La Política Agrària Comunitària de l'Estat Català - Posicionament d'Esquerra Republicana

1

Alcarràs 11 de maig de 2013

LA NOVA PAC A CATALUNYA : PRESENT I FUTUR

2

La PAC : Aplicació al futur Estat Català

3

1. Estratègia Europa 20202. Eixos de la reforma3. Primer pilar. Tipus d’ajuts4. Primer pilar. Import de l’ajut5. Primer pilar. Criteris d’aplicació6. Segon pilar. Objectius estratègics i prioritats

8. Distribució dels ajuts de la PAC al llarg dels anys7. Traspàs de fons entre pilars

9. Finançament PAC 2014-202010. Finançament primer pilar. 2014-202011. Finançament segon pilar pilar. 2014-202012. OCM única

4

1. Estratègia Europa 2020

Reptes de la PAC

• Garantir el subministramentd’aliments a la població

• Oferir productes dequalitat complint amb lesnormes de seguretat,qualitat i benestar animal

• Millora de la competitivitat iproductivitat de l’agricultura

• Manteniment de labiodiversitat

• Manteniment dels sols

• Mitigació canvi climàtic

• Millora eficiència energètica

• Gestió de l’aigua

• Desenvolupament deles zones rurals amb lacreació d’activitatseconòmiquescomplementàries

Seguretat alimentària Medi ambient Equilibri territorial

5

2. Eixos de la reforma

Estratègia Europa 2020

Compliment dels objectius de la PAC.

Eficiència dels recursos per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador de les zones rurals de la UE.

Manteniment de l’estructura de la PAC alvoltant dels dos pilars

• Producció viable d’aliments

• Gestió sostenible dels recursosnaturals i mesures a favor del clima

• Desenvolupament territorialequilibrat

• Primer pilar. Pagaments directes imesures de mercat

• Segon pilar. Desenvolupament rural

Eixos reforma

6

Pagament bàsic

Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient

Pagament per a zones amb limitacions naturals

Pagament per a jove agricultor

Ajut associat voluntari

Reforma 2013

Estructura dels ajuts

Reforma 2003Reforma 2008

Sistema d’ajuts directes desconnectats

3. Primer pilar. Tipus d’ajuts

7

a. Pagament bàsic

Hi tindran dret els agricultors actius que disposin hectàrees admissibles i que hagin activat els drets

No es consideraranagricultors actius

• Les explotacions que tinguin unimport anual de pagaments directesinferior al 5% dels ingressos obtingutsd’activitats no agrícoles.

• Les explotacions agrícoles en zonesde prats o conreus i que no s’hidesenvolupi una activitat agrícolamínima.

Es mantenen els criteris de condicionalitat per tota la superfície


8

b. Reserva Nacional

• Els Estats Membres constituiran una reserva Nacional l’any 2014 :

• Retenció el primer any de fins un 3% del pagament bàsic

• La Reserva Nacional assignarà drets de pagament prioritàriament a joves agricultorsque comencin la seva activitat.

• La reserva Nacional podrà ser administrada a escala regional.

• La Reserva Nacional, pel que fa a Catalunya ha de ser gestionadades de Catalunya amb els fons retinguts a Catalunya

• Les retencions aplicades al pagament bàsic per constituir la reservas’han d’assignar als productors de Catalunya i no anar a altresregions de l’Estat.


9

c. Pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient

Superfícies d’interès ecològic

Diversificació de conreus

Prats permanents

• Aplicació :• Superfície cultivable > 10 hectàrees• Hectàrees no destinades a pastures,

guaret o inundades.

• Explotació de 3 a 10 hes :2 conreus d’espècies diferents.

• Explotació més de 30 hes :3 conreus diferents

• Màxim del conreu principal :70% terres cultivables

• Mínim 7% hectàrees admissibles han deser d’interès ecològic

Pràctiquesd’aplicació


Mesura compatible amb la mesura de

producció ecològica del PDR

10

• Aplicació a explotacions situades totalment o parcial en zones amb limitacionsnaturals designades pels Estats Membres

d. Zones amb limitacions naturals

• Màxim ajut : 5 anys

• Ajut anual a joves agricultors, per un període màxim de 5 anys.

e. Joves agricultors

Condicions jove agricultor• Persones físiques que s’instal·lin per primera vegada en una explotació agrària.

