1. Poesia trobadoresca 2. Amor cortés.3. - Trobadors i joglars.4. - Gèneres de la poesia trobadoresca.5. - Les vides dels trobadors.6. Guillem de Cabestany7. Guillem de Berguedà

Quique Viana i Alex Garde

La poesia trobadoresca va sorgir al voltant del segle XII a Occitània , s’escrivia en provençal, durant aquest segle des d'Itàlia fins a Anglaterra, tots els poetes escrivien en provençal i s’esforçaven en imitar als trobadors. A la Corona d’Aragó , la tradició d’escriure en Occità es mantindria fins el segle XV.

Ausiàs March va ser el primer poeta d’expressió culta que va escriure en català , lliure de provençalismes.

L’amor es el tema més freqüent de la poesia trobadoresca , la concepció del sentiment amorós es denomina amor cortés.

L’amor cortés es regeix per un seguit de convencions: L’amant experimenta una passió amorosa que xoca amb un obstacle o es un

amor impossible , perquè es casada. Així l’amor s’identifica amb el patiment. La relació entre l’enamorat i la dama es semblant a la del vassall i el senyor

feudal: es basa en servei , fidelitat i en el sotmetiment de l’home a l’estimada. L’enamorat aspira a la trobada eròtica no ho manifesta expressament: ho

insinua amb termes com guardó , premi , mercé.

Aquest es un trobador cantant-li a una filla del Cid una poesia d’amor ´ cortes.

La poesia trobadoresca està composta per lletra i música: no era feta per a ser llegida ni recitada davant d’un públic , sinó per a ser cantada.

L’autor de les composicions líriques en llengua vulgar , rebia el nom de trobador, en oposició al poeta versificava en llatí.

El trobador dominava la composició musical i literària , li donava un prestigi que li distingia del joglar , interpretava i difonia les creacions.

Cançó: poema amorós en el que se desenvolupa el tema de l’amor cortés

Plany: composició en què es lamenta la mort d’una persona.

Sirventés: poema d’intenció moralitzant o sàtira o de burla.

La poesia dels trobadors va ser arreplegada en coleccions anomenades cançoners, a vegades una breu notícia biogràfica o vida introduïa els poemes.

Els trobadors més coneguts que conservem informació de la seua vida són Guillem de Cabestany i Guillem de Berguedà.

(Final segle XI – 1212) la seua vida inspira llegenda del cor menjat. S’hi narra la relació entre el trobador i una noble dama casada. Els amants son descoberts , pel matí maten a Guillem , i mitjançant enganys fa menjar el seu cor a l’estimada , quan s’assabenta , se suïcida.

El poema més conegut de Cabestany és ‘El dolç neguit’ (amor cortés).

(1130? – 1196?). Home bel·licós i agressiu , la seua vida va estar envoltada d’amors il·lícits , baralles i plets. Els seus poemes reflecteixen el seu caràcter ; això explica que la major part de la seua obra estiga formada per sirventesos.

El poema que més destaca es el ‘Plany per la mort d’en Ponç de Mataplana.’

En aquesta imatge està Guillem de Berguedà amb un laud,un intrument musical.