redacció: 93 458 87 80 – liniaciutatvella@comunicacio21.com | anuncia’t: 93 530 96 22 – publicitat@comunicacio21.com

Publicació mensual · Gener 2019 · Núm. 88 · liniaciutatvella.cat · Difusió controlada per OJD-PGDbarcelonalíniaciutatvella

“Vull retornarl’Ajuntament

a la ciutat:s’ha perdut la

complicitat”Ernest Maragall

pàgs 6 i 7

Candidat d’ERC a l’alcaldia

400 METRES DE LLARG pàg 9

El nou passeig delTrencaones triomfa entre veïns i turistes

COMERÇ pàg 9

Els baixos de protecció oficial no convencen del tot

ESPORTS pàg 14

Barceloneta i Barcelona, a punt per a la Copa del Rei

La polèmica sobre el futurde la Misericòrdia s’enquista

CAP Raval Nou Digne presenta 6.500 firmes de suport mentre el Macba diu que Colau els vol desnonar pàg 8

CANVIS AL COMERÇ pàg 3

Les rebaixes es dilueixenmentre el sector demanaconsensuar una data d’inici

CULTURA pàg 9

Víctor García de Gomarés escollit nou director artístic del Teatre del Liceu

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 93 530 96 22

| 2

líniaciutatvella.cat Gener 2019

3 |

líniaciutatvella.catGener 2019Reportatge

Una munió de gent preparada perentrar en uns grans magatzemsjust abans de la seva obertura.Aquesta era la foto que fins fa pocil·lustrava millor l’inici de les re-baixes. La imatge, però, ha perdutmolta força en els últims anys.

El sector del comerç ha vistdes de fa un temps com el seu es-quema clàssic de vendes s’ha anatdifuminant, principalment lacampanya de rebaixes. El passat7 de gener va arrencar, teòrica-ment, una nova edició de les re-baixes d’hivern. Teòricament per-què les rebaixes, enteses comabans, ja no existeixen. “Les re-baixes com el període on es feiendescomptes per vendre estoc acu-

mulat pràcticament han desapa-regut. S’han convertit en unacampanya comercial més”, explicaJoan Carles Calbet, president deRETAILcat, la Unió d’Entitats deRetail de Catalunya. Aquesta li-beralització de les rebaixes pro-voca que la gent pugui trobar co-merços que fan descomptes du-rant la campanya de Nadal.

EL COMERÇ VOL CONSENSPer recuperar l’impacte que abanstenia el tret de sortida de les re-baixes, des del petit comerç de-manen establir una data de con-sens sobre el seu inici. “El sectorcomercial hauria d’acordar el diad’inici perquè ens beneficiaria atots”, afirma Calbet. El presidentde RETAILcat remarca que elmés important és l’acord del sec-tor i no el que marca la llei cata-lana del 2017, que va flexibilitzar

les dates tradicionals per fer pro-mocions (7 de gener i 1 de juliol).

Des de la Fundació Barcelo-na Comerç, Lluís Llanas, un delsseus vicepresidents, també de-mana “unes rebaixes amb un diafix d’inici i amb temporades llar-gues perquè la gent miri preus icompri els estocs” i no la situa-ció actual on “anem de rebaixesen rebaixes”.

EL FRED POT AJUDARPel que fa a les expectatives per aaquestes rebaixes d’hivern, elscomerciants creuen que poden serpositives a causa del descens de lestemperatures en comparació aldesembre. “Si es confirma la bai-xada de les temperatures, enspot ajudar a tenir una campanyauna mica millor que la de l’anypassat, especialment al sector dela moda i el tèxtil”, conclou Calbet.

Rebaixes rebaixades» La principal campanya de descomptes del comerç s’ha difuminat a causa de la seva liberalització

» El sector demana consensuar les dates d’inici per recuperar l’impacte que s’aconseguia abans

Albert RibasBARCELONA

El concepte de rebaixes ha canviat en els últims anys. Fotos: Línia

BALANÇ4L’última campanyade Nadal ha anat una mica mi-llor que la de l’any passat i haaconseguit un augment devendes del 2%, tal com expli-quen des del RETAILcat.

“Aquest any el Black Fri-day, que és el que ara marcal’inici de la campanya, va sermillor que el de l’any passat,tot i que després els primersdies de desembre van ser mésfluixos”, afirma Joan CarlesCalbet, president de RE-TAILcat. En la mateixa línias’expressa Lluís Llanas, vice-president de la Fundació Bar-celona Comerç, que parla d’un

“lleuger augment” de les ven-des en relació a la passadacampanya. Tot i això, Llanasdeixa clar que l’escenari no ésper tirar coets, ja que “el can-vi d’hàbits de la gent es nota”.

I és que no només les re-baixes han patit canvis en elsúltims anys. La campanya deNadal ha vist com la irrupciódel Black Friday trencava elseu antic tret de sortida, queera el pont de la Puríssima.Aquesta situació, tal com diuCalbet, fa que la campanya deNadal “s’allargui massa i lesvendes no augmenten, sinóque s’avancen al novembre”.

La campanya de Nadal,millor que la de l’any passat

| 4

líniaciutatvella.cat OpinióGener 2019

Dipòsit Legal: B 43220-2010

Els semàfors

Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Districtes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports

i Xarxes), Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel,

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfica:

Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda Roca,

Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez, Rosa Bertran

i Esteban Freri (Controller) Distribució: Wiliam

Hernández, Yennil Viteri i Andrés Meca.

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Cap de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Coordinador de Distribució: Daniel Manuel

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

GeneralitatLa polèmica que s’està vivint al Raval

amb el futur de la casa de la Misericòrdiaté a veure amb les discrepàncies que es-

tan mostrant els departaments de Cultu-ra i Salut de la Generalitat. Cultura aposta

pel Macba i Salut pel CAP Raval Nord. pàgina 8

Gala PinEl programa municipal ‘Baixos de Pro-

tecció Oficial de Ciutat Vella’ per intentarrevitalitzar el petit comerç de diferents

zones del districte només ha aconseguitatreure una botiga entre els primers vuit

baixos que hi ha en funcionament. pàgina 9

AjuntamentEl nou passeig del Trencaones s’ha con-vertit en poques setmanes en un espai

referent de Ciutat Vella i la Barceloneta.Veïns i turistes se l’han fet seu i semprepresenta una imatge amb gent passe-jant, fent esport i gaudint de les vistes.

pàgina 9

La lupa

per Francesc Reina

La retòrica del greuge

El gran Félix Rodríguez de la Fuente ensva deixar dit que el que més diferencia lanostra època d'altres és la nostra cultu-ra d’escombraries. El plàstic i el verí a lasang poden amb tota la tecnologia quepretenen vendre'ns. El món es mor perla cobdícia d'uns llestos; el dany am-biental per vendre una diminuta joia ésun acte que no té paraules. Només ensadonem quan ho fan davantde casa nostra, com els agri-cultors que per l'ús de pesti-cides "recomanats" tenen fa-miliars malalts de càncer.

La vida humana és unapossibilitat però no és unacertesa i encara que les cosespuguin tenir preu, els éssers vius ens de-vem a la dignitat. D'aquí la importànciade crear vincles i fer florir el mutualis-me de la dependència. No està tan clarque siguem autònoms. L’amargor de lescircumstàncies revela que la fragilitat enscompromet, en la tendra infància, a lavellesa, o en incapacitats per malaltia oaccidents. El treball domèstic té valor.Cert economista anglès el segle passat vacomentar amb certa sorna que pagar auna criada comptava en el sistema eco-nòmic nacional però casar-se amb ellafaria que aquest treball desapareguésdels comptes. L'aportació invisible de la

cura que durant tota la vida ens aportenfonamentalment les dones passa bendesapercebut.

Tot el que s'ingressa per turisme esgasta en compra d'energia. Moltes po-lítiques energètiques quan es requalifi-quen, sovint criminalment, són gestio-nades per empreses, aquestes que dei-xen a famílies sense electricitat. Ni més

ni menys que 56 companyies de gas pro-voquen l'escalfament global, aquelles quepresenten els desastres com a causes na-turals inevitables per després descobrirque darrere hi ha l'estafa depredadora.

El valor de les coses no és només allòque té preu. Produïm valor malgrat elssegles d'economia capitalista que no-més segueixen indicadors expressats entermes monetaris. Si en una economiael que no s'expressa en preu no té va-lor, es menysprea una de les majorsfonts d'energia que interactua al costatde la natura i altres espècies vives, lavida humana.

Per posar un exemple, sense abe-lles la pol·linització desapareix. Si noté valor econòmic, no hi ha impacte permesurar-la i no ens adonem. Pitjor en-cara, el que sí que es comptabilitzensón les destruccions com a forma de ri-quesa: per un riu contaminat cal gas-tar diners en serveis de depuració; laguerra és el sentit bèl·lic més cru que

fa créixer els millors nego-cis. Tenir salut no fa aug-mentar el Producte InteriorBrut (PIB), tot el contrari,és la malaltia la que mobi-litza les empreses farma-cèutiques. Una dada cu-riosa per perversa, les as-

segurances de vida mesuren quant valuna persona o una part del seu cos perxifrar la seva quantia.

