GENER 2012 Núm. 351 Preu 2,50PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

Artesa s’omple de Nadal

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Artesa s’omple de Nadal

Gira la roda del temps i l’etern Nadal tornaa les nostres vides. Artesa trenca la sevamonotonia hivernal i un nombre importantd’activitats, principalment infantils, omplenles hores mentre la boira i el fred són fi-dels a la cita anual.

Fotos: Josep M. Espinal i Marta Serret

31

15

42

la Palanca 3

7

36

24

40

17

39

37

44

29

32

18

27

1334

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALAny nou, Palanca nova

NOTICIARI

LA NOGUERAPARTITS POLÍTICSEls artesencs fan Artesa

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMALes entitats opinen sobre temes de salut

PARLEN LES ENTITATSVeïns de Baldomar al castell de LlordàPoema de NadalSexualitat i afectivitat en els adolescentsLa Penya del Barça tanca un 2011 molt actiu

TEMA DEL MESArtesa s’omple de Nadal

VIDA SOCIALDES DEL MIRADOR DEL MontsecL’alter ego del Kubala

ESPORTSL’olimpíada Rossi Delight reuneix 64 jovesArtesa corre la primera Sant Silvestre

CARTES A LA REDACCIÓMés que una feina

LA PÀGINA DE L’INSTITUTDistinció al mural de la Marató de 1r d’ESO AUna joguina, una il·lusió

FILATÈLIALa Filatèlia, una gran desconeguda

OPINIÓLa Palanca ha fet 30 anys

DE COLLITA PRÒPIAMea culpa!

PEL FORAT DEL PANYLa felicitat

PROGRAMA D’ACTES DE CARNAVAL

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR

DÈRIA GASTRONÒMICALes coques de Cal Solé

IMATGES D’AHIRCarnaval, Quaresma i butlles. 1959

35

45

46

4 la Palanca

L’AGENDA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

DESEMBRE

PENDENT DE PUBLICAR

Municipi d’Artesa de Segre

Defuncions:19 d’octubre: Hermesinda Tomàs i Esinal (74 anys),natural de Tudela de Segre

DESEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 6: Nika Mihu, filla de Sergiu i d’Irinadia 12: Salah Eddine, fill de Mohammed i de Khadijadia 30: Martí Galceran i Armengol, filla de David i deSílvia

Matrimonis:dia 17: Joan Agramunt i Oliva amb Raquel Oya iEspinosa (veïns d’Artesa)

Defuncions:dia 28: Concepció Novau i Durany (79 anys), natu-ral d’Alòs de Balaguer

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 23: Maria Sarradell i Serra (84 anys), natural deVilanova de Meià

5 de febrer:

A les 14h, al Restaurant Muntanya, Dinar de SantaÀgueda, amb ball de fi de festa. Inscripcions fins al29 de gener (matins a Cal Cristòfol i tardes a OnlyModa). Organitza: Artesenques Actives

15 de febrer:

A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho-ra del conte per a nens i nenes de P4 (veure pàg.15).

18, 19 i 21 de febrer:

Festes de Carnaval a Artesa (veure pàg. 39).

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 5,8°Temperatura màxima: 16° (dia 14)Temperatura mínima: -4º (dia 19)Dies amb precipitacions: 0b) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 3,4°Temp. màx. i mín.: manquen dadesPrecipitació màxima: 0,3 mm (dia 23)Total precipitacions: 2,4 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 4,1°Temperatura màxima: 16,2° (dia 14)Temperatura mínima: -5,1º (dia 19)Precipitació màxima: 0,2 mm (dia 11)Total precipitacions: 1,4 mm

Municipi de ForadadaManquen dades

CARNAVALCARNAVALCARNAVAL

����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

SANTA ÀGUEDASANTA ÀGUEDADINAR

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart, TonBonet, Ramon I. Canyelles, Antoni Español,Josep M. Espinal, Noemí Farré, David Fusté,Josep Galceran, Josep Manel Gil, JoanGiribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí,Iolanda Masanés, Eva Maza, Martí Regué,Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez, PereSerra, Noemí Torras, Albert Vidal, Anna M.Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

9 de febrer

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Any nou, Palanca novaEn començar un any nou, qui més qui menys, tothom acostumaa fer petits propòsits de millora de cara al futur immediat: que sideixarem de fumar, que si començarem a fer exercici, que si en-dreçarem les golfes d’una vegada... Alguns, més ambiciosos,pensen en grans projectes: que si muntaré un negoci, que si emfaré una casa nova... En general, sembla que la naturalesa delshumans tendeix a la millora, tot i que no sempre s’aconsegueix. En aquest mateix sentit, al llarg dels 30 anys de vida de LaPalanca, la revista ha anat evolucionat gràcies als propòsits demillora dels diferents grups de persones que ens hem anatsucceint en la responsabilitat de tirar-la endavant. Així és que, en començar el 2012, hem decidit fer un pas mési oferir-vos la revista amb totes les seves pàgines a color, unaaspiració que teníem des d’un temps ençà, però que la qüestióeconòmica ens impedia dur a terme. El cas és que hem fet nú-meros i... pujant una mica les quotes i reduint l’edició anual a 11números (cosa que alguns anys ja havíem hagut de fer forçatsper diverses circumstàncies), de manera que el mes d’agost ensprendrem unes petites vacances... sembla que el projecte és fac-tible. Esperem que, en aquests temps difícils que ens toca viure, elpetit esforç econòmic que us demanem no us resulti gaire carregós. Per altra banda, aprofitem l’avinentesa per a fer una crida anoves subscripcions. Així ens podeu ajudar a mantenir viu aquellprojecte que va començar fa 30 anys i que ara fa un pas més. Sí,ja sabem que potser podreu llegir La Palanca en algun establi-ment públic, però ja sabeu que no només es tracta d’això. De la mateixa manera, demanem als anunciants que continu-ïn amb nosaltres, col·laborant econòmicament a canvi de tenirun espai, que pot ser fix o temporal, on exposar el seu establiment oels seus productes. I els que no us anuncieu, animeu-vos a fer-ho. Per cert, respecte als anuncis habituals, pretenem que de ma-nera progressiva tots vagin agafant color en els propers mesos,però de moment no ens ha donat temps per a contactar amb totsvosaltres. Esperem que ningú no se’ns enfadi per aquest motiu ique sapigueu ser comprensius. Sapigueu també que estem introduint canvis pel que fa a lacoordinació de la revista i que pretenem que la revista no sola-ment guanyi color sinó també vistositat. I no ens oblidem del con-tingut, perquè ja sabeu que procurem vetllar aquest aspecte. Es tracta, en definitiva, de mantenir un cert nivell de qualitattant en la forma com en el fons, de manera que puguem sentir-nos orgullosos tots plegats de La Palanca, la publicació d’Artesade Segre i Comarca. Que per molts anys en puguem continuar gaudint tots plegats!

la Palanca 7

NOTICIARI

Artesa regula la instal·lació de terrasses i vetlladorsLa nova ordenança afectarà tots els establiments excepte els que són a la carretera, que éscompetència de la Generalitat

rtesa ja té una ordenançaque regula la instal·lació deterrasses i vetlladors en bars

i comerços, que fins ara no teniacap normativa específica i que pre-tén posar ordre a aquestes estruc-tures, que han augmentatespecialment arran de l’entrada envigor de la llei anti tabac. La normativa contempla la pos-sibilitat d’instal·lar-ne en tots elsestabliments de restauració i co-merços que ho demanin, sempre iquan s’ubiquin en carrers de dinsdel poble i no a la carretera, ja queaquesta és de la Generalitat i l’Ajun-tament no hi té competència. Elsestabliments que ho sol·licitin dis-posaran de dimensions similars auna plaça d’aparcament on habili-tar la terrassa o la parada, en el casde les botigues, sempre respectantnormes com ara la de deixar paslliure a la vorera. L’ordenança tam-bé contempla la possibilitat d’instal·-lar vetlladors per protegir les terras-

ses de les inclemències del temps.A més, les terrasses hauran de res-pectar els límits horaris i, per exem-ple, no es podran fer servir més tardde la mitjanit. L’ordenança preveu una taxaque l’Ajuntament qualifica de “mí-nima”, ha que l’objectiu principal ésregular i no recaptar. Tot i això, l’al-calde, Domènec Sabanés, va re-cordar que aquests espais suposenun ús de la via pública i que, pertant, és coherent que repercuteixina les arques municipals. Així ma-

teix, s’uniformitzaran les terrassesque hi ha ara, ja que totes haurande complir uns requisits similars. Per altra banda, el consistori haaprovat una altra ordenança sobreels residus de la construcció per talque es tractin en plantes especia-litzades. Com a garantia, demana-rà una fiança al moment de gestio-nar la llicència d’obres, en funció delvolum de residus que es prevegi ge-nerar, que es retornarà quan els res-ponsables de l’obra acreditin que hangestionat correctament la runa.

A

Aquestes estructures són cada vegada més comuns des de la llei anti tabac.

Última inversió pel Casal CulturalL’Ajuntament està a punt d’adjudicar el subministrament dels mobles i el material escenogràfic

Ajuntament ha tret a con-curs el subministramentdel mobiliari i l’equipament

interior del Casal Cultural, el darrerpas abans de completar les instal·-lacions. L’actuació té un pressupostde sortida de 559.858 euros i ja téla dotació econòmica consignada.

Aquesta licitació contempla l’adqui-sició del mobiliari pels espais inte-riors, entre els quals destaquen lesbutaques i el material d’escenogra-fia de l’auditori-teatre i tot l’equipa-ment de la biblioteca. Per altra banda, també s’està apunt d’adjudicar el subministrament

de l’equipament mèdic i clínic i elmobiliari de l’ampliació del CAP,unes obres que ja estan acaba-des. En aquest cas, el pressupostsupera els 77.000 euros, que s’in-clouen en la subvenció de la Di-putació de Lleida per finançarl’obra.

L’

8 la Palanca

Artesa col·labora amb la Marató de TV3NOTICIARI

El festival de Nadal del Gimnàs Altis recapta fons per aquesta iniciativa solidària

l festival de Nadal delClub de Lleure i Gim-nàs Altis va reunir més

de 200 persones el dia 18 dedesembre a la Dàlia Blanca,que es van acostar al local pergaudir de les actuacions quevan oferir socis del gimnàs detotes les edats. Hi van partici-par des dels més petits fins alsavis i àvies del Gim d’Or, ambintervencions destacades comla de la subcampiona del mónde Físic Culturisme, l’artesencaMontse Tello. Les actuacions van començaramb la flashmob de la Marató, i tot

seguit hi va haver demostracions debody form kids, dansa del ventre, delgrup de Gim-Or i coreografies delsmonitors. Tot plegat va constituir una

mostra amena, variada i partici-pativa. Aquest va ser el dotzè anyconsecutiu que s’organitzavaaquesta gala solidària amb laMarató, que enguany estavadedicada als trasplantamentsd’òrgans. Aquest esdeveni-ment ja és una cita fixa al ca-lendari d’activitats arte-senques i acostuma a recap-tar al voltant d’un miler d’euroscada any. L’entrada és gratuïta

i tothom que ho vulgui pot dipositarlliurement el seu donatiu en una urna.En concret, la recaptació d’aquestadarrera edició va ser de 902 euros.

E

Montclar recull el doble que en anys anteriorsMontclar va ser una altre dels poblesque es van sumar a la festa solidà-ria, en aquest any per quart any con-secutiu. Enlloc de sortejar una ciste-lla de productes com fins ara, en-guany es va apostar per una fórmulamés participativa, amb actes duranttota la tarda del dissabte 10 de de-sembre. Van començar amb la projecció delreportatge Regeneració i trasplanta-ment d’òrgans i teixits de la Funda-

Les actuacions van tenir protagonistes de totes les edats

ció La Marató de TV3, tot seguit esva fer un berenar popular amb xoco-lata desfeta i coca de sucre i, final-ment, un bingo amb el sorteig de pro-ductes donats per comerços col·-laboradors. L’activitat va ser un èxit de partici-pació i es va haver de canviar l’em-plaçament a l’últim moment perquèel que s’havia previst inicialment que-dava petit per les més de 70 perso-nes que va reunir. Es van recaptar

631 euros, el doble que en anys an-teriors. Els organitzadors volem donar lesgràcies als assistents per la solidari-tat que ha fet que l’activitat fos un èxiti també als comerços col·laboradorsaixí com a l’Ajuntament de Montclarper proporcionar el material neces-sari per dur a terme el berenar i elbingo solidari.

David Hernández Galceran

NOTICIARI

la Palanca 9

L’Ajuntament demana tres nous crèditsUn és per avançar la subvenció Feder concedida al megàlit de Seró, l’altre pel casal i eltercer, per pagar factures

Ajuntament d’Artesa hahagut de demanar trescrèdits durant els darrers

mesos de 2011, que sumen mésd’un milió d’euros i que permetranpagar factures endarrerides a pro-veïdors, acabar de contractar l’equi-pament interior del casal cultural iavançar la subvenció europea con-cedida a l’obra del centre d’inter-pretació del Megàlit de Seró, unaajuda que no es rep fins un any imig després d’haver pagat els tre-balls.

En concret, el crèdit per pagarfactures, de més de 130.000 euros,correspon a una línia oberta perl’Institut de Crèdit Oficial (ICO) del’Estat a la qual només es podenacollir els ajuntaments i que con-cedeix els préstecs exclusivamentamb aquesta finalitat. Per altra ban-da, el crèdit per pagar l’equipamentinterior del casal suma 595.000euros i ha estat necessari per po-der contractar aquesta darrera fasede les obres. Finalment, l’endeuta-ment que ha suposat avançar el

L’cost de l’obra del Megàlit de Seróha estat de 300.000 euros. L’alcalde, Domènec Sabanés, hamatisat que aquests 300.000 euros“són en concepte de crèdit pont”,ja que així ho requereix el funcio-nament del Fons Europeu de Des-envolupament Rural (Feder), quepaga les ajudes a 18 mesos. Pelque fa a les factures pendents, hadit que n’hi ha des de fa mesos,“com en tots els ajuntaments”, peròque en cap cas es tracta d’una si-tuació “crítica”.