• Persones que s’hagin incorporat a l’explotació en els cinc anys anteriors a lasol·licitud de l’ajut

• Edat : Menys de 40 anys


11

• Aplicació a explotacions situades totalment o parcial en zones amb limitacionsnaturals designades pels Estats Membres

d. Zones amb limitacions naturals

• Màxim ajut : 5 anys

• Ajut anual a joves agricultors, per un període màxim de 5 anys.

e. Joves agricultors

Condicions jove agricultor• Persones físiques que s’instal·lin per primera vegada en una explotació agrària.

• Persones que s’hagin incorporat a l’explotació en els cinc anys anteriors a lasol·licitud de l’ajut

• Edat : Menys de 40 anys

La designació d’aquestes zones ha d’anar a càrrec de les regions, a partir dels seus criteris i les seves necessitats, seguint les disposicions de la UE


Mesura compatible amb la mesura

d’incorporació de joves del PDR

12

• Ajut concedit a sectors agraris específics que afrontin dificultats importants per motiuseconòmics, socials i mediambientals.

• L’ajut es concedirà entre altres als següents sectors :

Cereals, oleaginoses, proteaginoses, lleguminoses gra, lli, cànem, arròs, fruits de closca,patates per a fècula, llet i productes làctics, llavors, carn d’oví i cabrum, boví de carn, olid’oliva, cucs de seda, farratges assecats, llúpol, remolatxa sucrera, canya de sucre,achicòria, fruites i hortalisses i arbres forestals de conreu curt.

f. Ajut connectat voluntari

Definició des de Catalunya dels sectorsa qui s’ha de concedir l’ajut i el nivell del’ajut.


13

4. Primer pilar. Import de l’ajuta. Pagament bàsic

• Els Estats Membres podran decidir l’aplicació a nivell regional.

• A partir del 2019 tots els drets (a nivell estatal o a nivell regional) tindran un valorunitari uniforme.

• Període d’aplicació transitori : 10% ajuts directes el primer any90% drets històrics

Els drets s’activen sobre la superfície elegible, que es defineix com :

• Qualsevol superfície agrària de l’explotació que s’utilitzi per una activitatagrària.

• Qualsevol superfície que hagi generat drets de pagament únic el 2008.

Per evitar l’entrada de noves superfícies fet que provocaria una reducció dels ajuts percebuts fins ara, a l’Estat Espanyol es limita la superfície elegible a la superfície declarada l’any 2011, que son 22,4 milions hes.Per tant, queden fora de la consideració de superfície elegible les superfícies destinades al conreu de fruita i hortalisses.

14

4. Primer pilar. Import de l’ajuta. Pagament bàsic


• A partir del 2019 tots els drets (a nivell estatal o a nivell regional) tindran un valorunitari uniforme.

• Període d’aplicació transitori : 10% ajuts directes el primer any90% drets històrics

Els drets s’activen sobre la superfície elegible, que es defineix com :

• Qualsevol superfície agrària de l’explotació que s’utilitzi per una activitatagrària.

• Qualsevol superfície que hagi generat drets de pagament únic el 2008.

Per evitar l’entrada de noves superfícies fet que provocaria una reducció dels ajuts percebuts fins ara, a l’Estat Espanyol es limita la superfície elegible a la superfície declarada l’any 2011, que son 22,4 milions hes.Per tant, queden fora de la consideració de superfície elegible les superfícies destinades al conreu de fruita i hortalisses.

Gestió regionalitzada : Cessió a Catalunya de la capacitat per gestionar el pressupost

Decisió que encarano està presa

15

Pagament bàsic

- Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient

- Pagament per a zones amb limitacions naturals

- Pagament per a jove agricultor

- Ajut associat voluntari

+ Límit màxim nacional

Import ajut :

a. Pagament bàsic4. Primer pilar. Import de l’ajut

16

b. Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient

• Ajut obligatori


• Import ajut : 30% Límit màxim Nacional• Càlcul de l’ajut a nivell individual, o sigui, el 30% de l’ajut que rebi cada explotació.

