LA PLANTA INCINERADORA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS

LA INCINERADORA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS (PROFESSORAT) 1

Servei Municipal d’Educació | La Caseta - Serveis Educatius

C. Ciutadans, 3 | Tel. 972 221 866 | A/e: [email protected] | www.girona.cat/caseta

LA PLANTA INCINERADORA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS

INFORMACIÓ PER AL PROFESSORAT

DESCRIPCIÓ

La planta incineradora de residus sòlids urbans és on es cremen les escombraries que deixem en els contenidors de rebuig, tot el que no va als contenidors de recollida selectiva. Els camions porten les escombraries a la planta incineradora situada a Campdorà. Aquesta planta és propietat dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

La visita a aquesta planta de tractament de residus ens farà reflexionar sobre la problemàtica dels residus, la gran quantitat que en produïm i sobre les actituts personals que podem prendre.

L’activitat que us proposem consta d’un treball a l’aula, a realitzar en dues parts (abans i després de la visita), i la visita a la planta incineradora de residus sòlids urbans per poder veure el tractament que es fa de les escombraries que produïm a Girona.

OBJECTIUS

• Conscienciar de la problemàtica dels residus que generem.

• Reflexionar sobre els hàbits de consum actuals i cap a on evolucionen.

• Ser conscients de la responsabilitat que tenim com a ciutadans davant la problemàtica dels residus, però també de les responsabilitats de les empreses i les administracions.

• Aprendre a valorar els residus com a recursos.

• Animar a participar la ciutadania en la recollida selectiva dels residus

municipals per evitar el malbaratament dels recursos naturals.

• Conèixer el funcionament de la planta incineradora com a sistema

de tractament de la fracció no reciclable dels residus municipals




GUIÓ DE L’ACTIVITAT

Les propostes didàctiques estan ordenades en 6 fitxes per a l’alumne. Us proposem unes orientacions que poden ajudar-vos a treballar aquestes fitxes amb els alumnes.

A l’aula, abans de la visita a la incineradora.

• Realització de les fitxes 1, 2 i 3.

Fitxa 1. Quins residus produïm? Prendre consciència de la complexitat dels residus que generem diàriament.

Fitxa 2. I la muntanya va creixent. Adonar-nos de la rapidesa en què augmenta la quantitat de residus que fem i la problemàtica que això suposa.

Fitxa 3. El camí del rebuig, els residus no reciclables. Conèixer quin és el camí que segueix la fracció del rebuig i quina infrastructura es necessita.

A la incineradora de residus sòlids urbans

• Visita guiada a càrrec d’un educador o educadora.

A l’aula, després de la visita a la incineradora.

• Realització de les fitxes 4, 5 i 6.

Fitxa 4. La planta incineradora. Procés de la incineració, els productes que s’obtenen i quin destí tenen. Fitxa 5. Com funciona un abocador?. Informació sobre el funcionament d’un abocador, comparació amb la incineradora. Fitxa 6. Cada cosa té el seu lloc. Com funciona la recollida selectiva a la ciutat i la importància d’utilitzar correctament cada tipus de contenidor.

PER TREBALLAR MÉS EL TEMA

Per fer un treball més ampli sobre els residus sòlids urbans i tenir més dades, ho podeu trobar a l’apartat “Per saber-ne més”.




ORIENTACIONS PER A LA REALITZACIÓ DE LES FITXES

1. QUINS RESIDUS PRODUÏM?

RESIDUS TRACTAMENT

SÒLIDS Tots els que van als contenidors del carrer (rebuig, recollida selectiva, roba, poda i piles), els trastos vells que es deixen al carrer i els residus que es porten a la deixalleria.

El rebuig va a la incineradora o a l’abocador.

Els envasos, a la planta de triatge i després a les plantes recicladores.

La fracció orgànica i la poda, a la planta

de compostatge.

El vidre i el paper, a les plantes recicladores.