Les decisions polítiques afecten eldesenvolupament humà si es prioritzenels guanys dels mercats i els especula-dors... Serà necessari prendre mésconsciència de les coses, el que s'expli-ca o no s'explica. Les catàstrofes de re-cursos finits no es compensen amb di-ners. La lògica del domini és el des-perfecte, l'avaria, una mena d’autismecruel que no l’importa la precarietat delsaltres. Margaret Thatcher va arribar adir que la societat no existeix.

Si en una economia el que no s’expressaen preu no té valor, es menysprea una de

les majors fonts de riquesa: la vida humana

Segons una enquestainterna feta per Co-

missions Obreres, mésdel 40% dels seus afiliats són inde-pendentistes. I no crec que m’equivo-qui dient que una grandíssima majoriaestan a favor de la llibertat dels presos.Javier Pacheco, què fas? Per què giresl’esquena a la teva pròpia gent?

El Twitter en paperAquí espiula

Hem avançat moltamb la sensibilitat con-

tra les mostres de racis-me. Fins i tot evitant el racisme banali “simpàtic”. En els àmbits “correctes” jano es diu “negret”, “moritu”.... Bona no-tícia. Però amb els xinesos, es continuaamb el to de menyspreu. Amb el fit-xatge de Wu Lei s’ha vist.

@XavierFina

Una institució cultu-ral realment integrada

en un barri i, per tant,útil a la societat és aquella que posaper davant les necessitats del barri onestà als interessos de la mateixa ins-titució. El mateix Macba és el quehauria d’haver renunciat a la Miseri-còrdia fa temps.

El meu fill (10 anys) estroba a l’escola (pública)

amb un amic. Tots dosparlen català a casa, però entre ells veigque parlen castellà. M'estranya i els hodemano, per curiositat. "És que el cas-tellà és l'idioma del cole". Després,que si la immersió i la discriminació delcastellà.

@oscarcatradio@xcervantes1@eduardvoltas

5 |

líniaciutatvella.catEnvia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com Gener 2019

El + llegit líniaciutatvella.cat

Nova proposta del Macbaper quedar-se la Misericòrdia1

2El Macba dedica una gran exposició a Jaume Plensa

El Barceloneta es prepara per a un final d’any exigent

Maria Casas i els estibadorsdel port, Medalles d’Honor

El Raval mostra la seva millorcara amb el tercer Safari pel barri

3

4

5

Les millorsperles

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les claus

Últimament, a Espanya s’hadesfermat una dèria. Catalunyaés la culpable de tot el que ésdolent per Espanya. Com fa se-gles ho eren els jueus, ara hosom els catalans.

Des d’Aragó se’ns ha tractatde depredadors dels seus tre-sors, que en el seu moment esvan salvar de la venda i de ladeixadesa. Moltes obres d’arteren de parròquies de la Franjade Ponent que depenien del bis-bat de Lleida i que gràcies a unahàbil maniobra al Vaticà, vanpassar a dependre de la diòcesid’Aragó. A Andalusia varenacomiadar, onejant banderesespanyoles i amb cants de: “Apor ellos!” a centenars de poli-cies que marxaven cap a Cata-lunya per reprimir, de formasalvatge, els votants de l’1-O. Al’Assemblea d’Extremadura elPP, C’s i el PSOE voten a favorde l’aplicació del 155 a Catalu-nya quan convingui i el tempsque els hi sembli. Madrid (coma centre del poder polític i eco-nòmic) va pressionant tot elque calgui per continuar el ju-dici estafa contra els nostres lí-ders polítics i socials.

Segur que hi ha espanyolsque no participen en aquestadisbauxa i la critiquen, peròmalauradament la gran majoriaja els va bé l’actual estat de lescoses. La defensa de la sagradaunitat d’Espanya i les seves es-sències estan per sobre delsDrets Fonamentals, que siguiun Estat de Dret i un exemplede Democràcia.

Amb amics espanyols d’a-questa mena, no ens calen en-emics. Adéu-siau!

Quins amicsper Jordi Lleal

Provisionalsper @ModernetdeMerda

Hi ha un home de 21 anys.Obre la porta del bar, s'asseude qualsevol manera en undels tamborets de la barra idemana una cervesa. No l'hiduen al moment. Per fertemps, sense ser-ne massaconscient, gira el cap i es que-da mirant una estona, ambl'expressió una mica perduda,l'esquizofrènia lumínica de lamàquina escurabutxaques. Liduen la cervesa. Torna a la re-alitat amb aquella embranzi-da exagerada pròpia dels en-surts, i comença a beure-se-la.

Aparca la cervesa uns se-gons i treu el mòbil. Entra aInstagram. Fa like a això, likea allò. Busca algú concret i deseguida el dóna per repassat.Torna a la cervesa. Un homegran se li posa al costat, de-mana la mateixa cervesa queell i es posa a parlar amb l'a-mo del bar. No li interessa laconversa, centra l'atenció ambel mòbil una altra vegada i esdistreu mirant vídeos -la ma-joria, videoclips- a Youtube.

Entre glop i glop, veu unanoia objectivament guapaunes taules més enllà. Queguapa, pensa. La mira i laremira, però de seguida repun Whatsapp de no sé qui i esposa a mirar i remirar el queli diuen. Li diuen de quedar.Una copa i potser cine des-prés, o al revés, un pla im-provisat, és igual, fer alguna

cosa. Diu que sí, torna a mi-rar la noia, contesta altresWhatsapps i fa un nou glop.La cervesa ja no està tan fre-da com abans.

Fins ara no havia vist la teleque penja de la paret, a lacantonada de la dreta. Una teleantiga a més no poder, peròque encara és capaç de pro-jectar programes, sèries i in-formatius. Ara projectaaquests últims. Parlen d'unstals Jordi Cuixart i Jordi Sánc-hez, que són a la presó des deno sé quan per no sé què delprocés. No hi para massa aten-ció. Li sonen els noms però nosap de què va tot allò.

Hi ha un home de 21anys. S'acaba la cervesa, fauna última repassada a Ins-tagram, d'aquelles fetes perinèrcia, i s'endinsa una micamés els auriculars a les ore-lles abans de marxar. Es posamúsica en mode aleatori isurt del local. El pare de lacriatura de dos mesos que haacabat morint a l'Hospitalde la Vall d'Hebron, el queara escolta trap mentre tra-vessa la porta, el que va con-fessar haver maltractat unavegada i una altra el seu fill,el que ara comença a liar-seuna cigarreta distretament,deixa que el sol se li estampia la cara i comença a cami-nar, disposat a continuargaudint de la seva llibertat.

A les xarxes

@apuente: Que el juicio produzca un cor-rimiento de tierras entre los catalanes si-milar a la sentencia del Estatut es unriesgo altísimo para el Estado.

@carlosbaraibar: Que els treballadorsd'Uber i Cabify comparteixen més de laseva lluita amb els taxistes que amb les se-ves empreses no s'ha dit prou.

#LesVTCMarxen?

@carlotaperea: Em molesta tant Junque-ras donant lliçons de moral des de la presóals que van marxar com Puigdemont per-donant-li la vida fins després del judici.

#PolèmicaEntrePartits #JudiciAlProcés

Línia Ciutat Vella estrena un nou web redissenyat

COMUNICACIÓ4Línia Ciutat Ve-lla fa un pas endavant en l’àmbitdigital. Recentment ha posat enmarxa un nou web renovat i in-terconnectat amb la resta d’edi-cions Líniai els portals temàtics delGrup Comunicació 21, de tal ma-nera que a partir d’ara és molt mésfàcil i accessible navegar entre lesdiferents publicacions del grup.

El nou web és àgil, minima-lista, s’adapta a totes les panta-lles i prioritza la fotografia i la cla-redat. “Hem intentat traslladara la pantalla el que ja estem fent

a les edicions impreses dels Lí-nia, on hem aconseguit uns ni-vells alts en disseny gràfic”, ex-plica Arnau Nadeu, director edi-torial de la xarxa de periòdics Lí-nia i responsable del projecte derenovació dels webs de tot elGrup Comunicació 21.

Amb l’assessorament de l’em-presa Tec Tic Solutions, que s’haencarregat d’executar el projec-te tècnic, s’ha elaborat un dissenyque prioritza els punts forts decada publicació i l’enllaç directeamb les xarxes socials.

| 6

líniaciutatvella.cat Gener 2019 Entrevista

Les enquestes li són favora-bles. Es veu com el pròximalcalde de Barcelona?