• La superfície d’interès ecològic serà del 5% de la de cada explotació, 3% el primerany

• Superfície mínima d’aplicació : A decidir.• Consell : 15 Hes. superfície elegible• Parlament : 10 hes. cultivables

4. Primer pilar. Import de l’ajut

17

b. Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient

• Ajut obligatori


• Import ajut : 30% Límit màxim Nacional• Càlcul de l’ajut a nivell individual, o sigui, el 30% de l’ajut que rebi cada explotació.

• La superfície d’interès ecològic serà del 5% de la de cada explotació, 3% el primerany

• Superfície mínima d’aplicació : A decidir.• Consell : 15 Hes. superfície elegible• Parlament : 10 hes. cultivables


L’aplicació d’aquest ajut ha de ser regionalitzat, amb traspàs del pressupost

18

c. Pagament per a zones amb limitacions naturals

• Pagament voluntari


• Import ajut : fins un 5% Límit màxim Nacional• % ajut revisable

L’aplicació d’aquest ajut ha de ser regionalitzat, amb capacitat de decidir si s’aplica o no, capacitat d’establir el nivell (%) d’ajut i dels criteris de revisió.


19

• Ajut obligatori

• Import ajut : Fins el 2% del límit màxim nacional• % ajut revisable

d. Joves agricultors

Import de l’ajut :

• Ajut = 25% valor mitjà drets * nº drets activats

• Nº màxim drets activats :

- Quan explotació mitjana Estat sigui igual o inferior a 25 hectàrees :

Màxim 25 drets

- Quan explotació mitjana Estat sigui superior a 25 hectàrees.

Com a màxim l’explotació mitjana amb un mínim de 25 hectàrees.


20

• Ajut obligatori

• Import ajut : Fins el 2% del límit màxim nacional• % ajut revisable

d. Joves agricultors

Import de l’ajut :

• Ajut = 25% valor mitjà drets * nº drets activats

• Nº màxim drets activats :

- Quan explotació mitjana Estat sigui igual o inferior a 25 hectàrees :

Màxim 25 drets

- Quan explotació mitjana Estat sigui superior a 25 hectàrees.

Com a màxim l’explotació mitjana amb un mínim de 25 hectàrees.

L’aplicació d’aquest ajut ha de ser regionalitzat, amb capacitat d’establir el nivell d’ajut i dels criteris de revisió.


21

e. Ajut connectat voluntari

L’aplicació d’aquest ajut ha de ser regionalitzat, capacitat de decidir si s’aplica o no i amb traspàs del pressupost per poder definir els criteris d’aplicació

Ajut voluntari

• Import ajut : Fins un 12% del límit màxim nacional, amb possibilitat d’arribar al13,5% amb l’autorització de la Comissió.

• La proposta del Parlament : • Augmentar l’ajut fins un 15%• Concedir l’ajut connectat als titulars de drets especials encara que

no tinguin superfície admissible• Ajuts destinats principalment a produccions ramaderes incloses als

pagaments dels articles 68, 101 i 111.

Com fins ara, el sector porcí queda fora dels ajuts


22

5. Primer pilar. Criteris d’aplicacióCriteris

d’aplicació

Règim simplificat per a petits agricultors

Establiment d’un mínim per explotació per a tenir accés als ajuts

Establiment d’un esglaonat màxim d’ajuts.CAPPING

• Obligatori pelsEstats Membres

• Ajut inferior a 1.000 €

• % Reducció dels ajuts :

150.000 a 200.000 € : 20% 200.000 a 250.000 € : 40%250.000 a 300.000 € : 70%> 300.000 € : 100%A Catalunya de

24.500 perceptorsFont : FEGA

• L’import total dels pagaments directes en un any natural siguiinferior a 100 €.

• Quan la superfíciesubvencionable de l’explotaciósigui inferior a 1 hectàrea.

• Els límits fixats per a l’EstatEspanyol son de 300 € i 2hectàrees.

