123 aC: Perode Talaitic: s la fase cultural ms coneguda, abasta des del 1300 aC fins el 123 aC, quan es produ la conquesta romana de les illes Balears.

IES ALCDIA

Pgina 2

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de Batxillerat

Imatge de: http://www.talayots.es/intro/div1esp.htm 3. Poblament inicial (4000 aC) El primer problema que es presenta s descobrir el moment en qu lhome apareix sobre lilla. Els coneixements actuals permeten assegurar que a lentorn de lany 4000 aC Mallorca ja estava habitada. Per tenim porques referncies daquest primer poblament.y

Excavant la cova de Muleta (Sller) varen aparixer restes humanes mesclades amb ossos de Myotragus, algunes puntes de Slex i agulles ds. I a Son Matge (Valldemossa) es descobriren ossos del mateix animal amb signes fets per objectes tallants.

y

Aquests vestigis (que analitzats pel mtode del radiocarboni 14 donaren una data aproximada a lany 4000 aC) sn fins ara els nics testimonis, que si b confirmen la presncia de vida humana, resulten insuficients per a poder respondre als nombrosos interrogants que es fan els investigadors: don procedien aquests homes?, quin era lestat cultural que havien assolit?, etc.

IES ALCDIA

Pgina 3

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de BatxilleratPer altra banda, les restes esmentades solament cobreixen un petit espai de temps i el que resta fins a arribar al perode Pre-talaitic roman de moment dins lobscuritat.

Estructura ssia i crani dun Myotragus. Els primers pobladors de Mallorca coexistiren amb el Myotragus (mamfer rumiant semblant a una cabra petita) que va habitar Mallorca i Menorca durant el Quaternari i avui ha desaparegut de la nostra fauna. Sha pensat que la caa intensiva provoc el seu extermini. (Ms informaci: http://ca.wikipedia.org/wiki/Myotragus_balearicus )

A Eivissa, sembla haver-hi indicis dun primer poblament entorn del 4800 aC ja que al jaciment des Pous shan localitzat restes de fauna domstica, encara que les mostres clares que confirmen lexistncia duna poblaci estable a les Pitises no apareixen fins al 2000 aC. Segurament, es tractava dunitats familiars disperses dedicades a la ramaderia, lagricultura, la caa i la recollecci. A Menorca tamb shan trobat restes de Myotragus al jaciment de la cova Murada (Ciutadella) i a daltres indrets, tot i que no hi ha proves de locupaci humana abans del 2500 aC.

IES ALCDIA

Pgina 4

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de BatxilleratCompleta el segent mapa conceptual:

Material extret de: http://weib.caib.es/recursos/ud_prehistoria/unitat_didactica.htm

4. El Perode Pre-talaitic (2000-1300 aC) El pretalaitic s el perode anterior a lpoca talaitica. Durant aquest llarg perode, els habitants de les illes Balears varen rebre les influncies dels navegants orientals que arribaven fins a les costes mediterrnies occidentals a la recerca de lestany, que era un metall indispensable per a lobtenci del bronze. 4.1 Documentaci arqueolgica Coves Navetes o cambres navetiformes Altres: cermica, s (botons), pedra (ganivets, molins dem...), de coure i bronze (ganivets, punxons...)

IES ALCDIA

Pgina 5

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de BatxilleratEls jaciments ms importants sn les coves, que cal dividir en dos grups:y y

Naturals: se troben sobretot a les zones muntanyoses. Artificials: sn ms abundants, foren excavades aprofitant les roques blanes com el mars, i presenten una gran varietat de formes. La majoria de coves artificials tenien la funci de sepulcres collectius (prctica molt estesa dins la Mediterrnia) de les petits comunitats pretalaitiques. Duna manera general les poden classificar en tres grups: a) Coves amb una cambra senzilla b) Coves amb una cambra senzilla amb altres elements integrats (nnxols, trinxera, etc.) c) Coves de diverses cambres comunicades entre elles

Coves de Cala Sant Vicen (ms informaci: http://www.talayots.es/mallorca/cuevas/artmales.htm )

Entre els altres monuments tpics daquesta fase cal destacar les navetes o cambres navetiformes, edificis construts amb pedres, de parets gruixades i amb planta en forma de ferradura. La seva configuraci devia recordar la duna nau capgirada, i daqu han pres el nom. Es troben allades o formant petits grups i el seu nombre s escs.

IES ALCDIA

Pgina 6

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de Batxillerat

Les navetes que es conserven avui en dia estan molt destrudes. La seva coberta es devia aconseguir per laproximaci de les filades de pedres (les parets estan inclinades) o mitjanant rames i argila.

Lexcavaci dalguns daquests jaciments ha proporcionat nombrosos objectes que fabricaren o utilitzaren els seus habitants. Els ms abundants sn:y

Cermica: les caracterstiques de la qual indiquen que es feia a m i es coa directament al foc o en forns molt primitius. Nhi ha de: o o Decorada: principalment vasos troncocnic Llisa, de formes molt simples(vasos semiesfrics, ovoides, globulars), que recorden la figura dalguns fruits.

y y

Os: destaquen sobretot els botons triangulars i els punxons. Pedra: ganivets, destrals, esmoladors i polidors, molins de m, puntes de fletxa i caoletes amb una cavitat central. Coure i bronze: ganivets o punyals triangulars, punxons, braals, puntes de fletxa, etc.

y

IES ALCDIA

Pgina 7

HISTRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de BatxilleratObjectes dpoca pretalaitica:

Imatge extreta de: http://weib.caib.es/recursos/ud_prehistoria/unitat_didactica.htm

4.2 Situaci socioeconmica Per mitj de les restes sha dedut que lhome pre-talaitic utilitz en un primer moment les coves naturals com a lloc dhabitaci i com a lloc denterrament. Ms endavant constru les coves artificials, que an perfeccionant i complicant cada vegada ms, essencialment per enterrar els morts. Cap al final del perode, sedificaren les navetes com a lloc dhabitaci. Per tant, sembla que no tingu un sistema uniforme dhbitat. Probablement sagrupava en petits poblats de barraques de pedra, fang i ramatge, que a causa de la seva senzillesa n