LA PANTALLA GLOBAL

1. La proliferació de pantalles

• El segle xx va inventar un dispositiu d’imatge radicalment inèdit i modern: la pantalla.

• Tot comença cap al 1900, per la pantalla gran del cinema, a la qual s’afegeix, a partir dels anys cinquanta, la pantalla petita de la televisió, i després, a partir dels anys vuitanta, la pantalla de l’ordinador, de seguida, portàtil, lleugera, personal, i que s’amplifica a través de tot un seguit de pantalles diferents: les d’Internet i del món web, dels telèfons mòbils i les consoles de videojocs, del diagnòstic per la imatge i el GPS, dels aparells fotogràfics i les càmeres digitals, dels smartphones i les tauletes digitals.

• En menys de mig segle s’ha passat de:– la pantalla espectacle la pantalla comunicació– de la pantalla única tot pantalla.

• De la pantalla de cinema:• La pantalla tothora i a tot arreu: a les botigues i als

aeroports, als restaurants i als bars, al metro, als cotxes i als avions, a l’oficina i a la butxaca;

• la pantalla de qualsevol mida: pantalla plana, pantalla completa i minipantalla mòbil;

• la pantalla sempre a sobre, arreu on es va; • la pantalla per fer-ho tot i per veure-ho tot. • la pantalla omnipresent i multiforme, planetària i

multimediàtica.

• La proliferació física de les pantalles ha canviat d’una manera radical l’existència i la feina dels homes?

• S’ha generat un nou llenguatge?

• una nova percepció de les coses?

• un nou consum?

• una nova cultura?

http://www.youtube.com/watch?v=0VOTSal4ZEo&feature=fvst

• Aquesta cultura és més omnipotent en la mesura que és mundial.

• les pel·lícules, la televisió, i ara ja sobretot Internet i les xarxes socials instruments més eficaços de la mundialització.

• Creen una consciència planetària, una cultura del temps real, del temps mundial.

Etapes:

• Fascinació per les imatges moviment, llum, joc de les formes, enquadraments, moviments de la càmera, efectes visuals, primers plans…

• Televisió familiaritat. Entra a casa el món. Pot ser en directe.

• Les cadenes que es multipliquen Zàping. Competència. Audiències.

• Privatització de la pantalla.

• De la projecció en una sala fosca (cinema) executa un tall net entre l’espectacle i la realitat. Silenci.

• TV es mira a casa, la llum, familiaritat, decorat quotidià. Comentaris, converses. No hi ha desconnexió.

• L’ordinador domèstic immediatesa, la interactivitat, tot a l’abast d’un clic. Intimitat.

• Treballar i jugar a la pantalla, comunicar-se, informar-se …

TELEVISIÓ

• La televisió ("Tele-", en grec "lluny" i "-visió" en llatí "visió" "veure" o "vista"), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

• El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.

• La transmissió de valors és una funció subtil, tot i que important, dels medis. (funció de socialització). Es refereix a la forma en que un individu arriba a adoptar la conducta i els valors d’un grup.

1. Presenta conductes que poden imitar-se.

2. Proporciona imatges que poden provocar determinades accions.

3. És el medi pel que els subjectes es familiaritzen amb els valors de la

societat de l’oci i consum.

4. El medi televisiu és d’una gran rapidesa, és per això que impedeix

una bona tasca de crítica i discerniment dels

missatges.

Ajuda a la formació d’imatges

estereotipades respecte de professions, grups

ètnics, religiosos o polítics.