23


d’aplicació












Capacitat per a Catalunya de decidir l’import mínim d’ajut i la superfície mínima.

24


d’aplicació












A Catalunya :

• De 150.000 a 200.000 € : 20 perceptors• De 200.000 a 250.000 € : 11 perceptors• De 250.000 a 300.000 € : 4 perceptors• De més de 300.000 € : 17 perceptors

Font : FEGA

25


d’aplicació












A Catalunya :

• De 150.000 a 200.000 € : 20 perceptors• De 200.000 a 250.000 € : 11 perceptors• De 250.000 a 300.000 € : 4 perceptors• De més de 300.000 € : 17 perceptors

Font : FEGA

Els recursos generats en la reducció dels ajuts s’han de quedar a Catalunya

26

6. Segon pilar. Objectius estratègics i prioritats

Competitivitat de l’agricultura

Gestió sostenible dels recursos naturals

Mitigació canvi climàtic

Desenvolupament territorial equilibrat

Segon pilar

Objectius estratègics

Segueix els objectius del segon pilar actual

27

Transferència tecnològica i innovació

Foment de la competitivitat i la viabilitat de les explotacions

Millora gestió cadena alimentària i gestió de riscos

Preservar els ecosistemes que depenen de l’agricultura i la silvicultura

Segon pilar

Prioritats

Gestió eficient dels recursos

Desenvolupament social i econòmic de les zones rurals


28

Transferència tecnològica i innovació

Foment de la competitivitat i la viabilitat de les explotacions

Millora gestió cadena alimentària i gestió de riscos

Preservar els ecosistemes que depenen de l’agricultura i la silvicultura

Segon pilar

Prioritats

Gestió eficient dels recursos

Desenvolupament social i econòmic de les zones rurals

Segueix les prioritats del segon pilar actual


29

7. Traspàs de fons entre pilars

Primer Pilar.Pagaments directes i mesures de mercat

Segon pilar.Desenvolupament

rural

Els Estats Membres podran decidir traspassar l’import equivalent al 10% del límit màxim nacional per aplicar-lo al segon pilar

Alguns Estats Membres, entre els que hi ha l’Estat Espanyol, podran decidir traspassar l’equivalent al 25% de l’import destinat a mesures de desenvolupament rural al primer pilar

Antiga modulació

Novetat

30

7. Traspàs de fons entre pilars

Primer Pilar.Pagaments directes i mesures de mercat

Segon pilar.Desenvolupament

rural

Els Estats Membres podran decidir traspassar l’import equivalent al 10% del límit màxim nacional per aplicar-lo al segon pilar

No al traspàs de fons entre regions de l’Estat Espanyol

Alguns Estats Membres, entre els que hi ha l’Estat Espanyol, podran decidir traspassar l’equivalent al 25% de l’import destinat a mesures de desenvolupament rural al primer pilar

Els fons que corresponen a Catalunya i que es traspassin del segon pilar al primer pilar s’han d’aplicar al primer pilar de de Catalunya

Antiga modulació

Novetat

Els fons que corresponen a Catalunya i que es traspassin del primer pilar al segon pilar s’han d’aplicar al segon pilar de Catalunya

31

8. Distribució dels ajuts de la PAC al llarg dels anys

32

8. Distribució dels ajuts de la PAC al llarg dels anys

Els ajuts que queden son :

• Mesures regulació mercats

• Ajuts directes

• Desenvolupament rural

33

9. Finançament PAC 2014-2020

• Primer pilar : 317.200 Milions Euros

• Segon pilar : 101.200 Milions Euros

• Investigació i innovació : 5.100 Milions Euros

• Seguretat alimentària : 2.500 Milions Euros

• Ajut alimentari persones necessitades : 2.800 Milions Euros

• Reserva de crisi pel sector agrícola : 3.900 Milions Euros

• Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització : 2.800 Milions Euros

• Finançament pilars PAC :

• Suma Primer i segon pilar 418.400 Milions Euros

• Finançament complementari :

• Suma Finançament complementari 17.100 Milions Euros

• Suma proposta MFP 435.500 Milions Euros

34

Aplicació de la PAC en un estat català

35

10. Finançament primer pilar. 2014-2020

El MFP estableix un total d’ajuts per l’estat Espanyol de :

Ajuts directes : 35.705,00 Milions Euros.