M’hi veig, sí. Però això no vol dir res,perquè si ens creiem les enquestessegur que perdo. Estem en unacompetició democràtica més inte-ressant i oberta que en altres oca-sions i crec que tinc possibilitats,però ens les hem de treballar i ensho haurem de guanyar a pols.

A l’últim Baròmetre municipal,més d’un 40% dels veïns suspe-nen la gestió de Colau i un 60%diuen que la ciutat ha empitjorat.Amb aquestes xifres, creu queColau té possibilitats de tornar aguanyar?Passa una mica el mateix que ambles enquestes. Una cosa són lespercepcions i els estats d’opinió iuna altra cosa diferent és la decisiódel vot. Aquí tots estem en igualtatde condicions. L’alcaldessa té unsactius evidents, derivats de la sevagestió, però té uns passius encaramés evidents, també derivats de laseva gestió. Ara tenim una oportu-nitat de construir un projecte i de

fer una oferta d’esperança i ambi-ció per a molts ciutadans.

Ha mantingut converses ambColau per un possible futur pactepostelectoral, sigui qui sigui queobtingui millors resultats delsdos?No, no. No som ni molt menys enaquest punt.

No han concretat escenaris defutur?No és el moment. És bo que aracadascú ofereixi el seu millor per-fil. És cert que podem compartirmoltes coses des d’un punt devista progressista, però també ésevident que tenim diferències enaltres coses, com ara el model depaís o l’estil de govern.

En aquestes eleccions també tin-drà al davant Manuel Valls. Elpreocupa tenir d’adversari un ex-primer ministre de França, ambtot el que això suposa?Em preocupa més pel que repre-senta i el que diu, en el sentit queValls ofereix una visió contradictò-ria amb la que volem representarnosaltres. La seva visió és molt in-coherent amb el que és Barcelona,el seu caràcter i la definició de laciutat que ens hem guanyat a pols

durant molts anys. Una cosa és quehi hagi problemes per resoldre iuna altra cosa és un projecte lligatabsolutament al poder econòmic.

Creu que no serà atractiva per ala ciutadania l’oferta que pre-senta Valls, doncs?El problema és que sigui atractiva.Jo no dic que no pugui ser-ho. Potser-ho en la mesura que el podereconòmic sempre és capaç d’en-

lluernar i fer creure que el progrésdepèn que manin ells. Es tractaque els ciutadans entenguin queel més important és confiar ennosaltres mateixos, partir del nos-tre caràcter i expressar la nostradeterminació democràtica. El nos-tre projecte és de complicitat, fetdes de la consciència que manarés molt diferent que governar. I, a

més, hi ha un altre contrast ambValls: com aconseguim que elpoder democràtic de la ciutadaniaes pugui expressar i que aquestase senti identificada amb una ad-ministració que la representa.

Fa un moment deia que el seumodel de país és diferent del deColau...Es diferencia en un sentit molt es-pecífic i no en altres. Estem encondicions de compartir el com-promís per la llibertat i la demo-cràcia, però aquesta coincidèncial’hem de saber convertir en accióconjunta.

Quan parla de “sentit molt espe-cífic” es refereix al projecte de larepública, de la independència.Nosaltres estem explícitament com-promesos amb un projecte repu-blicà i Ada Colau no exactament.Encara que crec que podem com-partir una amplíssima part delcamí.

Parlant de l’escenari indepen-dentista, sembla que hi hauràmoltes llistes. Fa uns dies expli-cava que Junqueras li va dema-nar que surti a guanyar. Se sentpressionat?No cal que ningú afegeixi pressió

a la que ja em poso jo mateix[somriu]. El que em sento és posi-tivament exigit i motivat, peròtambé em sento acompanyat.Aquest no és un projecte personalni de lideratge en exclusiva, mésaviat el contrari. Som un equip,estem treballant amb intensitat iés molt engrescador. Estem dibui-xant la Barcelona que somiem iaquest somni el podem compar-tir amb milers de barcelonins i bar-celonines.

Parlant de l’equip, ens agradariasaber quina llista té al cap. Quintipus de perfil vol integrar a laseva candidatura?Serà una llista de ciutat, amb unabase forta i arrelada d’ERC, peròuna candidatura que també rebràel valor afegit d’un bon nombrede ciutadans implicats.

Independents, per tant.Sí. Ciutadans de Barcelona no ne-cessàriament organitzats política-ment, però sí compromesos ambla ciutat i que comparteixen lamajor part d’un concepte pro-gressista i republicà.

Pot posar algun exemple?[Somriu]. Encara no. De momentno hem de tenir pressa.4

Ernest MaragallCandidat d’ERC a l’alcaldia

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Lola Surribas

“No n’hi ha prou amb bones intencionssi no hi ha solvència i responsabilitat”

“El meu no ésun projectepersonal

ni de lideratgeen exclusiva”

7 |

líniaciutatvella.catGener 2019Entrevista

3Fa dies també va proposar a laresta de candidats firmar uncompromís de Barcelona contral’odi per aïllar l’extrema dreta.No pot passar que amb això lifacin la campanya a Vox i acabientrant a l’Ajuntament?El que ha passat a Andalusia noés un exemple contrari? Tothomdeia que no passava res, que noentrarien o en traurien un... Imira què ha passat. Els anys 30,abans de la Guerra Civil i a totaEuropa, hi havia la consigna deno parlar-ne, de no passarà res,de ja guanyarem... Hem de serconscients que la millor respostaés construir alguna cosa digna.

Baixem a la ciutat. “Polítiquessocials integradores a barris dela zona Nord, des de Sant Martíi el Besòs fins a Sant Andreu iNou Barris. Revitalitzar la Ma-rina, la posada al dia del 22@...”.Són paraules seves, però sem-bla que estiguem llegint el pro-grama de Colau...El programa de Colau de fa qua-tre anys?

Sí.L’evidència que calgui seguir-hodient...

És que no s’ha complert.En tot cas, que no hem arribat, nide bon tros, al punt d’ambicióque totes aquestes qüestionsplantegen. I, per tant, em per-meto pensar que darrere d’unmateix objectiu hi pot haver polí-tiques diferenciades. No estem re-petint, al revés, estem construintsaba nova amb ambició reno-vada. No n’hi ha prou amb unaideologia i uns objectius ambbones intencions des d’un puntde vista social si darrere no hi hasolvència, responsabilitat i com-plicitat. Barcelona és una ciutat decomplicitat, i el govern actual haestat incapaç de mantenir i afegirriquesa a aquesta complicitat. Alcontrari, en molts terrenys s’haperdut.

Un terreny on sembla que nohi ha hagut complicitats és eldel turisme. Creu que el modelturístic actual de la ciutat estàesgotat?Esgotat, no. El problema que tenimés d’èxit. L’èxit, si no el gestiones,

acaba generant costos que de ve-gades es fan insuportables. Calgestionar-ho, compensar els cos-tos i repartir els beneficis. Això voldir redistribuir econòmicament isocialment, canviar els conceptesfiscals que avui defineixen el tu-risme i una política clara de retorndels seus beneficis. També hi hauna política metropolitana perdesenvolupar, una política d’acordamb altres ajuntaments. En aquesttema, com en altres, no hi hauràrespostes si no hi ha una gover-nança metropolitana.

Al principi parlàvem de l’últimBaròmetre, on també apareix lapreocupació per la seguretat.Què canviaria respecte de lespolítiques de seguretat de l’al-caldessa Colau?Primer cal dir que el problemade la seguretat no és que el seuorigen sigui una gestió millor opitjor des de l’Ajuntament. Elproblema de la seguretat apa-reix per una suma de factors, al-guns d’ells molt poc associatsamb l’administració ni amb lamateixa ciutat. Estem en un mónglobalitzat, en una ciutat que ésun aparador des de tots elspunts de vista i, per tant, d’inte-rès per totes les delinqüènciesque un es pugui imaginar, la-mentablement. Això ho compar-tim amb altres ciutats.

Però alguna cosa s’hi pot ferdes de l’Ajuntament...Hem de tractar la nostra situaciói saber utilitzar els instrumentsque tenim, i això no s’ha fet bé.No s’ha fet bé la combinació depolítiques, perquè una cosa és laGuàrdia Urbana i la seva presèn-cia, que és obvi que ha de millo-rar en molts sentits, però a mésd’això s’han de fer unes políti-ques més adreçades a les causesque a les conseqüències. Per

tant, hem de parlar d’habitatge,de cohesió social, dels serveis so-cials en un sentit molt ampli... Peròmolts d’aquests temes només elspodrem afrontar amb el Governde Catalunya i el de l’Estat. La res-posta simple de més autoritat,més llei i més ordre és la pitjor.

