La oposición a la restauración
31
L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ Carolina Domínguez Rut Perujo Javier Garrigues Tatiana Acosta Curs: 2ºC Batxillerat
-
Upload
tatianaacosta94 -
Category
Education
-
view
290 -
download
1
Transcript of La oposición a la restauración
L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
Carolina Domínguez
Rut Perujo
Javier Garrigues
Tatiana Acosta
Curs: 2ºC Batxillerat
ÍNDEX Introducció
El Carlisme
El Republicanisme
El moviment obrer. Característiques generals
El P.S.O.E
Les tendèncias anarquistes
La C.N.T i la U.G.T
El nacionalisme
Característiques Generals
Els factors : Polítics, Económics i Culturals
El nacionalisme català
El nacionalisme basc : Característiques Generals : Sabina Arana i el PNB
Altres regionalismes : El gallec , El valencíà i l’ Andalús
Conclusions
Bibliografia
INTRODUCCIÓ La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la
monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació
d'un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.
Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del
1876. El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits:
El partit conservador
Partit liberalPartits dinàstics
El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i
el frau electoral, per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democràtica, es
garantía poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces
polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític.
Era la fòrmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a
garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després
de l'experiència del Sexenni.
En definitiva, la Restauració representa el triomf de l'opció liberal moderada, la
reformulació conservadora de l'Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la
Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament
fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents
grups econòmics que dominaven l'Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el
perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents
ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.
La restauració es divideix es dues grans etapes:
Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de
governs conservadors i liberals.
Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat
d'Alfons XIII (1902-1931).
En la primera etapa cal destacar dos períodes:
El regnat d'Alfons XII (1875-1885)
Durant la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902), el torn de partits
funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera
gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del
seu imperi colonial.
Durant aquests primers anys de la Restauració, les diverses forces polítiques
marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el
republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el món
intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un
sistema immobilista, que només beneficiava la gran burgesia.
Període de
pacificació
militar
Fi a la Tercera guerra
carlina i a la guerra
dels deus anys de
Cuba
Estabilitat
política i de
creixement
ecónomic
EL CARLISME
Inici del
carlisme Mort de Ferran VII
en 1833
Conflicte dinàstic
Isabelins
Carlins
Partidaris de Carles
Maria Isidre, que
pretenia mantenir
un sistema
absolutista.
PROGRAMA POLÍTIC-IDEOLÒGIC DEL CARLISME
Déu, Pàtria, F
urs i Rei- Oposición radical a les reformes
liberals. Immobilisme.
- Defensa de la monarquia absoluta.
- Tradicionalisme catòlic i defensa delsinteressos de l`Església.
- Defensa dels furs basc-navarresos, amenaçats per lesreformes igualitaries i centralistesdel liberals
EL REPUBLICANISME
En que consisteix un estat republicà?
És un estat de
dret, democràtic, constitucional, respectuó
s i garanteix la llibertat republicana per a
tots els ciutadans, compromès en matèria
i fortament intervencionista.
Una forma de frenar els possibles
abusos de les persones que tenen
major poder
EL REPUBLICANISME A ESPANYA
La primer república
( 11 de febrer de 1873)
La primera república
d`Espanya es va
implantar per l`abdicació
d`Amadeu de Savoia.
-Va ser proclamada per unes Corts en
què no hi havia una majoria de
republicans.
- Una experiència curta, coneguda per
la inestabilitat : política, social i
violència.
- Fou governà per cuatre presidents
distints.
El periode va estar
marcat per tres
guerres civils: La
Tercera Guerra
Carlista; La
sublebación cantonal
en la península
Ibérica i per últim la
Guerra del deu anys
en Cuba
LA SEGONA REPÚBLICA 1931-1936
14 de abril de 1931
Es va dónar a
partir de la
caiguda d`
Alfons XIII.
En els primers
governs
republicans els
representants
eren:
Alcalà Zamora
Miguel Maura
Alejandro Lerroux
President del
consell
Ministre de
gobernació
Ministre d’ estat
FI DE LA SEGONA REPÚBLICA
Colp d’estat pel
general
Franco, el 17
de juliol de
1936.
Els golpistes van
guanyar
Va produir, que
tots els èxits de
llibertat
aconseguits en la
II república, foren
suprimits.
A més , d’ una dura
repressió per als no
vencedors.
MOVIMENT OBRER
Desde
1874, prohibi
ció de
Serrano
Les asociacions obreres es
desenvolupaven en la
clandestinitat o camuflades baix
asociacions amb altres fi
declarados.
Exemple: La
madrilenya
Asociació
General de l’Art
d’Imprimir, presidi
da por Pablo
Iglesias.