Els trastos vells, a la planta de triatge.

Els residus de la deixalleria van a les plantes de tractament corresponents.

LÍQUIDS Aigües residuals dels habitatges i aigües pluvials del carrer.

Depuradora d’aigües residuals.

GASOS Fums de cotxes, gasos d’esprais, fum de tabac, aires condicionats, fums de la llar de foc, etc.

Gasos de la incineració de residus.

Normalment no tenen tractament i

van directament a l’atmosfera.

A la incineradora hi ha filtres per

als elements tòxics derivats de l’acció

de cremar.

Com més detallada sigui la llista millor. S’ha d’intentar que surtin residus fets amb materials de tot tipus i residus tòxics que van a la deixalleria.




2. I LA MUNTANYA VA CREIXENT...

Entre l’any 1984 i 1992, la incineradora podia rebre les escombraries de 13 municipis.

A partir del 1992, arriba al seu màxim de capacitat només amb els municipis propietaris de la incineradora Girona, Salt i Sarrià de Ter, degut a un creixement considerable en la producció de residus. D’altra banda els municipis no titulars que duien els seus residus a la incineradora comencen a dur-los a l’abocador. És interessant comentar que com més alt és el nivell adquisitiu (de les persones, de la ciutat o del país) més quantitat de residus es produeixen.

Del 1991 al 2006 (15 anys) la producció de residus a la ciutat de Girona es va incrementar un 58,02%, per un augment del consum i de la població. Afortunadament, les darreres dades indiquen un canvi de tendència ja que s’ha observat que del 2006 al 2010 la producció de residus ha disminuït un 13%. Les causes les trobaríem amb l'efecte de la crisi econòmica sobretot en els darrers dos anys, i en haver deixat de fer la recollida dels polígons l’any 2007. La generació de residus per habitant i dia l’any 2010 va ser de 1,2 Kg. L’any 2005 a Girona es generaven 1,52 Kg. La mitjana de Catalunya l’any 2010 va ser d’1,53 Kg de residus per habitant i dia.

3. EL CAMÍ DEL REBUIG, ELS RESIDUS NO RECICLABLES

Amb les dades del 2010 entre els 7 camions farien 9 viatges per dur tot el rebuig a la planta de tractament. En canvi si recicléssim tot el que és reciclable tindríem que 2 viatges serien suficients per portar les 5.594 tones de residus no reciclables i, per tant, necessitarien menys camions. També es pot calcular quants camions necessiten en cada cas.

4. VISITEM LA PLANTA INCINERADORA

Seria convenient llegir-se la fitxa abans de fer la visita per poder saber en quines qüestions en què cal fixar-se o bé per resoldre-les amb l’educador o educadora que faci la visita guiada.

5. COM FUNCIONA UN ABOCADOR?

Als abocadors hi arriben molts residus que podrien haver estat seleccionats en origen i aprofitar-se com a matèria primera reciclada. Si les recollides selectives fossin eficaces l’abocador duraria molts més anys. Si s’evita que hi arribi la matèria orgànica no es generarien tants lixiviats, es disminuiria la contaminació i s’evitaria l’afluència d’animals com les rates, les guineus, els teixons, etc. i el creixement desmesurat de poblacions com les dels gavians.

Trobar un lloc on ubicar un abocador sempre és difícil. A ningú li agrada tenir un abocador al costat de casa.




6. CADA COSA AL SEU LLOC

TIPUS DE CONTENIDOR ON ELS TROBEM? QUÈ HI POT ANAR?