Però quan es fan operacionspolicials, els veïns que pateixen

la inseguretat les aplaudeixen.Ho hem vist diversos cops alRaval.És que jo no dic que això nos’hagi de fer perquè hàgim de ferpolítiques de llarg termini. S’hande fer les dues coses. Per exem-

ple, però, hi ha un element queno considerem mai: qualsevolpolítica de seguretat ha de comp-tar amb un sistema judicial po-tent, proper, àgil i immediat. Uncas de furt triga 18 mesos a veu-re’s. Això forma part del càlculque fa la delinqüència organit-zada. Saben molt bé que tenenimpunitat durant un temps llargu-íssim. Per això jo defenso ferma-ment una justícia de proximitat ilocal, que ja està plantejada peròque el sistema judicial sempre s’hiha oposat.

L’habitatge és un altre temaque preocupa. Què pot fer l’A-juntament al respecte que nos’hagi fet fins ara? Les compe-tències municipals són limita-des...Pot fer dues coses. Augmentarmolt l’estoc d’habitatges perdestinar-lo al lloguer social o aaltres opcions i, en segon lloc, hiha un tema de regulació fiscal idel mercat. Ens trobem aquestsgrans inversors que ens estancomprant la ciutat i nosaltres nosabem ni qui són. Això no pot seri ha de tenir una resposta fiscal ide regulació. Aquí hi ha tot unterreny per treballar i innovar,amb ambició i rigor.

Per acabar, si arriba a l’alcal-dia, quina serà la seva primeradecisió?[Pensa]. N’hi ha tantes... El primerque faré serà enviar un missatgede complicitat. Expressar la vo-luntat de retornar l’Ajuntamenta la ciutat.

Aquest mandat no ha estataixí? Precisament aquesta haestat una de les banderes deColau.S’ha deixat que anés augmen-tant la distància. Potser Colauhavia generat tantes expectati-ves que ara podem apreciar lanecessitat que hi ha de generarnovament aquesta complicitat iproximitat.<

“Grans inversors ens estan comprant la ciutat i no sabem ni qui són”

“La respostasimple de més

autoritat, més lleii més ordreés la pitjor”

– Han parlat amb Colau per unpossible pacte postelectoral?

– No. No som ni molt menysen aquest punt.

– No han concretat escenaris defutur?

– No és el moment. Compartimmoltes coses, però també tenimdiferències, com el model de país.

– La independència...

– Nosaltres estem compromesosamb la república, Colau no.

“El poder econòmicsempre és capaçde fer creure queel progrés depènque manin ells”

El model turísticactual de la ciutat

està esgotat?“No. El problema

que tenim és d’èxit”

líniaciutatvella.cat Gener 2019

Ciutat Vella

| 8

EQUIPAMENTS4Enquistat. Aixíes troba el conflicte que des de famesos hi ha obert pel futur de laCasa de la Misericòrdia del Raval,al carrer Montalegre. Ampliaciódel Macba o el nou CAP RavalNord? Aquesta és la qüestió. Unatercera opció per trencar aquestadicotomia la va presentar fa set-manes el Departament de Cultu-ra de la Generalitat, que proposavaque la rehabilitació i l’ampliació delCAP Raval Nord es fes per la pla-ça de Terenci Moix, cosa que per-metria que el museu cresquésper la capella de la Misericòrdia.El Departament de Salut la va des-cartar. I és que la Generalitat, enaquest conflicte, no parla ambuna sola veu.

Tornem a la dicotomia, a l’es-cenari on els polítics semblen in-capaços de solucionar aquest con-flicte. Situem-nos. La Casa de laMisericòrdia és un edifici de titu-laritat municipal amb dos pre-tendents. D’una banda, el Macba,que hi vol fer la seva ampliació; del’altra, la Conselleria de Salut,que ha escollit l’espai per fer-hi la

nova seu del CAP Raval Nord. Eltercer actor d’aquest xoc d’inte-ressos és l’Ajuntament, propieta-ri del local. El 2013, el consistori,amb Xavier Trias al capdavant, vasignar un conveni amb el Macbaper cedir l’espai d’aquesta antigacapella per fer l’ampliació del mu-

seu. Ara, però, el govern de Bar-celona En Comú vol revocar la ces-sió de l’espai i la regidora Pin haanunciat que la qüestió es tracta-rà al Ple municipal del febrer. Laregidora també ha recordat quedurant 13 anys s’han buscat al-ternatives per al CAP però que lacapella és l’únic lloc possible.

ELS VEÏNS VOLEN EL CAPEl conflicte obert es fa evident ambels plantejaments oposats quedefensen els veïns i els treballadorsdel CAP Raval Nord, agrupats enla plataforma CAP Raval NouDigne, i el Macba.

El 28 de gener la plataformaCAP Raval Nou Digne va presen-tar 6.500 firmes per fer visible elsuport social a la construcció delnou CAP a la Misericòrdia i per-què el cas arribi al Ple. Més enllàde les firmes, fa més d’una dèca-da que es busca una ubicació peral nou centre de salut a causa del’envelliment de l’actual centresanitari, situat al carrer de Torresi Amat. Veïns i treballadors han re-clamat insistentment el nou equi-pament. El portaveu de la plata-forma, Iñaki García, ha afirmat, en

declaracions a Beteve, que se sen-ten “al centre d’un debat polititzat”i considera que “el Macba no ésuna prioritat social per al Raval”.

+ MACBA+ CULTURAL’altre bàndol, el MACBA, tampocs’ha quedat quiet. El mateix 28 degener es va presentar un manifestimpulsat per la plataforma +MAC-BA+Cultura que inclou 270 firmesde diferents personalitats. Du-rant la roda de premsa de pre-sentació del manifest, la presi-denta de la Fundació MACBA,Ainhoa Grandes, va acusar l’A-juntament de voler-los desnonar.“Necessitem aturar el desnona-ment del Macba per part de l’A-juntament”, va afirmar Grandes.Al costat de Grandes també hi ha-via Mateu Hernàndez, director ge-neral de Barcelona Global. SegonsHernàndez, “la cultura és la millormanera que el Raval existeixi”. Unbarri, va afegir, que “no es pot tan-car en ell mateix vivint pels seusproblemes i dels seus problemes”.

De moment, sembla que la so-lució perquè aquests posiciona-ments puguin convergir en algunmoment es farà esperar.

Aturada de protesta al CAP Raval Nord. Foto: Twitter (@NordRaval)

CAP o Macba?: El debat sobre elfutur de la Misericòrdia s’enquista

» CAP Raval Nou Digne presenta 6.500 firmes per reclamar el noucentre sanitari mentre el Macba acusa Colau de voler-los desnonar

Mor un jove de 18 anysa la comissaria del districte

SOCIETAT4Un jove de nacio-nalitat síria de 18 anys va morirla matinada del 21 de gener a lacomissaria dels Mossos d’Es-quadra del districte, on havia es-tat traslladat després de ser de-tingut per cometre un robatori.El resultat de l’autòpsia va apun-tar a una insuficiència cardio-respiratòria aguda i va descartaruna mort violenta.

Tal com van explicar des delTSJC, un cop descartat que eljove patís una mort violentatraumàtica, ara caldrà veureels resultats de les proves com-plementàries, com ara l’anàli-si de tòxics.

Després de la mort del jove, elsMossos d’Esquadra van explicarque els agents van traslladar eljove al CAP Pere Camps quanaquest els va comunicar que no estrobava bé. Després de rebre l’in-forme de l’alta mèdica, la policiael va tornar a la comissaria. Al capde poca estona el noi es va des-maiar i va morir.

En paral·lel, el 25 de gener di-verses entitats van convocar unaprotesta al carrer Vistalegre perexigir “prou morts sota custòdiapolicial”. Des de la CUP s’ha de-nunciat la “minsa informacióque les institucions han donat alsmitjans de comunicació”.

Resistim al Gòtic denuncia“l’expulsió massiva” de veïns

ESTUDI4La recent publicacióper part de l’Ajuntament de larenda territorial del 2017 haportat la plataforma Resistim alGòtic a denunciar “l’expulsiómassiva de veïns i la gentrifi-cació exprés” que pateix el ba-rri Gòtic.

L’entitat denuncia, a partirde les xifres de l’estudi, que “ennomés nou anys el Gòtic ha pu-jat gairebé 30 punts i 30 posi-cions al rànquing”. Uns puntsque fan referència a un índex onla xifra 100 representa la mitja-na de la ciutat i que està fet a

partir d’una combinació de larenda, la situació laboral, la for-mació acadèmica, el parc d’au-tomòbils i el mercat immobi-liari”. Actualment el Gòtic té106 punts a l’índex (lleugera-ment per sobre de la mitjana dela ciutat) i és el 18è barri ambuna renda territorial més altadels 73 de la ciutat.

Segons l’entitat, també “hi hamolta diferència dins el barri en-tre el veïnat amb rendes altes, ge-neralment nouvingut, i el veïnattradicional, generalment ambrendes mitjanes-baixes”.

Habitatge | Multat per llogar un pis de protecció oficial L’Ajuntament ha multat el propietari d’un pis de protecció oficial de la Barceloneta

amb 196.000 euros per no viure a l’habitatge i tenir-lo llogat. Es tracta de la primerasanció en el marc de les inspeccions que l’Ajuntament va començar a fer fa mesos.