Des de 1881, el primer
Govern liberal de
Sagasta
Les organitzacions obreres
començaren a eixir a la
llum, fins a la seua legalizació
definitiva en 1887
ESPANYA
Socialistes
Anarquistes
EL PSOE –EL MOVIMIENTO SOCIALISTA
HASTA FINALES DE SIGLO
En 1879Un reduit grup
madrileny amb
Pablo Iglesias al
cap
Va fundar el
PSOE
Aspiracions
L’ abolició de classes
La transformació
de la propietat
individual en
propietat social o
de la societat
entera
La posessió del
poder polític per la
classe treballadora
LA SEGONA INTERNACIONAL
(1889-1994)Corrent marxista.
El PSOE va asistir des
de el principi a tots els
congressos.
Envergadura : Gran
desenvolupament de Alemanya
(SPD) Itàlia (PSI) i França
(PSF), creació de cultura proletaria
amb les cases del poble.
Problemes:
• Tensions amb anarquistes, en 1896 son
expulsats.
• Tensions entre reformistes i revolucionaris.
•La seva gran força (pensen impedir la guerra)
se amb la Primera Guerra Mundial.
Objectiu : Formar una
federació de partits i
sindicats socialistes
1890: la Segona Internacional
estableix l’1 de Maig com dia
de l’ obrer
LES TENDÈNCIES ANARQUISTES
Anarquisme Corrent majoritària
Els seus principals focs
Camp andalús
En el proletariat urbà català
Anarquistes Repulsió acció política per via parlamentària
Els anys 90; Foren rics en aquesta pràctica
Nova repressió
Nou atentat com represalia anarquista
Represió amb fusilaments
AtentatAtentats anarquistes: El que acava amb la vida de l’anterior cap de Govern Cánovas del Castillo
LA CNT I LA UGT
Confederació
Nacional del
Treball (CNT)
Unió Generals
de Treballadors
(UGT)
Fou fundada en 1910 en
Barcelona a partir de
grups organizats en torn al
sindicat Solidaritat Obrera.
Fou fundada en
1888, comparte origen
históric amb el (PSOE)
evolucionant des de el
clàssic marxisme fins una
orientació
socialdemòcrata.
EL NACIONALISME
Va sorgir a finals del segle XVIII per la influència de les revolucions americanes y franceses.
Dos models
Nacionalisme conservador: Herder i el idealisme alemany ‘’La nació que transcendeix al individu es espiritual i per a ell innata.
Nacionalisme lliberal : Sieyes ‘’La nació son tots els individus que es someten a una mateixa llei.
Conceptes de nació
Liberal
Conservadora
•Basada en el principi
de la soberania
nacional
•La nació sorgix fruto de un pacte
voluntari
•La nació s’ identifica
amb el espiritu del
poble
FACTORS : ECONÓMICS , POLÍTICS I
CULTURALS
Las causas de la aparición de estos nacionalismos son bastantes complejas. No obstante, existen una serie de factores comunes, al mismo tiempo que en cada nacionalismo, de acuerdo con sus peculiaridades, tienen más incidencia un tipo de factores. Así en las regiones que tenían lengua propia los factores culturales fueron muy importantes, en Cataluña la industrialización y la política económica jugaron un rol fundamental, en el País Vasco fueron los factores políticos los más trascendentes.
Factores políticos
Dos son los factores que vamos a considerar
Reacción ante el modelo centralista y unitario adoptado por el liberalismo español.
Reacción ante el desastre del 98
El modelo de Estado adoptado por el liberalismo español desde los años treinta, a imitación del francés, fue centralista y unitario, continuando el modelo castellanizante impuestos por los borbones en el siglo XVIII, a raíz de los decretos de Nueva Planta. Así se dividió España en provincias (Javier de Burgos) pretendiendo desconocer y disolver las peculiaridades regionales y comarcales en un proceso de integración común. En 1715 los Decretos de Nueva Planta habían castellanizado España, salvo el País Vasco y Navarra. Ambas perderán sus fueros (excepto los derechos civiles y los conciertos económicos) a raíz de la tercera guerra carlista y el decreto de Cánovas de Castilla.
El problema de la identidad de España se vio agudizado tras la crisis del 98. Con "el desastre de Cuba" también se hunde ese concepto uniformista de España y aparecen una serie de regeneracionismos que critican a la España actual y proponen un modelo alternativo. Uno de esos regeneracionismos fue el nacionalismo periférico, que proponía una nueva estructura de España, una España federal, culpando de los males actuales al centralismo existente. En Cataluña y en el País Vasco ambos nacionalismos empiezan a partir de esta fecha a obtener importantes resultados electorales.