(0,8% superior període 2007-2013)

El límit màxim per any a l’Estat Espanyol és :

2014 2015 2016 2017 2018 2019 20204.934.910 4.950.726 4.966.546 4.988.380 4.988.380 4.988.380 4.988.380(en milers d’Euros)

36

Dels fons destinats a pagaments directes a l’Estat Espanyol entre els anys 2009 i 2012, a Catalunya n’hi han correspost una mitjana del 5,45% (Dades FEGA):

Seguint aquesta proporció, els fons que correspondrien a un Estat Català serien 1.897 milions d’euros, distribuïts :

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 268.952,60 269.814,57 270.676,77 271.866,71 271.866,71 271.866,71 271.866,71(en milers d’Euros)

El règim històric desapareix a l’hora de definir el nivell d’ajuts al productor. No així a nivell dels Estats Membres, en què la referència històrica és la utilitzada com a base per fixar el pressupost de la PAC i per tant, els diners que han de rebre.

10. Finançament primer pilar. 2014-2020

37

11. Finançament segon pilar pilar. 2014-2020

El MFP estableix pel finançament del PDR de l’estat Espanyol un total de :

Desenvolupament rural :8.290,50 Milions euros

Els Estats Membres podran presentar un programa únic per tot el territori o un conjunt de programes regionals.

A Catalunya li van correspondre el 3,38% del total dels fons FEADER de l’Estat Espanyol del període 2007-2013. Seguint aquesta proporció a l’Estat Català li correspondrien, pel període 2014-2020, un total de 280.632.859,81 €de fons FEADER, que hauria de cofinaçar per a completar el pressupost total del PDR.

Igual que el període 2007-2013

S’ha de tenir en compte que en aquest cas es perdrien els fons provinents de l’Estat Espanyol i s’haurien de posar des de la Generalitat de Catalunya.

38


El MFP estableix pel finançament del PDR de l’estat Espanyol un total de :

Desenvolupament rural :8.290,50 Milions euros

Els Estats Membres podran presentar un programa únic per tot el territori o un conjunt de programes regionals.

A Catalunya li van correspondre el 3,38% del total dels fons FEADER de l’Estat Espanyol del període 2007-2013. Seguint aquesta proporció a l’Estat Català li correspondrien, pel període 2014-2020, un total de 280.632.859,81 €de fons FEADER, que hauria de cofinaçar per a completar el pressupost total del PDR.

Igual que el període 2007-2013

S’ha de tenir en compte que en aquest cas es perdrien els fons provinents de l’Estat Espanyol i s’haurien de posar des de la Generalitat de Catalunya.

39

El PDR 2007-2013 de Catalunya va presentar un pressupost inicial de 1.016.719.582 €, cofinançat amb els següents percentatges :

• FEADER : 272.593.501 € (26,81%)• AGE : 272.810.000 € (26,83%)• GC : 471.316.081 € (46,36%)

Per un pressupost igual al període 2007-2013, l’aportació de la Generalitat de Catalunya al PDR hauria de ser de 744 milions d’Euros.

FEADER : 26,81 %

AGE :26,83 %

GC : 46,36%

L’Estat Català, sense dèficit fiscal, no hauria de tenir problemes per a poder finançar un PDR sense els fons que actualment provenen de l’Estat Espanyol


40

• Drets de vinya : Es mantenen els drets fins el 31.12.2018.

A partir del 2019 s’establirà un règim d’autorització de noves plantacions que durarà fins el 31.12.2024

• Sector lleter : Pendent d’establir el futur del sector després de l’eliminació deles quotes.

•Xarxa de seguretat : El Parlament és partidari de reforçar les mesures de la xarxade seguretat, especialment pel que fa als costos de producció.

No hi ha revisió dels preus de referència

• Organitzacions de productors : Reconeixement obligatori per les organitzacions de productors

de fruites, hortalisses, vi i llet.

• Mesures excepcionals : S’estableix una reserva de crisi per fer front a les alteracionsdel mercat, malalties d’animals o altres problemes.