Campanyes per animar les compres a ArtesaLa campanya ‘Fem Nadal, Fem Mercat’ va sortejar una cafetera i els comerços del Pla deBarris van repartir vals per valor de 300 euros

omerços i productorsd’Artesa de Segre han pu-blicat per segon any el ca-

tàleg de Nadal 2011. Enguany, coma novetat, han sortejat una cafete-ra Nespresso entre tots els clientsdels establiments adherits a la cam-panya Fem Nadal, Fem Mercat. Laguanyadora del sorteig ha estatMontse Roure, tot i que el premi elva recollir la seva germana Anna,veïna d’Artesa de Segre. El lliura-ment de la cafetera el va fer la Car-nisseria Pijuan, un dels establi-ments col·laboradors. Per altra banda, els comerços del’àmbit del Pla de Barris van fer,també per segon any, un sorteig dexecs de regal per valor de 300euros. La iniciativa, finançada perl’Ajuntament i el Pla de Barris, pre-tenia dinamitzar l’activitat comerci-al de la zona i va comptar amb laparticipació de 18 establiments.Els xecs de regal oscil·laven entreels 10 i els 100 euros de valor. Lesbutlletes es van repartir fins al 3 degener, i l’endemà mateix es va ferel sorteig. L’entrega del premi es va fer a la carnisseria Pijuan

C

NOTICIARI

10 la Palanca

La Biblioteca organitza diverses activitatsa Biblioteca d’Artesa deSegre ha organitzat unavariada oferta d’activitats

durant el mes de desembre. Unade les més concorregudes va serla xerrada-col·loqui amb Marta Alòs,el dimarts 13 de desembre. L’acteestava organitzat per la BibliotecaJoan Maluquer i Viladot, l’Ajunta-ment d’Artesa, les BibliotequesPúbliques de Catalunya i la Institu-ció de les Lletres Catalanes, en elmarc del programa Al vostre gust,amb el patrocini de l’empresa devenda de productes del Montsec LaForca i amb la col·laboració de Rà-dio Artesa de Segre. Marta Alòs és una escriptora po-nentina i col·labora habitualment enmitjans de comunicació i revistescientífiques i culturals, per exempleamb un espai fix d’opinió al diariSegre, Viure per Veure. També ésDiputada al Parlament deCatalunya per Convergència i Unió. La directora de la Biblioteca va

donar la benvinguda als assistentsi va presentar l’autora, fent un breuresum de la seva formació, obres ipremis que ha obtingut, entre elsquals hi ha el Vent de Port de con-tes de Tremp, l’any 2000, per Sold’hivern, o el Ciutat de Castelló denarrativa de dones, el 2002, perL’ombra de la forca. Alòs, per la seva banda, va ex-posar els motius que l’han portar al’escriure i com va començar. Vaparlar de com treballa, com s’ins-pira i la metodologia que escull.També va fer un recorregut per laseva obra literària, comentant di-ferents aspectes de cada llibre i,

en especial, dels que s’havien lle-git al club de lectura, Històries del’AVE i Els ulls del ametller. La xer-rada va acabar amb l’animada laparticipació del públic. Per altra banda, l’endemà, el dia14 de novembre, la Biblioteca va aco-llir una activitat pensada per un pú-blic molt diferent, l’hora del conte. Enaquest cas, la narradora va ser FinaSolans i els assistents, com cadames, van poder fer un dibuix sobrela història en acabar l’explicació. Fi-nalment, amb motiu de les festes deNadal, la Biblioteca també va orga-nitzar un taller de decoració (més in-formació a la pàgina 24).

Les Caramelles comencen a assajara música de les Caramellestornarà a omplir els carrersd’Artesa el dia de Pasqua,

i per fer-ho possible els cantairesja han començat a preparar les

cançons que oferiran aquell dia.Els assajos van començar el 14de gener i tindran lloc cada dis-sabte a les 22.00 hores a la salade l’Orfeó.

Tot i que ja s’hagi començat apreparar les cançons, totes lespersones que tinguin interès aparticipar d’aquesta viva tradicióencara s’hi poden afegir.

Clua podrà assegurar la muntanyaEl Departament de Governació es compromet a finançar una part dels treballs, que tambérebran una subvenció del PUOSC

Ajuntament ha desenca-llat les obres per assegu-rar la muntanya de Clua i

posar fi al risc de despreniments.El projecte rebrà 78.000 euros delPla Únic d’Obres i Serveis i 75.000euros del Departament de Governa-ció de la Generalitat. La subvenció del PUOSC s’ha-via de destinar a renovar la xarxade sanejament, però davant del risc

per a la seguretat que comportaval’estat de la muntanya, l’Ajuntamentva plantejar als veïns l’opció de re-nunciar a aquesta l’obra i la propos-ta va rebre el suport de la majoria.El projecte suma 234.000 euros,dels quals 75.000 procediran deGovernació, a través del compro-mís adquirit en una reunió ambl’Ajuntament, 78.000 de la subven-ció del PUOSC, 23.000 de l’Ajun-

tament i 10.000 de la Diputació. Laquantitat que queda pendent s’ob-tindrà de fons propis del consistorii d’altres subvencions que encaras’estan tramitant. És previst iniciar les obres el mésaviat possible, però encara no te-nen data perquè l’acord amb Go-vernació no concreta si es faran enuna fase o dues, segons la dispo-nibilitat del departament.

L

L’

L

la Palanca 11

NOTICIARI

Seró reforma carrers, l’església i el dipòsitL’Ajuntament ja ha licitat les obres, amb un pressupost de més de 144.000 euros

Ajuntament d’Artesa hatret a concurs diversesobres de millora a Seró,

que inclouen la coberta del dipòsitd’aigua, reformes a l’interior de l’es-glésia i renovar enllumenat. El pa-quet també preveu una intervencióa la bàscula i suma un total de144.321 euros. El Pla Únic d’Obres i Serveis(PUOS) cobreix un 75% del cost de Una de les obres serà cobrir el dipòsit d’aigua

Sánchez investiga la Guerra Civil al Montsecestudiós Ferran Sánchez,molt vinculat a les nostrescontrades, té previst publi-

car d’aquí a poc més d’un any, alsvoltants de Sant Jordi de 2013, untreball de recerca historiogràficasobre la Guerra Civil al Montsecque pivota sobre Alòs, Artesa, Cu-bells, Foradada i Vilanova. Paral·-lelament, l’autor continua la sevatasca i una de les darreres mostresha estat la presentació de la darre-ra entrega, la sisena des de 1996,dels seus estudis sobre la resistèn-cia antifranquista. Sánchez va ser convidat perl’Ateneo Republicano Josefina Builde Monzón, en el marc de la Firadel Llibre Aragonès celebrada aprincipis de desembre, i va presen-tar el llibre Maquis en el AltoAragón. La guerrilla en los PirineosCentrales, editat per Milenio-Pagèsde Lleida. L’obra és un viatge desingularitat descriptiva a través de

389 pàgines escrites i 64 d’il·-lustracions, elaborada intermitent-ment durant set anys d’investiga-ció documental als arxius militarsespanyols i completada amb un tre-ball de camp des de la Val d’Echo,al límit amb el Pirineu navarrès, finsa la Vall de la Noguera Ribagorça-na i la Val d’Aran dins l’anomenadaFranja de Ponent, amb les comar-ques del Sobrarbe, Ribagorça,

Somontano i la Llitera. Lacontextualització de successos, ru-tes i protagonistes amb dadesd’abast estatal i internacional, en unexercici d’història global, convertei-xen l’autor en un referent sine quanon a França i Espanya del convulsperíode que va de l’estiu de 1944 ala tardor de 1949, ja que, a més, des-vela nous noms propis espanyols dela resistència francesa.

Ferran Sánchez, a la dreta, va presentar el llibre a Monzón a principis de desembre

Nova excursió al Castell de Montmagastrels Amics del Castell deMontmagastre, l’AssociacióCultural Terres del Marque-

sat i el Centre Excursionista deBalaguer preparen una visita guia-da al Castell de Montmagastre. L’ac-tivitat, organitzada conjuntament perles tres entitats, tindrà lloc el diumen-

ge dia 19 de febrer i s’ha titulatMontmagastre a través del temps. La proposta consistirà en unasortida per donar a conèixer aquestpatrimoni i a la vegada fer una micad’exercici, ja que la descoberta pre-tén fer-se al llarg d’una caminadamatinal. Hi haurà punts de sortida

L’ les obres amb una subvenció, i laresta l’aporten l’Ajuntament d’Artesa,en un 15%, i el nucli de Seró, en un5%. Al dipòsit s’hi instal·larà una co-berta, a l’església es repicaran lesparets de l’interior i es pintaran denou i al carrer Calvari es renova-rà la il·luminació. En el cas de labàscula, es canviarà la maquinà-ria.

L’

des de Balaguer, a les 8.00 hores,Cubells, a les 8.15 hores iMontmagastre, a les 8.45. AMontmagastre, el punt de trobada ésal final de la carretera asfaltada. Elsorganitzadors recomanen a tots elsassistents que s’emportin l’esmorzari calçat adequat per caminar.

E

la Palanca 13

LA NOGUERA

Fontllonga té 4 desfibril·ladorsL’entitat municipal descentralitzada de Fontllonga d’Amet-lla ha adquirit 4 desfibril·ladors per donar resposta a lapetició dels veïns. La mesura s’ha pres després de com-provar que les ambulàncies tarden a arribar a la poblaciómés de mitja hora, i veure que els desfibril·ladors podenser útils en cas d’emergència cardíaca.

Aparcaments públics a BalaguerL’ajuntament de Balaguer habilitarà quatre solars privatsper convertir-los en pàrquings públics gratuïts i disposarde 100 places més d’aparcament. La distribució serà lasegüent: 50 places al costat del passeig de l’Estació, 20places a la zona de la Miranda i 30 al carrer JacintVerdaguer. Aquest conveni l’han signat amb els propie-taris d’aquests quatre terrenys a canvi de l’exempció delpagament de l’IBI, la durada del qual serà d’un any i re-novar-los en funció dels resultats de la mesura de lesnecessitats dels propietaris. Per a limitar els estaciona-ments, hi haurà un sistema de tiquets gratuïts, ja que elque es pretén és dinamitzar l’aparcament a la zona.

Casa de colònies a la BaroniaL’ajuntament de la Baronia de Rialb ha adjudicat al’empresa de lleure i activitats d’aventuraLapicaTrips&Events, de Ponts, l’alberg del nucli de la Tor-ra, després de sortir a subhasta en segona convocatòria.L’empresa convertirà l’alberg en casa de colònies.

Medalla per a l’Orfeó BalagueríL’ajuntament va fer entrega a l’Orfeó Balaguerí de la Meda-

lla de la Ciutat, una distinció que vol reconèixer la tasca afavor de la promoció musical, cultural i de la llengua catala-na duta a terme per l’entitat des de fa 90 anys.

El monestir ja té les campanesA principis d’any el monestir de les Avellanes va estrenarles noves campanes, en una festa celebrada pels Amicsdel Monestir. Es va poder sentir una demostració de tocscom el de l’àngelus o el repic de festa a càrrec dels campa-ners Ignasi Cortés i Felisa Corredera, de la Confraria deCampaners de Catalunya.

Nova imatge del RanxoEl passat dia 7 de gener es va conèixer la nova imatgedel Ranxo de Ponts, després d’haver-se convocat unconcurs on hi van participar unes 26 propostes. La imat-ge guanyadora ha estat presentada per Arnau Torrente,veí de Balaguer i estudiant de l’Escola d’Art Superior deDisseny Ondara de Tàrrega. El patronat municipal d’Ini-ciatives de Ponts vol convertir la festa del Ranxo en unaparador gastronòmic de productes artesans de les ter-res de Lleida.

Concurs de lipdubsEl programa Creu i Lluna de Ràdio Balaguer ha convo-cat un concurs de lipdubs obert a totes les entitats, asso-ciacions, centres educatius i esportius de la Noguera.Els interessats tenen un termini de 7 mesos per elaborarel vídeo i fer-lo arribar als responsables del programa.

Anna M. Vilanova

Els artesencs fan Artesan primer lloc, desitjar a tots elslectors i lectores de La Palan-ca un bon any 2012. Volem

felicitar també la revista pel seu trentèaniversari, tot desitjant que en puguifer molts més. Des de la Junta Local del PartitPopular, voldríem fer un reconeixe-ment a totes les associacions i grupsde persones que contribueixen a mi-llorar socialment el nostre poble, re-alitzant i organitzant activitats duranttot l’any i especialment durantaquestes festes. Com sempre, elParc de Nadal ha estat ple de goma gom de tota la quitxalla del nostremunicipi. La iniciativa innovadorad’organitzar una cursa de Sant Sil-vestre ha estat molt encertada. Noens podem oblidar de l’acte més es-perat per tota la mainada, l’arribada

dels Reis Mags d’Orient, que aquestany han viatjat amb una carrossa queens ha agradat molt a tots elsartesencs i artesenques. I com nopodia ser d’altra manera, les Olimpía-des Rossi Delight han culminat aques-tes festes nadalenques. Després de les felicitacions i agra-ïments, volem transmetre al consis-tori municipal la nostra preocupacióenvers les ja reiterades queixes delsveïns del carrer Roc del Cudós so-bre la perillositat en l’accés al seucarrer. Què passa amb aquesttema? Perquè l’accés encara noesta condicionat? Estem jugant diarere dia amb la seguretat dels infantsi veïns que viuen en aquella zona.Esperem que, en breu, l’ajuntamentprengui les mesures oportunes persolucionar-ho.

