Tema 2

LA NUTRICIÓ

1. La funció de nutrició • Tipus d’org segons la nutrició • Processos implicats 2. La digestió • En invertebrats i en vertebrats 3. La respiració • Tipus de respiració 4. La circulació de substàncies 5. L’excreció 6. La nutrició en les plantes

1. La funció de nutrició Def: procés pel qual s’obtenen els

nutrients per poder dur a terme les funcions vitals.

Def nutrient: subst que una vegada

hem absorbit obtenim matèria i energia per dur a terme les funcions vitals.

Els nutrients provenen dels aliments (= subst que una vegada que han estat digerits ens aporten els nutrients)

Depenent del tipus de nutrients a

partir dels quals obtenim m.o els e.v es poden classificar en:

• Autòtrofs: són aquells org. que obtenen la seva m.o a partir de sals minerals i aigua. Per això necessiten una font d’energia.

Depenent de la font d’energia es poden classificar en: • Fotosintètics: obtenen

l’energia a partir de l’energia solar. Ex: vegetals, algues, bacteris

• Quimiosintètics: obtenen l’energia a partir de determinades reaccions químiques. Ex: bacteris

• Heteròtrofs: són aquells org. que obtenen la seva m.o a partir de m.o ja elaborada.

Aquests org es classifiquen en: - herbívors - carnívors - omnívors - carronyaires - descomponedors

Processos implicats en la nutrició

Pàg 29

2. La digestió Def: procès pel qual digerim o

disgregam els aliments a fi que puguin ser absorbits.

Els processos implicats en la digestió són els següents:

- ingestió: consisteix en ingerir els aliments.

- Digestió: consisteix en disgregar

- Digestió: consisteix en disgregar els aliments que es troben en la cavitat gàstrica (en mamífers s’anomena estómac) a partir de la segragació de determinades subst. (àcids gàstrics) que descomponen els aliments en substàncies més senzilles.

Segons on tengui lloc la digestió, aquesta es pot classificar en:

- Intracel·lular: consisteix en que la digestió té lloc a l’interior de les cèl·lules.

La duen a terme aquells org manco evolucionats, com és el cas de les esponges de mar.

- Extracel·lular: consisteix en que la digestió té lloc a l’exterior de les cèl·lules i es realitza concretament en determinades est especialitzades, en el cas dels mamífers s’anomena tub digestiu

- Absorció: consisteix en absorbir els nutrients que han estat digerits prèviament. Té lloc a les microvellositats del budell prim

- Egestió: consisteix en alliberar

les substàncies de rebuig de forma sòlida. Aquestes substàncies es formen al budell gruixat, a més hi intervé la vit K

Tipus d’aparells digestius: - Cavitat gàstrica: és una espècie de

sac el qual té un orifici, anomenat òscul, per on hi entra i surt el menjar. Ex esponja de mar.

- Tub digestiu: és una canonada que es va especialitzant segons la seva funció.

Digestió en invertebrats: copiar pàg 31 Digestió en vertebrats: copiar pàg 31

La respiració Def: procés pel qual té lloc l’intercanvi

de gasos, de manera que s’obté O2 i s’expulsa CO2

Perquè tengui lloc l’intercanvi de gasos és necessari que les est tenguin les següents característiques:

• humides • Revestides des capil·lars.

Tipus de respiració Cutània: té lloc a través de la pell, per

això és necessari que aquesta estigui ben humida. Els org que presenten aquest tipus de respiració viven a zones molt humides i a més solen ser org un tant primitius.

Per ex granot, salamandra, …

Branquial: L’intercanvi de gasos té lloc a través d’unes est anomendaes brànquies, les quals es caracteritzen per ser unes est laminars molt irrigades de capil·lars, ja que són aquests els encarregats de transportar l’O2 a tot l’org.

Aquest tipus de respiració sol ser pròpia d’animals aquàtics, de manera que l’aigua passa a través de les brànquies i l’O2 passa per les membranes dels capil·lars.

Les brànquies poden ser de dos tipus: • Externes: quan les brànquies es

troben a l’exterior de l’org. Aquest tipus d’org habiten en aigües molt netes.

• Internes: són aquelles que estroben a l’interior de l’org i estan protegides per unes estructures anomenades opercles.

Traqueal: L’intercanvi de gasos té lloc a través d’uns orificis anomenats tràquees.

Solen tenir aquest tipus de respiració els insectes i les tràquues s’obrin a l’exterior a través d’un orifici anomenat estigma

Pulmonar:

Copiar pag 34

Def de sac aeri: estructures connectades als pulmons de manera que augmenten la capacitat pulmonar i permeten regular la pressió pulmonar.