BComú vol revocarla cessió de la capella al Macba que Trias va aprovar el 2013

9 |

líniaciutatvella.catCiutat Vella Gener 2019

PROGRAMA4El programa mu-nicipal per intentar revitalitzar elpetit comerç de diferents zonesdel districte no acaba d’arrencar.Recentment, l’Ajuntament hafet un balanç del projecte, cone-gut amb el nom de ‘Baixos deProtecció Oficial de Ciutat Vella’,que ha permès comprovar comels vuit primers baixos de pro-tecció oficial només un d’ells ésuna botiga.

Durant la presentació delbalanç, feta per la regidora GalaPin i el primer tinent d’alcaldia,Gerardo Pisarello, es va podercomprovar com els nous localsque s’ha obert estan relacionatsprincipalment, tal com el mateixAjuntament explica, amb l’a-tenció a l’infrahabitatge, l’art il’esport inclusius i la producciói el reciclatge. L’única botigaque es pot considerar del sectordel petit comerç és la que hi haubicada al número 26 del carrerAssaonadors, que es diu ThePost-Industrial Fashion, que secentra en la moda sostenible –és

taller i botiga– a partir de robareciclada. També ofereix tallersde costura oberts al veïnat coma activitat complementària.

LLOGUERS ASSEQUIBLESEl projecte dels Baixos de Pro-tecció Oficial inclouen uns llo-guers assequibles, sempre per

sota del preu de mercat. Les ces-sions dels locals es fan per unperíode de cinc o set anys.

De moment, però, semblaque l’Ajuntament encarà estàlluny d’aconseguir trencar unadinàmica negativa que a dife-rents zones del districte faanys que dura.

Imatge de l’única botiga que ha obert en el marc del projecte. Foto: Ajuntament

Els baixos de protecció oficialno atreuen el petit comerç

ESPAI PÚBLIC4Dissabte 26 degener. Les 12 del migdia. Cen-tenars de persones, barceloninsi turistes, passegen pel nou pas-seig del Trencaones. Des de laseva inauguració a mitjans dedesembre, aquest passeig de400 metres de llarg s’ha con-vertit en un nou punt de refe-rència de la Barceloneta.

Des de caminants, fins a es-portistes, passant per aficionatsa la fotografia. Gent gran, joves...El nou Trencaones comença a laplaça de la Rosa dels Vents –alcostat de l’hotel W-, que s’haampliat, i va en direcció a la ter-minal dels creuers, lloc on hi hael trencaones vell, que a mitjans

del segle XX era un dels llocsmés populars de la ciutat. Des defa anys i, especialment amb elcreixement de l’arribada de

creuers de l’última dècada, lagent hi va deixar d’anar. Al finaldel passeig la gent també potgaudir d’un mirador que ofereix,igual que tot el passeig, una pa-noràmica espectacular.

El nou espai, en el seu con-junt, destaca pel seu dissenysobri. No hi ha bancs, ni zonesverdes, ni ombres. Seguramentaixò no acabarà d’agradar a al-guns passejants però la sevaproximitat al mar –vent, tem-

porals...– va desaconsellar lacol·locació de gaires elements.

NOVA BOCANA NORDEl nou passeig del Trencaones,que s’ha pogut fer després d’unacord entre el Port de Barcelo-na i l’Ajuntament, forma partdel projecte de la Nova BocanaNord, que també contempla elmuseu Hermitage. De moment,però, no està aprovat a l’esperadel vistiplau municipal.

El nou passeig, en una imatge recent. Foto: Línia Ciutat Vella

El nou passeig del Trencaonestriomfa entre veïns i turistes

ComerçTop Manta | Polèmica pel paper de dues educadores socialsDues educadores socials de l’Ajuntament haurien alertat dues vegades a mitjans de gener a un grup demanters de dues operacions policials, segons el sindicat CSIF de la Guàrdia Urbana. L’Ajuntament ha ditque les educadores no tenen informació dels dispositius policials i l’oposició ha demanat explicacions.

Víctor García de Gomar, nou director artístic del Liceu

CULTURA4Víctor García de Go-mar ha estat escollit recent-ment nou director artístic del Li-ceu, tal com va informar a mit-jans de gener en un comunicatel teatre líric.

García de Gomar ha estat se-leccionat entre 16 candidatu-res –13 homes i 3 dones– peruna comissió de nou expertspresidida per Salvador Alemany,president de la Fundació delteatre. El futur director artísticdel Liceu, que substitueix Chris-tina Scheppelmann, començaràa desenvolupar la seva tasca apartir del mes de setembre,quan es posi en marxa la tem-porada 2019-2020.

Actualment García de Go-mar és el director artístic adjuntdel Palau de la Música. De fet, laseva experiència en aquesta po-sició ha estat un dels principalsmotius que ha valorat el jurat dela comissió, que també ha des-tacat la presentació d’un projectede perfil internacional, innova-dor i contemporani i que man-té l’esperit tradicional del Liceu.

García de Gomar té una llar-ga experiència en la gestió d’e-quipaments musicals. Ha estatassessor de l’Auditori de Gironai també ha treballat amb l’Or-questra Barroca de Sevilla i alFestival de Música Antiga deBarcelona.

400metres és la llargadaque té el nou passeigdel Trencaones del barri de la Barceloneta

POLÍTICA4La Fundació Barce-lona Comerç i Barcelona Obertahan donat el tret de sortida als Es-morzars Comerç Barcelona, el ci-cle de trobades amb els diferentscandidats a l’alcaldia de cara a leseleccions municipals. El primerprotagonista del cicle va ser, el 16de gener, Manuel Valls, candidatde la plataforma Valls BCN 2019,que té el suport de Ciutadans.

Durant la trobada es van po-sar diferents temes damunt lataula. Un d’ells va ser la qüestió dela venda ambulant, que preocupaels comerciants. Valls va dir queel seu objectiu és “posar fi al topmanta” i va dir que per aconseguir-

ho fa falta que la Guàrdia Urbanatingui la confiança dels polítics.

El segon protagonista d’a-questes trobades va ser JosepBou, candidat del PP, que es vareunir amb els representants delcomerç el 29 de gener. Bou tam-bé es va mostrar molt contundentamb la qüestió del Top Manta i vaassegurar que si ell és alcalde “nohi haurà ni un sol manter perquèhem d’alliberar l’espai públic”.La seva recepta, va afegir, és “re-forçar la moral i armar moralmentla Guàrdia Urbana” i crear unaunitat policial específica per “ac-tuar contra els manters, les ocu-pacions i els narcopisos”.

Les trobades dels alcaldablesamb els comerciants, en marxa

| 10

líniaciutatvella.cat Gener 2019 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en línia

La FAVB demana explicacions al Banc Sabadell per haver tapiat un pis amb tres menors a dins

Reclamen responsabilitatsSOCIETAT/ La FAVB i l’Associació de Veïns iVeïnes de Ciutat Meridiana van exigir elpassat dilluns 7 de gener explicacions aSolvia, la immobiliària del Banc Sabadell,perquè durant un desnonament en unbloc de l’avinguda Rasos de Peguera d’a-quest barri de Nou Barris del passat diven-dres 4 va deixar tres menors d’edat al’interior d’un pis que va quedar tapiat.

La federació, representada per la sevapresidenta, Ana Menéndez, i l’entitat ve-ïnal, a través del seu president FilibertoBravo, van comparèixer a la seu de la FAVBper reclamar que s’investiguin les respon-sabilitats després d’un episodi que vanconsiderar de “matonisme immobiliari”.

De fet, després d’aquesta comparei-xença, les dues entitats van emetre un co-municat conjunt denunciant que “la malapràctica dels operaris, que haurien d’havercomprovat si havia algú al pis abans decanviar la porta, va posar en risc la vida delsmenors durant unes hores”. La mare delsmenors no era al pis, i havia deixat el fillmés gran, de 16 anys, a càrrec dels seusgermans de 5 i 12, que durant unes 12hores no van poder sortir del domicili perla porta, ja que a sobre s’hi havia col·locatuna planxa metàl·lica. Quan la dona va tor-nar de treballar va veure com tampocpodia accedir a l’interior del pis i, aleshores,va trucar a l’associació de veïns, que va serdes d’on es van fer les gestions amb la po-licia i els bombers, els quals van haver d’in-tervenir per obrir la porta.

Així, l’AV i la FAVB van assegurar que se-guiran “pressionant fins que s’aclareixin elsfets” i van anunciar que posaran una denún-

cia a la Fiscalia de Menors “per si aquesta acciódels operaris, i de manera indirecta també delBanc Sabadell i Solvia, és constitutiva de de-licte per posar en risc la vida dels menors”.