Tot acabant, estem contents quela gent d’Artesa confiï cada cop mésamb el grup dels Populars d’Artesa,fent-nos arribar a través de les xar-xes socials i de paraula les sevesinquietuds i queixes, per a què no-saltres les puguem transmetre alnostre consistori i que tots els ciuta-dans es puguin assabentar del quesucceeix al nostre municipi. Si usanimeu a fer una piulada:#artesencspreocupats.e-mail: artesadesegre@pp.esTwitter: @PopularsArtesaFacebook: Populars Artesa de Segre

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

PARTITS POLÍTICS

E

la Palanca 15

Biblioteca Joan Maluquer iViladot

C/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGRE

biblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

http://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats de generADULTS

Amor meva. Premi JoanotMartorell 2010. Isabel-Clara Simó.Ed. Edicions 62Ens endinsa en la nissaga de qua-tre generacions de mares i filles;des de la besàvia Rut fins a la joveDèbora, passant per la Regina i laPat. Totes elles formen part de lafamília Valleriola han hagut de llui-tar amb determinació i valentia perfer-se un lloc al món.

Natura quasi morta. Carme Rie-ra. Ed. Edicions 62Novel·la d’intriga, astuta i brillant,que ens atrapa des de la primerapàgina.

El club dels perfectes. 7 dies dedisciplina estètica en un hotelspa. Premi Pere Quart d’Humor iSàtira. Carles Porta. Ed. la Cam-panaAquest llibre ens explica en prime-ra persona les peripècies viscudesd’un oncle i el seu nebot durant laseva estada de set dies en un ho-tel spa, on entre pílings, hidroterà-pies, massatges i un munt de co-ses més, es narra amb molt d’hu-mor les seves experiències i lesdels personatges que els acompa-nyen durant aquest tractament.

L’olor del mal. Lluïsa Forrellad. Ed.Angle EditorialDesprés de vuit anys rondant perEuropa, Fausto Trani torna a Roma.La ciutat s’està recuperant de lesferides de la Segona Guerra Mun-dial, un període en què Trani vamuntar festes, complots i tripijocsper a nazis, feixistes, monàrquics ipartisans i finalment va deixar ene-mics en tots els bàndols. Ara, el seuretorn coincideix...

Rapsòdia gurmet. Muriel Barbery.Ed. la ButxacaAmb el seu estil ric i una sensibili-tat tendra i plena d’humor, MurielBarbery esbossa el retrat d’unhome i el balanç de tota una vidaplena de llums i ombres, i aconse-gueix excitar fins al límit les nos-tres papil·les gustatives.

COL·LECCIÓ LOCAL

- Conviure amb la por. 1938: elcap de pont de Balaguer. Museude la Noguera- La cuina dels castells. Josep M.Morell. Ed. Pagès Editors

INFANTIL

Dinosaures en acció. GeronimoStilton. Ed. Comic Books

Els fabricants de muntanyes.Premi Lazarillo d’Àlbum Il·lustrat2009. Alberto Pérez i Jorge del Cor-ra. Ed. Anima Llibres Editorial

Activitats de la Biblioteca

- Reunió del Club de Lectura de la Biblioteca. Parlarem del llibre Una lectora poc corrent d’AlanBennett. Si esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.

- Dimecres 15 de febrer, a les 17:30h, L’Hora del Conte amb l’Alba per a nens i nenes de P4. Explica-rem dos contes: Fava, favera i Els colors de l’Àfrica. En acabar pintarem un dibuix!

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConnexió Wi-Fi

la Palanca 17

EL CAP INFORMA

Les entitats opinen sobre temes de saluta salut és un bé en si matei-xa, i el valor més preuat pera la majoria de persones. És

prou conegut, però, que mantenir-la depèn de molts factors. Entre aquests factors, els serveissanitaris hi tenen un paper molt pe-tit. La seva contribució pot ser enel manteniment de la salut, en lacura de la malaltia i en la rehabili-tació de les seves seqüeles. Per tald’enfocar aquests serveis cap a laprevenció, hem de conèixer l’estatde salut de la població, les causesque la determinen, la utilització delsserveis que demana i la situaciód’altres determinants de salut. Per a identificar els problemes inecessitats de salut de la població,així com per a prioritzar les inter-vencions més equitatives i sosteni-

bles, és imprescindible la participa-ció ciutadana. És en aquest con-text que durant l’any 2010 vàremfer una enquesta a diferents repre-sentants d’entitats i associacions dela zona. Els demanàvem la valoració dediferents punts que poden afectarla salut pública, dins dels àmbits del’entorn urbà, l’oci i el lleure, el tràn-sit i les comunicacions, els serveisde salut i els serveis educatius. De les dades analitzades, volemdestacar que la participació ha es-tat baixa, van contestar 8 entitats iassociacions de les 20 consultades. Es valoren negativament la pre-sència d’excrements de gossos al’entorn urbà, la poca oferta d’ociper a joves, d’oci nocturn, de ter-rasses, la piscina i la participació

L ciutadana en temes de salut. Esproposen intervencions que van enla línia de millorar el civisme entreles persones i l’entorn per tal de fer-lo més agradable i amb més espaisd’esbarjo, així com del control d’al-tres factors com el soroll, els purinsi la qualitat de l’aigua. Hi ha tota una colla de temes re-lacionats amb la salut que interes-sen especialment: afrontar un diag-nòstic greu, tenir cura d’infants, lanutrició i tenir cura d’ancians. Després d’analitzar les dades,ens hem reunit amb un petit grupd’aquests representants socials perdetallar els resultats obtinguts. Elsassistents valoren positivament lapossibilitat de participar i enfocarintervencions sobre temes de salutque creguin prioritaris.

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)

i nosaltres ja ens posarem en contacte.

18 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Veïns de Baldomar al castell de Llordàl 8 de desembre l’Associa-ció de Veïns Amics deBaldomar, amb ganes de

veure el sol i deixar enrere per uneshores la boira que aquests dies ensacompanya va organitzar una sor-tida al Pallars Jussà, al municipid’Isona i Conca Dellà. Primer vamvisitar el castell de Llordà, que vaser la casa del cabdill protagonistade la reconquesta a Catalunya,Arnau Mir de Tost. El lloc és estra-tègic i el paisatge que s’estén alvoltant ajuda a copsar perquè elconqueridor va triaraquest emplaçamentper fer-hi la seva resi-dència. Els espadatsnaturals, els cinglesinexpugnables, refor-çats pels murs exteri-ors de la fortificació,l’aïllaven de la possi-bilitat d’un atac sorpre-sa i li proporcionavenun punt d’observacióprivilegiat. Arnau Mir de Tost i laseva esposa Arsendael van comprar l’any1033 al comte d’UrgellErmengol II per conver-tir-lo en base d’opera-cions de les seves campanyes mili-tars arreu del Montsec, i també coma residència amb tots els elementsde luxe de l’època. És un dels mi-llors exemples d’arquitectura residen-cial conservats a Catalunya, i presen-ta elements innovadors respecte latradicional arquitectura militar de fron-tera. La visita comença a la part mésbaixa, on hi ha restes de l’esglésiafortificada de Sant Sadurní (funda-da per Arnau Mir de Tost) i les del’antic poble de Llordà, abans quebaixés al seu emplaçament actual,uns 200 metres més avall, per con-tinuar cap al recinte sobirà i acce-dir al palau residencial, on els am-plis i lluminosos interiors, gràcies ales nombroses finestres, ens vanfer comprendre que en aquest cas-

tell el cabdill s’hi sentís “com a casa”. El castell no ha estat reformat niampliat des del segle XII, potser peraquest motiu avui està consideratel més remarcable de Catalunya.Després de la mort d’Arnau, va pas-sar a la seva filla Valença, casadaamb Ramon V, comte del Pallars.En els anys següents, diversos con-flictes jurisdiccionals van posar elsenyoriu de Llordà en mans del bis-be d’Urgell, i posteriorment va pas-sar a ser una possessió dels canon-ges de la Seu d’Urgell, que la van

mantenir fins a principis del segleXIX. Arran de les desamortitzacionsdel segle XIX, es va abandonar deltot. Per la Guerra Civil va servird’amagatall, fet que també vacontribuir a la seva degradació.Encara es poden veure algunesparets negres per culpa de les fo-gueres que feien per escalfar-se.Actualment s’està recuperant. Un cop acabada la visita al cas-tell, ens vam dirigir al museu. És aIsona, al bell mig del nucli antic, alcostat de l’església, en un carreróestret en el qual les construccionssón majoritàriament de pedra vistai ben conservades. Encara que lescol·leccions del museu siguin moltconcretes, la ciutat romana d’Aesoi els dinosaures de la Conca són elreflex del patrimoni de tota la Con-

ca Dellà, per la qual cosa a la plan-ta baixa hi ha una presentació detots els llocs d’interès dels poblesque la componen. El Museu de la Conca Dellà, cen-tre d’acollida del Parc Cretaci, ésl’escenari d’un apassionant viatgeen el temps. Aquest centre ens vaoferir la possibilitat de descobrir unazona que temps enrere va ser ocu-pada per la cultura romana, i moltabans, habitada per alguns delsúltims dinosaures que van trepit-jar la terra.

El Museu està divi-dit en diferents àmbits.Al soterrani hi ha el ce-ller, on s’explica la im-portància de la vinyades d’època romanafins a mitjans del segleXX. A la planta baixa,que és la de l’entrada,es mostra les caracte-rístiques fonamentalsdel marc geogràfic. Se-guint l’escala deltemps, ens traslladem2.000 anys enrere finsal primer pis, momenten el qual Isona erauna important ciutatromana de l’interior de

Catalunya. Continuant el viatge, enarribar al segon pis endarrerim elrellotge 65 milions d’anys, fins alCretaci. La Conca era molt diferentde l’actualitat i els dinosaures erenalguns dels animals que hi vivien.Les restes paleontològiques per-meten explicar com era la vida il’entorn dels dinosaures i com hanarribat fins als nostres dies. Un cop acabada la visita cultu-ral, vam viatjar en el tren de la mo-dernitat cap al Restaurant Modernoon en Rosendo ens va oferir unsproductes de temporada capaçosde fer callar els paladars més exi-gents i els estómacs més golafres.Tot plegat un dia rodó.

Associació VeïnsAmics de Baldomar

E

la Palanca 19

PARLEN LES ENTITATS

Poema de Nadall diumenge 8 de gener a les7 de la tarda, a l’església deNostra Senyora de l’As-

sumpció d’Artesa de Segre es va lle-gir una versió abreujada del “Poemade Nadal” de Josep M. de Sagarra. Hi intervingueren un grup de rap-sodes, vinguts del veí municipi deForadada, sota la direcció de JoanRoca, i l’Orfeó Artesenc, sota la di-recció de Bernat Giribet. L’acte va comptar amb la presèn-cia d’un centenar d’espectadorsque van poder gaudir de la lecturadel Poema i de les sis nadales in-terpretades per l’Orfeó que s’inter-calaren dins el recitat. Al finalitzarla lectura, l’Orfeó va oferir duescançons més fora de programa, unregal inesperat i molt agraït pel pú-blic al qual l’acte, que durà poc

menys d’una hora, se li va fer curt. Aquest obra va estar preparadapels rapsodes de Foradada ambmotiu de la Marató de TV3 i va serinterpretada el passat 18 de desem-bre. L’esperit solidari de l’acte deForadada va ser mantingut a Artesade Segre on la Fila 0 va recaptar382,10 euros per a Càrites d’Artesa

Rapsodes de ForadadaCARME BarrilCARMEN DíazCINTHIA CarbonellDOLORS PaletEMMA EstradaJOAN RocaJOSEP SànchezMARTA MasesNÚRIA SerradellRAMON OrpinellROSA DomingoNadales i cançons interpretades per l’Orfeó ArtesencJoia en el món G.F. Haendel

de Segre. Des del Club de Lectures ArtesencAssociació Cultural (CLAAC) volemagrair la generositat del públic assis-tent així com l’esperit solidari i l’es-forç realitzat pels rapsodes i l’Orfeó.

Josep M. Espinal i AubetSecretari del CLAAC

El desembre congelat Trad. CatalanaHarm.: Manuel Oltra

Els tres Reis Trad. CatalanaHarm.: J. Lluis Guzman Antich

El noi de la mare Trad. CatalanaHarm.: Ernest Cervera

Pastors i Pastores Trad. de la NogueraHarm.: J. Ll. Guzman Antich

Els àngels de la Glòria Trad. francesaHarm.: Manuel Oltra

(bis) Moon River Henry ManciniArr: Fèlix Vela

(bis) Àngel de Llum Lletra: William ShakespeareHarm: J. Ll. Guzman Antich

E

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

Sexualitat i afectivitat en els adolescentsl passat 14 de desembre,Benestar Social ens va tor-nar a oferir una nova xerra-

da-col·loqui sobre la sexualitat i elsadolescents. Una quinzena de pa-res ens vam introduir en aquesttema controvertit, reflexionant so-bre la pròpia educació que vam re-bre: quins continguts, de quinespersones, i de quina forma.En general, vam coincidir que l’edu-cació rebuda directament dels nos-tres pares va ser gairebé nul·la(com a molt un “si arribes emba-rassada et mataré, o no tornaràs aentrar en aquesta casa”), és a dir,no ens donaven informació però sique ens deixaven clara l’actitud quehavíem de tenir envers el sexe, queera també la que la moral religiosad’aquella època propugnava (“ver-ges fins al matrimoni!”). Normalment els amics i els ger-mans acabaven sent la nostra prin-cipal font d’informació, i entre mal-entesos i deficients interpretacions,de mica en mica ens vam anar fentgrans, i aleshores, qui més quimenys, es va espavilar per buscar-ne de més fiable entre els llibres,....Va sobtar, però, el comentari d’al-guns pares: uns havien fullejat lli-bres amb els seus pares, i una mare,30 anys enrere, va rebre informaciósexual de la mare superiora a l’es-cola de les monges: “ens demanavaque li féssim les preguntes en unpaper, i ella després les contesta-va!” (pionera i tot un exemple). Els allà presents vam coincidirque avui dia és més fàcil parlar desexe amb els nostres fills, però en-cara hi ha dificultats, ens sentimincòmodes i a vegades ho deixemper més endavant. Però més en-davant, al nen també li donarà“apuro” o ja ho haurà après (i ma-lament) de “boca dels altres” (mit-