4. Circulació de substàncies Perquè els nutrients com les substàncies

de rebuig puguin arribar a totes les cèl·lules de l’org hi ha d’haver tota una sèrie d’estructures que s’encarreguin del seu transport. Aquest s’anomena aparell circulatori.

L’aparell circulatori consta de: - Líquid de transport: és una

substància líquida formada per una sèrie de cèl·lules que s’encarreguen del transport de nutrients i de substàncies de rebuig.

Aquest líquid depenent del tipus d’org té diferents noms: en el cas dels mamífers s’anomena sang, en el cas dels insectes hemolimfa i en la majoria dels invertebrats hidrolimfa.

- Vasos sanguinis: són unes estructures que s’encarreguen de transportar el líquid de transport. Se’n poden diferenciar tres tipus:

- artèries: són els vasos més gruixats ja que són els qui porten la sang que surt del cor, per això han de soportar la P del cor.

- venes: són unes estructures més fines que les artèries ja que no han de soportar la P del cor. A més són les encarregades de dur la sang al cor.

Es caracteritzen perquè tenen unes vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang i així no tenir sang bruta (sang desoxigenada) dins l’org.

- capil·lars: són els vasos més fins i són els qui permeten l’intercanvi de nutrients i de substàncies de rebuig amb les cèl·lules. Per això arriben a totes les parts del cos.

- Cor: és un múscul contràctil que s’encarrega d’impulsar la sang a tot el cos.

La sang és un teixit (líquid) i per tant està format per cèl·lules i una substància que les envolta (matriu). Els components sanguinis són:

- plasma: és un líquid blanquinós format bàsicament per aigua, però també hi ha vit, proteïnes, sucres, hormones.

- cèl·lules sanguínies: Copiar pàg 35

Tipus d’aparells circulatoris De forma general podem diferenciar

dos tipus d’aparells circulatoris: - Obert: es caracteritza perquè els

vasos sanguinis es troben oberts per un dels costats, de manera que l’hemolimfa o la sang surt dels vasos i banya totes les cavitats.

- Tancat: es caracteritza perquè el líquid circulatori sempre circula per dins els vasos sanguinis. Es pot dividir en:

• Senzill: consisteix en que la sang només passa una vegada pel cor. En aquest tipus de circulació es dóna en peixos, de manera que la sang va cap a les brànquies on recull l’O2 i després va cap a la resta del cos.

• Doble: consisteix en que la sang passa dues vegades pel cor, per això diferenciam dos recorreguts: menor (del cor als pulmons) i el major (del cor a la resta del cos).

5. L’excreció

Copiar pàg 37

6. La nutrició en les plantes

Les plantes tenen nutrició autòtrofa

fotosintètica, de manera que

obtenen els nutrients a partir de la

matèria inert mentre que l’energia

l’obtenen de l’energia solar.

Els processos implicats en la nutrició de

les plantes són:

- Absorció de nutrients: les plantes

tenen un sistema radicular, el qual

està format per unes arrels

estructurals que són les

encarregades de fixar la planta al

sòl, per això es caracteritzen per

ser molt gruixades i resistents; i

per unes altres arrels funcionals,

les quals són més primes que les arrels

estructurals i a més tenen unes

arrels minúscules i blanquinoses,

anomenades pèls absorbents, els

quals sí s’encarreguen de l’absorció

dels nutrients.

Generalment els nutrients tenen

circulació a favor de gradient,

és a dir van en sentit d’allà on hi ha

molta concentració de nutrients cap

allà on n’hi ha manco. De totes

maneres les plantes necessiten

molècules més grans que els porus

dels pèls absorbents, de manera que

no hi poden entrar per difusió i

necessiten unes altres estructures

que les captin, aquestes s’anomenen “banda de Caspari”. Aquestes cèl·lules recareixen energia per poder absorbir els macronutrients.

- Transport de nutrients: una vegada que els pèls absorbents han absorbit els nutrients, es forma saba bruta, la qual es transportada a les parts verdes de la planta a través

d’una estructura de vasos conductors

anomenats xilema. Una vegada que

la saba bruta s’ha convertit en saba

elaborada aquesta es reparteix per

tota la planta a través dels vasos

conductors anomenats floema.

- Fotosíntesi: procés pel qual la saba

bruta es converteix en saba

elaborada en unes estructures

anomenades cloroplasts, els quals

tenen una proteïna anomenada

clorofil·la que s’encarrega de

convertit les sals minerals en

matèria orgànica.

Per poder dur a terme aquest procés és

necessari que tengui lloc l’intercanvi

de gasos, de manera que la planta

absorbeix CO2 i allibera O2 per unes

estructures anomenades estomes.

- Respiració:

- Excreció: Pàg 40

Capilaritat: mecanisme pel qual els

fluids ascendeixen per microtubuls.

Per exemple la saba ascendeix pel

vasos del xilema.