8/13/2019 La plaga, el ratol i el paracaigudes.

1/3

La plaga, el ratol i el paracaigudes.

A principis de desembre, llegia que shabombardejat lilla micronsia de Guamamb 2.000 ratolins enverinats per acombatre la plaga de serps arbriesmarrons (Boiga irregularis)1. s quasi

segur que els ofidis arribaren all amblarmament de la guerra contra el Jap(1942-1945) que els EUA recuperarende Nova Guinea i les illes melansiesdon sn originries les serps, i queportaren cap a la seua possessicolonial, guanyada el 1898 del cadverimperial espanyol.

Lluny de senglars (Sus scrofa) i varans(Varanus indicus) que les depreden, isense cap altre perill que lespciehumana, poblaren tota lillaen molt poc

temps i amb densitats molt grans. Albosc, han fet estralls entre les espciesautctones de mussaranyes i daus,provocant la desaparici de moltes. El

que les ha condemnat, per, sn els greus desperfectes que generen a les installacions elctriquesque aprofiten com a amagatalls i caus de cria. Lilla, una mica ms xicoteta que Eivissa, t 160.000persones habitants, s una important basemilitar nord-americana i un hub logstic delPacfic occidental, amb un trnsit continu demercaderies.

Aix, la serp arbria marr de Guam sha

convertit en un model despcie invasora. sdactivitat nocturna i, durant el dia, samaga aqualsevol espai que puga trobar, i troba moltsals ports i aeroports de Guam, entre les caixes icontenidors que esperen per a ser carregats alsavions i vaixells. Pot passar mesos sensemenjar, pot esperar que la crrega arribe al seudest. Sembla que ja hi ha una poblaciestablerta a Saipan, lilla de les Marianes mspropera a Guam, i tamb shan trobatexemplars a Tinian i Rota. Han viatjat fins aOkinawa, fins a les illes principals del Jap, fins

a les Wake i fins a Hawaii; fins a Diego Garcia alndic, fins a Alaska i Texas, fins a les basesmilitars nord-americanes a Espanya2

Les han declarat la guerra3. Parlen, fins i tot,del perill de ver amb el que immobilitzen lesseues preses i que inoculen a mossegades

1Cubadebate, 03/12/2013,EEUU lanza en paracadas a 2.000 ratones en la isla de Guam para controlar serpientes,http://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-para-controlar-serpientes/2COLVIN, Bruce A.; FALL, Michael W.; FITZGERALD, Lee A.; LOOPE, Lloyd L.,Review of Brown Treesnake Problems

and Control Programs. Report of Observations and Recommendations, Oficina dAssumptes Insulars del DepartamentdInterior dels EUA Comit de Control de la Serp Arbria Marr, mar de 2005. Introducci, p. 1-3,http://www.fort.usgs.gov/resources/education/bts/resources/pdf/Colvin2005BrownTreesnakeReviewPanelReport.pdf3United States Department of Agriculture (USDA), National Agricultural Library, National Invasive Species InformationCenter,Brown Tree Snake,http://www.invasivespeciesinfo.gov/animals/bts.shtml#cit

rea de distribuci natural de laBoiga irregularis.

Boiga irregulariscapturada a Guam.

http://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-para-controlar-serpientes/http://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-para-controlar-serpientes/http://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-para-controlar-serpientes/http://www.fort.usgs.gov/resources/education/bts/resources/pdf/Colvin2005BrownTreesnakeReviewPanelReport.pdfhttp://www.fort.usgs.gov/resources/education/bts/resources/pdf/Colvin2005BrownTreesnakeReviewPanelReport.pdfhttp://www.invasivespeciesinfo.gov/animals/bts.shtml#cithttp://www.invasivespeciesinfo.gov/animals/bts.shtml#cithttp://www.invasivespeciesinfo.gov/animals/bts.shtml#cithttp://www.invasivespeciesinfo.gov/animals/bts.shtml#cithttp://www.fort.usgs.gov/resources/education/bts/resources/pdf/Colvin2005BrownTreesnakeReviewPanelReport.pdfhttp://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-para-controlar-serpientes/http://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-para-controlar-serpientes/

8/13/2019 La plaga, el ratol i el paracaigudes.