jans de comunicació, amics,…), i notenim en compte que sempre seràmolt millor si ho fem nosaltres ma-teixos. Per altra banda, la majoriad’escoles tenen en els seus currí-culums incorporada l’educació so-bre els òrgans genitals i el seu fun-cionament, però aquesta només ésuna petita part de la sexualitat. En definitiva, el nen té dret a re-bre educació sexual, però entre unsi altres queda la feina per fer : I l’estimació? I el respecte? Il’autoconeixement (o masturbació)?I l’homosexualitat? I la feminitat? I elsabusos? I la violència de gènere? Ila llibertat? I la combina de drogues isexe? I les malalties de transmissiósexual com la sida? I els avorta-ments? És dolent el plaer? Sabemquè és el clítoris ? Sabem triar? Sa-bem dir no? En parlem? O més valque no… ? A diferència del que espensa, un nen/a noi/a ben informat/da retarda més que els altres el seuinici en les relacions sexuals. Ara, quan els preservatius sónmés accessibles que mai, és quanes donen més avortaments entreles joves de 15 a 19 anys, i per tant,també més contagis de la sida tantentre homosexuals com entre he-terosexuals (es diu que en l’actua-litat el 30% dels infectats no ho sa-ben ni ells mateixos). Tenim clarala cadena de les MTS? Si ens con-tagiem de la sida hem pensat quehauríem de fer? (polimedicació,explicar-ho a les antigues parelles,si trobem nova parella explicar-li, isi ens deixa? I si volem tenir un fill? Un altre factor a tenir en comptesón, com ja hem comentat, els mit-jans de comunicació. La seva tas-ca “educativa “és d’una gran potèn-cia, però malauradament, sovintsembla que estiguin fora de con-trol (o no?), promouen uns models

sexuals molt determinats que nocorresponen al general de la soci-etat. El jovent cada cop començamés aviat a tenir relacions sexuals(la majoria dels 15 als 17 anys), iper tant, també són més promiscus,augmentant el risc de tenir sexe nisa ni segur. Davant els anuncis i programesde televisió cal estimular el sentitcrític i la presa de decisions! I com ho podem fer? L’educació sexual s’inicia des delnaixement, amb la forma com se’nsabraça, se’ns mira,... I continuaamb les primeres preguntes, que sino se’ns contesten entendrem qued’això no se’n pot parlar. Per tant,allò que hauríem de fer és semprecontestar els dubtes a mesura quevagin sortint, evitar els silencis iaprofitar situacions, pel·lícules, etc.per treure el tema. I hauríem de ser models dins larelació de parella i també amb ells:l’afecte, el respecte, la delicadesa,l’amor, la coherència, el diàleg,…Diuen que l’educació dels valors nos’aprèn de la paraula, sinó que escopia. I respecte a l’adolescent, ell viuimmers en aquesta època de granscanvis: de referències, de cos, devalors, de responsabilitats,…S’hade respectar la seva intimitat, peròencara que ens allunyi ens n’hemde mantenir a prop i atents: les pri-meres experiències, les primeresfrustracions, el primer encontre,…Es fan grans, però tots necessitemel caliu de casa i, sobretot, sobre-tot molt deRESPECTE PER UN MATEIX ,RESPECTE PELS ALTRES,I SEMPRE, SEMPRE, SEMPREPRESERVATIU!!!!

Ampa IES Els Planells

E

Per saber-ne més:Pel·lícula: Mamá a la fuerzaLlibres:-El llibre vermell de la Carlota, Gemma Lienas-El llibre vermell del Flanagan, Andreu Martin-Tu sexo es tuyo, de Silvia de Bejar

Webs:www.videoseducativos.es/productos.php?idcat-D´on venim: http://www.youtube.com/watch?v=sfxaJsLS3Ho&feature=related-Què m´està passant http://www.youtube.com/watch?v=knAyhwQtDWs&feature=related-Un sueño imposible http://www.youtube.com/watch?v=4UvE-zIsRYg-Alcohol i sexe http://www.youtube.com/watch?v=uU0J4G3mWX0&feature=fvwrel

la Palanca 23

PARLEN LES ENTITATS

La Penya del Barça tanca un 2011 molt actiues de la Penya Barçad’Artesa de Segre, al llargde l’any 2011 hem fet un

seguit d’activitats de les quals n’hanpogut gaudir tant els nostres sociscom la resta de ciutadans i ciuta-danes. És per això que, una vega-da tancat l’any, hem trobat conve-nient fer-ne un petit resum. Ambaixò pretenem animar els culésd’Artesa a seguir participant en lesactivitats que s’organitzen i fer queaquesta penya vaig creixent dia adia. A principis d’any, aprofitant lasetmana blanca a l’escola, vam or-ganitzar una excursió a Barcelona.En total hi vam anar unes 80 per-sones, entre petits i grans. La pri-mera parada va ser al Camp Nou,on vam poder gaudir d’una visitaguiada al museu del Barça i d’untour per l’estadi. Els més petits (ino tan petits!) s’ho van passar d’allòmés bé i van poder veure en pri-mera persona les copes delstriomfs, fer el recorregut que fan elsjugadors abans de sortir al camp imoltes d’altres coses que ens vanfer passar un matí molt entretingut.A la tarda, la visita es va centrar ala ciutat esportiva Joan Gamper, onels jugadors tant del primer equipdel Barça com de totes les altrescategories hi duen a terme els seusentrenaments. Una altra de les sortides quehem fet durant aquest any va seral torneig de futbol durant el trofeuJoan Gamper al mes d’agost al

Camp Nou. El torneig es va celebrara la ciutat esportiva i l’equip d’Artesaque hi va participar va ser el grup delsbenjamins socis de la penya. Tot i noguanyar el campionat, els menutsvan quedar vencedors en dos delspartits que van disputar. L’experièn-cia, tant per pares com per nens, vaser molt positiva. A més a més d’aquestes sortidesmés destacades, durant les finalsque enguany ha jugat el Barça tam-bé s’han fet sortejos d’entrades onun seguit d’artesencs han pogutgaudir, en pròpia pell, d’aquestspartits tan assenyalats. Independentment de tot això,setmana a setmana i partit a partit,

D

els penyistes ens trobem al nostrelocal per veure i gaudir dels partitsdel Barça, on animem a tothom queho vulgui a venir i passar una esto-na amb nosaltres. Des de la Pe-nya Barça a més a més, volem fersaber que qualsevol idea o sugge-riment serà benvingut. També us in-formem que durant aquest 2012 hihaurà un seguit d’actes i sortidesque ja anirem anunciant i que es-perem que tinguin una participaciótan activa com la resta de les ques’han fet fins ara. Moltes gràcies atots i visca el Barça!

Junta de la Penya Barçad’Artesa de Segre

Una de les primeres activitats de l’any va ser una visita al Camp Nou

AgraïmentAssociació de Puntairesd’Artesa de Segre volemdonar les gràcies a les

persones que van venir a veure

l’exposició de detalls relacionatsamb el Nadal que els passats dies6, 8 i 11 de desembre vam fer a lasala de les activitats del Centre

L’ d’Entitats Les Monges.

Vols rebre informació de les activitatsque es realitzen a Artesa de Segre i municipi?

Envia’ns un correu aturisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.catAjuntament d’Artesa de Segre

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Artesa s’omple de NadalLa il·lusió impregna les activitats d’aquests dies, amb els més petits com a protagonistes

radició, regals, música, fes-ta, família, religió... Les fes-tes de Nadal tenen tantes

lectures com persones que el cele-bren, però segurament totes ellestenen un referent comú, la il·lusió. Iaquest és el sentiment que ha im-pregnat, un any més, les activitatsque s’han organitzat a Artesa du-rant aquestes dates. Des dels ta-llers de decoració nadalenca a laBiblioteca, per anar fent boca, finsa moments àlgids com la cavalca-da dels Reis, hem pogut gaudird’una variada oferta de propostesque s’han aproximat des de dife-rents punts de vista a aquestes fes-tes tan assenyalades. Els més petits han estat els pro-tagonistes de la majoria de propos-tes, un públic exigent que ha sabutestar a l’alçada i ha respost ambuna altíssima i activa participació entotes elles, des del parc de Nadalfins a l’arribada del Camarlenc, l’ho-ra del conte o els passis de cinemainfantil. Tot plegat els ha ajudat afer passar la llarga espera fins algran dia, l’arribada dels Reis Magsi les seves carrosses carregades deregals. Però Nadal no només són re-gals. Sovint vol dir retrobament i,perquè no, rutines que lluny de seruna obligació, esdevenen fins i totagradables. Unes rutines que man-tenen vives cites històriques comla missa del gall al monestir deSalgar i la rotllana al voltant del focper degustar coca i mistela en aca-bar, que aquest any va estarespecialment concorreguda tot i lesgèlides temperatures, a les qualsels assistents habituals ja estanacostumats. Un altre dels clàssics és el con-cert de l’Orfeó Artesenc i la CoralBrots d’Il·lusió, que aconsegueixenomplir de música i de públic l’es-glésia d’Artesa la tarda del dia deNadal. El d’enguany no va ser unaexcepció, i els nombrosos assis-

T

tents van gaudir d’una acurada se-lecció de nadales. Per Sant Esteve va ser el torndel concurs de pessebres, on sí ques’ha de lamentar una constant da-vallada del nombre de participants.En aquest sentit, els organitzadorsinsisteixen a animar totes les famí-lies a inscriure’s, ja que han detec-tat que els pessebres es continuenfent però cada cop menys decidei-xen prendre part en un concurs que

s’ha celebrat de manera ininterrom-puda des de fa 56 anys. En l’ediciód’aquest any hi ha hagut 17 partici-pants i tots ells han tingut un pre-mi, a part de dues mencions espe-cials escollides pel jurat. El lliura-ment dels premis, que els organit-zadors van escollir de manera per-sonalitzada segons el perfil delsparticipants entre els donatius delscomerços col·laboradors, es va ferel dia de Reis.

Les manualitats, un dels clàssics del parc de Nadal.

Sobre aquestes línies, un moment del tallerde decoració nadalenca a la Biblioteca. Alcostat, una de les activitats més originals delparc de Nadal, el circuit d’Slot.

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Els Reis Mags també fan parada a Montclar

El fet que les dates assenyalades s’escaiguessin encap de setmana no va reduir l’assistència a les pro-postes dels dies feiners, entre les quals destaca elparc de Nadal. Centenars d’infants i joves van podergaudir d’una desena d’activitats fixes i de nombrosostallers que van anar canviant al llarg de les tres tardesque es va fer. Una altra cita llargament esperada, aquesta méspels joves i no tan joves que pels infants, va ser elcanvi d’any. El dia 31 a la tarda es va respirar el típicambient festiu i de broma, amb corredisses de gent

que buscava a última hora aquell ingredient que li fal-tava pel sopar o aquella broma pel regal de l’amic in-visible. I pels qui no volien tenir tanta feina amb elspreparatius, es va oferir, per tercer any consecutiu, lapossibilitat d’entrar al nou any en el marc del sopar degermanor al pavelló, que també va ser molt concorre-gut. A continuació, el mateix pavelló va acollir ball igresca fins a la matinada.

Fotos: Josep M. Espinal i Marta Serret

Al damunt d’aquestes línies, els reis aclamats just abans d’entrar a l’església. A ladreta, a dalt, una munió d’artesencs van atendre el discurs de ses majestats. A baix,una imatge de la luxosa carrossa carregada de dolços i regals.

Fidels a la seva cita anual amb els nens i nenes deMontclar, els Reis Mags van arribar passades les 8de la tarda a llom de magnífics cavalls i acompa-nyats dels patges, que els il·luminaven el camí ambtorxes. Ses Majestats van descavalcar a la plaçade l’Església, on una munió de gent els esperavanerviosa, barrinant si durant l’any s’havien portatprou bé perquè els portessin regals o, al contrari,carbó. Els Reis van ser rebuts amb aplaudiments iles autoritats els van guiar cap a la sala d’actes del’Ajuntament, on Ses Majestats varen ser genero-ses i repartiren un bon grapat de paquets i cara-mels.

Text i foto: David Hernández Galceran Els reis van arribar a cavall a la plaça de l’Església

26 la Palanca

TEMA DEL MES

Després de Cap d’Any ja només quedaven uns diesde descans abans d’afrontar l’etapa final de les fes-tes, intensament marcada per l’arribada dels ReisMags. Tot i això, el predomini d’aquesta cita no vadeslluir altres propostes, com l’hora del conte, el ciclede cinema infantil o el Poema de Nadal, que el dia 8 ala tarda va posar fi, definitivament, als actes del pro-grama d’aquestes festes. L’hora del conte, organitzada per la Biblioteca, vatenir lloc el dia 3 a la tarda i es va traslladar del seuescenari habitual a la Dàlia Blanca, on un nombróspúblic va gaudir de la narració i l’espectacle que l’acom-panyava. L’endemà va ser el torn del Camarlenc, queva recollir les cartes de tots els infants que s’hi vanacostar, i aquella mateixa setmana es va poder gaudirde la darrera cita del cicle de cinema infantil. Però el que realment esperaven amb il·lusió els méspetits de casa no va arribar fins al dia 5 a quarts de setde la tarda, uns minuts més tard del que s’havia anun-ciat, una espera ja habitual però que es fa eterna pelsmés impacients. Després del recorregut fins a la pla-ça de l’Ajuntament, el discurs al balcó i l’adoració al’església, els reis es van afanyar a repartir els regalscasa per casa. En algunes fins i tot ho van fer perso-nalment, provocant escenes de sorpresa o alegriaentre els qui rebien els obsequis. Finalment, el diumenge dia 8 a la tarda, l’esglésiava acollir la lectura d’una versió abreujada del Poemade Nadal de Josep Maria de Sagarra a càrrec d’ungrup de rapsodes de Foradada dirigits per Joan Roca,i l’Orfeó Artesenc, sota la direcció de Bernat Giribet.L’acte, organitzat pel Club de Lectures d’Artesa deSegre, va comptar amb l’assistència d’un centenard’espectadors.