Factores económico
s
La importancia de los factores económicos viene dada por la aparición de la industrialización, pero las características de estas industrialización van a marcar la aparición de los nacionalismos periféricos. La industrialización de España fue muy dispersa (Cataluña y País Vasco se industrializaron y el resto de España continuó agraria), muy sectorializada (básicamente textil y siderúrgica) y muy dependiente de la política económica de los gobiernos (necesidad del proteccionismo, frente al librecambismo que pedía la oligarquía agraria). Así la burguesía catalana y vasca demandan políticas proteccionistas y estas reivindicaciones se unen y se funden a las de carácter político. O el nacionalismo gallego y andaluz de carácter más agrario se basa en los agravios económicos con respecto a regiones o nacionalidades más avanzadas.
Factores culturales
La reacción ante el modelo
centralista y uniformizador
del liberalismo español del
siglo XIX fue encabezada
siempre por una
contestación de carácter
cultural. Así los
nacionalismo periféricos
comienzan en las
nacionalidades o/y regiones
que tenían lengua
propia, reivindicando la
utilización de esta y la
existencia de una historia y
unas tradiciones propias y
diferenciadas del resto de
España. Este Renacimiento
cultural va a ser seguido de
un nacionalismo de carácter
más político
INTRODUCCIÓ AL NACIONALISME
El nacionalisme i regionalisme sorgix a Espanya a finals del segle XIX
Estat Liberal
Es basa en
peculiaritats
Llinguístiques
Culturals
Històriques
En alguns casos
Es reivindica l’autogovern
En l’època del Romanticisme
NACIONALISME A CATALUNYA
El desenvolupament
industrial havia permés
La consolidació
d'una important burgesia
orgullosa del seu patrimoni
cultural
Moviment literari que reivindica la llengua i cultura catalanes, va contribuir a difondre este sentiment
VALENTÍ ALMIRALL
Unió nacionalisme i federalisme
Va criticar durament el
caciquisme i en general, el
funcionament de la Restauració
Unió
Catalanista
(1891)
Després la Lliga
Regionalista
(1901)
Aconseguiran unir als distints grups catalanistes en aliança
electoral, desbancar a Catalunya als partits dinàstics
Esta institució formada per les
diputacions provincials, i suprimida
per Primo de Rivera, va ser el primer
‘Govern autònom’ català."
NACIONALISME BASC
El nacionalisme basc és una ideologia política actual amb aspectes
Històrics
Socials
Linguístics
Culturals
Diferents corrents ideològics
Culturals Moderades o vasquistes
CÀNOVAS DEL CASTILLO
Deroga definitivament els fueros bascos, a l'haver sigut aquestos utilitzats pels insurgentes carlistes como caixa de reclutament per a la seua causa amb gran acceptació entre la població rural dels territoris bascos
PNVSabino Arana
Va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se eco del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat
d'aconseguir la independència de 'Euzkadi', els territoris bascos, i
fundar un estat basc sobirà
És un partit polític creat
en Espanya en 1895
Sabino Arana naix el 26 de gener de 1865 a Bilbao, és fill d'un burgés mig que posseïx el seu xicoteta drassana en declivi. Son pare ha de fugir a Lapurdi amb tota la família després de finalitzar la guerra per haver comprat armes per als carlins, dels que és fervent defensor
També carlí fins als 17 anys en què el seu germà major, Luis, li revela un dia en el jardí de sa casa que 'Euskal Herria, el País Vasco' és la pàtria dels bascos. Açò és el que se celebra en el 'Aberri Eguna' (Dia de la Pàtria) tots els diumenges de pasqua, celebrat per primera vegada en 1932; es pren eixe dia per ser el de la independència d'Irlanda d'Anglaterra, fet que es va produir en 1921
ALTRES REGIONALISMES
Els més importants van ser els de Catalunya, Pais basc, Galicia i Andalucia. En València i andalucia aquest moviment va fracasar per falta d’una burguesia que l’ajudara.
CONCLUSIÓ La Restauració va ser un dels períodes polítics més llargs i estables de la
Història espanyola. Cánovas, a més, va aconseguir integrar en el sistema als dos grans partits i el protagonisme civil.
Durant la primera etapa de la Restauració, fins a 1898, el pactismo dòmino l'escena política espanyola. Això sí, en eixe pactismo només van participar les classes oligàrquiques
Però també va cometre errors. El sistema només representava a l'oligarquia, deixà fora del sistema a la xicoteta burgesia i al proletariat, va suprimir els furs i no va entendre el nacionalisme: tampoc va saber entendre el problema colonial."
BIBLIOGRAFIA www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com
www.wikipedia.com