2/3

mentre es defensen amb ferocitat dels gossos entrenats per a que els cacen, o dels ssers humansque les empaiten. Eixe ver no pot matar un sser hum adult, per pot ser perills pels xicotets.

Havien pensat en introduir espcies depredadores a Guam, com la serp negra de ventre vermell(Pseudechis porphyriacus, originria de lest dAustrlia) o el gripau gegant (Bufo marinus,dAmrica central i del sud). Afortunadament saprengu de tants errors, perqu aquestes espciessn depredadores generalistes i, segurament, shaurien afegit a la destrucci de les espcies

autctones. Precisament, el gripau gegant s una de les espcies invasores a lest dAustrlia, onfou introdut per a depredar lescarabat de la canya (Dermolepida albohirtum) un insecte autctonque es convert en un problema per a les plantacions humanes de canya de sucre.

La soluci que han trobat s bombardejar els boscos amb cadvers de ratol enverinats ambparacetamol. Diuen que s la millor arma, perqu la dosi de 80mg que mata les serps abans de 72hores no s nociva per a la resta despcies que es podrien menjar els ratolins. Diuen que els porcso els gossos shaurien de menjar 500 ratolins per a rebre una dosi letal.

El perill s per als llangardaixos i iguanes locals, que tamb pugen als arbres, per diuen que, comno pugen a menjar, el sistema dinoculaci del ver s segur. El que fan s llanar els cadvers deratol enganxats a un embolcall de cartr i paper de seda que, aprofitant el pes de lanimal, sacabadesplegant com un rudimentari paracaigudes que el deposita suaument a les copes dels arbres, on

queda enredat. Les serps, que si que pugen a caar a la coberta del bosc, cauen en la trampa4

.Si el sistema topa amb linconvenient que, una vegada a dalt dels arbres, els llangardaixos i lesiguanes decideixen no renunciar al menjar fcil, no ens ho diran. Dac molts anys, quan els 8milions de dlars amb els que han dotat aquest programa i quan tots els pressupostos daltresprojectes ja formen part del passat, ens parlarien de la necessitat de recuperar les poblacions dellangardaixos i iguanes exterminades.

Segurament, la serp arbria marr ja shaur recuperat del colp rebut a base de paracetamol, ihaur tornat a ocupar el terreny perdut a Guam a partir dindividus especialment resistents.Probablement, desenes de milers de ratolins hauran mort per a inocular nous verins, novesversions desenvolupades al laboratori i provades amb milers de vctimes ms. I la serp shaurrecuperat, una i altra vegada. Segurament, ser una nova versi del cas dels conills a Austrlia5, la

major expansi de mamfers coneguda fins ara i que sembla el modelms clar de la estupidesahumana, globalitzada pels 5 continents a partir de la mixomatosi.

---

Mhavia cregut que les serps noms mengenpreses vives, que han de captar la seua calorcorporal a travs dels rgans detectorsdinfrarojos que tenen a sota del nas. Que novolen menjar res que estiga mort, i que peraix la gent aficionada a tancar-les dinsduna pres de vidre es veu obligada aconvertir aquests espais en un xicotet circ

rom on sacrifiquen ratolins que morenlentament, sense cap possibilitat descapar,ofegats per les serps que senrosquen al seuxicotet cos i els trenquen tots els ossos.Mentre aix passa, aquesta gent aficionadamostra all del cicle de la vida als seus fills ifilles, com si tingueren a sota del nas unsrgans semblants als de les serps que, en llocde detectar infrarojos, sexcitaren amb lamorbositat.