Fotos: Josep Maria Espinal Un dels pessebres més originals va ser el del Castellot

Els Reis Mags a l’esglèsia de Baldomar

la Palanca 27

VIDA SOCIAL

Celebració dels 60 anys

Som la gent d’Artesa que el 2011 vam fer els 60 anys. Ho vam celebrar, primer, amb una foto davant l’oliveraque hi ha a la plaça de l’Ajuntament i que vam plantar quan teníem 50 anys. Després, vam fer ruta turística perla rodalia d’Artesa, mirant algun celler de la Denominació d’Origen Costers del Segre i visitant un refugi de laGuerra Civil espanyola. Per acabar, vam un bon dinar on les rialles, els comentaris i el bon rotllo van fer queaquest dia fos inoblidable.

L’alter ego del Kubalal 2002 es va morir el Kubalai el 2005 va tancar portesCal Kubala de Vilanova. En

va deixar constància La Palanca alseu número 274, el febrer d’aquellany, amb l’article Adéu a CalKubala. Roda el món i torna elKubala, que viu pacíficament laseva jubilació a Vilanova. Va saltara la palestra de la popularitat fa mésde cinquanta-sis anys, quan vapassar la Volta a Catalunya perArtesa de Segre. Josep Amigó vatenir notícia dos cops al El MundoDeportivo. Un, el 31 d’agost de1955, i l’altre, el 17 de setembre del

mateix any. Afegirem que va existir un comi-tè local Pro XXXI Volta, format perl’alcalde, Cirilo Castellana, el briga-da de la Guàrdia Civil FranciscoPèrez, Josep Maria Castellana,Francisco Guardia i RosendoMarsol “Sícoris”. El pas de la XXXVedició va ser ressenyat així: “57 km- Por Pons pasa el grupo entreaclamaciones del público y Crespopincha. 71 km - En Artesa de Segrehay una prima que gana Iturat.Poco después pasamos por Cu-bells, pueblecito muy entusiasta, yallí los jovenes y bellas chicas

E

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

entregan a todos los corredoresque pueden botellas de cerveza”.

Ferran Sánchez Agustí

la Palanca 29

ESPORTS

L’Olimpíada Rossi Delight reuneix 64 jovesEls participants es van repartir en 16 grups que van disputar partits de cinc esports diferents

a cinquena edició de l’Olim-píada Rossi Delight delLokal va reunir la tarda del

dissabte 7 de gener participantsque es van disputar aquest originaltorneig en diferents partits de cincdisciplines esportives, que enaquesta ocasió van ser bàsquet,futbol, bàdminton, bitlles i voleibol.Els equips eren mixtos, de nois inoies, i estaven formats per quatrepersones. L’organització comptava amb elsuport de l’Ajuntament, que va fa-cilitar els 100 euros del premi enmetàl·lic per a l’equip millor classi-ficat i el trofeu per al segon. A més,el torneig també tenia el patrocini dediferents empreses locals que facili-taven serveis com ara la venda d’en-

L

trepans. Els participants es van repartir en16 equips, cadascun amb samar-retes d’un color diferent que els fa-cilitava la mateixa organització. Elpartits de les disciplines esportiveseren d’entre 40 i 45 minuts de du-rada i tots els equips van passar per

Artesa corre la primera Sant Silvestreot baixant de Donostia, des-prés d’un cap de setmanade marató força exitós i amb

la moral pels núvols, els cinc inte-grants de l’expedició del CUDOSper terres basques fan volar la ima-ginació i pensen en fer alguna acti-vitat a la nostra ciutat i agrupar totsaquells que els agrada córrer. Feresport tots plegats per les nostrescontrades pot ser una magníficaforma de celebrar el canvi d’any, iaixí va néixer la primera Sant Sil-vestre d’Artesa de Segre, amb unesperit lúdic i no competitiu. Amb aquestes premisses, la jun-ta del CUDOS va començar a ide-ar un itinerari que pogués agruparla major part de la gent, des delsmés petits als més veterans, sen-se que fos important l’estat de for-ma dels participants, havia de seruna sortida per a tots els nivells. Lajunta va considerar escaient que elprimer itinerari fos d’una milla, dis-tància molt significativa en el mónde les curses. És per aquesta raó

que el primer recorregut fes 2.400metres, la distància exacta de lamilla artesenca, anomenada als lli-bres d’història locals. El 31 de desembre a les 10:30hhi havia força corredors preparatsper començar qualsevol dels tresitineraris: 2.400 metres, 4.800 me-tres i 9.600 metres. Finalment, a les11 del matí, a la plaça de l’Ajunta-ment es van aplegar 88 corredors.Els primers 500 metres van ser percarrers d’Artesa, en concret l’avin-guda Maria Anzizu, el carrer de l’Es-glésia i pel nucli antic fins als ren-tadors, on se separaven els tres iti-neraris. Els tres recorreguts acaba-

ven al Parc de Bombers, on alsparticipants els esperava un aperitiuper posar fi a aquesta festa atlètica. En no tractar-se d’una competi-ció, no es van comptabilitzar tempsni ordres d’arribada. Si algun parti-cipant s’ho va prendre més serio-sament, va ser per un neguit per-sonal. Aprofitem aquest escrit perdesitjar a tots el lectors un bon anyi recordar a tothom que el CUDOSaposta per una continuïtat en acti-vitats en el món de la muntanya, laBTT i l’atletisme, i donar cabuda atots els aficionats de tots els nivells.

CUDOS

T

La trobada ser totalment popular i va reunir 88 persones de totes les edats

La cinquena edició del torneig multiesport va tenir 64 participants

tots els esports. En bàsquet i fut-bol, els enfrontaments eren de trescontra tres, mentre que en voleiboli bitlles hi havia quatre jugadors perequip i en bàdminton només dos.Precisament aquest darrer esportva ser una de les novetats de l’edi-ció d’enguany.

ANUNCIA’T

A LAPALANCAANUNCIA’T

A LAPALANCA

la Palanca 31

CARTES A LA REDACCIÓ

Més que una feina“Hay cien mil millones de galaxiasdistintas y cada una contiene milbillones de estrellas. Imaginaroscuantas estrellas y planetas yformas de vida puede haber en esteuniverso inmenso y aterrador.Desde que el hombre existe, habuscado su lugar en el cosmos.¿Dónde estamos? ¿Quiénes somos?Hemos averiguado que vivimos enun insignificante planeta de unatriste estrella perdida en unagalaxia metida en una esquinaolvidada de un Universo en el quehay más galaxias que personas.Damos significado a nuestromundo con el valor de nuestraspreguntas y la profundidad denuestras respuestas.Hemos iniciado nuestro viaje a lasestrellas con una pregunta quesurgió por primera vez en loscomienzos de nuestra especie yque ha sido repetida durantegeneraciones con la mismaansiedad. ¿Qué son las estrellas?Hemos pasado suficiente tiempo enlas orillas del océano cósmico, alfin estamos listos para iniciar

Faig aquest escrit per donar a co-nèixer aquest gran científic i astrò-

nom, però també per agrair a totesaquelles persones que fan possi-ble el progrés científic, tecnològici, en general, social. Les paraulesde Carl Sagan són de la seva sèrietelevisiva Cosmos: un viatge per-sonal. Ara, aquesta sèrie tambéestà recopilada en DVD, i en ver-sió expandida, i crec que aportamolts coneixements, ja no nomésen l’àmbit científic, sinó també his-tòric, futurístic, social i, sobretot,astronòmic i còsmic. Ho recomano a tothom, tant jo-ves com adults. Als més petits dela casa, se’ls pot mostrar la sèrieperquè aprenguin algunes cosessobre l’Univers (què són les estre-lles, els planetes...) i sobre algunsaspectes importants de la societat,tant antiga com present (personesimportants, fets a recordar i tenirpresents, grans invents...). Tot iaixò, considero que no està enca-rada plenament cap a ells, ja que,algunes coses no les podrien en-tendre, encara. Nascut l’any 1934 i mort l’any1996, Carl Sagan va viure 62 anys,plens de grans mèrits científics, re-coneixements, premis i amb unaobra força àmplia. Però, sobretot,

va ser una persona molt entregadaa la seva feina i molt propera a lasocietat, per això la seva sèrie Cos-mos: un viatge personal va ser vis-ta per més de 500 milions de per-sones i es va emetre en 60 païsosd’arreu del món. De persones com ell, n’hi ha po-ques. Però més de les que ens pen-sem. Hi ha moltes persones que diaa dia treballen i estudien pel pro-grés de la nostra societat, perso-nes que no surten a la televisió nien revistes, però hi són i ens per-meten estudiar i saber cada diamés, ens permeten adquirir nousconeixements i rebre notíciesimpactants i impressionants. Descobreixen nous invents i no-ves formes de fer-nos la vida mésfàcil, de progressar en aquesta so-cietat en decadència, i molt pocagent, excepte els del seu voltant iàmbit de treball o estudi, els hi agra-eix. Jo us dono les gràcies i us ani-mo a seguir estudiant i treballantper fer progressar aquest món,aquest petit gra de sorra en l’exten-sa platja còsmica.

Ivan Balagueró Masanés

32 la Palanca

ada edició de La Marató deTV3 va precedida d’una po-tent campanya de sensibi-

lització i difusió sobre les malaltiesque centren el programa en elscentres educatius de Catalunya.L’edició d’enguany va estar dedi-cada a la regeneració i alstransplantaments d’òrgans i teixits. Dins d’aquest programa, l’Insti-tut els Planells va rebre una pro-fessional de la salut que va impar-tir una conferència de sensibilitza-ció. A més, es van visionar diferentsvídeos que va incloure descripci-ons mèdiques i testimonis de ma-lalts i que van impactar molt alsalumnes del centre. Després, la Marató de TV3 con-voca un concurs per confeccionarun mural sobre el tema al qual vadedicada. Aquest concurs va adre-çat a tots els alumnes de Catalunya

d’entre 12 i 16 anys, amb la finali-tat de donar la seva particular visiósobre la malaltia tractada. A l’Institut també vam rebre laproposta, i des de la tutoria de pri-mer d’ESO A de seguida ens vamposar per feina. Els alumnes havi-en de pensar una proposta de for-ma individual, per després posar-la en comú amb la resta de la clas-se. Es va convertir en una veritablepluja d’idees, alguns alumnes ha-vien fet esbossos i d’altres tenienla idea però no sabien com plas-mar-la. De forma conjunta, desprésd’analitzar totes les propostes, ensva agradar la idea d’un arbre ambun costat viu i ple de fulles i un cos-tat mort i sec. La idea va acabar deprendre força amb la unió de per-sones al voltant d’aquest arbre.Plantejaríem un mural ple de sim-bolismes.

L’arbre dividit en dues parts sim-bolitzaria, per una banda, la vidaplena de fulles amb el nom delsòrgans que es poden trasplantar,per totes aquelles persones do-nants que poden donar la vida a sispersones més. Per l’altra banda, lamort, perquè encara no hi ha sufi-cients donants d’òrgans i teixits i,per tant, hi ha algunes personesque es moren. A peu d’arbre, unarotllana de persones, unides per lesmans, plenes de força pels colorsataronjats, formarien part d’aquestmateix arbre per les arrels que elsuneixen amb la terra. Les personesacabarien de donar sentit a la com-posició, per què aquesta lluita ésper la vida de les persones i maisaps si et pot tocar a tu. Per aques-ta raó, les persones es represen-ten iguals, sense distincions de capmena.

Distinció al mural de la Marató de 1r d’ESO A

C

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

Imatge de grup dels autors d’aquesta proposta artística, la classe de 1r d’ESO A

la Palanca 33

LA PÀGINA DE L’INSTITUT

El mural inclou diversos simbolismes

“Una joguina una il·lusió”Aquest és l’eslògan de la cam-panya de recollida de joguinesque va portar a terme l’INS ElsPlanells d’Artesa entre els dies5 i 19 de desembre de 2011 jun-tament amb Càrites. Aquesta ini-ciativa va sortir de l’alumnat de1r d’ESO A i B dins de la matè-ria de religió, i forma part d’unprojecte on es treballen els dife-rents reptes que tenim per fer unmón millor i on els valors delcompromís, la implicació, elcompartir i el respecte es fanmés vius i presents. El món ésa les nostres mans i si volemcanviar-lo i fer-lo millor, hem decomençar per canviar nosaltresmateixos. Aquest és el nostrerepte. L’alumnat va participaramb molt entusiasme dinsd’aquesta activitat i ja n’està pre-parant una altra per col·laboraramb Càrites i poder seguir aju-

dant a persones que ho necessi-ten. Amb aquesta campanya, elnostre alumnat ens està demos-trant tot allò que vol i sap fer, for-mar part activa de la nostra socie-tat per replantejar-nos els valors

que actualment la regeixen.Aquest és el nostre deure.

Àngels Peláez.Professora de Religió.

Institut els Planells.

El treball de realització del mu-ral va resultar una vertadera cursamaratoniana, degut a les grans di-mensions del mural: 2x1metres degrandària. El mural es va realitzardes de tutoria, aprofitant hores delpati, tardes, hores convalidades,...A tots els alumnes se’ls hi va do-nar l’oportunitat de participar-hi i varesultar un treball molt enriquidora nivell cooperatiu. Tots es vanmostrar molt participatius en aquestprojecte. Ha estat la primera vegada quel’Institut hi participava, després deles 12 edicions que s’han celebratdel concurs. Aquesta 13a edició haestat la més participativa de la his-tòria del certamen, amb un total de165 propostes artístiques de totsels instituts de Catalunya. El premiper a la classe autora del cartellguanyador era un cap de setmanaen una de les instal·lacions de laxarxa d’albergs de Catalunya, su-fragat pel Departament de Benes-

tar Social i Família. Després dels esforços, vam re-bre la notícia que havíem quedatfinalistes del concurs, que va gua-nyar l’IES Alexandre Deulofeu deFigueres amb un mural realitzat perquart d’ESO a l’àrea de plàstica.Malgrat això, el nostre cartell va te-nir força difusió tant a les notíciesde TV3 com al programa de la ma-rató i a Internet. Es tractava d’un projecte difícil i,sobretot, d’un gran mèrit resolutiu,per haver estat fet per uns alum-nes de només 12 anys, els qualsno estan cursant plàstica en el seuprimer curs de l’ ESO. Estem moltcontents d’haver arribat fins aquí itenim la sensació d’haver fet la fei-na ben feta.