Aprovat l’etiquetat del país d’origen

12. OCM Única

41

• Drets de vinya : Es mantenen els drets fins el 31.12.2018.

A partir del 2019 s’establirà un règim d’autorització de noves plantacions que durarà fins el 31.12.2024

• Sector lleter : Pendent d’establir el futur del sector després de l’eliminació deles quotes.

•Xarxa de seguretat : El Parlament és partidari de reforçar les mesures de la xarxade seguretat, especialment pel que fa als costos de producció.

No hi ha revisió dels preus de referència

• Organitzacions de productors : Reconeixement obligatori per les organitzacions de productors

de fruites, hortalisses, vi i llet.

• Mesures excepcionals : S’estableix una reserva de crisi per fer front a les alteracionsdel mercat, malalties d’animals o altres problemes.

Aprovat l’etiquetat del país d’origen

12. OCM Única

L’etiqueta país, mentre no tinguem Estat propi ens dissolt dins la marca Espanya que no dona valor afegit als nostres productes.

42

Temes pendents de resoldre • S’han de definir els sectors que rebran els ajuts connectats• S’han de definir els ajuts connectats que rebrà la ramaderia

• S’ha de veure què passa amb la superfície de fruiters, horta i vinya, si entra o nocom a superfície elegible.

• Com es defineix el traspàs de fons entre pilars, que dependrà del model de PACque s’apliqui

Tres decisions molt importants pel sector a Catalunya ja que se’n pot veure perjudicat.

43

Decisions perilloses per a Catalunya

• Sembla que l’Estat Espanyol vol aplicar la PAC a nivellde tot l’Estat i no donar establir una gestió regional com finsara.

• Per no perdre fons FEADER per falta de finançament de lesCCAA (que ells provoquen), el Ministerio es plantejatraspassar els fons de desenvolupament rural (segonpilar) a ajuts directes (primer pilar), especialment alsjoves agricultors i a les zones desafavorides.

• Ja ho hem dit abans :

- L’aplicació de la PAC i el seu pressuposts’han de gestionar des de Catalunya.

- El traspàs de fons entre pilars s’ha dequedar i gestionar des de Catalunya

Renacionalització

Possible sortida de fons de

Catalunya per anar a altres

zones de l’Estat

44

Posicionament d’Esquerra Republicana de Catalunya• Catalunya ha de gestionar tots els ajuts que siguin regionalitzables, tant pel que

fa a l’establiment de les condicions com a l’hora d’estalbir el nivell de l’ajut.• Els fons traspassats entre pilars s’han de quedar i gestionar a Catalunya.• Els fons retinguts a Catalunya per la constitució de la reserva nacional s’han de

gestionar a Catalunya, per a assignar-los a productors de Catalunya.

• Catalunya ha de poder establir, en el seu territori, les condicions que defineixinles zones amb condicions naturals i que tindran dret a rebre l’ajut.

• Catalunya ha de poder definir, en el seu territori, a quins sectors es concedeixl’ajut connectat i a establir el nivell d’ajut, d’acord amb el pressupost que licorrespongui.

• Catalunya ha de poder definir l’import mínim i la superfície mínima del’explotació dels ajuts per a les seves explotacions i que dona dret a cobrar elsajuts directes.

• Els recursos generats amb el Capping s’ha de quedar i gestionar a Catalunya.

45

CATALUNYA HA D’ASSUMIR EL ROL DE L’APLICACIÓ DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA EN EL SEU TERRITORI

• Com a subjecte polític.• Per tenir la competència en matèria d’agricultura i ramaderia segons l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya, que estableix :

Article 116.1 : Correspon a la Generalitat (...) la competència exclusiva enmatèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou :

a) la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i elsector agroalimentari.

Article 116.2 : Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre :

a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia del sector agroalimentari.

Posicionament d’Esquerra Republicana de Catalunya

La Política Agrària Comunitària de l'Estat Català - Posicionament d'Esquerra Republicana

News & Politics

Transcript of La Política Agrària Comunitària de l'Estat Català - Posicionament d'Esquerra Republicana