El blau de paper i cartró al carrer sobres i cartes, diaris i revistes, publicitat, rotlles

i oueres de cartró i capses i caixes de cartró

El groc d’envasos lleugers al carrer

envasos de productes de neteja, envasos de begudes, brics, envasos de productes higiènics, llaunes i taps metàl·lics, safates de porexpan, bosses i embolcalls i bosses de plàstic

El verd de vidre al carrer qualsevol tipus de pot o ampolla de vidre

El marró de l’orgànica al carrer

peles de fruites i verdures, ossos, espines, cloves d’ou, closques de fruits secs i marisc, paper de cuina brut de menjar, taps de suro, marro de cafè, restes d’infusions i de menjar cuinat, restes de plantes i excrements d’animals

El verd de rebuig al carrer

pols d’escombrar o d’aspirar, bolquers, compreses, burilles de cigarreta, embolcalls i plàstics bruts i tot allò no reciclable

Medicaments a la farmàcia medicaments caducats, les caixes i prospectes també

Piles a alguns supermercats, botigues i escoles

tot tipus de piles

Roba i calçat utilitzats

aparcaments dels supermercats o al carrer

roba i calçat en prou bon estat com perquè algú la pugui aprofitar

La deixalleria

Pol. Ind. Mas Xirgu

al costat dels bombers de Girona

Pol. Ind. Pla d’en Xuncla

a Sarrià de Ter

deixalleries mòbils

medicaments, piles, fluorescents i bombetes, termòmetres, radiografies, pintures i dissolvents, oli de cuina usat, oli mineral de màquines i vehicles, esprais, electrodomèstics amb CFC, mobles vells, restes de poda, etc.




Els residus més fàcilment reciclables són: la matèria orgànica, el vidre, els metalls i el paper i el cartró. En canvi els plàstics, els brics i tots els productes mixtes són més complicats de reciclar, juntament amb els productes tòxics.

PER SABER-NE MÉS Es proposen les fitxes següents: • El futur està a les nostres mans! • Reflexionem! • Encara podem fer més... • I qui ho paga tot això? Aquestes fitxes es poden utilitzar directament per treballar amb l’alumnat o bé com a informació per al professorat. En tot cas, a més de les fitxes podeu disposar d’unes orientacions per a la realització de les dues primeres fitxes. ORIENTACIONS • EL FUTUR ESTÀ A LES NOSTRES MANS!

Cada any augmenta el nombre de tones de residus que es recuperen, però encara ens queda molt camí per fer. Si ens fixem a la gràfica veiem que el percentatge dels residus que són recollits selectivament és encara baix, sobre un 37,25%. I si no haguéssim pogut dur residus a l’abocador durant el 2010, la recollida selectiva hauria hagut de ser més o menys d’un 45,98%. L’any 1992 es van començar a portar escombraries a l’abocador i des de llavors ha anat augmentant cada any. En canvi la incineradora cada vegada té menys capacitat degut a l’augment en la toxicitat i complexitat dels residus que fa que la temperatura del forn pugi molt amb menys quantitat d’escombraries.

Al 2012 es preveu que els abocadors que estan actualment en funcionament estaran plens i, per tant, clausurats. Cal evitar obrir més abocadors per les problemàtiques ambientals que suposen i per el desaprofitament dels residus reciclables que no hi haurien d’anar a parar.

Les accions que podem fer nosaltres han d’estar enfocades, primer, a reduir la producció de residus o com a mínim estabilitzar-nos i segon, a reciclar tots aquells residus que són fàcilment reciclables: la matèria orgànica, el vidre, els envasos lleugers i el paper i el cartró.




•••• REFLEXIONEM!

INCINERADORA I ABOCADOR RECOLLIDES SELECTIVES

AV

AN

TA

TG

ES

LA INCINERADORA:

Utilitza un espai reduït i pot ser a prop del lloc on es generen els residus.

Tracta qualsevol residu mentre tingui el poder calorífic suficient.

Redueix en un 75% el pes i en un 90% el volum dels residus.

La cogeneració disminueix els

costos del tractament.

L’ABOCADOR:

És un sistema amb una tecnologia senzilla.

Té un cost reduït per a l’Administració.

Un cop clausurat, la zona pot ser reutilitzada.