Núria Ferré.Tutora de Primer d’ESO A.

Institut els Planells.

34 la Palanca

FILATÈLIA

La Filatèlia, una gran desconegudaquesta secció neix amb lavoluntat de profunditzar enel tema de la filatèlia, un

camp molt ampli que no s’explicaen poques línies. Així, donat que lameva intenció és que aquestes lí-nies tinguin continuïtat mes rerames, he cregut oportú començarpresentant-me. El meu nom és Bernardí Mota iPérez, i de petit ja havia vist com elmeu germà gran arreplegava se-gells, animat per una cosina, i emfeia gràcia veure els diferents mo-tius que il·lustraven aquells petits

trossets de paper. Però no va serfins una mica més tard, durant unade les típiques excursions que fè-iem a l’escola, al Poble Espanyolde Barcelona, quan en una de lesestones lliures, potser per dinar,vaig comprar una bossa de pata-tes fregides, d’una coneguda mar-ca. En aquell temps, el regalet quehi venia a dins era un segell, juntamb una nota on et convidava, afer-te soci d’un club filatèlic (de l’ho-nestedat d’aquests “clubs” ja enparlarem més endavant). A partird’aquí, i fins al dia d’avui, col-

leccionar segells ha sigut la mevagran passió. Avui dia, amb les noves tecnolo-gies, els canvis en l’organisme es-tatal de correus i la dificultat de tro-bar segells, aquesta afició tan nor-mal fa uns anys està desaparei-xent. Ara s’associa, erròniament,a una afició de gent gran o carre-gada de bitllets. Canviar aquestamanera de veure la filatèlia es elque m’ha animat a donar el pas i,de mica en mica, intentaré quevegeu allò que realment us potaportar.

A

Els primers segellsCap als volts de 1840, i degut alsgrans inconvenients que presen-taven les normes en què s’haviabasat fins llavors el sistema deCorreus de la Gran Bretanya, elmestre Rowland Hill va aconseguirmodificar-lo. Fins aleshores, elpreu de la carta l’havia de pagarla persona que la rebia, i si no eradel seu interès, la podia rebutjar. Això suposava una pèrdua dediners per Correus, ja que hi ha-via molta picaresca. Fins i tot s’hadit que hi havia persones que te-nien com un codi pactat, i nomésmirant el sobre, sense obrir la car-ta, ja sabien què els hi volien dir ila tornaven sense pagar el port. Amb el fet d’enganxar el segellal sobre, es va aconseguir que lacarta circulés franca, és a dir, ambel port ja pagat. De fet, d’aquí vela paraula “franquejar”. Així evita-ven possibles fraus, ja que el pa-gament es feia abans d’oferir elservei.

L’èxit del segell de Correus a laGran Bretanya va fer que l’exem-ple fos imitat per altres països, en-tre ells Espanya. El primer segell del món va serel Penny Black (un penic negre) ala Gran Bretanya, que es va posaren circulació el dia 6 de maig de1840. Dos dies després en va sor-tir un altre, amb un valor de dospenics i de color blau. Des d’un primer moment, lesautoritats espanyoles es van mos-trar interessades per aquest nousistema, encara que no va ser finsl’1 de gener de 1850 que va apa-rèixer el primer segell a Espanya.Era el de 6 quarts negre, i poc des-prés, a partir del febrer, es van co-mençar a vendre els de 5 i 6 rals iels de 12 quarts i 10 rals. Cal des-tacar que l’ús dels segells a Espa-nya va ser voluntari fins al dia 1 dejuliol de 1856, en què es va asse-nyalar l’obligatorietat del seu ús.Fins llavors, una mesura per fomen-

tar-ne la utilització havia estat queles cartes franquejades amb se-gells paguessin menys que les al-tres. Així, amb segell pagaven 6quarts, mentre que la resta havi-en de pagar un ral, és a dir, 8quarts i mig.

Bernardí Mota

El ‘Penny Black’ anglès, el primer segell delmón

La primera sèrie de segells emesa a Espanya

la Palanca 35

La Palanca ha fet 30 anysl passat mes de desembre,la nostra revista va fer 30anys. No és un espai de

temps ni curt ni llarg, però de mesen mes, ha estat un viatge en quèels que l’hem feta possible, hemassumit el compromís de comuni-car, informar als nostres lectors delsfets més importants que anavensucceint a la nostra població i co-marca. Sempre amb la complicitatdels lectors, que han guardat totsels exemplars, veureu que potserde forma involuntària, hem estatnotaris d’una època. Quedaria bé dir que els comen-çaments van ser difícils, però lesdificultats, els entrebancs, s’anavenesvaint amb unes grans dosis d’en-tusiasme, de ganes de fer. El 1981 érem una generació degent que no havíem estudiat mai elcatalà. Tots el vam aprendre comautodidactes, era l’idioma que par-làvem al carrer, amb els nostrespares, era la llengua que a l’escolaningú ens havia ensenyat. Era obligat fer les classes encastellà, per qui volia aprendre idi-omes a l’escola el mestre senyorFigueres ens donava dues opcions:el llatí o el francès. I amb els dosidiomes va haver-hi gent que vadestacar i treure excel·lents. Vist avui, el repte com a parado-xa era en certa forma ben curiós.Volíem escriure en català, idiomaen què no teníem coneixements

amplis i, a més, volíem acostumarels lectors a llegir en català. Érem15 o 20 nois, recolzats per les enti-tats, que volíem escriure i dir coses. En aquest espai de temps, al-guns companys fundadors ens handeixat, han traspassat el prim tel dela vida, però no s’ha perdut la sevamemòria ni el seu exemple. Per citar-ne alguns d’importants:el Ramon Regué, el JaumeCardona i el Jesús Santacreu, totsgent d’iniciatives, treballadors i ambganes de fer poble, de fer país.També el Josep M. Castellana, im-portant per fer quadrar els comp-tes. Al principi, els números ens te-nien preocupats. Era gent amb quisempre s’hi podia comptar. També el Rossend Marsol, “elSícoris”, un escriptor franctirador,que apareixia i desapareixia, i ensrecolzava des del seu exili dauratandorrà. Prenent com a símbol la romàn-tica Palanca de Vernet, feta de tau-lons bellugadissos, com a antic lli-gam entre les ribes del Segre, coma punt clau de pas obligat de per-sones i mercaderies, en aquestsanys hem volgut fer premsa de pro-ximitat, fer l’única revista del mónque parlava de més vivènciesd’Artesa i rodalies. Qualsevol mes-tressa de casa podia dir: “LlegeixoLa Palanca perquè m’agrada estarben informada d’allò que passa almeu costat”.

Tàcitament també, estàvemcompromesos amb un Codi Deon-tològic que consisteix en tractaramb honestedat i transparència lesnotícies, la gent, els companys.Buscar sempre la sortida positiva,que hi és, a les situacions, al trac-tament de la informació, als contac-tes amb la gent. En la tasca de fidelitzar lectorsen català, no seria just no esmen-tar altres capçaleres importants, lamajoria més antigues que nosal-tres: El Punt, El 9 Nou, el 3 de Vuit,el Diari de Vilanova, L’Hora deGarraf, Avui, El Periódico, LaVanguardia, Segre, Balears, Ara...Iels nostres veïns, com més propers:Portaveu de Ponts, Sió d’Agramunt,Nova Tàrrega i El Pregoner deBellpuig. També cal agrair als anunciants,lectors i subscriptors el fet d’haverconfiat en nosaltres, de ben segurque sense el seu recolzament, resno hauria estat possible. Gràcies al’Associació Catalana de la Prem-sa Comarcal (ACPC), la Diputació,l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), elConsell Comarcal de la Noguera il’Ajuntament d’Artesa. Tots plegats heu fet possible quea través d’un recorregut d’anys i del’aventura del dia a dia, la nostraantiga utopia hagi esdevingut unarealitat avui. Gràcies.

Bartomeu Jové Serra

E

OPINIÓ

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

Mea culpa!o confesso: sóc funcionària.Des de fa quatre anys i migpertanyo al col·lectiu ano-

menat “treballadors públics”. Quècom he arribat fins aquí? Us hoexplico: Tot va començar fa 11 anysquan me’n vaig anar a estudiar unacarrera, després en va venir unaaltra, després un postgrau, desprésun treball de doctorat i tot això bar-rejat amb estades a l’estranger peraprendre anglès, cursos, jornades,seminaris... També vaig recórrer lageografia lleidatana d’una punta al’altra, fent substitucions: un mes aTàrrega, un trimestre a Artesa,quinze dies entre Castellserà,Penelles i Bellmunt, una setmanaa Bellver de Cerdanya, una altra alCentre de Recursos Pedagògics deCervera... I tot plegat acompanyatde llibres, apunts, programacionsper preparar-me les “opos”, fins quevaig aconseguir aprovar-les i pas-sar l’any de prova! Després de moltd’esforç, ho havia aconseguit: ja erafuncionària! Era el meu futur, m’ha-via preparat molt per aconseguir-ho, ningú m’havia regalat res! Maiagrairé prou la paciència de tots elsque van aguantar les meves“neures” d’opositora, sobretot elspares i el Gerard. Des que vaig aconseguir la meva

fita, el treball diari de mestra d’an-glès itinerant en tres escoles ruralsel compagino amb més cursos, jor-nades, grups de treball, projectes,reunions, etc. I ara, d’un temps ençà, m’adonoque pertanyo a un col·lectiu maleït(empleats públics), un col·lectiusobre el qual recauen tots els malsd’aquest país i amb el qual el go-vern de torn pretén solucionar-los.Com? Doncs retallant sobretot enmolts serveis, també en substituci-ons, sous, i un llarg etcètera queserviria per a fer una propera col·-laboració a La Palanca (una col·-laboració que no faré perquè la im-potència és massa gran, perquèrealment és molt greu i massa tristparlar de les retallades que hempatit, en un camp tan important comés el de l’educació. Només a talld’exemple, diré que algun mestrede la meva escola ha hagut d’avan-çar diners de la seva butxaca perfer front a despeses que tenim quanels diners que han d’arribar no arri-ben a temps). I malgrat tot, sembla que tothomestà contra el funcionariat! A veurequi la diu més grossa! Sense ado-nar-se que darrera d’aquest funci-onari hi ha un excel·lent metge, unamagnífica infermera, un bon mes-

H tre, un administratiu eficient... Quan era època de vaques gras-ses hi va haver col·lectius que vanfer el seu agost sense ofici ni prin-cipis, invertint a tort i a dret i pen-sant que això mai s’acabaria. Elsempleats públics també hi éremperò no en el punt de mira de lasocietat, llavors érem necessaris ieficients. Ara, quan hem deixat deser un país de rics i hem passat aser un país d’aturats, doncs carre-guem-nos també aquells que tenen“el privilegi” de tenir una feina ga-rantida (és un dir). Jo crec que somtan mesquins que no suportem queal veí li vagi millor! Si escanyant aquest col·lectiu alqual pertanyo n’hi ha prou per ar-reglar la greu situació del nostrepaís, jo ho dono per ben invertit,però malauradament no ho crecpas així. Per acabar, permeteu-me unsuggeriment: Mares, pares no dei-xeu que els vostres fills passin anysde suor i llàgrimes per acabar en eltrist col·lectiu dels empleats públics.Millor ser empresari o assalariat,almenys així el seu fill/a tindrà unamica més de suport i de prestigisocial.

Noemí Farré Cortadelles

DE COLLITA PRÒPIA

36 la Palanca

la Palanca 37

La felicitatuè cal fer quan una societat,un país, entra dins una crisitan important i profunda com

seria l’actual? Segons EduardPunset, s’han de fer dues coses i to-tes dues no deixen de ser lògiques. La primera és diagnosticar l’ori-gen de la crisi, d’on ve, perquè s’haproduït, mirar d’esmenar-ho i nocaure una i una altra vegada en elsmateixos errors. La segona és mi-rar la història de la Humanitat, co-piar el que han fet els nostres avant-passats des de temps immemori-als i que és allò que funciona, jaque la Humanitat, així amb majús-cula, sempre se n’ha acabat sortinti ha tirat endavant. I el que ens diuaquesta experiència és que cal es-tirar als joves de la tribu. La joventut té força, empenta, novesidees, ganes de superar la generacióque la precedeix, en definitiva, neces-sitat de millorar l’espècie. Però, qui ha de fer el primer pas?Són els grans que han de baixardel seu pedestal, aconseguit ambtants anys de sang, suor i llàgrimesi dir-los als més joves: aquí ho te-niu, ara us toca a vosaltres? O sónels joves que han d’esforçar-se perdemostrar que en són capaços, queestan a l’alçada de les circumstàn-cies i que si no, lluitaran per estar-

Qhi ben aviat i deixar ben clar queser jove no és sinònim d’irrespon-sable, “passota”, “arrepenjat”, vivi-dor? La resposta que ens dónaPunset també és lògica, al meu en-tendre. Totes dues parts han de ferl’esforç, totes dues parts han d’impli-car-s’hi i no quedar-se encastadeseternament en el seu paper. Imaginem-nos un pare que por-ta el negoci familiar i que és a puntde jubilar-se, o jubilat. Tot i que elfill treballa des de fa 20 anys al seucostat i hauria de conèixer el nego-ci perfectament, no acaba mai decedir-li les regnes i continua fent idesfent. Per molt que el fill faci i faci,sempre li sembla que no ho fa prouo que ho fa malament, i qualsevoliniciativa de canvi la veu com unaamenaça. Em miro aquest pare comuna persona insegura, feble, egoistai, segurament, víctima de les circum-stàncies, potser el seu progenitortambé va actuar de la mateixa ma-nera amb ell. En impedir aquest re-lleu natural perjudica el seu fill, peròtambé es fa mal a ell mateix i, depassada, a tota la família. Si el pareactua d’aquesta manera, no estàreconeixent implícitament com unfracàs personal la suposada incom-petència del fill, per no haver-nesabut més a l’hora d’educar-lo o de

proporcionar-li una bona formació? Per altra banda, tenim el filld’aquesta família imaginària. Coms’ha de sentir? Un fracassat si esdeixa eclipsar contínuament, un tra-ïdor si deixa el negoci familiar i s’es-pavila pel seu compte. O, potser noha pogut o no ha sabut fer-se el seulloc a l’empresa, transmetre al parela seguretat que sap què té entremans. Ha estat a l’alçada quan hacalgut o ha preferit la comoditat queli ha atorgat aquest segon pla, nique sigui de manera inconscient,deixant sovint que passi un altre aldavant, i que si s’escapa un maste-got sempre passi de llarg?. Aquestfill realment s’ho ha “currat”? Extrapolem aquesta família ima-ginària a la ciutat, al país, al mónsencer. Quina reflexió en faríem?Ho estem fent bé tots plegats? Potser les coses són més senzi-lles. Tal vegada, com diu Punset,només cal mirar la natura i actuaramb lògica. Potser, a la fi, no somtan diferents dels altres animals,però volem demostrar que sí queho som i per això ens compliquemtan l’existència, negant-nos contínu-ament la felicitat. Potser la felicitat ésa la sala d’espera de la felicitat. Bon any nou a tothom.

