La oposición a la restauración

31
L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ Carolina Domínguez Rut Perujo Javier Garrigues Tatiana Acosta Curs: 2ºC Batxillerat

Transcript of La oposición a la restauración

L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

Carolina Domínguez

Rut Perujo

Javier Garrigues

Tatiana Acosta

Curs: 2ºC Batxillerat

ÍNDEX Introducció

El Carlisme

El Republicanisme

El moviment obrer. Característiques generals

El P.S.O.E

Les tendèncias anarquistes

La C.N.T i la U.G.T

El nacionalisme

Característiques Generals

Els factors : Polítics, Económics i Culturals

El nacionalisme català

El nacionalisme basc : Característiques Generals : Sabina Arana i el PNB

Altres regionalismes : El gallec , El valencíà i l’ Andalús

Conclusions

Bibliografia

INTRODUCCIÓ La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la

monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació

d'un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.

Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del

1876. El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits:

El partit conservador

Partit liberalPartits dinàstics

El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i

el frau electoral, per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democràtica, es

garantía poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces

polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític.

Era la fòrmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a

garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després

de l'experiència del Sexenni.

En definitiva, la Restauració representa el triomf de l'opció liberal moderada, la

reformulació conservadora de l'Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la

Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament

fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents

grups econòmics que dominaven l'Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el

perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents

ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.

La restauració es divideix es dues grans etapes:

Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de

governs conservadors i liberals.

Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat

d'Alfons XIII (1902-1931).

En la primera etapa cal destacar dos períodes:

El regnat d'Alfons XII (1875-1885)

Durant la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902), el torn de partits

funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera

gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del

seu imperi colonial.

Durant aquests primers anys de la Restauració, les diverses forces polítiques

marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el

republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el món

intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un

sistema immobilista, que només beneficiava la gran burgesia.

Període de

pacificació

militar

Fi a la Tercera guerra

carlina i a la guerra

dels deus anys de

Cuba

Estabilitat

política i de

creixement

ecónomic

EL CARLISME

Inici del

carlisme Mort de Ferran VII

en 1833

Conflicte dinàstic

Isabelins

Carlins

Partidaris de Carles

Maria Isidre, que

pretenia mantenir

un sistema

absolutista.

PROGRAMA POLÍTIC-IDEOLÒGIC DEL CARLISME

Déu, Pàtria, F

urs i Rei- Oposición radical a les reformes

liberals. Immobilisme.

- Defensa de la monarquia absoluta.

- Tradicionalisme catòlic i defensa delsinteressos de l`Església.

- Defensa dels furs basc-navarresos, amenaçats per lesreformes igualitaries i centralistesdel liberals

EL REPUBLICANISME

En que consisteix un estat republicà?

És un estat de

dret, democràtic, constitucional, respectuó

s i garanteix la llibertat republicana per a

tots els ciutadans, compromès en matèria

i fortament intervencionista.

Una forma de frenar els possibles

abusos de les persones que tenen

major poder

EL REPUBLICANISME A ESPANYA

La primer república

( 11 de febrer de 1873)

La primera república

d`Espanya es va

implantar per l`abdicació

d`Amadeu de Savoia.

-Va ser proclamada per unes Corts en

què no hi havia una majoria de

republicans.

- Una experiència curta, coneguda per

la inestabilitat : política, social i

violència.

- Fou governà per cuatre presidents

distints.

El periode va estar

marcat per tres

guerres civils: La

Tercera Guerra

Carlista; La

sublebación cantonal

en la península

Ibérica i per últim la

Guerra del deu anys

en Cuba

LA SEGONA REPÚBLICA 1931-1936

14 de abril de 1931

Es va dónar a

partir de la

caiguda d`

Alfons XIII.

En els primers

governs

republicans els

representants

eren:

Alcalà Zamora

Miguel Maura

Alejandro Lerroux

President del

consell

Ministre de

gobernació

Ministre d’ estat

FI DE LA SEGONA REPÚBLICA

Colp d’estat pel

general

Franco, el 17

de juliol de

1936.

Els golpistes van

guanyar

Va produir, que

tots els èxits de

llibertat

aconseguits en la

II república, foren

suprimits.

A més , d’ una dura

repressió per als no

vencedors.

MOVIMENT OBRER

Desde

1874, prohibi

ció de

Serrano

Les asociacions obreres es

desenvolupaven en la

clandestinitat o camuflades baix

asociacions amb altres fi

declarados.

Exemple: La

madrilenya

Asociació

General de l’Art

d’Imprimir, presidi

da por Pablo

Iglesias.

