LA PINTURA DEL S. XX

Claudia MorenoJordi Borràs

Marta NoguéEsther Bachs

LA PINTURA DEL SEGLE XX

L'ABSTRACCIÓ

L'Art abstracte,no imita ni representa directament la realitat exterior, es basa en la idea que el color i la forma tenen un valor artístic. 

                   FAUVISME

• La pintura fauvista es va basar en l’exaltació del color com element principal de la pintura. • La perspectiva geomètrica i la definició dels volums pel clarobscur es deixen de costat.• El fauvisme no tradueix un sentiment dramàtic ni fortes tensions espirituals, sinó tan sols una sensualitat vibrant.• El paisatge i el retrat foren els temes favorits d’aquest grup.

L'EXPRESIONISME ALEMANY

Aquest és un moviment artístic desenvolupat a Alemanya,a l'any 1905-1930.Els expressionistes s'inspiren en una larga tradició artísica. Els artistes pretenien evidenciar les emocions mitjançant la deformació, l'exageració i la utilització de colors intensos.                   

El Crit/E.Munch

FUTURISME• El futurisme, arrelat a Milà, refusa l’art dels museus i la tradició del passat, establint una defensa intransigent de la modernitat, que identificava amb les senyals espectaculars de la moderna societat industrial, exaltant el progrés, la màquina, el dinamisme, l’energia i la  violència.  • Partint de les premisses tècniques del divisionisme, els futuristes tracten d’expressar l’acció veloç d’homes i cavalls, la cursa del tren i de l’automòbil, la construcció dels barris obrers a la perifèria de la ciutat, intentant retenir imatges fugaces que passen davant la vista amb una rapidesa de vertigen.

       Dinamisme d'un ciclista/ Milà

                 

  

CUBISMEAl mateix temps que a Alemanya es desenvolupava l’expressionisme, a França un artista estava causant furor amb un llenguatge pictòric totalment nou. Havia representcions joves nues d’una forma tallant i tosca: Les senyoretes d’Avignon.El nom de  l’artista: Pablo Picasso. El 1907 el quadre provocà consternació inclús entre els artistes avantguardistes a causa de la descomposició i de  l’emmascarament de les cares de les dones. A partir de la fragmentació que es va veure por primera vegada en aquesta obra, Picasso desenvolupà en els anys següents, amb el seu amic Georges Braque, un estil propi: el cubisme.

                   DADAISMEEl dadaisme és un moviment literari i artístic que sorgeix a Zuric el 1915, en plena Guerra Mundial. La nova situació social originada per l’esclat de la guerra provocà la fugida d’artistes i intel·lectuals cap a estats com Suïssa. El 1915, un grup internacional d’artistes es reunia en el Cabaret Voltaire de Zuric i escandalitzaven i irritaven al públic amb concerts bruitistes, recitals de poesia, lectura de textos absurds, actors vestits amb disfresses dissenyades amb objectes de la vida quotidiana. Els artistes volien, tal i com recorda Arp, “protestar contra la ignorància i la vanitat de l’home” amb treballs que duien despietadament a l’absurd tots els valors vigents fins el moment i que no tenien absolutament res que veure amb el que comunament s’entenia per art.

SURREALISMECaracterístiques • El surrealisme tractava d’eliminar la intervenció reguladora de la raó durant el procediment pictòric, és a dir, el que es coneix com automatisme psíquic, en el que els pintors deixen influir amb tota llibertat llurs pensaments i llur forma de pintar. Aquest procés de creació no dirigit per la consciència els hi va semblar un camí vàlid per transportar les imatges de les profunditats de  l’inconscient sobre el llenç, sense cap mena de filtres. • S’improvisaven dibuixos, formes i colors sense cap voluntat conscient o es deixava que els propis materials caiguts  a l’atzar sobre una superfície crearen formes inusitades. • Altres pintors preferien l’associació lliure d’imatges, que extreien de llurs propis somnis o de llur imaginació

  L'EXPRESIONISME ABSTRACTEDegut a la reorganització política i econòmica del món que es produí a ran de la Segona Guerra Mundial, durant la postguerra va haver un desplaçament de la capitalitat artística, que deixà de centrar-se a París, o de manera general a Europa, per donar als EUA un protagonisme que es manifestà amb l’aparició de la primera avantguarda americana: l’expressionisme abstracte.El nazisme i la guerra desencadenaren una emigració d’importants artistes europeus Als EUA, especialment a Nova York: els grans mestres de la Bauhaus, el bloc surrealista quasi al complet, a més de figures com Mondrian, Léger o Chagall entre d’altres. Nova York acabà convertint-se en una gran capital artística.

                     POP-ARTEls artistes pop recuperen, front als expressionistes abstractes, el món material, elevant els objectes banals de la vida quotidiana a la categoria d’obres d’art. El públic es va sentir veritablement alliberat amb els quadres que ara representaven un món conegut i comprensible. Ja ningú havia de sentir por davant l’art; no calia  coneixements previs, ni especials. El que ara es podia veure el coneixia i reconeixia tot el món. Per això no és res d’estrany que aquest art gaudís d’una gran admiració, sobretot entre la gent jove. L’art es presentava com una cosa fresca que ja no respirava el florit ambient dels museus.

EL MINIMALISMEEl propòsit del minimalisme és eliminar de l’obra artística tot l’aliè a la obra en si mateixa, a l’expressió personal de l’artista i a l’espectador, a qui no tracta d’interessar amb "missatges” de cap mena. L’obra es presenta com quelcom inexpressiu, simple, irrellevant i  neutre. Tan sols s’accentuen en ell els valors intrínsecs: el material, el perfecte acabat, la puresa de colors i formes.

           Derreres TendènciesA partir dels anys 70, hi ha un grup d’artistes que, malgrat la multitud de tendències i moviments distints, s’han mantingut fidels a la pintura figurativa. Entre ells, cal destacar a Francis Bacon, Georg Baselitz i A.R. Penck. Tots ells desenvolupen un llenguatge personal i fortament individual.Ja no existeixen  límits: la pintura abstracta es desenvolupa amb els mateixos drets que la figurativa, l’art informalista, l’hiperrealisme, el land art, el body art, l’art per ordinador, el vídeo art, les instal·lacions i un llarg etcètera