Tot i això, al text les dues parts van volervalorar positivament que “l'Ajuntament haginegociat un lloguer social per a la veïna afec-tada i els seus fills”, tot i que consideren queaixò és “un rentat de cara de Solvia, que técentenars de pisos buits a tota la ciutat, i queno els cedeix a l'Ajuntament”. Finalment, lesentitats van preguntar-se “què passarà amb

les desenes de famílies que patiran la ma-teixa situació, però que no tindran ressò me-diàtic per tenir els fills a l'escola”.

“SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA SOCIAL”El text acaba denunciant que l’habitatge“segueix sent un dels problemes del modelcapitalista de la ciutat”, ja que es contem-pla com “un privilegi fora de l’abast de laclasse treballadora” i no com un dret, i con-sidera que fets així “demostren la voluntatespeculativa amb què bancs i fons voltorgestionen els seus parcs de pisos, allunyatsde la situació d’emergència social que con-verteix l’habitatge en un luxe”.

HABITATGE/ El Sindicat de Llogaters ha tornat a recla-mar al govern del PSOE la regulació del preu del lloguer.L’entitat ho ha fet després que el passat 22 de gener el Con-grés tombés el reial decret dels lloguers que l’executiu dePedro Sánchez havia aprovat el desembre i que, entre al-tres mesures, incorporava l’ampliació dels contractes detres a cinc anys, la limitació a dues mensualitats de la fian-ça o que les comunitats de veïns limitessin l’activitat tu-rística dels seus edificis.

El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palome-ra, ha recordat durant una entrevista a la cadena Ser queja havien alertat que el reial decret del PSOE podia ser “con-traproduent, ja que allargava el termini dels contractes delloguer sense regular els preus”. Palomera considera quefins ara, en el sector de l’habitage, s’ha legislat “a mida dela banca i els fons voltors, ja que han passat a controlarel 4% del mercat del lloguer en només 5 anys”.

D’altra banda, el mateix Sindicat de Llogaters i la PAH vanocupar, el dia abans que el Congrés tombés el reial decret,la seu del PSC per fer visible la seva reivindicació sobre la li-mitació dels preus del lloguer. Durant l’ocupació, Palome-ra va demanar al PSOE un “compromís real” amb la ciuta-dania afectada per la situació del mercat de l’habitatge. Sal-vador Illa (PSC) va expressar el seu respecte per l’ocupació.

Sindicat de Llogaters i PAH insisteixen en la regulació dels preus del lloguer

La Federació va anunciar que posaràuna denúncia pel casa la Fiscalia de Menors

DRETA DE L’EIXAMPLE/ L’AV Dreta de l’Eixample, el Ca-sal de Joves Dreta de l’Eixample i Òmnium Cultural hanpublicat un manifest on tornen a demanar que el barri re-cuperi l’edifici Taller Masriera, situat al número 70 del ca-rrer Bailén. Veïns i entitats volen que aquest edifici singularsigui un equipament cultural. Per tal de seguir fent pres-sió a l’Ajuntament, després d’anys treballant per aconse-guir un acord, els veïns han creat la Plataforma Masriera.

Al manifest, l’entitat veïnal, el Casal de Joves i Òmniumrecorden que l’edifici, actualment abandonat, va servircom a taller i estudi per a pintors, escultors i orfebres i tam-bé com a teatre. L’edifici, d’estil neoclàssic, va ser construïtl’any 1882 com a rèplica del Temple romà de Barcelonai està catalogat per l’Ajuntament com a patrimoni culturali arquitectònic de la ciutat.

Veïns i entitats creenla Plataforma Masriera

11 |

líniaciutatvella.catGener 2019El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en línia

SALUT/ Durant els primers diesde l’any, la Plataforma del RavalNord va fer arribar a l’Ajunta-ment les primeres signaturesque ha recollit entre veïns i enti-tats perquè el futur centre d’a-tenció primària es construeixi a laCapella de la Misericòrdia. L’espaiestà cedit al MACBA, però la pla-taforma espera que el governmunicipal revoqui aquest acordi que construexi l’equipament.

Aquesta campanya de reco-llida de suports es va posar enmarxa a mitjans del passat mesde desembre i la intenció que te-nen els seus impulsors és recollir-ne prop de 4.000 abans que s’a-cabi aquest mes.

Els veïns segueixenreivindicant el nouCAP Raval Nord

CONDOL/ El barri de les Roquetes va co-nèixer la mort d’un dels seus referents veï-nals el passat dimarts 1 de gener, ManuelRodríguez, conegut popularment com elpintor de la vida i la lluita de les Roquetes.Tenia 90 anys.

Rodríguez va néixer a la localitat anda-lusa de Nerva a finals de la dècada de 1920,però amb poc més de 40 anys va arribar aBarcelona. Veí de les Roquetes, va dedicarpart de la seva vida a col·laborar amb elmoviment veïnal, especialment en àmbitscom el de la sanitat (va ser el principal de-fensor de la necessitat d’obrir un ambula-tori al barri) o la cultura (va impulsar lacreació del Grup de Pintors de Nou Barris,que fins i tot va aconseguir exposar al Palaude la Virreina, o de la reconversió de l’an-

tiga escola Ton i Guida en un centre cultu-ral, cosa que ha arribat fins a l’actualitat).

Cinc dies abans de Rodríguez va morirDiosdado Cabello, conegut com a ‘Dado’.Nascut a Santoyo (Palencia) l’any 1929, vaarribar a Barcelona a la dècada dels 60 i es vaestablir a la Trinitat Nova. Tal com recordendes de l’arxiu Històric, va començar a treba-llar la cadena de producció de la HispanoOlivetti, on de seguida va ser un dels homesforts del sindicat de l'empresa fins a arribara formar part del grup fundador de la UnióSindical Obrera (USO) a Catalunya. Un copjubilat va ser escollit president de l'Associa-ció de Veïns de Trinitat Nova, des d’on va li-derar lluites com la de l'ambulatori deChafarinas, l'arribada del bus i el metro ocontra l'augment del rebut de l’aigua.

Nou Barris s’acomiada dels líders veïnalsManuel Rodríguez i Diosdado Rebollo

PATRIMONI/ L'entitat SOS-Mo-numents, una de les principalsveus per a la conservació dels ele-ments arquitectònics de l’antigapresó Model, ha criticat l’ender-rocament parcial de les galeriesen el nou projecte de transfor-mació del centre penitenciari.

En un comunicat emès elpassat dia 4, l’entitat asseguravano entendre “la necessitat d’en-derrocar els murs d’alguns delsbraços de l’estrella, quan els vo-lums que es perden amb aques-ta acció es tornen a construir enun altre lloc del mateix solar”.També van dir que consideren ex-cessives les construccions que s’a-dosaran als braços.

Crítiques perl’enderrocamentde part de la Model

PUBLICACIÓ/ El número 150 dela revista Carrer, la publicació dela FAVB, té com a tema principaldel seu dossier el barri del 22@.Les peces d’aquest se centren entemes com les lluites veïnals, lesproblemàtiques socials i les ini-ciatives culturals que han sorgiten aquest punt de la ciutat, alhoraque es planteja el debat ciutadàque vol repensar aquest territo-ri en clau crítica.

Altres peces d’aquesta ediciósón un balanç sobre l’arribada del’L9 del metro a la Zona Franca odel pacte entre l'Ajuntament i laSagrada Família. Com sempre,Carrer es pot descarregar desdel portal web de la FAVB.

El número 150 de ‘Carrer’ fa unapassejada pel 22@

Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat

TURISME/ L’objectiu no ha de serrepensar el model turístic de laciutat, sinó limitar l’impacte queté sobre els barris i els veïns i lesveïnes. Aquesta és una de les con-clusions que, a mitjans del mespassat, va fer públiques l'Assem-blea de Barris per un Turisme Sos-tenible (ABTS) respecte del Plad'Estratègia de Màrqueting Turís-tic de Destinació Barcelona, quees va presentar a la Llotja de Mara principis del mes d’octubre.L’ABTS va emetre un text en elqual publicava aquestes i altresreflexions al respecte d’aquestaacció conjunta de l’Ajuntament,Turisme de Barcelona, el Gremid’Hotelers i la Cambra de Comerç.Les entitats havien convidatl’ABTS a aquest acte de presenta-ció, però els responsables de l’en-titat van descartar anar-hi.

Tot i que des de l’entitat reco-neixen que “la presentació delprocés suggereix un canvi deplantejament”, denuncien que nohi ha gaire marge per “anar mésenllà d’un aspecte terminològic”.I és que, asseguren, tot i que apa-reixen idees com sostenibilitat oretorn social, “darrere d'aquesteshi ha de seguida el clàssic creixe-ment turístic, encara que siguiposat al dia” i que això xoca fron-talment amb els principis que de-fensen, com el decreixement delsector, la seva reconversió o la di-versificació que comportaria enl’economia de la ciutat.

De fet, l’ABTS considera queuna de les novetats del Pla és“transcendir els límits de la ciutat”.L’Assemblea, però, no ho veu com

una bona notícia i considera quesignifica “una nova ampliació delcamp de batalla, exportant els im-pactes de la turistització a tota lacomarca o província”.