Paquita Martí

PEL FORAT DEL PANY

la Palanca 39

PROGRAMA D’ACTES CARNAVAL 2012

Dissabte 18 de febrer

18.30h CONCENTRACIÓ DECOMPARSES i COMPARSITES ala Pl. Ajuntament.

Trasllat cap a la Pl. Ajuntament onSa Majestat SALTASEKLES XXèens farà el tradicional pregó.

A continuació, RUA DE COMPAR-SES i COMPARSITES.

SOPAR DE CARNESTOLTES alPavelló per a totes les COMPAR-

SES i COMPARSITES inscrites.Després del Sopar de Carnestol-tes, nit de marxa amb DJ TETEPRODUCTIONS.

Diumenge 19 de febrer

17h TROBADA DE DISFRESSESal Pavelló.

17.30h GRAN DESFILADA DEDISFRESSES

A continuació, FESTA INFANTILamb ALEA TEATRE amb l’espec-

tacle Un dia genial al Pavelló.

Dimarts 21 de febrer

MATANÇA DEL PORC

Durant el matí, ELABORACIÓ DELLONGANISSES I BOTIFARRESa les Sitges.

A partir de 17.30h BERENAR DEGERMANOR, a les Sitges, ambderivats del porc, cuits a la brasai acompanyats amb pa i vi delpaís.

INFORMACIONS D’INTERÈS

COMPARSES i COMPARSITES

-La Rua de Carnestoltes estarà formada per COM-PARSES (grups de més de 20 persones) iCOMPARSITES (grups de 2 a 19 persones). Es con-siderarà comparsa el grup de 20 o més persones quevagin disfressats amb una mateixa disfressa. Per tant,si es vol fer més d’una comparsa, caldrà que el temade la disfressa sigui diferent.-Durant els matins podeu recollir un full informatiu ales oficines de l’Ajuntament i apuntar-vos del 6 al 13de febrer (de 9 a 14h o al 973 40 00 13). Cal confir-mar l’assistència al sopar i en el moment d’inscriure’ss’haurà de pagar 2 euros per persona.-Les COMPARSES i COMPARSITES es concentra-ran a la Pl. Ajuntament.-Els vehicles de les COMPARSES s’hauran d’aparcara voltant de la Pl. Ajuntament. Es col·locaran, per or-dre d’arribada, des de davant del Disbo, continuantper l’Av. Maria Anzizu, fins al rentador.-A continuació, SALTASEKLES XXè realitzarà el seutradicional discurs des del balcó de l’Ajuntament.-Mentre el SALTASEKLES XXè realitzi el seu discurs,els vehicles han de tenir el motor i la música apagats.-Itinerari de la rua: Pl. Ajuntament, Marcel·lí Farré,Eduard Maluquer, Av. Maria Anzizu, Prat de la Riba,Ctra. Agramunt, Escoles, Ctra. Montsonís i Pavelló.Es prega la col·laboració dels veïns en no deixar vehi-cles ni obstacles en aquests carrers.-Tant les COMPARSES com les COMPARSITES po-dran assistir al SOPAR de CARNESTOLTES, que tin-drà lloc, després de la Rua, al Pavelló (per assistir alsopar cal anar disfressat i haver pagat 2 euros).-Obsequiarem a la comparsa més original amb pro-ductes de la terra.-En cas de pluja, no es farà el recorregut. Les COM-PARSES i COMPARSITES aniran directament al pa-velló, on es farà el tradicional pregó i el SOPAR DE

CARNESTOLTES.-No es podrà tirar “confetti” al pavelló.

DESFILADA INFANTIL

-La desfilada té caràcter local.-Cal apuntar-se a l’Ajuntament fins al 14 de febrer(en horari d’oficina).-Les disfresses que concursaran han d’estar confec-cionades a mà. No podran entrar a concurs les dis-fresses llogades o comprades, però si que podran par-ticipar a la desfilada.-Es premiarà les tres millors disfresses.-Aquest any no hi haurà berenar.-Primer desfilaran els nens/nenes amb la disfressaconfeccionada a mà, per això, demanem molta puntu-alitat.-Els números per a la desfilada es recolliran a la taqui-lla del pavelló, abans de la desfilada (a partir de les16:45).-El concurs començarà puntualment.-Un cop iniciat el concurs, ja no es repartiran més nú-meros.-Podran participar tots els nens/nenes fins als 14 anys.-Tots els participants rebran un petit obsequi.

BERENAR DE GERMANOR

-Venda anticipada de tiquets a 1 euro, fins el 20 defebrer, als següents llocs: Frankfurt Balmes, CalCristòfol, Estanc Massana i Detalls.-Venda de tiquets el dimarts de la Matança al mateixrecinte, al preu de 2 euros, de 4 a 7 de la tarda.

L’organització es reserva el dret d’alterar el programa.Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre - Comissióde Carnestoltes - Comissió de Matança del Porc

40 la Palanca

Gener de 1987

FA 25 ANYS

omença un any nou i la re-vista, amb ja cinc anys d’his-tòria, continua amb el format

de 24 pàgines i al preu de 100 ptes.El contingut, com anireu compro-vant, presenta alguns canvis. PORTADA. Es tracta d’una imat-ge típica d’aquestes dates, el tradi-cional descens dels Reis Mags perles escales del “Joc de la Pilota” endirecció a l’església per adorar elNen Jesús. EDITORIAL. 1987: Serà un anynou? És el títol d’un llarg editorialen el qual es reflexiona sobre el fetde desitjar un bon any però no po-sar-hi mitjans per aconseguir-ho.En posa exemples a nivell mundiali local. LOCAL. La Informació Municipal,que fins al moment només acostu-mava a recollir relacions de factu-res i de llicències d’obres, ha can-viat substancialment i s’assemblamolt a la que apareix actualment alfinal de la revista. Un parell de pà-gines ens informen dels principalsacords, ordenances fiscals, certifi-cacions i adjudicacions d’obres,entre altres, dels mesos de novem-bre i desembre. Per contra, no hi apareix el Noti-ciari Local, que ens informava deforma breu dels principals esdeve-niments locals i comarcals del mes. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agus-tí, en l’article Sortir a TV3, ens ex-plica les pròpies vivències en rela-ció a la seua participació en el pro-grama Vostè Jutja de Joaquim M.Puyal, on va estar acompanyat perRossend Marsol “Sícoris”.. COMARCA. Ferran Sánchezescriu ara El Segre Mitjà en el 1710,on ens presenta un mapa de la nos-tra zona corresponent a l’època dela Guerra de Successió amb la re-lació dels principals topònims. Així,com a principals exemples, apareix“Artesa” per Artesa de Segre, “Alos”per Alòs de Balaguer, “Vila Nova”per Vilanova de Meià, “N.S. deMeya” per Santa Maria de Meià,

“Caluo” per Clua, “Monsonis” perMontsonís... Si més no, curiós (fi-xeu-vos també que no hi apareixi-en accents). En altres pàgines de la seccióapareixen diverses notícies de larodalia, fruit del que deuen ser no-ves col·laboracions en bona part.Així, Pere Santacreu ens parla deVilanova de Meià, M. TeresaRomero d’Alòs de Balaguer, PereSerra de Seró, Vicent Galceran de

Baldomar, els Amics de Montsonísde Montsonís i Jaume Armengol deForadada. Mn. Josep M. Feixa ens informadels premis del 31è Concurs dePessebres d’Artesa. Els primerspremis foren: Jaume Canes en lacategoria d’artístics, Ignacio Molaen la d’aparadors i AgnèsSantacreu en la de casolans. Amés, es va concedir un premi es-pecial a l’alumnat de les “Escoles

C

la Palanca 41

FA 25 ANYS

Nacionals”. REIS 87. L’article Nit de Reis vesignat per un pseudònim: “El patgebru”. Es tracta d’una interessantnarració descriptiva des del mo-ment que la gent espera la comitivadels Reis Mags a la Pl. Progrés finsal repartiment de regals a la DàliaBlanca. Acaba així: “La resta del’any, els Reis ho heu de ser vosal-tres”. Diverses fotografies de l’acteens ajuden a visualitzar els dife-rents moments. Per a mostra, usoferim una imatge de la Dàlia Blan-ca on veiem jovenalla davant delsReis.

CINEMA. Miquel Mota acaba eltema encetat el mes anterior sobrepel·lícules de terror. Afirma haverdeixat el tractament del cinema ca-tastròfic pel seu estancament i que“La característica comuna a totesles pel·lícules del gènere és elvoyeurisme”. OPINIÓ. La llibertat en el tempsi en el temps lliure o el codi de di-vertiment del cap de setmana és elllarg títol que Joan Aranès i Cluaha escollit per a dissertar sobre eltemps d’oci del jovent. L’article veacompanyat d’una divertida il·-

lustració del mateix autor. Comentari i retrat d’en JaumeCardona Vila és una crítica deVicent Galceran Sellart “Mero” a lapersona que en aquell moment eral’alcalde d’Artesa, a més de sena-dor a Madrid. Prioritat? Dotar adequadamentl’escola bressol municipal! és unaaltra crítica, signada per Neus, ons’exposa la necessitat d’una llard’infants municipal que ofereixi mi-llors serveis, entre ells el de men-jador. L’autora no posa en qüestióel funcionament, sinó al contrari:“Jo en sóc usuària i em mancarien

adjectius per elo-giar-la”. TOT RECOR-DANT... És el títold’una secció queavui anomenemIN MEMORIAM.Amb el títol A unaamiga i signat per“La teva classe(els de 7è)”, ensparlen de la NúriaTugues i Cirera,la nena de 12anys que haviamort tres mesos

abans en un tràgic accident de tràn-sit, com a “...molt oberta, riallera isobretot molt animada...”. L’articleve acompanyat d’una foto de laNúria. DE LA VELLA ARTESA. Brunetd’Artesa ens presenta un article di-vidit en tres parts. En la primera faun exhaustiu repàs de diferentsactivitats professionals que han re-alitzat alguns jubilats de l’associa-ció d’Artesa, que entre els 300 quesón –diu– sumen 20.400 anys.Després ens parla del desè mana-ment dels jubilats, que en definiti-

va és una bona filosofia de la vidaper a la gent gran. I per acabar, ins-ta a un company jubilat a ser menyscrític i a aportar el seu gra de sorraa l’associació. CAMP. La secció ens ofereix lasegona part de l’article Objectiusgenerals del Pla de Desenvolupa-ment Agrari de la comarca. Si elmes anterior vam poder llegir-ne ladiagnosi, ara veiem els principalsobjectius que es plantegen a partirde les consideracions anteriors. EXCURSIONISME. Josep Vilellai Puigpinós, com a membre de laSecció de Muntanya del CENG,escriu Una excursió al Forat delGel. Ens descriu breument la ràpi-da excursió (de les 10h a les 14h)a l’esmentada cova del Montsec.Això sí, d’Artesa fins a la Cabanadels Pastors, amb vehicle. A més,critica els desaprensius que contri-bueixen a la degradació de la cova.L’autor acompanya l’article ambuna il·lustració i un mapa fets a màper ell mateix. HUMOR. Tres acudits dels po-pulars personatges Quimet iCosme, amb temàtiques diverses,omplen la penúltima pàgina de larevista. IMATGES D’AHIR. En contrapor-tada i ocupant mitja pàgina, trobemaquesta secció. La imatge, delsanys 1930, és una perspectiva dela carretera d’Agramunt des de laPl. Progrés, on hi havia un sortidorde benzina. Curiosament, no esveu ni un cotxe. Al fons, la cotxerade la Fonda del Manel. Per acabar, i ocupant l’altra mitjapàgina, podem llegir les bases delconcurs per a la nova portada de larevista.

Ramon Giribet i Boneta

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

42 la Palanca

Mes de desembreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (12 de desembre) iextraordinari (23 de desembre)Absències: Domènec París (CIU):12 i 23 de desembre

S’acorda imposar contribucionsespecials com a conseqüència del’execució de l’obra “Pavimentacióde la plaça Major d’Artesa deSegre”. La quantitat provisional arepartir és de 27.105,99 euros.A favor: 7 vots (ERC)Abstencions: 3 vots (CIU)

S’aprova, per unanimitat, licitar lacontractació, mitjançant tramitacióordinària, procediment obert ambdiversos criteris d’adjudicació, del’obra “Pavimentació de la plaçaMajor d’Artesa de Segre”, amb unpressupost d’execució per contrac-te (PEC) de 233.527,40 euros ambl’IVA inclòs.