Des de 1881, el primer

Govern liberal de

Sagasta

Les organitzacions obreres

començaren a eixir a la

llum, fins a la seua legalizació

definitiva en 1887

ESPANYA

Socialistes

Anarquistes

EL PSOE –EL MOVIMIENTO SOCIALISTA

HASTA FINALES DE SIGLO

En 1879Un reduit grup

madrileny amb

Pablo Iglesias al

cap

Va fundar el

PSOE

Aspiracions

L’ abolició de classes

La transformació

de la propietat

individual en

propietat social o

de la societat

entera

La posessió del

poder polític per la

classe treballadora

LA SEGONA INTERNACIONAL

(1889-1994)Corrent marxista.

El PSOE va asistir des

de el principi a tots els

congressos.

Envergadura : Gran

desenvolupament de Alemanya

(SPD) Itàlia (PSI) i França

(PSF), creació de cultura proletaria

amb les cases del poble.

Problemes:

• Tensions amb anarquistes, en 1896 son

expulsats.

• Tensions entre reformistes i revolucionaris.

•La seva gran força (pensen impedir la guerra)

se amb la Primera Guerra Mundial.

Objectiu : Formar una

federació de partits i

sindicats socialistes

1890: la Segona Internacional

estableix l’1 de Maig com dia

de l’ obrer

LES TENDÈNCIES ANARQUISTES

Anarquisme Corrent majoritària

Els seus principals focs

Camp andalús

En el proletariat urbà català

Anarquistes Repulsió acció política per via parlamentària

Els anys 90; Foren rics en aquesta pràctica

Nova repressió

Nou atentat com represalia anarquista

Represió amb fusilaments

AtentatAtentats anarquistes: El que acava amb la vida de l’anterior cap de Govern Cánovas del Castillo

LA CNT I LA UGT

Confederació

Nacional del

Treball (CNT)

Unió Generals

de Treballadors

(UGT)

Fou fundada en 1910 en

Barcelona a partir de

grups organizats en torn al

sindicat Solidaritat Obrera.

Fou fundada en

1888, comparte origen

históric amb el (PSOE)

evolucionant des de el

clàssic marxisme fins una

orientació

socialdemòcrata.

EL NACIONALISME

Va sorgir a finals del segle XVIII per la influència de les revolucions americanes y franceses.

Dos models

Nacionalisme conservador: Herder i el idealisme alemany ‘’La nació que transcendeix al individu es espiritual i per a ell innata.

Nacionalisme lliberal : Sieyes ‘’La nació son tots els individus que es someten a una mateixa llei.

Conceptes de nació

Liberal

Conservadora

•Basada en el principi

de la soberania

nacional

•La nació sorgix fruto de un pacte

voluntari

•La nació s’ identifica

amb el espiritu del

poble

FACTORS : ECONÓMICS , POLÍTICS I

CULTURALS

Las causas de la aparición de estos nacionalismos son bastantes complejas. No obstante, existen una serie de factores comunes, al mismo tiempo que en cada nacionalismo, de acuerdo con sus peculiaridades, tienen más incidencia un tipo de factores. Así en las regiones que tenían lengua propia los factores culturales fueron muy importantes, en Cataluña la industrialización y la política económica jugaron un rol fundamental, en el País Vasco fueron los factores políticos los más trascendentes.

Factores políticos

Dos son los factores que vamos a considerar

Reacción ante el modelo centralista y unitario adoptado por el liberalismo español.

Reacción ante el desastre del 98

El modelo de Estado adoptado por el liberalismo español desde los años treinta, a imitación del francés, fue centralista y unitario, continuando el modelo castellanizante impuestos por los borbones en el siglo XVIII, a raíz de los decretos de Nueva Planta. Así se dividió España en provincias (Javier de Burgos) pretendiendo desconocer y disolver las peculiaridades regionales y comarcales en un proceso de integración común. En 1715 los Decretos de Nueva Planta habían castellanizado España, salvo el País Vasco y Navarra. Ambas perderán sus fueros (excepto los derechos civiles y los conciertos económicos) a raíz de la tercera guerra carlista y el decreto de Cánovas de Castilla.

El problema de la identidad de España se vio agudizado tras la crisis del 98. Con "el desastre de Cuba" también se hunde ese concepto uniformista de España y aparecen una serie de regeneracionismos que critican a la España actual y proponen un modelo alternativo. Uno de esos regeneracionismos fue el nacionalismo periférico, que proponía una nueva estructura de España, una España federal, culpando de los males actuales al centralismo existente. En Cataluña y en el País Vasco ambos nacionalismos empiezan a partir de esta fecha a obtener importantes resultados electorales.