Un altre dels aspectes denun-ciats és que es parlava de vetllarperquè el retorn social del turismefos gran, tot i que l’ABTS creu que“amb l'actual pressió turística el re-torn social de la competitivitat ésautomàticament negatiu” i que téderivades com “l’expulsió de ve-ïnat, precarització laboral i vital,conseqüències greus per a la saluto contaminació ambiental”.

Així, l’ABTS creu que “la ciutat il’àrea metropolitana no necessitenun Pla de Màrqueting Turístic, sinómesures concretes per revertir elmodel turístic actual en favor del

veïnat” i que interpreten el Pla com“una operació de rentat de caraper part de l'Ajuntament i Turismede Barcelona, alhora que una re-fundació de la marca Barcelona”.L’Assemblea conclou l’escrit dientque, en el context actual, el Pla“només pot llegir-se en clau detreva entre el govern municipal i elsector turístic de cara a la properacampanya electoral per tal d'evitarun desgast potencialment alt”.

L’ABTS va rebutjarassistir a l’acte depresentació públicd’aquest projecte

| 12

Llibres Teatre

El grup osonenc Oques Grasses està apunt de veure néixer el seu pròximdisc, Fans del sol (Halley Records, 2019).Però en lloc d'esperar fins al 8 de fe-brer, el dia del llançament de l'àlbum,la banda ha sorprès tothom amb uncurtmetratge dividit en dos episodisde dues cançons que s'inclouran enl'imminent àlbum.

Música Pelis i sèries

Fans del solOques Grasses

B E Y O N C ÉQUI ÉS?

A LES XARXES...

Ser una estrella del pop internacionalUn dels seus temes més coneguts és ‘Crazy in love’

Famosos

Visitar Barcelona per gravar un anunci L’artista va menjar una paella amb quètxup a la ciutat

Els fans lamenten no haver-la vist Els seus guardaespatlles la van escortar en tot moment

QUÈ HA FET?ÉS FAMÓSA PER...

Aquest musical atípic reivindica la nor-malitat de l’anormalitat, que per a l’au-tor és el camí cap a la felicitat. Les tresactrius que s’encarreguen de represen-tar tots els papers de l’obra assegurenque es tracta d’una “comèdia àcida, di-vertida i tendra sobre la necessitatd’acceptar-nos com som”.

Al Tantarantana de Barcelona.

Monster. De prop ningú és normalDavid Greig

L’escriptor badaloní reflexiona enaquesta novel·la sobre les infidelitats,tant les sexuals com les que cometemcontra nosaltres mateixos. L’obra relatala història d’un grup d’amics que esreuneixen en una casa del Baix Pirineuper, entre copa i copa, desempolsarvells fantasmes. Un llibre obscur i en-voltant, entorn dels ressorts del desig.

El animal más tristeJuan Vico

Arriba la segona part de les aventuresdel fill d’Apollo Creed, Adonis. El joveboxejador de Philadelphia ha tingutun fill, però la seva carrera continua,de manera que ha de fer equilibris en-tre aquests dos àmbits. A més, en unpunt se li planteja la possibilitat delluitar contra Viktor Drago, el fill del’home que va matar el seu pare.

Creed II: La llegenda de RockySteven Caple Jr.

| Kingdom Hearts IIIEl joc és una historia de l’amistat i el conflicte entre llum i

foscor en el qual s’embarquen la Sora i la seva colla d’amics.

El millor cinema, fotografiatLa Filmoteca de Catalunya, situada al barri del Raval de Bar-

celona, acull fins al pròxim 17 de març l’exposició ‘Jeff Brid-ges: Lebowski i altres grans instantànies’. Es tracta d’una

mostra per descobrir una de les grans passions de l’actor JeffBridges, la fotografia. L’actor ha estat documentant les sevespel·lícules amb la càmera Widelux, amb pel·lícula de 35 mm

en blanc i negre, des de mitjans anys setanta. Bridges fa fo-tos dels actors, de l’equip tècnic i de les localitzacions i, un

cop acabat el rodatge, les revela, les enganxa en àlbums fo-togràfics i en regala una còpia a tothom que hi ha participat.

Ningú la va veure però queda confirmat que Be-yoncé va visitar Barcelona el passat 18 de gener.

Tot i que va passar desapercebuda pels seus fansgràcies a la tasca dels seus guardaespatlles, que la

van escoltar en tot moment, la reina del pop vaser a la ciutat gravant un anunci. La cantant va

aprofitar el viatge per anar a dinar al restaurantBotafumeiro, on ja havia estat fa tres anys. Segons

va assegurar Vanitatis, Beyoncé va demanar pae-lla i marisc, dos dels plats estrella d’aquest restau-

rant, els quals va decidir acompanyar amb unamica de quètxup. El preu aproximat que va pagarla cantant pel dinar en aquest conegut restaurant

de Barcelona va ser de 75 euros per persona. Pelque fa a l’allotjament, l’artista va dormir en una

suite de l’hotel Arts, un dels més luxosos de la ciu-tat. L’habitació de la reina del pop és d’un 150

metres quadrats i es divideix en dos pisos.

La fitxa

No t’ho perdis

Viu en línia

13 |

Viu en línia

agenda@comunicacio21.com

FINS AL 3 DE FEBRERTot el dia L’edició d’enguany del gran festival

de novel·la negra de la ciutat retrà un ho-menatge al port de Barcelona. / Diferents in-drets de la ciutat.

TOTS ELS DILLUNS18:30 Shakti flow oriental és una pràctica fe-

menina que fusiona arrels del Ioga Vinyasa-na, Kundalini, Shakti dansi i de la dansa orien-tal. El curs s’allargarà fins a la tercera setmanade març. / Centre Cívic Drassanes.

TOTS ELS DIMECRES20:00 En el taller Clown, a través del joc, del nos-

tre cos i de la seva comicitat, explorarem no-ves formes d'expressar les emocions i exer-citar la imaginació, sense por al ridícul. / Cen-tre Cívic Drassanes.

TOT EL MESMatí-Tarda Continua en marxa Stanley Kubrick,

la mostra qu ofereix un recorregut cronolò-gic per l'obra del genial creador novaiorquès.L’entrada costa sis euros. / Centre de Cultu-ra Contemporània de Barcelona.

FINS AL 24 DE FEBRERTot el dia Sabartés per Picasso per Sabartés és

la mostra en la qual el Museu Picasso dedi-ca una exposició a l’amic i confident del ge-nial i polifacètic artista malagueny. / MuseuPicasso.

DIMECRES 6 DE FEBRER17:30 Contes a la mà, a càrrec de la companyia

Umpalumpa, serà el nom de la narració pera infants que tinguin entre 2 i 4 anys que for-ma part del cicle Lletra Petita - Sac de rondalles./ Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat.

TOTS ELS DIUMENGES10:30 Dolç Born Diumenge és una matinal per

als més menuts organitzada en col·laboracióamb el Museu de la Xocolata. / El Born Cen-tre de Cultura i Memòria.

DIUMENGE 3 DE FEBRER12:30 Partit de bàsquet corresponent a la set-

zena jornada de la Copa Catalunya masculi-na entre el CB Ciutat Vella i el Grup Barna. /CEM Parc de la Ciutadella.

Contes a la mà serà el nom de la ses-sió de narracions que coordinarà la con-tacontes Susagna Navó. / BibliotecaSant Pau - Santa Creu.

Susagna Navó coordina una sessió de narracionsDimarts 26 de febrer a les 18:00

Des del passat dia 23, tots els dimecresa la tarda es fan noves sessions del ta-ller de dibuix que coordina el profes-sor Aythamy Armas. / Centre CívicDrassanes.

El professor Aythamy Armas coordina un curs de dibuixTots els dimecres a les 19:30

Escape room, l’obra de teatre prota-gonitzada per Joel Joan, Àgata Roca,Oriol Vila i Paula Vives s’acomiadadesprés de tres mesos llargs al districte./ Teatre Goya.

‘Escape room’ diu adeudesprés de mesos al GoyaDiumenge 3 de febrer a les 18:30

Partit de waterpolo de la catorzena jor-nada de lliga entre el Club Natació Atlè-tic Barceloneta i el Real Canoe. / Pis-cina de Sant Sebastià.

L’Atlètic Barceloneta estrena el febrer rebent el Real Canoe

Dissabte 2 de febrer a les 12:45

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E S

| 14

Esports Futbol | Un CF Barceloneta irregular segueix a la desena plaçaSet victòries i 10 derrotes. El CF Barceloneta continua en el desè lloc del grup 11 de TerceraDivisió, on està acusant la seva manca de regularitat en els resultats. L’equip, que el passat

dia 19 va trencar una mala ratxa de resultats, jugarà contra equips com l’Olympia o el Pastrana.