S’adapta a les variacions de residus produïts.

La recuperació dels materials que componen els residus representen una font d’ingressos en forma d’estalvi en l’extracció de nous recursos naturals i d’energia necessària per a la seva extracció i transformació.

Estalvi econòmic atès que disminueixen els residus que han de tractar sistemes finalistes.

Disminueix la contaminació i l’impacte ambiental que es generaria si els materials recuperats haguessin de ser extrets i produïts de nou, s’allarga el cicle de vida dels materials.

El retorn de la matèria orgànica a la terra en forma de fertilitzants manté la qualitat del sòl i evita la utilització de fertilitzants químics produïts.

INCINERADORA I ABOCADOR RECOLLIDES SELECTIVES

INC

ON

VE

NIE

NT

S

Tots dos sistemes desaprofiten totalment els recursos que representen els residus.

LA INCINERADORA:

La construcció i el manteniment de la planta és molt car.

Es generen una part de residus especials que després de ser inertitzats aniran a parar en un abocador controlat, per tant, no evita la necessitat d’abocadors.

Generen fums que poden contenir toxines.

L’ABOCADOR:

Origina un elevat impacte ambiental en les zones forestals on està ubicat.

Els lixiviats són molt contaminants i requereixen un tractament especial i car.

La gran diversitat de materials que s’hi aboquen augmenta la toxicitat dels lixiviats.

Hi ha una participació bastant baixa que podem atribuir a la falta d’inversió en campanyes de sensibilització als ciutadans amb informació suficient, clara i entenedora.

Els contenidors del carrer no estan ben adaptats al nucli urbà, en alguns llocs són poc nombrosos i no estan massa nets.

Actualment no es replantegen els sistemes de producció per rebutjar determinats articles de consum i envasos no reutilitzables i materials de difícil reciclatge.

No s’aposta per una política que afavoreixi la utilització de matèries primeres provinents del reciclatge i l’envàs retornable.

Les deixalleries de vegades no responen a les necessitats dels ciutadans: estan lluny, no totes plantegen la reutilització de materials aprofitables, etc.




EL FUTUR ESTÀ A LES NOSTRES MANS!

Les escombraries no separades selectivament, el que anomenem rebuig, es poden tractar amb la incineració o l’abocament. A Girona es va optar per la construcció d’una incineradora per la falta de terreny per ubicar-hi un abocador. Actualment, però, generem a la ciutat més residus dels que es poden cremar,

de manera que des de fa anys s’ha de portar una part de les

escombraries a un abocador d’una altra comarca.

• Comenteu la gràfica entre tot el grup.

. 1985: Inici de la recollida selectiva de vidre.

. 1992: Inici de la recollida selectiva de paper i cartró.

. 1997: Començar a funcionar la deixalleria de Girona.

. 2000: Inici de la recollida selectiva d’envasos lleugers i de la matèria orgànica només a una petita part de la ciutat.

. 2004: Inici de la recollida selectiva de la matèria orgànica a tota la ciutat.

. 2006: Inici del funcionament del servei de la primera deixalleria mòbil.

. 2008: Inici del funcionament del servei de la segona deixalleria mòbil.

• Si el 87% dels residus que generem són reciclables, per què a Girona hi ha tants residus que van a parar a la incineradora i a l’abocador?




Gràcies a les recollides selectives s’aprofiten els materials per fabricar nous objectes.

Quin tant per cent de recollida selectiva hi ha hagut a Girona l’any 2010? Si l’abocador

no hagués acceptat residus durant el 2010 quin percentatge hauríem hagut de recollir

selectivament?

. Dades del tractament dels residus al 2010: 23.243 tones a la incineradora, 3.758 a l’abocador i 16.029 tones de les recollides selectives.

• El 2012 es preveu que Girona ja no podrà dipositar els seus residus a l’abocador,

perquè els que actualment estan funcionant estaran clausurats. L’obertura de nous

abocadors és complicat perquè ningú els vol prop d’on viu, per això als ajuntaments

els costa trobar terrenys.