Resulta que no s aix, com ens mostren la

4Kuam News, 02/12/2013,Dead mice being dropped from the sky to combat snakes.

http://www.kuam.com/story/24108238/2013/12/02/dead-mice-being-dropped-from-the-sky-to-combat-snakes5Animalisme CAT, 04/01/2011,Responsabilitat,http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/responsabilitat_04.html

Cria de pit greument ferida per un ratol famolenc iestressat. La serp no volia menjar, i la deixaren tota la nitamb el ratol al terrari.

http://www.kuam.com/story/24108238/2013/12/02/dead-mice-being-dropped-from-the-sky-to-combat-snakeshttp://www.kuam.com/story/24108238/2013/12/02/dead-mice-being-dropped-from-the-sky-to-combat-snakeshttp://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/responsabilitat_04.htmlhttp://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/responsabilitat_04.htmlhttp://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/responsabilitat_04.htmlhttp://www.kuam.com/story/24108238/2013/12/02/dead-mice-being-dropped-from-the-sky-to-combat-snakes

8/13/2019 La plaga, el ratol i el paracaigudes.

3/3

gent experta que vol matar serps a Guam amb sinistres fruits que pengen dels arbres. Les serpsutilitzen aquests rgans sensorials, per no s el seu nic recurs per a trobar menjar. Tamb es potveure a les pgines amb consells per a alimentar les serps en captiveri6, on queda clar que lespreses mortes sn la millor opci per a evitar que les predadores es convertisquen en vctimes.

Aquests textos sn molt clars:Els ratolins o les rates vives estan lluitant literalment per les seuesvides front a les serps. Per tant, no ens ha destranyar que arriben a fer mal a les nostres

mascotes. () La majoria de les persones tenen la impressi que les serps sn animalssanguinaris que manquen de pietat. s fals: les serps noms cacen quan tenen fam i nomsmosseguen quan es senten amenaades. ()Si la serp no t gana, el ms segur s que no ataqueel ratol i els papers sinvertiran.

I ens expliquen com matar els ratolins, que es conserven al congelador. Com sempre, adornen elfet i li diuen sacrificar amb respecte per les preses. El mtode s el mateix que expliquen lespersones veterinries que han fet vivisecci a la universitat. Agafen la vctima, tan frgil i confiadaque es deixa fer sense oferir cap resistncia. Sobre una taula, li pressionen fortament el bescollamb un llapis, lagafen per la base de la cua i estiren amb violncia per atrencar-li el coll.

Tamb ens expliquem que qui empresona serps hauria de criar les seues prpies vctimes. Es

tracta devitar els pobres animals que pateixen a les tendes de mascotes, mal alimentats i malnodrits. Si han de recrrer a ells, els haurien de comprar una setmana abans de matar-los i, aix,poder alimentar-los durant eixe temps. Altre avantatge de criar les vctimes s que es podentindre de totes les edats, i es pot disposar de les cries de ratol per a alimentar les de serp.

Les possibilitats que les serps rebutgen els ratolins i shagen de llanar sn moltes. Hi ha gent queels descongela al bany maria per no esperar el temps que requereix la descongelaci a temperaturaambient. Aix pot provocar que es calfen massa i, aleshores, poden esclatar mentre la serp elsestreny. Si les serps es manipulen durant els 2 o 3 dies segents a lalimentaci es pot provocar queels regurgiten, el que provoca greus transtorns a lanimal. Senzillament, poden els rebutjar i, quanaix passa, no es poden tornar a guardar, shande llanar.

Les espcies ms comunes de les que es venen com a mascotes mengenun o dos ratolins cada 7 o8 dies, entre 45 i 90 vctimes a lany.

---

Milers de vctimes, des de Guam als terraris que serveixen dentreteniment a algunes persones,passant per les massacres dels laboratoris. Caadores i presses, totes vctimes de lespcie queocupa tots les terres del planeta i expulsa les altres de la seua llar. Vctimes de lespcie que no tcap consideraci per elles, que les converteix en les seues propietats i les mata, fins i tot, com aentreteniment per a passar lestona.

Vctimes de lespcie que diu quines sn autctones i quines invasores, i que dissenya programesde milions de dlars per a exterminar serps amb ratolins enverinats.

6www.ophidia.es,Ambrosi, Gef, Consells bsics per a alimentar les serps (article en castell)

http://www.ophidia.es/tipsalimentacion.htm

http://www.ophidia.es/http://www.ophidia.es/http://www.ophidia.es/http://www.ophidia.es/tipsalimentacion.htmhttp://www.ophidia.es/tipsalimentacion.htmhttp://www.ophidia.es/tipsalimentacion.htmhttp://www.ophidia.es/