Factores económico

s

La importancia de los factores económicos viene dada por la aparición de la industrialización, pero las características de estas industrialización van a marcar la aparición de los nacionalismos periféricos. La industrialización de España fue muy dispersa (Cataluña y País Vasco se industrializaron y el resto de España continuó agraria), muy sectorializada (básicamente textil y siderúrgica) y muy dependiente de la política económica de los gobiernos (necesidad del proteccionismo, frente al librecambismo que pedía la oligarquía agraria). Así la burguesía catalana y vasca demandan políticas proteccionistas y estas reivindicaciones se unen y se funden a las de carácter político. O el nacionalismo gallego y andaluz de carácter más agrario se basa en los agravios económicos con respecto a regiones o nacionalidades más avanzadas.

Factores culturales

La reacción ante el modelo

centralista y uniformizador

del liberalismo español del

siglo XIX fue encabezada

siempre por una

contestación de carácter

cultural. Así los

nacionalismo periféricos

comienzan en las

nacionalidades o/y regiones

que tenían lengua

propia, reivindicando la

utilización de esta y la

existencia de una historia y

unas tradiciones propias y

diferenciadas del resto de

España. Este Renacimiento

cultural va a ser seguido de

un nacionalismo de carácter

más político

INTRODUCCIÓ AL NACIONALISME

El nacionalisme i regionalisme sorgix a Espanya a finals del segle XIX

Estat Liberal

Es basa en

peculiaritats

Llinguístiques

Culturals

Històriques

En alguns casos

Es reivindica l’autogovern

En l’època del Romanticisme

NACIONALISME A CATALUNYA

El desenvolupament

industrial havia permés

La consolidació

d'una important burgesia

orgullosa del seu patrimoni

cultural

Moviment literari que reivindica la llengua i cultura catalanes, va contribuir a difondre este sentiment

VALENTÍ ALMIRALL

Unió nacionalisme i federalisme

Va criticar durament el

caciquisme i en general, el

funcionament de la Restauració

Unió

Catalanista

(1891)

Després la Lliga

Regionalista

(1901)

Aconseguiran unir als distints grups catalanistes en aliança

electoral, desbancar a Catalunya als partits dinàstics

Esta institució formada per les

diputacions provincials, i suprimida

per Primo de Rivera, va ser el primer

‘Govern autònom’ català."

NACIONALISME BASC

El nacionalisme basc és una ideologia política actual amb aspectes

Històrics

Socials

Linguístics

Culturals

Diferents corrents ideològics

Culturals Moderades o vasquistes

CÀNOVAS DEL CASTILLO

Deroga definitivament els fueros bascos, a l'haver sigut aquestos utilitzats pels insurgentes carlistes como caixa de reclutament per a la seua causa amb gran acceptació entre la població rural dels territoris bascos

PNVSabino Arana

Va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se eco del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat

d'aconseguir la independència de 'Euzkadi', els territoris bascos, i

fundar un estat basc sobirà

És un partit polític creat

en Espanya en 1895

Sabino Arana naix el 26 de gener de 1865 a Bilbao, és fill d'un burgés mig que posseïx el seu xicoteta drassana en declivi. Son pare ha de fugir a Lapurdi amb tota la família després de finalitzar la guerra per haver comprat armes per als carlins, dels que és fervent defensor

També carlí fins als 17 anys en què el seu germà major, Luis, li revela un dia en el jardí de sa casa que 'Euskal Herria, el País Vasco' és la pàtria dels bascos. Açò és el que se celebra en el 'Aberri Eguna' (Dia de la Pàtria) tots els diumenges de pasqua, celebrat per primera vegada en 1932; es pren eixe dia per ser el de la independència d'Irlanda d'Anglaterra, fet que es va produir en 1921

ALTRES REGIONALISMES

Els més importants van ser els de Catalunya, Pais basc, Galicia i Andalucia. En València i andalucia aquest moviment va fracasar per falta d’una burguesia que l’ajudara.

CONCLUSIÓ La Restauració va ser un dels períodes polítics més llargs i estables de la

Història espanyola. Cánovas, a més, va aconseguir integrar en el sistema als dos grans partits i el protagonisme civil.

Durant la primera etapa de la Restauració, fins a 1898, el pactismo dòmino l'escena política espanyola. Això sí, en eixe pactismo només van participar les classes oligàrquiques

Però també va cometre errors. El sistema només representava a l'oligarquia, deixà fora del sistema a la xicoteta burgesia i al proletariat, va suprimir els furs i no va entendre el nacionalisme: tampoc va saber entendre el problema colonial."

BIBLIOGRAFIA www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com

www.wikipedia.com