- Sabent que la incineradora no pot acceptar més residus, què creieu que pot passar al 2012 amb els residus que ja no es puguin dur a l’abocador?

- Quines solucions proposes per millorar aquesta situació?

NO TOTA LA RESPONSABILITAT ÉS DELS CIUTADANS

Els ciutadans i ciutadanes han de participar en la separació dels residus, així com prendre consciència de que cal comprar objectes que generin la mínima quantitat de residus.

Però les administracions han de vetllar perquè els fabricants de productes tinguin en compte criteris ecològics en la seva fabricació: dissenyar productes de llarga durada, utilitzar materials fàcilment reciclables, fer envasos retornables, etc.




REFLEXIONEM!

• Llegeix atentament el següent article de Joan Salabert

extret de la secció Perquès del consum responsable de la

revista Opcions, núm. 13:

Jo ja reciclo... però no sé ben bé perquè

Fins fa ben poc posàvem totes les escombraries en un sol cubell i les llençàvem en un sol contenidor. Ara resulta que hem de guardar i llençar per separat el vidre, el paper, la matèria orgànica, els envasos, les piles..., avisar perquè ens vinguin a buscar els trastos vells, fer ús de la deixalleria, i quan anem a comprar, amb carretó o cabàs per estalviar bosses de plàstic, hem de vigilar que els productes siguin ecològics i no estiguin gaire embolicats. Per què, tot això?

RESIDUS PER TOT ARREU

Les deixalles que fem a casa s’anomenen residus domèstics. Juntament amb les dels comerços i altres establiments formen els residus municipals (perquè se n’acaba fent càrrec l’ajuntament). A més hi ha els residus industrials, els agrícoles i ramaders, els de la construcció i els nuclears que, com sabem, mereixen una consideració a part pel fet de ser radioactius.

Els residus que poden portar problemes per al medi o per a la salut s’anomenen especials. Dintre dels residus domèstics es consideren especials piles i bateries, aparells electrònics, pintures i productes de bricolatge, pesticides, fusta tractada, fluorescents, refrigerants i productes de neteja.

El 2010 es va recuperar el 37’25% dels residus.

Els residus es poden tractar de diverses maneres, però totes tenen un cost ambiental i econòmic. Una major quantitat de residus implica més cost i més complexitat, per això el primer problema dels residus és la quantitat. A la primera gràfica es pot veure que a partir del 2003 hem aconseguit reduir-ne una mica la quantitat.

Font: Agència de Residus de Catalunya: Els Residus

de Catalunya, balanç estadístic 2009, setembre

2010. Dades referides a Catalunya. Segons el Pla

Nacional Residus Urbans, a nivell estatal el 2008

es varen generar 1,59 quilos per persona i dia.

ACONSEGUIR FER MENYS RESIDUS:

1,591,9

2,78

6,27

1,621,22

1,16

2,411,51

2,05

0,66

2,58

6,62

3,94

2,67

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1995 1998 2003 2008

Qui

los/

pero

sna

i dia

Domèstics

Industrials

De la construcció

Total




ELS RESIDUS SÓN RECURSOS

El que llencem a les escombraries són coses, en principi sense valor, de les que ens volem

desprendre. De totes maneres, a voltes ens aturem a mirar un objecte destinat a ser residu i

pensem: “això es podria aprofitar”. És cert que els residus són recursos valuosos?

La segona gràfica mostra de què estan fets els residus

municipals. Com es pot veure, els residus són efectivament

recursos en la seva major part: la matèria orgànica, el paper i

cartró, el vidre i els metalls es poden fer servir de nou com a

matèria primera. La major part dels plàstics també es poden

reciclar, però el plàstic reciclat no té les qualitats pròpies del

plàstic “original” i no es pot destinar als mateixos usos; per això

es pot dir que és menys reciclable. També es poden reciclar

parcialment la fusta i els brics (se n’aprofita el cartró). És a dir,

de la brossa domèstica se’n pot aprofitar quasi tot. Una altra cosa és que es faci.