Comença l’hora de la veritat peral Barceloneta i el Barcelona. Elsdos equips afrontaran, durant elmes que ve, el segon títol oficialdel curs, la Copa del Rei, seguiranjugant jornades de lliga i, en el casdels de la piscina de Sant Sebas-tià, també jugaran dues jornadesde la segona volta de la Cham-pions League.

És inevitable, però, que laCopa sigui el plat més atractiu delmes que ha de començar; la citaserà a la piscina Joan Serra delCN Mataró, entre el 15 i el 17 defebrer. El Barcelona jugarà elprimer partit de quarts, contra elCanoe, mentre que el Barcelo-neta, que defensa el títol, serà elsegüent que competirà, en aquestcas contra el Terrassa.

Si els dos equips guanyen els

seus partits, s’enfrontarien en lasemifinal, mentre que per l’altrabanda del quatre hi ha el Medi, elSabadell, el Sant Andreu i els am-fitrions de la cita.

Abans, però, els de Chus Mar-tín afrontaran dues jornades delliga, contra el Canoe i a la pisci-na del Sabadell, mentre que l’al-tre partit del febrer, ja després dela Copa, serà el derbi contra elBarcelona del dissabte 23.

Els de Toni Esteller, que de-fensen la tercera plaça, es veuran

les cares contra el Sabadell a laNova Escullera el dia 2 de febreri visitaran el Sant Andreu i la pis-cina de Sant Sebastià.

DUES CITES CONTINENTALSParal·lelament, el CNAB tambéhaurà de dedicar bona part delsseus esforços a la Champions. ElBarceloneta, que ha tancat laprimera volta del grup A en segonlloc, rebrà la visita de l’Steaua el6 de febrer i visitarà el Brescia eldia 27 del mes que ve.

El calendari comença a entrar en una etapa frenètica. Foto: CNAB

Barceloneta i Barcelona, a puntper disputar la Copa del Rei

» La competició es jugarà a Mataró entre el 15 i el 17 de febrer» Els de Chus Martín comencen la segona volta a la Champions

El Barceloneta Futsal nos’allunya de la zona perillosa

El Barceloneta Futsalha perdut els dos par-tits que s’han jugataquest any (a casa

contra l’Aliança Mataró i a la pis-ta del líder, el CCR Castelldefels),de manera que l’equip continuaimmers de ple en la lluita per evi-tar el descens de categoria.

Tot i això, si s’amplia el focus,també es pot veure que l’equip haguanyat la meitat de les darreressis jornades, de manera que viuel millor moment esportiu d’a-quest curs 2018-19. Ara mateix,després de 17 jornades, el conjuntde la Barceloneta ocupa l’avant

penúltim lloc amb 16 punts, tresmenys que el filial de l’IndustriasSanta Coloma i quatre menysque el Futsal Lleida, l’FS Canet ol’FS Salou.

Així, el mes de febrer es pre-senta com a un dels momentsclau de la segona volta. A més, l’e-quip jugarà dos dels tres partitsdel segon mes de l’any a casa; elprimer d’aquests serà el dissab-te 2, a tres quarts de set de la tar-da, contra el Canet. La segona set-mana, l’equip viatjarà a la pistadel Lleida, mentre que l’últimcompromís del mes serà contrala Unión de Santa Coloma.

L’aler-pivot JoséBernuz va ser l’únicrepresentant delClub Bàsquet Ciutat

Vella en l’AllStar de la Copa Ca-talunya que es va celebrar durantel cap de setmana dels dies 26 i27 d’aquest mes al pavelló NouCongost de Manresa.

El jugador va ser un dels cinchomes interiors seleccionats performar part del combinat delsequips del grup 1 de la categoria.Tot i que no va ser titular a la ca-

pital del Bages, Bernuz va dis-putar gairebé 16 minuts i mig delpartit, anotant set punts i captu-rant cinc rebots. El ‘9’ del conjuntdaurat va estar especialmenterràtic des de la línia, ja que va fa-llar quatre dels cinc llançamentsque va intentar. El seu equip vaperdre per un ajustat 91-94 con-tra la selecció dels millors juga-dors del grup 2. Pedro Cuesta, del’AE Badalonès, va ser escollitmillor jugador del partit, anotant16 punts i capturant set rebots.

Ara, doncs, tots els equipsde la Copa Catalunya es preparenper al començament de la sego-na volta de la competició. El Ciu-tat Vella, que va posar el punt fi-nal al primer tram de la lliga enla vuitena posició, amb un balançde sis victòries i set derrotes,s’estrenarà el diumenge 3 de fe-brer a dos quarts d’una del mig-dia al Parc de la Ciutadella con-tra el Grup Barna. Altres partitsimmediats seran contra la UEHorta o el Sol Gironès Bisbal.

Bernuz, AllStar a Manresa

Pau ArriagaLA BARCELONETA

El jugador fa una entrada a cistella. Foto: M. A. Chazo / FCBQ

15 |

líniaciutatvella.catGener 2019

esquerrabcn.cat/districtes @ERC_BCN_Vella facebook.com/ercbcnvella

Ciutat Vella

ERC impulsa una proposició pel compromísde Barcelona contra el feixisme

Les eleccions andaluses dedesembre van constatar els te-mors sobre la possibilitat del'entrada de l'extrema dreta idel neofeixisme a les institu-cions. No tan sols va ser aixísinó que, fruit del pacte de go-vern amb Cs i PP, VOX serà quimarcarà en bona part les líniesmestres de la política anda-lusa. Sovint s'ha explicitat que,per qualsevol demòcrata, persobre de les ideologies, dels in-teressos partidistes i dels inte-ressos de govern, ha d'haver-hiun ferm compromís amb la de-fensa dels valors democràtics,

dels drets i de les llibertats.Amb especial cura per aque-lles persones que són en si-tuació de vulnerabilitat, aixícom de les minories estructu-rals. En aquest sentit, el GrupMunicipal d'Esquerra Republi-cana va presentar en el darrerplenari el compromís demo-cràtic de l'Ajuntament per de-nunciar l'actuació d'aquellesformacions que acceptin laconnivència amb els partitsd'extrema dreta. La proposiciófou secundada per tots els par-tits excepte pel Partit Popular.La iniciativa d'ERC manifestava

la necessitat peremptòria queBarcelona sigui ferma en la de-núncia i l'aïllament de l'extremadreta, evitant així arribar aacords amb formacions i enti-tats d'aquest espectre polític.

Complementant la con-demna al feixisme i l'establi-ment d'un cordó sanitari entornd'aquest, el Grup Municipald'ERC a Barcelona va reivindi-car la memòria de NatividadYarza Planas, primera alcal-dessa republicana. D'origencastellà i nascuda a Valladolidel 1872, amb ferms valors re-publicans, Yarza acabà sent

elegida democràticament a leseleccions de gener del 1934en la candidatura d'ERC deBellprat. Amb aquesta inicia-tiva, ERC argumentà la idone-ïtat que Natividad Yarza tingui

un carrer a Barcelona. En con-seqüència, es va portar al con-sell plenari municipal un precamb l'objectiu d'elevar el seunom dins del Nomenclàtor delsCarrers de Barcelona.

El candidat d'Esquerra Repu-blicana a l'alcaldia de Barce-lona, Ernest Maragall, vadefinir el seu projecte per go-vernar la ciutat en una confe-rència que va tenir lloc alCampus de la Ciutadella de laUniversitat Pompeu Fabra, ique va reunir prop d’un miler d'assistents.

Durant l'acte, Maragall vadesgranar les idees princi-pals del seu projecte, fona-mentat en tres eixos: lesoportunitats, les responsabi-litats i les complicitats. Elcandidat republicà va reivin-dicar la necessitat que Bar-celona esdevingui la capitalde la llibertat, la democràciai la convivència, una capital

de la República que assu-meixi la seva diversitat i com-plexitat com un bé preuat.

Maragall va remarcar queel projecte d'Esquerra Repu-blicana per a Barcelona seràinequívocament progressistai de ple compromís republicà.En aquest sentit, va expressarla seva predisposició a arribaracords amb qui comparteixiaquestes dues premisses.

El candidat d'ERC va es-tendre la mà a totes les for-ces sobiranistes per tald'assolir un acord ferm i con-sistent per a la unitat d'accióen el camí d'avenç cap a laRepública, i la consolidaciód'un bloc democràtic amplique assumeixi els objectius

de la llibertat dels presos i elretorn de tots els exiliats, eldiàleg sempre obert per cul-minar en la celebració d'un

referèndum acordat i vincu-lant sobre el futur polític deCatalunya i el compromís pergarantir que Barcelona no

serà governada per les dre-tes al servei de l'unionisme nipels partits que han confor-mat el bloc del 155.

Ernest Maragall presenta un projecte progressista i de ple compromís republicà

Pàgines especials

| 16

líniaciutatvella.cat Gener 2019 Pròxima edició: 25 de febrer