LA PARELLA OBERTA

Albert Aguilar

Definició de parella oberta

És una relació estable entre dues persones en que és dóna exclusivitat afectiva, però no sexual.Es poden tenir relacions sexuals secundàries.

Situació actual del model “parella oberta”

Estudi de la Universitat de San Francisco

Per desenvolupar-lo s’ha seguit a 556 parelles gais i lesbianes de l’àrea metropolitana de San Francisco durant tres anys.

En aquest estudi s’afirma que la parella oberta és un model de relació freqüent entre gais i lesbianes.

Mostra que un 50% s’ajustava a un model de parella oberta.

L’estudi troba que la satisfacció de la parella oberta es correlaciona amb el grau de transparència i de respecte a les regles de joc establertes.

A més, aquestes parelles es mostren convençudes de que a la llarga aquest model afavoreix la seva continuïtat i estabilitat.

Tot i això, aquest estudi no ha trobat diferències significatives en el grau de satisfacció entre les parelles del mateix sexe obertes i les estrictament monògames.

Però què és una relació de parella?

Carac terístiques d’una relació de parella Vincle afectiu (en exclusivitat) Sexualitat (exclusiva o no) Pactes consensuats entre la parella per a l’estabilitat.

Pulsions del ser humà que incideixen en una relació de parella

Tendència natural a sentir-nos atrets per altres (atracció per la novetat sexual)

Tendència a l’exclusivitat o sentiment de possessió. A pensar que la meva parella només és meva.

Aquestes pulsions o necessitats són incompatibles en una relació basada en la igualtat: satisfer-ne una implica entrar en conflicte amb l’altra.

La cultura ens marca el tipus de relació que hem de tenir.

S’ha d’aclarir que… Aquestes pulsions o necessitats del ser

humà no incideixen de la mateixa manera en tots els individus (diferències individuals).

Tampoc s’experimenten igual en tot el procés d’una relació.

EVOLUCIÓ D’UNA RELACIÓ DE PARELLA: DE LA PASSIÓ A L’AFECTE

Primer hi ha enamorament, però la passió de l’enamorament s’apaga.

Si l’amor madura es transforma en una relació profunda d’afecte.

Tenint en compte aquestes pulsions…

El model de parella tancada s’ajusta plenament a la necessitat d’exclusivitat, tan afectiva com sexual, però desatén la necessitat de novetat sexual.

Així, els membres de la parella tancada han de lluitar contra l’impuls de novetat sexual.

Un sector d’aquest tipus de parella cau en l’engany quan necessita satisfer aquesta tendència.

En canvi, el model de parella oberta assumeix la necessitat de novetat sexual i parcialment la d’exclusivitat: cumpleix l’exclusivitat afectiva, però no la sexual (que -com hem dit- és incompatible amb la pulsió de novetat sexual en una situació d’igualtat).

Així, qui estar en parella oberta ha de lluitar contra el sentiment d’exclusivitat sexual.

També ha de sopreposar-se a la influència de la nostra cultura que postula el model tancat per a les relacions de parella.

La fidelitat: pilar de la parella tancada

La fidelitat és un concepte social. La nostra cultura ens ensenya que la

fidelitat és un element important perque les relacions funcionin (queda palès en el ritus religiós i laic de casament).

Però hi ha cultures en que les relacions de parella no exigeixen la fidelitat total dels seus membres.

De fet, l’adulteri i la infidelitat sempre han existit. I no solament entre els humans, sinó també en diverses espècies animals.

S’és infidel en parella oberta?

Tot i que en la nostra cultura es podria interpretar que sí, si parlem amb rigor no existeix infidelitat en aquest model de parella.

Per què? Perque en base a un pacte consensuat entre els dos membres de la parella, accedeixen a mantenir relacions sexuals secundàries amb altres persones, no existint engany.

La parella tancada és més estable?

Una relació basada en la fidelitat no garantitza que la parella funcioni.

“En parelles de llarga durada és rar que no hi hagi algun pensament, sentiment o acció cap a una tercera persona” diu la sexòloga Larrazábal.

Segons un estudi de Match.com, el 41% dels espanyols confessa haver sigut infidel. A Espanya per cada quatre nous matrimonis, tres es trenquen.

I la parella oberta?

Estar en parella oberta tampoc garantitza un major èxit ni major longevitat de la relació.

“La parella oberta va ser un model que va començar a emergir els seixanta, en plena ebullició de l’amor lliure, però no ha acabat de fraguar” diu Miren Larrazábal. Sobre la manca de consolidació de la parella oberta, Iborra, autora de Sexmentiras, apunta: “Hem sigut educats per creure en un tipus de parella determinat i tancat, i és difícil canviar”.

“La clau perque una parella oberta duri és que es negociïn bé els límits, tot i que sol ser difícil de mantenir en el temps. Conflictes, gelosia i rivalitat són comuns” afirma la sexòloga Larrazábal.

Conclusió

Les necessitats o pulsions de “novetat sexual” i “exclusivitat” que pot experimentar a l’hora el ser humà són contradictòries: voler satisfer la “novetat sexual” pot implicar a la vegada no admetre que la satisfagui l’altre membre de la parella; la qual cosa posa de manifest que les relacions amoroses s’han de construir sobre un conflicte de base.

Així doncs, no és d’estranyar que els models de parella coneguts (tancat i obert) no acabin de reeixir: per l’adulteri, la gelosia, la rivalitat.

Propostes

La sexòloga Larrazábal aposta per el living apart together que consisteix en:

Cadascú a casa seva i amb la seva vida, però amb una relació amb una altra persona.

Una altra opció ens la dóna la teoria evolucionista “Monogàmia en sèrie”, que diu:

Per condicionants biològics i psicològics l’ésser humà tendeix a la “monogàmia en sèrie”, però no a l’exclusivitat sexual “per a tota la vida”.

Estem preparats per relacions monògames, però de duració limitada: després de tancar un vincle, més endavant n’iniciaríem un altre.