QUÈ SE’N FA, DELS RESIDUS MUNICIPALS?

A hores d’ara, la major part de les deixalles domèstiques van a parar a un abocador o a una

incineradora. L’any 2010 només s’ha recuperat el 37’25% dels residus, cosa que no deixa de

ser tot un avenç: a finals dels anys 90 tot just estàvem al 4%.

Els abocadors són com grans reactors químics: les deixalles que s’hi amunteguen es van

podrint de manera que es generen sucs (els lixiviats) que es poden escórrer cap al sòl i

n’emanen gasos amb alts nivells de contaminants. És per això que per abocar residus s’exigeix

que se’n redueixi la capacitat reactiva i contaminant; es pot aconseguir recollint selectivament

la brossa orgànica per evitar abocar-la o tractant prèviament les deixalles per procediments

mecànics i biològics.

Les incineradores redueixen el volum dels residus i en redueixen també la capacitat reactiva,

però a canvi concentren la càrrega contaminant en les cendres i els gasos. Necessiten uns bon

filtres de partícules per reduir la dispersió al medi de metalls pesants, dioxines i furans i un

abocador de residus especials per dipositar-hi les cendres.

Amb aquests tractaments, doncs, contaminem i desaprofitem recursos.

Font: Elaboració pròpia a

partir de l’estudi de

composició dels residus

municipals de la província

de Barcelona, Ministeri de

Medi Ambient, 1998.

QUÈ HI HA ALS RESIDUS

MUNICIPALS:PERCENTATGE EN PES

Matèria orgànica 36,3%

Plàstics 16,5%

Paper i cartró 21,9%

Vidre 8,2%

Metalls 4,7%

Tèxtils 4,1%

Brics i compostos cel·lulòsics 2,6%

Fusta 0,8%

Especials 0,8%

Altres 4,1%




QUÈ SE N’HAURIA DE FER?

Es diu, i les lleis ja ho recolzen, que el que s’ha de fer amb els residus és, primer, reduir-ne la quantitat i la perillositat, segon recuperar-los per reutilitzar-los o reciclar el que es pugui i, tercer, fer un tractament adequat de la resta. Aquesta jerarquia general, però, té matisos per cada tipus de residu.

Així, en el cas dels residus orgànics reciclar és més important que reduir. El reciclatge contribueix a desactivar la reactivitat dels abocadors i permet obtenir compost, un producte molt valuós per a l’agricultura, i en canvi que se’n faci molta quantitat no porta cap problemàtica especial. També, reduir pot ser més important en el cas del paper (els arbres són un recurs renovable però sobreexplotat) i els metalls (no renovables) que en el del vidre (s’obté a partir de sorra, que es considera inexhaurible a escala humana).

Per aquests materials totalment reciclables és fonamental la recuperació per tal de minimitzar l’ús de matèries primeres verges i perquè obtenir-los a partir de matèria reciclada consumeix molta menys energia.

Els casos en què la reducció és més crucial són els residus especials, és clar, els brics (estan fets de plàstic, alumini i cartró i només se’n recupera aquest últim) i els plàstics. Com hem vist, el plàstic reciclat no té la qualitat del verge, de manera que per molt que en reciclem continuem necessitant matèria primera verge. Aquesta matèria primera resulta ser el petroli, un recurs que, a més de tenir associades diverses i greus problemàtiques mediambientals i socials, s’està exhaurint. En el decurs de les properes dècades hem d’estar pendents de per quina mena de nous o vells materials seran substituïts els plàstics.

Per tot això, alguns principis que haurien de regir les polítiques de residus són:

No posar tant esforç en recuperar el plàstic i els brics com en reduir-ne l’ús.