S’aprova, per unanimitat, licitar lacontractació, mitjançant tramitacióordinària, procediment obert ambdiversos criteris d’adjudicació, del’obra “Millora al nucli de Seró”, ambun PEC de 144.321,11 euros ambl’IVA inclòs.

S’aprova, per unanimitat, licitar lacontractació, mitjançant tramitacióordinària, procediment obert, ofer-ta econòmicament més avantatjo-sa, amb diversos criteris d’adjudi-cació, per lots, l’actuació “Submi-nistrament, col·locació i muntatgede l’equipament i mobiliari de la Bi-blioteca, Sala Polivalent i depen-dències municipals annexes delCasal Cultural d’Artesa de Segre”amb un PEC de 559.858,25 eurosamb l’IVA inclòs, desglossat ambels següents lots:- Lot 1: Mobiliari biblioteca, salesentitats i bar – Senyalització –Antifurts: 112.777,14 euros.- Lot 2: Butaques sala polivalent:126.394,03 euro.- Lot 3: Escenografia – Alarma i

porter electrònic – Telecomunicaci-ons – Equipament ràdio:320.687,06 euros.

S’aprova, per unanimitat, licitar lacontractació, mitjançant tramitacióordinària, procediment negociatsense publicitat l’actuació “Submi-nistrament, col·locació i muntatgede l’equipament mèdic i materialdivers per l’ampliació del CAPd’Artesa de Segre”, amb un PECde 39.187,70 sense IVA, desglos-sat amb els següents lots:- Lot 1: Material divers 1: 5.543,00euros.- Lot 2: Material divers 2: 3.892,70euros.- Lot 3: Material divers 3: 936,00euros.- Lot 4: Equipament divers consul-ta: 4.131,00 euros.- Lot 5: Òptica: 507,00 euros.- Lot 6: Esfigmomanòmetres:246,00 euros.- Lot 7: Reanimadors: 670,00 euros.- Lot 8: Focus exploració: 2.027,00euros.- Lot 9: Bàscules: 2.100,00 euros.- Lot 10: Lliteres: 2.100,00 euros.- Lot 11: Proteccions radiològiques:330,00 euros.- Lot 12: Odontologia: 12.300,00euros.- Lot 13: Instrumental divers: 872,00euros.

S’acorda, per unanimitat, licitar lacontractació, mitjançant tramitacióordinària, procediment negociatsense publicitat, de l’actuació “Sub-ministrament, col·locació i muntat-ge del mobiliari clínic i material di-vers per l’ampliació del CAPd’Artesa de Segre” amb un PEC de38.320,55 euros sense IVA, des-glossat amb els següents lots:- Lot 1: Complements generals 1:1.773,20 euros.- Lot 2: Mobiliari habitació: 1.865,00euros.- Lot 3: Cadires giratòries: 5.156,75euros.- Lot 4: Mobiliari despatx: 7.105,07

euros.- Lot 5: Mobiliari clínic: 9.382,00euros.- Lot 6: Complements generals 2:1.750,00 euros.- Lot 7: Electrodomèstics: 1.699,00euros.- Lot 8: Cortines: 9.589,53 euros.

S’acorda, per unanimitat, aprovarprovisionalment l’ordenança núm.36 reguladora de la gestió contro-lada dels residus de la construcció.

S’acorda aprovar provisionalmentl’ordenança núm. 37 reguladora del’ocupació de la via pública queafecta als carrers d’Artesa deSegre, mitjançant taules, cadires,para-sols i elements similars per ala instal·lació de terrasses i vetlla-dors de bars i altres activitats co-mercials amb finalitat lucrativa.A favor: 7 vots (ERC)Abstencions: 3 vots (CIU)

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment el document tècnic de“Subministrament, col·locació imuntatge de l’equipament mèdic imaterial divers per l’ampliació delCAP d’Artesa de Segre” amb unPEC de 39.187,70 euros senseIVA.

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment el document tècnic de“Subministrament, col·locació imuntatge del mobiliari clínic i ma-terial divers per l’ampliació del CAPd’Artesa de Segre” amb un PEC de38.320,55 euros sense IVA.

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 8, per un importde 155.719,15 euros, corresponenta l’obra “Ampliació i reforma delCentre d’Atenció Primària” realitza-da per l’empresa Carrers i ObresSL. Import pendent d’executar176.227,92 euros.- Certificació núm. 4, per un importde 26.304,94 euros, corresponent

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Dates arecordar

a l’obra “Espai transmissor del Tú-mul-Dólmen de Seró” realitzada perl’empresa Construccions Orgèl·liaSL. Import pendent d’executar337.475,03 euros.- Certificació núm. 5, per un importde 26.162,60 euros, corresponenta l’obra “Espai transmissor del Tú-mul-Dólmen de Seró” realitzada perl’empresa Construccions Orgèl·liaSL. Import pendent d’executar311.312,43 euros.

S’acorda desestimar la mesuracautelar sol·licitada amb el recursde reposició interposat contral’acord de Ple de 7 de novembrede 2011 d’aprovació del Compte

General de l’exercici 2010, sensperjudici d’allò que al seu dia espugui resoldre sobre el fons del re-curs, d’acord amb l’informe emèsal respecte per la secretària-inter-ventora d’aquest Ajuntament.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 3 vots (CIU)

S’acorda desestimar el recurs dereposició presentat pel grup muni-cipal de CiU contra l’acord adoptatpel Ple d’aquest Ajuntament de data7 de novembre de 2011, en el ques’aprovà la concertació d’una ope-ració de préstec a llarg termini perun import de 595.000,00 euros,amb l’entitat bancària La Caixa /

Caixabank, d’acord amb l’informeemès al respecte per la secretària-interventora d’aquest Ajuntament.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 3 vots (CIU)

S’acorda adjudicar a Banco BilbaoVizcaya Argentaria SA la concerta-ció de l’operació de préstec a llargtermini per al finançament de l’ac-tuació “Espai Transmissor del Tú-mul Megalític de Seró”, per un im-port 365.287,00 euros.A favor: 7 vots (ERC)En contra: 3 vots (CIU)

Eva Maza i Batlle

Renovació del DNIPer renovar-vos el DNI a les dependències del’Ajuntament d’Artesa de Segre, els dies 6 i 7de març (cal anar-hi els dos dies), podeu de-manar hora a les oficines municipals personal-ment o per telèfon (973 40 00 13) a partir del20 de febrer.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 22 de febrerArtesa de Segre: dimecres 22 de febrer (no-més en casos molt justificats, que no puguin anardirectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

44 la Palanca

HUMOR

L’Ajuntament d’Artesa enceta les retallades de 2012 amb lareducció de plantilla de l’Escola Municipal de Música

J. G

alce

ran

la Palanca 45

DÈRIA GASTRONÒMICA

Les coques de Cal Solén la segona entrega del Dèria Gastronòmicavisitem el forn de pa de Cal Solé, ubicat a lacarretera de Ponts, 33 d’Artesa de Segre. La

nostra ciutat és coneguda arreu pels seus forns i pas-tisseries i, sobretot, per l’exquisida coca amb samfai-na que hi elaboren. Actualment, Artesa compta amb 5 fleques en actiu;enrera queden aquells temps en què hi havia el doblede negocis. El sacrifici que suposa exercir l’ofici deforner, unit a la forta competència de les baguettes ide la bolleria industrials que es venen a molts super-mercats, són dos factors clau que han influït en el tan-cament d’alguns establiments del sector. Cal Solé funciona com a tal des de l’any 1971, quanel matrimoni format per Carlos Solé (acs) i Maria RosaGrau van venir a Artesa des de Guissona i van agafarel traspàs del negoci de Cal Barril. En aquells tempshi havia 8 forns i molta competència. L’ofici ja els ve-nia de família, ja que el pare del Carlos, també Carlosde nom, tenia una fleca a “Iesso”, negoci que actual-ment encara funciona a càrrec d’un germà. Com a anècdota, la Maria Rosa ens explica que elseu sogre, el padrí Carlos, havia fet d’aprenent a CalJoan Bo. També ens conta que els principis van sermolt durs i que només arribar a Artesa ja volien girarcua perquè de bones a primeres es van topar amb elcementiri a l’entrada i amb una boira ben espessa. Amb gran esforç van anar pujant el negoci. Primernomés feien pa i coques de sucre. A mitjan dels 70van incorporar el pa de pessic, que els va ensenyar afer un viatjant de farina anomenat Hericha i que vatenir molt èxit entre la clientela; a més, eren els únicsque en feien. Van incorporar també els braços de gita-no amb nata i les famoses coques amb samfaina.Després vingueren les lioneses, els croissants, les

panades d’espinacs, les mones i pastissos, etc. El 1991 van reformar la botiga i l’obrador, fent unestabliment més ampli, modern i funcional. El seu fillgran, Carles Solé Grau, es va incorporar al negoci aprincipis dels 90 i, quan va morir el seu pare, va aga-far les regnes del negoci, on després es va incorporarla seva dona Ariadna. Això sí, sempre amb la inesti-mable ajuda i bons consells de la Maria Rosa. El Carles ens explica que, malgrat els horaris detreball van al revés de tothom i són esclaus (començaa treballar a les 12 de la nit), la feina li agrada molt.Diu que la clau del negoci és fer la feina de formaartesanal, utilitzant farina de primera qualitat i bongènere. El forn de llenya és un element únic i insubs-tituïble: el pa i les coques agafen les aromes de lallenya i la cocció és més lenta i natural.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

E

La recepta: Coca amb samfaina (per Carles Solé)Per a 4-6 persones. Ingredients: Pasta de pa (250 g de farina, 150 cl d’aigua,llevat i sal), 2 albergínies, 2 pebrots verds, 2 pebrots vermells (tamany mitjà), 2arengades i 2 talls de llonganissa, oli i sal.

S’amassa la pasta, quan està ben treballada i no s’enganxa, s’estira amb uncorró, tot donant-li forma rectangular. Es suca per damunt amb un mica d’olid’oliva i es deixa reposar d’1,5 a 2 hores. S’hi reparteixen per damunt els trossosde pebrot i albergínia, prèviament tallats i crus. Es reparteix l’arengada i la llon-ganissa. S’hi tira un polsim de sal i un rajolí d’oli. Es fica al forn (si és de llenya,millor), a uns 200 º C, on es courà durant mitja hora o tres quarts.

El blatAquest cereal és la base de l’alimentació mundial. Del llatí Triticum que vol dir “gra que és necessari batre per a poder serconsumit”. El seu origen el trobem a Mesopotàmia i les primeres evidències arqueològiques daten de l’any 6700 aC al’Iraq. El seu conreu va associat al desenvolupament de la civilització humana. La producció mundial és de més de 628milions de tones (2005), 100 kg per persona/any. Del blat en surt la farina i la sèmola. El pa, les galetes, les coques i lapasta (macarrons, espaguetis, canelons, etc.) són els seus “fills”.

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

n aquells anys, estaven or-ganitzant-se a Artesa lesfestes del Carnestoltes, en-

cara que se’n deia Carnaval (carnevale). En temps de la República ha-vien estat unes festes de disbauxapopular amb molta gresca i algunamalifeta simpàtica. El jovent es per-metia llicències innocents i la xeri-nola desenfadada feia moltes bro-mes que mai arribaven a portar ai-gua. Llavors es disfressava moltagent, era una festa gran. Estavaprohibida la màscara que tapés lacara des del 1939, per por de re-presàlies i que la gent no es pas-sés de rosca. Però el 59 i els anys anteriors,la premissa “Carne Vale”, sols afec-tava en què després del Carnavals’entrava a la Quaresma, temps dedejuni i abstinència, en què sols espodia menjar carn uns dies deter-minats. No es podia menjar carnper la Quaresma, llevat si pagaves

“La Butlla”, amb la qual la gent ricacomprava a l’Església el dret amenjar carn quan volgués durant laQuaresma, menys els divendresdia de rigorós dejuni. Aquell dia lagent menjava verdura i una micade bacallà. També la deliciosa sopade congre, avui desapareguda. La pesseta existia des de l’any1869, això ve al cas perquè a co-mençaments del segle XX, i potserfins al 1930, la gent comptava, pa-gava i feia escriptures amb rals. Elral era la moneda de canvi corrent.En aquella època corria una ditasobre “La Butlla” que deia: “Butllesde carn i ous, només n’hi ha a Es-panya, tres i dos fan cinc rals, forade la butxaca”. Les vuit noies de la foto treballa-ven al cosidor de “La Maria la Pas-tora”, que era un taller dels de mésrenom de l’època. S’havien treba-llat la disfressa de cortesanes ahores perdudes per lluir-la per Car-

E

Carnaval, quaresma i butlles. 1959

naval. A més, totes pertanyien algrup de La Dàlia Blanca, i set set-manes després, per Pasqua, sortiri-en amb el seu uniforme blanc i ver-mell a cantar amb els Caramellaires. Tot el que hem comentat erencostums, si més no curiosos, vis-tos amb la perspectiva d’avui. Les noies dretes, d’esquerra adreta, eren: Josefina Tomás de calMigé de Marcobau, Filomena Fer-rer de cals Xolladors, Maria RosaOliva i Lina Baella de cal Boté. As-segudes, Magda Baella, la sevagermana que viu a Andorra, FelisaAlcober de la tintoreria Pelayo,Neus Barroso i Flora Talavera. La foto està tirada al menjadorde la Fonda la Palma, on de vega-des s’hi feia ball, ja que en aquellaèpoca, Artesa estava mancada delocals de ball.

Bartomeu Jové Serra Foto cedida per Magí Serra

LA FOTO

La Germandat de Sant Sebastià va celebrar el 20 de gener amb els actes tradicionals, que van acabaramb un dinar de germanor que comptà amb l’assistència d’unes cent persones. (Foto: J. M. Espinal)