Potenciar la recollida selectiva de la matèria orgànica per tal de compostar-la.

Maximitzar la recuperació dels materials totalment reciclables, ja sigui mitjançant la recollida selectiva o, en el cas dels envasos, mitjançant el retorn a la botiga.

Propiciar una disminució de la presència de substàncies nocives en els objectes en general.

ELS ENVASOS D’UN SOL ÚS

Les formes de producció i distribució de productes que s’han anat imposant els darrers anys han provocat que els envasos viatgin llargues distàncies, cosa que en dificulta el retorn i potencia els envasos d’un sol ús i de materials lleugers. Aquesta estratègia de distribució es va dissenyar en un moment en què la gestió dels residus d’envasos no era responsabilitat dels que els posaven en circulació sinó dels ajuntaments, cosa que va constituir una mena de “subvenció pública” a la generació de residus i va propiciar que els envasos i embalatges hagin arribat a ser majoritaris entre els residus domèstics. També han estat la principal causa de l’increment de cost de la recollida i del tractament dels residus municipals.




• Feu una llista dels avantatges i els inconvenients de cada

sistema.

ABOCADOR I INCINERADORA RECOLLIDES SELECTIVES

AV

AN

TA

TG

ES

INC

ON

VE

NIE

NT

S




ENCARA HI PODEM FER MÉS…

Gestionar la gran quantitat d’escombraries que es generen a la ciutat té molts costos ambientals i econòmics. Canviant algunes de les nostres actituds i hàbits es podria disminuir considerablement la producció de residus.

QUÈ HI PUC FER JO?

- A l’hora d’anar a comprar fer menys residus: no comprant objectes de poca qualitat, ni articles d’un sol ús, tampoc objectes que sé que no utilitzaré, ni coses massa embolicades; comprant materials totalment reciclables en comptes de plàstics i brics que són difícils de reciclar; anant a comprar amb el cistell, bosses de roba o un carro de la compra per evitar utilitzar bosses de plàstic.

- Abans de llençar qualsevol objecte, pensar si pot ser útil per un altre ús o per una altra persona (porta’ls als mercats d’intercanvi o ofereix-los en la deixalleria virtual). El paper escrit per una cara pot ser útil per escriure notes, les bosses de plàstic poden servir per posar les escombraries, les sabates o la roba les poden utilitzar altres persones, els llibres que no necessito es poden portar a la biblioteca del barri, les joguines que no utilitzo es poden portar a un mercat d’intercanvi...

- Col·laborar en la recollida selectiva de totes les fraccions de residus separant-los i dipositant-los als contenidors del carrer i a la deixalleria.

- Fer compost amb les restes orgàniques de les escombraries, en un tros de la terrassa, al jardí o a l’hort.

- Evitar comprar productes tòxics i contaminants o utilitzar-los amb mesura. Evitar esprais, productes de neteja corrosius, substituir les piles normals per les recarregables, utilitzar productes de línia ecològica…

- Comprar electrodomèstics de baix consum d’energia i aigua.

- Difondre aquests consells entre els amics i la família!

• Per acabar, creus que un producte és de millor qualitat si està més embolicat?

La reducció dels residus està a les mans dels ciutadans, ja que ara mateix les empreses tendeixen cada cop més a augmentar els embalatges i els materials d’usar i llençar. L’Administració més tard o més d’hora haurà de prendre-hi partit.




I QUI HO PAGA TOT AIXÒ?

La recollida de les escombraries és imprescindible en qualsevol població. Entre tots els ciutadans i ciutadanes es paguen els costos que ocasiona la recollida dels residus. A tots els habitatges es generen residus, per això paguem la taxa d’escombraries, que a Girona ens arriba amb el rebut de l’aigua.

LA PLANTA INCINERADORA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS

Documents

Transcript of LA PLANTA INCINERADORA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS