La Nova indústria: el sector central de l'economia catalana; Núm. 26

26 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

La nova indústria:el sector centralde l’economia catalana

Ezequiel Baró TomàsCinthya Villafaña Muñoz

26

Ezequiel-Francesc Baró Tomàs (Barcelona, 1946)

Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitat Història de laFilosofia) per la Universitat de Barcelona.

Professor d’Economia Aplicada, des de l’any 1976, de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat deBarcelona on, actualment, imparteix l’assignatura d’Economia Espanyola a les llicenciatures d’Economiai d’Administració i Direcció d’Empreses. Forma part de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Ha estatconsultor del Centre d’Estudis de Planificació (CEP) i, actualment, ho és de BCF Consultors.

És membre des de la seva fundació el 1991 del Réseau Espaces et Services (RESER) i des de 1993 del ServicesWorld Forum.

Ha realitzat més d’un centenar d’estudis sobre l’economia dels serveis (especialment, dels serveis a lesempreses i del turisme), l’economia de la innovació, l’economia de la cultura i l’economia de la formació.També és expert en tècniques quantitatives: de comptabilitat macroeconòmica (formà part de l’equip queva elaborar la taula input-output de Catalunya de l’any 1987 i, més recentment, ha assessorat a l’equip del’Institut d’Estadística de Catalunya que ha dut a terme el Marc Input-Output de l’economia catalana – 2001i ha elaborat el Compte Satèl·lit de la Cultura i el Compte Satèl·lit de l’Habitatge de Catalunya) i d’avaluacióde polítiques públiques.

Cinthya Villafaña Muñoz (Puebla, Mèxic, 1976)

Llicenciada en Enginyeria Industrial per la Universidad de las Américas Puebla i doctoranda en Sociologiade la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca per al Diploma d’Estudis Avançats sobre el concepte deciutadania i la participació democràtica a Mèxic. A Mèxic havia estat consultora de PricewaterhouseCoopersfent estudis sobre els preus de transferència de les empreses multinacionals. Ha format part de l’equiprealitzador de la Taula Input Output de Catalunya 2001 a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).Ha col·laborat en l’elaboració del Compte Satèl·lit de la Cultura i del Compte Satèl·lit de l’Habitatgede Catalunya i ha col·laborat, així mateix, en diversos estudis sobre l’impacte econòmic del turisme aCatalunya. També ha realitzat per a l’Idescat treballs sobre sèries històriques de las macromagnitudscatalanes. Actualment, treballa a BCF-Consultors, una consultoria que fa estudis d’economia aplicada iestà involucrada en treballs sobre la composició del teixit industrial català.

COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL

Fiscalitat i empresa familiar1.Emilio Albi

Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil2.Josep M. Arús i Víctor Fabregat

L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya3.Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet

L’esperit empresarial a Catalunya4.Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Pratsi Robert Tornabell

Estratègia de gestió financera per a empreses5.industrialsOriol Amat i Xavier Puig

La logística empresarial i el seu estat a6.CatalunyaLluís Cuatrecasas i Laura Tremosa

Canvi estratègic i clusters a Catalunya7.Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona,Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárragai Eugeni Terré

Les multinacionals industrials catalanes8.Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández

El consum de serveis per les empreses industrials9.Àngel Hermosilla

L’empresari familiar i el seu pla de successió10.Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó

Les empreses catalanes i la col·laboració11.empresarialJosep Rialp Criado

Les empreses gasela a Catalunya12.Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, JordiFontrodona i Isabel Fontana

La subcontractació industrial a Catalunya13.Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic(CEAM)

Canals de distribució en les empreses14.industrials catalanesJosé Luis Nueno i Miguel Ángel Llano

Estratègies industrials de les multinacionals15.estrangeres a CatalunyaJoaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez

Competència i innovació en la nova economia16.Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano JorgePadilla i Ana Ramos

Centres de decisió empresarial i activitat17.econòmica: els efectes de la globalitzacióXavier Vives

El bon govern de les empreses familiars18.Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada,Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía,Xavier Calaf Aixalà, Jorge Alberto Rodríguez Aparicio

L’empresa catalana en l’economia global19.Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcellsi Salvador Guillermo Viñeta

Innovacions organitzatives i competitivitat20.industrialJaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, AndreaBikfalvi i Martí Casadesús

Mapa dels sistemes productius locals21.industrials a CatalunyaJoan Miquel Hernández Gascón, Jordi FontrodonaFrancolí i Alberto Pezzi

La localització geogràfica de la indústria22.a Catalunya: el paper de les economiesd’aglomeracióElisabet Viladecans Marsal, Jordi Jofre Monseny

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya23.Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

Directius catalans al món: 30 experiències24.Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel HermosillaPérez, Jordi Fontrodona Francolí, Alberto Pezzi

Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir25.de la taula input-outputJosep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i JordiVilaseca

Lano

vain

dúst

ria:

else

ctor

cent

rald

el’e

cono

mia

cata

lana

PAPE

RSD

’ECO

NO

MIA

IND

UST

RIA

L

9 788439 379409

Edició:Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaSecretaria d’Indústria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialCol·lecció: Papers d’economia industrial

Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, del qual formenpart el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona

Primera edició: Barcelona, febrer del 2009Tiratge: 2000 exemplars

Consell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíAlexandrina Petrova Stoyanova

Coordinació de l’edició:Neus Bassi i Farrés

Correcció lingüística:Josep Lluis Sotorra

http://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opi

Disseny, maquetació i impressió:www.cege.es

D. Leg.: B-3896-09ISBN: 978-84-393-7940-9

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no participa necessàriament de les opinionsmanifestades en els documents de la col·lecció Papers d’economia industrial, la responsabilitatde les quals correspon exclusivament als autors.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Baró i Tomàs, Ezequiel

La Nova indústria: el sector central de l’economia catalana. –(Papers d’economia industrial; 26)BibliografiaISBN 9788439379409I. Villafaña Muñoz, Cinthya, 1976- II. Catalunya. Departamentd´Innovació, Universitats i Empresa III. Observatori deProspectiva Industrial IV. Títol V. Col·lecció: Papersd’economia industrial; 261. Estructura industrial – Catalunya 2. Sector terciari –Catalunya 3. Economia del coneixement – Catalunya 4.Catalunya – Condicions econòmiques338.45/.46(467.1)

5

Índex

Índex de taules 6

Índex de figures 9

Resum executiu 11

Introducció 47

1. De les economies industrials a les economies basades en el coneixement 53

1.1 El coneixement com a motor de desenvolupament 55

1.2 La naturalesa del procés de transició cap a les economies basades en el coneixement:una revolució tècnica i tres tendències de fons 56

1.3 Els canvis en la indústria 73

1.4 La nova terciarització de les economies avançades 84

1.5 El retard en la reflexió sobre les activitats de serveis 90

1.6 Les raons principals del procés de desindustrialització i del creixement de les activitatsde serveis a les economies modernes 117

1.7 Alguns efectes dels canvis estructurals a les economies avançades 135

1.8 Una revisió del perímetre de la indústria 152

1.9 Els serveis destinats a la producció: un sector determinant en les economies actuals 158

2. Catalunya: Un territori amb una base industrial important 161

2.1 La trajectòria d’industrialització a Espanya 163

2.2 La industrialització a Catalunya: alguns trets bàsics 170

2.3 L’evolució del mercat laboral a Catalunya 179

3. L’anàlisi de les interdependències entre el sector manufacturer i el sector de serveis destinatsa la producció a Catalunya 209

3.1 L’anàlisi de les interdependències entre el sector manufacturer i el sector de serveisdestinats a la producció a Catalunya 211

3.2 Una anàlisi estructural de l’economia catalana des de l’òptica de les branques d’activitati dels “subsistemes” 240

3.3 Mesures del grau de terciarització de les activitats industrials, d’“industrialització” de lesactivitats terciàries, i d’integració dels serveis en l’economia catalana 256

Metodologia i Annexos 281

1a. Taules input-output de Catalunya i Espanya, 1987 i 2001 282

1b. Indicadors estructurals d’inserció de les branques d’activitat en el conjunt de l’economia 282

1c. Indicadors de grau d’obertura de les branques d’activitat de l’economia 286

2. Anàlisi estructural de l’economia catalana des de l’òptica de les branques d’activitat i dels“subsistemes” 290

3. Índexs de terciarització de la indústria, d’industrialització de les activitats de serveis, id’integració de les activitats terciàries en l’economia 297

Bibliografia 307

ÍNDEX

6 LA NOVA INDÚSTRIA: EL SECTOR CENTRAL DE L’ECONOMIA CATALANA

Índex de taules

Taula 1. Taxa (mitjana) anual de variació de l’ocupació per grans sectors dels països del G7, 1960-2000 60

Taula 2. Distribució dels treballadors (masculins) segons el tipus d’activitat econòmica als EstatsUnits, 1900-1998 61

Taula 3. Evolució de l’estoc de capital total als Estats Units: 1929-1990 64

Taula 4. Transformacions en l’ocupació dels principals sectors d’activitat dels països desenvolupats:1870-2006 74

Taula 5. Desindustrialització: pics de l’ocupació industrial en els països desenvolupats (1) 75

Taula 6. Ocupació: sectors d’activitat 1980-1990 i 1990-2001 77

Taula 7. Valor afegit brut (a preus corrents): per sectors d’activitat, 1980-1990 i 1990-2001 78

Taula 8. Evolució anual mitjana de l’ocupació i del valor afegit de la indústria a l’UE-25: entre 1995 i 2006 79

Taula 9. Evolució anual, a preus constants, del PIB i del comerç internacional de mercaderies, 2004 a 2006 81

Taula 10. Evolució anual, a preus constants, del PIB i del comerç internacional de mercaderies 2004 a 2006 82

Taula 11. Creixement del valor afegit per ocupat: per sectors d’activitat, 1980-1990 i 1990-2001 83

Taula 12. Quotes dels sectors de serveis en l’ocupació total: 1980-1990 i 1990-2001 86

Taula 13. Quotes dels sectors de serveis en el valor afegit brut total: 1980-1990 i 1990-2001 87

Taula 14. Indicadors del comerç internacional de serveis per a les principals àrees econòmiques i països 109

Taula 15. Estats Units: Despesa de consum personal 1901 a 1997 118

Taula 16. Creixement del valor afegit per ocupat en alguns sectors de serveis, 1980-1990 i 1990-2001 123

Taula 17. Taxes de creixement anual de les exportacions, importacions i quotes de mercat en volum anivell mundial: 1995-2002 132

Taula 18. Contribucions al creixement del comerç mundial durant els períodes 1995-1998 i 1999-2002 132

Taula 19. Repartiment dels llocs de treball destruïts a Europa, per tipus d’operació 133

Taula 20. Repartiment dels llocs de treball destruïts a Europa, per tipus d’operació i per sector 134

Taula 21. Oficis i professions industrials i no industrials: un balanç de l’ocupació de vint anys: França 143

Taula 22. Els principals oficis i professions industrials que s’exerceixen fora de la indústria: França 144

Taula 23. Espanya: nombre d’ocupats i pes percentual per categories d’ocupació, 1996-2007 144

Taula 24. (a) Espanya: professionals i tècnics ocupats per grups d’ocupació, 1995-2007(b) Espanya: treballadors qualificats per grups d’ocupació, 1995-2007(c) Espanya: treballadors no qualificats, 1995-2007 147

Taula 25. Valor afegit brut i ocupació en els principals sectors econòmics a la UE-15: 2003 159

Taula 26. Dades bàsiques de la indústria espanyola, 1850-2000 164

Taula 27. Taxes de creixement de l’índex de la producció industrial a Espanya i a altres països europeus:1831-1999 166

Taula 28. Canvi estructural a la indústria manufacturera espanyola: valor afegit, 1856-2000 167

Taula 29. Estructura per comunitats autònomes de la industrialització espanyola: pes sobre el VABindustrial d’Espanya, 1850-2000 168

Taula 30. Índexs d’intensitat industrial per comunitats autònomes, 1850-2000 169

Taula 31. Indústria fabril: composició d’activitats, Espanya i Catalunya, 1856 i 1900 171

Taula 32. Indústria fabril: participació de Catalunya sobre el total nacional de cada sector, 1856 i 1900 171

7

Taula 33. Indústria manufacturera: composició d’activitats, Espanya, Catalunya, Comunitat deMadrid i País Basc, 1955 174

Taula 34. Indústria manufacturera: participació de Catalunya, Comunitat de Madrid i País Bascen el total nacional de cada sector, 1955 175

Taula 35. Indústria manufacturera: composició d’activitats, Espanya, Catalunya, Comunitat deMadrid i País Basc, 1975 176


Taula 37. Indústria manufacturera: composició d’activitats, Espanya, Catalunya, Comunitat de Madridi País Basc, 2000 178


Taula 39. La transformació estructural del mercat de treball de Catalunya, 1977-2006 179

Taula 40. Creixement de l’ocupació a Catalunya i a Espanya, 1985-2006 180

Taula 41. La dinàmica de l’ocupació catalana en l’expansió, 1995-2006 183

Taula 42. Dinàmica de l’ocupació industrial manufacturera catalana, 1995-2006 185

Taula 43. Els serveis destinats a la venda i els sectors no destinats a la venda a Catalunyai a Espanya, 1995-2006 186

Taula 44. La dinàmica de l’ocupació terciària catalana i espanyola, 1995-2006 188

Taula 45. Evolució de l’ocupació per grans sectors econòmics: Catalunya, Comunitat de Madrid,País Basc i Espanya, 1995-2005 192

Taula 46. Evolució del valor afegit brut per grans sectors econòmics 194

Taula 47. Taxes de creixement del VAB (a preus corrents i a preus constants) per grans sectorseconòmics: Catalunya, Comunitat de Madrid, País Basc i Espanya, 1995-2002 195

Taula 48. Classificació d’activitats d’acord amb la intensitat de tecnologia i coneixement 195

Taula 49. (a) Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006(Catalunya)

(b) Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006(Espanya)

(c) Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006(UE-15)

198

199

200

Taula 50. (a) Comparació per activitats econòmiques del sector manufacturer i del sector serveis:Catalunya i altres regions europees, 1996

(b)Comparació per activitats econòmiques del sector manufacturer i del sector serveissegons el seu contingut tecnològic i la seva intensitat en coneixement: Catalunya ialtres regions europees, 2006

202

203

Taula 51. (a) Comparació per activitats econòmiques del sector manufacturer i del sector serveissegons el seu contingut tecnològic i la seva intensitat en coneixement: Catalunya ialtres regions europees, 1996

(b) Comparació per activitats econòmiques del sector manufacturer i del sector serveissegons el seu contingut tecnològic i la seva intensitat en coneixement: Catalunya ialtres regions europees, 2006

205

206

Taula 52. (a)Taxes de variació de l’ocupació dels sectors (i subsectors) manufacturers i de serveis segonsel seu contingut tecnològic i la seva intensitat en coneixement: Catalunya i altres regionseuropees (1996-2006)

(b)Taxes de variació de l’ocupació dels sectors (i subsectors) manufacturers i de serveis:Catalunya i altres regions europees (1996-2006)

207

208

ÍNDEX DE TAULES

8

Taula 53. Indicadors de l’economia catalanaIndicadors de l’economia espanyola

212214

Taula 54. Estructura vertical dels cinc grans sectors de l’economia (a) (b)Estructura vertical dels cinc grans sectors de l’economia (c) (d)

216217

Taula 55. Destinacions dels grans sectors de l’economia de Catalunya 218

Taula 56. Destinacions dels grans sectors de l’economia d’Espanya 222

Taula 57. Tipologia dels sectors econòmics segons els respectius poders de dispersió i sensibilitat dedispersió a Catalunya 226

Taula 58. Tipologia dels sectors econòmics a Catalunya segons el seu poder de dispersió i el grau deconcentració o difusió dels efectes 228

Taula 59. Indicadors de les transaccions exteriors dels grans sectors de l’economia catalana: 1987-2001 235

Taula 60. Sectors demandats o demandants de compres a l’exterior a Catalunya 2001 239

Taula 61. Ocupació per branques d’activitat: variacions entre 1987 i 2001 245

Taula 62. Ocupació per subsistemes: variacions entre 1987 i 2001 246

Taula 63. Diferència entre l’ocupació per branques d’activitat i l’ocupació per subsistemes: 1987 i 2001 248

Taula 64. Valor afegit brut per branques d’activitat i grans sectors econòmics: 1987 i 2001 251

Taula 65. Valor afegit brut per subsistemes:1987 i 2001 252

Taula 66. Valor afegit brut per ocupat per branques d’activitat i grans sectors econòmics: 1987 i 2001 254

Taula 67. Valor afegit brut per ocupat per subsistemes: 1987 i 2001 255

Taula 68. Diferència entre el valor afegit brut per ocupat per branques d’activitat i per subsistemes:1987 i 2001 257

Taula 69. Índex de terciarització directa i total del sector industrial de Catalunya, 1987-2001 260

Taula 70. Índexs de terciarització directa i total del sector terciari a Catalunya, 1987-2001 262

Taula 71. Índexs d’industrialització directa i total del sector terciari de Catalunya, 1987-2001 263

Taula 72. Índex d’industrialització directa i total del sector industrial de Catalunya, 1987-2001 264

Taula 73. Factors determinants de la tercialització total dels sectors no terciaris de Catalunya:1987-2001 267

Taula 74. Factors determinants de la industrialització total dels sectors terciaris de Catalunya:1987-2001 271

Taula 75. Índex d’integració directa i total dels serveis en la indústria de Catalunya: 1987-2001 275

Taula 76. Factors determinants de la integració total dels serveis en els sectors no terciaris deCatalunya:1987-2001 277

LA NOVA INDÚSTRIA: EL SECTOR CENTRAL DE L’ECONOMIA CATALANA

9

Índex de �gures

Figura 1. Evolució de la composició de l’ocupació civil per grans sectors d’activitat al llarg del segle xx:països de l’OCDE 59

Figura 2. Contribució de les activitats de serveis al valor afegit brut de l’economia: total mundial 61

Figura 3. Evolució al llarg del segle xx de les principals categories ocupacionals: Estats Units 66

Figura 4. Evolució de la producció en les activitats manufactureres: UE-25, 1995-2005 76

Figura 5. Part del valor afegit del sector manufacturer mundial, 2002 80

Figura 6. Distribució de l’ocupació per sectors d’activitat, segons el contingut tecnològic i la intensitatdels llocs de treball: UE-15, 2006 88

Figura 7. Diferències entre serveis i béns 91

Figura 8. Elements constitutius de la mesura de la productivitat del treball 97

Figura 9. Proporció d’empreses amb activitat innovadora a la UE-15: 1998-2000 102

Figura 10. La naturalesa de les enquestes d’innovació 106

Figura 11. Evolució dels intercanvis internacionals de serveis 110

Figura 12. Volum acumulat mundial de la IED, per sectors: 1990-2002 112

Figura 13. Quadre sinòptic dels modes de subministrament dels serveis 115

Figura 14. Tres onades d’outsourcing 129

Figura 15. Tipus de manufactures 142

Figura 16. Una definició ampliada de la manufactura d’alt valor afegit 142

Figura 17. Espanya: els canvis en la composició de la mà d’obra, 1995-2007 145

Figura 18. Espanya: els canvis en la composició de la mà d’obra, segons qualificació del lloc de treball,1995-2007 146

Figura 19. La firma de la nova manufactura 148

Figura 20. Tres tipus de likage entre béns i serveis 148

Figura 21. Paquets de béns i serveis a la manufactura 149

Figura 22. Tipus de discontinuïtats tecnològiques 151

Figura 23. Tres perspectives sobre la interrelació entre la producció de béns i serveis i les vendes 151

Figura 24. Els serveis destinats a la producció en el conjunt de les activitats econòmiques 158

Figura 25. Canvis en el mercat de treball de Catalunya i d’Espanya, 1985-2006 181

Figura 26. L’avanç de l’ocupació a Catalunya, per sectors productius, 1995-2006 182

Figura 27. Dinàmica de l’ocupació a Catalunya i a Espanya; 1995-2006 184

Figura 28. El canvi des d’una especialització relativa en serveis destinats a la venda, 1995-2006 186

Figura 29. Evolució de l’ocupació per a grans sectors econòmics: Catalunya, Comunitat de Madrid, PaísBasc i Espanya, 1995-2005 191

Figura 30. Destinacions de l’output dels grans sectors de l’economia de Catalunya 219

Figura 31. Destinacions de l’output total de la indústria, els serveis destinats a la producció i els serveisdestinats al consum a Catalunya 221

Figura 32. Destinacions de la indústria, els serveis a la producció i els serveis destinats al consumd’Espanya 223

ÍNDEX DE FIGURES

Resum executiu


1 De les economies industrials a les economies basades en elconeixement

• Les economies industrials, les societats que han encapçalat en els darrers dos segles eldesenvolupament econòmic mundial, estan esdevenint al llarg de les darreres tres dècadesunes economies basades primordialment en el coneixement, en societats que depenende manera sempre més directa de la producció, la difusió i l’ús massiu de coneixements iinformacions.

1.1 La naturalesa del procés de transició cap a les economies basades en elconeixement: una revolució tècnica i les tres tendències de fons

• Les actuals economies basades en el coneixement són el resultat de la coincidència his-tòrica entre unes tendències a llarg termini que s’incubaven a les societats industrials –ique es palesaven en l’expansió paulatina de les activitats i les inversions relacionades ambel saber (cientí�c, tecnològic, organitzatiu) – i una revolució tècnica de gran abast –la re-volució digital–, que està transformant de manera radical les condicions de tractament, dereplicació i de transmissió de les informacions i dels coneixements (codi�cats).

La transició de les societats industrials (tradicionals) a les noves societats basades en elconeixement no és, en cap cas, un procés sobtat. Al contrari, és un procés complex, moltcondicionat per inèrcies (institucionals, organitzatives i, sobretot, mentals), en el qualcoexisteixen –sovint de manera contradictòria– elements propis del mode de produccióindustrial clàssic amb altres elements d’aquest nou mode de desenvolupament econòmic.

• Hom pot considerar que aquesta revolució tècnica (digital) ha contribuït a accelerar al-guns moviments de fons que, des de fa molt de temps, ja estaven inscrits en els fonamentsde les economies industrials; essencialment, els tres següents:

• el progressiu canvi estructural que ha caracteritzat l’evolució d’aquestes economies desde fa més d’un segle, i que es posa de manifest en la reassignació del pes relatiu de lesactivitats agràries, industrials i de serveis;

• l’increment, així mateix des de fa dècades, de la part del capital intangible a l’estoc delcapital real d’aquestes economies;

13RESUM EXECUTIU

• �nalment, la creixent centralitat dels processos de canvi (d’innovació) en aquestes socie-tats com un dels factors determinants del creixement a llarg termini.

1.2 El progressiu canvi estructural de les economies desenvolupades

• No hi ha dubte que el darrer segle XX fou un període caracteritzat per importants canvisen la base econòmica de les societats més avançades. Al llarg de tot aquest període secular,el patró de canvi estructural d’aquestes economies més desenvolupades s’ha caracteritzatpel (continuat) creixement de les activitats de serveis, en detriment de les activitats agràriesi, des de les dècades dels anys seixanta i setanta, de les activitats (classi�cades habitual-ment com) industrials –vegeu figura 1 i taula 41.

Figura 1. Evolució de la composició de l’ocupació civil per grans sectors d’activitat al llarg del segle XX: països de l’OCDEPercentatges

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Sector serveis

Sector industrial

Sector agrari

20061998197019501990

47,4

38,0

67,4

28,0

24,6

34,028,0

49,0

38,0

13,0

27,8

4,8

72,6

23,7

3,7

Fonts: Feinstein (1999); OCDE (2006).

• Aquest procés de canvi estructural de les economies avançades no ha estat uniforme alllarg del temps. Així, el creixement de les activitats manufactureres s’ha mantingut ferm�ns a mitjan anys setanta. En la major part dels països considerats, les quotes d’ocupaciómanufacturera –respecte a l’ocupació total– assolien el seu màxim històric entre els anys1955 i 1982.

Paral·lelament a aquesta trajectòria, que molts experts quali�quen de“desindustrialització”,es pot dir que des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, l’economia capdavantera–els Estats Units– és, de manera preponderant, una economia de serveis. Des dels anysseixanta, les principals economies del centre i del nord de l’actual Unió Europea (UE) i, desde �nals dels anys setanta, les economies del sud d’aquesta àrea econòmica (entre les qualshi ha Espanya i Catalunya) són també, majoritàriament, economies terciàries. Des de l’inici

1 La numeració de les taules i figures que se citen en aquest resum executiu corresponen també a la que es pot trobar en el text del’estudi.


de la dècada dels anys vuitanta es pot apreciar un procés d’acceleració (i, en certa mesura,de canvi de naturalesa) de la terciarització d’aquestes economies.

Taula 4. Transformacions en l’ocupació dels principals sectors d’activitat dels països desenvolupats: 1870-2006Percentatges de l’ocupació total

1870 1950 1973 1987 1995 2000 2006 (**)

Agricultura (*)

Estats Units 50,0 13,0 4,1 3,0 2,9 2,5 1,5

Regne Unit 22,7 5,1 2,9 2,4 2,7 2,2 1,3

França/Alemanya 49,4 25,3 9,0 6,0 4,9 4,1 3,3

Japó 70,1 48,3 13,4 8,3 7,2 6,7 4,1

Canadà 53,0 21,8 6,5 4,8 4,1 3,3 2,6

Indústria (*)

Estats Units 24,4 33,3 32,3 26,6 23,3 22,2 19,9

Regne Unit 42,3 46,5 41,7 29,8 26,1 23,7 21,5

França/Alemanya 28,3 39,0 42,6 34,9 30,1 27,6 25,5

Japó – 22,6 37,2 33,8 34,8 33,6 27,1

Canadà 28,0 36,0 30,4 25,2 21,1 21,8 20,4

Serveis (*)

Estats Units 25,6 53,7 63,6 70,4 73,8 75,2 78,5

Regne Unit 35,0 48,4 55,4 67,8 71,2 74,1 77,2

França/Alemanya 22,4 35,8 48,5 59,1 65,0 68,2 71,7

Japó – 29,1 49,4 57,9 58,0 64,3 68,8

Canadà 19,0 42,2 63,1 70,0 74,8 74,9 76,6

(*) L’agricultura inclou la ramaderia, la silvicultura i la pesca; la indústria inclou l’energia i la construcció; els serveis corresponen als sectorsde serveis destinats a la venda i de serveis no destinats a la venda (inclosos els militars) de l’economia.(**) Les dades de 2006 fan referència a l’ocupació civil.Font: Conference Board (2004).

1.3 El paper de la indústria en aquest canvi estructural

• Tanmateix, malgrat aquesta tendència (sistemàtica) de pèrdua de pes relatiu de les ac-tivitats industrials –especialment en termes d’ocupació– de les economies més avança-des, el sector manufacturer hi continua ocupant un lloc cabdal. Cal destacar que, amb un11% de la població mundial, la “Tríada” (Unió Europea, Estats Units i Japó) produïa encara,l’any 2006, més del 40% de la riquesa mundial (expressada en PPA). Aquesta circumstàncias’explica, en gran manera, pel fet que els països més desenvolupats (de l’àrea OCDE, de laqual formen part aquelles tres zones econòmiques) continua tenint una presència moltmajoritària en el sector manufacturer mundial: en els darrers anys, aquests països aporta-ven al voltant del 80% de la producció de béns manufacturats. Això fa palès l’alt nivell deproductivitat que mostren aquestes activitats en aquelles zones. Dels primers 10 països enproducció manufacturera al món, 9 pertanyen a l’àrea OCDE i només la Xina no. Aquest país

15RESUM EXECUTIU

representava, l’any 2002, el 7,8% de la producció manufacturera mundial, un percentatgesemblant al d’Alemanya.

El creixement de la producció manufacturera ha anat acompanyat, en els darrers temps,d’un augment encara més ràpid dels intercanvis externs de béns manufacturats. Des defa quatre anys (2004-2007), el volum dels intercanvis mundials de mercaderies industrialsprogressa a un ritme mitjà del 7% anual (davant d’un creixement econòmic mundial –envolum– del 3,4% anual). Cal destacar, en particular, la progressió dels intercanvis interna-cionals de productes procedents de les indústries d’alta tecnologia (el comerç exterior delsquals representa, actualment, una quarta part del total del comerç exterior).

• En aquest context de mundialització de les economies més avançades i, en particular, decerts sectors (com són els sectors manufacturers), la indústria roman encara la part deter-minant en aquestes economies, singularment en el nivell i evolució de la productivitat (i enla retribució de la mà d’obra), i en l’esforç d’innovació i de generació i difusió de les novestecnologies.

1.4 La nova terciarització de les economies avançades

• No obstant això, el procés de terciarització de les economies industrials sembla que s’haaccelerat en les tres darreres dècades, tant en termes de creixement de l’ocupació a lesactivitats de serveis, com en l’aportació que aquestes activitats fan al valor afegit brut deles economies.

• Però, a més de l’acceleració d’aquest procés, sembla que ha canviat també la naturalesade la terciarització.

En primera instància, les activitats de serveis han tingut (i continuen tenint) un paper cab-dal en la transició de les economies industrials avançades cap a economies basades en elconeixement. En aquest context, cal considerar l’evidència que el sector de serveis és el quemés contribueix, actualment, a la creació de llocs de treball intensius en coneixement.

Així mateix, l’expansió de certes activitats de serveis ha estat un factor determinant deldesplegament dels dos grans moments de globalització de les economies contemporànies.Cal remarcar que les grans àrees econòmiques mundials (com són els Estats Units i la UnióEuropea) eren ja economies de serveis abans que comencés el darrer procés de globalitza-ció. Aquest darrer fenomen d’internacionalització de les economies no és només un procésde globalització dels mercats de béns, sinó especialment, un procés de globalització delsmercats de serveis �nancers, professionals i tècnics, de coneixement –d’R+D, a les empre-ses intensius en coneixement–, i turístics.

1.5 El retard en la reflexió sobre les activitats de serveis

• Tanmateix, tot i l’evidència aclaparadora sobre la importància de les activitats de serveisa les economies modernes, es fa palès, encara avui en dia, un retard molt considerable en la


re�exió –teòrica i política– sobre el sector terciari, en comparació, singularment, del sectorindustrial. Aquest dè�cit és especialment notori a l’hora d’explicar la dinàmica d’aquest sec-tor d’activitats i (el que és el mateix) la determinació del paper que les activitats de serveisjuguen en el conjunt de l’economia; en particular, la interacció (i la complementarietat)d’una part substancial de les activitats terciàries –les de serveis destinats a la producció–amb les industrials manufactureres.

El dè�cit de re�exió teòrica sobre els serveis es posa de manifest també en notables in-su�ciències en la dotació i la qualitat de les estadístiques i altres fonts informatives sobreaquestes activitats.

• En part, el retard en la re�exió teòrica sobre les activitats terciàries ha estat la causa (i, enun cert sentit, també la conseqüència) d’un recel intel·lectual de molts economistes a l’horad’analitzar el paper dels serveis en el procés de creixement de les societats modernes.

Des de l’inici de les societats industrials, s’han anat con�gurant tres mites a l’entorn de lesactivitats de serveis. En general, els economistes (i, amb ells, els polítics) han consideratque els serveis eren activitats inherentment “improductives”, retardatàries, amb una baixaperformance en el creixement de la seva productivitat. Els sectors terciaris també han estatclassi�cats entre els menys innovadors de l’economia. Finalment, també s’ha destacat queel grau d’obertura a mercats exteriors d’aquestes activitats ha anat molt per darrere de lesactivitats industrials (i, �ns i tot, de les agràries).

Sens dubte, durant molts anys, hi ha hagut una gran part de veritat en aquestes aprecia-cions, però actualment (i, probablement, cada vegada més en el futur) el panorama estàcanviant substancialment, especialment en el cas de les activitats de serveis més vincula-des a la producció industrial.

1.6 Les raons principals del procés de desindustrialització i del creixementde les activitats de serveis a les economies modernes

• No fou �ns a la dècada dels anys trenta del segle passat que els economistes van co-mençar a reconèixer la importància (quantitativa) de les activitats terciàries a les economiesindustrials; però encara haurien de passar gairebé tres dècades més perquè aquesta “revo-lució en l’estructura de l’ocupació” fos un tema de re�exió atenta i continuada.

• El procés anomenat de desindustrialització (i d’acceleració de la terciarització) que, coms’ha dit, ha caracteritzat la major part de les economies desenvolupades des dels anysseixanta ha estat considerat, per una majoria d’economistes, un procés intern a aquesteseconomies, però també un fenomen que, a partir dels anys noranta, s’ha vist reforçat per laglobalització i el creixent protagonisme dels països emergents en els mercats mundials.

• Les diferents raons tradicionals que, des d’aleshores, s’han donat per explicar el creixe-ment continuat de la quota de serveis en el valor afegit i, sobretot, en l’ocupació del conjunt

17RESUM EXECUTIU

de les economies capdavanteres es poden agrupar segons els factors que intervenen enaquell creixement actuïn més pel cantó de la demanda o pel cantó de l’oferta.

Entre els primers, cal esmentar la major elasticitat-renda que s’atribueix a la demanda deserveis (d’ús �nal), en comparació de l’elasticitat-renda de la demanda de la major part delsbéns tangibles. Això suposa que per a una determinada estructura de preus relatius, el vo-lum de serveis que absorbeix l’economia creix més que el volum de béns quan augmenta larenda per capita (com és el cas en la majoria de països desenvolupats).

L’argument principal, pel cantó de l’oferta, de l’augment del pes relatiu de les activitatsde serveis en el conjunt de l’economia ha estat la menor taxa de creixement de la produc-tivitat del treball en aquestes activitats en comparació del ritme del creixement de la pro-ductivitat del sector manufacturer.

• Més recentment, un nombre creixent d’experts atribueix les transformacions estructuralsde les societats desenvolupades durant les tres darreres dècades a un canvi de gran abasten el patró de creixement d’aquestes economies.

En general, els factors principals que determinen el canvi estructural d’una economia espoden resumir en els dos següents: els canvis en la composició de la demanda final (de bénsi serveis) en augmentar el nivell de la renda per capita, i els impactes de les transformacionstecnològiques i organitzatives que s’esdevenen en la major part de les activitats econòmi-ques (i que afecten la composició de la demanda intermèdia d’aquestes activitats).

• No sembla que els efectes dels canvis en la demanda �nal (en el seu nivell i, molt especial-ment, en la seva composició) derivats dels augments sostinguts de la renda per capita enels països avançats hagin estat massa signi�catius per explicar el creixement que, almenysdes de mitjan anys vuitanta, ha esdevingut en el sector de serveis (i, particularment, en elsector de serveis destinats a la producció).

• En canvi, l’augment del pes especí�c dels serveis destinats a la producció en els consumsintermedis de la major part de les branques d’activitat de les economies modernes és, sensdubte, el factor més important per explicar el creixement estructural d’aquest sector en elspaïsos desenvolupats.

Aquests canvis en la composició dels consums intermedis, amb una major presència –coma inputs intermedis– dels serveis destinats a la producció en les activitats de gairebé tots elssectors econòmics, són deguts a diverses circumstàncies:

• en primer lloc, a la demanda intermèdia de serveis nous –i més especialitzats– fomenta-da pels canvis tecnològics i organitzatius a les empreses;

• en segon lloc, a l’augment dels processos de subcontractació que fomenta l’aparició i laconsolidació de nous segments de demanda en aquell sector d’activitat;

• i, en tercer lloc, als canvis institucionals i, singularment, a les modi�cacions esdevin-gudes en el marc de regulació de molts sectors de serveis, que han contribuït també aincrementar la demanda d’aquestes activitats.


• Però l’emergència de nous països en els mercats mundials reforça, sens dubte, aquestprocés de “desindustrialització”, almenys a través de dues vies:

• La primera consisteix en una accentuació de l’especialització de les economies. El creixent prota-gonisme dels països emergents fa evolucionar també l’especialització dels països més desenvo-lupats, singularment de les seves activitats industrials: de produccions intensives en mà d’obrapoc qualificada a produccions intensives en mà d’obra més altament qualificada. Així mateix,l’especialització comercial dels països industrialitzats cap a productes que incorporen, també,una creixent dosi de serveis destinats a la producció duu aparellada una tendència a la reduccióde la seva balança comercial en béns manufacturats. Això contribueix a reduir la part de la in-dústria manufacturera en el volum de producció i d’ocupació d’aquests països.

• La segona via consisteix en l’augment de la pressió competitiva procedent de les empreses delspaïsos emergents (que produeixen amb unes estructures de costos molt diferents que les firmesdel Nord). En aquest context, les empreses dels països més desenvolupats han de reaccionar,per sobreviure, engegant estratègies que els permetin incrementar, significativament, els seusguanys de productivitat i d’eficiència; en particular, amb una major intensitat capital-treball enels seus processos de producció, amb una concentració de llur activitat en els segments mésproductius de les cadenes de valor, i amb una reorganització general dels processos de produc-ció a escala global, en la qual les deslocalitzacions d’unitats de producció són una manifestació(minoritària) d’un fenomen més complex i massiu.

1.7 Alguns efectes dels canvis estructurals a les economies avançades

• La fructífera complementarietat entre les activitats intensives en coneixements (cientí-�cs, tecnològics i organitzatius), tant dels sectors industrials, com també de molts sectorsterciaris, i les noves tecnologies (de la informació i les comunicacions, molt especialment)ha produït molt diversos i rellevants efectes en aquestes economies. Cal destacar, almenys,els tres següents:

• La internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l’organització deles empreses.

• Els importants canvis en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i en l’estratègia de les empreses.• Les característiques de la creixent interrelació entre les activitats manufactureres i les activitats de

serveis, tant en l’àmbit de la firma o de la cadena de valor dels productes, com en l’àmbit de lesseves interdependències tecnològiques i econòmiques.

1.8 Les característiques de la creixent interrelació entre les activitatsmanufactureres i les de serveis

• Els canvis qualitatius esdevinguts en els processos de producció dels sectors que clas-si�quem com a industrials són, en gran manera, subjacents a les creixents sinergies entreles funcions pròpiament manufactureres i les funcions de serveis, i a les noves vies on esprodueixen, s’intercanvien i es consumeixen els béns i els serveis a les economies actuals.

19RESUM EXECUTIU

Tanmateix, aquestes interaccions entre les funcions manufactureres i les funcions de serveisno són, en cap cas, noves. La producció de béns ha estat lligada sempre a certes activitatsde serveis (de transport, de distribució comercial...). El sector de serveis és, veritablement,el “medi facilitador” perquè les altres activitats resultin factibles.

• Probablement, el fet nou és que les funcions de serveis assumeixen actualment, un papermés central en els processos de producció. Això és la conseqüència, en gran manera, del’augment continuat en la complexitat de la divisió del treball. Així mateix, a un altre nivell,la rendibilitat de moltes �rmes depèn no només de la part pròpiament manufacturera delprocés de producció, sinó també dels aspectes d’incorporació de coneixements i de les fun-cions de serveis en què els productes estan “emmarcats” (concepció, R+D, disseny, creacióde marca, publicitat, �nançament i altres).

• Les sinergies entre funcions pròpiament manufactureres i funcions de serveis es manifes-ten d’una manera sovint calidoscòpica; en particular, repercuteixen en:

• les característiques i la naturalesa del “producte”• la composició i el nivell de quali�cació de les persones que intervenen tot al llarg del

procés de producció• les pròpies estratègies empresarials.

• En general, s’ha concebut la manufactura, bàsicament, com un “producte”, enlloc que comla creació, la producció física i la distribució i venda i, �ns i tot, la intervenció ulterior en elsefectes derivats del consum d’un producte. En aquests moments, la distinció tradicional entrebéns i serveis pot resultar, sovint, arcaica i irrellevant perquè no permet evidenciar la progres-siva integració dels diferents tipus de producció, i, així mateix, emmascara els canvis fona-mentals que estan esdevenint, actualment, a partir de les tecnologies modernes en els nouspatrons de producció, consum i comportament social. És cada vegada més difícil identi�carun bé manufacturat que no sigui també el resultat d’activitats de serveis o que no estiguiinclòs dins un conjunt de relacions de serveis. Així mateix, les prestacions de moltes �rmes deserveis necessiten el suport de béns manufacturats. Els “productes” són, doncs, entitats híbri-des, combinacions sovint complexes del que designem, habitualment, com a béns i serveis.

En síntesi, la“nova manufactura”(d’alt valor afegit) incorpora en els seus productes una quo-ta molt més alta i diversi�cada d’inputs o funcions de servei que la manufactura tradicional.

• Probablement, una de les raons principals de la di�cultat de discernir (amb les catego-ries tradicionals) on acaba, pròpiament, un procés manufacturer i on comença un de ser-veis, rau en la manca d’una clara separació analítica entre “activitats” de serveis i “sectors” (obranques d’activitat) de serveis.

Les activitats de serveis són funcions de servei que es duen a terme a les �rmes incloses enels sectors classi�cats com de serveis, però també a les �rmes que pertanyen a sectors noterciaris (especialment, en empreses manufactureres). Cal destacar que –tant si són pro-duïdes dins de les mateixes �rmes, com si són adquirides a tercers– aquestes funcions deserveis són molt importants per les activitats manufactureres i (d’acord amb certes estima-


cions) poden suposar entre el 60% i el 75% dels costos dels inputs de la indústria de valorafegit més alt.

• Les estratègies empresarials en la “nova manufactura” s’han diversi�cat en les dues da-rreres dècades, amb la �nalitat d’aportar més valor i d’adaptar-se més a les necessitats delsconsumidors i dels mercats. La �rma d’aquesta “nova manufactura” s’orienta cap a la pro-ducció de productes innovadors, però també de serveis i de solucions per als seus clients.És una �rma intensiva en capital, però també és intensiva en coneixement i en skills, i que esbasa, sovint, en una estructura organitzativa més horitzontal i �exible que les �rmes indus-trials tradicionals i en una cultura empresarial més participativa –vegeu figura 19.

Figura 19. La firma de la nova manufactura

FIRMA MANUFACTURERA

Basada en unaCultura participativa

INTENSIVA EN CONEIXEMENT

INTENSIVA EN CAPITAL

INTENSIVA EN SKILLS

Necessitatsdels clients

i dels mercats

Productes innovadors,serveis i solucions

Font: High Level Group on Manufacturing (2008).

• Es poden distingir tres tipus d’estratègies empresarials que prevalen, cada vegada més,en els sectors industrials (i també de serveis) més avançats:

• La integració producte-servei en les diverses fases inicials de la cadena de valor. Aquestaintegració esdevé quan certs components de serveis especí�cs s’afegeixen al llarg delprocés de producció, i això té una in�uència notable en les característiques i/o la com-posició del mateix producte. Aquests components de serveis poden ser inputs d’R+D,de disseny, de serveis d’enginyeria o altres serveis tècnics.

• La con�guració d’una oferta de paquets de béns i serveis. Moltes empreses, en diversossectors manufacturers, tracten d’ampliar i diferenciar la gamma dels seus productes totincorporant en la mateixa oferta un conjunt de serveis complementaris (de manteni-ment, d’assistència tècnica, de �nançament, de garanties, etc.). En aquest cas, es tractade serveis oferts en el moment de la venda del producte o després d’aquesta venda.L’addició al producte d’un conjunt de serveis pot permetre a l’empresa gaudir d’unsavantatges de diferenciació de la seva oferta (i, en alguns casos, aquests serveis comple-mentaris poden ser també fonts autònomes d’ingressos per a aquella �rma).

21RESUM EXECUTIU

• Finalment, l’estratègia de bundling de béns i serveis, pròpia de certs sectors classi�catscom de serveis. En aquest cas, el lligam entre productes i serveis està “dominat” (en lapercepció que entenen els consumidors) pels serveis, mentre que els béns tangibles esconsideren més uns suports per la prestació adequada d’aquells serveis. L’exemple mésclar de l’endegament d’aquest tipus d’estratègia la trobem en el sector de serveis detelecomunicacions –vegeu figura 20.

Figura 20. Tres tipus de linkage entre béns i serveis

Integració béns/serveis Paquets de béns i serveis en i després del punt de venda

Engineering

Component A(p. ex. �nançament)

Component B(p. ex. garanties)

Component C(p. ex. serveis telefònics)

Disseny Software Training Manteniment Millores

PUNT DE VENDA AL’USUARI FINAL

Bundling de béns i serveis en el punt de venda

Procés de manufactura(abans de la venda)

En i després de la venda

Font: Australian Expert Group in Industry Studies (2002).

1.9 Una revisió del perímetre de la indústria

• L’emergència de totes aquestes noves formes de l’activitat manufacturera (i, en particular,la seva implicació amb moltes activitats de serveis) obliga a un reajustament dels instru-ments analítics per tal d’assolir una comprensió més adequada de les economies actuals, iparticularment, a una revisió de les fronteres tradicionals del que s’ha entès �ns fa relativa-ment poc com a “indústria”.

Com s’ha dit, l’objecte industrial s’ha modi�cat profundament des de fa almenys dues dè-cades, tant des d’un punt de vista tecnològic, com organitzatiu. Aquesta mutació de laindústria es percep avui, sobretot, en termes d’un augment de l’heterogeneïtat internad’aquestes activitats i, també, de l’evolució del seu perímetre (en la mesura que una part deles seves activitats s’ha externalitzat i s’ha desplaçat cap a activitats de serveis).

• Cal tenir present que les nomenclatures de les activitats econòmiques (i, particularment,industrials) han canviat al llarg del temps, les quals han buscat una major adherència alscanvis esdevinguts en l’estructura productiva de les nacions.

Sens dubte, la primera i després la segona industrialització van tenir una enorme in�uèn-cia en la delimitació del concepte d’indústria i en el creixent interès per aquest gènere


d’activitats. El mateix nom d’“indústria”, tal com ha estat establert per la història, més qued’una divisió estadística, és deutor del model de civilització de la revolució industrial occi-dental, que es fonamenta en les innovacions tècniques i organitzatives en la producció, enels nous productes i també en les tensions i lluites socials.

• Les mutacions successives (ja dins el segle XX) han conduït als estadístics i economistes aprecisar la divisió de l’economia en un sector primari, caracteritzat per l’explotació directa delsrecursos naturals, un sector secundari industrial i un sector terciari de serveis. Aquesta divisióha permès analitzar tant les evolucions divergents del pes relatiu d’aquests grans sectors,com la naturalesa diferent dels seus inputs, outputs o dels seus processos de producció.

• Els canvis al·ludits en la base econòmica de les societats avançades actuals fan que aquestadivisió en tres grans sectors, relativament estancs, sigui massa rígida i poc operativa per analit-zar l’evolució actual de les activitats econòmiques i, en particular, de les activitats industrials.

Molts economistes denuncien que les actuals nomenclatures d’activitats econòmiques sónpoc pertinents per afrontar, amb rigor, la qüestió de la desindustrialització de les econo-mies desenvolupades (i l’evidència, que aporten les estadístiques basades en aquelles no-menclatures, que el sector industrial perd, de manera continuada, valor afegit i ocupats).Cal revisar, amb una certa profunditat, el perímetre actual de la indústria per tal de tenir encompte els canvis organitzatius i els canvis en la pròpia naturalesa de la producció industrial.Cal endegar una nomenclatura adaptada a la �nalitat de copsar amb més detall i de mane-ra més apropiada l’actual dinàmica industrial; per exemple, els fenòmens d’externalitzaciódels serveis o d’integració d’aquestes activitats en els productes industrials.

• Atenent a aquestes restriccions, alguns economistes han fet propostes per revisar el pe-rímetre de la indústria a partir de la base informativa existent, basada en la nomenclaturad’activitats econòmiques actualment vigent.

Una proposta força suggeridora és la que considera que el perímetre del sector industrials’hauria d’establir amb la inclusió dels serveis destinats a la producció que són, en gran ma-nera, complementaris i interdependents amb les activitats manufactureres. En conseqüèn-cia, hom pot parlar d’un sector “integrat” indústria manufacturera –serveis destinats a la pro-ducció, l’anàlisi del qual –en termes de dimensió i de dinàmica– fa canviar moltes de lesapreciacions fetes �ns ara sobre el fenomen de la pèrdua de pes especí�c de la indústria.

En la segona part del present estudi, hom adopta aquest criteri de consideració conjuntade les activitats manufactureres i de les activitats de serveis destinats a la producció per dura terme un estudi més detallat de l’evolució del canvi estructural en l’economia catalana alllarg de les dues darreres dècades.

• Les activitats econòmiques que formen part del sector terciari són molt heterogènies.Entre les quals, cal destacar –pel seu impacte en la performance del conjunt de l’economia–les activitats de serveis destinats a la producció, els quals són una part dels serveis de mercatque es caracteritzen perquè les seves prestacions entren a formar part de manera creixent,en les últimes dècades, dels inputs intermedis de les �rmes de la major part de les branques

23RESUM EXECUTIU

d’activitat –singularment, de les �rmes manufactureres. Entre els quals, hi trobem activitatsque presten serveis reals (com és el cas dels serveis a les empreses, els transports i comuni-cacions i els serveis de comerç), i activitats que presten serveis �nancers –vegeu figura 24.

Figura 24. Els serveis destinats a la producció en el conjunt de les activitats econòmiques

Activitats Agràries Activitats Industrials

Serveis no destinatsa la venda

Serveis destinatsal consum �nal

Serveis �nancers

Altres serveis reals

Activitats de Serveis

Serveis destinatsa la venda

Serveis reals

Serveis a les empreses

Serveis destinatsa la producció

Font: Elaboració pròpia.

• No hi ha plena unanimitat entre els experts sobre quines activitats econòmiques cal in-cloure en la categoria de serveis destinats a la producció.

Darrerament, la Comissió Europea considera que els serveis destinats a la producció abra-cen els quatre grups d’activitats següents:

• Els serveis a les empreses (NACE 70 a 74);• Els serveis de comerç (NACE 50 a 52);• Els serveis de xarxa elèctrica, gas i aigua (NACE 40, 41) i de transports i comunicacions

(NACE 60 a 64);• Els serveis �nancers (NACE 65 a 67).

A la resta de l’estudi, hom adopta aquesta mateixa delimitació del sector de serveis desti-nats a la producció. La resta de les activitats terciàries s’engloben dins la denominació deserveis destinats al consum.


2 Catalunya: un territori amb una base industrial important

2.1 La industrialització a Catalunya: alguns trets històrics

• Des de la meitat del segle XIX �ns ara, Espanya ha seguit una trajectòria d’industrialitzacióla qual s’ha basat, en termes generals, en la pauta dels altres països continentals. En 150anys, el producte industrial espanyol s’ha multiplicat per 174, ha crescut a una taxa anualacumulativa del 3,5% –vegeu taula 26.

Taula 26. Dades bàsiques de la indústria espanyola, 1850-2000

AnysÍndex del PIB

real de la indústria(1930 = 100)

Taxa de creixementinteranual (%)

Participació de laindústria en el PIB (%)

Participació de laindústria

en l’ocupació (%)

Ràtio de productivitatlaboral relativa

(PIB per ocupat = 1)

Preus relatiusde la indústria(1995 = 100)

1850 11,1 – 13,61 13,05 1,04 255,73

1860 16,7 4,1 15,48 13,50 1,15 233,99

1870 18,9 1,3 18,43 13,08 1,41 248,45

1880 33,0 5,7 22,31 13,29 1,68 244,23

1890 39,5 1,8 25,49 14,52 1,76 241,81

1900 48,6 2,1 27,23 14,56 1,87 241,51

1910 52,4 0,8 27,29 15,55 1,75 255,05

1920 63,8 2,0 27,71 19,26 1,44 261,31

1930 100,0 4,6 27,90 21,31 1,31 222,93

1940 74,8 –2,9 21,03 16,97 1,24 196,15

1950 99,5 2,9 22,95 19,90 1,15 184,26

1960 199,4 7,2 30,93 20,86 1,48 189,84

1970 575,4 11,2 30,88 23,68 1,30 149,41

1980 1.173,5 7,4 28,47 25,28 1,13 108,89

1990 1.492,7 2,4 25,70 21,98 1,17 106,25

2000 1.933,2 2,6 21,67 19,92 1,09 91,88

Font: Prados de la Escosura (2003).

Catalunya ha tingut un pes preponderant en aquest procés. La participació de la indústriacatalana en el valor afegit brut industrial del conjunt d’Espanya ha estat àmpliament majo-ritària en el darrer segle i mig. Aquesta proporció augmentà del 21,5% l’any 1850 al 30,6%l’any 1900; el percentatge va disminuir l’any 1950 �ns al 23,6% per augmentar a �nals delsegle XX �ns al 26,1% –vegeu taula 29.

• Les condicions per a l’emergència de la indústria manufacturera moderna s’incubarena Catalunya des de la primera meitat del segle XVIII �ns al voltant de 1840, en què es vanconsolidar els fonaments de la indústria tèxtil, el sector que –durant més d’un segle–encapçalarà l’activitat industrial del Principat. Diversos factors contribueixen a crear el con-text adequat per a l’aparició (i consolidació) d’aquesta activitat: l’e�ciència i la competitivitatde la producció agrària, susceptible de generar un excedent su�cient per �nançar el desen-volupament de les noves activitats manufactureres, i un progressiu canvi institucional que,

25RESUM EXECUTIU

en bandejar les restes del règim feudal precapitalista facilità les condicions per a la creació il’ampliació d’un mercat interior per als nous productes manufacturats, i per l’extensió d’unaforça de treball assalariada, susceptible de ser ocupada en les noves indústries. La novaburgesia manufacturera es mostrà molt atenta a les innovacions tècniques sorgides en leseconomies europees més dinàmiques. A més, aquesta burgesia catalana va trigar poc aparticipar activament en el procés de constitució d’un més ampli mercat nacional.

Taula 29. Estructura per comunitats autònomes de la industrialització espanyola: pes sobre el VAB industrial d’Espanya,1850-2000Percentatges

1850 1900 1950 2000

Andalusia 17,91 (2) 17,24 (2) 10,24 (4) 8,23 (5)

Aragó 4,51 (8) 2,68 (9) 3,86 (9) 4,07 (8)

Astúries, Principat d’ 2,83 (11) 2,86 (8) 4,96 (7) 2,52 (11)

Balears, Illes 1,78 (13) 0,79 (16) 1,85 (12) 1,02 (16)

Canàries 0,38 (17) 0,26 (17) 1,18 (16) 1,76 (13)

Cantàbria 2,98 (10) 1,31 (13) 2,46 (11) 1,36 (14)

Castella i Lleó 14,19 (3) 5,46 (5) 6,34 (6) 6,27 (6)

Castella-la Manxa 6,98 (4) 4,11 (7) 2,93 (10) 3,39 (9)

Catalunya 21,5 (1) 30,62 (1) 23,64 (1) 26,14 (1)

Comunitat Valenciana 6,49 (6) 7,28 (4) 10,97 (3) 10,36 (3)

Extremadura 4,52 (7) 2,01 (11) 1,51 (15) 0,79 (17)

Galícia 6,82 (5) 2,48 (10) 4,26 (8) 5,45 (7)

Madrid, Comunitat de 3,01 (9) 4,33 (6) 8,86 (5) 13,55 (2)

Múrcia, Regió de 2,97 (12) 1,58 (12) 1,61 (13) 2,01 (12)

Navarra, Comunitat Foral de 0,81 (16) 1,30 (14) 1,51 (14) 2,74 (10)

País Basc 0,97 (15) 14,93 (3) 13,08 (2) 9,12 (4)

Rioja, La 1,35 (14) 0,86 (15) 1,00 (17) 1,1 (15)

Espanya 100,00 100,00 100,00 100,00

Nota: Entre parèntesi, la posició ocupada en cada observació per la comunitat autònoma corresponent.Font: Parejo (2004).

Així, a mitjan segle XIX, la indústria catalana pivotava, molt majoritàriament, entorn de laindústria tèxtil (que suposava aleshores el 61,3% de la producció manufacturera del Prin-cipat). En aquesta època, Catalunya concentrava les dues terceres parts de la producciótèxtil d’Espanya (molt per sobre del 25,6% que representava el Principat en el conjunt de laindústria manufacturera espanyola).

• Durant el període 1856-1900, Catalunya consolidà el seu lideratge industrial a nivell es-panyol i s’esdevingué una de les regions manufactureres més avançades. A això hi va contri-buir l’expansió del mercat interior català, amb un fort increment de la demanda de produc-tes manufacturats. Però el fet determinant per a l’expansió de les activitats manufacturerescatalanes fou l’accés al mercat de la resta d’Espanya, cada vegada més vertebrat i amb unmarc institucional (promogut pel nou Estat Liberal) més adequat a la lliure circulació dels


béns, els serveis i els factors de producció. Tampoc no cal menystenir la importància de lesexportacions de productes especialitzats del sector agrari català que van permetre mobilit-zar els recursos necessaris per �nançar les importacions estratègiques per al desenvolupa-ment industrial català (maquinària, productes energètics i primeres matèries).

A �nals del segle XIX, Catalunya esdevingué l’autèntica“fàbrica d’Espanya”(almenys, pel quefa als productes de consum de les llars). L’any 1900, la indústria tèxtil catalana representavael 56,8% de la producció manufacturera catalana, i el 82% de la producció d’aquest sectoren el conjunt d’Espanya.

Tot i que el centre polaritzador de l’activitat industrial catalana era, aleshores, la indústriacotonera i llanera, es perceben ja, en aquests anys, els indicis d’una primera diversi�cacióde la base industrial catalana.

• En termes generals, el període comprès entre 1900 i 1930 fou un període d’expansió del’economia catalana: el PIB augmentà signi�cativament en pessetes constants, i, també, perhabitant; la demanda agregada va créixer també de forma signi�cativa a causa del fort aug-ment demogrà�c (resultant de la primera gran onada d’immigració procedent de la restad’Espanya), i de l’important augment dels salaris reals i de la renda disponible de les llars.Durant aquests anys, Barcelona es consolidà com una veritable metròpolis industrial a es-cala europea.

Així mateix, la indústria manufacturera catalana accentuà la seva diversi�cació: augmentàel pes de les activitats metal·lúrgiques i químiques i guanyaren terreny altres sectors comel del ciment i altres materials destinats a la construcció, el de la mineria (del carbó i de salspotàssiques), i el de l’energia elèctrica.

En aquestes dècades, la indústria catalana continuà tenint en el mercat espanyol el llocprincipal per col·locar els seus productes; més encara quan el potencial exportador de lesempreses manufactureres es va veure afeblit a causa de l’apreciació de la pesseta (des del’inici de la Primera Guerra Mundial) i per la proliferació de les polítiques proteccionistes enmolts dels països europeus.

• La situació canvià, dramàticament, durant els anys 1930 a 1955. En aquest període, elritme de creixement de l’economia catalana (i del conjunt d’Espanya) va patir una fortadavallada; la successió dels efectes negatius de la Gran Depressió �ns a mitjan dècada delsanys trenta, de la guerra civil –l’acabament de la qual va enllaçar amb l’inici de la Sego-na Guerra Mundial– i de la política d’autarquia que caracteritzà els primers quinze anysde la postguerra van suposar un fort retrocés en la trajectòria del sector industrial català.Espanya –i, naturalment, Catalunya– quedà desconnectada de la resta de les economies(especialment de les de l’Europa Occidental) i no va apro�tar –almenys �ns als anys seixan-ta– la llarga i important expansió econòmica d’aquesta àrea, des de 1945 a 1975.

Durant aquesta etapa, la indústria catalana es mantingué en una situació estàtica, mésendarrerida tecnològicament, pitjor dimensionada i sense accés a les fonts internacionalsd’energia, de primeres matèries i de béns d’equip.

27RESUM EXECUTIU

La producció industrial l’any 1955 amb prou feines superava el nivell assolit l’any 1930. Tam-bé es va reduir, signi�cativament el pes relatiu de la indústria manufacturera catalana en elconjunt d’Espanya: l’any 1955, el valor afegit industrial de Catalunya suposava el 28,6% delvalor afegit brut industrial espanyol.

• El període de 1955 a 1975 fou de creixement econòmic (i industrial) excepcional a Ca-talunya (i a Espanya). La gradual liberalització del comerç exterior i interior, la nova nor-mativa (molt més permissiva) reguladora de les inversions estrangeres, juntament amb laprogressiva expansió de les exportacions de serveis turístics van permetre que l’economiaespanyola pogués –ja en la dècada dels anys seixanta– normalitzar i �nançar el proveïmentde les noves necessitats d’energia (especialment de petroli), de primeres matèries, de pro-ductes semimanufacturats i de béns d’equip. Aquesta eliminació de les restriccions que ha-vien condicionat el desenvolupament industrial en les dues dècades anteriors i la revitalit-zació del creixement del mercat interior i dels mercats exteriors (encara en plena expansió)van permetre un període de fort i autosostingut creixement industrial, del qual Catalunyaen va rebre, naturalment, uns efectes positius.

• El darrer quart del segle XX és un període de clar alentiment del creixement econòmic aCatalunya com en el conjunt d’Espanya, i també en la major part d’Europa Occidental.

En el nostre país esdevingué una transformació important del marc institucional –la transi-ció democràtica i el restabliment de la Generalitat de Catalunya– que va coincidir amb l’inicid’un llarg període de crisi econòmica que afectarà, particularment, des de l’inici dels anysvuitanta, al sector industrial.

La recuperació econòmica, a partir de mitjan dècada dels anys vuitanta, va anar aparellada,en el cas espanyol, amb l’ingrés a la Comunitat Europea; circumstància que repercutirà, con-siderablement, en l’evolució de les activitats industrials, que hauran d’afrontar i adaptar-sea un context de major competència exterior. La creixent globalització de les economies il’ingrés a �nals de la dècada dels anys noranta a la Unió Monetària europea completaran elcanvi d’escenari en què haurà d’operar des d’aleshores l’economia i, en particular, la indús-tria catalana.

En aquests anys, s’aprecien canvis notables en l’estructura industrial i en altres activitatscomplementàries (com els serveis destinats a la producció). En primer lloc, en la indústriacatalana, històricament orientada cap a la producció de béns de consum �nal ha augmen-tat el pes relatiu de les activitats productores de béns intermedis. En segon lloc, de maneraprogressiva, els mercats estrangers han anat guanyant terreny en l’absorció de la producciómanufacturera catalana, davant del mercat de la resta d’Espanya que, com s’ha dit, era, �nsaleshores, de molt el principal. En tercer lloc, fruit en part de la pròpia reestructuració de lesempreses industrials i d’una major especialització de les activitats productives (tant a nivellcatalà, com a nivell internacional), ha augmentat la importància –quantitativa i qualitati-va– de moltes activitats de serveis (especialment, dels serveis destinats a la producció, queentren, cada vegada en major proporció, en els processos manufacturers).


2.2 L’evolució del mercat laboral a Catalunya

• Entre els anys 1985 i 2006, podem diferenciar dos períodes: el període 1985-1995, carac-teritzat per la successió d’una fase de recuperació econòmica –de 1985 a 1992– després dela llarga crisi de la segona meitat dels anys setanta i la primera meitat dels anys vuitanta, id’una fase curta de recessió econòmica, entre els anys 1992 i 1994; i el període 1995-2006,caracteritzat per una expansió econòmica continuada –vegeu taula 40.

Taula 40. Creixement de l’ocupació a Catalunya i a Espanya, 1985-2006Milers de llocs de treballs i creixement en percentatge

Creixement mitjà anual (unitats) Creixement anual (percentatges)1985 1995 2006 1985-95 1995-06 1985-06 1985-95 1995-06 1985-06

Catalunya

Agrari 116 66 85 –5 1,7 –1,5 –5,5 2,3 –1,5

Indústria (1) 659 623 790 –4 15,2 6,2 –0,6 2,2 0,9

Construcció 113 187 401 8 19,5 13,7 5,2 7,2 6,2

Serveis 874 1.277 2.105 40 75,3 58,6 3,9 4,6 4,3

Total (2) 1.761 2.153 3.381 39 111,6 77,1 2,0 4,2 3,2

Espanya

Agrari 1.930 1.123 928 –81 –18 –48 –5,3 –1,7 –3,4

Indústria (1) 2.706 2.576 3.274 –13 63 27 –0,5 2,2 0,9

Construcció 813 1.198 2.512 38 119 81 3,9 7,0 5,5

Serveis 5.485 7.598 12.822 211 475 349 3,3 4,9 4,1

Total (2) 10.949 12.495 19.537 155 640 409 1,3 4,1 2,8

(1) La indústria inclou, en aquest cas, els sectors extractius i energètics.(2) A partir del 2005, canvi de metodologia de EPA en el conjunt dels ocupats.Font: Caixa Catalunya (2007).

Durant el primer període, a Catalunya la xifra d’ocupats augmentà en 392 mil unitats; enel sector terciari, la xifra va créixer en 403 mil, i en el sector de la construcció en 74 mil.En canvi, en aquests anys, el sector agrari va perdre 50 mil efectius i el sector industrialuns 36 mil.

En el segon període, de 1995 a 2006, el nombre d’ocupats a Catalunya va créixer en mésde 1,2 milions d’efectius (la qual cosa suposa una taxa de creixement anual mitjà del 4,2%,el doble que en el període anterior). En aquests anys, tots els grans sectors econòmics vanveure augmentar la seva xifra d’ocupats: el sector terciari en 828 mil unitats, el sector dela construcció en 214 mil, i el sector industrial en 167 mil.

• Si se cenyeix l’atenció en el darrer període 1995-2006, hom pot destacar alguns trets im-portants de la dinàmica de l’ocupació catalana en aquesta etapa d’expansió econòmica.

29RESUM EXECUTIU

Si, com s’ha argumentat anteriorment, hom considera conjuntament l’evolució de lesindústries manufactureres i de les activitats de serveis destinades a la producció, hompot comprovar que la trajectòria que es dibuixa des d’aleshores és molt diferent a laque, usualment, s’ha utilitzat per descriure el fenomen de la desindustrialització. Efec-tivament, si les dinàmiques de les activitats manufactureres i dels serveis destinats a laproducció s’analitzen plegades, hom obté una visió més acurada del canvi estructuralque ha esdevingut durant les dues darreres dècades a les economies desenvolupades i,essencialment, en el seu mode de producció.

• A Catalunya en el període 1995-2005 –amb dades procedents de la Comptabilitat Re-gional d’Espanya– aquest macrosector va generar 607 mil llocs de treball (vegeu figura 29i taula 45), i va contribuir, en un 51%, a l’augment de l’ocupació total del període (que foude gairebé 1,2 milions d’efectius). Unes xifres semblants s’obtenen en el cas d’Espanya, enquè aquest macrosector va generar prop de 2,8 milions d’ocupats (un 43,8% de l’ocupacióneta creada); de la Comunitat de Madrid en la qual aquesta xifra fou de 592 mil unitats(un 47,5% del conjunt dels nous ocupats de la Comunitat Autònoma), i del País Basc enquè la nova ocupació generada en el sector considerat fou de 158 mil efectius (un 48,2%del total de la nova ocupació generada durant el període).

El sector “integrat” –manufacturer i serveis destinats a la producció– representava l’any2005, en termes d’ocupació, el 55,7% del total a Catalunya. Aquest percentatge era del54,5% al País Basc; en canvi, a la Comunitat de Madrid i el d’Espanya, aquest percentatgeera, notablement, més baix: el 48,7% i el 47,2%, respectivament.

Figura 29. Evolució de l’ocupació per a grans sectors econòmics: Catalunya, Comunitat de Madrid, País Basc i Espanya, 1995-2005Distribució percentual

Agricultura i pesca

Serveis destinats al consum

Construcció

Serveis destinats a la producció

Indústries manufactureres

1995200519952005199520051995

EspanyaPaís BascC. de MadridCatalunya

0

10

30

40

20

50

60

70

80

90

100

2005

35,6

12,1

5,1

15,8

31,3

34,1

9,1

8,1

18,3

30,5

33,7

9,2

2,6

25,0

29,5

32,3

7,8

2,6

27,5

29,7

40,1

10,7

0,5

10,5

38,2

41,0

8,6

0,9

14,9

34,6

31,7

9,9

2,7

21,7

34,1

25,6

30,3

8,1

3,5

32,5

Fonts: INE: Contabilidad Regional de España (2008) i elaboració pròpia.


Taul

a45.

Evol

ució

del’o

cupa

ciópe

rgra

nsse

ctor

seco

nòm

ics:C

atal

unya

,Com

unita

tdeM

adrid

,Paí

sBas

ciEs

pany

a,19

95-2

005

a)M

ilers

dello

csde

treba

llCa

talun

yaC.

deM

adrid

PaísB

asc

Espa

nya

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

Indú

strie

sman

ufac

ture

resi

extra

ctiv

es61

5,0

778,

716

3,7

295,

234

0,1

44,9

206,

926

9,8

62,9

2.50

7,6

3.18

2,4

674,

8

Serv

eisd

estin

atsa

lapr

oduc

ció78

0,5

1.22

3,7

443,

268

5,4

1.23

2,5

547,

122

3,1

317,

794

,64.

183,

46.

304,

82.

121,

4

Serv

eisal

esem

pres

es17

2,436

4,019

1,620

9,143

3,022

3,952

,489

,637

,282

2,61.7

40,6

918,0

Med

iació

finan

cera

68,5

72,5

4,085

,192

,37,2

17,3

20,8

3,535

3,438

3,129

,7

Com

erçi

repa

racio

ns37

7,655

8,318

0,722

1,944

8,022

6,110

6,514

3,036

,52.1

12,6

2.958

,884

6,2

Trans

port

itele

com

unica

cions

148,7

215,5

66,8

154,3

242,4

88,1

41,8

58,9

17,1

813,6

1.129

,331

5,7

Elect

ricita

t,ga

siaig

ua13

,313

,40,1

15,0

16,8

1,85,1

5,40,3

81,2

93,0

11,8

Serv

eisd

estin

atsa

lcon

sum

726,

71.

138,

641

1,9

813,

41.

295,

948

2,5

243,

036

3,3

120,

34.

684,

37.

167,

62.

483,

3

Cons

trucc

ió19

5,5

354,

815

9,3

171,

434

6,2

174,

858

,599

,040

,51.

243,

72.

425,

01.

181,

3

Agric

ultu

raip

esca

84,0

96,2

12,2

17,8

15,5

–2,3

19,8

28,1

8,3

1.11

4,7

1.03

3,7

–81,

0

TOTA

L2.

401,

73.

592,

01.

190,

31.

983,

23.

230,

21.

247,

075

1,3

1.07

7,9

326,

613

.733

,720

.113

,56.

379,

8

Ind.

man

ufac

ture

res+

S.de

stin

atsa

lapr

oduc

ció1.

395,

52.

002,

460

6,9

980,

61.

572,

659

2,0

430,

058

7,5

157,

56.

691,

09.

487,

22.

796,

2

b)Di

strib

ució

perce

ntua

lCa

talun

yaC.

deM

adrid

PaísB

asc

Espa

nya

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

Indú

strie

sman

ufac

ture

resi

extra

ctiv

es25

,621

,7–3

,914

,910

,5–4

,427

,525

,0–2

,518

,315

,8–2

,4

Serv

eisd

estin

atsa

lapr

oduc

ció32

,534

,11,

634

,638

,23,

629

,729

,5–0

,230

,531

,30,

9

Serv

eisal

esem

pres

es7,2

10,1

3,010

,513

,42,9

7,08,3

1,36,0

8,72,7

Med

iació

finan

cera

2,92,0

–0,8

4,32,9

–1,4

2,31,9

–0,4

2,61,9

–0,7

Com

erçi

repa

racio

ns15

,715

,5–0

,211

,213

,92,7

14,2

13,3

–0,9

15,4

14,7

–0,7

Trans

port

itele

com

unica

cions

6,26,0

–0,2

7,87,5

–0,3

5,65,5

–0,1

5,95,6

–0,3

Elect

ricita

t,ga

siaig

ua0,6

0,4–0

,20,8

0,5–0

,20,7

0,5–0

,20,6

0,5–0

,1

Serv

eisd

estin

atsa

lcon

sum

30,3

31,7

1,4

41,0

40,1

–0,9

32,3

33,7

1,4

34,1

35,6

1,5

Cons

trucc

ió8,

19,

91,

78,

610

,72,

17,

89,

21,

49,

112

,13,

0

Agric

ultu

raip

esca

3,5

2,7

–0,8

0,9

0,5

–0,4

2,6

2,6

0,0

8,1

5,1

–3,0

TOTA

L10

0,0

100,

00,

010

0,0

100,

00,

010

0,0

100,

00,

010

0,0

100,

00,

0

Ind.

man

ufac

ture

res+

S.de

stin

atsa

lapr

oduc

ció58

,155

,7–2

,449

,448

,7–0

,857

,254

,5–2

,748

,747

,2–1

,6

Font

:IN

E:Co

ntab

ilida

dRe

gion

alde

Espa

ña(2

008)

.

31RESUM EXECUTIU

• L’evolució d’aquest macrosector es pot completar amb l’anàlisi de la trajectòria del valorafegit brut (a preus corrents i a preus constants), en el període 1995-2005.

Hom pot destacar el fet que el percentatge que representa l’aportació del sector “inte-grat” indústria manufacturera-serveis destinats a la producció al valor afegit brut total del’economia és, signi�cativament, superior al percentatge respectiu d’ocupació (tant si el va-lor afegit es valora a preus corrents, com si es valora a preus constants). Aquest resultat posade manifest dues coses:

• En primer lloc, que aquest conjunt d’activitats ocupa el lloc central de les economies: enel cas de Catalunya, contribueix amb gairebé les dues terceres parts del valor afegit totalde l’economia catalana. Així mateix, hom pot comprovar que el percentatge d’aportacióal valor afegit d’aquest macrosector a Catalunya és, signi�cativament, superior al de lesaltres dues comunitats autònomes considerades i al del conjunt d’Espanya. En concret,a preus constants, aquesta contribució a Catalunya era del 66,7% l’any 2005, mentre queen el conjunt d’Espanya era 7,6 punts percentuals inferior (59,1%); a la Comunitat deMadrid, 3 punts (63,7%), i al País Basc, dues dècimes (66,5%).

• En segon lloc, es destaca el fet que el percentatge de contribució al valor afegit brut delsector “integrat” indústria manufacturera-serveis destinats a la producció és superior ala seva aportació al conjunt de l’ocupació, la qual cosa mostra que es tracta d’un con-junt d’activitats que operen amb un nivell de productivitat superior a la mitjana de leseconomies considerades. Aquest és un resultat que es podia esperar de les activitatsmanufactureres, però era menys previsible en el cas dels serveis destinats a la producció–vegeu taula 46.


Taula 46. Evolució del valor afegit brut per grans sectors econòmicsPercentatges

(a) A preus correntsCatalunya C. de Madrid País Basc Espanya

1995 2005 1995 2005 1995 2005 1995 2005

Indústries manufactureres i extractives 27,94 21,85 15,70 11,57 29,73 27,23 20,11 16,46

Serveis destinats a la producció 38,07 42,11 45,93 50,66 34,30 35,89 38,01 40,44

Serveis a les empreses 13,77 17,06 18,22 20,06 12,40 13,32 13,73 16,26

Mediació financera 1,50 4,85 3,87 6,80 1,48 4,41 1,08 4,62

Comerç i reparacions 11,73 11,68 10,96 11,05 10,43 9,42 11,95 10,71

Transport i telecomunicacions 8,12 7,06 9,80 10,69 6,84 6,07 8,28 6,88

Electricitat, gas i aigua 2,94 1,46 3,08 2,06 3,15 2,67 2,97 1,97

Serveis destinats al consum 25,18 24,58 30,57 27,19 27,39 25,94 29,37 28,35

Construcció 6,95 9,84 7,55 10,40 6,43 9,61 7,90 11,56

Agricultura i pesca 1,85 1,63 0,25 0,19 2,15 1,33 4,62 3,18

TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Ind. manufactureres + S. destinats a la producció 66,01 63,95 61,63 62,22 64,03 63,12 58,12 56,90

(b) A preus constants (*)Catalunya C. de Madrid País Basc Espanya

1995 2005 1995 2005 1995 2005 1995 2005

Indústries manufactureres 27,94 29,39 15,70 16,15 29,73 35,30 20,11 22,49








Construcció 6,95 9,88 7,55 10,59 6,43 9,47 7,90 11,57


TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


(*) Les dades de l’any 2005 a preus constants del 2005 són una estimació feta a partir de les dades de l’INE.Font: INE: Contabilidad Regional de España (2008).

2.3 La composició de la força de treball a Catalunya en comparació de laUnió Europea

• L’Oficina d’Estadístiques de la Unió Europea (Eurostat), tot basant-se en dades de l’Enquesta so-bre la força de treball comunitària subministra dades de l’evolució dels llocs de treball per sectord’activitat a nivell regional segons la seva intensitat tecnològica i el contingut en coneixement(vegeu taula 49 (a)).

33RESUM EXECUTIU

Hom pot comprovar que els llocs de treball a la indústria manufacturera catalana vancréixer, entre 1996 i 2006, en 184 mil unitats (un 30,9% al llarg d’aquest període, per sota delcreixement dels llocs de treball del conjunt de l’economia, que fou del 51,1%). En canvi, elsllocs de treball en els serveis van augmentar en 806 mil efectius (un 58,8%, per sobre de lamitjana del conjunt de l’economia). Els llocs de treball en serveis intensius en coneixementes van incrementar, aquests anys, en un 81,4%, mentre que els llocs de treball en serveis nointensius en coneixement ho van fer en una proporció molt més baixa (un 44,1%).

• Dins del sector manufacturer català, els llocs de treball en els sectors d’alta tecnologia vancréixer un 60,7%, molt per sobre dels llocs de treball dels sectors de baixa tecnologia elsquals es van incrementar només un 12%. Tanmateix, en valor absolut, els llocs de treballque més van augmentar van ser els dels sectors de mitjana-alta tecnologia (uns 77 mil) i elsdels sectors de mitjana-baixa tecnologia (uns 59 mil). En conjunt, els llocs de treball creatsen aquests dos sectors van suposar el 74,1% de tots els nous llocs de treball generats pelsector manufacturer. La distribució percentual dels llocs de treball a les manufactureresmostra que els que formen part de sectors de baixa tecnologia són encara els més nom-brosos: l’any 2006 eren uns 322 mil (un 41,5% del total de llocs de treball manufacturers al’economia catalana). Malgrat el seu fort creixement (relatiu) en aquest període, els llocsde treball en sectors d’alta tecnologia representaven l’any 2006, encara no el 4,5% del to-tal de la indústria manufacturera (i poc més de l’1% dels llocs de treball del conjunt del’economia). La resta de llocs de treball correspon als sectors de mitjana-alta i mitjana-baixatecnologia: uns 420 mil (el 54,1% dels llocs de treball del sector manufacturer).

• En el sector de serveis, com s’ha vist, són els llocs de treball en les activitats intensivesen coneixement els que més han crescut. Dins d’aquest grup, la taxa de creixement mésalta durant l’interval 1996-2006 ha correspost al sector de serveis intensiu en coneixementi tecnologia (amb una taxa del 175,7%), seguida per la del sector de serveis intensius enconeixement de mercat (amb una taxa del 107,3%).

• Cal destacar que una part important dels serveis intensius en coneixement està integra-da en el conjunt dels serveis destinats a la producció. En aquest grup d’activitats, en elperíode considerat, s’estima que s’han creat uns 358 mil llocs de treball (un 58,7% de totsels llocs de treball intensius en coneixement, i un 22,4% de tots els llocs de treball generatsa l’economia catalana).

En aquests darrers anys, els llocs de treball en serveis intensius en coneixement han passatde representar el 23,9% del conjunt de llocs de treball a Catalunya a suposar el 28,7% (és,doncs, el grup d’activitats que ha augmentat més –en valor absolut i relatiu– la seva xifrade llocs de treball).

Si sumem, en aquest cas, els llocs de treball del sector manufacturer i de les activitats deserveis intensius en coneixement que formen part dels serveis destinats a la producció espot veure que, l’any 2006, eren gairebé 1,3 milions d’unitats (un 37,8% del total de llocs detreball a Catalunya). En el període 1996-2006, aquest grup d’activitats juntes ha generat uns442 mil llocs de treball (el 38,3% de l’ocupació neta creada aquests anys).


Els nous llocs de treball creats en els sectors de serveis no intensius en coneixement hanestat gairebé 367 mil, dels quals 253 mil corresponen a activitats de serveis no intensives enconeixement de mercat i uns 114 mil a altres activitats de serveis no intensius en coneixe-ment. En total, els llocs de treball en aquest grup de serveis no intensius en coneixementsón encara majoritaris en el sector terciari català (el 35,1% del total de llocs de treball delconjunt de l’economia), malgrat que en aquests darrers anys han perdut 1,7 punts percen-tuals en l’estructura ocupacional catalana, i que els serveis intensius en coneixement n’hanguanyat 4,8.

Taula 49 (a). Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006

Catalunya Milers de llocs de treball Taxa de variació Estructura percentual1996 2006 Variació 1996 2006 Variació

Manufactures 593,9 777,6 183,7 30,9 26,3 22,8 –3,5

Alta tecnologia 21,6 34,7 13,1 60,7 1,0 1,0 0,1

Mitjana alta tecnologia 172,0 249,2 77,2 44,9 7,6 7,3 –0,3

Mitjana baixa tecnologia 112,3 171,2 58,9 52,4 5,0 5,0 0,0

Baixa tecnologia 287,9 322,4 34,5 12,0 12,7 9,4 –3,3

Serveis 1.371,2 2.177,4 806,3 58,8 60,7 63,8 3,1

Intensius en coneixement 540,2 979,8 439,6 81,4 23,9 28,7 4,8

Intensius en coneixement i en tecnologia 40,9 112,8 71,9 175,7 1,8 3,3 1,5

De mercat 149,9 310,7 160,8 107,3 6,6 9,1 2,5

Financers 64,9 90,5 25,6 39,4 2,9 2,6 –0,2

Altres 284,5 465,9 181,4 63,8 12,6 13,6 1,1

No intensius en coneixement 831,0 1.197,6 366,6 44,1 36,8 35,1 –1,7

De mercat 623,0 876,2 253,2 40,6 27,6 25,7 –1,9

Altres 208,0 321,5 113,5 54,5 9,2 9,4 0,2

Total branques NACE 2.259,8 3.415,2 1.155,4 51,1 100,0 100,0 0,0

Font: Eurostat: Regions (2008).

• Una comparació entre la composició dels llocs de treball manufacturers i de serveis deCatalunya respecte al conjunt de la Unió Europea-15 (UE-15), permet destacar dues diferèn-cies principals (vegeu taules 49 (a) i 49 (c)):

• La primera diferència rau en el pes relatiu dels llocs de treball en les diverses activitats:a la UE-15, la proporció dels llocs de treball a la indústria manufacturera és inferior a lade Catalunya: un 17,2%, davant d’un 22,8%, respectivament. Catalunya conserva, doncs,un per�l industrial en el marc de les regions europees. Naturalment, això també implicaque les activitats terciàries (en termes de llocs de treball) són més preponderants en elconjunt de la UE-15 (amb un 69,9% dels llocs de treball) que a Catalunya (un 63,8%).Així mateix, les activitats manufactureres d’alta i mitjana-alta tecnologia a la UE-15 re-presenten (en llocs de treball) un 6,7% del total (1,6 punts per sota de Catalunya). Encanvi, el pes relatiu dels llocs de treball en activitats de serveis intensius en coneixementés sensiblement més alt en el conjunt de la UE-15 –un 35,3% del total– que a Catalunya–un 28,7%. No obstant això, el percentatge estimat de llocs de treball en activitats de

35RESUM EXECUTIU

serveis intensius en coneixement que pertanyen al grup de serveis destinats a la pro-ducció és molt semblant a la UE-15 i a Catalunya (un 15,6% i un 15,1%, respectivament).Això fa que la proporció entre els llocs de treball a la indústria manufacturera i al sectorde serveis destinats a la producció (intensius en coneixement) és 5,2 punts més altaa Catalunya que en el conjunt de la UE-15 (un 37,9% davant d’un 32,7%, respectiva-ment).

• La segona diferència la trobem en els ritmes de variació de la xifra de llocs de treball persectors en els dos àmbits territorials considerats. Mentre que el creixement (relatiu) delsllocs de treball durant els anys 1996-2006 fou només d’un 16,6% a la UE-15, a Catalunyafou d’un 51,1%. Aquest menor creixement es palesa en tots els sectors d’activitat: així,les manufactures, a la UE-15, van perdre 982 mil llocs de treball (un 3,2%), mentre que,com s’ha vist, a Catalunya es van crear gairebé 184 mil (un 30,9% més). Les pèrdues dellocs de treball en el conjunt de la UE-15 s’han concentrat, en valor absolut, sobretot enels sectors de baixa tecnologia (la xifra de llocs de treball minvà en gairebé 1,2 milionsd’unitats, un 9,8% menys); però també es va reduir la xifra de llocs de treball en els sec-tors d’alta tecnologia (en uns 161 mil, un 7,8% menys). Aquest comportament contrastaamb el creixement de llocs de treball en totes les activitats manufactureres a Catalunya(especialment, en les d’alta tecnologia i mitjana-alta tecnologia).També, la taxa de creixement dels llocs de treball en les activitats terciàries ha estat forçamés baixa a la UE-15 que a Catalunya; si bé, en aquest cas, a la UE-15 augmentà el nom-bre de llocs de treball en tots els segments d’activitats de serveis considerats.En el conjunt de la UE-15 els llocs de treball a les activitats de serveis intensius en co-neixement van créixer un 34,9%, una taxa força més reduïda que a Catalunya (en què elcreixement fou d’un 81,4%): la disparitat de creixement és particularment accentuadaen el cas dels llocs de treball en els serveis intensius en coneixement i tecnologia (que,a la UE-15, augmentaren un 44%, mentre a Catalunya un 175,7%) i en els serveis inten-sius en coneixement de mercat (amb unes taxes de creixement del 58,6% i del 107,3%,respectivament). Aquestes diferències també s’observen en el creixement dels llocsde treball a les activitats de serveis no intensius en coneixement que, a la UE-15, vanaugmentar un 17,3% i, a Catalunya, un 44,1%. Per tant, sembla que, si bé Catalunya haaccentuat (relativament respecte a la UE-15) la presència de llocs de treball a la sevabase industrial manufacturera, l’estructura ocupacional sembla seguir decantant-se capa una major proporció de llocs de treball terciari (singularment, d’un per�l més intensiuen coneixement).


Taula 49 (c). Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006

UE-15 Milers de llocs de treball Taxa de variació Estructura percentual1996 2006 Variació 1996 2006 Variació

Manufactures 30.425,2 29.441,7 –983,5 –3,2 20,8 17,2 –3,5

Alta tecnologia 2.073,3 1.912,2 –161,1 –7,8 1,4 1,1 –0,3

Mitjana alta tecnologia 9.294,7 9.542,4 247,7 2,7 6,3 5,6 –0,8

Mitjana baixa tecnologia 7.049,8 7.152,8 103,0 1,5 4,8 4,2 –0,6

Baixa tecnologia 12.007,3 10.833,8 –1.173,6 –9,8 8,2 6,3 –1,9

Serveis 95.023,5 119.317,8 24.294,2 25,6 64,9 69,9 5,0

Intensius en coneixement 44.634,9 60.206,7 15.571,8 34,9 30,5 35,3 4,8

Intensius en coneixement i en tecnologia 4.203,4 6.053,4 1.849,9 44,0 2,9 3,5 0,7

De mercat 9.497,0 15.066,0 5.569,1 58,6 6,5 8,8 2,3

Financers 5.040,4 5.506,3 465,9 9,2 3,4 3,2 –0,2

Altres 25.894,2 33.581,1 7.686,9 29,7 17,7 19,7 2,0

No intensius en coneixement 50.388,6 59.111,1 8.722,5 17,3 34,4 34,6 0,2

De mercat 33.185,4 39.110,4 5.925,0 17,9 22,7 22,9 0,2

Altres 17.203,2 20.000,7 2.797,5 16,3 11,7 11,7 0,0



37RESUM EXECUTIU

3 L’anàlisi de les interdependències entre el sector manufactureri el sector de serveis destinats a la producció a Catalunya

• En el darrer gran apartat de l’estudi, hom analitza les interdependències existents entreel sector manufacturer i el sector de serveis destinats a la producció a Catalunya. Per dur aterme aquesta anàlisi s’utilitzaren, fonamentalment, les taules input-output de l’economiacatalana dels anys 1987 i 2001.

• L’estudi d’aquestes interrelacions entre els diversos sectors econòmics s’ha fet seguinttres pautes metodològiques complementàries:

• La primera tracta de posar en evidència les a�nitats, però també les diferències estruc-turals, del sector manufacturer i del de serveis destinats a la producció i de les diversesactivitats que s’inclouen en ambdós sectors. Per fer-ho, hom utilitza un conjunt (forçavariat) d’indicadors estructurals de l’economia catalana.

• La segona analitza l’evolució de les xifres d’ocupació i de valor afegit brut dels sectorseconòmics a Catalunya, entre 1987 i 2001, des de la perspectiva dels “subsistemes”tot posant-la en relació amb l’anàlisi des de la perspectiva tradicional de les branquesd’activitat (horitzontals).

• El tercer enfocament pretén determinar (quantitativament) el grau de terciaritza-ció directa i total esdevingut en els sectors industrials a Catalunya, així com el graud’“industrialització” del sector terciari, durant el període considerat, i també es mesurael grau d’integració de les activitats de serveis en el conjunt dels sectors no terciaris del’economia catalana.

3.1 Indicadors estructurals dels grans sectors de l’economia catalana

• Uns indicadors estructurals de l’economia catalana emprats en l’anàlisi fan referència a lacomposició vertical dels inputs de producció dels grans sectors d’activitat i a la distribucióper usos del seu output total. D’altres estan concebuts per posar en evidència la modalitatd’inserció dels diversos sectors d’activitat en el conjunt de l’economia. Finalment, un tercergrup d’indicadors pretén mostrar el grau (desigual) d’obertura a l’exterior de les diferentsbranques d’activitat de l’economia catalana.

Aquests indicadors con�rmen, àmpliament, que el sector “integrat” indústria-serveis desti-nats a la producció és el nucli principal de l’economia catalana (vegeu taula 53); un macro-sector que l’any 2001 aportava el 73,9% de la producció interior, el 68,1% del valor afegitbrut, el 79,3% dels inputs intermedis, i el 58,5% dels llocs de treball de l’economia catalana.Així mateix, aquest sector “integrat” mostrava el nivell de productivitat més alt (45 milersd’euros, signi�cativament per sobre de la mitjana de l’economia catalana, de 38,6 milers)de tots els grans sectors de l’economia; també tenia la remuneració per lloc de treball méselevada (21,9 milers d’euros, per sobre també de la mitjana catalana, 20,6 milers).


Taula 53. Indicadors de l’economia catalanaMilers d’euros

(a) 1987

Sector agrari Indústriai extractives Construcció Serveis destinats

a la produccióServeis destinats

al consum TOTALIndústria +

S. destinats a laproducció

Consum intermedi 1.662.045 22.757.474 2.341.609 9.730.326 3.985.750 40.477.204 32.487.800

% 4,1 56,2 5,8 24 9,8 100 80,2

Remuneració d’assalariats 181.734 7.540.568 1.437.399 5.483.592 5.394.979 20.038.272 13.024.160

% 0,9 37,6 7,2 27,4 26,9 100 65

VAB a preus bàsics 975.431 15.364.592 2.333.045 13.679.985 7.198.653 39.551.705 29.044.577

% 2,5 38,8 5,9 34,6 18,2 100 73,4

Producció a preus bàsics 2.637.476 38.122.066 4.674.654 23.410.311 11.184.403 80.028.909 61.532.377

% 3,3 47,6 5,8 29,3 14 100 76,9

Llocs de treball (nombre d’ocupats) 103.184 686.715 147.478 625.565 540.741 2.103.683 1.312.280

% 4,9 32,6 7 29,7 25,7 100 62,3

VAB / lloc de treball 9,45 22,37 15,82 21,87 13,31 18,8 22,1

Remuneració / lloc de treball 1,76 10,98 9,75 8,77 9,98 9,53 9,9

(b) 2001






% 1,3 52,8 9,0 26,5 10,4 100,0 79,3


% 0,7 29,0 8,4 33,3 28,7 100,0 62,3

VAB a preus bàsics 2.282.900 31.965.871 9.637.967 52.442.425 27.511.546 123.840.709 84.408.296

% 1,8 25,8 7,8 42,3 22,2 100,0 68,1


% 1,5 40,0 8,4 33,9 16,1 100,0 73,9

Llocs de treball (nombre d’ocupats) 77.101 818.035 303.463 1.057.856 951.871 3.208.325 1.875.891

% 2,4 25,5 9,5 33,0 29,7 100,0 58,5



Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Consum i Turisme (1992); Insti-tut d’Estadística de Catalunya (2006); elaboració pròpia.

• Els canvis més destacats en la distribució per usos de l’output total del sector industriali del sector de serveis destinats a la producció a Catalunya al llarg dels anys 1987 i 2001,es concentren en els tres aspectes següents (vegeu figura 30): en primer lloc, s’aprecia unaugment signi�catiu de la producció d’ambdós sectors que es col·loca en mercats forans:en el cas de la indústria, la proporció de les vendes a l’exterior augmentà del 53,2% al 66,7%,i, en el cas de les activitats de serveis destinats a la producció, del 13,1% al 22,1%; en se-gon lloc, la part de l’output industrial destinat a consum �nal es va reduir notablement,

39RESUM EXECUTIU

del 13,7% al 4,1% i la part dels serveis destinats a la producció també va baixar del 36,0%al 31,8%; �nalment, en tercer lloc, la proporció de l’output de la indústria que va romandrecom a consums intermedis va disminuir del 29,2% al 27,0%, de la mateixa manera, aquestpercentatge va disminuir del 47,8% al 41,47% en el cas de les activitats de serveis destinatsa la producció.

Figura 30. Destinacions de l’output dels grans sectors de l’economia de CatalunyaDistribució percentual

–10

0

20

30

10

40

50

60

70

90

80

100

FBC

Exportacions

Consum final

Demanda intermèdia indirecta

Demanda intermèdia directa

SdCSdPConstruccióIndústriaSector agrari

4,6

64,2

8,1

21,1

2,0 2,3

4,1

17,6

9,4

2,8

24,3

9,8

63,166,7

4,8

19,4

22,0

31,8

22,1

4,8 2,2

3,74,1

89,8

–10

0

20

30

10

40

50

60

70

90

80

1009,2

32,5


–1,73,4

63,3

19,7

15,2

3,9

13,7

18,7

10,55,1

16,2

78,7

53,2

3,1

24,2

23,6

36,0

13,1

0,9

5,24,6

89,3

A. 1987

B. 2001

Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Consum i Turisme (1992); Institutd’Estadística de Catalunya (2006); elaboració pròpia.

• La resta dels indicadors estudiats permeten a�rmar que, dins del sector industrial, tro-bem activitats amb per�ls i comportaments força heterogenis, tant en la seva col·locaciói inserció en el conjunt del sistema productiu, com en relació amb els �uxos de compres ivendes amb l’exterior. Tanmateix, en termes agregats, el sector manufacturer mostra unamajor capacitat d’articulació i d’activació del conjunt de l’economia i, així mateix, un majorgrau d’obertura exterior que el conjunt de les activitats de serveis destinats a la producció.


Però, des d’una perspectiva dinàmica, s’observa que, en molts aspectes, el comportamentde les activitats de serveis a la producció s’apropa relativament al comportament de lesactivitats manufactureres. Malgrat les diferències que hi ha entre ambdós tipus d’activitats,sembla con�rmar-se una tendència a una major complementarietat i integració entre elles–taula 59.

Taula 59. Indicadors de les transaccions exteriors dels grans sectors de l’economia catalana: 1987-2001Propensió a importar

Resta del món Resta d’Espanya Total1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 0,299 0,492 0,409 0,643 0,708 1,135

Indústria i extractives 0,240 0,406 0,243 0,250 0,483 0,656

Construcció 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000

Serveis destinats a la producció 0,011 0,048 0,102 0,081 0,113 0,130

Serveis destinats al consum 0,000 0,013 0,000 0,026 0,000 0,039

Total 0,124 0,183 0,156 0,139 0,280 0,323

Propensió a exportarResta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 0,063 0,115 0,090 0,096 0,152 0,211


Construcció 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000



Total 0,072 0,148 0,219 0,195 0,291 0,343

Taxa de cobertura (X/M)Resta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 20,958 23,429 21,932 14,882 21,521 18,587


Construcció – – – – – –


Serveis destinats al consum – 32,183 – 67,856 – 55,824

Total 58,544 80,609 140,049 139,771 104,011 106,190

Grau d’oberturaResta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 0,211 0,284 0,292 0,346 0,504 0,630


Construcció 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000



Total 0,153 0,250 0,293 0,253 0,446 0,503

41RESUM EXECUTIU

Taula 59. (continuació) Indicadors de les transaccions exteriors dels grans sectors de l’economia catalana: 1987-2001Ròssec relatiu


Sector agrari –0,653 –0,620 –0,640 –0,741 –0,646 –0,687

Indústria i extractives –0,267 –0,145 0,237 0,185 0,050 0,008



Serveis destinats al consum – –0,513 1,000 –0,191 1,000 –0,283

Total –0,261 –0,107 0,167 0,166 0,020 0,030

Dependència productiva


Sector agrari 0,095 0,078 0,187 0,072 0,282 0,150


Construcció 0,049 0,037 0,092 0,109 0,141 0,146



Total 0,086 0,131 0,089 0,100 0,175 0,231

Consum aparent respecte a recursos


Sector agrari 0,952 0,923 0,936 0,942 0,911 0,901


Construcció 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000



Total 0,935 0,875 0,811 0,829 0,772 0,741


3.2 Una anàlisi estructural de l’economia catalana des de l’òptica de lesbranques d’activitat i dels “subsistemes”

• L’assumpció de la perspectiva dels “subsistemes” implica canviar la unitat d’anàlisi que ésusual en l’estudi de les interdependències sectorials. La major part de contribucions quetenen per objecte l’anàlisi del canvi i de la dinàmica estructural d’un sistema de produc-ció procedeixen, prèviament, a la desagregació horitzontal d’aquest sistema en branquesd’activitat.

Ara bé, aquest tipus de desagregació requereix, com ja s’ha comentat anteriorment,l’adopció convencional de certes fronteres “arti�cials”: així, la pertinença de certes unitats(empreses o establiments) a una determinada branca i no a una altra es deu a criteris desimilitud, sigui de la seva tecnologia i/o dels inputs de producció emprats, sigui dels seusproductes.


La lògica d’una desagregació del sistema de producció en “subsistemes” és dife-rent. El criteri que permet delimitar aquestes unitats no és el de l’homogeneïtat (dela tecnologia o dels productes), sinó el criteri de la destinació �nal de les diferents ac-tivitats productives. En rigor, cada “subsistema” –que està constituït per activitats oparts d’activitats de les branques– representa un self-replacing productive system, elproducte net del qual està constituït únicament per una de les mercaderies d’ús �-nal generades en el sistema de producció que és objecte d’anàlisi. Aquest tipus dedemarcació dels “subsistemes” depèn, en conseqüència del conjunt de les interdependèn-cies estructurals del sistema productiu (de la modalitat –i intensitat– d’integració entre elssectors econòmics) i no requereix l’establiment de cap frontera arti�cial.

• En termes d’ocupació, s’observa que el nombre d’ocupats en el “subsistema” industrial éssigni�cativament superior al nombre d’ocupats en el sector horitzontal industrial (vegeutaula 63): 938.715 davant de 818.035 unitats (un 14,8% més) respectivament, l’any 2001.Això indica que el sector verticalment integrat que dóna lloc a la producció neta de bénsindustrials de l’economia catalana incorporava, aquest any, 120.680 ocupats més que elsector industrial en sentit estricte.

• L’evolució de les xifres d’ocupació no és, naturalment, la mateixa des de la perspectivade les branques d’activitat que des de la perspectiva dels “subsistemes”. Aquestes discre-pàncies evidencien la creixent presència –directa i indirecta– de l’output de les activitatsde serveis destinats a la producció en els consums intermedis del conjunt dels sectors pro-ductius.

La diferència entre la xifra d’ocupats per branca d’activitat i la xifra d’ocupats per “subsis-tema” evidencia si una activitat és “proveïdora neta d’ocupació” (en el cas que la diferènciasigui positiva) o “receptora neta d’ocupació” (en el cas que la diferència sigui negativa). Enel primer grup es troben, essencialment, els sectors econòmics l’output dels quals són pro-ductes que, majoritàriament, altres activitats utilitzen com a inputs intermedis. En el segongrup, hi ha els sectors econòmics l’output dels quals es destina, fonamentalment, a usos�nals.

• Si apliquem aquest criteri de classi�cació als grans sectors econòmics de l’economia cata-lana hom observa que el sector industrial és “receptor net d’ocupació” (des de l’òptica de labranca horitzontal, l’ocupació industrial aplega, com s’ha vist abans, 120.680 unitats menysque la xifra d’ocupats per subsistemes). Contràriament, el sector de serveis destinats a laproducció és “proveïdor net d’ocupació” (en aquest cas, des de l’òptica de la branca horit-zontal l’ocupació en aquestes activitats aplega 175.258 efectius més).

En conseqüència, l’ocupació atribuïble al sector “integrat” de la indústria i dels serveis des-tinats a la producció era, l’any 2001, d’1.875.890 unitats des de la perspectiva de les bran-ques d’activitat (el 58,5% del total de l’economia) i d’1.821.312 unitats des de la perspec-tiva dels “subsistemes” (el 56,8% del total de l’economia), per la qual cosa és proveïdor netd’ocupació.

43RESUM EXECUTIU

Tabla 63. Diferència entre l’ocupació per branques d’activitat i l’ocupació per subsistemes: 1987 i 20011987 2001

(a) (b) (c) = (a) – (b) (a) (b) (c) = (a) – (b)Ocupació per

branquesOcupació persubsistemes Diferència Ocupació per

branquesOcupació persubsistemes Diferència

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 103.184 43.972 59.212 P 77.101 30.403 46.698 P

Extracció de productes energètics 7.066 6.274 792 P 4.271 5.857 –1.586 R

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 69.328 151.756 –82.428 R 94.210 156.689 –62.479 R

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 161.990 174.291 –12.301 R 122.505 131.356 –8.851 R

Indústries de la fusta i del suro 24.945 18.435 6.510 P 23.722 16.227 7.495 P

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 47.908 48.684 –776 R 69.808 60.875 8.933 P

Indústries químiques 62.815 82.068 –19.253 R 71.582 97.591 –26.009 R

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 31.074 29.472 1.602 P 40.730 33.945 6.784 P

Productes minerals no metàl·lics 22.382 13.617 8.765 P 32.059 27.304 4.754 P

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 99.573 80.038 19.535 P 109.820 90.887 18.933 P

Maquinària i equips mecànics 28.725 29.770 –1.045 R 66.998 68.710 –1.712 R

Equip elèctric, electrònic i òptic 59.959 70.052 –10.093 R 59.957 80.506 –20.549 R

Fabricació de material de transport 50.457 68.640 –18.183 R 76.457 118.184 –41.726 R

Indústries manufactureres diverses 20.493 26.168 –5.675 R 45.915 50.582 –4.668 R

Energia elèctrica 10.689 2.054 8.635 P 5.086 7.230 –2.145 R

Gas i serveis relacionats 2.572 1.127 1.445 P 1.636 1.407 230 P

Aigua i serveis relacionats 3.790 1.758 2.032 P 4.659 5.268 –609 R

Construcció 147.478 174.942 –27.464 R 303.463 321.668 –18.205 R

Comerç i reparacions 370.171 297.191 72.980 P 515.093 461.995 53.098 P

Hosteleria i restauració 93.271 128.745 –35.474 R 180.974 238.613 –57.639 R

Transport terrestre i per canonada 78.133 51.656 26.477 P 91.683 68.033 23.650 P

Transport marítim i aeri 1.701 2.466 –765 R 7.050 10.609 –3.558 R

Serveis afins al transport 18.835 15.305 3.530 P 37.612 38.712 –1.100 R

Correus i telecomunicacions 17.015 7.124 9.891 P 33.618 20.194 13.424 P

Intermediació financera 61.047 45.966 15.081 P 75.682 49.741 25.941 P

Immobiliàries i serveis a les empreses 61.612 76.661 –15.049 R 285.735 219.409 66.326 P

AAPP, defensa i SS obligatòria 125.580 140.725 –15.145 R 120.205 138.404 –18.198 R

Educació 96.447 100.590 –4.143 R 147.043 145.924 1.118 P

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 54.305 71.398 –17.093 R 172.437 184.418 –11.981 R

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 171.138 142.736 28.402 P 331.213 327.582 3.630 P

Total 2.103.683 2.103.683 3.208.325 3.208.325

Sector agrari 103.184 43.972 59.212 P 77.101 30.403 46.698 P

Indústria i extractives 686.715 799.265 –112.550 R 818.035 938.715 –120.680 R

Construcció 147.478 174.942 –27.464 R 303.463 321.668 –18.205 R

Serveis destinats a la producció 625.565 501.309 124.256 P 1.057.855 882.598 175.258 P

Serveis destinats al consum 540.741 584.195 –43.454 R 951.871 1.034.942 –83.070 R

Total 2.103.683 2.103.683 3.208.325 3.208.325

Indústria + Serveis destinats a la producció 1.312.280 1.300.575 11.705 P 1.875.890 1.821.312 54.578 P

Nota: R = Sector “receptor” net d’ocupació; P= Sector “proveïdor” net d’ocupació.Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme (1987); Insti-tut d’Estadística de Catalunya (2001); elaboració pròpia.


Un exercici anàleg es pot fer en termes de valor afegit brut. En aquest cas, si –com amb l’ocupació–comparem les xifres d’aportació (relativa) al valor afegit brut del sector“integrat”–indústria i ser-veis destinats a la producció– hom pot comprovar que el pes relatiu d’aquest macrosector tambéés més alt en termes de branques d’activitat –un 68,2% l’any 2001– que en termes de“subsistema”–un 64,3%.També la variació d’aquest pes relatiu entre 1987 i 2001 és més accentuat des de l’òpticadels“subsistemes”que des de l’òptica de les branques d’activitat; en ambdós casos, hom pot cop-sar una pèrdua de pes, en el primer cas d’un 5,9%, mentre que en el segon cas és d’un 5,1%.

3.3 Mesures del grau de terciarització de les activitats industrials,d’“industrialització” de les activitats terciàries, i d’integració delsserveis en l’economia catalana

• Tal com s’ha dit diverses vegades, en els darrers vint-i-cinc anys han esdevingut canvis im-portants en les estructures dels sistemes de producció dels països desenvolupats. En aquestmarc general, les relacions entre la indústria i les activitats de serveis (singularment, les activi-tats de serveis destinats a la producció) s’han anat intensi�cant des de dos vessants:

• d’una banda, ha augmentat el grau d’integració dels sistemes productius, com a efected’una creixent especialització de les diverses activitats econòmiques;

• d’altra banda, s’ha accentuat la reestructuració dels processos de producció, caracte-ritzada per fenòmens de desverticalització d’aquells processos, que han estimulatl’externalització de certes funcions (especialment terciàries) que es duien a terme, �nsaleshores, dins les mateixes empreses de tots els sectors econòmics, però que tambéhan fomentat l’adquisició de nous inputs de serveis per part d’aquelles empreses.

• En el darrer apartat d’aquest estudi, hom presenta els resultats d’una anàlisi (basada, aixímateix, en un model input-output) que permet mesurar les interaccions entre els sectorsindustrials i els sectors de serveis des de dues perspectives:

• La perspectiva de la terciarització de les activitats industrials i de la “industrialització” deles activitats de serveis.

• La perspectiva de la integració de les activitats terciàries en el conjunt de l’economia o,més especí�cament, en el sector industrial d’aquesta economia:

• En el període considerat 1987-2001 (vegeu taula 69), el grau de terciarització directa delsector industrial va augmentar en un 14,4%. Tot i que aquest procés de terciarització directano fou uniforme entre les diverses activitats manufactureres, aquest índex va augmentar enuna majoria de sectors (i en alguns casos de manera molt considerable).

No obstant això, cal remarcar que, en aquests anys, va augmentar més el procés de terciaritzacióindirecta dels sectors industrials. En efecte, entre 1987 i 2001, el grau de terciarització total (di-recta i indirecta) va augmentar en un 37,9%. Això vol dir que els sectors industrials catalans hanestat més propensos a incorporar inputs terciaris a la mateixa producció a través dels inputs (nonecessàriament de serveis) procedents d’altres branques –que incorporaven ja un cert contin-gut d’inputs de serveis– que a través de l’adquisició directa d’aquesta mena d’inputs terciaris.

45RESUM EXECUTIU

Taula 69. Índex de terciarització directa i total del sector industrial de Catalunya, 1987-2001

Sobre el total de la producció (matriu A) Índex de terciarització directa(de les branques industrials)

Índex de terciarització total(de les branques industrials)

Ràtio de Terciarització directa /Terciarització total

1987 2001 Variació (%) 1987 2001 Variació (%) 1987 2001 2001/1987

Carbons, petroli i gas natural 0,0560 0,2499 346,0 0,1153 0,4760 312,8 0,486 0,525 8,0

Refinació de petroli 0,1049 0,0743 –29,2 0,2663 0,5085 91,0 0,394 0,146 –62,9

Minerals metàl.lics i siderurgia, metalls no ferris iminerals no metàl·lics ni energètics 0,2516 0,1022 –59,4 0,5367 0,4552 –15,2 0,469 0,225 –52,1

Productes de terres cuites per a la construcció 0,2121 0,2141 0,9 0,4133 0,4782 15,7 0,513 0,448 –12,8

Ciments, calçs i guixos 0,2406 0,2037 –15,3 0,3874 0,4695 21,2 0,621 0,434 –30,1

Materials de construcció, pedra natural i abrasius 0,1832 0,2098 14,5 0,4431 0,5784 30,5 0,413 0,363 –12,3

Vidre 0,2033 0,1610 –20,8 0,3933 0,4357 10,8 0,517 0,369 –28,5

Productes químics bàsics 0,1574 0,1521 –3,3 0,3912 0,5691 45,5 0,402 0,267 –33,6

Productes químics destinats a l’agriculturai indústria i altres 0,1362 0,2148 57,6 0,4023 0,5934 47,5 0,339 0,362 6,9

Productes farmacèutics 0,1349 0,2271 68,3 0,3941 0,5850 48,4 0,342 0,388 13,4

Foneries, forja i estampat de metalls 0,1750 0,1098 –37,2 0,4021 0,3968 –1,3 0,435 0,277 –36,4

Productes metàl·lics estructurals i caldereriai altres productes metàl·lics 0,1294 0,1396 7,9 0,3652 0,4399 20,4 0,354 0,317 –10,5

Maquinària i equipament mecànic 0,1160 0,1426 23,0 0,3358 0,4218 25,6 0,345 0,338 –2,1

Maquinària d’oficina, ordinadors, instrumentsde precisió i òptica 0,1049 0,1308 24,7 0,2904 0,4954 70,6 0,361 0,264 –26,9

Maquinària i material elèctric 0,1248 0,1129 –9,6 0,3442 0,4262 23,8 0,363 0,265 –27,0

Material electrònic 0,1128 0,1368 21,3 0,3925 0,5386 37,2 0,287 0,254 –11,6

Vehicles automòbils i els seus accesoris 0,1816 0,1021 –43,8 0,5024 0,4625 -7,9 0,361 0,221 –38,9

Construcció naval i altre material de transport 0,0837 0,1774 112,0 0,2637 0,5536 110,0 0,317 0,321 1,0

Sacrifici de bestiar i conserves de carn 0,0869 0,0849 –2,3 0,3757 0,4162 10,8 0,231 0,204 –11,9

Indústries làcties 0,0885 0,2367 167,5 0,3393 0,5792 70,7 0,261 0,409 56,8

Tabac i altres indústries de l’alimentació 0,1334 0,1841 38,0 0,3950 0,5573 41,1 0,338 0,330 –2,2

Indústria vinícola i cervesera 0,1931 0,2167 12,2 0,4361 0,5903 35,4 0,443 0,367 –17,1

Aigües minerals 0,1692 0,2123 25,5 0,3996 0,6079 52,1 0,423 0,349 –17,5

Cotó i mescles; llana i mescles; i seda natural i mescles 0,0722 0,1310 81,3 0,2345 0,4579 95,3 0,308 0,286 –7,1

Gèneres de punt 0,0611 0,1347 120,4 0,2240 0,5382 140,3 0,273 0,250 –8,3

Altres indústries tèxtils i altres indústries tèxtils 0,1076 0,1530 42,1 0,2863 0,4784 67,1 0,376 0,320 –14,9

Peces de vestir i complements; cuir i calçat 0,0721 0,1218 69,0 0,2627 0,4587 74,6 0,274 0,266 –3,2

Semielaborats de fusta, suro, jonc i canya 0,0834 0,0883 5,9 0,2796 0,3573 27,8 0,298 0,247 –17,2

Mobles de fusta 0,0869 0,1559 79,4 0,2738 0,4807 75,6 0,317 0,324 2,2

Pasta paperera 0,3067 0,1580 –48,5 0,5739 0,4818 –16,0 0,534 0,328 –38,7

Paper, arts gràfiques i edició 0,0738 0,1512 105,0 0,3392 0,4785 41,1 0,218 0,316 45,3

Cautxú i plàstic 0,1086 0,1497 37,8 0,3328 0,4928 48,1 0,326 0,304 –6,9

Altres indústries manufactureres 0,1285 0,2194 70,7 0,3471 0,5741 65,4 0,370 0,382 3,2

MITJANA INDUSTRIAL /TOTAL INDUSTRIAL 0,1282 0,1466 14,4 0,3506 0,4833 37,9 0,366 0,303 –17,0

Desviació estàndard 0,060 0,048 – 0,092 0,1 –Sector agrari 0,1122 0,1057 –5,8 0,3444 0,3214 –6,7 0,326 0,329 0,9

Construcció 0,1603 0,1009 –37,1 0,3525 0,3478 –1,3 0,455 0,290 –36,2

Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme (1987); Institutd’Estadística de Catalunya (2001); elaboració pròpia.


També en el sector (agregat) de serveis destinats a la producció va augmentar, en els anysconsiderats, tant el seu índex de terciarització directa (9,2%), com el seu índex de terciarit-zació total (4,2%).

• S’ha comprovat que els índexs d’“industrialització”directa van disminuir durant el període1987-2001 en el sector (agregat) de serveis destinats a la producció (un –14,2%). En canvi,en el cas de la “industrialització” total, l’índex del sector de serveis destinats a la produccióva augmentar lleugerament (un 3,3%). Això vol dir que la“industrialització”per via indirec-ta (a través del consum intermedi de productes amb un alt contingut d’inputs industrials)fou més important que la “industrialització” directa (per adquisició d’inputs industrials di-rectament per part dels sectors de serveis) en el sector terciari català.L’anàlisi de la “industrialització”dels mateixos sectors industrials permet comprovar quetant els índexs d’“industrialització” directa, com d’“industrialització” total han augmen-tat (un 27,9% i un 19,9%, respectivament) en el període considerat.

• Finalment, en el període 1987-2001, el grau d’integració directa del sector agregatde serveis destinats a la producció es va reduir en un 26,9%, mentre que el seu graud’integració total va disminuir en un 31,1%. Aquesta trajectòria negativa del procésd’integració directa i total del sector terciari pot ser deguda a diferents raons: entre elles,el fet que, com s’ha destacat anteriorment, la terciarització (o especialització) de les prò-pies activitats terciàries ha estat força accentuada en el període considerat, i que ha aug-mentat també notablement el seu grau d’obertura a l’exterior (d’una manera especial,de les activitats de serveis destinades a la producció).

Taula 70. Índexs de terciarització directa i total del sector terciari a Catalunya, 1987-2001

Sobre el total de la producció (matriu A) Índex de terciarització directa(de les branques de serveis)

Índex de terciarització total(de les branques de serveis)

Ràtio de terciarització directa /terciarització total

1987 2001 Taxa de variació (%) 1987 2001 Taxa de variació (%) 1987 2001 2001/1987

Energia elèctrica 0,191 0,273 43,1 1,270 1,613 27,0 0,150 0,169 12,6

Gas, vapor i aigua calenta 0,129 0,163 25,7 1,304 1,493 14,5 0,099 0,109 9,8

Aigua 0,226 0,366 61,7 1,363 1,648 20,9 0,166 0,222 33,7

Comerç 0,146 0,306 110,4 1,272 1,548 21,6 0,114 0,198 72,9

Recuperació i reparacions 0,209 0,277 32,7 1,501 1,436 –4,4 0,139 0,193 38,7

Transport ferroviari 0,444 0,180 –59,4 1,638 1,373 –16,2 0,271 0,131 –51,6

Transport urbà de viatgers i de mercaderiesper carretera 0,286 0,452 58,1 1,431 1,915 33,9 0,200 0,236 18,1

Transport marítim i aeri 0,443 0,382 –13,8 1,630 1,751 7,5 0,272 0,218 –19,8

Activitats annexes als transports 0,164 0,572 247,6 1,290 2,070 60,5 0,127 0,276 116,6

Correus i telecomunicacions 0,081 0,379 367,0 1,155 1,623 40,5 0,070 0,233 232,4

Serveis prestats a les empreses 0,620 0,298 –52,0 2,363 1,480 –37,4 0,262 0,201 –23,3

Lloguer de béns immobles 0,011 0,165 1.379,6 1,084 1,257 16,0 0,010 0,131 1.175,9

MITJANA Serveis destinats a la Producció 0,286 0,313 9,2 1,460 1,521 4,2 0,196 0,205 4,8

Desviació estàndard 0,175 0,122 – 0,336 0,228 –

Nota: Contingut parcial de la Taula 70 de la pàgina 262.Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme: Taula input-output de Catalunya, 1987; Institut d’Estadística de Catalunya: Marc input-output de l’economia catalana, 2001; elaboració pròpia.

Introducció


• El 29 de setembre de 2005, un article de la revista The Economist –amb el signi�catiu títolde “Metamorfosi de la Indústria”– destacava que, per primera vegada des de la revolucióindustrial, als Estats Units, la primera potència econòmica (i industrial) del món, menysd’un 10% dels treballadors nord-americans estaven ocupats a la manufactura. D’aques-tes persones amb ocupació, al voltant de la meitat estaven ocupats en llocs de treball onduien a terme funcions de serveis (disseny, gestió administrativa i �nancera, distribuciócomercial...): per tant, la quota de treballadors que efectivament estaven making things esreduïa a gairebé el 5% del total. Aquest procés, que molts anomenen de “desindustrialitza-ció” s’ha accelerat des dels anys 70 (anys en què hi havia una quarta part dels treballadorsdels Estats Units ocupats en el sector manufacturer.

Aquesta tendència ha estat comuna a tots els països desenvolupats, tant aquells que vanparticipar de la inicial revolució industrial, com d’aquells que van rebre els seus efectesmés tard i, en opinió de molts experts, encara no és un camí que hagi arribat al seu �nal.

Des de fa ja dècades, hi ha un debat, que, de tant en tant, s’exaspera, entorn no només deles causes d’aquest fenomen, sinó també de la seva signi�cació i possibles efectes –eco-nòmics, però també polítics– en les nostres societats en un futur (immediat). Aquestacaiguda –relativa i, més recentment absoluta– de la xifra de l’ocupació (que classi�quemcom a) manufacturera és un indici de decadència o feblesa econòmica o, al contrari, és elsímptoma més clar de la destacada performance d’aquestes activitats (especialment, peròno només, en termes de guanys de productivitat)? En aquestes circumstàncies, què hande fer els poders públics? Quin és l’abast actual de les polítiques industrials? La resposta aaquestes preguntes no és gens senzilla.

Probablement, l’evolució del sector econòmic que, històricament, hem anomenat “indús-tria manufacturera” ha estat (i segueix estant) subjecte a un complex procés de transfor-mació, de canvi de naturalesa: respecte a les formes de produir, respecte als “productes”que en resulten d’aquestes activitats, respecte als inputs que utilitzen. L’estudi que hompresenta s’inscriu en aquest ordre de preocupacions i pretén, a més de passar revista a al-guns dels temes relacionats amb aquella transformació, aportar evidència de com aquestametamorfosis industrial s’està esdevenint, en particular, a Catalunya.

• Un vessant rellevant del procés de mutació estructural que caracteritza, en les darreresdècades, les economies desenvolupades rau en l’evolució que està seguint el repartimentde l’activitat econòmica entre els diversos sectors d’aquestes economies i la (re) distribu-

49INTRODUCCIÓ

ció de l’ocupació que en resulta. S’observen canvis notables en la composició de les activi-tats productives, en la naturalesa d’aquestes activitats i en les relacions que s’estableixenentre les diverses branques econòmiques.

• Al llarg de tot el passat segle XX, aquest canvi estructural esdevingut en les economiesmés avançades es caracteritzà pel (continuat) creixement –tant en termes d’ocupació, comen termes de valor afegit– de les activitats de serveis, en detriment de les activitats agràriesi, des de les dècades dels anys seixanta i setanta, de les activitats industrials tradicionals. Elfenomen anomenat de terciarització de les economies modernes és, doncs, una tendènciade molt llarg termini. Però, en el darrer quart de segle, tot un conjunt d’activitats terciàrieshan entrat progressivament en els processos de regulació de les activitats productives(de la major part de sectors econòmics) i dels intercanvis: ha crescut considerablement(i molt ràpidament) el pes dels que, sovint, s’anomenen serveis destinats a la producció(producer services); una tendència que no ha estat aliena a l’àmplia difusió d’un nou siste-ma tècnic centrat al voltant de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions.Probablement, aquest és el signe més característic de la nova fase de terciarització de leseconomies desenvolupades.

• En aquest context, a les raons tradicionals adduïdes per explicar el declivi (relatiu) –desdels anys seixanta i, sobretot, setanta– de les activitats manufactureres i el creixement deles activitats terciàries –les unes basades en el desplaçament del patró de la despesa �nalde consum cap als serveis quan augmenta la renda real per capita, les altres basades en eldesplaçament de l’ocupació cap a les activitats terciàries a causa dels seus menors guanysen productivitat en relació amb les activitats manufactureres–, s’hi han afegit altres argu-ments que es fonamenten en l’evidència dels canvis que, en les darreres dècades, s’han es-devingut en l’estructura dels consums intermedis de la majoria de les branques d’activitat(amb un creixent augment relatiu en ells dels inputs de serveis destinats a la producció).

• Entre les activitats manufactureres i les activitats de serveis (especialment aquests ser-veis destinats a la producció) es palesa una creixent interdependència i complementarie-tat. Aquesta progressiva convergència entre ambdós grups d’activitats es pot observar:

• Des de l’input side: les manufactures són cada vegada més tributàries d’inputs (inter-medis) de serveis en els seus processos de producció; i també generen, en una propor-ció creixent, llocs de treball per dur a terme funcions de serveis2. Així mateix, hom potcomprovar que les activitats terciàries són dependents cada vegada més dels inputsprocedents dels sectors manufacturers (inputs que, en molts casos, són la font d’inno-vacions en la prestació dels serveis).

• Des de l’output side: és notori que, per als consumidors actuals, el valor dels produc-tes (manufacturats) està determinat, en gran manera, per atributs intangibles (com lamarca, el disseny, les garanties ofertes...) que corresponen a activitats classi�cades coma “serveis”. Actualment, es pot dir que moltes empreses manufactureres tendeixen a

2 En rigor, actualment, un sector manufacturer potent és dependent d’una apropiada dotació de serveis avançats, que contribueixena millorar l’organització (i la productivitat) dels processos de producció, a estimular la seva capacitat d’innovació, a facilitar uns adequatsfeedbacks amb els seus mercats, i a garantir la competitivitat mitjançant una creixent customisation dels seus productes.


oferir “solucions” (als seus clients) en lloc de, pròpiament, productes (indiferenciats).Aquestes “solucions” acostumen a ser paquets que incorporen, indistintament, bénstangibles i serveis associats3.

• Aquesta progressiva integració (i sinergia) entre les branques manufactureres i les bran-ques de serveis fa que les fronteres entre ambdós tipus d’activitats (tal com es distingeixenen les classi�cacions d’activitats econòmiques actuals) tendeixin a difuminar-se, i que esgenerin –cada cop amb més freqüència i pes especí�c dins del conjunt de l’economia–unes noves unitats de producció “híbrides” (que comparteixen funcions manufactureres ifuncions de serveis).

• Les classi�cacions d’activitats econòmiques actualment vigents tenen moltes di�cultatsper copsar aquesta nova con�guració que van adquirint els sistemes productius de leseconomies desenvolupades. L’enfocament que adopten aquesta mena de classi�cacionsconsidera el sistema productiu en termes d’una jerarquia de sectors (o branques) econò-mics. Cadascun d’aquests sectors es descriu com un agrupament d’unitats de producció,més o menys independents, implicades en la producció de béns o de serveis relativamenthomogenis (mitjançant processos de producció similars)4. En aquest context, els termes“manufactures” i “serveis” –derivats d’aquestes classi�cacions5– han estat útils, certament,per establir un mapa dels canvis estructurals (en l’ocupació i en el valor afegit brut) es-devinguts en les economies desenvolupades, però també han contribuït a amagar (o adesviar l’atenció de) certs aspectes bàsics de la naturalesa d’aquells canvis.

• L’evidència (estadística) de la dinàmica d’aquestes unitats –sectors–, fonamentada enles classi�cacions d’activitats econòmiques al·ludides, tendeix a afavorir una visió de l’evo-lució de l’economia com un procés en què unes activitats (industrials) es veuen, progres-sivament, substituïdes, al llarg del temps, per unes altres activitats (de serveis). En rigor,aquesta visió és la que ha alimentat, en gran manera, el debat (recurrent) sobre el bino-mi “desindustrialització/terciarització”. Però, aquesta perspectiva passa per alt la creixentcomplexitat dels sistemes productius actuals, en els quals els linkages entre les activitatsmanufactureres productores de béns i les activitats productores de serveis són cada vega-da més densos (i complexos) i, d’aquesta manera, enfosqueix la visió de la continuïtat dela centralitat de les activitats industrials en les economies desenvolupades6.

3 A més, aquests paquets es poden dur a terme dins d’una mateixa empresa o poden requerir la col·laboració o proveïment d’altres firmes(en aquest cas, l’empresa pot esdevenir un assembler de diversos components –que són béns tangibles i/o serveis).

4 Aquestes unitats de producció (empreses o establiments) es classifiquen segons la seva “activitat principal”. Totes les altres activitats(“secundàries” o “auxiliars”) no compten a l’hora d’establir la classificació: aquesta circumstància dificulta (i, en molts casos, impossibilita)una adequada consideració dels processos de product-service packaging cada vegada més freqüents en molts sectors manufacturers iterciaris.

5 Les classificacions d’activitats econòmiques actuals es basen, encara, en el criteri de distinció d’aquestes activitats proposat perFisher i Clark en els anys trenta. La distinció entre les activitats primàries, les activitats secundàries i les activitats terciàries roman encaravigent en gran manera.

6 La naturalesa dinàmica de l’interface entre manufactures i serveis (destinats a la producció) posa en evidència el caràcterexcessivament rígid (i, en gran manera, artificial) de l’actual divisió sectorial i la necessitat de reconsiderar els límits que s’estableixenentre les diverses activitats econòmiques.

51INTRODUCCIÓ

• Els objectius de l’estudi que hom presenta són, bàsicament, els dos següents:

• En primer lloc, procedir (i justi�car-la degudament) a una reclassi�cació del sistemaproductiu de l’economia catalana –essencialment, de les activitats manufactureres i deles activitats de serveis destinats a la producció– i analitzar el seu abast i l’evolució delseu pes especí�c –en termes d’ocupació i de contribució al valor afegit brut– durant eldarrer període.

• En segon lloc, dur a terme una anàlisi precisa de les interdependències sectorials entreambdós blocs d’activitats; en aquest cas, hom ha utilitzat, fonamentalment, el modelinput-output.

• Hom ha emprat una perspectiva que posa l’èmfasi en les relacions de complementari-etat/interdependència entre les activitats manufactureres i les activitats de serveis desti-nats a la producció7. Això ha suposat adoptar una consideració més àmplia de les manu-factures com a industries-related services8. L’avantatge principal d’aquest enfocament rauen el fet que destaca:

• el paper essencial dels serveis destinats a la producció i de les interdependències entreaquestes activitats i les activitats manufactures en la con�guració dels actuals sistemesproductius;

• la continuïtat de la centralitat de les manufactures en aquests sistemes; en aquest cascom un integrated manufacturing-services sector9.

L’adopció d’aquest enfocament requereix, doncs, un reajustament dels instruments analí-tics i dels criteris de classi�cació de les activitats econòmiques.

• El present informe, s’estructura en tres grans apartats:

1. En el primer, es procedeix a un repàs extens de l’evidència empírica –en una perspecti-va no només recent sinó a llarg termini (i, en alguns casos, secular)– sobre les tendèn-cies de canvi estructural de les economies avançades, i també dels factors que podenexplicar-les de manera més satisfactòria. També, es consideren les febleses analítiques(i les resistències intel·lectuals) a l’hora d’afrontar el sentit d’aquestes mutacions, i leslimitacions i les rigideses que suposa l’ús de les actuals nomenclatures econòmiques(i industrials). En aquest context, hom participa de l’opinió (creixent) que cal repen-sar el perímetre actualment encara vigent de les activitats que cal englobar sota laconsideració d’activitats “industrials” (incloent dins les seves fronteres una part de lesactivitats de serveis –en particular, els serveis destinats a la producció).

7 En lloc d’adoptar una visió que posi l’accent en l’evidència (estadística) de la progressiva substitució de les activitats industrials per lesactivitats terciàries.

8 Aquest enfocament permet considerar la producció de béns i serveis com una producció organitzada (cada cop en major proporció)en product systems, en els quals les manufactures i les activitats de serveis coparticipen en una mateixa cadena de creació/producció/distribució de productes (complexos).

9 Aquest sector “integrat” manufactures-serveis destinats a la producció és el sector econòmic amb un pes més important (i amb uncreixement més ràpid) en les actuals economies desenvolupades, i també a Catalunya.


2. A partir d’aquesta reclassi�cació de les activitats econòmiques, i després de con�rmarels trets bàsics de la seva història manufacturera, l’estudi analitza les característiquesde la dinàmica (recent) del complex “indústria manufacturera –serveis destinats a laproducció” a Catalunya –que, sens dubte, constitueix, actualment, el nucli central dela nostra economia– i identi�ca els canvis principals que s’hi han esdevingut en eldarrer període. Per dur a terme aquesta anàlisi, hom ha utilitzat les principals fontsestadístiques a l’abast.

3. Finalment, amb l’ajut –essencialment– de la metodologia input-output, hom ha duta terme una anàlisi (més precisa) de l’estructura dels linkages entre les activitats ma-nufactureres i les activitats de serveis destinats a la producció. Aquesta anàlisi s’haorientat en tres direccions:

– L’anàlisi de les característiques (i de les diferències) dels sectors manufacturers i delssectors de serveis destinats a la producció: en termes de la composició (i procedèn-cia) dels inputs i de la destinació (intermèdia i �nal) dels outputs, del tipus d’inserciód’aquestes activitats en el conjunt de l’economia catalana i del seu respectiu graud’obertura a l’exterior.

– L’anàlisi de l’economia catalana des de la perspectiva dels “subsistemes” (un en-focament que permet visualitzar la coparticipació de les manufactures i els serveisdestinats a la producció en l’obtenció dels béns i dels serveis que constitueixen elproducte net de l’economia).

– L’anàlisi de les interdependències entre les manufactures i les activitats de serveis(és a dir, la mesura del grau de terciarització dels sectors industrials i del grau d’”in-dustrialització”del sectors terciaris, així com la mesura del grau d’integració d’ambdóssectors i d’activació mútua).

1

De les economies industrialsa les economies basadesen el coneixement


• És un fet àmpliament reconegut que les economies desenvolupades han estat sotmeses a un extens i com-plex procés de mutació estructural des de fa gairebé tres dècades el qual ha repercutit, molt especialment, enles activitats classificades com industrials.

El patró de transformació estructural de les societats avançades s’ha caracteritzat pel continuat creixementde les activitats de serveis, en detriment de les activitats agràries i, des de les dècades dels anys 60 i 70, deles activitats manufactureres.

• Tanmateix, malgrat aquesta tendència sistemàtica de progressiva pèrdua de pes relatiu de les activitatsclassificades com industrials –especialment en termes d’ocupació– de les economies més capdavanteres, elsector manufacturer continua ocupant un lloc cabdal en elles. En aquest context de mundialització creixent deles economies més avançades i, en particular, de certs sectors (com són els manufacturers), la indústria romanencara la part determinant d’aquestes economies, en particular en el nivell i evolució de la productivitat (i deles remuneracions per treballador), i en l’esforç d’innovació i de generació i difusió de noves tecnologies.

• Aquest procés de mutació estructural de les economies avançades es palesa en un conjunt de canvis en lapròpia naturalesa i organització de les activitats productives: en la internacionalització dels processos de pro-ducció, en la dinàmica dels mercats, en l’estratègia de les empreses i en les característiques de la interrelaciócreixent entre les activitats manufactureres i les activitats de serveis.

En particular, les estratègies empresarials en aquesta nova manufactura s’han diversificat durant les duesdarreres dècades, amb la finalitat d’aportar més valor i d’adaptar-se més a les necessitats dels consumidors idels mercats. La firma d’aquesta nova manufactura s’orienta cap a la elaboració de productes innovadors, peròtambé de serveis i de solucions pels seus clients.

• Això significa que l’objecte industrial s’ha modificat profundament en el darrer període, tan des d’un puntde vista tecnològic, com organitzatiu. Aquesta mutació de la indústria es percep avui, sobretot, en termesd’un augment de l’heterogeneïtat interna d’aquestes activitats i, també, de l’evolució del seu perímetre.

Molts experts denuncien que les actuals nomenclatures d’activitats econòmiques són poc pertinents perafrontar, amb rigor, la qüestió de la desindustrialització de les economies desenvolupades. Cal revisar, ambuna certa profunditat, el perímetre actual de les activitats considerades com a industrials per tal de tenir encompte els canvis organitzatius i els de la pròpia naturalesa de la producció manufacturera.

En aquest sentit, una proposta força suggerent és la que considera que el perímetre del sector industrialactual hauria d’establir-se amb la inclusió dels serveis destinats a la producció (que són, en gran mesura, com-plementaris i força interdependents amb les activitats manufactureres). Es tracta de les activitats de serveis ales empreses, transports i comunicacions, serveis comercials, serveis financers i distribució d’energia elèctrica,gas i aigua. En conseqüència, hom pot parlar d’un sector integrat indústria manufacturera–serveis destinatsa la producció, l’anàlisi del qual –en termes de dimensió i de dinàmica– fa canviar moltes de les apreciacionsfetes fins ara sobre el fenomen de la pèrdua de pes específic de la indústria. Aquest estudi analitza l’abast il’evolució recent d’aquest macrosector en l’economia catalana.

551. DE LES ECONOMIES INDUSTRIALS A LES ECONOMIES BASADES EN EL CONEIXEMENT

1.1 El coneixement com a motor de desenvolupament

• Hi ha cada vegada més una àmplia coincidència a considerar que les economies indus-trials, les societats que han encapçalat en els darrers dos segles el desenvolupament econò-mic mundial, estan canviant en algunes de les seves característiques i de les seves pautesd’evolució bàsiques. Estan esdevenint, al llarg de les darreres dècades, unes economies basa-des, primordialment, en el coneixement –unes knowledge-based economies–, unes societatsque sempre depenen de manera més directa de la producció, de la difusió i de l’ús massiu deconeixements i informacions.

L’impacte que aquestes transformacions tenen en les formes de produir, en les formes deconsumir, en les formes d’aprendre i, �ns i tot, en les formes de gaudir, és sens dubte moltprofund, tot i que, en molts aspectes, el seu abast no sigui encara massa clar i les seves con-seqüències econòmiques i socials no es mostrin prou de�nides.

• Naturalment, totes les economies han estat sempre tributàries del coneixement. Semprel’han necessitat, en diferent mesura, per tal de crear nous productes, de perfeccionar elsprocessos de producció, de millorar la productivitat. La human competence ha estat en elcentre del desenvolupament de qualsevol societat, en qualsevol època històrica.

La generació de noves habilitats i, molt especialment, la seva difusió i transferència interge-neracional han jugat un paper cabdal en les activitats econòmiques de totes les societats.Tots els sistemes econòmics, antics i moderns, han depès de l’herència de competènciesque han rebut històricament, i de les capacitats d’assimilació i ús d’aquestes aptituds i co-neixements per part d’aquestes societats (Abramovitz, 1996).

• Què fa, doncs, que, avui en dia, considerem que el coneixement és un factor determinantper un nou desenvolupament econòmic i social? Quines circumstàncies han fet que esde-vingui legítim parlar d’una nova economia basada en el coneixement?

Una primera resposta a aquestes qüestions prové de l’extensa munió d’evidències –direc-tes i indirectes– que mostren, cada cop amb més claredat, que l’acumulació de coneixe-ments segueix una pauta més ràpida que abans, que el mode de producció i de distribuciód’aquest �ux de coneixements ha anat canviant, en certs aspectes essencials, respecte aaltres períodes històrics, i que també ha canviat, substancialment, quantitativament i qua-litativa, la relació entre el coneixement i el creixement econòmic.


1.2 La naturalesa del procés de transició cap a les economiesbasades en el coneixement: una revolució tècnica i trestendències de fons

• Les actuals economies basades en el coneixement –com subratlla Foray (2000)– són el re-sultat de la coincidència històrica entre unes tendències a llarg termini que s’incubaven enles societats nascudes de la revolució industrial i que es palesaven en l’expansió gradual deles activitats i les inversions relacionades amb el saber (cientí�c, tecnològic, organitzatiu), iuna revolució tècnica de gran abast –la revolució digital– que està transformant de maneraradical les condicions de tractament, de replicació i de transmissió de les informacions i delsconeixements (codi�cats)10.

• La transició de les societats industrials (tradicionals) a les noves societats basades en elconeixement no és, en cap cas, un procés sobtat. Al contrari, és un procés complex, moltcondicionat per inèrcies (institucionals, organitzatives i, sobretot, mentals), en el qualcoexisteixen –sovint de manera contradictòria– elements propis del mode de produccióindustrial clàssic amb elements d’aquest nou mode de desenvolupament econòmic. Comdiu l’economista nord-americà W. Brian Arthur, “les economies modernes estan bifurcadesen dos mons de negoci interrelacionats que corresponen, bàsicament, a dos tipus de rendi-ments; dos mons que tenen lògiques econòmiques diferents” (Arthur, 1996).

• Certament, hom pot considerar, com s’ha dit, que aquesta revolució tècnica (digital) hacontribuït a accelerar alguns moviments de fons que, des de fa molt temps, estaven inscritsen els fonaments de les economies industrials11; essencialment els tres següents:

• El progressiu canvi estructural que ha caracteritzat l’evolució d’aquestes economies desde fa més d’un segle, i que es posa de manifest en l’alteració molt signi�cativa del pesrelatiu de les activitats agràries, industrials i de serveis en aquelles economies.

• L’increment, així mateix, des de fa dècades, de la part del capital intangible a l’estoc delcapital real d’aquestes economies.

• Finalment, la creixent centralitat dels processos de canvi (d’innovació) en aquestes socie-tats, com un dels factors determinants del creixement –de la producció i de la produc-tivitat– a llarg termini.

• No hi ha cap dubte que aquests tres factors estan íntimament interrelacionats. Tanmateix,estem, en gran manera, encara en les beceroles en l’anàlisi d’aquestes relacions i en l’avaluacióde les seves implicacions econòmiques i socials. Molt probablement, aquestes insu�ciènciesresponen tant a la pròpia complexitat dels factors esmentats, i al fet que encara –en part– no

10 “La coincidència entre aquests dos fenòmens produeix una economia única, caracteritzada per un descens significatiu dels costos de codificació,transmissió i accés dels coneixements. Això es tradueix en un augment molt considerable de les externalitats de saber i per un increment del paperdel canvi (de les activitats dedicades a la innovació) en l’activitat econòmica”, Foray (2005).

11 “La discontinuïtat tecnològica que suposa la revolució digital es basa en el decantament previ de les economies industrials cap a les activitatsintensives en coneixement. No obstant això, cal admetre que amb l’emergència i l’àmplia difusió de les tecnologies de la informació i lescomunicacions –que han permès un increment extraordinari de les capacitats de tractament, emmagatzemament i transferència de la informacióal nostre abast– les economies basades en el coneixement han trobat una base econòmica adequada per a la seva expansió. La majoria de lescondicions econòmiques sembla que hi siguin molt presents, per tal que aquelles tecnologies esdevinguin un dels suports del desenvolupamentde les societats avançades actuals”, Abramovitz (1996) i David (1987).


hem pogut copsar el seu abast en tota la seva entitat transformadora, com la limitació de leseines analítiques i informatives de què disposem. Per això, cal ser prudent i reconèixer que, toti ser evidents les interrelacions entre les tres tendències esmentades, cadascuna d’elles té elsseu propi temps (i, en certa mesura, la seva “lògica”particular).

1.2.1 Una gran transició tècnica: la revolució digital

• Probablement, el factor que més s’associa a l’emergència de les noves economies basadesen el coneixement és la difusió, sembla que sense límits, de les tecnologies de la informaciói les comunicacions (TIC). Les TIC poden jugar en aquestes economies un paper semblant alque va tenir la difusió de l’energia elèctrica a les economies industrials12.

• La difusió ràpida i extensa de les TIC en les darreres dècades ha estat impulsada per l’apari-ció d’un conjunt d’avenços tècnics (motivats per la convergència de diversos dominis tecno-lògics, essencialment el de la informàtica i el de les telecomunicacions) que han permès uncreixement extraordinari de les capacitats de tractament i d’emmagatzematge de la informa-ció a la nostra disposició. Des dels anys seixanta (del segle passat) aquestes capacitats s’hanmultiplicat per cent, aproximadament, cada deu anys. No hi ha cap altre exemple en què elprogrés tecnològic, en una àrea determinada, sigui comparable en intensitat i durada13.

• Tampoc no cal oblidar que l’impacte principal, en termes de difusió de les TIC, tot i te-nir un origen tecnològic, és de fonament econòmic. En primera instància, les reduccionsde preus han estat d’una envergadura semblant a la de l’avenç pròpiament tecnològic. Enaquest sentit només cal recordar que el preu de tractament i emmagatzematge d’una unitatd’informació s’ha dividit per cent cada deu anys des de fa gairebé quatre dècades. Sembla,doncs, incontestable que la dinàmica tant ràpida de difusió de les TIC ha estat el resultat delmanteniment continuat d’un cercle virtuós preus–demanda–producció–progrés tècnic14.

• Aquestes fortes disminucions dels preus de tractament i emmagatzemament de la infor-mació han dut a un desenvolupament accelerat dels mercats dels béns i serveis associatsa les mateixes TIC, força més ràpid que el de la resta de béns i serveis. Això n’ha facilitat laseva penetració creixent en la major part de les activitats humanes (educació, sanitat, lleu-re...). En els països més avançats, les indústries de les TIC han esdevingut el primer sectormanufacturer (per davant de l’automòbil, el sector més característic en l’etapa anterior deles economies industrials).

• D’altra banda, i probablement amb una repercussió econòmica encara més gran, cal des-tacar que les TIC estan en la base d’un nombre creixent d’innovacions, tant innovacions deproducte (només cal recordar que les TIC incorporades en els components d’un automòbil

12 “La informació és, sens dubte, el nou carburant dels intercanvis econòmics”(Lèvy i Jonyet, 2006).

13 Si aquest progrés s’hagués transposat a l’àmbit dels transports, es podria dir que la durada d’un trajecte París–Marsella hauria passat de 10hores, a la dècada dels anys seixanta, a 6 minuts a la dècada dels setanta, a 4 segons a la dècada dels vuitanta i a 4 centèsimes de segon a la dècadadels noranta. Així mateix, les capacitats de transport de cada tren s’haurien multiplicat per un milió en el mateix període de temps.

14 El fet que caracteritza una veritable revolució industrial no és tant l’aparició d’una nova tecnologia, com els canvis que facilita la seva difusió enles formes de produir i de consumir, en les relacions de treball i, així mateix, en la distribució de les activitats econòmiques entre territoris.


representen, avui en dia, més d’una quarta part del valor del producte), com innovacionsde procés (per exemple, la concepció i la producció assistida per ordinador), com innova-cions d’organització (per exemple, els sistemes d’informació estratègica). En aquest sentit,mitjançant la seva contribució a la capacitat innovadora de les empreses, les TIC han esde-vingut un factor (endogen) de creixement econòmic.

• La majoria de les condicions econòmiques semblen ja presents, com s’ha dit, per què les TICs’afermin com el suport principal de desenvolupament futur de les societats industrials. Al seufavor, aquesta revolució digital té que és global i tendeix a difondre’s arreu, a totes les regionsdel món. Té, a més, una enorme capacitat de penetració horitzontal; afecta la totalitat dels sec-tors econòmics15, la gran majoria de les activitats humanes i totes les estructures socials.

A diferència de la revolució industrial, en què la destrucció de llocs de treball es concentràprincipalment en pocs sectors (el sector agrari, singularment) i en què aquesta destrucció fou(més que) compensada per la creació de nous llocs de treball en altres activitats (el sector ma-nufacturer i, ulteriorment, el sector de serveis), l’impacte, actualment, de les TIC, sobretot entermes de potencial de millora de la productivitat, sembla que afecta de manera molt més ho-mogènia tots els sectors de l’economia. Les migracions ocupacionals semblen esdevenir mésentre nivells de quali�cació laboral i professional que entre branques d’activitat econòmica.

Finalment, mentre la revolució industrial imposà una lògica de producció (basada, especial-ment, en un apro�tament intens de les economies d’escala) que dugué a desplaçar els treba-lladors de casa seva al lloc de treball, concentrant-los en fàbriques o grans establiments deproducció, la revolució de les TIC sembla afavorir un procés, en certs aspectes invers. Tanma-teix, aquesta tendència és encara en plena maduració. No hi ha dubte, si més no, que aques-tes tecnologies tindran unes repercussions encara més importants que les que es palesen ac-tualment en la distribució territorial de les activitats econòmiques: les activitats de producciónaturalment, però també les del consum, les de la recerca, les de la formació o les del lleure.

1.2.2 Un canvi estructural: terciarització i desindustrialització de leseconomies modernes

• No hi ha dubte que el segle XX ha estat un període caracteritzat per importants canvisen la base econòmica de les societats més avançades. Durant aquest interval secular, elPIB de les vint-i-cinc economies més desenvolupades de l’àrea OCDE (Organització per a laCooperació i el Desenvolupament Econòmic) va créixer (en termes reals) a una taxa anual(mitjana) de gairebé un 3% –la qual cosa suposà que, en aquest període, el volum de béns iserveis produïts es multipliqués, aproximadament, per disset (Feinstein, 1999).

Majoritàriament, aquest fort creixement fou el resultat de la millora de la productivitat (del’output per treballador), però també de l’important augment de la població econòmica-ment activa en tota aquesta àrea16.

15 Les TIC representen, en aquest sentit, una general purpose technology.

16 Durant el segle XX, aquesta població es duplicà, fins a arribar a una xifra d’una mica més de 400 milions d’efectius.


• Aquest progrés, no obstant això, va anar acompanyat (i, en gran manera, impulsat) per uncanvi substancial en el pes relatiu de les diverses activitats econòmiques. Al llarg de tot elsegle xx, el patró de canvi estructural de les economies més desenvolupades ha estat carac-teritzat pel (continuat) creixement de les activitats de serveis, en detriment de les activitatsagràries i, des de les dècades dels anys seixanta i setanta, de les activitats classi�cades coma industrials (Peneder et al.,2000).

• En termes d’ocupació, l’abast d’aquest canvi ha estat molt destacat; la figura 1 ens mostraels seus trets més evidents. Així, en aquest conjunt de països al·ludits de l’OCDE, a principisdel segle xx un 47% de l’ocupació (civil) romania en el sector agrari17. Aquest percentatge,a mitjan segle, s’havia reduït al 28%; al començament de la dècada dels anys setanta al13% i, a les darreries de la dècada dels noranta, no arribava al 5%. Actualment, l’any 2006,aquesta proporció és d’un 3,7%. Aquesta dràstica reducció de la població ocupada en elsector primari ha estat la conseqüència de la ràpida millora de la productivitat en aquestesactivitats que deriva dels avenços tecnològics que s’han difós en aquest àmbit: mecanitza-ció, introducció d’adobs i pesticides i, la introducció dels avenços en la selecció, hibridacióde les llavors i, més recentment, en l’enginyeria genètica18.

Figura 1. Evolució de la composició de l’ocupació civil per grans sectors d’activitat al llarg del segle XX: països de l’OCDEPercentatges

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Sector serveis

Sector industrial

Sector agrari

20061998197019501990

47,4

38,0

67,4

28,0

24,6

34,028,0

49,0

38,0

13,0

27,8

4,8

72,6

23,7

3,7

Fonts: Feinstein (1999); OCDE (2006).

17 A principis del segle XIX –l’any 1810– un 84% de la força de treball dels Estats Units es dedicava a l’activitat agrària, i només un 3% a les activitatsmanufactureres. (Blinder, 2006).

18 Durant la primera meitat del segle XX, el nombre d’explotacions agràries als Estats Units no va mostrar canvis significatius; mentre quel’any 1900, s’estima que n’hi havia uns 5,7 milions, l’any 1995, aquesta xifra s’havia reduït només en unes 300 mil unitats. No obstant això,segons les dades del Cens de l’agricultura de 1997, el nombre d’explotacions era ja només d’1,9 milions (si bé, la seva grandària mitjanas’havia més que doblat). La causa principal d’aquesta revolució han estat els importants guanys de productivitat que han esdevingut,especialment, en les darreres dècades del segle xx: així, entre 1900 i 1997 la producció de blat per acre de terra s’ha triplicat, mentre queel temps que es necessita per cultivar un acre de blat ha disminuït de més de dues setmanes a prop de dues hores. Al mateix temps, laproducció de blat de moro per acre s’ha multiplicat per cinc, mentre que el temps dedicat al seu cultiu s’ha reduït de 38 hores l’any 1900 adues hores l’any 1997. Des de 1950, els tractors havien substituït gairebé totalment els cavalls, mules i ases que, durant mil·lennis, havienservit de força motriu als camperols. Els adobs, desconeguts a les explotacions agràries l’any 1900, representaven, a principis dels anyscinquanta, un 5% dels costos de producció en el sector agrari dels Estats Units. Aquest percentatge havia augmentat a un 20% a finalsdel segle XX.


En contrast, si bé l’any 1900, l’ocupació en les activitats de serveis no superava la quarta partde l’ocupació total en aquell grup de països, el seu pes (relatiu) no ha deixat d’augmentartot al llarg del segle XX: �ns a un 38% al voltant de l’any 1950, un 49% el 1970, i un 67,4% a�nals dels anys noranta. L’any 2006, aquest percentatge arribava al 72,6%19.

L’ocupació en el sector industrial, en canvi, tot i mantenir una trajectòria de creixement�ns a principis de la crisi econòmica de mitjan anys setanta –amb percentatges d’un 34%de l’ocupació total l’any 1950 i d’un 38% en començar la dècada dels setanta–, no ha aug-mentat, al llarg del segle, la seva presència relativa en l’ocupació total d’aquells països: elpercentatge de l’ocupació industrial l’any 1988 era d’un 27,8%, dues dècimes inferior alpercentatge que aquesta ocupació industrial tenia l’any 1900. L’any 2006, aquest percen-tatge s’havia reduït al 23,7%.

• L’evolució del pes relatiu d’aquests grans sectors en l’ocupació total de les economiesmés avançades es veu con�rmat, així mateix, pel comportament (dispar) de les seves res-pectives taxes anuals (mitjanes) de variació, tal com s’evidencia en la taula 1. Des de l’inicidels anys seixanta �ns a l’any 2000, en tots els països més desenvolupats del G7, l’ocupacióen el sector agrari ha disminuït a un ritme molt accentuat, mentre que l’ocupació en elssectors de serveis ha mostrat unes taxes de creixement altament positives.

En els sectors productors de béns industrials (sectors manufacturers, activitats extractives id’energia i el sector de la construcció i obra civil) les taxes anuals (mitjanes) de creixementhan estat encara positives a l’Amèrica del nord (Estats Units i Canadà) i al Japó, mentre quehan estat negatives en els països europeus més avançats (Alemanya, França i Regne Unit).

Taula 1. Taxa (mitjana) anual de variació de l’ocupació per grans sectors dels països del G7, 1960-2000Percentatges

Sector agrari Sector producció de béns Sector producció de serveis

Estats Units –1,2 0,8 2,5

Canadà –1,2 1,4 3,1

Japó –3,5 1,2 2,1

Europa (G4) –3,7 –0,6 1,7

França –3,8 –0,6 2,1

Alemanya –4,2 –0,7 1,5

Itàlia –4,3 0,0 1,7

Regne Unit –2,4 –1,2 1,4

Font: Bureau of Labor Stadistics: Employment (2008).

• L’abast d’aquesta mutació estructural en les economies industrials més avançades es fapalès també observant –tal com mostra la taula 2– l’evolució (als Estats Units) de la forçade treball masculina per tipus d’activitats econòmiques20. Hom pot veure que mentre el

19 Aquest creixement de la participació de les activitats de serveis en el conjunt del valor afegit brut de l’economia es repeteix en la majorpart dels països avançats (Peneder et al., 2000).

20 Independentment, en aquest cas, del sector econòmic on treballen els ocupats.


percentatge de treballadors en ocupacions primàries (camperols, miners, pescadors...)era d’un 42% l’any 1900, a �nals del segle XX havia baixat �ns a un 4%. Una tendènciacontrària s’observa en el cas dels treballadors ocupats en activitats terciàries (professio-nals, tècnics, managers, treballadors de serveis: mentre que a principis del segle nomésuna cinquena part de la força de treball masculina nordamericana duia a terme aquestamena d’activitats, la proporció havia augmentat �ns al 58% l’any 1998). En canvi, hom potveure que les ocupacions secundàries (artesans, peons, obrers, capatassos...) mantenien,a �nals del segle XX, el mateix percentatge que ja tenien l’any 190021.

Taula 2. Distribució dels treballadors (masculins) segons el tipus d’activitat econòmica als Estats Units, 1900-1998Percentatges

1900 1998

Ocupacions primàries (camperols, pescadors, treballadors dels boscos, miners, etc.) 42 4

Ocupacions secundàries (artesans, capatassos, peons, conductors, etc.) 38 38

Ocupacions terciàries (professionals, tècnics, managers oficials, propietaris, treballadors de comerçi d’oficina, treballadors de serveis, etc.)

20 58

Total 100 100

Font: Caplow et al. (2001).

• Les dades sobre la contribució dels diferents sectors econòmics al valor afegit brut delspaïsos més avançats –si bé aquestes dades només estan disponibles des dels anys setanta–mostren una trajectòria molt semblant a la descrita per l’ocupació. Així, tal com evidenciala figura 2, l’any 1980, les activitats terciàries representaven –segons el Banc Mundial– el55,3% del valor afegit mundial, mentre que l’any 2003 aquest percentatge era ja d’un 68%.

Figura 2. Contribució de les activitats de serveis al valor afegit brut de l’economia: total mundialPercentatges

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

200319981980

55,3

65,8 68,0

Font: Banc Mundial (2004).

21 Als Estats Units, el nombre de metges per 1.000 habitants ha augmentat d’1,7 (l’any 1900) a 2,7 (l’any 1998). Una progressiómés intensa s’observa, en aquest mateix interval, en el nombre d’advocats –d’1,4 a 3,5– i, especialment, en el nombre d’enginyers–de 0,5 a 7,6.


1.2.3 L’avenç del capital intangible

• Una segona tendència de fons que es fa palesa, de manera progressiva, a les economiesdesenvolupades és l’increment de la part del capital intangible en el conjunt del seu estocde capital (real)22.

1.2.3.1 Una nova pauta d’inversió

• Sembla com si les transformacions en el repartiment sectorial de la producció i del’ocupació vagin, també, íntimament aparellades a una modi�cació profunda de l’es-tructura de la inversió; especialment, pel que fa a la creixent importància de tres tipusd’inversions:

• Les inversions en actius “immaterials”; en particular, en activitats de recerca i desenvolu-pament tecnològic (R+D) i en educació i formació de recursos humans;

• Les inversions en TIC, en béns de maquinari i en serveis de programari;• Les inversions destinades a (re)valorar les competències de les empreses.

• Un primer símptoma de l’augment del valor atribuït als actius de coneixement és lacreixent importància de les inversions en actius “immaterials” que es duen a terme a lesnostres economies. Aquestes inversions són difícils d’avaluar. Tanmateix, alguns dels seusefectes en poden indicar l’abast.

Se sap que la importància del creixement continuat, almenys des de l’acabament de laSegona Guerra Mundial, de les taxes d’escolarització per edats, és, en part, el resultat–singularment a l’Europa Occidental– de les fortes inversions públiques en l’àrea de l’en-senyament, en tot aquest període23. Aquest impuls de l’escolarització ha modi�cat, pro-fundament, l’estoc de la mà d’obra per quali�cacions.

A un altre nivell, cal considerar la part de les inversions en actius “immaterials” de les em-preses. Tot i que, sobre això, les dades són encara força incompletes, aquestes inversionss’han incrementat al voltant d’un 50% en l’àrea OCDE, en els darrers deu anys. Un delsconceptes més importants d’aquestes inversions “immaterials” són les despeses –públi-ques i privades– en R+D, la importància i el creixement de les quals se solen prendre comun indicador de la capacitat d’innovació d’un país24.

• Un segon aspecte dels canvis recents en l’estructura de la inversió, és el fort creixementde les inversions en actius (de maquinari i programari) relacionats amb les TIC. Com jas’ha esmentat abans, de totes les tecnologies actualment difoses a les economies desen-

22 És notori l’augment del valor (estratègic) dels actius de coneixement per a les empreses i per a les societats en el seu conjunt.

23 Actualment, en els països més desenvolupats de l’àrea OCDE, més del 50% de cada segment d’edat arriba a l’ensenyament superior.

24 Tanmateix, la capacitat d’innovació depèn d’una multitud de factors que la simple consideració de la despesa en R+D norecull del tot; per exemple, l’esforç general d’inversió de les empreses, el nivell de qualificació del seu personal, la seva capacitatd’aprenentatge i, també, l’entorn general on les empreses desenvolupen la seva activitat són factors determinants d’aquella capacitatd’innovació.


volupades, les TIC són les que tenen més gran capacitat de penetració a totes les bran-ques d’activitat25.

A més, no es pot menystenir una característica essencial d’aquesta mena d’inversions. Lesinversions en TIC són inversions amb un fort component “estructurant”: d’una banda, in-dueixen altres inversions associades en actius immaterials (d’aprenentatge, per exemple) i,d’altra banda, tenen uns efectes importants en el canvi organitzatiu dins i entre les diversesunitats econòmiques usuàries d’aquestes tecnologies (és el que l’economista Carter (1994 i1996) anomena “metainversions” o inversions destinades a fer efectiu el canvi organitzatiu).

• Finalment, una tercera característica de les modi�cacions recents en la composició deles inversions consisteix en l’increment relatiu de les inversions destinades a (re)valorar lescompetències de les empreses i les organitzacions.

Aquestes inversions engloben aquells recursos que les empreses i les administracions pú-bliques destinen a la formació i a l’adaptació de noves quali�cacions, però també aquellesinversions destinades a la concepció i a la implementació de canvis organitzatius (essen-cialment en els mateixos processos d’aprenentatge, individual i col·lectiu) que permetinpotenciar aquelles noves competències de les empreses, que poden ser el substrat mésconsistent dels seus avantatges competitius.

1.2.3.2 Un canvi en el biaix del progrés tècnic

• Amb referència a l’augment (relatiu) dels actius intangibles en l’estoc de capital (real) deles economies desenvolupades, els economistes nord-americans Abramovitz (1996) i David(1996) han destacat el fet que, als Estats Units (però és una a�rmació que es pot estendre aaltres països avançats), el progrés tècnic –que ha estat el factor determinant perquè aquestpaís pogués assolir una posició de lideratge mundial– ha estat sempre “esbiaixat”. Tanma-teix, segons ells, la naturalesa d’aquest biaix ha canviat amb el temps; i és en aquest canvi,precisament, on rau una primera evidència de l’adveniment de les actuals economies ba-sades en el coneixement.

• En efecte, al llarg de tot el segle XIX i gairebé �ns a principis dels anys trenta del segle XX,el biaix que caracteritzà el curs del progrés tècnic fou, sistemàticament, a favor del capitalfísic, amb l’extensió de la mecanització en la major part dels sectors de producció i, simultà-niament, la progressiva economia del factor treball que hi representa.

Però, des d’aleshores, la pauta del progrés tècnic començà a canviar, de manera notòria,amb la presència –i la importància creixent– dels elements de capital intangible a la majoriade les activitats econòmiques.

Així, mentre a mitjan segle XIX, el creixement massiu de l’estoc de capital tangible explicavagairebé les dues terceres parts dels augments de la productivitat del treball, ja a les prime-

25 Els mercats de les TIC (maquinari i programari) s’han desenvolupat a un ritme dues vegades superior al del creixement del PIB des de mitjananys vuitanta.


res dues dècades del segle XX aquell creixement del capital físic només podia donar compted’una quarta part (i, poc després, d’una cinquena part) del progrés de la productivitat. Enaltres termes, des de llavors, el canvi tècnic ha mostrat indicis, cada vegada més clars, queposen de manifest un nou biaix; en aquest cas, a favor dels elements de capital intangible.Les evidències empíriques con�rmen que la major contribució a l’increment de la produc-tivitat i de la performance de les economies més avançades procedeix d’aquella part del’estoc de capital que està constituïda per les inversions en educació i formació, en R+D, i enestructures d’organització (sistemes d’informació, de control, de màrqueting i d’imatge, deserveis als clients...), que constitueixen el gruix principal dels actius intangibles.

• En la mateixa direcció cal situar les estimacions fetes per un altre economista i estadísticnord-americà Kendrick en l’any 1994 que mostren que l’estoc de capital intangible als Es-tats Units va igualar la dimensió de l’estoc de capital tangible al voltant de l’any 1973 i que,avui en dia, aquell és ja la part majoritària de l’estoc global del capital del país (en particular,l’any 1990, la quota del capital intangible dins l’estoc de capital era d’un 53,3%)26.

A més, Kendrick destaca –com hom pot veure en la taula 3– que la proporció que repre-senta el capital intangible respecte al capital tangible als Estats Units es va més que doblarentre els anys 1929 i 199027.

Taula 3. Evolució de l’estoc de capital total als Estats Units: 1929-1990

Anys1929 1948 1973 1990

Capital tangible: total (en milers de milions de dòlars de 1987)Estructures i equipExistènciesRecursos naturals

6.0754.585

2681.222

8.1206.181

4711.468

17.49013.935

1.0002.555

28.52523.144

1.5373.843

Capital tangible: total (en milers de milions de dòlars de 1987)Educació i formacióSanitat, seguretat i mobilitatR+D

3.2512.647

56737

5.9404.879

892169

17.34913.564

2.5271.249

32.81925.359

5.1332.327

Quota de l’estoc total de capital (%)Capital tangibleCapital intangible

65,134,9

57,842,2

50,249,8

46,553,5

Ràtio capital/PIB (%)Capital tangible / PIBCapital intangible / PIBEstoc de capital / PIB

7,393,95

11,35

6,254,75

10,82

5,505,30

10,65

5,856,73

12,58

Font: Kendrick (1994).

Durant aquestes sis dècades considerades, el comportament de les ràtios del capital tangi-ble i del capital intangible respecte al PIB ha estat molt diferent. La ràtio del capital tangiblerespecte al PIB es reduí molt entre 1929 i 1973: del 7,4% al 5,5%. Contràriament, en aquest

26 Kendrick (1994) inclou com a conceptes més rellevants del capital intangible l’estoc de capital en educació i formació, en sanitat, seguretat imobilitat i en R+D.

27 Hom pot observar que, en aquest mateix període, la proporció de l’estoc total de capital respecte al PIB als Estats Units es va reduir, entre 1929i 1973, de l’11,4% al 10,7%, mentre que, entre 1973 i 1990, va tornar a créixer del 10,7% al 12,6%.


mateix període, l’increment de la ràtio de capital intangible respecte al PIB fou considera-ble: del 3,9% al 5,3%28. Entre els anys 1973 i 1990, si bé la ràtio del capital tangible respecteal PIB es recuperà lleugerament –el qual va passar del 5,5% al 5,8%–, la ràtio del capitalintangible respecte al PIB augmentà de forma molt més accentuada –del 5,3% al 6,7%–, elqual va superar per primera vegada l’anterior.

1.2.4 La importància dels processos d’innovació

• L’evolució de les societats modernes ha estat, de sempre, un procés guiat per les innova-cions (tècniques i organitzatives). La capacitat per innovar d’aquestes societats ha estat elmotor en què s’ha fonamentat la seva pauta de creixement a llarg termini, el seu patró dedevelopment, com l’anomenava Schumpeter (1934)29.

1.2.4.1 La centralitat dels processos d’innovació

• La innovació ha passat de tenir un espai perifèric a ocupar un lloc central en el model decreixement de les economies avançades. Aquestes economies han passat d’una lògica de lareproducció (pròpia de les economies industrials tradicionals) a una lògica de la innovació30.

Les economies emergents basades en el coneixement han anat desplaçant, progressiva-ment, un règim econòmic –com el representava el model fordista de producció– que com-binava fases breus de construcció de noves capacitats ampliades per un altre règim econò-mic que, especialment en certs sectors d’activitat, és –hom pot dir– un règim d’innovaciópermanent, una economia del canvi continuat; un règim que requereix d’uns actius i d’unescompetències que, ultra la novetat, privilegien la capacitat d’adaptació, la �exibilitat, la mo-bilitat, la facilitat d’accés a nous coneixements i informacions i la seva ulterior absorció. Comja s’ha dit, l’adveniment d’aquest nou règim econòmic explica el recurs massiu a aquests (ia altres) elements del capital intangible.

• En aquest sentit, Carter (1994) –tot i cenyir-se només als sectors manufacturers– ha avan-çat la hipòtesi que hi ha una relació estricta entre la proporció de treballadors que no in-tervenen directament en els processos de producció i la taxa de canvi que s’esdevé en unsector econòmic determinat. Aquest tipus de treballadors són, segons aquesta economista,

28 La qual cosa va permetre, d’altra banda, que la proporció entre l’estoc total de capital i el PIB només es reduís en un 0,7%.

29 Schumpeter és, sens dubte, una de les referències intel·lectuals més rellevants en la reflexió sobre el paper dels processos d’innovació en ladinàmica de les economies capitalistes. El nucli central de la seva argumentació era, en primer lloc, que la competència basada en la innovació –laquality competition és la forma determinant de la competència a les economies de mercat, molt per sobre de la competència via preus (que n’és,en la majoria de casos, només una derivada de l’anterior)–; en segon lloc, que les innovacions –com a “noves combinacions” de coneixements irecursos preexistents– obren possibilitats a noves oportunitats de negoci i a canvis essencials en l’escenari econòmic (Schumpeter, 1943).

30 En una fase de catching up, com fou el període posterior a l’acabament de la Segona Guerra Mundial fins als anys setanta, per a les economieseuropees, el creixement de la productivitat es fonamentava, sobretot, en un comportament d’imitació de les tecnologies que, aleshores, erenconsiderades més eficaces (i que procedien, molt majoritàriament, dels Estats Units), i en una inversió massiva en elements de capital físic iinfraestructural. Posteriorment, aquestes economies, ja properes a la “frontera tecnològica”, han anat adoptant la innovació i el conjunt de factorsque contribueixen al seu desenvolupament com els principals vectors del seu creixement (i, singularment, del creixement de la productivitat).


“agents de canvi”, que tenen com a funció principal preparar els canvis (tecnològics i orga-nitzatius) i facilitar les adaptacions i els ajustos que aquests necessiten31.

Carter interpreta, d’aquesta manera, l’evolució de l’estructura de l’ocupació manufacturera alsEstats Units, que posa de manifest un fort creixement de la part dels ocupats que no intervenendirectament en la producció, com un indicador de l’acceleració del canvi en els diversos sectorsd’activitat32. Aquesta mateixa tendència es pot veure –en aquest cas– en el conjunt de l’economianord-americana amb les dades dels canvis ocupacionals que s’hi han esdevingut al llarg del segleXX, que analitzen Wyatt i Hecker (2006) i que hom pot veure –de forma resumida– en la figura 3.

Figura 3. Evolució al llarg del segle XX de les principals categories ocupacionals: Estats UnitsPercentatges

4,4

0 5 10 15 20 251910

2000Obrers de granges

Grangers

Servei domèstic privat (*)

Obrers (excepte grangers i miners)

Operaris i relacionats

Artesans, supervisors i relacionats

Comercials

Administradors i propietaris

Treballadors d’oficina i relacionats

Treballadors de serveis (excepte domèstic privat)

Professionals, tècnics i relacionats23,3

3,5

13,0

5,2

17,4

6,5

14,2

4,4

6,8

10,9

9,8

15,7

10,4

10,4

3,7

6,0

0,5

15,6

0,6

17,4

0,6

(*) El percentatge correspon a l’any 1990.Font: Wyatt i Hecker (2006).

31 Així mateix, el mateix canvi pot contribuir a generar més canvi. “En la mesura en què aquests treballadors no directament vinculats a activitatsde producció són‘agents de canvi’–diu A.P. Carter–, el creixement continu d’aquesta categoria d’ocupats palesa, de fet, un compromís a continuarel canvi. La creació d’aquest tipus d’ocupació té, doncs, una inèrcia essencial. El canvi s’esdevé perquè hi ha agents –enginyers, directius i venedors–que el provoquen. Aquells que han intervingut amb èxit en processos de canvi tendeixen a ampliar la seva capacitat cap a la preparació de nouscanvis. L’experiència, en aquest sentit, engendra la capacitat. Una capacitat d’enginyeria, de gestió o de venda és un actiu que pot produir un fluximportant de guanys. Mentre la quantitat de solucions i d’idees noves pot fluctuar, l’ocupació continuada d’individus que són capaços de resoldreuna certa classe de problemes (plantejats pel canvi i d’adaptació a ell) determina el patró del mateix canvi. Aquests elements d’histèresi expliquenperquè alguns sectors econòmics –de canvi ràpid– poden romandre (atrapats) en lògiques dinàmiques d’excés d’innovació, mentre que altressectors romanen (atrapats) en situacions relativament estàtiques durant llargs períodes de temps”, (Carter, 1994).

32 Així, els sectors (manufacturers) poc innovadors es caracteritzen per tenir una proporció relativament baixa d’aquella categoria de treballadors(fins a un 20% del total de treballadors), mentre que els sectors més innovadors poden tenir una proporció d’aquests treballadors, no compromesosdirectament en les activitats de producció, considerablement més alta (fins a un 80% del total).


La importància dels costos que s’assignen a la innovació respecte als costos totals deproducció és un altre mitjà, segons Carter (1994), per avaluar la qüestió de la intensitatdel canvi. En aquest sentit, aquesta economista distingeix els costos d’inversió intangi-ble, els costos de substitució (i de �exibilitat) i els costos virtuals d’experiència33.

• No hi ha dubte que la progressiva centralitat de la innovació a les economies mésdesenvolupades ha activat darrerament la re�exió sobre aquesta qüestió. En la majorpart dels models proposats per la mainstream economics, les innovacions apareixencom a esdeveniments extraordinaris i exògens, que trastornen temporalment l’equili-bri (general)34. Tradicionalment, per una bona part del pensament econòmic, el procésd’innovació ha estat considerat, en gran manera, com una “capsa negra”. Llevat d’algunspocs –com ara Schumpeter (1943), Kuznets (1938), o Clark (1940)– que havien col·locatla innovació en el centre de les seves indagacions sobre la dinàmica a llarg termini deles economies i dels sectors d’activitat, l’interès de la major part dels economistes, enaquest àmbit, s’havia cenyit, primordialment, només als aspectes que estaven relacio-nats amb la pertinència de l’assignació de recursos a les activitats innovadores (en com-petència amb altres possibles destinacions d’aquests recursos), o als efectes econòmicsdels processos de canvi tècnic.

Tanmateix, des de fa prop de tres dècades, les contribucions a l’anàlisi de la innova-ció han proliferat des de diverses perspectives teòriques: molt especialment, des de lesperspectives representades per la new growth theory35 i per l’evolutionary economics36.Ambdues aproximacions teòriques coincideixen en certs aspectes (com és en una consi-deració més àmplia de la mateixa noció de la innovació, la qual segueix en aquest cas latradició schumpeteriana, i en la importància que atorguen a la innovació i als spilloversintersectorials de coneixement per explicar la performance i la competitivitat dels diver-sos sectors manufacturers)37; però difereixen, substancialment, en la conceptualitzacióque, ambdues, fan del procés d’innovació i en l’anàlisi del seu impacte econòmic38.

33 En certs sectors (molt innovadors) tots aquests costos poden arribar a representar prop del 90% dels costos totals (mentre que el10% restant cal imputar-lo a tasques destinades a mantenir el que ja existeix).

34 Després d’un procés d’ajust, resultat del bon funcionament del sistema de preus, aquest equilibri es restableix. Aquest enfocamentpodria ser més adequat per representar la dinàmica de les societats preindustrials, en les quals les innovacions eren, efectivament,esdeveniments ocasionals (i, fins a cert punt, podien ser considerats com a exògens). No obstant això, en el capitalisme modern lainnovació és un fenomen inherent i fonamental en el seu funcionament; la competitivitat a llarg termini de les empreses, o de leseconomies nacionals, reflecteix la seva capacitat d’innovació.

35 Les primeres contribucions dins de l’enfocament de l’anomenada new growth theory destacaven el paper rellevant delsrendiments creixents en l’explicació del creixement econòmic i, també, van introduir aquesta idea en el marc (formal) dels primersmodels de creixement endogen. Aquests models –Romer (1986 i 1990), Lucas (1988), Azariades i Drazen (1990)– assenyalavenque les inversions en capital físic i, especialment, en capital humà podien generar externalitats, rendiments creixents i, per això,diferències persistents en el creixement entre països i territoris. Més tard, una segona generació de models se centrà en el paperdel sector d’R+D i dels spillovers de coneixement com a factors determinants del creixement (endogen) de les economies – Romer(1986), Aghion i Howitt (1992).

36 Les primeres aportacions (fundacionals) des de la perspectiva de la teoria evolucionista són: Nelson i Winter (1982); Freeman et al. (1982), Dosi(1982) i Dosi et al. (1988).

37 Cal recordar que Schumpeter distingia cinc tipus diferents d’innovació: nous productes, nous mètodes de producció, noves fontsde proveïment, l’explotació de nous mercats i nous camins per organitzar els negocis. Posteriorment, la majoria dels economistes (itambé els polítics) han reduït, en general, l’abast de la innovació als dos primers tipus –innovació de producte i innovació de procés–,una circumstància que ha contribuït a fomentar una visió essencialment tecnològica del fenomen de la innovació.

38 Per a un repàs detallat de les afinitats i de les diferències més importants entre aquests dos enfocaments teòrics (Castellacci,2007).


• En particular, des de l’enfocament de la teoria evolucionista, es destaca que les activitatsinnovadores s’inscriuen, sempre, en el marc de règims tecnològics especí�cs (que condicio-nen la seva naturalesa i evolució, singularment en l’àmbit de cada sector econòmic), i quesón subsidiàries, així mateix, d’un determinat context localitzat (en el qual interactuen unnombre determinat d’agents econòmics i d’institucions).

La innovació s’inscriu en règims tecnològics

• En general, la direcció i el ritme de la innovació no són els mateixos a les diferentsbranques d’activitat (i, per extensió, als diferents territoris). S’ha reconegut, ja fa temps,que el canvi –tecnològic i no tecnològic– que resulta dels processos d’innovació s’orga-nitza en diversos règims tecnològics. Això permet distingir els períodes (i també els sec-tors econòmics) en què s’esdevé un progrés tècnic “normal”, que evoluciona –de maneragradual i acumulativa– al llarg d’unes trajectòries ja de�nides per un règim tecnològicben establert amb anterioritat, i els avenços o innovacions “extraordinàries” (que supo-sen trencaments “radicals” amb el passat) que poden donar lloc a l’emergència de règimstecnològics nous39.

• En síntesi, la noció de règim tecnològic aporta una descripció de l’entorn tecnològic enquè operen les empreses. És, doncs, el conjunt de circumstàncies (tecnològiques, peròtambé institucionals, de demanda...) que determinen la naturalesa dels problemes queles empreses han d’afrontar i resoldre en la seva activitat d’innovació, que afecten els seusprocessos d’aprenentatge (tecnològic i organitzatiu), que condicionen el comportamentde les �rmes (singularment, el conjunt d’incentius i de restriccions que per�len aquestcomportament), i que con�guren els processos bàsics de generació de varietat (a travésdels processos d’innovació) i de selecció en un àmbit sectorial i/o territorial determinat(Nelson i Winter,1982; Winter, 1984; i, Breschi, Malerba i Orsenigo, 2000).

• Més concretament, tot règim tecnològic resulta d’una combinació especí�ca dels quatrefactors següents (Malerba i Orsenigo, 1995 i 1996; Evangelista, 2000; i, Marleba, 2002 i 2005).

• El marc d’oportunitats (i de restriccions) que una determinada trajectòria tecnològi-ca ofereix (potencialment) a les empreses que s’hi inscriuen.

• Les característiques de la base de coneixement (tecnològic i organitzatiu) de quèhan de disposar les empreses per tal de poder participar –i reeixir-ne– en una deter-minada trajectòria tecnològica.

• La facilitat (o la dificultat) que mostra l’acumulació de nous coneixements en la tra-jectòria considerada (el grau de cumulativeness d’aquests coneixements).

• Les condicions (de facilitat o de dificultat) per a l’apropiació dels rendiments de lesinnovacions per part de les empreses que les generen.

39 L’aparició de nous règims tecnològics dóna lloc, en la majoria dels casos, a l’obsolescència d’una part –més o menys significativa–del coneixement tecnològic acumulat fins aleshores (en certs sectors d’activitat). Schumpeter anomenava “destrucció creativa” aquestsperíodes de discontinuïtat en l’estructura del coneixement tecnològic. La distinció, molt difosa, entre innovacions incrementals iinnovacions radicals deriva d’aquestes mateixes consideracions. El mateix Schumpeter considerava que la història del capitalisme espot descriure com una successió d’aquestes discontinuïtats (o revolucions) tecnològiques. Hi ha un ampli consens que, en les darrerestres dècades, s’ha anat configurant un nou conjunt d’innovacions “radicals”, especialment en l’àmbit de les TIC.


• El marc d’oportunitats (i de restriccions) que ofereix una determinada trajectòria tecnolò-gica es tradueix en una major o menor probabilitat d’assolir una innovació amb un determi-nat volum de recursos destinats a tasques de recerca (R+D, concepció, disseny...).

En relació amb aquest marc d’oportunitats, es poden identificar dues dimensions bàsi-ques: el nivell (alt o baix) d’aquestes oportunitats, i la capacitat (elevada o no) de reper-cussió –de pervasiveness– d’aquestes oportunitats per arribar a quallar en un nombre,més o menys gran, de nous productes o nous processos.

Un nivell alt d’oportunitats en una determinada trajectòria tecnològica representa unincentiu poderós per emprendre activitats d’innovació. Un entorn tecnològic caracte-ritzat per un nivell alt d’oportunitats es pot, en molts casos, relacionar amb l’estadiinicial de desenvolpament d’un nou sector emergent. En canvi un entorn tecnològiccaracteritzat per un nivell baix d’oportunitats pot correspondre, sovint, a sectors quehan assolit ja un estadi de maduresa (tecnològica).

També les fonts d’oportunitats són diferents segons els sectors i les tecnologies. Rosen-berg (1982) i Nelson (1993) han mostrat que, en certs sectors, el marc d’oportunitatsestà més relacionat amb l’esforç i els recursos que les empreses dediquen a l’R+D (i ambels avenços de la ciència en uns àmbits determinats), mentre que, en altres sectors, lesoportunitats deriven, en major proporció, de les millores que s’esdevenen en certs bénsd’equipament o en altres mitjans de producció.

Així mateix, un marc d’oportunitats en un determinat sector (o en relació amb una de-terminada tecnologia) pot ser més o menys pervasive en funció que l’estoc de coneixe-ments que el promou pugui aplicar-se a un nombre més o menys gran de productes,de processos o de mercats.

• Les característiques de la base de coneixements, associada a una determinada trajectò-ria tecnològica, es refereixen a la naturalesa del coneixement subjacent a les activitatsd’innovació de les firmes que estan implicades en aquella trajectòria. Essencialment,es poden distingir dues dimensions bàsiques en la base de coneixements pròpia d’unatrajectòria tecnològica: el seu grau de tacitness i el seu grau de complexitat.

Una base de coneixement pot ser, fonamentalment, tàcita, local, firm-specific o, con-tràriament, pot tenir abundants elements “universals” (codificats o en disposició deser-ho). Això pot afectar el cost o la dificultat de transferència o comunicació d’aquellconeixement, dins o fora de les empreses40.

Així mateix, una base de coneixements pot tenir diferents graus de complexitat. Aquestacomplexitat es pot considerar, almenys, des de dues perspectives: hi ha innovacions querequereixen la integració de coneixements procedents de diverses disciplines cientí�quesi/o tecnològiques; així mateix, un nombre creixent d’activitats innovadores necessiten, pertenir èxit, la contribució d’una varietat, cada vegada més àmplia, de competències (de ca-

40 D’això depèn, doncs, el grau (i cost) d’accessibilitat als coneixements que són necessaris per als processos d’innovació.


ràcter tècnic, de gestió econòmica o logística dels processos, vinculades a un coneixementmés precís i proper al comportament de la demanda...), algunes de les quals les empreseshan de trobar fora de la seva pròpia organització41.

• El coneixement que afavoreix el desplegament de les innovacions pot tenir, així ma-teix, un caràcter més o menys acumulatiu, en la mesura en què la capacitat per generarnou coneixement sigui també més o menys tributària de l’estoc de coneixement (tec-nològic i/o organitzatiu) preexistent.

Aquesta condició de cumulativeness del coneixement (vinculat a les innovacions) depènde circumstàncies diverses: les unes relacionades amb les característiques especí�ques deles tecnologies i la naturalesa cognitiva dels processos d’aprenentatge (del nou coneixe-ment); les altres que deriven de les capacitats organitzatives de les mateixes �rmes i delsrecursos que destinen a les activitats d’innovació; d’altres, �nalment, estan vinculades alsretorns que les empreses reben del mercat (per exemple, en forma de processos success –breeds – success).

• Finalment, les condicions per a l’apropiació dels rendiments de les innovacions resu-meixen totes les possibilitats que les empreses tenen a l’abast per protegir les seves in-novacions d’imitacions alienes (mitjançant patents, copyrights, diverses modalitats desecret industrial, procediments d’innovacions continuada, control dels actius comple-mentaris necessaris per als processos d’innovació). Totes aquestes condicions d’apro-piació poden influir, de manera molt significativa, en l’estructura d’un sector econòmic(singularment, pel que fa al grau de concentració, en poques empreses, del gruix de lesactivitats innovadores)42.

• La naturalesa dels règims tecnològics –que està determinada per la combinació delsquatre factors esmentats– afecta, de manera molt rellevant, els diferents patrons espe-cífics d’activitats innovadores que prevalen a nivell sectorial.

Així, trobem sectors econòmics en els quals predomina un patró d’innovació que Schum-peter anomenava de creative destruction. En aquest cas, es tracta d’un patró d’innovaciócaracteritzat per un nivell alt d’oportunitats tecnològiques, per una baixa capacitat decumulativeness a l’estoc de coneixement que està més directament vinculat a la trajectò-ria tecnològica en què s’inscriu el sector, i per unes condicions d’apropiació relativamentfebles dels rendiments que poden generar les innovacions. En aquestes circumstàncies,que són pròpies d’un sector (tecnològicament) emergent, les barreres d’entrada al sectorsón més baixes, però també la incertesa dels rendiments que s’hi poden obtenir és moltelevada. En aquest context, habitualment, força turbulent, són les noves �rmes –els nousemprenedors– les que protagonitzen l’activitat innovadora en aquests sectors, i per tantsón els elements clau de la seva dinàmica (de creixement).

41 A través de proveïdors, de serveis –públics o privats– d’R+D, de consultors o altres serveis professionals o tècnics, mitjançant la relacióamb els mateixos clients, etc.

42 Una baixa capacitat d’apropiació dels rendiments de les innovacions en un sector determina uns entorns econòmics caracteritzats peruna àmplia existència d’externalitats de coneixement.


En canvi, en altres sectors econòmics el patró d’innovació està més concentrat en les grans�rmes, ja consolidades. Aquest patró d’innovació, que Schumpeter anomenava creativeaccumulation, es caracteritza per un nivell força més baix d’oportunitats que en el cas anterior,però també per una base de coneixements relativament ben con�gurada i estable, en la qualel ritme d’acumulació de nous coneixements (en l’àmbit de �rma) és més baix. En aquest cas,els mecanismes que garanteixen la capacitat d’apropiació dels rendiments de les innovacions(les quals eviten la facilitat de la seva replicació aliena) estan força assentats. En aquestes con-dicions, pròpies d’un sector que ha assolit la seva maduresa tecnològica, són les grans �rmes–ja establertes en el sector considerat– les que, fent ús d’una major capacitat d’apro�tamentdels avantatges d’escala i de les economies d’aprenentatge, protagonitzen la major part del’activitat d’innovació. En contrast, en aquest cas, les barreres d’entrada per a nous innovadorssón molt elevades43.

Com els règims tecnològics, els patrons d’innovació canvien al llarg del temps. El patród’innovació d’un sector emergent pot canviar quan la trajectòria tecnològica que elcaracteritza evoluciona cap a nivells de major maduresa. Però aquesta evolució pot sertambé reversible, si en un sector determinat (o en un sector molt proper) s’esdevé unadiscontinuïtat tecnològica de prou abast44.

La innovació com un procés sistèmic

• Sens dubte, l’empresa és al cor del procés d’innovació. La capacitat de les firmes perinnovar depèn, en gran manera, de les seves competències internes, però també dela seva aptitud per adoptar, desenvolupar i ampliar coneixements produïts en altresllocs.

Una empresa no innova mai d’una manera aïllada, depèn d’una extensa interacció ambel seu entorn. La innovació, tot i que es concentri a l’empresa és, sobretot, un productesocial, incubat en un context determinat, normalment amb unes fortes referències ter-ritorials, en el qual participen –directament i indirecta– molts agents que hi aporten elsseus coneixements, iniciatives i competències específiques. En aquest sentit, la innova-ció i els canvis que se’n deriven són, consubstancialment, fenòmens localitzats45.

Aquest caràcter context-dependent de la innovació té, fonamentalment, dues dimensions:una dimensió territorial i una dimensió sectorial. En ambdós casos, en els darrers vint-i-cincanys, ha anat madurant una visió sistèmica del procés d’innovació.

• Els processos d’innovació (i de difusió del nou coneixement tecnològic i organitza-tiu) han estat subjectes, darrerament, a transformacions considerables. Hi intervenenfactors molt variats: des de la reducció de les restriccions comercials (motivada per laprogressiva internacionalització de les economies, per la desregulació de molts mer-

43 En aquests sectors, la jerarquia de grans firmes innovadores és força estable.

44 Des de la perspectiva de la teoria evolucionista, els dos patrons d’innovació esmentats reben la denominació de Schumpeter Mark I iSchumpeter Mark II, respectivament (Breschi, Malerba i Orsenigo, 2000).

45 El coneixement (tàcit) i l’aprenentatge, determinants de tot el procés de canvi, són factors molt localitzats.


cats, pels canvis substancials en l’estructura de la demanda i per l’aparició de novesnecessitats socials), fins als canvis esdevinguts en els dominis de la ciència i de la tec-nologia (la creixent multidisciplinarietat en la producció de nous coneixements, la re-ducció dràstica del cost d’accés a les informacions i al seu tractament...). En aquestcontext, la producció de béns i serveis requereix una aportació cada vegada més grande coneixements: més coneixements científics, més intensitat tecnològica (mitjançantl’augment de la participació de nous béns d’equipament i d’inputs intermedis) i, també,més aptituds per gestionar la major complexitat i incertesa que implica, com s’ha dit,l’increment dels actius de coneixement en les activitats productives46.

• La consideració de la innovació com un procés interactiu implica també el bande-jament d’una idea de la innovació com un procés que procedeix seqüencialment –demanera lineal47– des de les activitats de recerca i desenvolupament tecnològic fins ales activitats de màrqueting i de relació amb els clients, procés determinat (tant en ladirecció, com en el ritme) bé per pressions technology-push, bé per pressions market-pull (Rothwell, 1994).

Al contrari, sembla més escaient una visió de la innovació com un procés el resultat delqual depèn d’agents molt variats i de la naturalesa (densitat i qualitat) de les relacionsentre ells: relacions entre les empreses i la infraestructura d’organitzacions especialitza-des en la recerca, relacions entre els productors i els proveïdors dels seus inputs, peròtambé entre les empreses i el milieu institucional en què aquestes desenvolupen lesseves activitats. Tot aquest procés es pot considerar també com un procés (col·lectiu)d’aprenentatge interactiu.

• Des d’aquesta perspectiva, no és estrany que la noció de sistema d’innovació hagiguanyat, en els darrers temps, molta acceptació com a concepte articulador de totaaquesta visió del procés de generació i difusió de les innovacions com un procés inte-ractiu i complex48.

En un sistema d’innovació hi formen part un conjunt variat d’agents i d’institucions. Entreaquests agents hi trobem, en primer lloc, les empreses (representades per les seves com-petències pròpies, però també per les de les xarxes –formals i informals– en què aquestesempreses estan inserides juntament amb proveïdors, clients i competidors)49. També sónagents d’un sistema d’innovació altres organitzacions (no empresarials), com ara són lesuniversitats i els altres organismes de recerca i desenvolupament tecnològic, i un conjunt

46 El procés d’innovació és, doncs, un procés essencialment interactiu, complex i incert (i, en conseqüència, arriscat).

47 Aquest model lineal de la innovació va prevaler fins a la dècada dels anys setanta.

48 Com deia Boulding (1985), un sistema és “quelcom que no és un caos”; més concretament, “un sistema està construït per unnombre determinat d’elements i per les relacions entre aquests elements”. En aquest sentit, un sistema d’innovació està constituïtper un conjunt d’agents que interactuen en la producció, difusió i ús de nou, i econòmicament útil, coneixement en l’àmbit d’undeterminat territori i/o sector d’activitat. Els sistemes d’innovació no són necessàriament d’àmbit nacional, sinó que poden tractar-sede xarxes o clústers d’empreses i altres agents econòmics de sectors mundials, regionals o locals; i aquests sistemes poden estar o nocircumscrits a un determinat Estat. Malgrat tot, i d’aquí l’ús, moltes vegades, del qualificatiu “nacional”, les especificitats i les institucionsnacionals juguen sempre un cert paper en la seva articulació. Això continua essent vàlid en el marc actual d’internacionalització de lesactivitats d’innovació (Lundvall, 1992 i Nelson, 1993).

49 Entre aquestes competències no hi ha, únicament, les competències de la firma R+D, sinó també totes les competències queinflueixen en el govern de l’empresa.


divers de supporting institutions que tenen com a funció principal actuar com interfacesentre els diferents agents que intervenen en el sistema50. A aquests agents implicats mésdirectament en el procés d’innovació, cal afegir un conjunt d’actors que poden in�uir-hid’una manera més indirecta però, així mateix, determinant; entre ells cal esmentar el siste-ma �nancer, el sistema d’ensenyament i de formació, les infraestructures de comunicació,el marc jurídic i reglamentari i la mateixa estructura dels mercats (tant de productes comde factors de producció).

Així mateix, en els sistemes d’innovació influeixen un conjunt d’institucions (formals iinformals), que inclouen normes, hàbits comuns, pràctiques establertes, lleis, estàn-dards, que són uns factors determinants per conformar les condicions cognitives i l’ac-ció d’aquells agents.

• Entre tots aquests agents i institucions s’estableixen interaccions, la naturalesa, ladensitat, la continuïtat i la qualitat de les quals, com s’ha dit abans, són elements deter-minants del nivell de performance de tot sistema d’innovació.

En particular, la qualitat de les interaccions entre els principals agents d’un sistema d’in-novació depèn molt d’una varietat de rutines institucionals i de convencions socials quepoden estimular-les o, al contrari, di�cultar-les. Totes elles formen part del que algunsanomenen “capital social”51.

1.3 Els canvis en la indústria

• El procés de canvi estructural de les economies desenvolupades no ha estat uniformetot al llarg del segle passat. Així, com s’ha dit abans, el procés de creixement de les ac-tivitats industrials –i, en particular, de les activitats manufactureres– s’ha mantingut, engeneral, �ns a mitjan anys setanta, com hom pot veure en la taula 4.

A la majoria de països OCDE, les quotes d’ocupació industrial –respecte a la ocupaciótotal– assolien el seu màxim entre els anys 1955 (Regne Unit) i 1982 (Portugal). Els EstatsUnits arribaven a aquest màxim (un 36% d’ocupació industrial) l’any 1966, com també elCanadà (un 34%). A Alemanya, aquest pic (un 49%) esdevingué l’any 1970, i a Espanya (un38,4%) l’any 1975 –vegeu la taula 5.

50 Entre aquestes supporting institutions figuren les firmes de serveis professionals i tècnics que s’engloben en el sector dels serveis a lesempreses.

51 “Per analogia amb les nocions de capital físic i capital humà (els instruments i la formació que augmenten la productivitatindividual) –diu Putman (1993)– el capital social es refereix a les característiques d’una organització local, com són les xarxes, lesnormes i la confiança, que faciliten la coordinació i la cooperació dels agents d’aquesta organització pel seu mutu benefici. El capitalsocial augmenta els guanys de la inversió en capital físic i humà i s’està veient que és un ingredient vital en el desenvolupament a tot elmón.”Tanmateix, a diferència de les formes de capital físic i (en gran manera) de les de capital humà, les formes de capital social no espoden comprar. No hi ha mercat per a elles. “No es pot comprar la confiança”, deia Arrow (1974). La confiança, com els altres elementsdel capital social, s’ha de construir, s’ha de guanyar.


Taula 4. Transformacions en l’ocupació dels principals sectors d’activitat dels països desenvolupats: 1870-2006Percentatges de l’ocupació total

1870 1950 1973 1987 1995 2000 2006 (**)

Agricultura (*)

Estats Units 50,0 13,0 4,1 3,0 2,9 2,5 1,5

Regne Unit 22,7 5,1 2,9 2,4 2,7 2,2 1,3

França/Alemanya 49,4 25,3 9,0 6,0 4,9 4,1 3,3

Japó 70,1 48,3 13,4 8,3 7,2 6,7 4,1

Canadà 53,0 21,8 6,5 4,8 4,1 3,3 2,6

Indústria (*)

Estats Units 24,4 33,3 32,3 26,6 23,3 22,2 19,9

Regne Unit 42,3 46,5 41,7 29,8 26,1 23,7 21,5

França/Alemanya 28,3 39,0 42,6 34,9 30,1 27,6 25,5

Japó – 22,6 37,2 33,8 34,8 33,6 27,1

Canadà 28,0 36,0 30,4 25,2 21,1 21,8 20,4

Serveis (*)

Estats Units 25,6 53,7 63,6 70,4 73,8 75,2 78,5

Regne Unit 35,0 48,4 55,4 67,8 71,2 74,1 77,2

França/Alemanya 22,4 35,8 48,5 59,1 65,0 68,2 71,7

Japó – 29,1 49,4 57,9 58,0 64,3 68,8

Canadà 19,0 42,2 63,1 70,0 74,8 74,9 76,6

(*) L’agricultura inclou la ramaderia, la silvicultura i la pesca; la indústria inclou l’energia i la construcció; els serveis corresponen als sectorsde serveis destinats a la venda i de serveis no destinats a la venda (inclosos els militars) de l’economia.(**) Les dades de 2006 fan referència a l’ocupació civil.Font: Conference Board (2004).

L’inici d’aquest procés de declivi (relatiu) de l’ocupació industrial –que molts descriuen ambel terme “desindustrialització”52– és palesa, primer, als països d’industrialització més antiga,com el Regne Unit i Bèlgica, en els quals la reducció de l’ocupació industrial era ja evidentdes de �nals dels anys cinquanta, i s’estén més tard a la resta de països més avançats elsanys seixanta i, sobretot, des de mitjan anys setanta.

• Es pot dir que des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, l’economia capdavantera–els Estats Units– és, des de la perspectiva sectorial de l’ocupació, una economia fonamental-ment de serveis. Des dels anys seixanta, les principals economies del centre i del nord de l’ac-tual Unió Europea (UE) i, des de �nals dels anys setanta, les economies del sud d’aquesta àreaeconòmica (entre les quals hi ha Espanya) són també, majoritàriament, economies terciàries.

52 “La desindustrialització es defineix com el retrocés de la part de la indústria a l’ocupació total. Hom pot entendre la dificultat d’utilitzar aquestconcepte en el debat públic: la part de la indústria en l’ocupació pot disminuir, sense que l’ocupació industrial es redueixi, si l’ocupació total progressa.La part de la indústria en l’ocupació pot disminuir, però no necessàriament la part de la indústria a la riquesa creada si els guanys de productivitat sónmés ràpids en aquell sector que en els serveis. Finalment, l’empleat d’una firma de serveis de neteja que treballa en un establiment industrial es potpreguntar, amb tot el dret, si treballa a la indústria o en els serveis!”. El terme“desindustrialització”no es pot confondre amb el terme“deslocalització”.“Una deslocalització és el tancament d’una unitat de producció en un país, seguit de la seva reobertura a l’estranger, per tal de reimportar en el territorinacional els béns que produeix a un cost més baix, i/o de continuar proveint els mercats d’exportació a partir d’aquesta nova implantació. Es tractamés concretament d’una“reubicació”de la unitat de producció via una inversió directa a l’estranger”(Fontagné i Lorenzi, 2005).


Taula 5. Desindustrialització: pics de l’ocupació industrial en els països desenvolupats (1)

Any del pic a l’ocupació industrial % ocupació a la indústria en aquest any % ocupació a la indústria any 2006

Regne Unit 1955 47,9 21,5 (3) (4)

Bèlgica 1957 47,0 20,6 (3)

Austràlia 1964 38,0 20,7 (4)

Suècia 1965 42,8 22,3

Holanda 1965 41,1 17,0

Estats Units 1966 36,0 19,9 (4)

Canadà 1966 33,7 20,8 (4)

Alemanya 1970 (2) 49,3 (2) 25,5

Itàlia 1971 39,7 28,4

França 1973 39,5 20,4

Japó 1973 37,2 27,1 (4)

Irlanda 1974 32,6 27,6

Finlàndia 1975 36,1 25,8

Espanya 1975 38,4 29,6

Grècia 1980 30,2 22,9 (3)

Portugal 1982 37,5 –

(1) L’ocupació industrial inclou, també, els sectors extractius i energètics i la construcció.(2) La dada de 1970 correspon a la República Federal Alemanya.(3) El percentatge s’ha calculat sobre el total de l’ocupació civil.(4) Les dades corresponen a l’any 2005.Fonts: Feinstein (1999); Comissió Europea (2007); Bureau of Labor Statistics (2008).

Com s’ha vist a la taula 4, l’estructura ocupacional de les tres grans àrees econòmiques mun-dials actuals ha convergit des d’aleshores en un patró d’especialització més semblant. Així,mentre l’ocupació terciària als Estats Units l’any 1950 era el 53,7% del total, al Japó aquestpercentatge era només d’un 29,1%, i a països europeus com França i Alemanya no superavael 36%. En canvi, l’any 2006, la proporció d’ocupació total en el sector de serveis als EstatsUnits era del 78,5%, al Japó del 68,8%, i en el conjunt de la UE-15, el 72,6%53.

Des de l’inici de la dècada dels anys vuitanta es pot veure, com es detalla més endavant,un procés d’acceleració (i, en certa mesura, de canvi de la naturalesa) de la terciaritzaciód’aquestes economies. Des d’aleshores, s’ha afermat una tendència sistemàtica de retrocés–relatiu, i més recentment absolut en alguns països– de l’ocupació industrial (i de la manu-facturera, en particular) i d’augment de l’ocupació terciària54. Aquest fenomen ha estat elmotiu d’abundants debats teòrics i polítics, des de fa gairebé quatre dècades55.

53 En termes d’aportació del sector de serveis al PIB, a preus corrents els percentatges (mitjans) la dècada de 1990-2001 eren d’un 73,8% als EstatsUnits, d’un 64,7% al Japó, d’un 71,2% a França, d’un 69,0% al Regne Unit i d’un 67,2% a Alemanya.

54 Aquesta tendència s’emmarca en un procés gradual de la mutació estructural que, si bé com s’ha dit dóna continuïtat (en alguns aspectes) aun comportament secular, sembla també lligada a una certa discontinuïtat econòmica i tecnològica d’origen més recent (que es desplega des de famés d’un quart de segle).

55 La preocupació sobre l’abast i les conseqüències d’aquest procés roman encara vigent, com ho mostra l’aparició de nous estudis sobre aquestaqüestió (Department of Commerce, 2004; Department of Trade and Industry, 2004; Mankiw, 2004; i, Fontagné, 2006).


1.3.1 La desindustrialització: un procés poc uniforme

• Tampoc aquest procés de desindustrialització no presenta unes característiquesd’uniformitat (Pilat et al., 2006). En primera instància, aquesta tendència ha afectat mésuns certs sectors manufacturers que d’altres. En particular, a la UE-25, durant el perío-de 1995-2005, la producció a la indústria manufacturera ha augmentat (de mitjana) un20%. A aquest increment hi han contribuït, de manera desigual, gairebé tots els sec-tors manufacturers (i, molt especialment, els sectors de Material de transport, amb uncreixement del 47% i de Productes químics i d’Equipament elèctric i electrònic, ambun augment del 42% i del 39%, respectivament). La caiguda d’activitat manufactureraen aquesta àrea s’ha concentrat, com hom pot veure en la figura 4, en els sectors Tèxtili vestit (amb un descens de la producció del 35%) i del Cuir i articles de cuir (amb unacaiguda del 43%)56.

Figura 4. Evolució de la producció en les activitats manufactureres: UE-25, 1995-2005Percentatges

–50 –40 –30 –20 –10 0 10 20 30 40 50

Cuir i articles de cuir–43

Tèxtil i vestit–35

Refinat de petroli, indústries nuclears

Altres indústries manufactureres

Molts productes miners no metàl·lics

Productes agrícoles i alimentaris

Fusta i articles de fusta

Paper, edició i arts gràfiques

Metal·lúrgia

Màquines i equipaments

Indústria manufacturera

Cautxú i plàstics

Equipament elèctric i electrònic

Productes químics

Material de transport

2

5

8

15

15

15

16

16

20

22

39

42

47

Font: Eurostat: National Accounts (2008).

56 En aquests dos sectors també s’han concentrat les pèrdues més notables de llocs de treball.


• Tampoc les indústries d’alta tecnologia no han estat del tot a l’abric d’aquesta tendèn-cia. En contrast amb l’evolució seguida durant els anys vuitanta, en la darrera dècada lapèrdua de llocs de treball manufacturers als països de l’OCDE no només ha afectat lesindústries de tecnologia feble, sinó també les indústries més intensives en tecnologia,com hom pot veure a la taula 6. En els anys 1990-2003, en l’àrea OCDE, les dades d’ocu-pació a les indústries de fabricació d’alta tecnologia més signi�cades han mostrat undescens generalitzat –a la indústria aeronàutica i espacial d’un –3,5%, i a la indústria in-formàtica d’un –4,2%–, llevat de la indústria farmacèutica (amb una taxa de creixementmitjana de l’ocupació d’un 1%).

Taula 6. Ocupació: sectors d’activitat 1980-1990 i 1990-2001Mitjana anual (%)

Total Total manufactures Total serveis Indústries altatecnologia

Indústries alta imitjana tecnologia

Indústries baixa imitjana tecnologia

Indústries baixatecnologia

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

Àustria 100,0 100,0 21,1 17,7 51,3 58,9 1,7 1,5 4,5 4,2 5,3 4,4 9,6 7,6

Bèlgica 100,0 100,0 21,2 17,2 68,5 73,5 – 1,3 – 4,6 – 4,3 8,6 6,8

Dinamarca 100,0 100,0 19,4 17,6 67,2 71,6 1,5 1,5 4,4 4,2 4,2 4,1 9,3 7,8

Finlàndia 100,0 100,0 22,2 19,7 57,5 65,4 1,1 2,0 4,8 4,5 4,7 4,4 11,5 8,7

França 100,0 100,0 20,9 16,9 63,4 71,4 2,0 1,8 5,0 4,0 5,5 4,4 8,4 6,8

Alemanya 100,0 100,0 29,2 22,4 57,4 65,5 2,8 2,1 11,1 8,3 6,5 5,3 8,9 6,7

Grècia 100,0 100,0 15,7 57,8 – 0,6 1,6 – 3,3 – 10,3

Itàlia 100,0 100,0 25,8 22,9 55,9 63,8 1,7 1,6 6,1 5,1 6,4 5,9 11,6 10,3

Luxemburg 100,0 100,0 21,1 14,7 64,7 71,9 – – – – – – 4,3 3,7

Holanda 100,0 100,0 17,9 14,7 69,7 74,5 – – – – – – 8,6 7,2

Portugal 100,0 100,0 24,4 21,7 46,6 56,4 0,9 0,8 2,4 2,3 4,4 3,8 16,7 14,8

Espanya 100,0 100,0 20,6 18,4 55,5 63,4 1,0 0,9 4,2 3,9 5,1 4,7 10,2 8,9

Suècia 100,0 100,0 20,8 17,8 67,8 72,9 2,2 2,2 5,8 5,2 4,9 3,8 7,9 6,5

Regne Unit 100,0 100,0 20,2 15,7 67,8 74,8 – – – – – – 7,7 6,2

Estats Units 100,0 100,0 16,9 13,7 73,4 77,4 3,0 2,2 3,7 3,2 3,5 2,9 6,7 5,5

Japó 100,0 100,0 23,2 20,4 57,7 61,5 3,1 2,7 5,8 5,4 4,5 3,9 10,0 8,6

Font: Pilat et al. (2006).

La taula 7 permet comprovar que aquesta tendència s’estén també a la contribuciód’aquests sectors d’activitat en el valor afegit brut (a preus corrents) de les economiesdels països considerats.


Taula 7. Valor afegit brut (a preus corrents): per sectors d’activitat, 1980-1990 i 1990-2001Mitjana anual (%)





19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

Àustria 100,0 100,0 22,6 20,2 62,4 66,5 2,0 2,0 5,1 5,1 6,6 5,6 9,0 7,5

Bèlgica 100,0 100,0 22,1 19,6 65,5 70,8 – 2,0 – 6,3 – 5,1 7,1 6,2

Dinamarca 100,0 100,0 18,0 16,5 68,9 71,7 1,5 1,7 4,6 4,9 4,0 3,7 7,7 7,4

Finlàndia 100,0 100,0 24,7 23,7 57,6 64,0 1,5 3,5 5,5 5,2 5,5 4,9 12,2 10,0

França 100,0 100,0 22,5 18,5 65,0 71,2 2,6 2,4 5,9 5,0 6,4 4,9 7,6 6,4

Alemanya 100,0 100,0 29,8 22,9 59,3 67,2 3,0 2,3 12,6 9,6 6,8 5,3 7,3 5,7

Grècia 100,0 100,0 17,2 12,9 60,1 68,3 – 0,6 – 1,3 4,2 3,1 10,9 7,8

Itàlia 100,0 100,0 25,5 21,2 61,2 67,8 2,2 1,9 6,7 5,4 6,7 5,7 9,9 8,3

Luxemburg 100,0 100,0 21,2 12,7 69,8 78,7 – – – – – – 3,4 3,3

Holanda 100,0 100,0 18,5 17,1 64,4 69,4 – – – – – – 7,5 7,3

Portugal 100,0 100,0 22,4 20,0 59,1 65,4 1,0 1,1 3,2 2,9 6,2 4,3 12,0 11,7

Espanya 100,0 100,0 23,4 18,4 59,8 66,2 1,5 1,3 5,3 4,7 6,8 5,1 9,7 7,3

Suècia 100,0 100,0 21,8 20,7 64,8 69,0 2,5 3,2 7,0 6,5 4,9 4,2 7,5 6,9

Regne Unit 100,0 100,0 23,5 19,7 60,0 69,0 3,1 3,0 6,4 5,1 5,6 4,5 8,5 7,3

Estats Units 100,0 100,0 19,2 16,5 68,1 73,8 3,8 3,6 5,0 4,5 4,1 3,3 6,3 5,3

Japó 100,0 100,0 26,6 22,1 58,0 64,7 4,1 3,7 7,8 6,7 6,3 5,2 8,4 6,7


• Aquest retrocés de l’ocupació manufacturera s’estén, en certa mesura, així mateix, als paï-sos emergents. En els darrers anys, tampoc no ha progressat l’ocupació manufacturera delspaïsos no membres de l’OCDE. En concret, l’ocupació en activitats industrials a la Xina s’es-timava que era, l’any 1995, d’uns 98 milions d’efectius, mentre que l’any 2002 la xifra haviabaixat a 83 milions de persones (amb el tancament o la reestructuració de moltes empresespúbliques ine�cients)57. Una tendència semblant s’evidencia també a la Federació Russa, al’Índia i a Indonèsia (Conference Board, 2004).

• Una de les possibles causes que s’addueixen per explicar el replegament de l’ocupaciómanufacturera als països OCDE és la lentitud del creixement de la producció i de la deman-da de productes manufacturats (en relació amb el creixement, més intens, de la demandade serveis).

Aquesta a�rmació, no obstant això, s’ha de precisar. Les dades disponibles indiquen que,en volum, la producció (i el valor afegit) de les indústries manufactureres dels països de

57 Aquesta xifra de 83 milions de treballadors en el sector manufacturer xinès equival a l’ocupació manufacturera total de la zonaOCDE. L’entitat d’aquesta magnitud està relacionada a la grandària de la població de la Xina, però també al fet que la productivitatmitjana del seu sector industrial manufacturer és encara molt baixa. Tot i ser una xifra molt gran, en termes d’ocupació, les indústriesmanufactureres xineses (i les dels altres països no membres de l’OCDE) representen una part (relativament) modesta de la producciómanufacturera mundial –si bé aquesta proporció creix amb forta rapidesa (Banister, 2005).


l’àrea OCDE ha seguit creixent en aquests darrers decennis58 –vegeu, per al cas de la UE-25i d’alguns països d’aquesta àrea, la taula 8.

Taula 8. Evolució anual mitjana de l’ocupació i del valor afegit de la indústria a l’UE-25: entre 1995 i 2006Percentatges

Ocupació Valor afegit brut

En volum En valorIndústria Total Indústria Total Indústria Total

UE-25 –0,7 1,0 1,9 2,3 3,1 4,5

Alemanya –1,3 0,4 2,0 1,6 1,8 1,6

França –1,1 1,0 2,3 2,2 1,1 3,7

Itàlia –0,2 1,1 –0,2 1,3 3,1 4,9

Regne Unit –2,7 1,1 0,2 3,1 3,8 7,5

Espanya 2,1 3,5 2,8 3,5 4,6 6,8

Font: Eurostat: National Accounts i Labour Market (2008).

Tanmateix, la part del sector manufacturer en aquelles magnituds a preus corrents ha disminuïtlleugerament59. Aquesta evolució ha estat deguda, en gran manera, a l’efecte de la variació delspreus industrials respecte a la variació dels preus dels serveis60.

El retrocés de la indústria manufacturera en el valor afegit de l’economia (a preus cor-rents) s’ha evidenciat, així mateix, en el grup de les indústries d’alta i mitjana-alta tecno-logia: així, entre 1990 i 2003, el seu pes relatiu ha passat del 7,5% al 6% als Estats Units,del 12,2% al 9,7% al Japó, i del 9,2% al 7,8% a la UE-1561.

• Cal destacar que, amb un 11% de la població mundial, la “Tríada” (Unió Europea, EstatsUnits i Japó) produïa encara, l’any 2006, el 40% de la riquesa mundial (expressada enPPA). Aquesta circumstància s’explica, en gran manera, pel fet que els països més desen-volupats (de l’àrea OCDE, de la qual formen part aquelles tres zones econòmiques) con-tinua tenint una presència molt majoritària en el sector manufacturer a nivell mundial:l’any 2002, aquests països aportaven al voltant del 80% de la producció de béns manu-facturats –tal com es pot veure en la figura 5.

58 Aquestes dades indiquen que la producció (i el valor afegit) –a preus constants– de les activitats manufactureres ha tingut una fortaprogressió, especialment als Estats Units i al Canadà (entre els països del G7). A Europa, en països com Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, elvalor afegit generat pels productes manufacturats ha mostrat un creixement més moderat en els darrers anys (Pilat et al., 2006).

59 Entre 1980 i 2003, el retrocés més notable de la participació de la indústria manufacturera en el valor afegit de l’economia haesdevingut a Europa: singularment al Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i, també, a Espanya.

60 Una gran part del sector manufacturer dels països OCDE ha tingut un creixement de la productivitat relativament alt, en comparaciódel creixement de la productivitat de moltes activitats terciàries. Aquesta circumstància ha fet que, relativament, els preus dels productesmanufacturats hagin disminuït respecte dels serveis.

61 Aquest comportament no és comú a tots els països; per exemple, en aquest mateix període, el percentatge que representen aquestesindústries en el conjunt del valor afegit a Irlanda ha passat del 11,4% al 20,8%, a Corea del Sud del 12,1% al 14,7%, a la República Txecadel 6,6% al 10,3% i a Hongria del 6,4% al 9,6%.


Figura 5. Part del valor afegit del sector manufacturer mundial, 2002Percentatges

Altres països d’Europa

Àfrica

Estats Units

Altres països d’Àsia i Oceania

Amèrica del Sudi Amèrica Central

Altres païsosde l’OCDE

Xina

19 països de la UEmembres de l’OCDE

Japó

27,9

14,3

9,7 7,8

7,5

4,0

1,8

1,4

25,6


• Dels primers 10 països en producció manufacturera al món, 9 pertanyen a l’àrea OCDE inomés un (la Xina) pertany als països no membres de l’OCDE. La Xina representava, l’any2002, el 7,8% de la producció manufacturera mundial (aproximadament, el mateix percen-tatge que Alemanya). Tanmateix, és cert que en els darrers vint anys, la part d’aquest país enl’activitat industrial manufacturera global ha progressat molt ràpidament.

• La fortalesa de la indústria manufacturera es fa palesa, així mateix, en la quota dels pro-ductes manufacturats en la demanda total (de béns i serveis) en els països OCDE que, se-gons dades obtingudes de les taules input-output, oscil·la, entre un 28% i un 50%62.

Això posa de manifest que el sector manufacturer continua essent més important en elconjunt de les economies considerades que el que puguin suggerir indicadors com la con-tribució relativa d’aquestes activitats en el PIB.

1.3.2 Les activitats manufactureres són encara un nucli essencial de leseconomies modernes

• Més enllà del pes relatiu del sector manufacturer en el conjunt del valor afegit brut i del’ocupació de les economies avançades, aquestes activitats industrials continuen consti-tuint un nucli essencial d’aquestes economies.

En primer lloc, el creixement de la producció manufacturera ha anat acompanyat, en elsdarrers temps, d’un augment encara més ràpid dels intercanvis comercials exteriors debéns manufacturats. Des de fa quatre anys (2004-2007), el volum dels intercanvis mundials

62 En les dues darreres dècades aquesta consistència de la demanda total de productes manufacturats és atribuïble, a l’increment dela demanda intermèdia d’aquests béns (molt per sobre de la variació de la seva demanda final). Segons la taula input-output espanyolala proporció dels usos intermedis totals d’inputs manufacturats en el conjunt dels inputs intermedis fou del 49,9% l’any 1987 i del 46,6%l’any 2001 (uns percentatges superiors a la quota de béns manufacturats en els usos totals de l’economia, que fou del 41,2% l’any 1987i del 37,8% l’any 2001). Aquestes proporcions són, així mateix, molt més grans que el pes del sector manufacturer en el conjunt del’economia: el 25,9% l’any 1987 i el 18,4% l’any 2001.


de mercaderies industrials progressa a un ritme (mitjà) del 7% anual (davant d’un creixe-ment econòmic mundial –en volum– del 3,4% anual) –vegeu la taula 963.

Taula 9. Evolució anual, a preus constants, del PIB i del comerç internacional de mercaderies, 2004 a 2006Percentatges

PIB Exportacions Importacions2004 2005 2006 2004 2005 2006 2004 2005 2006

Amèrica del Nord 3,9 3,2 3,4 8,0 6,0 8,5 10,5 6,5 6,5

Estats Units 3,9 3,2 3,4 8,5 8,0 10,5 11,0 6,0 5,5

Amèrica Central i Austral 6,9 5,2 5,2 13,0 8,0 2,0 18,5 14,0 10,5

Europa 2,4 1,8 2,8 7,0 4,0 7,5 7,0 4,0 7,0

Unió Europea (25) 2,3 1,6 2,8 7,0 4,0 7,5 7,0 4,0 7,0

Comunitat d’Estats Independents (Ex-URSS) 8,0 6,7 7,5 12,0 3,5 3,0 16,0 18,0 20,0

Àfrica i Orient Mitjà 6,0 5,5 5,4 8,0 5,0 1,0 14,0 13,0 8,5

Àsia 4,8 4,1 4,4 15,5 11,5 13,5 14,5 8,0 8,5

Xina 10,1 9,9 10,7 24,0 25,0 22,0 21,5 11,5 16,5

Japó 2,7 1,9 2,2 13,5 5,0 10,0 6,5 2,0 2,0

Índia 8,0 8,5 8,3 15,5 20,5 11,5 16,0 20,5 12,0

Món 3,9 3,2 3,7 10,0 6,5 8,0 10,0 6,5 8,0

Nota: PIB mundial valorat als tipus de canvis corrents.Font: Organització Mundial de Comerç.

Just amb aquesta expansió econòmica, l’obertura de les fronteres de nombrosos païsosemergents ha contribuït també a aquest important creixement del comerç mundial. Elspaïsos en desenvolupament d’Àsia (però també de l’Orient Mitjà, Amèrica del Sud i Àfrica)han esdevingut els motors dels intercanvis mundials. Des de l’any 2005, aquests països con-tribueixen en un 60% al creixement del comerç mundial: l’any 2006, realitzaven el 43% deles exportacions mundials, davant d’un 35% l’any 200164.

La Unió Europea es manté com la primera zona comercial. No obstant això, el 70% dels seusintercanvis exteriors són intrazona. En el cas dels intercanvis amb altres zones econòmiques(o països), Àsia és receptora del 37% de les exportacions manufactureres (extra-UE) –espe-cialment en productes dels sectors de la informàtica, tèxtil, telecomunicacions i mobiliari.La resta del continent europeu és receptor d’un terç de les exportacions manufactureres–en particular, de maquinària, productes químics, productes metal·lúrgics i elements detransport65. Només un 15% de les exportacions manufactureres de la UE s’adrecen al con-tinent americà –singularment, en aparells mèdics, productes de fusta i paper, productesagroalimentaris i productes aeronàutics66.

63 L’alça dels preus ha estat particularment forta en el cas de l’energia i dels metalls. Amplificada també per la depreciació del dòlar,aquesta alça s’ha traduït en una progressió anual del 17% dels intercanvis mundials expressats en dòlars (un 10% en euros).

64 La Xina ha esdevingut el tercer exportador mundial des de 2004. Les exportacions representen un terç del PIB xinès. Des de 2002creixen (en dòlars) un 29% anual.

65 La posició de la UE en els intercanvis amb la resta del continent ha millorat significativament en els darrers anys en el sector del’automòbil, en detriment de l’Amèrica del Nord.

66 La UE exporta també més d’un 40% de minerals no tractats, singularment a l’Amèrica del Sud.


Àfrica i l’Orient Mitjà reben el 14% d’aquestes exportacions (d’una manera especial de mi-nerals i productes metàl·lics). La taula 10 mostra el desglossament de les exportacions (intrai extra UE) d’un grup rellevant de països de la UE-27.

Taula 10. Evolució anual, a preus constants, del PIB i del comerç internacional de mercaderies 2004 a 2006Milers de milions d’euros

Exportacions intra-UE Exportacions extra-UE Ròssec extra-UE Ròssec global

Alemanya 492 294 112 241

França 206 112 32 –3

Holanda 195 55 –58 19

Bèlgica 179 59 1 29

Regne Unit 178 107 –29 –46

Itàlia 174 113 37 48

Espanya 92 36 –14 –53

Àustria 68 28 12 10

República Txeca 58 10 2 7

Polònia 58 16 2 –5

Suècia 58 41 21 22

Irlanda 46 29 13 31

Hongria 42 11 –2 2

Dinamarca 32 16 2 –6

Finlàndia 28 23 13 13

UE-27 2.018 982 130 249

Font: Eurostat: External trade (2008).

Cal destacar, en particular, la progressió dels intercanvis internacionals de productes proce-dents de les indústries d’alta tecnologia (el comerç exterior dels quals representa, actualment,una quarta part del total del comerç exterior).

• La progressió de les exportacions (i de les importacions) de béns manufacturats en elconjunt dels països OCDE fa palesa una creixent integració de la producció manufacture-ra a nivell mundial. Els intercanvis exteriors de productes manufacturats s’esdevenen, enuna proporció creixent, dins d’una mateixa indústria (comerç intra-branca), i �ns i tot dinsd’una mateixa empresa67. Això és el resultat de la progressiva integració (a nivell mundial)de les cadenes de valor de molts béns dels sectors industrials manufacturers.

• En aquest context de mundialització creixent de les economies més avançades i, en par-ticular, de certs sectors (especialment, sectors manufacturers), la indústria roman encarala part més determinant d’aquestes economies, singularment en el nivell i l’evolució de la

67 Aquest fet posa de manifest el paper cabdal de les empreses multinacionals en el comerç internacional. El pes creixent delsintercanvis intrafirma (a través de filials a l’estranger de moltes empreses multilocalitzades) posa de manifest aquesta progressivaintegració –a nivell mundial– dels processos de producció. Tot i que no hi ha dades oficials, s’estima que la part de les transaccionsintrafirma representa, actualment, una proporció entre el 15% i el 60% –segons el país– del total de les exportacions sota controlestranger del sector manufacturer.


productivitat (i dels costos de la mà d’obra) i en l’esforç d’innovació i de generació i difusióde noves tecnologies.

El sector manufacturer continua fent una aportació considerable a la productivitat agrega-da de les economies desenvolupades68. En la major part dels països OCDE, les taxes anuals(mitjanes) de creixement de la productivitat en el sector manufacturer s’han situat entre el2% i el 4%, durant gairebé les dues darreres dècades (unes xifres superiors al creixementde la productivitat global de les economies) (Wol�, 2005); si bé les diferències entre elsnivells de la productivitat entre els diferents països són, en molts casos, considerables ipersistents69 –vegeu taula 11.

Taula 11. Creixement del valor afegit per ocupat: per sectors d’activitat, 1980-1990 i 1990-2001Mitjana anual, taxes de creixement (%)





19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

Àustria 2,4 1,9 3,7 3,7 1,3 0,6 – – – – – – – –

Bèlgica 1,9 1,2 4,7 2,9 0,9 0,7 – – – – – – – –

Dinamarca 1,4 1,7 1,1 2,6 0,9 1,2 3,9 6,0 3,7 3,3 2,3 2,9 1,0 2,0

Finlàndia 2,6 2,4 4,6 4,9 1,6 1,4 – – – – 4,9 2,3 4,5 4,5

França 2,3 1,0 2,7 3,5 1,6 0,2 – 9,5 – 5,0 – 1,9 – 1,2

Alemanya 1,4 1,7 1,7 2,4 1,0 1,2 – – – – – – 1,6 1,6

Grècia 3,0 3,5 2,4 – – – – – – – 2,5

Itàlia 1,7 1,1 2,7 1,7 0,1 0,6 – – – – – – 2,5 2,3

Luxemburg 4,5 1,2 6,4 3,3 4,1 0,5 – – – – – – 7,7 0,8

Holanda 1,4 0,7 3,1 2,6 0,1 0,5 – – – – – – – –

Portugal 2,8 2,1 2,3 3,0 1,7 1,0 – – – – – – 1,9 2,1

Espanya 1,9 0,8 2,5 1,6 0,4 0,2 – – – – – – 2,9 0,8

Suècia 1,6 2,4 2,8 6,1 0,9 1,6 – – – – – – – 3,1

Regne Unit 2,1 2,1 4,6 2,6 0,8 1,9 – – – – – – – –

Estats Units 1,3 1,5 3,5 3,5 0,6 1,6 – – – – 3,0 2,9 1,8 0,0

Japó 3,2 1,2 3,9 2,6 2,5 1,0 – – – – – – 2,2 0,7


Les activitats manufactureres són també les activitats que tenen un major protagonismeen els processos d’innovació i de canvi tècnic. Són les activitats que més contribueixena la despesa empresarial en R+D, tot i que aquest esforç en recerca i desenvolupamentmostra una notable concentració sectorial i per països. En nombrosos països OCDE, l’R+D

68 La contribució del sector manufacturer al creixement de la productivitat agregada de l’economia és molt rellevant, tot i que el pesd’aquestes activitats, com s’ha vist, estigui minvant.

69 Les diferències en el nivell de productivitat són particularment notables entre els països OCDE i els països no membres de l’OCDE.Cal remarcar que el nivell dels costos de la mà d’obra reflecteix, així mateix, les diferències existents en els nivells de productivitat delsdiversos països.


del sector manufacturer s’ha anat concentrant en un nombre reduït de sectors (i, �ns itot, de grans empreses): en alguns països –com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit,Finlàndia i Irlanda– més d’un 60% de la despesa en R+D en el sector manufacturer es potatribuir a les indústries d’alta tecnologia (aquest percentatge puja �ns al 80-90% si, enaquests grups, s’afegeixen les indústries de mitjana-alta tecnologia).

Tanmateix, l’evolució (relativa) d’aquesta despesa ha anat minvant en els darrers temps,a causa essencialment de l’augment signi�catiu de les despeses en R+D del sector deserveis, a l’externalització progressiva (d’una part) de l’R+D de les �rmes industrials cap alaboratoris o institucions especialitzats (que es classi�quen dins del sector de serveis), i ala millora de la mesura d’aquestes activitats en el sector terciari70.

• Finalment, cal destacar que un aspecte rellevant de la mutació estructural que s’esdevé ales economies industrials consisteix en el progressiu esfumat de les fronteres entre el sectorindustrial i (una part de) el sector terciari. Aquest esvaïment dels límits entre aquests dosgrups d’activitats econòmiques té moltes facetes diferents: entre altres, la creixent presèn-cia d’inputs terciaris en la demanda intermèdia del sector manufacturer (i viceversa, l’aug-ment d’inputs procedents de la indústria manufacturera en els processos de prestació demolts serveis), el major nombre de llocs de treball que duen a terme funcions de serveisdins les mateixes �rmes manufactureres, i el creixement de la xifra de negoci d’empresesmanufactureres que procedeix de la prestació de serveis als seus clients71. Més endavant,en aquest informe es retornarà sobre aquestes qüestions.

1.4 La nova terciarització de les economies avançades

• El fenomen de la (progressiva) terciarització de les activitats econòmiques és, com s’havist, una tendència de molt llarg termini a les societats més avançades.

El desenvolupament econòmic des de la segona postguerra s’ha caracteritzat per una crei-xent importància del que –amb Arrow (1997)– es poden anomenar els “costos d’ús” delsmercats, en particular sota la forma de costos d’informació. L’adquisició o el tractament deles informacions relatives als factors de producció, als mercats de productes i a les matei-xes característiques dels processos de producció han esdevingut progressivament algunesde les principals activitats econòmiques, dins de les mateixes empreses (la qual cosa s’hatraduït en un augment de les persones i dels recursos destinats a cobrir aquestes funcions)i fora d’elles (amb l’aparició i l’extensió de noves activitats i professions de serveis especia-litzats, d’una forma o altra, a reduir els costos de transacció i d’informació).

• De fet, el que con�rma més que les informacions i els coneixements juguen un papercada vegada més rellevant en l’economia actual és que, més enllà de les activitats tradici-onals de serveis (especialment els serveis de consum destinats a les llars), tot un conjunt

70 Més endavant, en aquest informe, es fa un tractament més extens del tema de l’esforç en innovació a les activitats de serveis.

71 En molts casos, les mateixes firmes manufactureres diversifiquen les seves prestacions de serveis tot constituint, a aquest efecte,empreses independents (sovint integrades en un mateix grup empresarial).


d’activitats terciàries han entrat, progressivament, en les darreres dècades, en els processosde regulació de les activitats productives i dels intercanvis: ha crescut, molt considerable-ment, el pes dels anomenats serveis destinats a la producció. Aquest és, probablement, elsigne més característic de la “nova terciarització” de les economies desenvolupades.

Sens dubte, aquest fenomen no ha estat independent de l’àmplia difusió d’un nou sistematècnic centrat, com ja s’ha dit, al voltant de les TIC72.

• Cal remarcar que la terciarització de les activitats i dels llocs de treball73, no és sinó elrevers dels canvis qualitatius esdevinguts en el mateix funcionament –cada vegada méscomplex– dels mercats: sigui en la major i creixent varietat de productes que hi accedei-xen, en les seves condicions de distribució i disponibilitat arreu del món, en els serveispostvenda associats, en la cobertura de riscos dels intercanvis, en l’assegurança de laqualitat dels béns i serveis... Tot plegat, ha modi�cat profundament les relacions de com-petitivitat, en les quals l’evolució dels preus ja només explica molt parcialment la dinàmi-ca de les quotes de mercat, i guanya terreny la non-price competition.

Com assenyala Petit (1998), “els agents econòmics tenen la impressió no només que les ac-tivitats econòmiques tracten, cada vegada més, amb informacions i coneixements, que mo-bilitzen sabers múltiples, sinó també que el funcionament dels mercats participa d’aquestacomplexitat fent esment a tot un conjunt de qualitats connexes, de les quals només es po-den bene�ciar aquells que disposen de la informació adequada i que poden adquirir-la”.

1.4.1 L’acceleració del procés de terciarització

• El procés de terciarització de les economies més desenvolupades sembla haver-se acce-lerat en els darrers vint-i-cinc anys, tendència que és palesa amb molta claredat en termesdel creixement de l’ocupació a les activitats de serveis. Així, entre els anys 1995 i 2005 –enuna etapa d’expansió econòmica continuada– el nombre d’ocupats en el sector terciariha crescut molt considerablement a les tres grans àrees econòmiques mundials: als EstatsUnits, la xifra d’ocupats en activitats de serveis ha augmentat en poc més de 18,9 milionsd’efectius74; a la UE-15, l’increment ha estat de gairebé 20,6 milions d’unitats, i al Japó haestat de prop de 4 milions. Això contrasta amb la pèrdua d’efectius en el sector agrari i en elsector manufacturer en totes aquestes tres àrees.

Aquesta evolució de l’ocupació ha fet que el pes relatiu del sector terciari en l’ocupació totalaugmentés en aquest període: als Estats Units, d’un 74,1% a un 78,6%; a la UE-15, d’un 64,4%

72 El fort creixement –com s’il·lustra seguidament– de les activitats de serveis a les empreses i d’una bona part dels serveis ditsd’intermediació (comerç, entitats financeres i d’assegurances, transports i comunicacions), n’és una bona mostra.

73 Aquest fenomen de “nova terciarització” de les activitats productives pot analitzar-se també en termes de les característiques dels llocsde treball, tot distingint aquells en què les tasques a desenvolupar són principalment manuals, d’aquells en què aquestes tasques sónessencialment no manuals. Ja l’any 1977, en un treball pioner sobre l’economia de la informació, Porat (1977) mostrava la importància creixent,des del començament del segle XX, de les activitats no manuals (respecte de les activitats manuals) en la majoria de les ocupacions no agràries.Més tard, Castells i Aoyama (1994), tot utilitzant els mateixos indicadors de Porat, estimaven que, a principis dels anys noranta, al voltant del 45%dels llocs de treball en els grans països de l’OCDE consistien fonamentalment, en activitats de“tractament”d’informació.

74 Les xifres d’ocupació que es comenten dels Estats Units i del Japó fan referència a l’ocupació en activitats civils.


a un 69,5%, i al Japó d’un 62,4% a un 68,7%. En tots els casos, aquest increment (relatiu) del’ocupació en els serveis ha anat en detriment de l’ocupació agrària i, especialment, de l’ocu-pació manufacturera75. En la taula 12 es mostra l’evolució de les quotes dels sectors de serveisdestinats a la producció i de serveis destinats al consum dels Estats Units, del Japó i de la ma-jor part de països de la UE-15 durant les dècades dels anys vuitanta i noranta.

Taula 12. Quotes dels sectors de serveis en l’ocupació total: 1980-1990 i 1990-2001Mitjana anual (%)

Totalde serveis destinats

a la producció

Serveiscomercials

Serveisde transport i

comunicacions

Serveis financersi a les empreses


al consum

Hotelsi restaurants

Serveiscomunitaris, socials

i personals

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

Àustria 26,4 29,9 13,5 14,5 5,9 6,1 7,0 9,3 23,3 28,9 3,6 6,0 19,7 22,9

Bèlgica 34,0 37,2 16,1 15,1 6,7 6,6 11,2 15,5 36,4 36,4 5,2 3,7 31,2 32,7

Dinamarca 32,4 34,1 15,6 15,6 6,8 6,8 10,0 11,7 34,8 37,5 2,4 2,9 32,4 34,6

Finlàndia 27,9 29,9 12,9 12,3 7,2 7,5 7,8 10,1 29,6 35,4 2,9 3,0 26,7 32,4

França 31,4 34,5 13,8 13,6 5,8 5,9 11,8 15,0 32,0 36,7 3,0 3,4 29,0 33,3

Alemanya 29,9 33,8 14,9 15,4 6,0 5,7 9,0 12,7 27,6 31,8 3,2 4,0 24,4 27,8

Grècia – 29,2 – 14,7 – 6,8 – 7,7 – 28,7 – 6,2 – 22,5

Itàlia 28,5 31,8 15,7 15,6 5,3 4,8 7,5 11,4 27,4 31,9 3,4 4,2 24,0 27,7

Luxemburg 38,2 43,1 16,5 15,2 7,1 5,5 14,6 22,4 26,5 26,7 5,0 4,9 21,5 21,8

Holanda 34,1 39,5 15,5 16,6 5,8 5,7 12,8 17,2 35,8 35,1 2,7 3,5 33,1 31,6

Portugal 21,8 26,5 13,5 15,1 3,9 3,4 4,4 8,0 24,8 29,7 3,9 4,4 20,9 25,3

Espanya 27,6 30,1 14,6 15,4 6,2 5,9 6,8 8,8 28,0 33,3 5,0 5,8 23,0 27,5

Suècia 27,5 31,2 12,5 12,7 7,1 7,0 7,9 11,5 40,4 41,5 2,3 2,6 38,1 38,9

Regne Unit – – – – 6,0 5,8 13,3 17,3 – – – – 26,7 28,6

Estats Units 41,1 43,8 23,5 23,5 4,9 4,9 12,7 15,4 32,2 33,5 1,4 1,3 30,8 32,2

Japó 33,0 33,7 17,9 17,7 5,7 5,8 9,4 10,2 – – – – 22,7 27,5


• L’augment de la participació del sector terciari en el valor afegit brut (a preus corrents)de l’economia ha estat, així mateix, notable; tot i que menys accentuat que en el cas del’ocupació. Als Estats Units, l’aportació del sector de serveis al valor afegit brut total del’economia ha passat d’un 72,2% l’any 1993 a un 76,5% l’any 2003; al Japó, l’augment haestat, en el mateix període, del 61,6% al 68%. Entre els principals països de la UE-15, aAlemanya aquesta proporció ha pujat del 65,6% al 70,1%; a França del 72,8 al 75,9%, ial Regne Unit, del 72,2% al 76,5%. En la taula 13 �guren les aportacions dels sectors deserveis destinats a la producció i de serveis destinats al consum en els mateixos països (ipels mateixos períodes) que en la taula anterior.

75 Als Estats Units, l’ocupació agrària ha disminuït en un 26,4% (d’un 2,9% a un 1,6% del total de l’ocupació) i l’ocupació manufacturera en un20,7% (d’un 16,4% a un 11,5%). A la UE-15, l’ocupació agrària ha minvat un 21,6% (la qual ha passat de representar un 5,7% de l’ocupació total arepresentar-ne el 4%), i l’ocupació manufacturera en un 5,6%, cosa que ha reduït la seva participació en l’ocupació total d’un 20,9% a un 17,6%.En el cas del Japó, les reduccions han estat d’un 24% en el cas de la població ocupada agrària (que ha passat d’un 5,5% a un 4,2% de l’ocupaciótotal), i d’un 21,5% en el cas de la població ocupada manufacturera (la qual ha reduït el seu pes relatiu d’un 22,7% a un 18,1%).


Taula 13. Quotes dels sectors de serveis en el valor afegit brut total: 1980-1990 i 1990-2001Mitjana anual (%)


a la producció

Serveiscomercials

Serveisde transport i

comunicacions

Serveis financersi a les empreses


al consum

Hotelsi restaurants

Serveiscomunitaris, socials

i personals

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

Àustria 37,4 41,6 13,8 12,9 7,6 7,4 16,5 21,3 24,6 24,9 4,0 4,0 20,6 20,9

Bèlgica 39,9 45,5 11,8 12,0 6,9 6,9 21,2 26,6 25,6 25,3 1,3 1,6 24,3 23,7

Dinamarca 41,3 43,5 13,6 12,7 7,0 7,7 20,7 23,1 27,5 28,2 1,4 1,7 26,1 26,5

Finlàndia 35,5 39,8 11,5 10,2 8,8 10,0 15,2 19,6 22,1 23,3 1,7 1,5 20,4 22,8

França 41,6 45,6 10,2 10,3 6,6 6,4 24,8 28,9 23,5 25,6 2,5 2,7 21,0 22,9

Alemanya 38,1 44,5 10,0 10,5 6,0 5,8 22,1 28,2 21,3 22,7 1,4 1,3 19,9 21,4

Grècia – 41,8 – 13,4 7,4 7,2 16,2 21,2 – 26,8 – 7,3 17,1 19,5

Itàlia 39,9 45,0 14,1 13,5 7,2 7,3 18,6 24,2 21,3 22,9 3,2 3,4 18,1 19,5

Luxemburg 50,4 59,7 12,4 10,6 6,9 8,9 31,1 40,3 19,3 18,9 2,3 2,3 17,0 16,6

Holanda 37,7 44,4 12,6 13,3 6,7 7,2 18,4 23,9 26,8 25,1 1,7 1,9 25,1 23,2

Portugal 39,8 39,4 17,7 15,0 7,1 6,4 15,0 18,0 19,2 22,9 1,9 2,6 17,3 20,3

Espanya 36,7 38,3 11,6 11,4 7,9 8,0 17,2 18,9 23,1 27,9 5,4 7,5 17,7 20,4

Suècia 38,0 42,8 11,1 10,7 8,1 8,4 18,8 23,7 26,7 26,1 1,6 1,4 25,1 24,7

Regne Unit 37,5 44,3 10,8 11,5 7,7 7,8 19,0 25,0 22,9 24,6 2,5 2,9 20,4 21,7

Estats Units 46,3 50,8 16,9 16,8 6,7 6,6 22,7 27,4 21,9 22,9 0,8 0,8 21,1 22,1

Japó 39,9 44,7 13,3 14,0 6,4 6,4 19,2 24,3 – – – – 19,1 20,0


1.4.2 El canvi en la naturalesa de la terciarització

• Contràriament al que molts pensen, les activitats de serveis han tingut (i tenen) un papercabdal en la transició de les economies (industrials) avançades cap a economies basadesen el coneixement.

1.4.2.1 El paper dels serveis en la transició a les economies basades en el coneixement

• En aquest context, cal destacar el fet que el sector de serveis és el sector econòmic que méscontribueix, actualment, a la creació de llocs de treball intensius en coneixement. Entre 1995 i2006, a la UE-15 es van crear uns 15,4 milions de llocs de treball en els sectors de serveis inten-sius en coneixement76; dels quals gairebé uns 1,7 milions de llocs de treball es localitzaven enel sector de serveis d’alta tecnologia i intensius en coneixement (en particular, els serveis R+D,una part dels serveis a les empreses i els serveis de correus i comunicacions).

76 Els serveis intensius en coneixement abasten les activitats compreses en els codis NACE 61, 62, 64 a 67, 70 a 74, 80, 85 i 92. Inclouen elsserveis d’alta tecnologia intensius en coneixement (NACE 64, 72 i 73), els serveis de mercat intensius en coneixement (NACE 61, 62, 40, 71 i74) –que comprenen el transport aeri i marítim, les activitats immobiliàries i el lloguer de maquinària i altres serveis (la major part dels serveisa les empreses)–, els serveis financers (NACE 65, 66 i 67) –intermediaris financers i serveis d’assegurances– i, els altres serveis intensius enconeixement (NACE 80, 85 i 92)– educació, sanitat i serveis socials i activitats culturals, recreatives i esportives. La resta de sectors de serveis–NACE 50, 52, 55, 60, 63, 75, 90, 91, 93, 95 i 99– abasten les activitats de serveis menys intensius en coneixement.


En canvi, en aquest mateix període, l’ocupació en el sector manufacturer d’alta i mitjana-alta tecnologia77 va créixer només en 6.288 unitats78.

• Tal com mostra la figura 6, a l’àrea econòmica de la UE-15, l’any 2006, un 69,6% del total del’ocupació estava en activitats terciàries, i un 35,1% en sectors de serveis intensius en conei-xement. Entre aquests darrers, un 3,5% de l’ocupació corresponia a serveis d’alta tecnologia,un 8,8% a serveis de mercat, un 3,2% a serveis �nancers i un 19,6% a altres serveis intensiusen coneixement. Un 34,6% de l’ocupació de la UE-15 pertanyia, aquest any 2006, a sectors deserveis menys intensius en coneixement (un 22,9% a sectors de serveis de mercat i un 11,7%a altres sectors de serveis).

Contràriament, només un 17,4% de l’ocupació total era ocupació manufacturera, de laqual un 1,1% corresponia a sectors industrials d’alta tecnologia, un altre 5,6% a sectors demitjana-alta tecnologia, un 4,2% a sectors de mitjana-baixa tecnologia i un 6,5% a sectorsindustrials de baixa tecnologia.

Figura 6. Distribució de l’ocupació per sectors d’activitat, segons el contingut tecnològic i la intensitat dels llocs de treball: UE-15, 2006Percentatges

0 2010 30 5040 60 70

0 20 40 50 60 7010 30

Baixa tecnologia

Mitjana-baixa tecnologia

Mitjana-alta tecnologia

Alta tecnologia

Total

Altres

Mercat

Total

Altres

Financers

Mercat

Alta tecnologia

Total

Total

4,2

6,5

5,6

1,1

17,4

11,7

22,9

34,6

19,6

3,2

8,8

3,5

35,1

69,6

Serveis intensiusen coneixement

Serveis

Manufactures

Serveis menysintensius enconeixement

Font: Eurostat (2008).

77 Els sectors manufacturers d’alta i mitjana-alta tecnologia comprenen les activitats incloses en els codis NACE 24, 29 a 35.

78 L’ocupació en els sectors manufacturers d’alta tecnologia de la UE-15 s’ha reduït en 156.625 unitats, durant el període 1995-2006.


1.4.2.2 El paper dels serveis en el procés de mundialització

• L’extensió de certes activitats de serveis ha estat el factor determinant del desplegamentdels dos grans moments de globalització de les economies contemporànies.

Cal recordar que la primera onada de globalització –a �nals del segle XIX– va ser facilitadaper la revolució tècnica en certs modes de transport (ferrocarril, vaixells de vapor i, méstard, la difusió de l’automòbil i els altres elements de transport basats en el motor d’ex-plosió interna) i, en menor mesura, pel desenvolupament de les comunicacions (primer, eltelègraf, i després, sobretot, el telèfon).

En la segona onada de globalització de les economies de mercat –a �nals del segle XX– hihan jugat un paper molt important, com ja s’ha dit, les tecnologies de la informació i lescomunicacions (i els serveis que s’han creat o desenvolupat al seu caliu).

Cal remarcar –com assenyala Lasuén (2005a i 2005b)– que les grans àrees econòmiquesmundials (com ara són els Estats Units i la Unió Europea) eren ja economies de serveis abansque comencés aquesta segona globalització. Aquest darrer fenomen de globalització no éstant un procés d’internacionalització dels mercats de béns, com sobretot un procés d’inter-nacionalització dels mercats de serveis. Els principals vectors d’aquesta globalització són,avui en dia, els serveis professionals i tècnics (informàtics, �nancers, de telecomunicacions),els serveis de coneixement (R+D, els serveis a les empreses intensius en coneixement, elsserveis culturals i de lleure) i, naturalment, els serveis turístics.

• Sens dubte, els serveis –i, molt especialment, els serveis destinats a la producció (que des-criurem amb més detall més endavant)– estan en el cor de l’actual onada de globalitzacióeconòmica. Actualment, qualsevol �rma moderna d’una certa entitat no pot ser prou com-petitiva en una economia global si no compta amb el suport d’una base, ampla i prou diver-si�cada, de serveis (avançats) a la producció que l’ajudin a incrementar la varietat i la qualitatdels seus productes i dels seus processos de producció, i que l’assessorin en llur estratègia imàrqueting d’internacionalització.

En general, una part important (i creixent) dels serveis destinats a la producció contribueixde manera decisiva a “globalitzar” les seves �rmes clients, bé facilitant el seu accés a fonts(així mateix, globals) de �nançament i de tecnologia, bé acompanyant-les en la seva pene-tració en nous mercats, bé ajudant-les a constituir uns actius de reputació prou consistentsper operar en mercats forans.

• En la mesura en que contribueixen a la globalització de l’economia, les mateixes �rmes deserveis afermen també el seu vessant internacional (tot i que, com s’exposa més endavant, sise segueix un patró diferent al que solen utilitzar les empreses pròpiament manufactureres).

Hi ha un conjunt de circumstàncies que han afavorit, en el darrer quart de segle, aquest procésde mundialització d’una bona part de serveis. En primer lloc, els ràpids avenços tecnològics enaquestes dècades, especialment en els àmbits del transport, de la informàtica i de les telecomu-nicacions (amb l’extraordinària difusió d’Internet i amb l’encara incipient desenvolupament del


comerç electrònic), han permès a les empreses –incloses les del mateix sector (majoritari) deserveis– de disposar de l’oportunitat d’accedir a recursos, cada vegada més distants, per a la pro-ducció, i d’atendre, també, a mercats més llunyans (i extensos). Tanmateix, a diferència dels béns(tangibles), una bona part dels serveis no es poden comercialitzar a nivell internacional mitjan-çant transaccions transfrontereres. Molts serveis han de produir-se en el moment i en el lloc ones consumeixen i, per això, la forma principal de dur aquests serveis a mercats forans és mitjan-çant la constitució a l’estranger de �lials o altres formes de presència comercial permanent.

També cal destacar les polítiques de liberalització de moltes activitats de serveis –i la progres-siva supressió d’obstacles reglamentaris que �ns fa poc travaven l’exercici d’aquestes activi-tats econòmiques–, endegades per la major part de països desenvolupats, des de l’inici delsanys noranta. Això ha impulsat un fort creixement dels intercanvis de serveis, tant en forma detransaccions transfrontereres (i de consum de serveis en el país que els presta, com és el cas,per exemple, dels serveis turístics), com, sobretot, en forma d’inversions directes a l’estranger.

A aquesta circumstància, s’hi han afegit els efectes dels intensos processos de privatit-zació que han afectat en les darreres dues dècades, especialment els sectors (de serveis)públics de molts països (en particular, els països de l’est d’Europa, i altres de l’AmèricaLlatina i del Carib).

Finalment, les millores dels transports i de les comunicacions, i l’increment del pes especí�cde les empreses transnacionals, han facilitat el desplaçament transfronterer de persones,sigui en la condició de proveïdors independents de serveis, sigui en la condició d’empleatsd’empreses de serveis.

1.5 El retard en la reflexió sobre les activitats de serveis

• Tot i l’evidència aclaparadora sobre la importància actual de les activitats de serveis ales economies modernes, es palesa, encara avui en dia, un retard molt considerable en lare�exió –teòrica i política– sobre el sector terciari, en comparació –singularment– al sectorindustrial. Aquest dè�cit és especialment notori a l’hora d’explicar la dinàmica d’aquest sec-tor i (el que és el mateix) la determinació del paper que les activitats de serveis juguen en elconjunt de l’economia, en particular la interacció (i la complementarietat) d’una part subs-tancial de les activitats terciàries –la part que, més endavant, anomenem serveis destinatsa la producció– amb les activitats industrials manufactureres.

1.5.1 La manca d’una conceptualització adequada de la naturalesa delsserveis: definició i característiques distintives dels serveis

• El retard de la re�exió teòrica sobre l’àmbit dels serveis es palesa, en primera instància,en la manca d’una conceptualització precisa de la pròpia naturalesa d’aquestes activitats.Aquesta circumstància ha generat una proliferació de de�nicions dels serveis, que, gai-rebé sempre, recullen de manera parcial algunes de les característiques més distintivesd’aquestes activitats.


• Seguidament, se’n destaquen dues d’aquestes de�nicions. La primera és la que proposa l’eco-nomista i estadístic Hill (1977 i 1997) que ha estat àmpliament recollida per una gran part de laliteratura especialitzada. “Un servei –diu Hill– es pot de�nir com un canvi en la condició d’unapersona o un bé que pertany a alguna unitat econòmica, que és ocasionat pel resultat de l’acti-vitat d’una altra unitat econòmica, amb l’acord previ de la primera persona o unitat econòmica”.Aquest autor, en conseqüència, descriu una prestació o relació de servei com un“canvi de condi-ció”(o canvi d’estat) que pot afectar una persona –física o jurídica– o un bé, que són els possiblesreceptors (o usuaris) del servei79. Aquest “canvi de condició” és el resultat de l’acció d’una altraunitat econòmica que és, en aquest sentit, la proveïdora del servei.Tanmateix, perquè s’esdevin-gui aquesta prestació de servei cal l’acord previ –el prior agreement– de l’hipotètic usuari.

Des d’una perspectiva més descriptiva, el Sistema de Comptes Nacionals de 1993 (SCN 93)80

dóna aquesta altra de�nició de servei: “Els serveis no són entitats independents sobre lesquals es poden establir uns drets de propietat; així mateix, no es poden intercanviar perseparat de la seva producció. Els serveis són productes heterogenis produïts per encàrrecque, generalment, consisteixen en canvis en les condicions de les unitats que els consumei-xen i que són el resultat de les activitats realitzades pels productors a demanda dels consu-midors. En el moment de concloure la seva producció, els serveis han estat subministratsals seus consumidors”.

Aquesta de�nició, a part d’incloure els temes principals de l’anterior, cita algunes de lescaracterístiques principals dels serveis que permeten diferenciar-los dels béns.

• Les diferències entre els béns i els serveis han estat objecte de debat moltes vegades81.Amb algunes excepcions, la majoria d’experts destaquen algunes característiques dels ser-veis que els diferencien, en major o menor mesura, dels béns. Les principals característiquesdels serveis són –vegeu la figura 7:

• La intangibilitat• La simultaneïtat de la seva producció i el seu consum• El seu caràcter perible• L’heterogeneïtat

Figura 7. Diferències entre serveis i béns

Serveis Béns

• Intangibles• Producció i consum són dos processos simultanis; els consumidors

participen en la producció• Peribles• Heterogenis

• Tangibles• Producció i consum són dos processos separats (en el temps i sovint en

l’espai); els consumidors, habitualment, no participen en la producció• No peribles• Homogenis


79 Des d’aquesta perspectiva, Hill classifica els serveis en person-changing services, good-changing-services i serveis que suposen un canvien la condició organitzativa d’un col·lectiu de persones.

80 El SCN 93 és un sistema integrat de comptes relacionats amb les activitats econòmiques i els sectors individuals de l’economia d’un país.

81 Vegeu: T. Levitt (1991), C. Ennew i altres (1992) i P. Vermeulen (2002).


Tanmateix, cal remarcar que totes aquestes diferències entre els béns i els serveis no sónabsolutes (“blanc o negre”), sinó que, en la majoria dels casos, tenen una naturalesa gra-dual: els serveis tendeixen a ser més intangibles, peribles i heterogenis que els béns. Laseva prestació requereix, així mateix, una major interacció (o presència conjunta) entre elproveïdor i el consumidor.

• Els serveis tendeixen a ser intangibles. Aquesta sembla que és la (única) característicapròpia de la major part de serveis i la que millor els diferencia dels béns manufacturats.La intangibilitat dels serveis té algunes conseqüències que cal destacar: en una transaccióde serveis no s’esdevé –en sentit estricte– una transferència de propietat; tampoc el con-sumidor no pot conèixer –amb anticipació– les característiques exactes (les prestacionso la qualitat) d’allò que adquireix. No obstant això, el grau d’intangibilitat dels serveis potser força diferent segons els casos. A més, alguns elements tangibles poden acompanyarla prestació dels serveis82. De fet, com veurem més endavant, la majoria de productes ques’intercanvien en els mercats contenen un mix d’atributs tangibles i intangibles, de béns iserveis, que constitueixen un package83.

• Una segona característica dels serveis és la simultaneïtat de la seva producció i del seu con-sum. Això vol dir que, en la major part dels casos, els serveis es produeixen i es consumeixenamb la participació –més o menys activa– dels seus usuaris o, de manera més precisa, ambla interacció entre el proveïdor i el consumidor. Aquest és un aspecte que diferència la pres-tació de serveis del procés de producció de la majoria dels béns (en el qual els consumidorsno tenen, la majoria de vegades, cap mena d’intervenció directa)84. Tanmateix, la superposi-ció entre la producció i el consum –en el temps i, en molts casos, en l’espai– pot variar moltentre els diferents tipus de serveis. El requeriment d’una major interacció entre el proveïdori l’usuari d’un servei pot afectar, signi�cativament, el seu model de provisió. Els serveis querequereixen un alt grau de contacte entre el proveïdor i el consumidor (com és el cas demolts serveis destinats a les empreses) són molt més difícils de gestionar (i de supervisar);en aquest cas, el consumidor pot in�uir de manera més decisiva en les característiques i enel timing de la prestació, així com en la qualitat (percebuda) del servei.

• Una tercera característica dels serveis és que són, en molts casos, entitats peribles. Aixòsigni�ca que els serveis, a diferència dels béns tangibles, si no són consumits, tampoc nopoden ser emmagatzemats85. Aquesta circumstància fa que la producció i el consum delsserveis estiguin molt més acotats –tant, en el temps com en l’espai– que en el cas dels béns, ique, en una majoria de casos, aquests dos processos hagin de tenir lloc prop del consumidoro prop del productor. En no poder emmagatzemar-se els serveis, és necessari sincronitzar,

82 La transacció d’un bé implica l’intercanvi i l’adequació de la propietat d’un objecte independent. En canvi, la transacció d’un serveiconté la provisió i l’ampliació d’un canvi de condició. En el cas dels serveis, el consum (o l’apropiació) implica l’adquisició del dret delsguanys d’aquest consum que l’usuari experimenta com a conseqüència del canvi en la seva condició. En el cas dels béns, en canvi, elconsum del producte conté el dret de la propietat dels guanys que es deriven de l’ús del bé (o de la seva revenda).

83 De fet, els serveis i els productes físics figuren en els extrems d’un continuum entre la condició intangibilitat i la condició de tangibilitat.

84 La producció de determinats béns (tangibles) requereix també una intervenció directa del consumidor –en la fase de concepció delproducte, en la determinació de les seves característiques bàsiques i de les seves prestacions futures, o en fases ulteriors–, especialment enel cas de la producció de béns “personalitzats”.

85 No tots els serveis són peribles, en sentit estricte; per exemple, el disseny d’un programari no ho és.


amb molta més cura que en el cas dels béns, la seva oferta i la seva demanda86. Això obligales empreses de serveis a dur a terme una estratègia comercial molt diferent a la de les em-preses industrials (que poden fer una gestió dels seus estocs).

• Finalment, l’heterogeneïtat dels serveis es fa palesa en la gran varietat dels seus proces-sos de prestació i dels actius compromesos en la seva prestació. Una part dels serveis –perexemple, una gran majoria dels serveis a les empreses– té un tipus de prestació molt méspersonalitzada (tailor-made) que la major part dels béns manufacturats87. El grau d’hete-rogeneïtat dels serveis depèn, en gran manera, del fet que aquestes activitats siguin méspeople-based o més equipment-based88.

• Totes aquestes característiques diferenciades dels serveis tenen uns efectes notables so-bre l’abast territorial dels seus mercats, sobre la dinàmica de la productivitat d’aquestesactivitats, sobre la seva propensió innovadora i sobre la durada dels cicles de la innovació,sobre el règim d’apropiació dels rendiments d’aquests canvis, etc.

1.5.2 Insuficiències estadístiques i informatives sobre els serveis

• El dè�cit de re�exió teòrica sobre les activitats de serveis es posa de manifest també ennotables insu�ciències en la dotació i la qualitat de les estadístiques i d’altres fonts informa-tives sobre aquestes activitats.

• No obstant això, és reconegut, en general, que la disposició d’estadístiques del sectorterciari ha millorat en la majoria dels països desenvolupats, especialment en la darrera dè-cada89. També hi ha hagut un esforç considerable per part de diverses organitzacions in-ternacionals –com ara són les Nacions Unides, l’OCDE, l’FMI, el Banc Mundial, l’Eurostat,l’UNCTAD, etc.– per implementar uns estàndards informatius comuns, per millorar la in-fraestructura estadística en aquest àmbit i per afrontar i superar les di�cultats conceptualsi metodològiques de tractament de la informació associada a les activitats de serveis. Lesiniciatives internacionals han estat freqüents en els darrers anys per tal de coordinar elsesforços de difusió de les diverses aportacions metodològiques, d’elaboració de manuals ipautes de tractament de la informació i del seguiment de la seva aplicació a cada país,de control de la qualitat i de la comptabilitat de les dades sobre el sector de serveis90. Enaquest sentit, cal esmentar la revisió (i l’adaptació), actualment en curs, d’algunes metodo-

86 Per exemple, en el transport de viatgers, les places no utilitzades en un vehicle senzillament es “perden”.

87 Tanmateix, en alguns sectors de serveis, l’estandardització de la seva prestació és un procés que ha anat en creixement progressiu.

88 Les transaccions bancàries, per exemple, són percebudes de manera diferent si es fan per finestreta (amb una persona de l’entitatfinancera) o a través d’un caixer automàtic.

89 La disposició actual d’informació estadística sobre els diversos sectors de serveis és força més abundant (i variada) que fa uns quantsanys. A Espanya, en particular, la base informativa sobre les activitats terciàries ha millorat, especialment, des de l’any 2000, amb la novaEnquesta Anual de Serveis. També cal afegir les enquestes referides, específicament, a alguns sectors de serveis (i/o respecte a aspectesconcrets de la seva activitat), i el tractament de diversos aspectes de les activitats terciàries que es fa en altres fonts estadístiques (com sónels Comptes Econòmics, les Estadístiques de Comerç Exterior, les Estadístiques de Mercat Laboral o les Estadístiques d’R+D i d’InnovacióTecnològica de les Empreses).

90 Vegeu OCDE (2005), que inclou un informe sobre l’estratègia i la coordinació de les estadístiques de serveis presentat per l’anomenatgrup de Voorburg (creat l’any 1987 per afavorir la reflexió sobre les estadístiques de serveis).


logies i classi�cacions d’activitats econòmiques i de productes –a escala internacional– pertal de millorar la producció i la comparació de les estadístiques de serveis; per exemple, larevisió, endegada per a l’any 2008, del ja esmentat Sistema de Comptes Nacionals (SCN 93) idel Manual de la Balança de Pagaments (MBP5). També està prevista, per a un ús immediat,la revisió de les classi�cacions d’activitats econòmiques (ICIC i NACE) i de productes (CPC)actualment vigents91.

1.5.3 Tres “llocs comuns” en relació amb les activitats de serveis

• En part, el retard en la re�exió teòrica sobre les activitats terciàries ha estat la causa (i, en uncert sentit, també, la conseqüència) d’un recel intel·lectual de molts economistes, a l’hora d’ana-litzar el paper dels serveis en el procés de creixement econòmic de les societats modernes.

Des de l’inici de les societats industrials, s’han anat con�gurant tres creences a l’entorn de lesactivitats de serveis que han esdevingut “llocs comuns”. En general, els economistes (i, ambells, els polítics) han considerat que els serveis eren activitats inherentment “improductives”,retardatàries, amb una baixa performance en el creixement de la seva productivitat. Els sec-tors terciaris també han estat classi�cats entre els sectors menys innovadors de l’economia.

Finalment, també s’ha destacat que el grau d’obertura (a mercats exteriors) d’aquestes acti-vitats ha anat molt per darrere de les activitats industrials (i, �ns i tot, agràries).

Sens dubte, durant molt temps, hi ha hagut una (gran) part de veritat en aquestes apreci-acions, però actualment (i, probablement, cada vegada més en el futur) el panorama estàcanviant substancialment. Seguidament, es comenten alguns d’aquests canvis.

1.5.3.1 Unes activitats poc productives

• Com s’ha dit, una de les creences seculars associades als serveis és que es tracta d’activi-tats econòmiques retardatàries, amb una molt baixa taxa de creixement de la productivitatdel treball, especialment en comparació del ritme de creixement de la productivitat delsector manufacturer92.

91 Per exemple, l’ICIC draft, que anticipa les modificacions previstes en aquesta classificació d’activitats, detalla la llista dels serveis amb moltamés precisió, la qual amplia el nombre de seccions –de 17 a 24– dedicades a aquestes activitats, i el nombre de divisions –de 60 a 87.

92 La consideració dels serveis com unes activitats retardatàries fou la pròpia dels economistes clàssics i de gran part del pensamenteconòmic ulterior. Els fisiòcrates foren els primers a establir la distinció entre el “treball productiu” i el “treball improductiu (o estèril)”, enfunció de la seva capacitat o no de crear“valor”(i, en conseqüència, riquesa). Segons aquesta escola de pensament (i, en particular, segonsQuesnay un dels seus representants més destacats), només el sector agrari era capaç de produir un excedent (més enllà dels costos dereemplaçament de les primeres matèries i altres béns necessaris per a la producció), i, per tant, era l’única font de riquesa.Adam Smith (en la seva obra La riquesa de les nacions) adoptà el concepte fisiocràtic de treball productiu, tot i que, en aquesta categoria,hi va incloure també els recursos humans dedicats a les activitats manufactureres, al comerç i al transport; tanmateix, la resta de lesactivitats de serveis continuaren essent considerades ocupacions estèrils. Aquesta fou també la posició emprada per l’escola clàssicaanglesa i per Marx. El pensament neoclàssic (marginalista), tot i modificar, substancialment, la noció de “valor”, no va modificar aquestaapreciació dels serveis. La consideració negativa d’aquestes activitats no va començar a esvair-se fins a la dècada dels anys trenta delsegle passat (amb les aportacions de Fisher i de Clark). Fou ja en els anys seixanta i a l’inici dels setanta quan la profusió d’evidènciaempírica sobre el creixement de les activitats de serveis en totes les economies avançades va obrir el debat (encara no tancat, com s’havist) sobre el procés de terciarització d’aquestes economies, i es començà a parlar d’una societat postindustrial o de serveis.


Certament, aquesta a�rmació podia ser certa fa tres o quatre dècades –quan, a més, els ser-veis no representaven, com ara, una proporció tan gran de l’economia dels països més avan-çats–, però en l’actualitat és només una veritat a mitges, que cal precisar amb més cura.

Sobre això, cal destacar dues qüestions: en primer lloc, l’a�rmació que el sector de serveismostra una pauta de creixement de la productivitat sistemàticament per sota de la delsaltres grans sectors de l’economia sembla que només és certa en termes agregats (quan ensreferim a les diverses branques d’activitat terciàries, hom observa, entre elles, uns resultatsmolt diferents, i en algunes d’elles el creixement de la productivitat és força alt); en segonlloc, hi ha, des de fa temps, un fort debat sobre els criteris (i les eines) de mesura de la pro-ductivitat, i sobre la seva pertinència sobretot en el cas de les activitats de serveis.

• En l’àmbit del conjunt de l’economia, hom pot observar un creixement diferencial de laproductivitat entre el sector industrial (i també el sector agrari) i el sector de serveis; relati-vament alt en el primer cas i amb un creixement més feble en el segon cas. En la major partdels països desenvolupats, el creixement de la productivitat dels serveis equival al voltantde la meitat del creixement de la productivitat de la indústria manufacturera (en certs paï-sos, com Àustria, França o Finlàndia, aquesta proporció és només d’un terç)93.

Un comportament heterogeni respecte als guanys de productivitat

• Tanmateix, l’evidència empírica mostra que en alguns sectors terciaris es registra un crei-xement de la productivitat força alt: així, el sector �nancer i el sector de les telecomunica-cions han tingut unes taxes (mitjanes) anuals de creixement de la productivitat del 10% i el4,5%, respectivament, al llarg de la dècada dels anys noranta (Wöl�, 2005). Es tracta d’unsresultats molt semblants als dels sectors manufacturers més avançats.

Altres sectors de serveis, com el comerç, el transport i els serveis auxiliars del transport icerts serveis de les empreses, han assolit també un creixement signi�catiu de la producti-vitat, molt proper a la mitjana del conjunt de l’economia. A més, aquests serveis mantenen,de forma continuada, aquestes taxes de creixement de la productivitat des de fa gairebévint-i-cinc anys94.

• No obstant això, altres sectors terciaris, com els de serveis socials, comunitaris i perso-nals, però també certs serveis de lloguer de maquinària i equipaments i alguns altres ser-veis a les empreses, presenten un creixement nul i, �ns i tot, negatiu de la productivitata llarg termini.

En certa mesura, un creixement de la productivitat nul o negatiu pot ser el resultat d’unaproducció altament intensiva en mà d’obra (en alguns sectors, de baix nivell de quali�cació)i duta a terme en empreses de dimensió petita o molt petita, que no estan en condicions

93 Sembla, doncs, que es pot verificar el fenomen de cost-disease proclamat per Baumol a finals dels anys seixanta, que es comentaràseguidament.

94 En alguns països, el creixement de la productivitat ha mostrat una recuperació notable en aquests sectors des de la meitat dels anysnoranta; això sembla que és un indicador ferm del seu potencial en un futur immediat (Johnston et al., 2000; Triplett i Bosworth, 2003; i,Wölfl, 2003).


d’apro�tar economies d’escala, i que no tenen habitualment accés als recursos �nancerssu�cients per invertir en noves tecnologies que els permetrien reduir costos.

Tanmateix, sembla que aquest no hagi d’estar el cas de les branques de serveis destinats a laproducció (i, singularment, del sector de serveis a les empreses intensius en coneixement).Aquestes activitats utilitzen, en molts casos de manera intensiva, tecnologies avançades(com les tecnologies de la informació i les comunicacions) susceptibles de fer-los estalviar,signi�cativament, alguns dels seus costos de producció. A més, una part substancial dela seva producció està destinada a ser un input intermedi d’altres sectors econòmics; enconseqüència, aquestes activitats estan subjectes, habitualment, a una forta competència–tant a nivell nacional, com internacional. Ambdues circumstàncies, se suposa, haurien depressionar cap amunt la productivitat en aquests sectors (tot i que els resultats de moltsestudis siguin, en aquest sentit, força contradictoris)95.

La necessitat de revisar els procediments de mesura de la productivitat dels serveis

• Aquestes consideracions han dut molts experts a revisar amb més atenció els proce-diments de mesura de la productivitat del treball, especialment pel que fa al cas de lesactivitats de serveis (Wöl�, 2003 i 2005). I encara més, quan el paper dels serveis en elcreixement global de la productivitat és incert.

Sembla que aquest creixement global de la productivitat en les economies desenvolu-pades hauria de ser cada vegada més tributari de la trajectòria de la productivitat en elsdiversos sectors de serveis, com a mínim per dues raons:

• En primer lloc, perquè el pes de les activitats de serveis (especialment el pes delssectors de serveis destinats a la producció) ha crescut –i encara pot créixer més enaquestes economies.

• En segon lloc, perquè la part de la producció d’aquests serveis que formen part delsconsums intermedis del conjunt de sectors econòmics, així mateix, ha crescut consi-derablement.

Ambdues circumstàncies –una directament i l’altra de manera indirecta– afecten, moltpossiblement, en gran manera, el creixement de la productivitat agregada de l’economia,tot i que les seves repercussions (conjuntes) siguin difícils de determinar “a priori”.

• La productivitat (aparent) del treball és un índex de performance, que posa en relacióun volum d’output i un volum d’ocupació. Habitualment, la productivitat, en aquest sen-tit, es de�neix com el valor afegit per ocupat96.

95 D’altra banda, un creixement negatiu de la productivitat a llarg termini suposaria una disminució permanent d’aquests serveis. Nosembla que, en aquestes condicions, les empreses d’aquests sectors poguessin sobreviure en condicions de lliure mercat.

96 En el numerador de l’índex, en general, es prefereix situar el valor afegit en lloc de la producció perquè aquesta darrera no depèndel grau d’integració de l’activitat. En el denominador, l’ocupació es mesura en persones ocupades “equivalents a temps complet” (enlloc del nombre de persones ocupades), per tal de corregir la incidència del treball a temps parcial, molt freqüent en les activitats deserveis.


En conseqüència, si es considera aquesta de�nició de la productivitat, els principals pro-blemes de la seva mesura (especialment en el cas de les activitats de serveis) es podenplantejar a tres nivells –vegeu figura 8:

• En el càlcul de la producció o del valor afegit brut a preus corrents i a preus constants.• En l’elecció dels factors de producció (d’una manera especial, del factor de treball).• En els procediments d’agregació –en la determinació dels coe�cients de ponderació

que cal atribuir a les activitats de serveis– per calcular el creixement de la productivi-tat en el conjunt de l’economia.

Figura 8. Elements constitutius de la mesura de la productivitat del treball

Elecció dels factors de producció

Part dels consums intermedisen la producció bruta

Taxa de variació delsconsums intermedis

a preus constants

Part del valor afegit en laproducció bruta

Taxa de variació de laproducció bruta a preus

constants

Taxa de variació de laproductivitat

sectorial del treball

Nombre totald’hores treballades

Nombre total depersones ocupades

Taxa de variació dela productivitat

global del treball

Taxa de variació del valorafegit ajustat a preus

constants

Taxa de variaciódel factor treball

Nombre d’horestreballades per ocupat

(mitjana)

Elecció de la producció Agregació

Font: Wölfl (2003).

• Un primer problema en la mesura del creixement de la productivitat en els serveis rau,doncs, en l’adequada mesura de la producció del valor afegit d’aquestes activitats a preuscorrents i a preus constants. La resolució d’aquest problema planteja dues qüestions queconvé tractar de manera separada:

• En primer lloc, cal de�nir què s’entén per la “producció” d’una activitat de serveis. Si estenen en compte les característiques especí�ques dels serveis, que ja s’han esmentatabans –molt especialment el seu caràcter intangible–, aquesta no és una qüestió senzi-lla. Els estadístics, en aquest cas, han de recórrer a convencions de mesura que, atesa lagran heterogeneïtat dels serveis, no tenen una validesa general per a tots ells97.

• En segon lloc, si es té en compte que, per la mesura de la productivitat (com també delseu creixement) de les activitats de serveis, cal estimar la seva producció “en volum”, ésnecessari calcular la producció o el valor afegit a preus constants. Per això, cal disposar

97 Aquestes convencions de mesura, estan més o menys allunyades d’una observació directa del resultat de la producció de serveis;només cal referir-se a les convencions de mesura dels serveis financers o dels serveis de les administracions públiques que utilitza el SistemaEuropeu de Comptes SEC 95.


d’uns índexs de preus adequats per tal de poder de�actar les magnituds anteriors queestan a preus corrents98.

• Cal destacar que, tant si es tracta de béns o de serveis, la mesura del canvi del preu d’unproducte d’un període a un altre pot re�ectir una variació“pura”d’aquell preu (a igualtat enles prestacions i les característiques del producte), però també un “efecte qualitat”, fruit delcanvi que s’hagi esdevingut en les prestacions del producte en aquell període99. En rigor,tota modi�cació del preu d’un producte és el resultat –en proporcions desiguals– d’aquestsdos efectes. Una consideració errònia de “l’efecte qualitat” pot tenir uns efectes de càlculimportants: en particular, pot conduir a una sobreestimació de les variacions de volum.Aquesta és una qüestió rellevant, si es té en compte l’evolució de les economies modernes,des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial �ns a l’inici del període de crisi econòmicade mitjan anys setanta, i durant les dècades següents. En el primer període, el creixementes caracteritzà per una expansió de l’escala de producció –una producció de “masses”–, encanvi, en el segon període –�ns a l’actualitat– el model de creixement s’ha basat més en ladiferenciació dels productes i en la seva adaptació als clients.

Aquests canvis, ampli�cats pels efectes de les noves capacitats de tractament de la infor-mació (conseqüència de la revolució digital), han fet prevaler més aquests “efectes qualitat”en la variació dels productes; circumstància que els sistemes estadístics actuals encara nohan estat capaços d’encaixar satisfactòriament100.

• Aquest problema s’agreuja en el cas dels serveis. Els serveis són menys identi�cables pera característiques immediates objectives que els béns (físics) industrials o agraris101.

Tot plegat mostra la gran di�cultat de construir uns índexs de preus adaptats a les diversesactivitats de serveis i que, a més, tinguin en compte les modi�cacions de la qualitat de lesseves prestacions. Es pot a�rmar sense massa dubte que el repartiment entre volum, qua-litat i preu en els sectors de serveis és, en general, molt més difícil, i de menor �abilitat queen elss altres sectors no terciaris.

• Des d’un punt de vista operatiu, el valor afegit en volum –que �gura en el numerador de l’in-dicador de productivitat– no s’obté (directament) per la de�ació d’un valor afegit expressat envalor, sinó per la diferència entre la producció en volum i els consums intermedis, així mateix,en volum102. Aquest procediment de “doble de�ació”suposa que el problema de mesura de la

98 Cal, doncs, dividir la sèrie cronològica d’aquestes magnituds en valor en els seus respectius elements de volum i de preu.

99 Un canvi en la qualitat intrínseca d’un producte –el fet que algunes de les seves característiques o prestacions es modifiquin d’un període aun altre– fa que, en certa mesura, aquest producte sigui diferent; circumstància que cap nomenclatura de productes pot arribar a copsar.

100 En molts serveis –com els serveis sanitaris, els serveis educatius i, també, els serveis a les empreses més “fets a mida” del client (comsón els de consultoria, publicitat, serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura)– el resultat de la prestació (la qualitat del servei) depèn, demanera essencial, de la naturalesa de la interacció entre el proveïdor i l’usuari. La “producció”, en aquest cas, és més aviat una “coproducció”entre ambdós, la qual cosa encara dificulta més arribar a una mesura precisa dels “efectes qualitat”.

101 A això s’afegeix el fet que les imperfeccions del mercat (degudes a una informació incompleta dels consumidors, a la discriminació depreus, als costos d’informació...), que són molt més freqüents en els sectors de serveis, fan que els preus observats recullin de manera moltimperfecta els canvis de qualitat que s’hi esdevenen.

102 La producció en volum s’obté de la producció en valor un cop deflactada per un índex de preus de producció. Els consums intermedisen volum també s’obtenen de la seva magnitud en valor deflactada. Així mateix, pels índexs de preus de consums intermedis.


producció i dels preus en els serveis repercutirà sobre el conjunt de les branques d’activitat del’economia a través dels serveis que són emprats com a consums intermedis –especialment elsserveis a la producció i, dins d’ells, els serveis a les empreses– per a aquestes branques; l’efectedel biaix de mesura serà tan o més gran en funció dels de�actors emprats en cada cas103.

• Una segona font (potencial) d’errors de mesura en el càlcul del creixement de la produc-tivitat està associada a l’elecció apropiada de l’indicador del factor de treball (que �guraen el denominador de l’índex de productivitat del treball), i al registre del volum de treballtemporal i a la seva assignació sectorial.

• Els instituts d’estadística solen utilitzar com a indicador del factor treball el nombre totalde persones ocupades, ajustades a unitats “equivalents a temps complet” (per tal de corre-gir la incidència de treball a temps parcial), o el nombre total d’hores treballades.

Cal remarcar que el sector de serveis es caracteritza per tenir una taxa més alta d’ocupatsa temps parcial i, també, d’autoocupació. Això planteja alguns problemes importants tantper ajustar el nombre total de persones ocupades a unitats “equivalents a temps complet”,com, especialment, per determinar el nombre total d’hores treballades104. De tot plegat,se’n ressenten la major part de les comparacions, tant intersectorials com internacionals, deles mesures de la productivitat i dels seus patrons de creixement105.

• En particular, el registre del volum de treball temporal i la seva assignació sectorial noés un problema de mesura, sinó un problema de pertinença metodològica (que, després,repercuteix en els criteris pròpiament de mesura).

En el marc del SEC 95 (Sistema Europeo de Cuentas), els efectius assalariats i el valor afegitproduït per aquests assalariats s’assignen a aquesta branca. Aquesta lògica preval, també,en el cas del treball temporal: els assalariats temporals s’assignen a les empreses de treballtemporal (ETT)106. En conseqüència, en l’estadística o�cial, aquests treballadors tempo-rals no �guren comptabilitzats en la xifra d’ocupació de les empreses on (temporalment)presten efectivament els seus serveis laborals. Així mateix, el seu cost és paral·lelamentsostret tant del valor de la producció d’aquestes empreses com del valor dels consumsintermedis.

103 En general, els índexs de preus emprats pels instituts d’estadística per a la deflació de les produccions en valor són de dos tipus: elsdeflactors concebuts específicament per a determinats sectors d’activitat i els índexs no específics, “aproximats”; índexs que s’utilitzaren enabsència d’altres índexs millors. A França, l’INSEE ha establert una tipologia de la qualitat dels indicadors de preus per als diferents sectorsd’activitat. Els índexs de pitjor qualitat són, en la majoria de casos, els que es refereixen a les activitats de serveis; molt especialment, els quecorresponen al sector financer i al sector de serveis a les empreses.

104 En la major part dels països, el nombre d’hores treballades per persona i any és menor en el sector de serveis. El nombre mitjà d’horesde treball per persona ocupada, en els països de l’OCDE, se situa entre 1.300 i 1.700 hores/any en el sector terciari, i entre 1.500 i 2.000 hores/any en el sector manufacturer.

105 Els problemes de mesura del creixement de la productivitat, en particular en el marc de les comparacions internacionals, tenen el seuorigen, principalment, en les diferències que hi ha –en els diferents països– en les definicions, i en els procediments de recollida de dades,i en els mètodes emprats per estimar el factor treball (especialment, el nombre d’hores treballades).

106 “Les persones reclutades a través de les empreses de treball temporal són considerades com a ocupades en les branques d’activitat enquè figuren aquelles empreses i no pas en les branques d’activitat en les quals es classifiquen les empreses per a les quals aquelles personestreballen efectivament (...). La mà d’obra que treballa en règim de subcontractació també serà tractada d’aquesta manera.” (Sistema Europeude Comptes [SEC 95], 9, 29 e.)


Aquest sistema d’enregistrament fa que els indicadors per ocupat en general, i la produc-tivitat del treball en particular, siguin molt sensibles a l’elecció de la gestió dels recursoshumans de les empreses, entre assalariats permanents i treballadors temporals. En particu-lar, les comparacions intersectorials de productivitat es poden veure afectades, segons laintensitat en què cada branca d’activitat recorre al treball temporal107.

• L’impacte de la (precària) qualitat de la mesura de productivitat a les branques de serveissobre la productivitat global del conjunt de l’economia es pot desglossar en dos efectes: unefecte directe d’estructura, i un efecte indirecte de reassignació.

Una avaluació incorrecta de la productivitat en una branca de serveis repercutirà, de ma-nera directa, en la productivitat global de l’economia. L’impacte del biaix dependrà, natu-ralment, de l’amplitud de l’error de mesura i, també del pes relatiu d’aquella branca en elconjunt de l’economia.

Els defectes de mesura, que hom ha comentat, en l’estimació de la productivitat de certssectors de serveis –com, per exemple, el sector de serveis de les empreses i el sector �nan-cer– que tenen un pes important (i creixent) en les economies modernes tenen, sens dubte,una repercussió notable sobre el càlcul de la productivitat agregada.

Tanmateix, els efectes negatius sobre la mesura del creixement de la productivitat total del’economia no es redueixen a aquests efectes directes. Cal afegir altres efectes, en aquestcas, indirectes.

Un error de mesura en la productivitat d’una determinada activitat de serveis pot modi-�car, també, la productivitat en la resta de les branques d’activitat –i en la productivitatagregada– a través, almenys, de dues vies de transmissió: l’assignació (sectorial) del treballtemporal, i la quota en què els serveis entren a formar part dels consums intermedis de totsels sector econòmics108.

Així mateix, l’error de mesura en la producció en volum d’una branca de serveis es pot trans-metre a altres branques de l’economia a través dels consums intermedis d’aquests serveis.Una subestimació de la producció en una activitat de serveis tindrà, com a conseqüència,

107 Per tal de facilitar les comparacions intersectorials de productivitat, alguns instituts d’estadística (com l’INSEE francès) proposenreassignar el treball temporal. Això suposa transferir els efectius de treball temporal i el valor afegit (la massa salarial) d’aquests efectius de labranca de serveis a les empreses (de la qual formen part les ETT) cap a les branques que utilitzen aquell treball temporal.Aquesta transferència és neutral sobre la productivitat del conjunt de l’economia, però es tradueix en una reassignació intersectorial delsguanys de productivitat. En l’àmbit d’una branca d’activitat que utilitza treball temporal, la part dels consums intermedis que corresponena la massa salarial dels treballadors temporals es reintegrarà en el valor afegit (numerador), mentre que, en el denominador, els efectius detreball temporal s’afegiran als efectius assalariats permanents. Efectivament, aquesta reassignació de treballadors temporals del sector deserveis a les empreses a les branques (industrials i terciàries) que utilitzen aquest treball temporal té dos efectes:

– Un efecte de disminució de la productivitat a les branques que utilitzen aquell treball temporal.– Un efecte d’augment (important) de la productivitat en el sector de serveis de les empreses (segons els càlculs de l’INSEE, aquest

efecte fou l’any 2000, a França, d’un 15%).Aquest tractament estadístic del treball temporal aproxima, doncs, tant els nivells de productivitat dels serveis (especialment dels serveisa les empreses) i de les activitats manufactureres, com la seva dinàmica respectiva. En particular, a França, la productivitat dels serveis a lesempreses i la seva evolució han estat revisades (fortament) a l’alça en el període 1996-2003.

108 En el cas del tractament del treball temporal, en els termes exposats més amunt, l’efecte global sobre la productivitat agregada serà,com ja s’ha dit, nul, però, en canvi, hi poden haver efectes de reassignació força importants entre sectors.


en aquest cas, un efecte de sobreestimació del valor afegit –i, per tant, de la productivitat–de les branques que consumeixen aquells serveis. Com més gran sigui la proporció en quèun determinat servei entra en el consum intermedi d’altres branques, més pot repercutir unerror de mesura de la seva producció (i de la seva productivitat) en la reassignació intersec-torial dels guanys de productivitat d’una economia.

1.5.3.2 Unes activitats poc innovadores

• Com ja s’ha destacat abans, les economies desenvolupades contemporànies són, a la ve-gada, economies fonamentalment de serveis i economies basades en la innovació.

Tanmateix, la re�exió sobre les relacions entre els processos de terciarització d’aquesteseconomies i els processos de canvi que s’hi esdevenen ha estat (i és encara) molt insu�-cient; tant pel que fa, a la consideració de les especi�citats de la innovació en les activitatsde serveis (i els factors que l’estimulen o la retarden), com pel que fa al paper que juguenmoltes d’aquestes activitats en la propensió innovadora del conjunt de l’economia.

Algunes evidències contraposades

• Una part de les raons que poden explicar aquest retard en l’anàlisi de les (complexes)relacions entre les activitats de serveis i els processos d’innovació cal buscar-la en la persis-tència d’una visió“tradicional”dels serveis, que els considera unes activitats intrínsecamentpoc propenses a innovar, a causa de l’escassa pressió competitiva en els seus mercats –so-vint d’abast local i molt segmentats–, a la preponderància, en molts sectors de serveis, de�rmes petites i labour-intensive, i a la pressió d’uns usuaris price-sensitive (que estimulenestratègies cost-cutting).

• Tanmateix, l’evidència més recent sembla que con�rma només parcialment aquestavisió, i encara d’una manera molt delimitada a alguns sectors de serveis. Així, els princi-pals resultats que aporta el Community Innovation Survey (CIS 3 Eurostat, 2004) mostrenque, en el període 1998-2000, un 40% de les empreses de serveis a la UE (enfront d’un47% de les empreses industrials) havien realitzat alguns tipus d’activitat innovadora109.Cal destacar, a més, que aquests percentatges es diferencien molt considerablement siens referim als diversos sectors d’activitat, com hom pot veure en la figura 9: mentre queen el sector de transports i comunicacions la proporció de les empreses amb activitatinnovadora fou, en aquests anys, només d’un 28%, i en el comerç d’un 35%, els percen-tatges augmenten �ns al 64% en el sector de serveis a les empreses (serveis informàtics,serveis d’R+D, serveis tècnics i serveis de consultoria) i al 58% en el sector de serveis�nancers i d’assegurances.

En aquests dos darrers sectors, el percentatge de �rmes innovadores fou molt superior alpercentatge (mitjà) de �rmes del sector manufacturer (47%).

109 Cal remarcar que el CIS 3 havia ampliat la base d’enquesta respecte a les dues enquestes comunitàries anteriors, tot afegint noussectors (especialment de serveis) en la consulta. Les activitats terciàries incloses en el CIS 3 foren el comerç, els transports i comunicacions,les activitats d’intermediació financera i d’assegurances i una part dels serveis a les empreses. De l’última enquesta comunitària sobreinnovació (CIS 4) només es disposa, fins ara, de dades incompletes referides a alguns països de la UE.


Figura 9. Proporció d’empreses amb activitat innovadora a la UE-15 (*): 1998-2000Percentatges

44

47

34

47

37

40

35

28

58

64

0 10 20 30 40 50 60 70

Serveis a les empreses (**)

Serveis financers i d’assegurances

Transports i comunicacions

Comerç

Serveis

Electricitat, gas i aigua

Indústria manufacturera

Indústries extractives

Indústria

Total

(*) Les dades corresponen al conjunt de països de la UE-15, i Islàndia i Noruega.(**) En aquest sector s’inclouen els sectors de serveis informàtics, R+D, serveis tècnics i serveis de consultoria (NACE 72, 73, 74.2, 74.3).Font: Eurostat (2008).

Avenços en la reflexió teòrica sobre els processos d’innovació en les activitats de serveis

• No obstant aquestes proves, prou evidents de la propensió innovadora d’alguns dels sectorsde serveis, la re�exió sobre el fenomen de la innovació ha estat �ns ara molt manufacturing-centric. Per a molts, la indústria és, com a“força motriu”de l’economia, l’única part d’aquesta queestà en disposició de generar nous sistemes tècnics. Des d’aquesta perspectiva, els serveis tenenuna posició subordinada (i dependent). Els serveis adopten –de manera més o menys passiva–els nous sistemes tècnics, però no els creen (ni contribueixen, signi�cativament a crear-los).

Aquesta concepció “industrialista” de la innovació no és del tot falsa, però sí que és incom-pleta, incapaç d’explicar, de manera prou plausible, els processos d’innovació en la resta desectors econòmics no manufacturers.

• El retard de la re�exió sobre la innovació i els serveis es palesa a tres nivells: en l’àmbit dela conceptualització teòrica del fenomen, en l’àmbit dels sistemes d’informació (enquestes,indicadors) sobre els processos d’innovació (en els –i mitjançant– els serveis), i en l’àmbit del’orientació de les polítiques d’innovació.

• Les insu�ciències en la concepció teòrica del fenomen de la innovació a les activitats deserveis es posa de manifest, en primera instància, en la pròpia consideració del concepted’innovació.


Com ja s’ha dit abans, la innovació, tot i que habitualment es concentri a l’empresa, és engran manera un producte social, incubat en un entorn determinat, en el qual participen–directament i indirecta– molts (i diversos) agents que hi aporten la seva contribució i lesseves competències especí�ques.

• No hi ha dubte que aquesta concepció “sistèmica” dels processos d’innovació és moltmés escaient per comprendre els processos de canvi a les activitats de serveis que no pas elclàssic model “lineal”. Tanmateix, el tractament de la innovació en els serveis en aquest noumarc conceptual mostra encara insu�ciències i resistències (intel·lectuals) notables.

El “producte”dels serveis no és –com en el cas de les manufactures– un artefacte (tangible).És un acte, un protocol de tractament, un disseny, una fórmula; en conseqüència, un procés(de provisió) inscrit en un context social i temporal determinat. Aquest caràcter borrós (fuz-zy) de l’output dels serveis té una sèrie de conseqüències que di�culten la re�exió sobre elsprocessos de canvi en aquesta mena d’activitats.

Les pautes de re�exió sobre la innovació en els serveis (especialment si se segueixen elsmateixos esquemes mentals que s’utilitzen per a l’anàlisi de la innovació a la indústria) po-den dur a terme a menystenir parts importants de l’aportació que fan (o poden fer) lesactivitats de serveis als processos de canvi. En particular, això:

• Contribueix a esbiaixar l’atenció cap als components més tangibles de la prestació delsserveis –els elements tecnològics en detriment dels aspectes no tecnològics d’aquellsprocessos de canvi.

• Diferencia la distinció entre les innovacions de producte i les innovacions de procés (�nsi tot posa en qüestió la pertinença d’aquesta distinció).

• Di�culta, així mateix, la identi�cació dels efectes (en termes de vendes, d’ocupació) delsprocessos innovadors en les activitats de serveis.

• Impedeix la formalització de sistemes e�caços (com sí que s’esdevé a la indústria) d’apro-piació dels rendiments de la innovació110.

• Finalment, accentua la naturalesa heterogènia dels serveis ja comentada. Les diferènciesen matèria d’innovació, semblen sovint més importants dins del propi sector de serveis,que entre certs sectors de serveis i certs sectors industrials.

• Fins ara, es poden distingir quatre etapes en la re�exió que s’ha dut a terme, sobre lainnovació i els serveis (Salter i Tether, 2006; Tether i Howells, 2007):

• Una primera etapa, �ns a principis dels anys vuitanta, és la que alguns anomenen etapade neglect (de desatenció). S’hi presta molt poc interès als temes de la innovació en elsserveis (i als mateixos serveis, en general).La visió dominant, en aquesta etapa, adoptà una consideració estreta de la noció d’inno-vació, entesa com un conjunt d’avenços tecnològics incorporats, en la majoria de casos,

110 En una transacció de serveis, com s’ha dit, està (gairebé sempre) absent una transferència de drets de propietat. Això explica, en particular, lesfacilitats d’imitació i les dificultats de protecció de la innovació. En el cas dels serveis és més freqüent apel·lar a formes soft de protecció dels drets depropietat –els drets de propietat intel·lectual, la complexitat de disseny, etc.– que a modalitats de protecció més formals, com són les patents.


a la maquinària, els equips i altres béns físics, i als processos que estan implicats en eldesenvolupament (i la introducció en el mercat) de nous productes. En aquest context,els serveis i els altres sectors low-technology, es considerava que eren només usuarisde les noves tecnologies (que emergeixen dels sectors manufacturers); se’ls atribuïa elcaràcter de mers adopters d’aquests canvis, enlloc de real innovators.

• Des de l’inici dels anys vuitanta, quan ja es feia avinent el ràpid creixement de les activi-tats terciàries (i, simultàniament, la pèrdua de pes relatiu de les activitats manufacture-res) fou cada vegada més difícil ignorar el paper dels serveis, �ns i tot en els processosd’innovació. És l’etapa d’assimilation.Aquesta etapa de re�exió es caracteritzà per l’intent d’estudiar la innovació en els serveisfent ús de les mateixes eines conceptuals i analítiques desenvolupades, �ns aleshores,per comprendre la innovació tecnològica en la industria manufacturera –per exemple,el paper de la despesa d’R+D es considerava un indicador molt important per tal devalorar l’esforç innovador dels sectors econòmics (inclosos els sectors de serveis). Ensíntesi, en aquesta etapa es van assimilar (i subordinar) els serveis en el mateix àmbitd’anàlisi de la innovació a les activitats manufactureres.

• Una tercera etapa –l’etapa de distinction– s’inicià durant els anys noranta. Aquest nouenfocament pretenia destacar els aspectes distintius dels serveis que poden diferen-ciar els processos d’innovació en aquestes activitats d’aquells processos d’innovació ques’esdevenen a les activitats manufactureres. Es rebutjà la centralitat de la “innovació tec-nològica”, i l’atenció se centra, progressivament, en els aspectes de la innovació organit-zativa i de la innovació en els serveis intensius en coneixement (i singularment, el paperque juguen aquestes activitats en els processos de canvi de les seves �rmes clients.

• Finalment, en els darrers anys, s’ha anat con�gurant un enfocament de síntesi que postulaque la re�exió de la innovació –en general– ha de tenir en compte, indistintament, les for-mes de canvi tecnològic i no-tecnològic. Això suposa reconèixer el caràcter multidimen-sional i complex de les interaccions i complementarietats entre els béns (tangibles) i elsserveis en les cadenes de valor de tots els sector econòmics –manufacturers i terciaris111.

Propostes de tipologia de les diferents trajectòries d’innovació a nivell sectorial

• Una de les aportacions de les noves teories de la innovació112 és el reconeixement que nohi ha un patró únic d’innovació. Les característiques i el ritme dels processos d’innovació nosón homogenis entre les diferents branques d’activitats d’una economia. Tampoc l’abast (i lacapacitat de difusió) de les innovacions no és sempre el mateix. S’ha reconegut, com ja s’hadit, que el canvi tècnic s’organitza en règims tecnològics (i trajectòries) que són pròpies decada sector (i de cada època).

No obstant això, en aquesta perspectiva de re�exió, la consideració de les especi�citatsdels processos d’innovació en les activitats de serveis ha continuat ocupant encara un pa-per secundari. Certament, hi ha hagut, un reconeixement que la innovació és un fenomenpolifacètic, que no es pot reduir als seus aspectes estrictament tecnològics. També s’hi ha

111 Tots aquests canvis en la comprensió del fenomen de la innovació en els serveis han anat associats, també, als canvis esdevinguts enels sistemes de reconeixement i de mesura dels processos d’innovació.

112 Singularment, la teoria evolucionista de la innovació.


afegit evidència empírica, cada vegada més abundant, que con�rma que certs sectors deserveis (com els serveis �nancers o molts dels serveis a les empreses) han estat (i són) unsusuaris massius de les TIC (molt més que la major part dels sectors econòmics), que algunssón vehicles i intermediaris cabdals dels processos d’innovació que s’esdevenen en altressectors econòmics (és el cas dels serveis a les empreses intensius en coneixement), i que,molts dels quals no es poden considerar com a mers agents“passius”dels processos de can-vi de l’economia. En conseqüència, s’ha fet palès que les relacions entre serveis i innovacióhan esdevingut molt més complexes que les que es reconeixien fa un quart de segle.

Les insuficiències informatives sobre els processos d’innovació en el sector de serveis

• La informació estadística sobre la innovació és encara precària en molts aspectes. A més, lesenquestes (i els manuals) d’innovació –que estan dissenyats per mesurar la capacitat innova-dora de les �rmes (agrupades habitualment, per sectors econòmics) i els recursos (�nancers ihumans) dedicats a aquesta activitat– són relativament recents; els primers de l’inici dels anysnoranta. La referència metodològica principal en aquest àmbit –especialment a Europa– ésl’anomenat Manual d’Oslo, publicat l’any 1992 (i, ulteriorment, revisat diverses vegades)113.

• Hi ha dos enfocaments en les enquestes d’innovació: l’object approach i el subject approach.Ambdós enfocaments tenen unes característiques diferents, com hom pot veure en la figura 10:

• La unitat d’anàlisi és, en el primer cas, la mateixa innovació tecnològica, mentre que, enel segon cas, és l’empresa on s’esdevé aquesta innovació.

• El mètode de recollida d’informació: en les enquestes object approach les informacionsprocedeixen de fonts diverses (enquestes a experts, inventaris d’innovacions, directo-ris bibliomètrics, etc.), mentre que, en les enquestes subject approach, el procedimentde recollida de la informació és, gairebé sempre, una enquesta a una mostra represen-tativa de �rmes de diversos sectors d’activitat.

• La fase del procés d’innovació enregistrada: les enquestes object approach enregistren,sobretot, informació sobre l’output dels processos d’innovació, mentre que les en-questes subject approach generen informació dels inputs del procés d’innovació i delcomportament de les empreses en aquest àmbit.

• La periodicitat: les enquestes basades en l’object approach no han tingut, �ns ara, captipus de periodicitat. En canvi, les enquestes basades en el subject approach han adqui-rit, en certs casos, una periodicitat (plurianual) determinada: és el cas del CommunityInnovation Survey (CIS), promogut per l’Eurostat.

• La cobertura: les enquestes que segueixen l’object approach s’adrecen a una mostrad’innovacions reeixides, mentre que les enquestes basades en el subject approachs’orienten a activitats o �rmes innovadores i no innovadores.

113 L’any 1988, l’OCDE va promoure una reunió per discutir una iniciativa del Nordic Fund for Industrial Development per recollir dades d’innovacióregional i, especialment, un marc conceptual per desenvolupar uns indicadors d’innovació. Aquest marc fou revisat en un segon workshop a Oslo,l’any següent, i presentat a l’OCDE Group of National Experts on Science and Technology Indicators (NESTI). Seguidament, el NESTI va recomanarque el Nordic Fund preparés un draft manual. Un cop discutit i esmentat pels països membres de l’OCDE, fou adoptat –i publicat en col·laboracióamb l’Eurostat l’any 1992. Aquest manual rebé el nom de Manual d’Oslo, i és, actualment, una de les referències metodològiques bàsiques per aldisseny de les enquestes i els indicadors sobre innovació. Ha estat revisat l’any 1997 i, més recentment, al llarg de l’any 2005.


• Els principals criteris de classificació: en el cas de les enquestes que segueixen l’objectapproach, els criteris habituals de classi�cació són el producte, l’àmbit tecnològic il’activitat principal de la �rma; mentre que, en el cas de les enquestes basades en elsubject approach, aquests criteris de classi�cació són l’activitat principal i la dimensióde les �rmes i, en alguns casos, el principal sector usuari.

Figura 10. La naturalesa de les enquestes d’innovacióCaracterístiques de l’enfocament Object approach Subject approach

Unitat d’anàlisi Innovació tecnològica Firma

Mètode de recollida d’informacióProcedent de diferents fonts: anuncis de nousproductes, enquestes a exports, directorisbibliometries, inventaris d’innovacions

Recollida d’informació a nivell de firma, a partir deqüestionaris (per telèfon o enviats per correu) od’entrevista directa

Fase del procés d’innovacióenregistrada Informació de l’output del procés d’innovació Informació dels inputs de procés d’innovació. També pot

enregistrar informació de l’impacte de la innovació

Periodicitat Enquestes ocasionals Enquestes ocasionals o periòdiques com el CommunityInnovation Survey

Cobertura Mostra d’innovacions reeixides Activitats o firmes innovadores i no innovadores. Inclousectors manufacturers i de serveis

Principals criteris de classificacióÀmbit tecnològicProducteActivitat principal de la firma

Activitat principal de la firmaFirma innovadora

Exemples Enquesta d’innovació de l’SPRU, Regne Unit Community Innovation Survey, UE.

Font: Archibugi i Sirilli (2000).

• El Manual d’Oslo, com s’ha dit, és la principal referència metodològica de les enquestesd’innovació que es basen en el subject approach. Aquest Manual utilitza l’enfocament dels“sistemes d’innovació” que s’ha comentat més amunt. És important destacar que el Manuald’Oslo presenta, des d’un punt de vista teòric i conceptual, una perspectiva àmplia dels pro-cessos d’innovació –com a processos que resulten de la interacció de molts (i heterogenis)agents. Tanmateix, en la seva secció metodològica i de procediments, el Manual evidenciaun abast força més estret: per exemple, en el contingut dels qüestionaris per dur a terme lesconsultes, se cenyeix, fonamentalment, a la dimensió tecnològica de la innovació, i recullpoca informació sobre la dinàmica dels sistemes (nacionals/regionals) d’innovació.

• El Manual d’Oslo ha servit de referència metodològica a les (�ns ara) quatre enquestescomunitàries d’innovació (Community Innovation Survey, CIS) fetes a Europa, promogudesper l’Eurostat amb el suport de l’OCDE114.

114 Tot seguint la primera ronda d’enquestes d’innovació en els països de l’OCDE, alguns països desenvolupats (especialment de l’AmèricaLlatina) van iniciar aquest mateix procés. Xile primer, l’any 1995, i seguidament Colòmbia, Veneçuela, Argentina i Brasil (la regió de SãoPaulo). Totes aquestes enquestes es basaven també, inicialment, en el Manual d’Oslo. No obstant això, els criteris metodològics no eren prouadequats per a aquesta mena de països. És per això que Colciencias (l’Institut Colombià de Desenvolupament de la Ciència i la Tecnologia) ila RICyT (la Xarxa Iberoamericana sobre Indicadors Tecnològics) van garantir el suport financer de l’Organització d’Estats Americans, per a laconstitució d’un grup d’experts que elaborà l’anomenat Manual de Bogotà (publicat l’any 2000) i un qüestionari d’enquestes que ja ha estatutilitzat a l’Argentina, l’Uruguai i Colòmbia.Amb un enfocament diferent el Social Sciences and Humanities Research Council, el National Research Council i el National Sciences andEngineering Research Council del Canadà han finançat, conjuntament, l’Innovation Systems Research Network (ISRN), constituït per una xarxad’investigadors, que l’any 2001 va endegar el projecte Innovation Systems and Economic Development, un dels objectius del qual ha estat eldesenvolupament d’una metodologia per analitzar els sistemes d’innovació regional i les seves característiques bàsiques, i per definir lescondicions per l’existència continuada de clústers en aquests sistemes d’innovació.


Aquestes enquestes d’innovació han evidenciat serioses limitacions en molts aspectes.Com ja s’ha dit, el Manual d’Oslo fa referència a l’enfocament dels “sistemes d’innovació”;no obstant això, els qüestionaris d’aquelles enquestes (especialment, els qüestionaris deles dues primeres) recullen poques dades sobre el funcionament i la dinàmica d’aquestssistemes d’innovació. En particular, els qüestionaris estan excessivament centrats en elsaspectes relacionats amb la generació de noves tecnologies i destinen poca atenció a lesqüestions relacionades amb la difusió d’aquestes tecnologies. També tracten de manerainsu�cient els temes de formació (la formació al llarg de la vida i els sistemes no formals iinformals d’aprenentatge). Finalment, no permeten obtenir informació sobre els linkagesentre les empreses i els altres agents que intervenen en els sistemes d’innovació.

• Tanmateix, probablement els defectes i les limitacions més importants del CommunityInnovation Survey (CIS) es focalitzen en el seu inadequat abast sectorial, tant pel que fa a labase d’empreses enquestades com al contingut del qüestionari:

• La primera enquesta (CIS1) –que abastava els anys 1991 i 1992– estava adreçada, exclusi-vament a �rmes manufactureres; a la segona (CIS2) –que abastava els anys 1995 i 1996– esvan afegir alguns serveis de mercat; a la tercera (CIS3) –que abastava els anys 1998 a 2001–es va ampliar el nombre d’activitats de serveis incloses en la base d’enquesta (incloent,en particular, els sectors de comunicacions i emmagatzematge, d’R+D i d’anàlisi i teststècnics), procés d’ampliació que ha seguit en el disseny de la quarta enquesta (CIS4) –queha abastat els anys 2003 a 2005115.

• Els qüestionaris dels Community Innovation Surveys es concentren sobretot, en la inno-vació tecnològica (i, especialment, en les hard technologies). Aquest caràcter manufactu-ring-centric dels qüestionaris estava justi�cat en el cas del CIS1 que, com s’ha dit, estavaadreçat només a les �rmes industrials. Però, amb l’extensió de l’enquesta a les empresesde serveis, un qüestionari d’aquestes característiques sembla poc apropiat.

• Com s’ha descrit anteriorment, no tots els sectors de serveis són technology backwardo passive adopters d’innovacions tecnològiques generades en altres sectors econòmics.El sector terciari és, sens dubte, un sector molt segmentat i heterogeni, i algunes de lesnoves activitats de serveis són, com s’ha vist, altament innovadores: per exemple, elsserveis informàtics, els serveis de telecomunicacions i algunes de les activitats de serveisa les empreses. Per tant, està justi�cat que el qüestionari de l’enquesta adreçada a lesempreses de serveis hagi de ser força diferent del qüestionari que s’adreça a les empre-ses industrials o que, dins d’un únic qüestionari, les dimensions de la innovació que esvolen estudiar no es limitin exclusivament als aspectes estrictament tecnològics.

No obstant això, el qüestionari del CIS2 no es va modi�car respecte al que es va emprar enel CIS1), excepte la substitució del terme “producte” pel terme “servei”. Posteriorment, si béel contingut del qüestionari del CIS3 es va modi�car en alguns aspectes, la terminologiaemprada ha continuat essent molt esbiaixada cap a la“innovació tecnològica”, en detrimentde la “innovació organitzativa”, més freqüent en els sectors de serveis116.

115 Està en procés d’elaboració la cinquena enquesta comunitària d’innovació (CIS5).

116 El panorama, en aquestes qüestions, no ha canviat massa en el qüestionari emprat en el CIS4.


1.5.3.3 Unes activitats amb un escàs grau d’obertura internacional

• En general, hom considera que el grau d’internacionalització del sector de serveis és forçabaix. A diferència del sector manufacturer –que, sovint, opera en mercats d’abast mundial–,la major part de les activitats terciàries han tingut, �ns fa relativament poc, uns mercatsprimordialment d’abast nacional i, �ns i tot, només d’abast local i regional.

Tanmateix, aquesta, com els dos casos anteriors –en relació amb la pauta de creixement dela productivitat i amb la propensió innovadora del sector de serveis– és també una veritata mitges.

• El protagonisme creixent de les activitats de serveis en el procés d’internacionalitzacióde les economies és palesa en l’evolució dels indicadors d’obertura (a l’exterior) d’aquestesactivitats. Tanmateix, com s’ha assenyalat, les característiques de molts serveis –que, per lamodalitat de la seva prestació, requereixen d’una proximitat (física) i d’una interacció més omenys continuada entre el proveïdor i l’usuari del servei– fan que la pauta dels intercanvisinternacionals de serveis sigui força diferent a la dels intercanvis de béns (i que, en conse-qüència, el seu enregistrament estadístic requereixi d’uns instruments apropiats i, en granmanera, diferents als que s’utilitzen per quanti�car el volum de transaccions internacionalsde béns). Això s’observa en l’evolució dels intercanvis comercials de serveis i en l’evolucióde la inversió estrangera directa.

Els intercanvis (comercials) internacionals de serveis

• L’any 2003, els intercanvis (comercials) internacionals de serveis representaven al voltantd’una cinquena part del conjunt dels intercanvis de béns i de serveis a nivell mundial. Aquestaproporció contrasta, sens dubte, amb el pes econòmic de les activitats terciàries (que, coms’ha dit abans, aporten més de les dues terceres parts del valor afegit generat a l’economiamundial). Aquestes xifres són les que, habitualment, s’addueixen a l’hora de considerar queels serveis són, en general, activitats poc propenses a l’obertura a mercats internacionals.

• Tanmateix, algunes evidències sembla que posen en dubte aquesta darrera a�rmació. Així, enel darrer període, els serveis han estat el component del comerç internacional que ha mostrat undinamisme més accentuat i en els anys 1997-2003, el creixement del comerç internacional de ser-veis ha estat d’un 35,7%, superior al creixement internacional de béns (que ha estat d’un 34,9%).

• En aquest fort impuls del comerç internacional de serveis hi ha in�uït, ultra el propi pes(creixent) del sector, l’impacte dels progressos tecnològics (en la informàtica i les comuni-cacions, especialment) que han permès que certs serveis –especialment els que es basen,totalment o parcial, en la transmissió de continguts d’informació– puguin ser ara negociablesa nivell internacional. A més, com ja s’ha dit, una bona part dels serveis han esdevingut unselements essencials –com a inputs intermedis– per a la producció de la majoria de béns (itambé dels mateixos serveis).

• En aquest darrer període, els canvis han estat també signi�catius en l’àmbit de l’estructu-ra territorial i sectorial del comerç internacional.


Tal com mostra la taula 14 el comerç internacional de serveis està molt concentrat en un con-junt d’àrees econòmiques i països. Els quinze principals territoris concentraven, l’any 2003,poc més de les tres quartes parts del total d’aquest comerç. La UE-15 és l’àrea econòmica quedisposa de la major quota mundial en el comerç de serveis –un 25,8% del total–, seguida delsEstats Units –amb un 20,2%– i, a força més distància, el Japó –amb un 6,8%117.

Aquest percentatge ha augmentat en el període 1997-2003, en el cas de les dues primeresàrees econòmiques: la UE-15 –del 24% al 25,8%– i els Estats Units –del 19,6% al 20,2%–,mentre que la quota del Japó s’ha reduït –del 9% al 6,8%118.

Taula 14. Indicadors del comerç internacional de serveis per a les principals àrees econòmiques i països1997 2003

Quota mundial (%) Saldo (*) Quota mundial (%) Saldo (*)

UE-15 24,0 17.637 25,8 27.516

Estats Units 19,6 77.573 20,2 42.250

Japó 9,0 –47.751 6,8 –29.975

Xina 2,5 –2.996 3,7 –7.578

Canadà 3,2 –5.659 3,4 –6.831

Corea del Sud 2,6 –2.823 2,6 –6.728

Singapur 2,4 5.053 2,2 1.005

Suïssa 1,8 9.986 1,9 13.320

Rússia 1,6 –5.243 1,6 –9.806

Noruega 1,4 1.301 1,5 1.984

Austràlia 1,7 –314 1,5 –282

India 1,0 –2.938 1,4 7.494

Tailàndia 1,5 –1.404 1,2 –2.439

Malàisia 1,6 –2.266 1,1 –3.496

Mèxic 1,1 –1.264 1,1 –4.881

(*) Milers de milions d’Ecu/Eur.Font: Eurostat (2004).

• Els intercanvis (comercials) internacionals de serveis de la UE-15 amb la resta del mónhan progressat en un 39,6% durant aquests anys considerats. En aquesta etapa, la UE-15ha enregistrat uns excedents importants en el comerç de serveis, especialment des del’any 1999. De 1997 a 2003, aquest excedent ha augmentat en un 56%, mentre que l’exce-dent dels Estats Units, en aquest mateix període, s’ha reduït en un 83,6%. Tanmateix, l’any2003, l’excedent de la UE-15 en el comerç mundial de serveis era encara un 34,9% inferioral que tenia l’economia dels Estats Units.

117 La UE-15 és el principal exportador de serveis (un 26,8% del total), però també n’és el principal importador (un 24,8%). Calremarcar que més d’un 50% dels intercanvis internacionals de serveis es duen a terme entre els estats membres de la UE (intercanvisintraUE).

118 L’evolució de la quota de certs països emergents mostra un creixement notable, especialment en el cas de la Xina (del 2,5% al 3,7%)i de l’Índia (de l’1% a l’1,4%).


• Els Estats Units són, de llarg, el principal partenaire comercial (de serveis) de la UE-15.L’any 2003, el 32,5% de les exportacions totals de serveis de la UE-15 tenien com a destina-ció els Estats Units, i el 32,3% de les importacions provenien d’aquest país119.

• En el període considerat, les categories de serveis que han evidenciat increments més im-portants en el volum de comerç internacional han estat els serveis informàtics i d’informa-ció120, els serveis �nancers i d’assegurances, i els altres serveis a les empreses; en detriment,relativament, dels transports i dels viatges –vegeu la figura 11.

Figura 11. Evolució dels intercanvis internacionals de serveisPercentatges

30,0

27,0

25,0 24,0

45,0

49,0

Viatges

Transports

Altres serveis

1997 2003

Els “altres serveis” inclouen: serveis de comunicacions, serveis de promoció immobiliària, serveis d’assegurances, serveis financers, serveisinformàtics i d’informació, royalties i drets de llicència, altres serveis a les empreses, serveis personals, culturals i d’entreteniment: serveis deles administracions públiques.Font: Fondo Monetario Internacional (2004).

• L’excedent total –de 27,5 milers de milions d’euros– de la UE-15 en el comerç internacio-nal de serveis amaga les diferències en l’evolució de les diverses categories de serveis.

La categoria que ha generat un excedent més gran (i creixent) ha estat la dels altres serveis.Tanmateix, l’evolució dels diferents tipus de serveis que s’inclouen en aquest concepte haestat força diversa: així, els excedents més importants han tingut lloc en els serveis d’asse-gurances, en el servei �nancer i, sobretot, en els serveis informàtics i d’informació (l’exce-dent en aquest darrer grup, es multiplicà per vuit al llarg dels anys 1997-2003)121.

119 Respecte als Estats Units, la UE-15 presentava, l’any 2003, importants excedents en les categories principals de serveis: transports,viatges i altres serveis. Altres partenaires importants de la UE-15 en el comerç de serveis són Suïssa, Japó i Noruega (amb tots aquestspaïsos, la UE-15 enregistra excedents importants). En canvi, el comerç de servei d’aquesta àrea econòmica amb la Xina (continental) il’Índia és molt inferior.

120 Segons dades de l’OCDE, el comerç d’aquesta mena de serveis ha augmentat a una taxa anual mitjana del 17%. També ha crescut moltel superàvit comercial en les activitats de serveis immobiliaris i d’obres públiques, i en els serveis de les administracions públiques. En canvi,en els serveis de comunicació, en els serveis personals, culturals i d’entreteniment, i en el cas dels royalties i drets de llicència, l’evolució haestat negativa en tot el període de 1997-2003.En el cas dels transports, llevat dels transports aeris, tots les altres modalitats han presentat dèficits importants. La categoria de viatgesnomés ha tingut un excedent l’any 1997, però, després, ha acumulat dèficits creixents.

121 En aquest cas, els serveis a les empreses abasten els epígrafs 70 a 74 de la NACE.


• El comportament ha estat molt favorable en el cas dels serveis a les empreses122, que handuplicat el seu excedent durant aquest període123.

• En termes absoluts, el comerç de serveis a les empreses de la UE-15 és força més impor-tant que el comerç d’aquests serveis dels Estats Units. La UE-15 aplega el 53% del total deles exportacions dels serveis a les empreses i el 56% de les importacions; mentre que elspercentatges, en el cas dels Estats Units, són del 22% i el 12%, respectivament.

• No obstant això, com es pot veure en la comparació dels percentatges anteriors, la posi-ció neta (el saldo entre exportacions i importacions) és més favorable en el cas dels EstatsUnits, tant a nivell global, com en la majoria dels grups de serveis a les empreses.Tambél’evolució en les taxes de creixement del comerç de serveis a les empreses palesa la supe-rioritat dels Estats Units. Excepte en el cas dels serveis informàtics, a tota la resta de grupsde serveis a les empreses, la taxa de creixement del comerç, entre 1996 i 2001, ha estatsuperior als Estats Units.

La inversió estrangera directa en activitats de serveis

• L’estructura de la inversió estrangera directa (IED) ha canviat, també, en les darreres dèca-des, a favor dels serveis124. A principis de la dècada dels anys setanta, aquest sector aplegavauna quarta part del volum acumulat mundial de la IED. L’any 1990, aquesta proporció se situ-ava al voltant del 49%, i l’any 2002 el percentatge arribava al 60%125 –vegeu la figura 12.

En aquest període 1970-2002, el percentatge del sector manufacturer en el volum acu-mulat mundial de la IED havia baixat del 42%, al 34% i, en el cas del sector primari, del9% al 6%.

Aquests resultats evidencien que la pauta d’internacionalització del sector de serveis ésdiferent a la dels sectors productors de béns: en aquell sector, la via principal és a travésde la implantació d’una presència comercial permanent en el país on s’han de prestar elsserveis, mentre que, com s’ha vist abans, la importància del comerç transfronterer és moltmenor (en termes relatius). Les raons d’aquesta pauta d’internacionalització estan lligades,en gran manera, a la mateixa naturalesa de la prestació de molts serveis que requereix, coms’ha esmentat més amunt, la interacció –i, per tant, la proximitat física– entre proveïdors iusuaris dels serveis.

122 En particular, el comerç de serveis a les empreses representava, l’any 2002, el 24% del volum total de comerç de serveis a la UE-15. Aquestpercentatge ha crescut de forma molt notable des de 1992, que només era d’un 7,9%. Aquest increment, de gairebé 16 puntspercentuals, cal atribuir-lo al fort augment del comerç dels serveis informàtics i d’informació i dels altres serveis a les empreses.Tanmateix, la quota del comerç de serveis a les empreses és d’una mica més d’un 6% del comerç total de béns i serveis, un percentatgemolt per sota del pes econòmic que té aquest sector d’activitat que –en termes de valor afegit o d’ocupació –se situa al voltant d’un10-11% del total.

123 L’any 2002, la taxa de cobertura de les importacions en el cas dels Estats Units era d’un 160%, en comparació del 111% de la UE-15.En aquesta darrera àrea, només els serveis d’informació (178%), els serveis tècnics (141%) i els altres serveis professionals (121%) presentenuna taxa de cobertura favorable.

124 Veure UNCTAD (20004), que, significativament, du el títol d’El gir cap als serveis.

125 Aquest volum representava, l’any 2002, la xifra de 4 bilions de dòlars.


Figura 12. Volum acumulat mundial de la IED, per sectors: 1990-2002Percentatges

4,0

67,0

29,0

6,0

60,0

34,0

9,0

49,0

42,0

9,0

47,0

44,0

1990

2002

Volum acumulat de les entrades d’IED Volum acumulat de les sortides d’IED

Serveis

Manufacturer

Primari

Font: UNCTAD (2004).

• La composició de la IED en el sector de serveis també està canviant. Fins fa poc, la inversióestava concentrada en el comerç i en els serveis �nancers que, l’any 2002, encara absorbienel 47% del volum acumulat total de les entrades d’IED en el sector de servei (si es comparaamb el 65% de l’any 1990). Tanmateix, entre aquests dos anys, el sector de telecomunica-cions, el sector d’energia elèctrica, gas i aigua, i el sector de serveis a les empreses han pas-sat a ocupar una posició molt més destacada en els �uxos d’IDE126. En aquest darrer sector,les entrades d’IED han duplicat la seva importància (les quals han passat de representar el13% del total l’any 1990, a assolir el 26% l’any 2002).

• Aquests canvis responen no només a l’augment del pes dels serveis en el conjunt del’economia i a la progressiva internacionalització de moltes d’aquestes activitats (especial-ment, a través de la modalitat de presència comercial permanent a l’estranger), sinó tambéa la modi�cació del mateix patró d’internacionalització.

126 Entre el 1990 i el 2002, el volum acumulat de la IED en el sector de producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua es multiplicàper 14, en el sector de telecomunicacions, transports i serveis auxiliars del transport per 16 i en el sector de serveis a les empreses per 9.


Tradicionalment, la IED en el sector de serveis havia estat una inversió feta amb una �na-litat de penetració en els mercats exteriors. La IED en el sector de serveis la duien a termeles empreses per tal de donar suport o complementar la seva producció a l’estranger o lacomercialització dels seus productes; la IED es concentrava, doncs, especialment a les acti-vitats �nanceres o d’assegurances i a les activitats de transport.

• Si bé aquest patró de la IED en el sector de serveis roman, en gran manera, encara vigent,hi ha mostres prou evidents que estan esdevenint alguns canvis signi�catius.

Recentment, els proveïdors de serveis inverteixen, cada vegada més, a l’estranger no nomésper garantir (�nancerament o comercial) la �uïdesa de les transaccions –fonamentalmentmanufactureres–, sinó també –de manera creixent– per abastar nous mercats per als seusserveis i per a�rmar els seus propis avantatges competitius, construint o consolidant, enmolts casos, una marca o una representació a nivell internacional127.

• La diversi�cació dels canvis d’internacionalització de les activitats de serveis és, així ma-teix, una altra manifestació del canvi d’aquesta pauta. En aquest sentit, s’insinuen tres altresmodalitats de globalització dels sectors –a més de la IED–que són les fusions i les adqui-sicions transfrontereres, els acords que no preveuen cap tipus de participació accionaria128

i els sistemes de producció integrada a nivell internacional129.

La necessitat d’estadístiques apropiades de les transaccions internacionals de serveis

• Una important resposta de la comunitat internacional enfront de la progressiva mundi-alització dels intercanvis de serveis fou la creació l’1 de gener de 1995, de l’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC). L’OMC ofereix el marc institucional comú per al desenvolupa-ment de les relacions comercials en els seus països membres.

Un dels principals acords assolits a l’OMC �ns ara ha estat l’Acord General sobre el Comerç deServeis (AGCS). L’AGCS estableix un primer conjunt de normes i disciplines que han de regirl’aplicació de mesures comercials en matèria de serveis per als països de l’OMC. Els patronsbàsics de l’AGCS són: una sèrie d’objectius generals130, un conjunt de compromisos especí-�cs131 i diversos annexos.

127 El fort increment de la IED en el sector de serveis a les empreses en la darrera dècada respon a aquesta nova pautad’internacionalització.

128 Com ara són les franquícies, els contractes de gestió o els acords de col·laboració. Aquesta modalitat d’acords és força apropiada per amoltes activitats de serveis, els avantatges competitius de les quals es fonamenten en tecnologies soft i, especialment, en actius intangiblesbasats en el coneixement. La transferència d’aquests coneixements (que sovint es poden codificar) i capacitats pot quedar suficientmentemparada mitjançant aquells acords que no requereixen una participació accionarial.Aquestes formes d’inversió són freqüents en les activitats d’hostaleria i restauració, en el comerç minorista, en les activitats de lloguerd’automòbils i en moltes activitats de serveis a les empreses (auditoria, serveis jurídics, i altres serveis professionals).

129 El desenvolupament de sistemes de producció integrada a nivell internacional és, actualment, encara incipient en el sector de serveis.Tot i el creixement i el progressiu predomini de l’IED en el sector de serveis, aquestes activitats mantenen un índex de transnacionalitzacióforça inferior al de les activitats manufactureres. Tanmateix, hi ha ja indicis que la producció internacional de serveis està evolucionant, enaquest sentit, en una direcció força similar a la producció internacional de béns.

130 Els principals objectius generals són el principi del tracte de nació més afavorida i el principi de transparència.

131 Els compromisos específics, en relació amb l’accés als mercats, al tracte nacional i a qualsevol altre tema, s’especifiquen i es consolidenen llistes nacionals resultants de les negociacions.


• Les negociacions comercials necessiten estadístiques apropiades, tant per negociar els com-promisos especí�cs que s’associen a les transaccions, com després per �scalitzar el complimentde les condicions establertes en els intercanvis o la seva modi�cació (així mateix, negociada).

• En la majoria de casos, el desenvolupament de les estadístiques sobre el comerç de ser-veis ha anat per darrere de la realitat del mercat. Per compensar aquestes insu�ciències (ide�ciències) de les estadístiques sobre els intercanvis internacionals de serveis, l’AGCS haendegat diverses iniciatives. Les dues principals han estat, �ns ara:

• La delimitació dels modes de subministrament de serveis, i• L’elaboració de la llista de classificació sectorial dels serveis (l’anomenat document

GNS/W/120).

• L’AGCS distingeix quatre modes de subministrament a través dels quals els serveis po-den ser objecte d’intercanvi internacional. Ho fa prenent en consideració el lloc en què estroben el proveïdor i el consumidor del servei en el moment en què s’esdevé la transacció–vegeu figura 13.

• El mode 1: Comerç transfronterer. Aquest comerç s’esdevé quan el proveïdor del servei estroba en un país i presta el servei a un consumidor que està en un altre, sense que capd’ells es desplaci al territori de l’altre país. Aquest comerç transfronterer de serveis éssemblant al comerç transfronterer habitual de béns.La prestació del servei, en aquest cas, es pot fer per telèfon, fax, Internet, per correu omissatgeria, etc. Són exemples de comerç transfronterer de serveis: els serveis de trans-ports de càrrega (que donen suport al comerç de mercaderies), els serveis de telediag-nòstic o els cursos per correspondència.

• El mode 2: Consum a l’estranger. Aquest mètode de subministrament s’esdevé quan elconsumidor resident en un país es trasllada a un altre país per rebre el servei.Les activitats dels turistes –com l’allotjament o les visites als museus o als espectacles–són exemples típics de consum a l’estranger. També ho són el tractament mèdic depersones no residents, els cursos d’idiomes fora del país o les reparacions de vaixells al’estranger.

• El mode 3: Presència comercial. En aquest cas, les empreses de serveis d’un país podenportar els seus serveis a altres països a través de les activitats de les seves �lials, o�cinesde representació o sucursals a l’estranger132. La presència comercial (permanent) asse-gura una interacció més continuada del proveïdor en el territori del consumidor (tant enles etapes de concepció i de prestació del servei, com en l’etapa de lliurament d’aquestservei al client, i �ns i tot, en l’etapa de seguiment dels seus efectes)133.

• El mode 4: Presència de persones físiques. Aquest mode de subministrament s’esdevéquan una persona física es trasllada al país del consumidor per prestar un determinatservei, sigui en nom propi o en nom d’una �rma proveïdora.

132 La presència comercial en un mercat estranger abraça persones jurídiques en sentit estricte o entitats jurídiques que comparteixenalgunes de les seves característiques (com és el cas de les oficines de representació i les sucursals).

133 D’acord amb les normes de l’AGCS, el “subministrament de serveis” comprèn la prestació, la distribució, la comercialització, lavenda i el lliurament dels serveis.


Figura 13. Quadre sinòptic dels modes de subministrament dels serveis

Consumidor de A

Consumidor de A Consumidor de A

Consumidor de A

Consumidor de A

Filial estrangera

Persona física

Consumidor de A

Proveïdor

Proveïdor

Ocupat temporal

Treballador independent que va al país A otreballador que envia una empresa de B

Proveïdor

Proveïdor

Proveïdor

El servei creua la frontera

Inversió directa en país A

País A País B

Subministramentde serveis

Font: Nacions Unides (2003).

• L’any 1991, la secretaria del GATT elaborà una nota en la qual s’establia una classi�caciódels sectors de serveis; és l’anomenada Llista de Classificació Sectorial dels Serveis del Docu-ment GNS/W/120134. Aquest document és més una llista destinada a facilitar les negociaci-ons comercials que una classi�cació estadística. Tanmateix, per contribuir a una delimitacióclara de cada subsector de serveis, cadascun d’aquests subsectors es va fer correspondre aun codi de la Classificació Central de Productes de les Nacions Unides (CCP).

• Finalment, un nou pas endavant en la normalització de les estadístiques sobre els intercan-vis internacionals de serveis i en la cobertura de les seves in�uències ha estat l’elaboració, l’any2002, del Manual d’Estadístiques del Comerç Internacional de Serveis, promogut per les NacionsUnides, la Comissió de la Comunitat Europea, el Fons Monetari Internacional, l’Organitzacióper la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i l’Organització Mundial del Comerç.

El Manual ens diu en la seva presentació,“és un primer pas important per atendre la creixentdemanda que s’observa en governs, empreses i analistes respecte a les estadístiques méspertinents, detallades i internacionalment comparables sobre aquest comerç de serveis. Esfa un esment especial a les necessitats d’informació estadística per a les negociacions i elsacords comercials internacionals”.

• El marc del Manual té dos components fonamentals per descriure les operacions del co-merç internacional de serveis. Aquestes són:

• Les operacions entre residents i no residents.• Les operacions de comerç de serveis fetes a través de l’activitat de �lials estrangeres.

134 El document GNS/W120 (www.wto.org/english/tratop_e/serv_e/mtn_gns_w_120_e.doc) inclou dotze grans categories de serveis:serveis prestats a les empreses, serveis de comunicacions, serveis de construcció i serveis d’enginyeria annexos, serveis de distribució,serveis d’ensenyament, serveis relacionats amb el medi ambient, serveis financers, serveis socials i de salut, serveis de turisme i serveisrelacionats amb els viatges, serveis de lleure, culturals i esportius, serveis de transport i altres serveis no inclosos anteriorment.


• El marc estadístic del Manual respecte a les operacions entre residents i no residents esbasa en la cinquena edició del Manual de la Balança de Pagaments de l’FMI (MBP5). El MBP5presenta el marc conceptual de les estadístiques sobre la balança de pagaments. Aquestdocument comptable resumeix, de manera sistemàtica, respecte a un període determinat,les transaccions efectuades entre els residents d’un país i els residents a la resta del món.

Les transaccions que enregistra la balança de pagaments comprèn aquells intercanvis quetenen per objecte béns, serveis, rendes i transferències corrents i crèdits i obligacions ambla resta del món.

• Les estadístiques del MBP5 estan organitzades amb una estructura coherent per tal de faci-litar llur utilització i adaptació a nombroses �nalitats, entre elles –com diu el mateix Manual–“la formulació de polítiques, els estudis analítics, les projeccions, les comparacions bilateralsde determinats components o de transaccions totals i les agregacions regionals o mundials”.

• El MBP5 té un marc conceptual comú amb el Sistema de Comptes Nacionals, 1993 (SCN93)de les Nacions Unides. El SCN93 presenta un compte amb la resta del món (o compte d’ope-racions exteriors), dins del qual �gura un compte de béns i serveis amb l’exterior en el quals’enregistren, per separat, el comerç de béns i el comerç de serveis.

• El Manual d’Estadístiques del Comerç Internacional de Serveis proposa també una Classifi-cació Ampliada de la Balança de Pagaments de Serveis (CABPS), que és un subsistema forçadesagregat de la classi�cació de serveis del MBP5135, per tal de millorar la precisió de lesestadístiques en aquest àmbit del comerç internacional de serveis136.

• Com ja s’ha dit, les �rmes de serveis estableixen, amb una freqüència creixent, �lials al’estranger per prestar aquells serveis als seus clients forans que exigeixen una interacciómés freqüent i intensa entre el proveïdor i el consumidor.

Seguint el sistema de l’AGCS, les vendes dutes a terme en un país per �lials estrangeres estancompreses en l’expressió “comerç internacional de serveis”. No obstant això, aquestes �lialsestrangeres són entitats residents en el país am�trió; per tant, les vendes que realitzen enaquest país no s’enregistren en els comptes de la balança de pagaments, que només incloules transaccions entre residents i no residents. Les estadístiques sobre el comerç de filials estran-geres han estat concebudes per copsar aquest tipus d’informació137.

• Aquestes estadístiques mesuren la presència comercial a l’estranger de proveïdors deserveis a través de �lials en mercats exteriors i, per tant, estretament vinculades amb lesestadístiques sobre les inversions estrangeres directes.

135 El MBP5 inclou onze categories normalitzades principals de serveis. Aquests onze components s’ajusten bé (amb certes excepcions)als productes inclosos en l’AGCS que s’han esmentat abans.

136 La necessària convergència de les classificacions de productes de la indústria i dels serveis, amb finalitats de comparació, s’ha assolit, en aquestcas, amb la correspondència existent entre aquesta proposta de CABPS i la Classificació Central de Productes, versió 1.0 (CCP). La CABPS és, de fet, unadesagregació de la Classificació conjunta de l’OCDE i d’Eurostat sobre el Comerç de Serveis (que està també vinculada, estretament, al MBP5).

137 A més, aquestes estadístiques comprenen un conjunt d’altres indicadors estadístics que permeten avaluar diversos aspectes delfenomen de la mundialització. A aquest objectiu s’ha afegit, recentment, el Manual d’Indicadors de la Mundialització de l’OCDE.


L’ideal seria poder distribuir les variables del comerç de serveis sobre la base de l’activi-tat dels productors (o bé sobre la base dels productes que realitzen i venen). Tanmateix,algunes variables del comerç de �lials estrangeres (com el valor afegit i l’ocupació) noes poden determinar per productes amb les actuals estadístiques a l’abast. En aquestsentit, el Manual d’Estadístiques del Comerç Internacional de Serveis recomana que lesvariables del comerç de serveis de �lials estrangeres es classi�quin per activitats, segonsles categories de la Classificació Industrial Internacional Uniforme d’Activitats Econòmi-ques, 3ª reunió (CIIV)138.

• Les estadístiques sobre el comerç de serveis de �lials estrangeres estan compreses enel marc general del SCN93 i compleixen també les convencions del MBP5139. En el SCN93es de�neix l’empresa d’inversió directa com “una empresa constituïda o no com a soci-etat en la qual un inversor resident en una altra economia és propietari del 10% o mésde les accions ordinàries o del dret a vot (en una empresa constituïda com a societat) oequivalent (en una empresa no constituïda com a societat)140.

1.6 Les raons principals del procés de desindustrialització i delcreixement de les activitats de serveis a les economies modernes

1.6.1 Els factors interns

• El procés de desindustrialització (i d’acceleració de la terciarització) que, com s’ha vist,ha caracteritzat la major part de les economies desenvolupades des dels anys seixanta(del segle passat) ha estat considerat, per una majoria d’economistes, un procés interna aquestes economies (Rowthorn i Rawaswamy, 1997 i 1998), però també un fenomenque, a partir dels anys noranta, s’ha vist reforçat per la globalització i el creixent prota-gonisme dels països emergents en els mercats mundials.

1.6.1.1 Les raons tradicionals: les explicacions pel cantó de la demanda i les expli-cacions pel cantó de l’oferta

• No fou �ns a la dècada dels anys trenta que els economistes van començar a reconèixerla importància (quantitativa) de les activitats de serveis a les economies industrials; però

138 La CIIV és una classificació normalitzada de les activitats econòmiques productives. En aquesta classificació, un sector d’activitates defineix com un conjunt d’unitats de producció dedicades primordialment a activitats productives de la mateixa naturalesa (ode naturalesa similar). La CIIV és una eina bàsica per garantir la comparabilitat internacional de les dades en una àmplia gammad’estadístiques econòmiques i socials que inclouen les variables de producció, de valor afegit, d’ocupació i d’altres estadístiqueseconòmiques.

139 També s’adeqüen a la Definició Bàsica de les Inversions Estrangeres Directes (DB3) de l’OCDE (Benchmark Definition of Foreign DirectInvestment), a la CCP (versió 1.0) i a la CIIV, rev. 3 per a les classificacions de productes i d’activitats econòmiques i a les normes de l’OIT pera les variables relatives al treball.

140 “Les empreses d’inversió directa comprenen les entitats que s’identifiquen com a filials (en aquest cas, l’inversor disposa demés del 50% del capital), vinculades (l’inversor disposa del 50% o menys) i sucursals (empreses no constituïdes com a societat depropietat total o conjunta) que són propietat directament o indirecta de l’inversor.” A més, les empreses sota control estranger,d’acord amb la definició del SCN93, comprenen les filials i les sucursals, però les empreses associades poden estar incloses o nosegons una avaluació qualitativa d’aquell control estranger.


encara haurien de passar gairebé tres dècades més perquè aquesta “revolució en l’estruc-tura de l’ocupació”141 fos un tema de re�exió atenta i continuada.

Fisher (1945) i Clark (1940) van proposar l’anomenada three-sector hypothesis, segons laqual, al llarg del progrés econòmic, l’ocupació es desplaça primer del sector agrari al sec-tor industrial, i després d’aquests dos sectors al sector de serveis.

• Les diferents raons que, des d’aleshores �ns a la dècada dels anys vuitanta, s’han donatper explicar el creixement continuat de la quota de serveis en el valor afegit i, sobretot,en l’ocupació del conjunt de les economies capdavanteres es poden agrupar segons queels principals factors que intervenen en aquell creixement actuïn més pel cantó de lademanda o pel cantó de l’oferta.

• La creixent demanda �nal de serveis en les economies desenvolupades ha estat, tradi-cionalment, una de les principals explicacions del seu canvi estructural, al llarg de tot elsegle XX. Aquesta pauta de creixement de la demanda de serveis seria conseqüència d’uncanvi en el patró de la despesa de les llars, que s’esdevé quan augmenta progressivamentla renda per capita. En aquestes circumstàncies, les llars tendeixen a adquirir (relativa-ment) més serveis (de salut, d’educació o de lleure) que de béns –vegeu, per al cas delsEstats Units, la taula 15.

Taula 15. Estats Units: Despesa de consum personal 1901 a 1997Percentatge de despesa de cada categoria

1901 1929 1950 1970 1990 1997

Alimentació 43 27 30 24 18 15

Vestit 13 15 12 9 7 6

Habitatge 25 29 26 28 27 26

Assistència mèdica 4 5 9 16 17

Transports 2 10 13 13 12 12

Altres 17 15 13 18 21 23

Font: Caplow et al. (2001).

Això és la conseqüència de la major elasticitat –renda que s’atribueix a la demanda de ser-veis (d’ús �nal), en comparació de l’elasticitat– renda de la major part dels béns (tangibles).En la majoria de països desenvolupats, per a una determinada estructura de preus relatius,el volum de serveis que absorbeix l’economia creix més que el volum de béns quan aug-menta la renda real per habitant142. Clark (1940), en el seu llibre The Conditions of EconomicProgress, argumentava que la demanda dels consumidors es desplaça cap als serveis per-

141 “La transició des d’una economia agrària a una economia industrial, que va començar a Anglaterra i es va estendre després a la majorpart del món occidental –deia Fuchs (1968)– ha estat qualificada com una“revolució”. El desplaçament de força de treball de la indústria alsserveis, que s’inicià fa temps als Estats Units, però que és ja evident a tots els països desenvolupats, ha esdevingut més lentament però tétambé unes implicacions de proporcions “revolucionàries” per la societat, i per l’anàlisi econòmica.”

142 Aquesta dinàmica ha estat tractada profundament tant des d’una perspectiva teòrica –Balassa (1964), Samuelson (1964), Bhagwati(1964)–, com des d’una perspectiva empírica –Kravis (1983), Summers (1985). Tanmateix, al llarg dels anys noranta, amb unes einesmetodològiques i, sobretot, amb unes dades estadístiques millors, la consideració que l’elasticitat-renda dels serveis és, en general, superiora la dels béns (industrials) ha estat, en part, impugnada –Falvey i Gemmel (1996).


què la demanda de béns manufacturats es troba saturada i la força de treball, en aquestescondicions, es desplaça també cap a les activitats de serveis143.

• Aquest canvi de comportament de la despesa de les llars (en augmentar el nivell derenda per persona) ha estat també determinat per altres factors complementaris, com: lareducció progressiva del temps dedicat a la feina (als Estats Units, l’any 2000, aquest tempsera només el 60% del temps laboral de l’any 1900) –i, per tant, l’augment de la disponibili-tat de temps de lleure; l’augment del procés d’urbanització, que fomenta (i posa a l’abast)un major consum de serveis144; i la proliferació de serveis de provisió pública (sanitat, en-senyament, serveis socials), segons el desenvolupament (desigual) del welfare state en unagran part dels països desenvolupats.

• Una part de les crítiques a aquest tipus d’explicació (pel cantó de la demanda) del procésde desindustrialització (i terciarització) de les societats avançades es basen en la feblesade l’evidència empírica que corrobora l’evolució del patró de despesa de llars esmentat. Enaquest sentit, si bé Fuchs (1968)–mitjançant un estudi rigorós de les enquestes de despesade les llars– con�rmava que l’elasticitat-renda de la demanda de serveis és (lleugerament)superior a la dels béns manufacturats, també aportava evidència que mostrava que l’elasti-citat-renda d’aquest conjunt de béns està molt in�uïda pel pes de la demanda d’aliments.Excloent els aliments de l’anàlisi, Fuchs obtenia una elasticitat-renda de la resta de béns(tangibles) lleugerament superior a la unitat, i molt similar a l’elasticitat-renda dels serveis.Els resultats que obté con�rmarien, doncs, que els canvis en la composició de la demanda�nal tenen poca importància i que l’explicació del creixement de la quota de l’ocupacióen les activitats de serveis cal buscar-la en una altra banda (considerant, altres factors queactuen pel cantó de l’oferta).

Summers (1985), tot basant-se en informació dels nivells de renda i d’ocupació de diver-sos països industrials mostrava que quan les magnituds de renda s’expressaven a preusnacionals es con�rma, efectivament, una relació positiva entre els nivells de renda i la quo-ta de serveis en la producció total de les economies considerades; però, quan els nivellsde renda es valoraven a preus internacionals (PPA), la inclinació de la línia de regressiód’ambdues variables esdevenia horitzontal. Amb aquest resultat, Summers arribava a laconclusió que la quota de serveis en la demanda �nal és independent del nivell de renda(en termes reals)145.

143 Clark (op.cit.) basava la seva anàlisi en l’anomenada hipòtesi de la “jerarquia de necessitats”, que suposa que els serveis satisfannecessitats superiors a les que satisfan la major part dels béns, i que, quan creix la renda per habitant, una proporció cada vegada més grand’aquesta s’utilitza en l’adquisició de serveis.

144 La redistribució territorial de la població ha acompanyat el canvi estructural de les economies desenvolupades: als Estats Units, lapoblació urbana representava, a principis del segle XX, el 40% del total de la població del país (davant d’un 60% de població en assentamentsrurals), mentre que, l’any 2000, aquella proporció havia augmentat fins al 75%.L’augment del procés d’urbanització ha suposat, entre altres coses, la reducció dràstica de la proporció de béns alimentaris que arribendirectament del sector agrari al consum final, i l’increment paral·lel de la proporció de béns d’aquestes característiques que procedeixen dela indústria alimentària, i, així mateix, l’augment de la despesa en serveis destinats a serveis de restauració o de menjars preparats.

145 En conclusió, l’evidència empírica de la demand bias hypothesis en què es basa aquesta primera explicació del procés de desindustrialitzacióde les economies modernes no és del tot confirmatòria. Seria, com diu E. Gundlach, “només un cas amb una validesa particular” (Gundlach,1994 i 1996; Messina, 2004).


• Pel cantó de l’oferta, l’argument principal per explicar l’augment del pes relatiu de lesactivitats de serveis en el conjunt de l’economia dels països desenvolupats ha estat la con-sideració de l’impacte diferenciat del canvi tecnològic en la variació de la productivitat enel sector manufacturer, si es compara amb la variació de la productivitat en el sector terciari(habitualment per darrere seu).

L’economista nord-americà W.J. Baumol va formalitzar aquesta explicació del desequilibrien el creixement (unbalanced growth) i de les productivitats d’ambdós sectors en la sevateoria de la “malaltia dels costos” (cost disease).

W.J. Baumol –juntament amb W.G. Bowen– va escriure, l’any 1966, un llibre en el qual aquestsautors identi�caven aquest tipus de comportament dels costos en el sector cultural de lesarts en viu (performing arts) (Baumol i Bowen, 1966). Un any més tard, Baumol va estendrel’argument principal del seu llibre en un article dedicat, en aquest cas a estudiar les causesde la crisi urbana als Estats Units (Baumol, 1967).

D’acord amb aquest economista –i en oposició a les tesis demand-side anteriors– el des-plaçament continuat d’una part important de l’ocupació (dels altres sectors d’activitat) capal sector terciari no és el resultat d’un canvi en la demanda �nal (a favor dels serveis), sinódel manteniment d’un diferencial signi�catiu (i creixent) de la productivitat entre aquestesactivitats i la resta de sectors econòmics (especialment el sector manufacturer)146. La ideaprincipal de la teoria de la “malaltia dels costos” és que la tendència a un creixent desequili-bri entre els sectors manufacturer i de serveis indueix una reassignació de recursos humanscap al sector amb un creixement de la productivitat més lent (el sector terciari), que, even-tualment, podria frenar, així mateix, el creixement agregat de l’economia147.

En aquest context, els salaris monetaris en les activitats de serveis creixen seguint la ma-teixa trajectòria que segueix el creixement (mitjà) dels salaris monetaris en el conjunt del’economia i, com s’assumeix en general, la seva més baixa capacitat d’absorció de les in-novacions tecnològiques, repercuteix en un creixement de la productivitat per sota del dela resta de sectors econòmics: en aquestes circumstàncies, la part dels serveis en l’output apreus corrents creixerà, tot i que la demanda (relativa) dels serveis a preus constants roman-

146 Les consideracions de Baumol deriven, en gran manera, de les característiques del seu model. Es tracta d’un model bisectorial: el primersector (el sector manufacturer) és un sector progressiu en termes de capacitat d’absorció d’un ràpid progrés tecnològic, d’acumulació de capitali d’aprofitament d’economies d’escala, que es tradueix en forts (i continuats) guanys de productivitat; el segon sector (el sector de serveis) ésun sector estancat, amb una limitada (i transitòria) capacitat d’incorporar novetats tecnològiques, que repercuteix en un augment dels costos(relatius) de producció i dels preus de les prestacions (en un marc de menor pressió competitiva que en el cas del sector manufacturer). Un puntessencial de diferenciació entre els dos sectors del model fa referència al paper del treball: en el primer sector, el factor treball és principalment uninput en la producció de qualsevol dels béns; en el segon sector, contràriament, el treball és un fi en si mateix. Per subratllar aquest fet, Baumolassumeix que el treball en l’únic input en la producció, essent constant l’oferta total d’aquest factor (Baumol, 1967).

147 El raonament de la “malaltia dels costos” condueix a dos possibles escenaris en l’assignació intersectorial dels recursos (i en laperformance econòmica agregada). En el primer escenari, hi ha una tendència a la (progressiva) desaparició de l’output del sector estancat;això succeiria en el cas que la demanda del sector de serveis no fos prou inelàstica (en relació amb els preus i a la renda). En el segon escenari,l’oferta (relativa) de productes d’ambdós sectors (a preus reals) es considera constant. En conseqüència, en aquestes circumstàncies, lademanda dels productes del sector estancat (de serveis) és altament inelàstica respecte dels preus (seria el cas, per exemple, dels serveissanitaris o socials), o la producció d’aquest sector hauria de ser subvencionada per mantenir un nivell apropiat d’activitat (és el cas delsserveis culturals). En aquest segon escenari, s’hauria de transferir una quota creixent de força de treball cap al sector estancat, mentre quela quota de treball assignada al sector progressiu podria (tendencialment) disminuir fins a anul·lar-se. A llarg termini, aquest segon escenaripodria conduir, així mateix, a una reducció gradual de la productivitat agregada de l’economia (com a mitjana ponderada de la productivitatde cadascun dels dos sectors considerats).


gui sense canvis148. L’increment de la quota de serveis a preus corrents (en l’output total)re�ecteix, doncs, més una technological stagnancy de les activitats terciàries, que una majorpropensió a consumir serveis (en créixer el nivell de renda).

• En resum, l’explicació del procés de desindustrialització (i de terciarització) de les econo-mies modernes es basa, fonamentalment, en la consideració d’un diferencial (permanent)de la productivitat –i de la seva taxa de creixement– entre el sector manufacturer i el sectorde serveis; en l’augment continuat del nivell de renda (real), i en la hipòtesi que la quotaque representen els serveis en l’output en termes reals roman constant en el temps. Pertant, el canvi en l’estructura de l’ocupació en detriment de la indústria manufacturera en elspaïsos avançats seria la conseqüència del mateix dinamisme industrial, que es tradueix enuns guanys de productivitat superiors als de la resta de l’economia.

• Alguns economistes no consideren, no obstant això, que hi hagi una oposició radicalentre ambdues formes d’explicar la desindustrialització de les economies modernes.Aquest procés de desindustrialització seria, segons ells, el resultat, en gran manera, dela combinació dels efectes esmentats provinents del cantó de la demanda i del cantóde l’oferta.

“Com a conseqüència dels guanys de productivitat relativament més alts a la indústria –as-senyalen Fontagné i Lorenzi (2005)– el preu relatiu dels béns manufacturats disminueix, laqual cosa, per un efecte de substitució, fa augmentar el consum de béns manufacturats. Enaquestes condicions, �ns que s’assoleix un determinat nivell de vida (mesurat per la rendaper habitant), aquest efecte de substitució es combina amb un efecte de renda per estimu-lar la demanda de béns industrials i, per tant, el volum de la producció industrial; però mésenllà d’aquest llindar, l’efecte de substitució estimula una demanda en retrocés de produc-tes industrials. En una primera etapa, doncs, la part de la indústria en el conjunt de l’ocupa-ció s’incrementa perquè l’augment de la demanda relativa de béns industrials resultant dela combinació dels efectes de renda i substitució supera l’efecte dels guanys de producti-vitat en el sector; més endavant, en una segona etapa, l’efecte depressiu d’aquests guanysde productivitat sobre l’ocupació industrial supera l’efecte de (l’augment de) la demanda i,aleshores, la part de la indústria manufacturera en l’ocupació comença a declinar”149.

• L’ús de l’argumentació de la “malaltia dels costos” per explicar l’expansió de les activitatsde serveis ha estat criticada des de diversos vessants, empírics i teòrics.

Tot i que certs estudis rellevants –com els estudis ja esmentats de Fuchs i de Summers–semblen haver donat un suport empíric a algunes de les hipòtesis clau del model de Bau-mol, no hi ha tampoc un consens generalitzat en aquest àmbit.

148 Segons Baumol, la quota de serveis a la demanda final es manté gairebé sense canvis quan es mesura a preus constants;l’increment (observat) en la quota de serveis en el producte d’una economia quan aquest es mesura a preus corrents és només un(pur) efecte de preu.

149 Aquest tipus d’argumentació explicaria la inflexió en el creixement del sector industrial als principals països avançats al llargde les dècades dels anys seixanta i setanta, període en què, com s’ha dit anteriorment, l’ocupació manufacturera hi assoleix el seumàxim històric, al llarg del segle XX.


Alguns economistes i estadístics eminents consideren que no es pot a�rmar, en cap cas,que l’evolució de la productivitat en el sector (agregat) de serveis s’hagi mantingut, inde-�nidament (com si fos un fet “natural”), per sota de la trajectòria de la productivitat en elsector industrial. Com assenyala Griliches150, és un fet relativament recent que el producteper hora treballada a les activitats terciàries se situï per sota del nivell que s’assoleix en laproducció de béns manufacturats.

A més, com ja s’ha subratllat més amunt, l’estimació de l’output de moltes activitats deserveis –a partir de l’actual base informativa i amb les tècniques estadístiques a l’abast– potpresentar un biaix de subestimació prou rellevant (que doni lloc, també, a una sobreestima-ció dels preus de les prestacions i, en conseqüència, a una subestimació del creixement dela productivitat en aquest sector)151.

• Així mateix, l’evidència empírica més recent mostra que si bé la quota de serveis a l’out-put total (real) va romandre, efectivament, constant �ns a mitjan anys setanta, des d’ales-hores aquesta quota ha anat creixent (en contradicció amb un dels “fets estilitzats” en quèes fonamenta el model de Baumol –vegeu Shettkat i Yocarini (2006). En conseqüència, coma�rmen Appelbaum i Schettkat (1999), la hipòtesi de la constancy of services només seria và-lida si l’elasticitat-preu de la demanda de serveis fos nul·la, o si els efectes negatius d’aques-ta elasticitat-preu fossin compensats exactament pels efectes positius de la demanda enaugmentar el nivell de renda. Però això és més aviat una excepció, no pas la norma.

• Tanmateix, les crítiques més fonamentals a les explicacions tradicionals –tant pel cantóde l’oferta, com pel cantó de la demanda– es basen en la consideració que aquestes expli-cacions no tenen en compte:

• L’heterogeneïtat (de comportament) de les activitats de serveis;• i el fet que una part creixent de l’output de serveis de les economies modernes entra

com a inputs intermedis dels processos de producció dels altres sectors d’activitat (ma-nufacturers i terciaris).

• El sector de serveis és, en realitat, un sector força heterogeni. El comportament de lesdiferents branques d’activitat que hi �guren és força desigual pel que fa a la capacitat d’ab-

150 Si s’utilitzen les dades NIPA (National Income and Product Accounts) dels Estats Units, Griliches (1992) troba, per a l’any 1948, uns nivellsde productivitat en el sector de serveis nord-americà lleugerament més alts que en el sector productor de béns. En canvi, confirma unareducció dels nivells relatius de productivitat dels serveis durant el període que va dels anys seixanta als anys vuitanta.

151 A causa de la manca de dades, un cert nombre de serveis d’activitats terciàries es deflacten mitjançant uns índexs improvisats. Així, perexemple, per al conjunt del sector de les administracions públiques, per a moltes organitzacions sense afany de lucre (com les universitats) i per ales activitats del sector financer i del sector de serveis a les empreses, l’output real, per convenció, es considera que creix a partir d’alguna mesuradels inputs; això condueix a la consideració d’un creixement poc segur de la productivitat. Tanmateix, Griliches (op.cit) també destaca que encerts sectors de serveis (com els serveis de comunicacions) l’output és relativament més homogeni que en molts dels altres sectors econòmics(fins i tot els sectors productors de béns) i que, per tant, en aquests sectors el problema de la mesura (de la productivitat) és menys sever. Engeneral, aquests experts coincideixen en el fet que el ritme d’augment de la productivitat ha estat més baix en els sectors de serveis amb unmajor creixement (comerç al detall, finances i assegurances, serveis immobiliaris i serveis a les empreses), una circumstància que ha contribuïta una reducció global de l’increment de la productivitat en el conjunt del sector de serveis. Com que aquests són també els sectors en què lamesura del seu output acostuma a ser més difícil, s’ha difós la sospita que algunes de les reduccions que s’han enregistrat en el ritme d’augmentde la productivitat en aquests sectors de serveis siguin, en realitat, espúries (el resultat de la nostra inhabilitat per observar, interpretar i mesuraradequadament, els canvis que s’esdevenen en les nostres economies). Per exemple, Gordon (1996) identifica els problemes més grans en lamesura del creixement de la productivitat en els sectors d’energia elèctrica, gas i aigua, finances i assegurances, serveis immobiliaris i serveis a lesempreses, i altres serveis (entre els quals s’inclouen els serveis sanitaris), activitats que abracen gairebé el 40% del PIB dels Estats Units.


sorció dels avantatges de les noves tecnologies (especialment, les TIC), circumstància quees palesa en una evolució, així mateix, molt diferenciada, dels increments de productivitat–com s’aprecia en la taula 16152.

Taula 16. Creixement del valor afegit per ocupat en alguns sectors de serveis, 1980-1990 i 1990-2001Mitjana anual, taxes de creixement (%)

Serveis de comerç Serveis detransport

Serveis decomunicació

Serveis financersi a les empreses Hotels i restaurants Serveis comunitaris,

socials i personals

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

19801990

19902001

Àustria 2,5 1,2 1,9 3,4 4,1 7,0 1,4 0,2 0,0 0,2 –0,2 –0,8

Bèlgica –0,3 1,3 – – – – 1,0 –0,1 1,1 –0,3 0,0 0,3

Dinamarca 0,9 2,4 2,3 3,2 3,8 5,9 0,3 –0,1 –0,1 –0,9 0,3 0,6

Finlàndia 3,0 1,6 2,4 2,8 5,6 9,4 0,2 0,9 1,8 1,0 0,5 0,0

França 3,7 0,8 2,6 1,3 6,5 4,6 0,5 –1,0 –3,2 –1,4 0,7 0,4

Alemanya 1,3 0,3 1,3 3,7 3,5 12,2 1,0 –0,9 –2,1 –4,5 –0,2 0,3

Grècia – 3,2 – 7,9 – 7,2 – –0,8 – 2,1 – 1,3

Itàlia 0,6 1,3 2,5 1,3 6,0 9,1 –2,3 –1,3 –1,9 –1,2 –0,9 0,2

Luxemburg 4,8 2,4 – – – – –0,3 –2,8 4,3 –2,2 4,2 –0,2

Holanda 0,2 1,0 2,8 1,0 3,0 5,6 –1,5 –0,4 2,6 –1,8 0,3 –0,2

Portugal 0,9 1,4 2,8 3,9 10,5 10,3 1,4 –1,0 0,1 0,3 1,2 –0,2

Espanya –0,3 0,2 2,0 1,7 1,8 4,2 0,5 –1,8 –0,2 –1,0 0,2 0,6

Suècia 2,2 3,3 – 2,2 – 7,0 –2,0 –0,1 – 2,4 0,4 0,5

Regne Unit – – – – – – –0,5 1,2 – – –0,5 1,0

Estats Units 1,8 3,8 1,6 1,3 2,1 4,2 –1,2 0,8 –0,3 0,5 0,0 –0,4

Japó – – 3,0 –1,5 7,9 9,5 4,0 2,4 – – –0,8 –0,5

Fonts: Pilat et al. (2006).

• Ambdós enfocaments tradicionals per explicar el canvi estructural de les economiesmodernes coincideixen a considerar que la destinació dels serveis és, íntegrament, lademanda �nal d’aquelles economies. La tendència creixent a augmentar la quota delsinputs intermedis de serveis en la major part de les activitats econòmiques no semblamassa congruent amb la consideració d’uns serveis (globalment) retardataris. Alguns au-tors han assenyalat la necessitat de restringir els resultats de la teoria de Baumol (1968)als serveis destinats a usos �nals (Oulton, 1999; Fixler i Siegel, 1999). El mateix Baumol(2000) ha recti�cat parcialment les seves posicions inicials, i ha admès que cal diferenciarentre els diversos tipus de serveis153.

152 Així, l’evidència més recent sobre l’evolució de la productivitat en les diverses branques terciàries (i no pas en el sector agregat deserveis) només circumscriu la validesa de la teoria de la “malaltia dels costos” a algunes d’aquestes branques (aquelles, efectivament, mésretardatàries). Però en altres sectors de serveis, el creixement de la productivitat és força alt semblant al creixement de la productivitatd’alguns dels sectors manufacturers més avançats (Triplett i Bosworth, 2003; O’Mahony i Van Ark, 2003; Van Ark i Piattowski, 2004).

153 La teoria de la “malaltia dels costos” seria pertinent per explicar només una part del fenomen de terciarització de les economiesmodernes: el que s’esdevé fins a la dècada dels anys seixanta. El procés de desindustrialització, pròpiament dit, i el fenomen que hemanomenat “nova terciarització” no troben una explicació satisfactòria en aquella teoria (Baumol, 2000).


1.6.1.2 Altres arguments més recents: una explicació de la nova terciarització

• Un nombre creixent d’experts154 atribueix les transformacions esdevingudes durantles tres darreres dècades en el procés de terciarització de les societats desenvolupades aun canvi de gran abast en el mateix patró de creixement d’aquestes economies.

En general, com diu Pasinetti (1981), els factors principals que determinen el canvi es-tructural d’una economia es poden resumir en els dos següents:

• Els canvis en la composició de la demanda �nal en augmentar el nivell de la rendaper capita.

• Els impactes de les transformacions tecnològiques i organitzatives que s’esdevenenen la major part de les activitats econòmiques.

Certament, és difícil diferenciar els efectes de cadascun d’aquests dos factors en l’evo-lució recent dels sectors econòmics (i, particularment, dels sectors de serveis)155, peròsembla clar que el seu impacte en el canvi estructural de les economies avançades haestat força desigual.

L’augment i els canvis en la composició de la demanda final

• No sembla que l’impacte dels canvis en la demanda �nal –tant en el seu nivell, com,molt especialment, en la seva composició– derivats dels augments sostinguts de la ren-da per capita en els països avançats hagin estat massa signi�catives per explicar el crei-xement que, almenys des de mitjan anys vuitanta, ha esdevingut en el sector de serveis(i, particularment, com s’il·lustra més endavant, en el sector de serveis destinats a laproducció).

Certament, per mesurar amb precisió la dimensió completa d’aquest impacte en aquestsector de serveis a la producció (i en cadascuna de les activitats que el componen), cal-dria tenir en compte (i distingir):

• L’efecte directe d’un creixement de la demanda �nal d’aquesta mena de serveis (méso menys intens que el creixement de la demanda �nal dels altres serveis destinats ala venda).

• L’efecte indirecte del creixement de la demanda �nal de béns o serveis procedents debranques d’activitats que tenen com una part de consums intermedis (més o menysrellevant) a serveis destinats a la producció.

154 Francois i Reinert (1996); Peneder et al. (2000); Kox (2001 i 2002); Wölfl (2005); Banga (2005); Savona i Lorentz (2006).

155 Els canvis tecnològics, si bé afecten essencialment l’estructura d’inputs intermedis (per unitat de producte) de les branquesd’activitat de l’economia, també repercuteixen en el nivell (i la composició) dels diversos usos finals dels béns i dels serveis produïtsper l’economia: el consum –privat i públic–, la formació bruta de capital i les exportacions. L’efecte d’un canvi tecnològic prouprofund es palesa, sobretot, en una variació de les taxes de creixement d’aquests diversos components de la demanda final del’economia.


• En el primer cas, cal destacar que els serveis a la producció (per la seva pròpia natu-ralesa) no entren directament en el consum �nal (ni privat ni públic)156, ni tampoc enla formació bruta de capital en una proporció massa considerable. En conseqüència,la demanda �nal interior d’aquests serveis només explicaria una part poc signi�cativa,relativament, del creixement estructural del sector.

Tanmateix, la contribució de les vendes a l’exterior d’aquesta mena de serveis és, sensdubte, més important (i creixent) en els darrers temps. Si es pren, com a exemple, el casdel sector de serveis a les empreses –el sector més dinàmic, dins de les activitats deserveis destinats a la producció–, alguns estudis recents estimen que aquelles vendespoden explicar �ns a una sisena part de la diferència de creixement d’aquest sector res-pecte a la del conjunt dels sectors de producció per al mercat en els països més desen-volupats. El pes d’aquest impacte ha crescut al llarg dels anys noranta i els primers anysdel segle XXI en augmentar la seva quota d’exportacions157.

També, en aquests anys s’ha incrementat especialment la demanda �nal de serveis com-puter-related, circumstància que ha repercutit molt en el creixement global del sector deserveis a les empreses (del qual formen part aquelles activitats).

• En segon lloc, com s’ha dit, cal considerar l’efecte indirecte en el creixement del sectorde serveis destinats a la producció que té l’increment de la demanda de béns i serveisd’aquells sectors que fan un ús intensiu d’aquesta mena de serveis com a inputs inter-medis en els seus processos de producció. Ara bé, els estudis duts a terme en aquestàmbit158 no n’han aportat, �ns ara una evidència concloent i no sembla massa probableque un desplaçament (relatiu) de la demanda �nal cap a productes de sectors amb unscoe�cients més alts d’inputs de serveis destinats a la producció hagi estat el factor deter-minant en el creixement estructural d’aquest sector d’activitats (Barker i Forsell, 1992).

• En resum, l’augment i el canvi en la composició de la demanda �nal en la major part deles economies desenvolupades en les dues darreres dècades no sembla haver estat unfactor massa determinant per explicar el creixement a llarg termini del sector de serveisdestinats a la producció.

Els canvis en l’estructura dels consums intermedis de la majoria d’activitats

• L’augment del pes especí�c dels serveis destinats a la producció en el consum inter-medi de la major part de les branques d’activitat de les economies modernes és, sensdubte, el factor més important per explicar el creixement con�rmat d’aquest sector enels països desenvolupats.

156 La proporció en què els serveis destinats a la producció entren a formar part de les diverses categories d’usos finals de l’economia potdeterminar-se amb l’ajut del marc input-output d’aquesta economia.

157 En el cas de Catalunya, les vendes a l’exterior de serveis a les empreses han crescut d’un 1,7% del total d’aquestes vendes l’any 1987,a un 6,2% l’any 2001, segons dades de les taules input-output de l’economia catalana d’aquests dos anys. L’increment de la proporció devendes a l’exterior (a la resta d’Espanya i a la resta del món) de serveis a les empreses en el total de vendes a l’exterior de serveis ha passatdel 3,8% l’any 1987, al 27,1% l’any 2001.

158 La major part d’aquests estudis utilitzen una metodologia input-output.


Aquests canvis en la composició dels consums intermedis, amb una major presència–com a inputs intermedis– dels serveis destinats a la producció en les activitats de gai-rebé tots els sectors econòmics són deguts a diverses circumstàncies:

• En primer lloc, a la demanda intermèdia de serveis nous –i més especialitzats– fomentadapels canvis tecnològics i organitzatius a les empreses.

• En segon lloc, a l’augment dels processos de subcontractació (outsourcing) que estimulal’aparició i consolidació de nous segments de demanda en aquell sector d’activitat.

• Finalment, en tercer lloc, als canvis institucionals i, singularment, a les modi�cacions es-devingudes en el marc de regulació de molts sectors de serveis, que han contribuït tam-bé a incrementar la demanda d’aquestes activitats.

La demanda intermèdia de serveis nous

• La diversitat i la llibertat d’escollir són atributs intrínsecs del benestar econòmic –com diuSen (1975)159. Aquesta preferència per la diversitat no es limita als béns i als serveis destinatsal consum �nal. S’estén també als béns i als serveis que entren a formar part del consumintermedi de les empreses, i això té una repercussió rellevant tant sobre les prestacionsi les qualitats dels productes acabats, com sobre la performance de productivitat i sobreels guanys que es deriven de l’apro�tament d’economies d’escala i d’abast en els mateixosprocessos de producció.

• Les innovacions –tecnològiques i organitzatives– són un motor de la creació de nousserveis (especialment, de nous serveis destinats a la producció), cada vegada més especia-litzats i més adaptats a una demanda creixent, però també molt canviant.

Aquest augment de la demanda de serveis destinats a la producció per a usos intermedis deles �rmes clients, però també la seva diversi�cació, poden generar noves fases en el procésde prestació dels nous serveis i, en conseqüència, l’aparició de noves vetes de mercat d’unadimensió i consistència su�cients perquè puguin aparèixer –i es consolidin– noves �rmes(de serveis destinats a la producció) que s’especialitzen en noves varietats de productes. Hiha, doncs, una accentuació del procés de roundaboutedness de la producció160.

L’augment dels processos de subcontractació

• Tot procés de producció de qualsevol sector d’activitat requereix la incorporació –en ma-jor o menor intensitat– d’activitats catalogades com a serveis destinats a la producció: ser-veis de transport i logística, serveis de comunicacions, serveis de gestió, serveis de controlde qualitat, serveis de màrqueting, etc. Tots aquests serveis –que són “funcionals” a l’acti-vitat corrent de les empreses– poden ser prestats bé per personal de la mateixa �rma, bé

159 Dixit i Stiglitz (1977) integren el desig de varietat de productes en les funcions d’utilitat dels consumidors i mostren que, quan l’acciópública preserva un cert grau de varietat en la producció, el benestar econòmic augmenta. La competència no es restringeix a la competènciade costos, sinó que també va acompanyada de l’entrada en el mercat de nous productes; d’un augment, doncs, de la varietat de la producció.

160 Aquest fenomen de roundaboutedness es palesa en un increment de l’ús intrasectorial dels serveis destinats a la producció. Aquestaugment de l’ús intermedi de serveis d’aquest tipus en el mateix sector d’activitat és un element indicatiu de l’augment de la divisió deltreball i de l’especialització del producte (dels serveis) en aquestes activitats.


per proveïdors externs a ella. En determinades condicions, les empreses prefereixen exter-nalitzar la prestació d’alguns d’aquests serveis, tot substituint recursos (humans) propis perrecursos aliens, de �rmes que, en general, estan més especialitzades en la seva prestació;aquest procés s’anomena subcontractació [outsourcing].

• Les decisions de les empreses de procedir a un procés de subcontractació de la pres-tació d’algunes funcions de servei que, anteriorment, es duien a terme in-house estan,habitualment, guiades per consideracions de cost (relatiu), de qualitat de la prestació o derede�nició de les core activities de la �rma. Més concretament, els motius més importantsper externalitzar aquestes funcions de servei són els següents:

• La possibilitat d’alliberar recursos per a altres inversions que es consideren més prioritàries, otambé per alliberar capacitats de gestió pròpies i centrar-les en el core-business de la �rma.

• La conversió, d’aquesta manera, de determinats costos �xos en costos variables (coma overheads costs), o �ns i tot la possibilitat de fer més variables determinats costosempresarials161.

• L’intent de resoldre una manca de capacitats dins l’empresa per a la realització de deter-minades funcions o tasques (que, habitualment, estan subjectes a una necessitat que ésnomés puntual o discontínua a la �rma162).

• La rebaixa de costos en la prestació dels serveis, a causa del fet que la �rma externa potoperar amb uns costos unitaris (mitjans) més baixos, conseqüència de l’apro�tamentd’economies d’escala o d’abast, o al seu accés a determinats inputs especialitzats (Abra-ham i Taylor, 1993).

• La importància relativa de cadascun d’aquests factors és força desigual, tant des d’unpunt de vista sectorial (o, �ns i tot, de �rma), com des d’un punt de vista temporal. Cal recor-dar també que no tots els processos de subcontractació d’activitats de serveis destinats a laproducció tenen la mateixa repercussió en el creixement d’aquest sector d’activitats.

Des de la perspectiva de l’impacte que poden tenir en el creixement les activitats de serveisdestinats a la producció cal diferenciar dos tipus de subcontractació (Kox, 2001):

• El displacement outsourcing: en aquest cas el que mana en la decisió d’externalitzar lesfuncions de serveis d’una empresa és l’estalvi de costos. Les altres característiques de laprestació de serveis poden romandre, essencialment, sense canvis. En aquest cas, es potdir que els recursos propis (sobretot els recursos humans) que s’alliberen en el procésde subcontractació es veuen “desplaçats” pels recursos aportats per la �rma “externa” deserveis.Des d’un punt de vista agregat, aquesta modalitat de subcontractació fa créixer, doncs,les activitats de serveis destinats a la producció com a sector econòmic independent,però sense que s’esdevingui, des del punt de vista de l’increment de les funcions deservei, un augment del procés general de “terciarització” de l’economia.

161 Com ara són els costos salarials afectats per certs convenis col·lectius massa rígids.

162 La subcontractació és un procediment per evitar unes certes indivisibilitats en els processos de producció de certes empreses(especialment les firmes de petita dimensió que no poden dedicar recursos propis a la prestació de certs serveis discontinus).


Aquest displacement outsourcing contribueix al creixement global de les activitats deserveis només en el cas que aquest procés faci que les �rmes que externalitzen funcionsde serveis acabin sent més e�cients, o que aquest procés d’externalització permeti queel sector de serveis destinats a la producció es pugui apro�tar d’unes més grans econo-mies d’escala.

• El service-upgrading outsourcing: en aquest cas, les prestacions dutes a terme per les�rmes del sector de serveis destinats a la producció són qualitativament diferents deles dutes a terme, prèviament amb recursos in-house. A més d’un canvi de la qualitatde la prestació –que pot tenir repercussions importants en termes d’e�ciència pro-ductiva i de capacitat competitiva–, aquesta modalitat de subcontractació requereixque l’empresa que contracta els serveis de �rmes de serveis destinats a la producciódisposi d’una adequada “capacitat d’absorció” dels efectes (positius) de la prestaciód’aquests serveis (que són habitualment més complexos i amb un caràcter més client-specific). Això signi�ca que l’outsourcing firm no pot desmantellar completament lesseves pròpies funcions de servei; ha de seguir mantenint, doncs, una part dels seuspropis recursos destinats a aquestes funcions. En conseqüència, en aquest cas, el pro-cés d’externalització no és un procés de “suma zero”: hi haurà un creixement de les ac-tivitats de serveis destinats a la producció sense que el grau de “terciarització interna”de les �rmes (clients) disminueixi en una proporció equivalent.

• En general, el procés de subcontractació de funcions de servei d’una empresa es potveure estimulat per la incorporació prèvia de novetats tecnològiques i/o organitzatives quepoden rebaixar els costos de comunicació i de monitoring (i, en conseqüència, els costos detransacció).

L’ampla difusió de les TIC ha obert, des de fa diverses dècades, unes perspectives de mi-llora considerable de l’e�càcia de les �rmes i de l’economia en el seu conjunt. Aquestestecnologies han permès superar l’antic model d’empresa basat en la multiplicació d’ac-tivitats i l’acumulació de funcions. Han facilitat la reorientació dels recursos interns capaquelles activitats considerades com a més estratègiques i, paral·lelament, el desenvo-lupament de l’externalització, sigui de la pròpia producció (que pot ser, en aquest cas,“deslocalitzada”), sigui també de certes funcions de suport especialitzades o susceptiblesd’automatització.

• La propensió a la subcontractació pot veure’s estimulada pels efectes de certs canvis enel marc institucional o normatiu, com ha estat el cas, especialment al llarg de la dècada delsanys noranta, dels processos de privatització i de desregulació que han afectat algunesactivitats de serveis.

La privatització de moltes activitats de serveis dutes a terme per les administracions pú-bliques és, de fet, un cas especial de subcontractació. Aquestes privatitzacions han tingutuns efectes notables sobre el creixement de molts sectors de serveis (transports, comu-nicacions, correus, manteniment d’infraestructures, entres altres), i singularment sobre elcreixement de les activitats de serveis a les empreses.


Aquesta onada de privatitzacions ha afectat el creixement del sector de serveis destinats ala producció de dues maneres:

• En primer lloc, algunes tasques que, �ns aleshores, eren dutes a terme per serveis pro-pis de les administracions públiques han estat externalitzades a �rmes privades. Així,empreses de consultoria legal, econòmica, �scal o tècnica, de serveis de seguretat, dedesenvolupament d’aplicacions informàtiques, de manteniment de maquinari i siste-mes de comunicacions, etc., han augmentat signi�cativament el seu nivell d’activitata causa del fort increment de les tasques que han estat externalitzades pel sectorpúblic.

• En segon lloc, també algunes unitats de prestació de serveis especialitzats de les ad-ministracions públiques que, abans estaven integrades com a departaments d’aques-tes mateixes administracions han esdevingut �rmes independents, que intervenen enel mateix mercat dels serveis destinats a la producció. Aquest procés d’off-spinning haestat molt freqüent, en molts països, en les àrees de desenvolupament de programari,d’enginyeria, de col·locació de personal o de consultoria tècnica o mediambiental.

• Al llarg dels darrers vint-i-cinc anys, el creixement de les activitats de serveis destinatsa la producció s’ha vist afavorit, almenys, per tres onades de subcontractació, cadascunade les quals ha afectat modalitats de serveis diferents (Kox, op.cit).

En general, com s’observa en la figura 14, es pot dir que aquestes onades han repercu-tit, successivament, en activitats de serveis destinats a la producció caracteritzats per uncontingut d’especialització (i de capital humà) creixent. Així, mentre el tipus de serveismés implicats en la primera onada de subcontractació, durant els anys vuitanta, forenserveis molt estandarditzats, amb pocs requeriments de recursos so�sticats, la darreraonada, a partir de la segona meitat dels anys noranta, ha tingut com a principals protago-nistes serveis d’un caire molt més especialitzat, que aporten, en la majoria de casos, solu-cions “fetes a mida” per als seus clients (és el cas, en particular, dels serveis a les empresesintensius en coneixement (Knowledge Intensive Business Services –KIBS).

Figura 14. Tres onades d’outsourcing

Període aproximat Aspectes principals Activitats de serveis afectades

1938-1988Activitats de serveis estandaritzats que exigeixen un nivellde qualificació baixCertes activitats de serveis molt especialitzades

Transport, neteja, servei d’àpats, manteniment d’edificisi d’equipamentConsultoria legal i fiscal especialitzada

1985-1993 Activitats de serveis estandaritzats amb un cert grau decomplexitat

Serveis de seguretat, logístics, financers, reclutament depersonal no directiu, consultoria informàtica, tests tècnics

1993 fins ara Activitats de serveis especialitzats

Serveis de recerca de mercat, publicitat, asessoramentlegal, enginyeria, R+D sota contracte, dissenyd’aplicacions informàtiques, desenvolupamentd’instruments de comerç electrònic, serveis de gestiólogística, de gestió de recursos humans i de gestió derecursos mediambientals

Font: Kox (2001).


Els canvis en el marc de regulació de molts sectors de serveis

• Els canvis en els processos de regulació esdevinguts en alguns sectors de serveis de leseconomies desenvolupades han contribuït també a incrementar la demanda intermèdia deserveis destinats a la producció. El terme “desregulació” fa esment a una relaxació i, en certscasos, a un canvi de les normes establertes pels poders públics sobre les transaccions demercat, amb la �nalitat de millorar la competència i d’estimular l’activitat econòmica.

En particular, aquests canvis en el marc regulador en molts àmbits han pogut bene�ciar,d’una manera especial, el sector de serveis destinats a la producció –tot afavorint-ne elcreixement– més que altres sectors econòmics. Per exemple, les mesures de regulació decertes lleis i normes laborals, que han suposat una major �exibilització dels procedimentsde contractació laboral, han facilitat la subcontractació de llocs de treball en tot el sectorterciari, molt especialment, en aquells serveis destinats a la producció que fan prestacionsestandarditzades i intensives en mà d’obra no massa quali�cada, com les activitats de ne-teja d’edi�cis i de béns d’equip, les activitats de vigilància i seguretat, el manteniment i lareparació de maquinària d’o�cina i equip informàtic i certs serveis d’emmagatzematge.La desregulació de certes lleis laborals, amb la progressiva difusió de modalitats de con-tractació temporal, ha generat grans oportunitats també per la proliferació d’empreses detreball temporal.

Així mateix, les mesures que ordenen –i faciliten– la promoció de firm-startups han re-percutit, positivament, en aquells sectors amb una dimensió operativa e�cient mínimarelativament baixa, com és també el cas d’algunes activitats de serveis destinats a la pro-ducció (especialment, de serveis a les empreses).

Finalment, la progressiva liberalització dels requeriments de quali�cació professional encerts àmbits de prestació de serveis ha afectat, també de manera força positiva, el creixe-ment de determinats serveis professionals amb un alt contingut de personal highly-skilled(com és el cas de les activitats de consultoria, auditoria o de serveis tècnics d’arquitec-tura o d’enginyeria). A més, la desregulació d’alguns monopolis professionals –com, perexemple, els serveis de notaria, entre altres–, en certs països ha creat noves oportunitatsper als new entrants en aquestes activitats i una major competència i e�ciència en la pres-tació d’aquesta mena de serveis.

1.6.2 Els factors externs

• Els factors que explicarien el fenomen de la desindustrialització de les economies moder-nes són, com s’ha vist, essencialment interns a aquestes mateixes economies. No obstantaixò, l’emergència de nous països en els mercats mundials reforça, sens dubte, aquest pro-cés de desindustrialització, almenys a través de dues vies:

• La primera consisteix en una accentuació de l’especialització de les economies. El pro-tagonisme creixent dels països emergents fa evolucionar també l’especialització delspaïsos més desenvolupats, singularment de les seves activitats industrials: de produc-


cions intensives en mà d’obra poc quali�cada a produccions intensives en mà d’obraaltament quali�cada. Així mateix, l’especialització (comercial) dels països industrialit-zats cap a productes que incorporen, així mateix, una creixent dosi de serveis (des-tinats a la producció) duu aparellada una tendència a la reducció de la seva balançacomercial en béns manufacturats. Això contribueix a reduir la part de la indústria ma-nufacturera en el volum de producció i d’ocupació d’aquests països163.

• La segona via consisteix en l’augment de la pressió competitiva procedent de les em-preses dels països emergents (que produeixen amb unes estructures de costos moltdiferents que les �rmes del Nord). En aquest context, les empreses dels països més de-senvolupats han de reaccionar, per sobreviure, endegant estratègies que els permetinincrementar, signi�cativament, els seus guanys de productivitat i d’e�ciència164; en par-ticular, amb una major intensitat capital-treball en els seus processos de producció, ambuna concentració de llur activitat en els segments més productius de la cadena de valor,i amb una reorganització global dels processos de producció en una escala global, enla qual les deslocalitzacions d’unitats de producció són només una manifestació d’unfenomen més complex i massiu.

• L’impacte de les importacions procedents dels països emergents sobre les estructuresocupacionals dels països desenvolupats no sembla que, �ns ara, hagi estat molt desta-cat. El ròssec (comptable) dels llocs de treball (creats i destruïts) resultants del comerçinternacional entre els països avançats i els països en desenvolupament és certamentdesfavorable als primers, però en una magnitud inferior a un 1% de l’ocupació industrial(i a un 0,5% de l’ocupació total)165. Tanmateix, aquestes magnituds poden augmentar enel futur, en la mesura que el ritme i la composició (per origen i per destinació) dels �uxosd’intercanvis comercials internacionals mantinguin la tendència de la darrera dècada. En-tre 1995 i 2002, com hom pot veure en la taula 17, les taxes de creixement anual (mitjà)del comerç d’exportació dels països desenvolupats fou d’un 4,1% (i un 5,1% en el cas delcomerç d’importació), un percentatge inferior a la taxa de creixement del conjunt del co-merç mundial, que fou del 5,4%. En contrast, l’aportació, en aquest mateix període, delspaïsos emergents fou, en termes de taxa de creixement de les exportacions d’un 9,4% (id’un 6,3% en el cas de les importacions). Aquest desigual patró de creixement ha deter-minat una reducció en 5,5 punts de la quota d’exportacions dels països desenvolupats enel mercat mundial (i d’1,3 punts en la quota d’importacions)166.

163 La importació per part dels països desenvolupats de béns manufacturats intensius en mà d’obra poc qualificada procedent dels païsosemergents pot reduir el nombre de llocs de treball industrials en major proporció que la capacitat que aquells països avançats tenen decrear llocs de treball en els seus sectors industrials exportadors (i intensius en mà d’obra qualificada).

164 Aquest ròssec s’estima en unes condicions d’equilibri del comerç entre països del Nord i del Sud.

165 En un estudi promogut per l’FMI, Rowthorn i Rawaswamy (1998) estimen –per a 18 països de l’àrea OCDE i per al període 1963-1994–que un creixement d’un punt percentual de les importacions provinents dels països emergents –en el PIB (mesurat en termes de PPA) delspaïsos desenvolupats fa augmentar en un 8,5% la productivitat relativa (del sector manufacturer respecte de la del conjunt de l’economia)en aquests països. De 1970 a 1984, les importacions netes procedents dels països del Sud varen “suprimir” (essencialment via un impactesobre la productivitat), un 1,6% de l’ocupació dels països industrialitzats: uns 6 milions de llocs de treball en gairebé un quart de segle (unaxifra inferior de llocs de treball al que les firmes nord-americanes creen en un trimestre!).

166 Tanmateix, els països desenvolupats continuen mantenint una quota d’exportacions molt superior a la dels països en desenvolupament(d’un 73,2%, davant d’un 26,8%, respectivament, l’any 2002). En el de les importacions, aquests percentatges són, respectivament, el 76%i el 24%.


Taula 17. Taxes de creixement anual de les exportacions, importacions i quotes de mercat en volum a nivell mundial: 1995-2002 (*)Percentatges

Taxes de creixement anual mitjà Quotes l’any 2002 i variacions en el períodeNord Sud Món Nord Sud Món

Nord 3,7 5,5 4,1 55,8(–5,6)

17,5(+0,1)

73,2(–5,5)

Sud 9,7 8,8 9,4 20,3(+4,3)

6,5(+1,1)

26,8(+5,5)

Món 5,1 6,3 5,4 76,0(–1,3)

24,0(+1,3)

100

(*) Exportacions en fila, importacions en columna.Font: BACI-CEPII, La Lettre du CEPII, núm. 231, 2004.

En la taula 18 hom pot observar, així mateix, els canvis notables esdevinguts en la contri-bució al creixement d’aquests �uxos de comerç des de l’any 1995, per part dels països delNord i dels països del Sud. El protagonisme dels països en desenvolupament en el creixe-ment del comerç internacional ha augmentat considerablement; mentre que en el període1995-1998, la quota d’aquests països en l’augment dels intercanvis a nivell mundial erad’un 13%, en el període 1999-2002, aquesta quota ha pujat �ns al 43% (en detriment dela quota dels països desenvolupats, que ha passat del 87% al 57%). Al mateix temps, lacontribució al creixement del comerç mundial dels intercanvis entre països desenvolupatsi països en desenvolupament ha augmentat del 8% al 27% (i la contribució dels intercanvisentre els mateixos països emergents ha crescut del 4% al 15%).

Taula 18. Contribucions al creixement del comerç mundial durant els períodes 1995-1998 i 1999-2002 (*)Percentatges

1995-1998 1999-2002Nord Sud Món Nord Sud Món

Nord 61 8 69 20 27 47

Sud 27 4 31 38 15 53

Món 87 13 100 57 43 100

(*) Exportacions en fila, importacions en columna.Font: BACI-CEPII, La Lettre du CEPII, núm. 231, 2004.

• Els efectes negatius sobre el mercat de treball dels països desenvolupats de les im-portacions procedents dels països en desenvolupament sembla que es concentra en elssegments de població ocupada menys quali�cada. Com s’ha indicat més amunt, aquestcomerç internacional indueix de manera indirecta, en els països avançats, un progrés tèc-nic en resposta a la pressió competitiva d’aquelles importacions. En aquest context –comexpliquen Fontagné i Lorenzi (2005)– es combinen tres efectes que acceleren l’augment enels països desenvolupats de la demanda (relativa) de treballadors quali�cats:

• Un primer efecte de selecció dels productes: els productes intensius en treball no quali�cat–o aquells que han de ser produïts a través de processos que són més difícilment automa-titzables– tendeixen a desaparèixer d’aquests països avançats; mentre que els productes


amb els que poden competir en els mercats mundials tenen un contingut factorial forçadiferent dels productes d’importació (procedents dels països emergents)167.

• Un segon efecte de selecció de firmes, que duu a un augment del nivell (mitjà) de produc-tivitat dels diversos sectors d’activitat. En aquest procés, només les �rmes més e�cacespoden sobreviure.

• En aquestes condicions, les �rmes, a la cerca d’una major eficàcia i de nous avantatges com-paratius, tendeixen –com s’ha vist– a fraccionar el procés de producció i a reforçar el con-tingut en quali�cació de les seves activitats (especialment, de les activitats de suport al seuesforç d’internacionalització)168.

En resum, les �rmes dels països desenvolupats responen a la competència de les im-portacions provinents dels països del Sud amb la introducció de progrés tècnic i amb elfraccionament dels processos de producció, per treure un avantatge dels diferencials encostos relatius. Si es procedeix d’aquesta manera, aquestes �rmes alteren signi�cativa-ment el nivell de quali�cació dels llocs de treball en el sí de les seves activitats. En aquestsentit, s’esdevé un desplaçament de llocs de treball no només intersectorial, sinó sobretotintrasectorial (segons el nivell de quali�cació exigit per a cada lloc de treball).

Taula 19. Repartiment dels llocs de treball destruïts a Europa, per tipus d’operació (*)Llocs de treball suprimits Operacions de reestructuració

Número Repartiment Número Repartiment

Reestructuració interna 589.325 75,52 910 62,50

Fallida o tancament 110.127 14,11 330 22,66

Deslocalització 36.977 4,74 104 7,14

Fusió-adquisició 23.990 3,07 51 3,50

Subcontractació internacional 19.155 2,45 16 1,10

Altres 820 0,11 45 3,09

Total 780.394 100,00 1.456 100

(*) Indústria i serveis, de l’1 de gener de 2002 al 15 de juliol de 2004.Font: European Monitoring Monitor (EMCC), Dublín.

• Cal precisar que només una minoria de les reestructuracions (empresarials) en els païsosdesenvolupats es tradueixen en deslocalitzacions de les activitats productives169. Les dadesprocedents de l’European Monitoring Monitor irlandès – corresponents al període comprèsentre l’1 de gener de 2002 i el 15 de juliol de 2004– que �guren en la taula 19 en són prousigni�catives. Dels més de 780 mil llocs de treball suprimits durant aquest període, només alvoltant de 37 mil (el 4,7% del total) corresponen a processos de deslocalització –mentre que

167 En aquestes condicions, les empreses dels països desenvolupats s’esforcen a dur a terme innovacions (defensives) de producte i,sobretot, de procés que els permetin reduir la pressió competitiva procedent dels països en desenvolupament, i preservar-ne els marges.

168 A aquest efecte, cal afegir l’impacte específic de l’estratègia de subcontractació ja comentada. De fet, la divisió vertical del treball ésassimilable a un progrés tècnic “esbiaixat” en contra del treball no qualificat.

169 La deslocalització, com s’ha dit, es defineix com el tancament d’una unitat de producció en un país (o territori), seguit de la sevareobertura en un altre país, per tal de reimportar en el seu territori nacional els béns que han estat produïts a un cost menor i/o de continuarel proveïment dels mercats d’exportació a partir d’aquesta nova implantació.


un 75,5% són conseqüència de processos de reestructuració interna, i un 14,1% a processosde fallida o tancament170.

• Per sectors, el repartiment dels llocs de treball suprimits ha afectat especialment, en contrade la percepció de la major part de la gent, els sectors de serveis: els tres primers sectors afectatssón Correus i telecomunicacions. Serveis �nancers iTransports i emmagatzemament (que, junts,sumen el 50,5% del total dels llocs de treball suprimits a Europa en el període considerat)171.

Taula 20. Repartiment dels llocs de treball destruïts a Europa, per tipus d’operació i per sector (*)Llocs de treball suprimits Operacions de reestructuració

Número Repartiment Número Repartiment

Correus i telecomunicacions 177.812 22,86 195 13,40

Serveis financers 120.220 15,46 122 8,38

Transports i emmagatzemament 94.314 12,13 129 8,87

Metal·lúrgia i mecànica 69.334 8,92 181 12,44

Motors 53.213 6,84 79 5,43

Alimentació, begudes, tabac 29.607 3,81 89 6,12

Tèxtil i cuir 29.515 3,80 119 8,18

Química 28.950 3,72 91 6,25

Comerç 28.691 3,69 64 4,40

Material elèctric 26.673 3,43 63 4,33

Mobiliari 22.260 2,86 64 4,40

Indústries extractives 20.175 2,59 9 0,62

Energia 19.326 2,49 24 1,65

TIC 14.988 1,93 64 4,40

Edició i media 11.236 1,44 37 2,54

Entreteniment 8.724 1,12 29 1,99

Serveis de consultoria 6.919 0,89 26 1,79

Vidre i ciment 5.548 0,71 29 1,99

Hotels, restaurants 2.827 0,36 10 0,69

Sanitat 2.693 0,35 9 0,62

Fusta i paper 2.310 0,30 12 0,82

Manteniment i neteja 1.150 0,15 4 0,27

Educació 587 0,08 2 0,14

Agricultura, ramaderia, pesca 457 0,06 2 0,14

Serveis personals 165 0,02 2 0,14

Total 777.694 100,00 1.455 100,00

(*) Indústries i serveis, de l’1 de gener de 2002 al 15 de juliol de 2004, “altres operacions” excloses.Font: European Monitoring Monitor (EMCC), Dublín.

170 Les deslocalitzacions han estat només el 7,1% del total de les operacions de reestructuració de firmes.

171 En canvi, aquesta destrucció de llocs de treball en els tres sectors esmentats ha tingut lloc en un nombre d’operacions de reestructuracióque representa només el 30,6% del total.


1.7 Alguns efectes dels canvis estructurals a les economiesavançades

• La fructífera complementarietat entre les activitats intensives en coneixements (cientí-�cs, tecnològics i organitzatius), tant dels sectors industrials, com també de molts sectorsterciaris, i les noves tecnologies (de la informació i les comunicacions, molt especialment)ha produït molt diversos (i rellevants) efectes en aquestes economies. Seguidament, ensaturarem breument en tres d’aquests efectes:

• La internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l’organitza-ció de les empreses.

• Els importants canvis en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i en l’estratègia de lesempreses.

• Les característiques de la (creixent) interrelació entre les activitats manufactureres i les acti-vitats de serveis, tant en l’àmbit de la �rma o de la cadena de valor (dels productes), comen l’àmbit de les seves interdependències tecnològiques i econòmiques.

1.7.1 La internacionalització de les economies i la integració de les cadenesde valor

• El fenomen de la internacionalització de les economies, com s’ha dit, no és un fet nou. Hiha hagut en altres èpoques –per exemple, a �nals del segle XIX– moments d’acceleració delsintercanvis comercials exteriors i d’increment notable dels �uxos d’inversió a nivell mundial.

• Les novetats dels processos d’internacionalització actuals de les economies tenen a veu-re, en gran manera, amb dos dels fenòmens comentats abans: el progrés tècnic (associat ales TIC) i la terciarització de les activitats econòmiques.

• L’ampli�cació de les interdependències econòmiques entre empreses i entre països iregions, s’esdevé avui a través de camins molt més diversi�cats (i complexos) que abans.A la major intensitat dels intercanvis, de les inversions estrangeres directes, a l’apro�-tament internacional d’inputs de producció, s’hi afegeix la proliferació d’aliances inte-rempresarials (en particular, en matèria d’R+D) i de xarxes de �lials de �rmes multiloca-litzades. Tanmateix, cal remarcar, com un fet distintiu del darrer període, la importànciad’una logística terciària que acompanya els processos d’internacionalització dels pro-cessos de treball.

• El descens dels costos de les telecomunicacions i la difusió de les TIC, com s’ha dit abans,han jugat un paper essencial en la consolidació d’aquesta tendència.L’evolució de l’estructura dels intercanvis internacionals evidencia el paper directed’aquestes tecnologies en aquell procés. Així, una part creixent dels intercanvis té perobjecte productes similars, però diferenciats (comerç intra-branca), productes una part(creixent) dels quals són productes d’alta tecnologia.

• Finalment, el canvi tecnològic es conjuga en una major interdependència econòmicaper tal d’ampli�car la competència a nivell mundial i per modi�car-ne la naturalesa en la


majoria de les branques d’activitat (en les branques d’alta tecnologia, però també en lesbranques de contingut tecnològic més baix).

• Aquest procés d’intensi�cació de la divisió (internacional) del treball té unes repercus-sions molt importants en l’estructura i comportament de les �rmes. Les empreses inscri-tes en la nova economia basada en el coneixement es diferencien, progressivament, deles empreses tradicionals de l’era industrial en tres aspectes essencials:

• En primer lloc, són empreses més connectades que les �rmes de l’antiga economia in-dustrial. Les tradicionals economies d’escala hi estan complementades i, sovint, despla-çades per les economies de xarxa. La integració vertical pròpia de moltes de les grans�rmes industrials es veu substituïda, en molts casos, per una xarxa de relacions (basa-des, sovint, en aliances o col·laboracions, més o menys estables) amb proveïdors, clientsi �ns i tot competidors, en unes cadenes de valor, cada vegada més, d’abast mundial–tendència facilitada per la difusió de les TIC. Tot això suposa una creixent valoració delcapital organitzatiu i relacional de les empreses.

• Es tracta, així mateix, d’empreses més dependents dels seus recursos humans –dels seusemployee-related intangibles– que les �rmes de l’era industrial pròpia del segle XIX i degran part del segle XX. El control de les empreses sobre els seus recursos humans s’haafeblit; essencialment per dues raons: en primer lloc, perquè, actualment, els avantat-ges competitius d’aquestes empreses són tributaris, en gran manera, de la qualitat i delcompromís d’aquests recursos i, en segon lloc, perquè les �rmes tenen di�cultats crei-xents per retenir els seus empleats clau. L’accés més fàcil a les fonts de �nançament i lamundialització dels mercats genera moltes oportunitats de llocs de treball alternatius ode creació de noves empreses (start ups). Això es palesa en la creixent taxa de rotació, es-pecialment del treball especialitzat, i en la diversi�cació dels esquemes de compensaciói retribució d’aquest treball més quali�cat. Això suposa una major valoració del capitalhumà per part de la majoria d’empreses.

• Finalment, en tercer lloc, com s’ha dit abans, les �rmes tenen una major urgència per in-novar. La innovació és, avui en dia, una qüestió de supervivència per a moltes empreses,a causa dels menors guanys d’e�ciència en la producció i a la pressió competitiva en lamajoria de mercats.

1.7.2 Les transformacions en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i enl’estratègia de les empreses

• També han esdevingut canvis importants en la dinàmica i en la mateixa naturalesa de lacompetència (en molts mercats).

Certament, amb la progressiva globalització dels intercanvis i la desregulació d’alguns sec-tors clau (telecomunicacions, energia elèctrica, transports, serveis �nancers) la competèn-cia s’ha intensi�cat en la major part dels seus mercats. En mercats globals, cada vegada mésoberts, els productes –siguin béns, però també serveis– poden ser produïts en qualsevollloc i poden ser, després, distribuïts a tot el món, el capital �nancer és menys escàs i pot cir-cular sense traves, les tecnologies poden ser imitades (o transferides) amb més rapidesa.


Però no només la competència s’ha intensi�cat en tots els mercats, sinó que el nombre demercats ha augmentat considerablement. “No únicament s’han liberalitzat molts mercats–diu Teece (2000)–, sinó que s’han creat molts altres mercats de productes intermedis queno hi havia �ns ara, especialment en els mercats �nancers”. A més, les empreses han mos-trat com s’ha dit abans, una major propensió a externalitzar una part de les seves funcionsempresarials a altres proveïdors especialitzats.

• L’augment de la competència ha anat acompanyat d’un canvi notable de la pròpia com-petència. “Les economies modernes –diu W. Brian Arthur (1996)– estan, bifurcades, avui endia, en dos mons de negocis interrelacionats que corresponen, bàsicament, al predomini dedos tipus de rendiments. Difereixen en comportament, estil i cultura. Exigeixen tècniquesdiferents de gestió, estratègies i codis de govern. Per tant, exigeixen, així mateix, diferentscomprensions del fenomen.”

• La teoria econòmica convencional ha estat constituïda, fonamentalment, per explicar elmón del processament de materials. Es basa, sobretot, en la hipòtesi de rendiments decrei-xents; és a dir, considera que la majoria de les accions econòmiques donen lloc a retroac-cions negatives que –més o menys espontàniament– tornen a (re)estabilitzar l’economia(tornen a conduir-la a un equilibri únic). Tots els canvis que s’esdevenen en aquest tipusd’economia poden ser, doncs, contrarestats per les pròpies reaccions que aquells mateixoscanvis engendren.

El món dels rendiments decreixents –el món d’Alfred Marshall (com diu el mateix W. BrianArthur) és un món –més o menys– equilibrat, ordenat, amb una rendibilitat moderada, lenten els seus canvis i pel qual, �ns a cert punt, se’n pot preveure l’evolució.

• Contràriament, els mecanismes fonamentals que guien el comportament econòmic delmón basat en el coneixement són, no pas els rendiments decreixents, sinó els rendimentscreixents; és a dir, uns mecanismes de retroacció positiva que operen –tant en mercats,com en sectors i �rmes– per enfortir a qui té èxit i per agreujar la posició de qui es troba eninferioritat. Els rendiments creixents no generen equilibri sinó inestabilitat. El segell delsrendiments creixents (i del món econòmic que s’hi basa) es posa de manifest en una crei-xent inestabilitat intrínseca dels mercats (el mercat s’inclina sempre a favor del producteque més progressa, d’aquell que guanya una major quota de mercat), en una accentuadaimpredictibilitat dels comportaments dels agents i dels mercats (perquè, en aquest cas, nohi ha un únic equilibri potencial sinó molts, tots ells factibles), en la capacitat d’aquell queva per endavant en la cursa del mercat de bloquejar el mercat172 i en l’obtenció de gransbene�cis per part del guanyador de la contesa de mercat (en un context que Frank i Cook(1995) han anomenat de winner takes all).

• Aquests dos mons, el món del processament de materials i el món del processamentd’idees, el món dels rendiments decreixents i el món dels rendiments creixents, no estanseparats amb claredat, ni dins d’una economia, ni, �ns i tot, dins d’una empresa en particu-lar. Naturalment, els rendiments creixents hi són presents, en més gran manera, en els sec-

172 És l’anomenat efecte de lock in.


tors d’high technology, però també altres sectors es desenvolupen en un context d’aquesttipus (per exemple, una part del sector de l’entertainment). Així mateix, moltes �rmes d’altatecnologia han de complementar les seves operacions knowledge based amb altres activi-tats de processament de materials; i de la mateixa manera, una gran part de les empresesmanufactureres desenvolupen operacions de processament d’idees (de logística, de màr-queting, de promoció de marca, etc.). Aquesta complexa imbricació d’aquests dos mons (ipatrons de comportament) di�culta, com ja s’ha dit, la comprensió del fenomen (i tambéla seva gestió).

• A més de per la lògica de funcionament, ambdós mons difereixen en altres aspectes; enparticular, en la naturalesa de la competència i en la cultura de la gestió.

Del món del processament de materials emergeix sempre un conjunt de preus estàndard,que ajusta i equilibra els mercats. En aquest món la producció tendeix a ser repetitiva. Engran manera, les condicions de la producció són també les condicions de la reproducció.En de�nitiva, competir en aquest món signi�ca, essencialment, mantenir un �ux continuatde producció, de la qual cal tractar d’augmentar la seva qualitat i/o rebaixar els costos. És ensíntesi, el que Arthur (1996) denomina el món de l’optimització.

En aquest context, la gestió està a favor d’un entorn lliure d’incerteses i sorpreses, suscepti-ble de ser anticipat i controlat, basat en una arquitectura organitzativa jerarquitzada.

• Contràriament, la competència en els sectors econòmics basats en el coneixement ésmolt diferent. Les empreses hi han de competir en escenaris, sovint, turbulents, caracte-ritzats per entorns de negoci altament complexos (en el sentit que el nombre de con�-guracions competitives que una empresa que hi opera ha de considerar –idealment– ésmolt elevat) i canviants (en el sentit que la taxa de canvi de les con�guracions competitivespotencials és, així mateix, molt alta).

En aquests escenaris turbulents, la conducció ordenada de la competència és molt mésdifícil. Especialment, si als rendiments creixents d’escala se sumen, en molts casos, una re-ducció de les barreres d’entrada i de mobilitat (la qual cosa permet l’entrada de nous com-petidors en aquests mercats) i una forta dinàmica d’innovació. Els mercats dels sectors de lainformació de les comunicacions han estat, recentment, un bon exemple de tot això.

En aquest entorn turbulent dels rendiments creixents, l’optimització clàssica no té massasentit. L’estil de la competència en aquest nou milieu és molt més especulatiu. “Com en elcasino –Arthur (1996)– una part essencial del joc consisteix a escollir a quin joc cal jugar, amés de saber-lo jugar amb destresa”. I quan els jocs (competitius), com en aquest cas, noestan del tot de�nits, les regles no estan estipulades sinó que, en gran manera, les imposenels mateixos jugadors, no és possible optimitzar. Cal, en aquest cas, adaptar-s’hi. “Adaptacióque, en el sentit proactiu en què cal emprar el terme, signi�ca esperar la nova onada d’in-novació –el nou joc–, tenir habilitat de comprendre quina forma adquirirà i posicionar-nos–sigui l’empresa, el sector o el país– per assolir el màxim d’avantatges d’aquella. I per acon-


seguir-ho, la nostra capacitat d’adaptació dependrà de la nostra perspicàcia, de la nostra�exibilitat (d’actuació) i, naturalment, de la sort”173.

• En conseqüència, si en el món knowledge-based i de rendiments creixents la naturalesade la competència ha canviat, també ha de canviar la cultura de la gestió de les empreses.

La gestió, en aquest cas, ha de ser més activa. Ha de ser mission oriented, en lloc de productoriented: entrar el primer en el mercat amb un bon producte pot suposar un cert avantatge,però no garanteix l’èxit. Cal gestionar amb encert les capacitats internes de les �rmes, peròtambé els seus actius complementaris. Cal desenvolupar, al màxim, les capacitats dinàmi-ques de la �rma, que garanteixen la seva capacitat de resposta (Teece, 2000).

• L’entorn d’aquest món dels rendiments creixents és, així mateix, més complex. Els pro-ductes (tecnològics) no es presenten aïllats; depenen de l’existència d’altres productescomplementaris i d’altres tecnologies. Cada producte és, cada vegada més, un componentde sistemes més amplis. “A diferència dels productes tradicionals del món industrial –Art-hur (1996)– els productes tecnològics actuals existeixen en local groopings de productesque es donen suport mútuament. [...] Les ecologies tecnològiques són ara les unitats bàsi-ques per a l’estratègia en un món basat en el coneixement.”

En conseqüència, “l’organització de les �rmes i dels sectors i l’arquitectura dels productesestan interrelacionats (...). Apro�tar plenament el potencial de la tecnologia requereix lacooperació entre els participants del sector, si bé alguns d’ells són també competidors. (...).Però tot això no succeeix automàticament, requereix estructures internes (de les �rmes)que siguin �exibles i permeables” (Teece, 2000). També requereix que els managers de les�rmes inscrites en aquest nou entorn competitiu sàpiguen apro�tar al màxim els mecanis-mes de retroacció positiva que s’hi esdevenen i que reforcen els guanyadors i penalitzenels perdedors.

En particular, han de gestionar de manera encertada recursos (la major part dels quals sónintangibles) que operen en diferents time frames (Arthur, 1996).

L’element comú de la major part dels actius estratègics de les �rmes (el capital humà, lescapacitats R+D, la lleialtat de la clientela, la força de la marca) és que “són el resultat acu-mulatiu de la prossecució d’un conjunt de polítiques consistents al llarg d’un període detemps determinat. Dit d’una altra manera, els estocs d’actius estratègics s’acumulen ade-quadament dins la �rma si se segueixen uns time paths of flows apropiats durant un períodede temps prou llarg”174. Per tant, una bona gestió d’aquests actius depèn, essencialment,de la capacitat d’identi�car-los, de comprendre la seva naturalesa i de valorar-los de formapertinent.

173 “Bill Gates no és tant un mag de la tecnologia, com un mag de l’anticipació, del discerniment de la forma que adoptarà el proper joc(econòmico-tecnològic)” (Arthur, 1996).

174 La posició competitiva i la rendibilitat diferencial d’una firma està determinada pel nivell d’estoc dels seus actius estratègics. Per això,una estratègia empresarial ha d’escollir uns time paths of flows òptims dels seus recursos, perquè mentre que els fluxos es poden ajustarinstantàniament, els estocs no poden fer-ho. Cal adoptar, doncs, un patró consistent de fluxos de recursos per assolir el canvi desitjat enaquells estocs d’actius estratègics (Dierickx i Cool, 1989).


1.7.3 La creixent interrelació entre les activitats manufactureres i lesactivitats de serveis

• Els canvis (qualitatius) esdevinguts en els processos de producció dels sectors (queclassi�quem com a) industrials són, en gran manera, subjacents a les creixents sinergiesentre les funcions pròpiament manufactureres i les funcions de serveis, i a les (noves) viesen què es produeixen, s’intercanvien i es consumeixen els béns i els serveis a les econo-mies actuals.

Tanmateix, aquestes interaccions entre les funcions manufactureres i les funcions de ser-veis no són, en cap cas, noves. La producció de béns, com ja destacava Marshall (1961),ha estat lligada sempre a certes activitats de serveis (de transport, de distribució comer-cial...). “El sector de serveis –com ha subratllat més recentment Riddle (1986)175– és, ve-ritablement el ‘medi facilitador’ (el facilitative milieu) perquè les altres activitats resultinfactibles.”

• Probablement, el fet nou és que les funcions de serveis, assumeixen, actualment, unpaper més central en els processos de producció. Això és la conseqüència, en gran ma-nera, de l’augment continuat en la complexitat de la divisió del treball. Així mateix, a unaltre nivell, la rendibilitat de moltes �rmes depèn no només de la part (pròpiament) ma-nufacturera del procés de producció, sinó també dels aspectes d’incorporació de conei-xements i de les funcions de serveis en què els productes estan “emmarcats” (concepció,R+D, disseny, creació de marca, publicitat, �nançament i altres)176.

• Les sinergies entre funcions (pròpiament) manufactureres i funcions de serveis es mani-festen d’una manera calidoscòpica; en particular, repercuteixen en:

• les característiques i naturalesa del “producte”• la composició (i nivell de quali�cació) de les persones que intervenen tot al llarg del pro-

cés de producció• les pròpies estratègies empresarials

1.7.3.1 Les característiques i naturalesa del “producte”

En general, s’ha concebut la manufactura, bàsicament, com un “producte”, en lloc quecom la creació, la producció (física) i la distribució i venda (i, �ns i tot, la intervencióulterior en els efectes derivats del consum) d’un producte. En aquests moments, comremarquen Ochel i Wegner (1987), “la distinció tradicional entre béns i serveis pot resul-tar, sovint, arcaica i irrellevant, perquè no permet evidenciar la progressiva integració

175 Segons Grubel i Walker (1989), els serveis són el vehicle a través del qual es pot introduir la nova tecnologia en el procés de producciódels béns i, per això, són forces dinàmiques que condueixen a una millor producció d’aquells béns.

176 La consultora Deloitte Services L.P.(2006) estimava –a partir d’un estudi de benchmarking d’una mostra significativa de grans empresesmanufactureres– que la mitjana d’ingressos procedents de la prestació de serveis representava una quarta part de la xifra de negoci (encertes firmes, com Rolls-Royce i Xerox Corporation, aquest percentatge és superior al 50%). El benefici total obtingut d’aquestes prestacionsde serveis és d’un 46%: en conseqüència, per a moltes empreses manufactureres, la rendibilitat del negoci depèn, de manera crucial, deles seves funcions de serveis.


dels diferents tipus de producció, i, així mateix, emmascara els canvis fonamentals queestan esdevenint, actualment, a partir de les tecnologies modernes en els nous “patronsde producció, consum i comportament social”. És cada vegada més difícil identi�car unbé manufacturat que no sigui (també) el resultat d’activitats de serveis o que no estiguiinclòs dins un conjunt de relacions de serveis177. Així mateix, les prestacions de moltes�rmes de serveis necessiten el suport de béns manufacturats. Els “productes” són, doncs,entitats híbrides, combinacions (sovint complexes) del que designem, habitualment,com a béns i serveis.

• Probablement, una de les raons principals de la di�cultat de discernir (amb les cate-gories tradicionals) on acaba, pròpiament, un procés manufacturer i on comença unde serveis, rau en la manca d’una clara separació analítica entre “activitats” de serveis i“sectors” (o branques d’activitat) de serveis.

Les “activitats” de serveis són funcions de servei que es duen a terme a les �rmes inclo-ses en els sectors (classi�cats com) de serveis, però també a les �rmes que pertanyen asectors no terciaris (especialment, en empreses manufactureres). Cal destacar que –tantsi són produïdes dins de les mateixes �rmes, com si són adquirides a tercers– aquestesfuncions de serveis són molt importants per a les activitats manufactureres i (d’acordamb certes estimacions) poden suposar entre el 60 i el 75% dels costos dels inputs dela indústria de valor afegit més alt. En aquest sentit, Livesey (2006) de l’Institute for Ma-nufacturing de la Universitat de Cambridge, proposa classi�car la “nova manufactura”segons els dos criteris següents:

• En funció que la major part dels ingressos (d’aquestes �rmes) provingui de la vendade productes (tangibles) o de la venda de serveis, i

• En funció que la major part dels costos s’atribueixi a les activitats (pròpiament) de produc-ció manufacturera o provingui de les activitats (de serveis) associades a aquella producció.

Això permet delimitar –com hom pot veure en la figura 15– quatre categories de �rmesmanufactureres d’alt valor afegit:

• Els productors orientats cap als serveis (service led producers) que proveeixen els seusclients amb serveis associats a la pròpia capacitat de producció de la �rma consi-derada: en aquest cas, una gran part dels costos d’aquestes empreses prové de lesactivitats de producció, però una part substancial de la xifra de negoci l’obtenen dela provisió de serveis (associats als productes tangibles que fabriquen).

• Els manufacturers de productes (product manufacturers) que centren la seva activitaten generar valor a través, majoritàriament, de la producció: en aquest cas, tant elscostos com els ingressos provenen de l’activitat pròpiament manufacturera.

• Els manufacturers de serveis (service manufacturers), que desenvolupen poca (o nul·la)producció de béns tangibles i generen la major part del valor dels serveis que estanassociats al seu producte.

177 Howells (2003a i 2003b) utilitza el terme d’“encapsulation” per descriure i analitzar aquesta presència dels serveis en els “productes”de qualsevol branca d’activitat.


• Els integradors de sistemes que controlen el canal d’accés als clients i gestionen unaxarxa de producció que és externa a la �rma; en aquest cas, si bé els ingressos pro-venen de la venda de productes (tangibles), la major part dels costos (imputables al’empresa) són costos que no deriven de recursos aplicats –internament– a funcionsde transformació manufacturera.

Figura 15. Tipus de manufactures

PRODUCCIÓ NO-PRODUCCIÓ

PRODUCTES

SERVEIS

Majoria d’ingressos de

PRODUCTORSORIENTATS

ALS SERVEIS

MANUFACTURERSDE PRODUCTES

INTEGRADORSDE SISTEMES

MANUFACTURERSDE SERVEIS

Majoria de costos a...

Font: Livesey (2006).

En síntesi, la “nova manufactura” d’alt valor afegit incorpora en els seus productes una quo-ta molt més alta i diversi�cada d’inputs o funcions de servei que la manufactura tradicional,com descriu la figura 16.

Figura 16. Una definició ampliada de la manufactura d’alt valor afegit

Disseny

Novamanufactura

Logística idistribució

ServeisR+D

Vendes imàrqueting

Producció

Font: Livesey (2006).

1.7.3.2 La composició de les persones que intervenen al llarg de la producció

• Aquesta confusió entre “activitats” i “sectors” de serveis i, en particular, la di�cultat dequanti�car, de manera adequada, aquestes “activitats” de serveis, es pot palesar a l’hora


de determinar la xifra dels empleats que –en funció del fet que ocupin llocs de treballque suposen la realització de funcions de servei– s’haurien de classi�car, pròpiament,dins la categoria d’ocupats terciaris.

Hi ha pocs estudis que, directament, tractin aquesta qüestió, i que aportin dades �ables.Un estudi fet pel DARES (Direction de l’Animation de la Recherche des Études et des Statis-tiques) francès –a partir de dades de l’Enquesta d’Ocupació de 2002 (de l’INSEE –InstitutNational de la Statistique et des Études Économiques)– arriba a un cert dimensionament(per a França) d’aquest fenomen –vegeu la taula 21. Hom pot comprovar que, l’any 2002,del conjunt de l’ocupació en sectors (classi�cats com) a industrials, un 62,4% eren tre-balladors amb o�cis o professions pròpiament industrials, mentre que el 37,6% erentreballadors amb o�cis o professions no industrials (essencialment, terciàries). Al ma-teix temps, aquest mateix any, en els sectors no industrials, un 94,4% dels ocupats erenpersones amb o�cis i professions, així mateix, no industrials, i només un 5,6% ocupavenllocs de treball de per�l industrial. En el conjunt de l’ocupació –industrial i no industrial–,doncs, només un 15,9% tenia un per�l pròpiament industrial, mentre que un 84,1% te-nia un per�l no industrial. A més, hom pot veure a la taula 21, que, durant el període1982-2002, els o�cis no industrials augmentaren un 15,8% mentre que els o�cis industrialsvan disminuir en un 13%. És també signi�catiu que, mentre els sectors no industrials,en aquell període, van augmentar tant els o�cis no industrials (un 20,2%), com els o�cisindustrials (un 13,7%), en els sectors industrials, ambdós grups d’ocupats van perdre(relativament) efectius: un 20,6%, en el cas dels o�cis industrials, i un 18% en el cas delso�cis no industrials.

Taula 21. Oficis i professions industrials i no industrials: un balanç de l’ocupació de vint anys: França.Efectius Evolució dels efectius

1982 2002 Absoluts Relativa en %

Sectors industrials

Oficis industrials 3.409.000 2.705.000 –704.000 –20,6

Oficis no industrials 1.984.000 1.627.000 –357.000 –18,0

Sectors no industrials

Oficis industrials 976.000 1.109.000 33.000 13,7

Oficis no industrials 15.380.000 18.482.000 3.102.000 20,2

Total

Oficis industrials 4.385.000 3.814.000 –571.000 –13,0

Oficis no industrials 17.364.000 20.109.000 2.745.000 15,8

Font: Fontagné i Lorenzi (2005).

Aquest mateix estudi de DARES estima la proporció de l’ocupació de certs per�ls o espe-cialitats professionals que es troben fora de la indústria –vegeu la taula 22.

• No disposem, actualment, de cap estudi semblant per al cas d’Espanya (o de Catalu-nya). Tanmateix un informe recent de l’empresa Manpower aporta informació molt de-


tallada sobre l’evolució, a Espanya, del nombre d’ocupats i el seu pes percentual percategories d’ocupació, durant el període 1995-2007178.

Taula 22. Els principals oficis i professions industrials que s’exerceixen fora de la indústria: FrançaPercentatges

Part de l’ocupació fora de la indústria

Enginyers, estudis i recerca 53

Obrers qualificats de manteniment 51

Tècnics de manteniment 51

Tècnics d’electricitat i d’electrònica 46

Obrers no qualificats de mecànica 36

Tècnics de procés 35

Obrers qualificats metal·lúrgics 31

Font: Fontagné i Lorenzi (2005).

• En la taula 23 i les figures 10 i 11, hom pot veure-hi que, en el període 1995-2007,el nombre d’ocupats a Espanya ha augmentat en poc més de 7,8 milions d’efectius.D’aquests, el 39,2% eren ocupats d’alta quali�cació (directius i professionals i tècnics), iel 60,8% ocupats de menys quali�cació (treballadors quali�cats i treballadors no quali�-cats). Tot i la preponderància, en xifres absolutes, d’aquest segon grup, el seu creixementrelatiu en els anys considerats ha estat força inferior al del col·lectiu d’ocupats d’altaquali�cació: un 51,9%, davant d’un 92,1% (això ha fet que aquests darrers hagin passatde representar el 26,9% l’any 1995, al 31,7% l’any 2007).

Taula 23. Espanya: nombre d’ocupats i pes percentual per categories d’ocupació, 1996-2007 (1)1995 2007 Canvi 1995-2007

Nombre (4) Pes Nombre (4) Pes Absolut (4) Relatiu En pesos Contribució al canvi (2)

Total ocupats (a) + (b) 12.393 100 20.211 100 7.818 63,1 0,0 100,0

(a) Ocup. alta qualificació (1+2) 3.337 26,9 6.411 31,7 3.074 92,1 4,8 39,3

(b) Ocup. menys qualificats (3+4) 8.925 72 13.560 67,1 4.635 51,9 –4,9 59,3

Distribució per categories

1. Directius 1.007 8,1 1.445 7,2 438 43,5 –1,0 5,6

2. Professionals i tècnics 2.330 18,8 4.966 24,6 2.636 113,1 5,8 33,7

3. Qualificats 7.107 57,3 10.448 51,7 3.341 47,0 –5,7 42,7

4. No qualificats 1.818 14,7 3.111 15,4 1.294 71,2 0,7 16,5

5. Altres ocupacions (3) 132 1,1 241 1,2 109 82,4 0,1 1,4

(1) Dades corresponents a la mitjana dels quatre trimestres de cada any. Tots els ocupats de 16 a 64 anys.(2) La contribució al canvi representa el percentatge del creixement del grup sobre el creixement total de l’ocupació, i la contribució en puntspercentuals suposa l’aportació del grup d’ocupació al creixement total en punts percentuals.(3) Integren les FFAA, el poder executiu i legislatiu, església, governs locals, etc.(4) En milers d’ocupats.Font: Manpower (2008).

178 Lamentablement, aquest estudi no analitza la distribució de l’ocupació, per categories d’ocupació, en els principals sectorseconòmics.


Per categories d’ocupació, els professionals i tècnics han més que doblat la xifra delsseus efectius –de 2,3 milions a gairebé 5 milions, amb un creixement relatiu del 113,1%.Aquest grup ocupacional ha augmentat considerablement la seva presència a la poblacióocupada espanyola: del 18,8% al 24,6%, entre 1995 i 2007. En canvi, les altres categoriesd’ocupació han tingut reduccions del seu pes relatiu –els directius, del 8,1% al 7,2%, i,sobretot, els treballadors quali�cats, del 57,3% al 51,7%, a excepció del contingent detreballadors no quali�cats que ha augmentat el seu pes en 0,7 punts percentuals (del14,7% a 15,4%).

Figura 17. Espanya: els canvis en la composició de la mà d’obra, 1995-2007Creixement relatiu en percentatge

0

20

40

60

80

100 92,1

63,1

51,9

Qualificació altai mitjana-alta (1)

Total d’ocupació Qualificació mitjana-baixa,baixa i peonatge (2)

(1) La qualificació alta i mitjana-alta integra els grups d’empresaris i directius i de professionals, tècnics i tècnics de suport.(2) La qualificació mitjana-baixa, baixa inclou els treballadors qualificats i els peons.Font: Manpower (2008).

• La taula 24 (a), (b) i (c) mostra, amb més detall, l’evolució de les categories de profes-sionals i tècnics, de treballadors qualificats i de treballadors no qualificats per grupsd’ocupació.

En el col·lectiu de professionals i tècnics són els tècnics de suport els que han tingut lataxa de creixement més alta (el 136,2%), seguits pel grup de professionals i tècnics ambtitulacions de 2n i 3r cicles universitaris (113,1%). A més distància trobem els profes-sionals i tècnics amb titulacions de 1r cicle universitari (amb un creixement del 65,6%).

En la categoria de treballadors qualificats, els grups d’ocupació amb un major creixe-ment relatiu entre 1995 i 2007 han estat la d’encarregats i caps d’equips (amb un 94,2%)i els treballadors d’administració i serveis (amb un 70,3%). Amb creixements molt me-nors trobem els operadors de màquines fixes i mòbils (amb un 35,7%) i els treballadorsqualificats de la resta de l’economia (amb un 27,5%).


Figura 18. Espanya: els canvis en la composició de la mà d’obra, segons qualificació del lloc de treball, 1995-2007

2007

1995

Canvi absolut

2007

1995

A. Valors absoluts (en milers d’ocupats)

B. Creixement relatiu (%)

C. Distribució relativa (%)

TotalNo qualificatsQualificaciómitjana i baixa

Professionalsi tècnics

Directius0

20

40

60

80

100

120

43,5

113,1

47,0

71,263,1

TotalNo qualificatsQualificaciómitjana i baixa


Directius0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1.0071.445

438

2.330

4.966

2.636

7.107

10.448

3.3411.818

3.111

1.294

12.393

20.211

7.818

No qualificatsQualificaciómitjana i baixa


Directius0

10

20

30

40

50

60

8,1 7,1

18,8

24,6

57,3

51,7

14,7 15,4

Font: Manpower (2008).


Finalment, entre els treballadors no quali�cats, el grup d’ocupació amb una taxa de creixe-ment més elevada ha estat el personal de neteja i servei domèstic (un 110,7%). Amb crei-xements relatius més baixos trobem el col·lectiu de treballadors no quali�cats de sectors deserveis (un 57,6%) i els treballadors no quali�cats de sectors no terciaris (un 45,2%).

Taula 24 (a). Espanya: professionals i tècnics ocupats per grups d’ocupació, 1995-20071995 2007 Creixement 1995-2007

Grans grups d’ocupació Nombre (1) Pes Nombre (1) Pes Absolut (1) Relatiu Taxa anual Contribució al canvi Canvi (pp)

1. Professionals i tècnics amb titulacionsde 2n i 3er cicles universitaris 671 5,4 1.431 7,1 759 113,1 6,5 9,7 1,7

2. Professionals i tècnics amb titulacionsde 1er cicle universitari 541 4,4 896 4,4 355 65,6 4,3 4,5 0,1

3. Tècnics de suport 1.147 9,0 2.639 13,1 1.522 136,2 7,4 19,5 4,0

Total tècnics 2.330 18,8 4.966 24,6 2.636 113,1 6,5 33,7 5,8

Taula 24 (b). Espanya: treballadors qualificats per grups d’ocupació, 1995-20071995 2007 Creixement 1995-2007


1. Treballadors d’administració i serveis 2.782 22,4 4.736 23,4 1.954 70,3 4,5 25 1

2. Treballadors qualificats de la restade l’economia 2.878 23,2 3.670 18,2 792 27,5 2 10,1 –5,1

3. Encarregats i caps d’equips 134 1,1 260 1,3 126 94,2 5,7 1,6 0,2

4. Operadors de màquines fixes i mòbils 1.313 10,6 1.781 8,8 468 35,7 2,6 6 –1,8

Total treballadors qualificats 7.107 57,3 10.448 51,7 3.341 47 3,3 42,7 –5,7

(1) En milers d’ocupats.Font: Manpower (2008).

Taula 24 (c). Espanya: treballadors no qualificats, 1995-20071995 2007 Creixement 1995-2007


1. No qualificats de sectors no terciaris 694 5,6 1.008 5 314 45,2 3,2 4 –0,6

2. No qualificats de sectors de serveis 453 3,7 691 3,4 238 52,6 3,6 3 –0,2

3. Neteja i servei domèstic 670 5,4 1.412 7 742 110,7 6,4 9,5 1,6

Total treballadors no qualificats 1.818 14,7 3.111 15,4 1.294 71,2 4,6 16,5 0,7

(1) En milers d’ocupats.Font: Manpower (2008).

1.7.3.3 Les noves estratègies empresarials

• Les estratègies empresarials en la “nova manufactura” s’han diversi�cat en les dues dar-reres dècades, amb la �nalitat d’aportar més valor i d’adaptar-se més a les necessitats delsconsumidors i dels mercats. La �rma d’aquesta “nova manufactura” s’orienta cap a la pro-ducció de productes innovadors, però també de serveis i de solucions per als seus clients.És una �rma intensiva en capital, però també és intensiva en coneixement i en skills, i que esbasa, sovint, en una estructura organitzativa més horitzontal i �exible que les �rmes indus-trials tradicionals i en una cultura empresarial més participativa –vegeu figura 19.


Figura 19. La firma de la nova manufactura

FIRMA MANUFACTURERA

Basada en unaCultura participativa

INTENSIVA EN CONEIXEMENT

INTENSIVA EN CAPITAL

INTENSIVA EN SKILLS

Necessitatsdels clients

i dels mercats

Productes innovadors,serveis i solucions

Font: High Level Group on Manufacturing (2008).

• L’Australian Expert Group in Industry Studies (Houghton, Pappas i Sheehan, 1999; Marceaui Martinez, 2002; i, especialment Australian Expert Group in Industry Studies, 2002) distin-geix tres tipus d’estratègies empresarials que prevalen, cada vegada més, en els sectorsindustrials (i també de serveis) més avançats:

• La integració producte-servei en les diverses fases inicials de la cadena de valor.• La con�guració de paquets de béns i serveis en el punt de venda (o després de feta la

venda) del producte (product-service packaging).• El lligam de productes (tangibles) i de serveis (product-service bundling) en una única ofer-

ta per part de �rmes d’activitats de serveis –vegeu la figura 20.

Figura 20. Tres tipus de likage entre béns i serveis

Integració béns/serveis Paquets de béns i serveis en i després del punt de venda

Engineering

Component A(p. ex. �nançament)

Component B(p. ex. garanties)

Component C(p. ex. serveis telefònics)

Disseny Software Training Manteniment Millores

PUNT DE VENDA AL’USUARI FINAL

Bundling de béns i serveis en el punt de venda

Procés de manufactura(abans de la venda)

En i després de la venda



• La integració entre productes i serveis (o entre funcions de producció i funcions de ser-veis) a les supply chains manufactureres esdevé quan certs components de serveis especí-�cs s’afegeixen al llarg del procés de producció, i això té una in�uència notable en les carac-terístiques i/o la composició del mateix producte. Aquests components de serveis podenser inputs d’R+D, de disseny, de serveis d’enginyeria o altres serveis tècnics.

La integració de productes i serveis acostuma a ser una estratègia emprada per �rmesproductores de béns (industrials) intermedis (en lloc de béns destinats als consumidors�nals)179. També és freqüent en els casos en què l’output és un “producte complex” (d’altcost i intensiu en engineering inputs).

El procés d’integració de productes i serveis pot suposar recórrer exclusivament a recursosde la �rma considerada o també (parcialment) a recursos externs (mitjançant l’externalit-zació de certes funcions, que, ulteriorment, la �rma integra en els seus processos). Algunsproductes especialment complexos (en el sector de la construcció d’immobles o de gransobres civils, en el sector de les comunicacions, en les infraestructures ferroviàries i aeropor-tuàries, en el sector d’utilities) poden requerir la participació de xarxes àmplies de �rmesespecialitzades (més o menys permanents en el temps). Aquest sistema de xarxes de pro-veïdors també es poden trobar en l’àmbit dels béns de consum durador més complexos,com és el cas de la indústria de l’automòbil –vegeu la figura 21.

Figura 21. Paquets de béns i serveis a la manufactura

Serveis oferts abans de la venda (p. ex. disseny)

Punt de venda del producte físic

Serveis oferts en o després de la venda (p. ex. manteniment)

IntegracióBéns-serveis

PackagingBéns-serveis

Interna a la �rma(duta a terme amb

recursos interns)

Externa a la �rma(duta a terme ambrecursos externs)

ServeisPostvenda

Manufactures

Interna a la �rma(duta a terme amb

recursos interns)

Externa a la �rma(duta a terme ambrecursos externs)


• El segon tipus d’estratègia –l’oferta de paquets de béns i serveis– és pròpia també demoltes �rmes manufactureres. Moltes empreses, en diversos sectors industrials, han trac-tat d’ampliar i diferenciar la gamma dels seus productes incorporant en la mateixa ofertaun conjunt de serveis complementaris (de manteniment, d’assistència tècnica, de �nan-çament, de garanties, etc.). Es tracta, en aquest cas, de serveis oferts en el moment de lavenda del producte o després d’aquesta venda. Com en el cas anterior, aquest procés de

179 En molts casos, aquesta estratègia pressuposa una major intervenció del client en les fases de concepció, disseny i especificació deles característiques del producte.


servicisation de les manufactures es pot dur a terme només amb recursos propis de la �rmaconsiderada, o també (en part) amb recursos aliens.

Alguns experts destaquen que la utilització d’aquest segon tipus d’estratègia és pròpia de�rmes que pertanyen a sectors industrials que han assolit ja una certa fase de maduresa.En aquest cas, l’addició al producte d’un conjunt de serveis pot permetre a l’empresa gau-dir d’uns avantatges de diferenciació de la seva oferta (i, en alguns casos, aquests serveiscomplementaris poden ser també, com s’ha dit, fonts autònomes d’ingressos per a aquella�rma) (Cusumano, Suarez i Kahl, 2007).

El paper dels serveis en una estratègia de product-service packaging pot ser també impor-tant quan s’esdevenen determinats processos de discontinuïtat tecnològica. Aquestes dis-continuïtats poden ser –segons Anderson i Tushman (1990)– bé competence-destroying(quan aquestes novetats tecnològiques destrueixen o fan obsoletes les capacitats tecno-lògiques i/o destrueixen també les relacions preexistents amb els clients), o bé competenceenhancing (quan aquestes capacitats tecnològiques resten preservades i es mantenen, sen-se grans canvis, les relacions amb la clientela).

Segons Cusumano, Suarez i Kahl (2007), després d’una discontinuïtat tecnològica, augmentaràla importància dels (inputs de) serveis en el cas que aquesta discontinuïtat tingui un caràctercompetence enhancing (és a dir, quan el grau de backward compatibility amb la base tecnolò-gica anterior sigui gran, i quan les relacions amb la clientela es conservin). En aquestes circum-stàncies, pot augmentar la necessitat de provisió d’un nivell signi�catiu de serveis destinats, aassegurar la continuïtat de les operacions existents i una suau migració cap a la nova tecnolo-gia, i/o per contribuir (i ajudar) que els clients acceptin les novetats, –vegeu la figura 22.

• Finalment, el darrer tipus d’estratègia –el bundling de béns i serveis–180 és propi de �rmes decerts sectors (classi�cats com) de serveis. En aquest cas, el lligam entre productes i serveis està“dominat” (en la percepció que en tenen els consumidors) pels serveis, mentre que els bénstangibles es consideren mers suports per a la prestació adequada d’aquells serveis181.

L’exemple més clar d’endegament d’aquest tipus d’estratègia la trobem en el sector de ser-veis de telecomunicacions. Les empreses del sector venen mòbils (produïts per empresesmanufactureres com a suport de l’oferta de prestació dels seus serveis primaris (l’accés a lalínia o la comunicació telefònica). Els seus clients tracten només amb una �rma –una �rmade serveis– que és la responsable de la coordinació dels diversos components que han dedonar lloc a l’oferta �nal (d’un product-service bundle)182.

• En conclusió, hom pot concebre des de tres perspectives el procés d’intervenció i d’inte-racció dels béns (tangibles) i dels serveis en els processos de producció i venda dels produc-tes �nals, vegeu la figura 23.

180 El bundling és un procés en el qual dos o més productes o serveis discrets es venen conjuntament en lloc de per separat.

181 Les firmes que ofereixen aquest bundling de béns i serveis solen ser denominades focal firms.

182 Tot i que, a vegades, els elements físics que s’incorporen en aquests “productes” poden tenir una entitat independent del servei, engeneral, són service dependent (en termes de compatibilitat).


Figura 22. Tipus de discontinuïtats tecnològiques

A. Impacte sobre el valor de la base instal·lada i sobre el tipus de clients

Impacte sobre el tipus de clients

Preserva les relacions existentsamb els clients

Destrueix les relacions existentsamb els clients

Impacte sobreel valor de labase instal·lada

Preserva les relacions existents amb la base instal·lada DSL TV satèl·lit

Destrueix les relacions existents amb la base instal·lada Bolígraf Fotocopiadora

B. Impacte sobre el valor de la base instal·lada i sobre les capacitatstecnològiques de les firmes

Impacte sobre les competències tecnològiques de les firmes

Preserva les competències existents Destrueix les competències existents

Impacte sobreel valor de labase instal·lada

Preserva les relacions existents amb la base instal·lada DSL TV satèl·lit

Destrueix les relacions existents amb la base instal·lada Bolígraf Fotocopiadora

Font: Cusumano, Suarez i Kahl (2007).

• Una perspectiva “convencional” que assumeix que hi ha un“continuum”des de la manufacturad’un producte, la seva distribució i venda, �ns a la prestació dels diversos serveis postvenda.

• Una perspectiva més recent que reconeix l’existència de diverses relacions entre �rmes,per tal d’afegir components de serveis al producte bàsic, mitjançant l’externalització defuncions (que anteriorment es duien a terme in-house).

• Finalment, una perspectiva que considera que un nombre creixent de �rmes (industrialso terciàries) ofereixen paquets o bundles (integrats) de béns i de serveis combinats en for-mes molt diverses i complexes, o com és diu cada cop amb major freqüència, empresesque, en lloc d’oferir productes, aporten “solucions” a les demandes dels seus clients.

Figura 23. Tres perspectives sobre la interrelació entre la producció de béns i serveis i les vendes

Perspectiva convencional

Manufactura

Baixa integració Alta integració

Distribució

Service businessesi serveis post venda

Paquets béns/serveis

Manufactura

Punt de venda

Serveis “purs”

Manufactura

Manufactura

Serveis

Serveis

Manufactura

Networking i outsourcing

Servei 1 Servei 2

Integracióbéns/serveis

(habitualment firmesmanufactureres)

Bunding bénsi serveis

(habitualment firmesde serveis)


Les circumstàncies que estimulen l’endegament dels tres tipus d’estratègies empresarialsdescrits poden ser diverses: la customisation de l’oferta (davant del major poder dels clientsen certs mercats), la posició de la firma en la supply chain del seu producte, el grau de novetatdel producte (que pot crear una demanda de serveis d’aprenentatge i assistència tècnicaper als usuaris), consideracions de cost (com més car és el producte, més probable és queels clients requereixin serveis de manteniment i d’assistència), el grau de proximitat als mer-


cats �nals del producte, requeriments de funcionalitat (que augmenten la necessitat per partdels clients de serveis d’assistència) o l’existència de regulacions i estàndards subjacents alproducte (que estimulen la provisió de garanties de conformitat), entre altres.

1.8 Una revisió del perímetre de la indústria

• L’emergència de totes aquestes noves formes de l’activitat manufacturera (i, en particular,la seva implicació amb moltes activitats de serveis) obliga a un reajustament dels instru-ments analítics per tal d’assolir una comprensió més adequada de les economies actuals, iparticularment, a una revisió de les fronteres (tradicionals) del que s’ha entès �ns fa relati-vament poc com a “indústria”.

Com s’ha dit, l’objecte industrial s’ha modi�cat profundament des de fa, almenys, dues dè-cades, tant des d’un punt de vista tecnològic, com organitzatiu. Aquesta mutació183 de laindústria es percep avui, sobretot, en termes d’un augment de l’heterogeneïtat internad’aquestes activitats i, també, de l’evolució del seu perímetre (en la mesura que una part deles seves activitats s’ha externalitzat i s’ha desplaçat cap a activitats de serveis).

1.8.1 Un repàs breu a la història de les nomenclatures de les activitatseconòmiques

• Cal tenir present que les nomenclatures de les activitats econòmiques (i, particularment,industrials) han canviat al llarg del temps, tot buscant una major adherència als canvis es-devinguts en l’estructura productiva de les nacions.

El mot “indústria” (d’origen llatí) va aparèixer a Occident al segle XV, el qual designava, enprimera instància, una qualitat (de destresa i d’inventiva) més que un sector d’activitats.La primera vinculació del terme a una nomenclatura amb �nalitat econòmica la trobem aVauban (1707), abans de la primera industrialització, que recomanava una divisió de l’eco-nomia en tres sectors per tal d’establir el volum del delme reial sobre les terres, el comerçi la “indústria”. A �nals del segle XVII, enmig de les mutacions econòmiques que afectarenaleshores la societat holandesa, Petty (1691) també proposà una divisió de l’economia entres sectors (agricultura, indústria i comerç), en funció, en aquest cas, de les diferents dinà-miques respectives d’aquestes activitats.

Ulteriorment, la visió �siocràtica de les relacions entre sectors inspirà la nomenclatura deTolosan (1788)184 que distingia la“indústria” (estèril) de l’agricultura (productiva)185. Aquestanomenclatura perdurà �ns al 1861 en què, després d’un llarg període en què fou objecte demoltes crítiques (per la seva inadequació a la nova realitat econòmica basada en la prepon-

183 La noció de“mutació”–com assenyala Landes (2000)– està vinculada a la utilització de noves primeres matèries, de noves tècniques, de novesformes d’organització del treball, al desenvolupament de nous productes i a noves transformacions socials (de vegades, dures i sovint complexes).

184 Les cites de les aportacions de Petty, Vauban i Tolosan es poden trobar a Flacher i Pelletan (2007).

185 La nomenclatura de Tolosan es basava sobre l’origen natural de les primeres matèries.


derància de les activitats industrials), fou desplaçada per una nova nomenclatura que esbasava, en aquest cas, en el criteri de la destinació dels productes elaborats (amb la �nalitatd’abastar, d’aquesta manera, la problemàtica dels mercats).

Abans d’acabar el segle XIX, es va introduir un nou criteri per establir una classi�cació deles activitats econòmiques: les tècniques de producció emprades (especialment, la com-binació d’o�cis i categories professionals necessàries a cada activitat)186. A partir dels anysquaranta del segle passat, amb les aportacions de Fisher (1945) i de Clark (9140), es vanrecuperar els antics criteris; la nova classi�cació que es proposà es fonamentà en una cer-ta combinació de tots aquells criteris en què es basaven les anteriors nomenclatures187.

Sens dubte, com indiquen Flacher i Pelletan (2007), “la primera i després la segona industri-alització van tenir una enorme in�uència en la delimitació del concepte d’indústria i en elcreixent interès per aquest gènere d’activitats. Al segle XVIII i, sobretot, al segle XIX es caracterit-zaren, efectivament, per una reorganització progressiva de les estructures econòmiques coma conseqüència del major desenvolupament de la indústria en relació amb els altres sectors(en particular, el sector agrícola). El mateix nom d’‘indústria’, tal com ha estat establert per lahistòria, més que d’una divisió estadística, és deutor del model de civilització de la revolucióindustrial occidental, que es fonamenta en les innovacions tècniques i organitzatives en laproducció, en els nous productes (i també en les tensions i lluites socials). No és casualitat queel sentit veritablement manufacturer (és a dir, lligat a la idea de transformació industrial) delterme ‘indústria’no s’hagi acabat d’estabilitzar �ns a principis del segle XIX”.

• Les mutacions successives (ja dins el segle xx) han conduït als estadístics (i economistes)a precisar la divisió de l’economia en un sector primari, caracteritzat per l’explotació directadels recursos naturals (especialment, l’agricultura, la ramaderia i la pesca), un sector secun-dari industrial i un sector terciari de serveis. Aquesta divisió ha permès, com ja s’ha descrit,analitzar, tant les evolucions divergents del pes (relatiu) d’aquests grans sectors, com lanaturalesa diferent dels seus inputs, outputs o dels seus processos de producció. Aquestaclassi�cació trisectorial de les activitats econòmiques està associada, inicialment, als nomsd’A.G.B. Fisher i de C. Clark (1940). Com deia Fisher (1935 i 1945) “dividirem, per a més co-moditat, les activitats econòmiques en tres categories, que designarem amb els noms deproducció primària, secundària i terciària”. En aquest context, el sector industrial correspona les “indústries de transformació, sota qualsevol de les seves formes”. Les nomenclaturesd’activitats econòmiques actuals es basen encara (en gran manera) en aquesta divisió (quefou reformulada per Clark l’any 1940 i després l’any 1960)188.

186 Aquesta vegada foren les problemàtiques econòmiques del progrés tècnic i dels intercanvis intersectorials els que motivarenl’endegament de noves nomenclatures.

187 Es parla del criteri d’“associació”, que tendís a agrupar en un mateix agregat les activitats més freqüentment relacionades dins lesempreses.

188 Clark insisteix en el fet que la indústria constitueix un sector d’activitat. La defineix com “un procés que no utilitza directament elsrecursos naturals i que produeix, a gran escala i de manera continuada, béns transportables”. Aquesta definició d’indústria “exclou, doncs,els béns no transportables (edificis i obres públiques) –que Clark classifica en els serveis–, així com els procediments discontinus i a petitaescala, com la confecció artesanal de vestits o la reparació de sabates”. La indústria es caracteritza pel caràcter transportable de les primeresmatèries i dels productes acabats, però també, segons Clark, pel fet que la indústria exigeix unes inversions molt grans de capital, i un grauelevat d’organització i presenta rendiments d’escala habitualment creixents.


• Les mutacions al·ludides anteriorment en la base econòmica de les societats avançades ac-tuals fan que la divisió de Fisher-Clark en tres sectors, relativament estancs els uns respectedels altres, sigui massa rígida i poc operativa per analitzar els actuals canvis industrials189.

En particular, molts economistes denuncien que les actuals nomenclatures d’activitats econò-miques (i industrials) són poc pertinents per afrontar, amb rigor, la qüestió de la desindustria-lització de les economies desenvolupades (i l’evidència que aporten les estadístiques basadesen aquelles nomenclatures que el sector industrial perd, de manera reiterada, valor afegit iocupats)190. Cal revisar, amb una certa profunditat, el perímetre (actual) de la indústria per talde tenir en compte els canvis organitzatius i els canvis en la pròpia naturalesa de la produccióindustrial. Cal endegar una nomenclatura adaptada a la �nalitat de copsar amb més detall i demanera més apropiada l’actual dinàmica industrial; per exemple, els fenòmens d’externalitza-ció dels serveis o d’integració dels serveis en els productes �nals industrials.

Tanmateix, cal recordar que les nomenclatures apareixen com el resultat també d’un compro-mís, entre les necessitats dels usuaris de les estadístiques (economistes, polítics, empresaris)i la necessitat de seguiment en el temps de les principals sèries de magnituds (i la seva com-parabilitat amb les estadístiques d’altres territoris). Hi ha, doncs, un compromís entre precisióteòrica i pragmatisme (i factibilitat econòmica) en l’elaboració de les noves nomenclatures.

1.8.2 Una proposta per revisar el perímetre de les activitats industrials

Alguns economistes (atenent-se a aquestes restriccions) han fet al.gunes propostes per re-visar el perímetre de la indústria (a partir de la base informativa existent, basada en la nomen-clatura actualment vigent).

Una proposta força suggerent és la que defensen Flacher i Pelletan (2007)191 Aquests econo-mistes consideren que, per delimitar el perímetre de la indústria, cal reintegrar-hi les dadesrelatives als serveis destinats a la producció. “La indústria –segons ells– està constituïda perles activitats de transformació física de les matèries en productes transportables, així comper les activitats de producció de béns immaterials i dels serveis directament necessaris aaquesta transformació”. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que una gran part dels ser-veis que, en altres èpoques, estaven integrats dins les empreses industrials, avui ja no escomptabilitzen en el sector industrial, circumstància que modi�ca arti�cialment les xifresdel sector.

189 El mateix Fisher ja es plantejava la pertinència d’aïllar la indústria en el que ell mateix denominava sector secundari. En efecte, segonsFisher, si bé el sector primari estava ben identificat com l’explotació dels recursos naturals (agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i mineria),la separació entre activitats secundàries i terciàries li semblava força més problemàtica. Així, en algunes de les seves obres, Fisher preferiaagrupar, dins les activitats terciàries, les indústries amb uns processos de producció més sofisticats.

190 La desindustrialització no només pot afectar la dimensió de les activitats manufactureres (en el conjunt de l’economia) sinó també ala seva capacitat d’innovar o de generar llocs de treball estables i de qualitat. A aquestes mancances, Fontagné i Lorenzi (2005) les designenamb el terme de “pèrdua de substància” de la manufactura.

191 En realitat, aquests autors fan tres propostes o tres enfocaments per establir, més rigorosament, un perímetre per a la indústria més adiental curs actual d’aquestes activitats. En la primera, el perímetre de la indústria s’amplia amb la inclusió de totes aquelles categories de serveis queintervenen (directament) en els processos manufactureres. Aquest és l’enfocament que adoptem en la segona part de l’estudi. En la segonaproposta, Flacher i Pelletan fonamenten la delimitació del sector industrial en els processos d’innovació que hi esdevenen, i en les activitats i elsrecursos que hi ha implicats. Finalment, la tercera proposta es basa en l’estructura i la naturalesa de l’ocupació en el sector.


Altres propostes van en la mateixa direcció que aquesta, per exemple la que fan Karao-merlioglu i Carlson (1999). Aquests autors consideren també que el perímetre del sectorindustrial hauria d’establir-se amb la inclusió dels serveis destinats a la producció (producerservices) que són estrictament complementaris i interdependents amb les activitats ma-nufactureres. Aquests economistes d’un sector “integrat” indústria manufacturera-serveisdestinats a la producció, l’anàlisi del qual –en termes de dimensió i de dinàmica– fa canviarmoltes de les apreciacions fetes �ns ara sobre el fenomen de la desindustrialització.

En la segona part d’aquest estudi, adoptem aquest criteri de consideració conjunta de lesactivitats manufactureres i de les activitats de serveis destinats a la producció per dur aterme un estudi més detallat de l’evolució del canvi estructural en l’economia catalana enles dues darreres dècades. Tanmateix, prèviament, hem d’establir amb major precisió quèentenem per activitats de serveis destinats a la producció.

1.8.3 Les classificacions de les activitats de serveis

• Les taxonomies de serveis es poden dividir en tres grans grups:

• Les taxonomies basades en el tipus de demanda.• Les taxonomies basades en la modalitat d’oferta.• Les taxonomies basades en la naturalesa dels processos de prestació de serveis dels serveis

o en la funció dels propis serveis.

• Les taxonomies basades en el tipus de demanda se centren en les característiques delconsum de serveis. Des d’aquesta perspectiva els serveis es poden dividir en serveis des-tinats al consum intermedi i serveis destinats al consum �nal. En aquest sentit Green�eld(1966) fou el primer a proposar els conceptes de producer services i consumer services per talde referir-se a aquests grups d’activitats192.

En particular, segons aquest economista, els producer services són “aquells serveis que cer-tes �rmes, organitzacions non profit o administracions públiques venen a altres unitats pro-ductores i no a consumidors �nals”. De fet, la distinció entre producer services i consumerservices conté (implícitament) dues dicotomies relacionades: en primer lloc, la diferènciaentres les vies en què s’utilitzen els serveis (serveis d’ús intermedi o serveis d’ús �nal) i, ensegon lloc, les diferències entre els usuaris dels serveis (�rmes/organitzacions, en un cas, ifamílies/particulars en un altre).

Una proposta de distinció semblant de les activitats de serveis és la inclosa en la classi�ca-ció d’activitats econòmiques de Singelmann (1978). En aquesta classi�cació, en l’àmbit delsserveis, aquest autor distingeix entre els distributive services (que apleguen les activitats detransport i emmagatzemament, les de comunicacions i les de comerç –majorista i minorista)

192 Els conceptes de producer services i consumer services són una extensió de l’esquema taxonòmic propi dels models input-output,que distingeix els béns destinats a la demanda intermèdia i els béns destinats a la demanda final, als sectors de serveis. Aquesta mateixadistinció fou desenvolupada, inicialment, per Kuznets (1938).


i els producer services pròpiament dits (que inclouen les activitats d’intermediació �nancera iassegurances, els serveis immobiliaris i una gran part dels serveis de les empreses)193.

Més recentment, Scharpf (1990) ha proposat una taxonomia dels serveis semblant, en moltsaspectes, a la de Singelmann. Aquest economista distingeix també els serveis en dues cate-gories: els consumer (private) services (que inclouen, en aquest cas, els serveis de comerç, elsserveis d’hostaleria i restauració, i els serveis comunitaris, socials i personals) i els producerservices (que apleguen els serveis de transport, emmagatzemament i comunicacions, elsserveis �nancers i d’assegurances, els serveis immobiliaris i els serveis a les empreses). Se-gons Scharpf aquest enfocament es fonamenta en la distinció entre la service demand i lagoods-related production.

Aquest autor troba que, mentre que la taxa d’ocupació en aquests sectors goods-related ésforça similar entre els països més industrialitzats, la taxa d’ocupació en els serveis privats(de consum) és força més diferent. L’explicació que dóna a aquest fet és que els béns quesón objecte d’intercanvi a nivell internacional es produeixen amb (gairebé) els mateixosinputs de treball, i també es demanden en unes quantitats molt similars, en tots els païsosdesenvolupats. Això suposa segons Scharpf (1990) que només són les diferències en el graud’especialització (i per tant, de subcontractació) les que afecten la distribució de l’ocupacióentre les manufactures i els producer services194.

• Les taxonomies basades en la modalitat de l’oferta es basen, especialment, en les carac-terístiques dels proveïdors de serveis. Aquests proveïdors poden ser, habitualment, �rmes,institucions non-profit o administracions públiques, si bé, en alguns sectors la provisiód’una part dels serveis pot correspondre també a professionals individuals (que operenen condicions de free lance). De fet, aquests tres tipus d’agents es poden agrupar segonsdues dicotomies: públics/privats i profit (de mercat)/non profit (de no mercat)195. En el cas delsserveis prestats pel sector privat, algun autor –per exemple, Martinelli (1982)– distingeixno només els serveis destinats a la venda i els serveis no destinats a la venda, sinó que hiafegeix un tercer grup: els serveis basats en l’autoocupació. Des d’aquesta perspectiva del’oferta, la línia de separació entre totes aquestes categories d’activitats no és sovint del totnítida: en molts casos, el règim de propietat de moltes �rmes o organitzacions de serveis ésmixta. Recentment, els diversos processos de privatització esdevinguts en certs sectors deserveis en molts països han difuminat aquelles distincions.

• Finalment, són també nombroses les taxonomies que es basen en la naturalesa dels pro-cessos de prestació dels serveis o en el seu contingut i la seva funció. Entre aquestes tipo-

193 La classificació proposada per Singelmann inclou: les activitats extractives, les activitats manufactureres, els distributive services, elsproducer services, els serveis socials i els serveis personals. En la categoria de producer services s’inclouen els serveis que estan relacionatsamb el procés de producció. Tanmateix, en aquesta categoria hi figuren no només els serveis que són inputs per a la “producció de béns”,sinó també els serveis que s’utilitzen com a inputs intermedis per a la producció d’altres serveis (o són demandats per al “consum directe”).En general, quan s’utilitzen les classificacions d’activitats econòmiques és difícil de fer una distinció clear-cut entre els producer services i elsconsumer services tal com proposa Singelmann (i, anteriorment, Greenfield (1966)).

194 Segons Scharpf les diferències en la proporció d’ocupats en els serveis de provisió privada (en el conjunt de la població en edat de treballar)són, parcialment, dels costos laborals que, a la vegada, estan influïts per les característiques (i extensió) del Welfare State de cada país.

195 Fins i tot els serveis prestats per les administracions públiques poden ser, en part, destinats al mercat.


logies, es pot mencionar la classi�cació basada en les funcions de serveis (que es duen aterme dins de les pròpies empreses de qualsevol sector econòmic, terciari o no).

En aquest cas, hom requereix una informació procedent de fonts estadístiques sobre lescaracterístiques dels llocs de treball (o de les persones ocupades), enlloc de fonts estadísti-ques –com totes les esmentades anteriorment– que estan basades en les característiquesde l’activitat (principal) de les unitats proveïdores dels serveis. Un exemple destacat d’apli-cació d’aquest criteri de classi�cació és l’estudi realitzat per Freeman i Schettkat (1999)196

sobre les ocupacions de serveis en el conjunt dels sectors (terciaris i no terciaris) de leseconomies dels Estats Units i d’Alemanya. L’avantatge d’aquest enfocament rau en el fetque permet identi�car totes les activitats de serveis independentment del sector que lesincorpora; d’aquesta manera, permet copsar, des d’una perspectiva més ampla, la creixent“terciarització” dels processos de producció de béns.

En aquest mateix grup cal incloure també les classi�cacions que distingeixen els serveissegons la intensitat en coneixement del personal que intervé en la seva prestació197, o se-gons la intensitat tecnològica de les mateixes activitats de serveis198. Altres taxonomies deserveis es basen en el grau d’obertura d’aquestes activitats i/o de les modalitats en quèaquests realitzen els seus intercanvis en els mercats internacionals199.

• No obstant això, hom pot apreciar una tensió –més o menys accentuada– entre les catego-ries estadístiques relatives als serveis presents en la majoria de les fonts informatives sobreaquestes activitats i les distincions conceptuals que, sobre elles, en fa la literatura econòmica(teòrica). En general, aquesta tensió està motivada, en molts casos, pel biaix “industrialista”que presenta una gran part de la base estadística actual, i que es palesa no només en unmajor desenvolupament (i detall) de les fonts informatives sobre les activitats no terciàries(agràries i industrials), sinó també en la translació –de vegades no massa apropiada– de mol-tes de les categories estadístiques –que han estat, inicialment, dissenyades per descriure elsprocessos manufacturers– en l’àmbit dels serveis. Això és, tot plegat, un símptoma del retardd’adaptació que pateix, com s’ha dit, l’actual sistema estadístic –concebut, en gran manera,per a una societat industrial tradicional– per descriure de manera més pertinent les caracte-rístiques i l’evolució d’una economia cada vegada més basada en una integració de les activi-tats manufactureres i de les activitats de serveis destinats a la producció.

196 Freeman i Schettkat analitzen el canvi de grandària del sector de serveis dels Estats Units i d’Alemanya tot atenent no només els canvisen l’ocupació de les branques terciàries, sinó molt especialment els canvis en les ocupacions (o funcions) de serveis en totes les branqueseconòmiques. Per fer aquesta anàlisi, aquests autors utilitzen el Comparative German-American Database que classifica les ocupacions i elssectors d’ambdues economies mitjançant unes mateixes categories. Els resultats de l’estudi mostren que els Estats Units i Alemanya difereixenmenys en els respectius nivells d’ocupació en serveis quan aquests nivells s’expressen en termes de persones ocupades en funcions de serveis(sigui quin sigui el sector econòmic considerat), que quan s’expressen en relació amb les persones ocupades en els sectors pròpiament terciaris.Això posa en evidència el fet que molts ocupats en sectors goods-producing duen a terme funcions de serveis.

197 Com s’ha vist abans, l’Oficina Europea d’Estadístiques (Eurostat) ha establert una classificació de les branques d’activitats de l’economiasegons la seva intensitat en tecnologia i en coneixement. En el cas dels serveis, aquesta classificació distingeix entre els serveis de fortaintensitat de coneixement (d’alta tecnologia, de mercat, financers i altres serveis) i els serveis de menor intensitat de coneixement (demercat i altres serveis). Així mateix, proposa una classificació de les activitats econòmiques segons l’ús, més o menys intens, de recursoshumans de ciència i tecnologia –tot seguint les directrius establertes en el Manual de Canberra (1995) de l’OCDE.

198 En aquest cas, les diferents categories de serveis es distingeixen segons el nivell tecnològic dels diversos processos, segons l’esforç enR+D de les firmes o segons la seva propensió innovadora.

199 En aquest cas, les classificacions proposades –encara molt poc desenvolupades– segueixen les indicacions del Manual del ComerçInternacional de Serveis, publicat per les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals, l’any 2003.


1.9 Els serveis destinats a la producció: un sector determinant enles economies actuals

1.9.1 L’abast de les activitats de serveis destinats a la producció

• El sector de serveis ha esdevingut, com s’ha vist, el sector més important de les eco-nomies avançades, tant en termes d’ocupació, com en termes d’aportació al PIB. Tan-mateix, les activitats econòmiques que formen part d’aquest sector terciari són moltheterogènies.

• Entre elles, cal destacar –pel seu impacte en la performance del conjunt de l’economia–les activitats de serveis destinats a la producció. Com hom pot veure a la figura 24, elsserveis destinats a la producció són una part dels serveis destinats a la venda (o serveisde mercat) que es caracteritzen perquè les seves prestacions entren a formar part (demanera creixent, en les últimes dècades) dels inputs intermedis de les �rmes de la majorpart de les branques d’activitat –singularment, de les �rmes manufactureres.

Figura 24. Els serveis destinats a la producció en el conjunt de les activitats econòmiques

Activitats Agràries Activitats Industrials

Serveis no destinatsa la venda

Serveis destinatsal consum �nal

Serveis �nancers

Altres serveis reals

Activitats de Serveis

Serveis destinatsa la venda

Serveis reals

Serveis a les empreses

Serveis destinatsa la producció


• Entre les activitats de serveis destinats a la producció hi trobem activitats que prestenserveis reals (com és el cas dels serveis a les empreses), i activitats que presten serveisfinancers.


• Aquest grup d’activitats representa una part molt substancial de la producció desti-nada al mercat; segons la comunicació de la Comissió Europea La competitivitat dels ser-veis lligats a les empreses i la seva contribució a la performance de les empreses europees, alvoltant del 54% del valor afegit brut de les economies de la UE-15 procedeix d’aquestssectors. Així mateix, contribueix amb un 55% de l’ocupació civil total en aquesta àrea,i és una de les fonts principals de generació de noves empreses i de nous llocs de tre-ball200 –vegeu la taula 25.

Taula 25. Valor afegit brut i ocupació en els principals sectors econòmics a la UE-15: 2003Sectors Valor afegit Ocupació

Volums en milersde milions d’euros (*) % Taxa de creixement

1979 - 2003 (**)Volums en milers

d’ocupats % Taxa de creixement1979 - 2003 (**)

Total sectors 9.540 100 2,2 171.167 100 0,6

Sector agrari 154 1,6 1 6.679 3,9 –3,1

Sector manufacturer 2.516 26,4 2,2 42.055 24,6 –1,0

Sector serveis 6.824 71,6 118.571 69,4

Sector comercial 937 9,8 2,3 25.943 15,2 0,9

Hotels i restaurants 229 2,4 1,1 8.347 4,9 2,3

Transports 455 4,8 2,4 7.191 4,2 0,5

Comunicacions 247 2,6 5,7 2.613 1,5 0,1

Serveis financers i d’assegurances 576 6 2,5 5.392 3,2 1,3

Serveis immobiliaris 1.057 11,1 2,7 1.758 1 3,3

Serveis a les empreses 1.067 11,2 4,2 19.460 11,4 4,4

Serveis públics (***) 1.914 20,1 1,7 39.731 23,2 1,5

Serveis socials i personals 342 3,6 2,5 8.136 4,8 2,5

(*) Preus corrents.(**) Taxes anuals acumulades (el valor afegit a preus constants).(***) Inclouen els serveis de les administracions públiques i els serveis sanitaris i d’educació de provisió pública.Font: Eurostat (2007).

• En aquesta comunicació, els serveis destinats a la producció abasten els quatre grupsd’activitats següents201:

• Els serveis a les empreses (NACE 70 a 74)• Els serveis de comerç (NACE 50 a 52)• Els serveis de xarxa, d’energia elèctrica, gas i aigua (NACE 40, 41) i de transports i comu-

nicacions (NACE 60 a 64)• Els serveis financers (NACE 65 a 67)

200 Segons les dades subministrades per Eurostat, al voltant de les dues terceres parts de les noves empreses creades a la UE-15 en elsdarrers anys són empreses que pertanyen al sector dels serveis destinats a la producció.

201 En aquesta comunicació, aquests serveis destinats a la producció es denominen “serveis lligats a les empreses” (Commissió Europea,2004b, 2005 i 2007).


1.9.2 El paper dels serveis destinats a la producció en la performance de leseconomies europees

• En la comunicació esmentada més amunt –i en altres comunicacions publicades poste-riorment –la Comissió Europea destaca el paper cabdal que aquestes activitats de serveisdestinats a la producció juguen en la performance de la resta de l’economia, d’una ma-nera especial en l’evolució de la seva productivitat agregada i de la seva competitivitat.Aquests serveis in�ueixen, signi�cativament, en l’apro�tament de la qualitat del capitalfísic, en les millores de les competències de la força de treball, en la difusió dels avençosi en el desplegament de les capacitats d’absorció dels nous coneixements (cientí�cs, tèc-nics, organitzatius), i en la consolidació de nous modes d’organització de tots aquestsinputs; tot plegat, contribueix a una potenciació de la productivitat de l’economia en elseu conjunt (i en cadascun dels seus sectors d’activitat) i, en conseqüència, a una acce-leració del creixement econòmic i a un augment –durador– del nivell de la renda (real) idel nivell de vida.

En particular, aquesta qüestió ha estat vinculada a la dispar evolució que ha seguit la pro-ductivitat (agregada) a la UE, en comparació dels Estats Units, des de meitat dels anys no-ranta. Mentre que, durant el primer quinquenni d’aquests anys noranta, seguint el mateixcomportament que en les tres dècades anteriors, el creixement de la productivitat (deltreball) a l’àrea europea havia estat superior al creixement de la productivitat esdevingutals Estats Units, posteriorment aquesta trajectòria s’ha invertit i, actualment, els guanysde productivitat superen als que s’esdevenen a la UE.

L’evidència empírica sembla con�rmar que la raó principal d’aquest diferencial de creixe-ment de la productivitat rau, essencialment, en els millors resultats –en termes de pro-ductivitat– que s’han obtingut en aquest darrer període, en la major part de les activitatsde serveis destinats a la producció als Estats Units (en comparar la performance d’aques-tes activitats a Europa).

És per això, que els problemes relacionats amb els factors que més incideixen en el baixcreixement de la productivitat a molts països europeus (entre ells, Espanya) –en concret,el retard que s’observa, en comparació dels Estats Units, en la capacitat innovadora de lesactivitats de serveis destinats a la producció, en la seva absorció dels avenços tècnics asso-ciats, sobretot, a la revolució digital, i en la dotació de capital humà apropiat– han centratl’atenció (creixent) de les institucions comunitàries. En particular, aquestes han destacatrecentment, amb força reiteració, que, si no es millora (a curt termini) l’e�càcia i la produc-tivitat de les activitats de serveis destinats a la producció, no es podran assolir els objectiusestratègics que la UE havia establert l’any 2000 (a la cimera de Lisboa) per a �nals de ladècada actual.

• En els següents apartats de l’estudi, adoptem aquesta mateixa delimitació del sectordels serveis destinats a la producció. La resta d’activitats terciàries s’engloben dins la de-nominació de serveis destinats al consum.

2

Catalunya: Un territori amb unabase industrial important


• Des de mitjans del segle XIX fins ara, Catalunya ha tingut un pes preponderant en el procés d’industria-lització d’Espanya ja que la seva participació en el valor afegit brut industrial del conjunt de l’estat ha estatàmpliament majoritària en el darrer segle i mig.

• La recuperació econòmica a partir de mitjans de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, va anaraparellada de canvis importants en el context econòmic en el qual la indústria catalana tenia que orientarla seva activitat: l’ingrés a la Comunitat Europea, la globalització creixent de les economies i l’ingrés afinals de la dècada dels anys 90 a la Unió Monetària Europea.

En aquests anys, s’aprecien canvis notables en l’estructura industrial i en activitats complementàries comara els serveis destinats a la producció. En primer lloc, en la indústria catalana, històricament orientadacap a la producció de béns de consum final, ha augmentat el pes relatiu de les activitats productores debéns intermedis. En segon lloc, de manera progressiva, els mercats estrangers han anat guanyant terrenyen l’absorció de la producció manufacturera catalana, davant del mercat de la resta d’Espanya que era,fins aleshores, de molt el principal. En tercer lloc, fruit en part de la pròpia reestructuració de les empre-ses industrials i d’una major especialització de les activitats productives (tant en l’àmbit català, com enl’àmbit internacional), ha augmentat la importància –quantitativa i qualitativa– de moltes activitats deserveis (especialment, dels serveis destinats a la producció, que entren, cada cop en major proporció, enels processos manufacturers).

• En particular, destaca que el macrosector integrat de la indústria manufacturera i de les activitats deserveis destinats a la producció ocupa, actualment, el lloc central de les economies desenvolupades. ACatalunya, aquest macrosector aporta les dues terceres parts del valor afegit brut de l’economia i un 56%de l’ocupació total.

1632. CATALUNYA: UN TERRITORI AMB UNA BASE INDUSTRIAL IMPORTANT

2.1 La trajectòria d’industrialització a Espanya

• Des de la meitat del segle XIX �ns ara, Espanya ha mantingut una trajectòria d’industri-alització que ha seguit, en termes generals, la pauta dels altres països (continentals). En150 anys, el producte industrial espanyol s’ha multiplicat per 174, i ha crescut amb unataxa anual acumulativa del 3,5%202.

2.1.1 Trajectòria temporal

• L’evolució d’aquest procés industrialitzador no ha estat uniforme en el temps. Comhom pot veure a la taula 26 s’alternen decennis força dinàmics –per exemple, entre 1850-60 i 1870-80, després entre 1920-30 i, sobretot el període entre 1950 i 1980– amb al-tres amb un creixement més lent –com les dècades de 1860-70, 1880-90 i, especialment,1900-1910, juntament amb el període 1930-40 en què hi hagué una forta reducció delcreixement industrial.

• La taula 26 permet observar també l’evolució de la participació de la indústria en elPIB i en el conjunt de l’ocupació. En termes de PIB, la quota industrial augmentà signi-�cativament durant la segona meitat del segle XIX, del 13,6% al 27,2%. No obstant això,en aquest període, el creixement de la participació de l’ocupació industrial en el conjuntde l’ocupació fou molt més moderat –del 13,1% al 14,6%–, circumstància que fa palès elfort augment de la productivitat a la indústria: en el període 1870 a 1910 s’assoleixen lesràtios de productivitat laboral relativa més altes d’aquest darrer segle i mig203.

Ulteriorment, la productivitat industrial (relativa) va minvant �ns al 1950. La ràtio de pro-ductivitat laboral relativa de les activitats industrials es recuperà durant la segona meitatdels anys cinquanta i la dècada dels seixanta, per tornar a una tendència decreixent des delsanys setanta �ns ara. Tanmateix, hom pot comprovar que la indústria ha tingut una produc-tivitat (del treball) sempre superior a la de la mitjana de l’economia204.

202 La taxa de creixement interanual de la indústria només s’interromp entre 1930 i 1940, amb una caiguda del 25%. Els efectes negatiusdel període de guerra civil són, naturalment, evidents.

203 En la taula 26 es pot veure l’evolució de la ràtio de productivitat laboral relativa de la indústria respecte al PIB per ocupat del conjuntde l’economia espanyola que adopta, cada any, el valor 1.

204 La ràtio de productivitat laboral relativa de la indústria ha estat sempre superior a la unitat.


Taula 26. Dades bàsiques de la indústria espanyola, 1850-2000

AnysÍndex del PIB

real de la indústria(1930 = 100)

Taxa de creixementinteranual (%)

Participació de laindústria en el PIB (%)

Participació de laindústria

en l’ocupació (%)

Ràtio de productivitatlaboral relativa

(PIB per ocupat = 1)

Preus relatiusde la indústria(1995 = 100)

1850 11,1 – 13,61 13,05 1,04 255,73

1860 16,7 4,1 15,48 13,50 1,15 233,99

1870 18,9 1,3 18,43 13,08 1,41 248,45

1880 33,0 5,7 22,31 13,29 1,68 244,23

1890 39,5 1,8 25,49 14,52 1,76 241,81

1900 48,6 2,1 27,23 14,56 1,87 241,51

1910 52,4 0,8 27,29 15,55 1,75 255,05

1920 63,8 2,0 27,71 19,26 1,44 261,31

1930 100,0 4,6 27,90 21,31 1,31 222,93

1940 74,8 –2,9 21,03 16,97 1,24 196,15

1950 99,5 2,9 22,95 19,90 1,15 184,26

1960 199,4 7,2 30,93 20,86 1,48 189,84

1970 575,4 11,2 30,88 23,68 1,30 149,41

1980 1.173,5 7,4 28,47 25,28 1,13 108,89

1990 1.492,7 2,4 25,70 21,98 1,17 106,25

2000 1.933,2 2,6 21,67 19,92 1,09 91,88

Font: Prados de la Escosura (2003).

La quota de la indústria en el PIB es mantingué relativament estable –per sobre del 27%– �nsal 1930, mentre que, proporcionalment, la participació de l’ocupació industrial en el conjuntde l’ocupació augmentà a un ritme superior, del 14,6% l’any 1900 al 21,3% l’any 1930. Ladècada dels anys trenta suposà una forta caiguda relativa de la indústria, tant en termes decontribució al PIB (l’any 1940 era d’un 21%) i a l’ocupació (aquest mateix any era d’un 17%).

Des d’aleshores �ns a mitjan anys setanta la quota de la indústria espanyola en el PIB aug-mentà (�ns a assolir el 30,9% durant el període de fort creixement dels anys seixanta i pri-mera meitat dels setanta). També l’ocupació en les activitats industrials va pujar en aquestperíode �ns al 25,3% de l’inici dels anys vuitanta.

Tanmateix, des d’aquest moment, Espanya inicià –seguint també, com s’ha vist, la pauta de lamajor part dels països desenvolupats– un procés de redimensionament (a la baixa) del seu sec-tor industrial, tant en termes de contribució al PIB de l’economia, com de participació relativa enl’ocupació total (les quotes respectives eren, en aquest cas d’un 21,7% i un 19,9%, l’any 2000).

La taula 26 també permet observar l’evolució dels preus relatius de la indústria205. Hom potcomprovar que aquests preus romangueren molt estables entre 1850 i 1920. En canvi, desdel 1920 en endavant, els preus industrials han tingut una trajectòria descendent: en els dar-rers vuitanta anys, aquests preus han passat del 260% al 90% dels preus mitjans del PIB.

205 La ràtio que figura en la taula 26 s’obté com el deflactor del producte industrial dividit pel deflactor del PIB. La sèrie temporal prencom a any base l’any 1995.


• A partir de la consideració de totes aquestes variables, hom pot distingir diverses etapesen l’evolució de la indústria a Espanya. Seguint la interpretació que dóna Carreras (2006):

• En la segona meitat del segle XIX, Espanya (i, particularment, Catalunya, com hom veuràseguidament) va incorporar massivament les noves tecnologies industrials, procedentsdels països on ja s’havia consolidat la revolució industrial. Tanmateix, com s’ha dit, la in-corporació d’aquesta nova tecnologia va tenir pocs efectes sobre la generació d’ocupa-ció. Tot plegat esdevingué en un marc de preus relatius estables de la indústria respectea la resta de l’economia.

• El primer terç del segle XX (particularment, durant els anys compresos entre 1914 i 1929)es caracteritzà pel fort increment de l’ocupació industrial (en relació amb l’ocupació total);això va anar aparellat a una caiguda notable de la productivitat laboral relativa de la indús-tria. Després de 1920, els preus relatius industrials iniciaren una trajectòria descendent.

• De 1930 a 1950, Espanya –com s’ha dit– va patir un fort retrocés industrial, especialment acausa de la depressió dels anys trenta i, sobretot, a l’impacte negatiu de la guerra civil en laproducció. La política autàrquica de la postguerra no va afavorir tampoc la recuperació del’activitat industrial. Això va anar acompanyat d’una notable caiguda de la productivitat la-boral de la indústria i d’una reducció dels salaris reals. Durant els anys cinquanta, s’imposà unmodel industrialitzador basat en productivitats laborals (i salaris) baixes: inicialment es va as-solir una recuperació productiva important (en comparació de la dècada anterior) gràcies auns preus relatius estables, però subjecte a fortes restriccions de la balança de pagaments.

• A partir de 1960 (un cop s’aplicaren les mesures estabilitzadores de mitjan 1959), els parà-metres del model de creixement industrial a Espanya canviaren de manera substancial. Lanova política d’obertura a l’exterior i la capacitat d’obtenir un �nançament adequat –mit-jançant les creixents exportacions de serveis turístics, les fortes entrades de capital estran-ger i, tot al llarg de la dècada, les transferències procedents de remeses d’immigrants– dels�uxos d’importacions de béns destinats, en gran manera, a la producció industrial (ener-gia, primeres matèries i béns d’equip) van permetre l’accés a la millor tecnologia interna-cional i van garantir, en conseqüència, una recuperació continuada de la producció, del’ocupació i de la productivitat laboral a la indústria206.

• La crisi econòmica iniciada a mitjan anys setanta suposà un fort reajustament del model decreixement econòmic espanyol: des d’aleshores, la indústria inicià un fort procés de reestruc-turació i de redimensionament de les seves activitats. Això, com ja s’ha il·lustrat, ha tingut laseva manifestació en un declivi de l’ocupació industrial en relació a les activitats terciàries.

• La taula 27 mostra les taxes de creixement de l’índex de la producció industrial en algunspaïsos europeus, des de 1831 �ns al 1999. Hom pot veure que, a Espanya, aquesta taxa fouforça alta durant els anys 1831 a 1850, amb un clar sector impulsor: la indústria cotonera.

De 1850 a 1870, la taxa de creixement industrial espanyola es reduí i s’alineà amb la mitjanade creixement de la major part dels països europeus. De 1870 a 1890, aquesta taxa decrei-xent va tornar a a mostrar una recuperació i a situar-se en la banda alta del creixement delgrup de països considerat.

206 Això va acompanyat d’una caiguda continuada dels preus relatius de la indústria.


Taula 27. Taxes de creixement de l’índex de la producció industrial a Espanya i a altres països europeus: 1831-1999Percentatges

Espanya Alemanya Àustria Finlàndia França Gran Bretanya Holanda Hongria Itàlia Portugal Rússia Suècia

1831-1850 4,9 – 2,1 – 2,6 3,3 1,6 0,6 – – – –

1850-1870 2,7 3,5 2,8 – 0,9 3,0 1,7 2,0 – 2,5 – –

1870-1890 3,8 3,8 2,8 5,9 1,8 2,3 3,6 4,1 1,2 2,5 5,5 2,4

1890-1913 1,8 4,1 2,7 5,3 2,5 2,0 2,6 3,6 3,0 2,4 5,1 4,1

1913-1935 2,0 –0,1 – 4,3 0,1 1,6 – – 1,9 2,0 5,0 2,6

1935-1950 0,6 1,6 4,4 4,8 1,9 2,6 3,4 4,7 2,5 3,1 4,3 4,7

1950-1973 9,5 7,1 6,5 6,4 6,1 3,0 6,5 8,2 7,6 7,8 8,6 4,7

1974-1999 3,3 1,1 3,2 3,5 1,5 1,2 0,8 2,1 1,8 3,6 –0,5 1,7

Font: Fundació BBVA (2006).

En canvi, de 1890 a 1913, la taxa de creixement de la indústria espanyola es reduí a lameitat, i Espanya se situà en els darrers llocs entre els països industrials europeus: són elsanys que alguns han quali�cat de fracàs de la revolució industrial espanyola.

En el període següent, de 1913 a 1935, tot i no millorar excessivament el ritme de creixementindustrial respecte als anys anteriors, la indústria espanyola recuperà posicions europees a cau-sa de la trajectòria més negativa de la majoria de països. Els efectes de la Primera Guerra Mun-dial no tingueren unes conseqüències tan negatives sobre Espanya: de 1913 a 1922 la indústriaespanyola va créixer, mentre que la resta de la indústria europea s’estancà (o s’enfonsà).

Però, com s’ha vist, els quinze anys següents –de 1935 a 1950– foren anys de paràlisi industrial aEspanya: la guerra civil, els efectes de la Segona Guerra Mundial i, després, la política d’autarquiavan fer que esdevingués una veritable depressió industrial. Novament, la indústria espanyola sesituà en les darreres posicions entre els països europeus (en aquest cas, a molta distància).

En canvi, els vint-i-tres anys següents (1950-1973) foren anys d’intens creixement indus-trial, especialment des de l’aplicació de les mesures estabilitzadores de mitjan any 1959que contribuïren a assentar les bases d’un creixement més equilibrat, fonamentat enuna creixent obertura (comercial, �nancera i tecnològica) a l’exterior.

Finalment, la llarga crisi del petroli –de 1974 a 1985– va fer que disminuís, momentàni-ament, la taxa de creixement industrial, per recuperar, després de 1985, un ritme d’ex-pansió important, el qual es va situar, des d’aleshores, en la franja superior dels païsoseuropeus pel que fa al ritme de creixement de les activitats industrials207.

• La taula 28 mostra la tendència de canvi en la composició de les activitats industrials (entermes de contribució al valor afegit brut) al llarg del darrer segle i mig208. Hom pot compro-var una tendència a una progressiva diversi�cació de la base industrial a Espanya:

207 A Espanya, respecte a la resta de sectors productius, el retard acumulat respecte a la resta d’Europa ha seguit proporcionant un majormarge de creixement a la indústria espanyola.

208 Han quedat fora de la consideració d’aquest canvi estructural de les activitats industrials la mineria i l’energia elèctrica, el gas i l’aigua.


• Les indústries alimentàries i similars, molt majoritàries a mitjan segle XIX209, mantenenun declivi continuat, �ns al darrer quart del segle XX en què, sobretot amb la integraciód’Espanya a la UE i els canvis tecnològics, recuperen posicions.

• El sector tèxtil, cuir i calçat i la confecció mantenen una participació creixent en el PIB�ns a principis del segle XX i, després, inicien un retrocés continuat que s’accentua en lasegona meitat del segle.

• La indústria química i la dels materials destinats a la construcció inicien una importantexpansió des de 1913 �ns a principis dels anys trenta. Des dels anys cinquanta la sevaparticipació en el PIB, malgrat el canvi en la naturalesa de moltes d’aquestes activitats,s’ha mantingut relativament estable.

• La indústria siderúrgica, metal·lúrgica i de transformats metàl·lics té una forta expansió�ns al 1929. Després del període excepcional dels anys trenta i quaranta, aquest sector(al que cal afegir la indústria d’elements de transport) arribarà a ser el sector capda-vanter de la indústria espanyola, després del fort creixement d’aquestes activitats entre1954 i 1975. L’expansió, en el darrer quart de segle, de la indústria de fabricació d’equipselèctrics i electrònics, ha contrarestat el relatiu declivi de la resta d’activitats del sector.

• El darrer grup de sectors de fabricació de productes orientats al consum �nal (paper,arts grà�ques, edició, fusta i mobiliari, i altres) ha mantingut, des de l’inici del segle, unatendència de creixement (relatiu) moderat en el conjunt de la indústria espanyola.

Taula 28. Canvi estructural a la indústria manufacturera espanyola: valor afegit, 1856-2000Percentatges

Sectors 1856 1900 1913 1929 1954 1975 2000

Indústries alimentàries, begudes i tabac 56 40 35 26 19 13 14

Indústries tèxtils, cuir, calçat i confecció 28 30 25 21 21 15 8

Indústria química, ciments i altres materials de construcció 9 10 12 19 23 19 22

Siderúrgia, metal·lúrgia i transformats metàl·lics 3 8 14 22 23 37 39

Indústria del paper, fusta i altres 4 12 14 12 14 16 17

Total indústria 100 100 100 100 100 100 100

Fonts: 1856 i 1900: Nadal (2003); 1913 i 1929: Betràn (1998); 1954: Instituto de Estudios Políticos (1958); 1975: Confederación de las Cajasde Ahorros (1980); 2000: INE: Contabilidad Nacional de España (2002).

2.1.2 Trajectòria territorial

• Des d’un punt de vista territorial, el procés d’industrialització a Espanya ha mostratimportants desigualtats. Catalunya ha tingut un pes preponderant en aquest procés; lataula 29 mostra com la participació de la indústria catalana en el valor afegit brut industrialdel conjunt d’Espanya ha estat àmpliament majoritària en els darrers 150 anys. Aquestpercentatge augmentà del 21,5% l’any 1850 al 30,6% l’any 1900; el percentatge va dismi-nuir l’any 1950 �ns al 23,6% per tornar a augmentar a �nals del segle XX �ns al 26,1%.

209 Cal tenir en compte que aquestes activitats tenen al llarg del segle XIX i, fins i tot, el primer terç del segle XX, un caràcter molt artesanal,amb una forta vinculació a la producció agrària i amb un ús intensiu de mà d’obra.


Altres trets signi�catius d’aquesta distribució territorial de la base industrial espanyolasón: el fort augment de la contribució del País Basc en el conjunt de la indústria espanyoladurant la segona meitat del segle XIX (en què passà de representar un 1% l’any 1850 delvalor afegit industrial a un 14,9% l’any 1900); també cal destacar l’augment de la partici-pació de la Comunitat de Madrid, en aquest cas, durant la segona meitat del segle XX (laseva contribució al valor afegit de la indústria espanyola ha passat del 8,9% al 13,6%)210.

Taula 29. Estructura per comunitats autònomes de la industrialització espanyola: pes sobre el VAB industrial d’Espanya,1850-2000Percentatges

1850 1900 1950 2000

Andalusia 17,91 (2) 17,24 (2) 10,24 (4) 8,23 (5)

Aragó 4,51 (8) 2,68 (9) 3,86 (9) 4,07 (8)


Balears, Illes 1,78 (13) 0,79 (16) 1,85 (12) 1,02 (16)

Canàries 0,38 (17) 0,26 (17) 1,18 (16) 1,76 (13)

Cantàbria 2,98 (10) 1,31 (13) 2,46 (11) 1,36 (14)

Castella i Lleó 14,19 (3) 5,46 (5) 6,34 (6) 6,27 (6)


Catalunya 21,5 (1) 30,62 (1) 23,64 (1) 26,14 (1)


Extremadura 4,52 (7) 2,01 (11) 1,51 (15) 0,79 (17)

Galícia 6,82 (5) 2,48 (10) 4,26 (8) 5,45 (7)


Múrcia, Regió de 2,97 (12) 1,58 (12) 1,61 (13) 2,01 (12)


País Basc 0,97 (15) 14,93 (3) 13,08 (2) 9,12 (4)

Rioja, La 1,35 (14) 0,86 (15) 1,00 (17) 1,1 (15)

Espanya 100,00 100,00 100,00 100,00

Nota: Entre parèntesi, la posició ocupada en cada observació per la comunitat autònoma corresponent.Font: Parejo (2004).

• La taula 30 completa (i precisa) aquesta visió de la distribució territorial de la indústria aEspanya. Hi �guren els índexs d’intensitat industrial de cada territori: en la mesura que aquelladistribució del producte industrial posa de manifest també la dimensió demogrà�ca de cadaregió, aquests índexs permeten posar en relació el pes industrial amb el pes poblacional decada regió espanyola211.

210 Paral·lelament, territoris com ara Andalusia –que fins a l’any 1900 representava més del 17% del valor afegit industrial espanyol–disminueixen dràsticament el seu pes relatiu fins al 8,2% l’any 2000. Una situació semblant s’aprecia en la regió de Castella i Lleó en la qualla contribució relativa al valor afegit industrial del país es redueix del 14,2% l’any 1850 al 6,3% l’any 2000.En termes de percentatge sobre el valor afegit industrial d’Espanya, Catalunya ha mantingut el primer lloc des de 1850 fins ara, mentre quela Comunitat de Madrid, que ocupava el novè lloc, l’any 1850 n’ocupa ara el segon. El País Basc que a mitjan segle XIX ocupava el lloc 15è enel nivell d’industrialització va arribar a ocupar el segon lloc a principis dels anys cinquanta i ara ocupa el quart, per darrere de Catalunya, laComunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana.

211 La intensitat industrial és el pes industrial (en termes de valor afegit) dividit pel pes demogràfic.


Taula 30. Índexs d’intensitat industrial per comunitats autònomes, 1850-2000

1850 1900 1950 2000

Andalusia 0,94 (9) 0,90 (4) 0,51 (13) 0,45 (15)

Aragó 0,79 (13) 0,54 (11) 0,87 (10) 1,36 (4)


Balears, Illes 1,04 (6) 0,46 (13) 1,23 (7) 0,53 (14)

Canàries 0,25 (17) 0,13 (17) 0,41 (15) 0,43 (16)

Cantàbria 2,15 (1) 0,87 (5) 1,70 (3) 1,03 (7)

Castella i Lleó 1,05 (5) 0,44 (14) 0,62 (11) 0,78 (12)


Catalunya 2,01 (2) 3,00 (2) 2,04 (2) 1,70 (3)


Extremadura 0,98 (7) 0,43 (15) 0,21 (17) 0,29 (17)

Galícia 0,46 (14) 0,24 (16) 0,46 (14) 0,78 (11)


Múrcia, Regió de 1,20 (3) 0,51 (12) 0,59 (12) 0,72 (13)


País Basc 0,36 (16) 4,91 (1) 3,45 (1) 1,72 (2)

Rioja, La 1,20 (4) 0,86 (6) 1,22 (8) 1,25 (5)

Espanya 1 1 1 1

Variància 0,18 1,33 0,79 0,24

Nota: En negreta, les comunitats autònomes situades per sobre de la mitjana espanyola. Entre parèntesi, la posició ocupada.Font: Parejo (2004).

L’any 1850, a Espanya hi havia una situació d’escassa desigualtat en la intensitat industrial:només dues regions –Cantàbria i Catalunya– estaven molt per sobre (el doble) de la mitjanaespanyola212.

La segona meitat del segle XIX fou un període de forta polarització (territorial) del desen-volupament industrial; en aquest cas, només dues regions se situaven en termes d’inten-sitat industrial per sobre de la mitjana espanyola, però en unes proporcions molt altes:el País Basc gairebé 5 vegades, i Catalunya 3 vegades 213. Això posa en evidència la granconcentració de la base industrial només en dues regions, mentre que en la major partdels altres territoris, va baixar la intensitat industrial (relativa).

L’any 1950, després d’una primera meitat del segle XX en què la base industrial espanyola vaendegar un procés de diversi�cació important, el valor dels índexs d’intensitat industrial percomunitats autònomes canvià de manera molt notable: tot i que el País Basc i Catalunya vancontinuar ocupant els dos primers llocs, la distància d’aquests dos territoris respecte a lesaltres comunitats es va reduir signi�cativament. Per sobre de la mitjana espanyola, hi trobem

212 La variància (la mesura de la variabilitat de les regions espanyoles respecte a la mitjana espanyola, en relació amb la intensitatindustrial) era, l’any 1850, molt baixa.

213 L’any 1900, la variància es multiplicà per més de 7, respecte al 1850.


ara unes altres set comunitats autònomes: Cantàbria, el Principat d’Astúries, la Comunitat Va-lenciana, la Comunitat de Madrid, les Illes Balears, la Rioja i la Comunitat Foral de Navarra214.

Aquesta major uniformitat de la distribució territorial de l’estructura industrial espanyola s’haaccentuat en la segona meitat del segle XX, si bé durant aquest període ha canviat, signi�cati-vament, l’ordre de les regions segons el seu grau d’intensitat industrial. L’any 2000, el primerlloc l’ocupava la Comunitat Foral de Navarra, relegant d’aquest lloc el País Basc (que aquest anyn’ocupava el segon), Catalunya ocupava el tercer lloc, seguida d’Aragó, La Rioja, la Comunitatde Madrid, Cantàbria i la Comunitat Valenciana, totes elles per sobre de la mitjana nacional215.

2.2 La industrialització a Catalunya: alguns trets bàsics

• Les condicions per l’emergència de la indústria manufacturera moderna s’incubaven a Cata-lunya des de la primera meitat del segle XVIII �ns al voltant de 1840 en què es van consolidar elsfonaments de la indústria tèxtil, el sector que –durant més d’un segle– encapçalarà l’activitatindustrial del Principat. Diversos factors contribuïren a crear el context adequat per a l’aparició(i consolidació) d’aquesta activitat. En primer lloc, Catalunya comptava amb una classe pagesapropietària (o quasipropietària) de la terra216, que explotava els recursos agraris i comercials ambun grau d’e�ciència su�cient per assegurar la supervivència d’una població de dimensió crei-xent: la producció agrària, orientada en gran part cap al mercat –interior i d’exportació–, era sus-ceptible de generar un excedent su�cient per �nançar el desenvolupament de les noves activi-tats manufactureres. A això, s’hi acompanyà un progressiu canvi institucional que, en bandejarles restes del règim feudal precapitalista, facilità les condicions per a la creació i l’ampliació d’unmercat interior per als nous productes manufacturats, i per a l’extensió d’una força de treballassalariada, susceptible de ser ocupada en les noves indústries. La nova burgesia manufacturerade l’encara incipient indústria tèxtil (però també del calçat, del mobiliari de fusta o de l’edició)217

es mostrà molt atenta a les innovacions tècniques sorgides en les economies europees mésdinàmiques (el Regne Unit, Bèlgica i França, especialment). Aquesta burgesia catalana va trigarpoc a participar activament en el procés de constitució d’un (més ampli) mercat nacional.

2.2.1 Una base manufacturera entorn a la indústria tèxtil

• L’any 1856, com hom pot veure en la taula 31, la indústria catalana pivotava, molt majo-ritàriament, entorn de la indústria tèxtil, que suposava aleshores el 61,3% de la producciómanufacturera del Principat (mentre que aquest percentatge només era del 23,7% en elconjunt d’Espanya). A molta distància, amb un 21,9% de la producció total, trobem les in-

214 Aquesta major uniformitat dels índexs d’intensitat industrial dels diversos territoris es tradueix en un descens de la variància (d’1,33l’any 1900, a 0,79 l’any 1950).

215 La variància dels índexs d’intensitat industrials ha caigut, fins al 0,24, l’any 2000.

216 A Catalunya, la distribució de la renda era menys desigual que a la resta d’Espanya; això contribuí a la formació de recursos per invertir,primer en el comerç i després en la manufactura.

217 La manca de recursos naturals d’ús industrial farà que la manufactura s’orienti cap a produccions de béns destinats, essencialment,al consum final.


dústries alimentàries que, com s’ha dit, en aquest període encara no havien adoptat unacon�guració moderna.

Taula 31. Indústria fabril: composició d’activitats, Espanya i Catalunya, 1856 i 1900Percentatges

Sectors 1856 1900Espanya Catalunya Espanya Catalunya

Alimentàries 55,78 21,90 40,33 16,04

Tèxtil 23,65 61,28 26,67 56,77

Metal·lúrgia 3,24 2,66 8,11 7,05

Química 3,50 2,39 5,57 4,34

Paper i arts gràfiques 2,33 2,89 5,03 3,98

Ceràmica, vidre, calç 5,34 3,28 4,00 2,59

Fusta i suro 1,23 2,22 3,25 2,94

Cuir i calçat 3,82 1,99 2,93 2,41

Indústries diverses 1,10 1,39 4,10 3,86

Total indústria 100,00 100,00 100,00 100,00

Font: Nadal (2003).

Tal com mostra la taula 32, Catalunya concentrava, l’any 1856, les dues terceres parts dela producció tèxtil d’Espanya, molt per sobre del 25,6% que representava el Principat enel conjunt de la indústria manufacturera espanyola. Però, tot i que el seu pes relatiu en laindústria catalana era, com s’ha vist en la taula anterior, molt inferior a les activitats tèxtils,altres activitats tenien també un pes important (superior a aquella proporció mitjana de laindústria catalana en el conjunt d’Espanya); és el cas de: la indústria de la fusta i del suro(que representava el 46% del total nacional), les indústries diverses (el 32,5%) i la indústriadel paper i les arts grà�ques (el 31,8%).

Taula 32. Indústria fabril: participació de Catalunya sobre el total nacional de cada sector, 1856 i 1900Percentatges

Sectors 1856 1900Espanya Catalunya Espanya Catalunya

Alimentàries 100,00 10,06 100,00 15,32

Tèxtil 100,00 66,33 100,00 81,95

Metal·lúrgia 100,00 21,01 100,00 33,40

Química 100,00 17,45 100,00 29,99

Paper i Arts Gràfiques 100,00 31,76 100,00 30,47

Ceràmica, vidre, calç 100,00 15,71 100,00 24,91

Fusta i suro 100,00 46,03 100,00 34,88

Cuir i calçat 100,00 13,29 100,00 31,67


Total indústria 100,00 25,60 100,00 38,58

Font: Nadal (2003).


2.2.2 La consolidació del lideratge industrial a nivell espanyol

• Durant el període 1856-1900, Catalunya consolida el seu lideratge industrial a nivell es-panyol i s’esdevindria una de les regions manufactureres avançades d’Europa. A això hi vacontribuir l’expansió del mercat interior (català) –amb un constant creixement de la rendadisponible per habitant que va promoure el desplaçament d’una part creixent de la de-manda dels productes agraris (amb una més feble elasticitat-renda) cap als productes ma-nufacturats (que gaudeixen d’una més alta elasticitat-renda). Però, el fet determinant pera l’expansió de les activitats manufactureres catalanes fou l’accés al mercat de la resta d’Es-panya, cada vegada més vertebrat i amb un marc institucional (promogut pel nou Estatliberal) més adequat a la lliure circulació dels béns, els serveis i els factors de producció218.Tampoc cal menystenir la importància de les exportacions (en una gran proporció, de pro-ductes del sector agrari català, molt especialitzat en determinades produccions –com elvi– i amb preus relatius favorables), que van permetre mobilitzar els recursos necessarisper �nançar les importacions estratègiques per al desenvolupament industrial català: ma-quinària (del Regne Unit i de França), productes energètics (del Regne Unit) o cotó i altresprimeres matèries (dels Estats Units).

El centre polaritzador de l’activitat industrial catalana fou, en aquest període, la indús-tria tèxtil cotonera i llanera; entorn de la qual es va articular el sistema de fàbriques i elprocés de mecanització que, progressivament, es va estendre també a altres àmbits dela producció industrial. Amb la reducció dràstica dels preus dels productes (i l’augmentde les qualitats) la indústria anirà desplaçant les restes de l’antiga producció artesanal.Catalunya esdevingué l’autentica “fàbrica d’Espanya” (almenys, pel que fa als productesde consum de les llars)219.

Les taules 31 i 32 ja esmentades, permeten corroborar aquesta descripció: l’any 1900, la indús-tria tèxtil representava el 56,8% de la producció manufacturera catalana. Malgrat la reducciódel seu pes relatiu en uns 4,5 punts percentuals, des de 1856 el tèxtil català representava, aprincipis del segle XX, el 82% de la producció d’aquest sector en el conjunt d’Espanya.

Tot i així, es perceben ja, en aquests anys, els indicis d’una primera diversi�cació de labase industrial catalana. En la segona meitat del segle XIX, altres sectors guanyen posicions,tant en la mateixa estructura industrial del Principat, com en el conjunt de la producciómanufacturera espanyola. És el cas de la indústria metal·lúrgica (que, entre 1856 i 1900va passar de representar el 2,7% de la manufactura de Catalunya, a representar-ne el 7%)–d’una mica més d’una cinquena part de la producció nacional, la metal·lúrgia catalanaconstituirà, l’any 1900, una tercera part d’aquesta producció. Una trajectòria semblant vaseguir la indústria química, que augmentà el seu pes a Catalunya del 2,4% al 4,3%, i en elconjunt espanyol, del 17,5% al 30%; i la indústria del cuir i calçat, que a Catalunya el seupes passà del 2% al 2,4%, i a Espanya del 13,3% al 31,7%. Altres sectors manufacturers, tot

218 La construcció de la xarxa ferroviària bàsica –entre 1861 i 1865– facilitarà l’augment dels intercanvis entre Catalunya i a la restad’Espanya a la qual col·locarà una part creixent de la seva producció manufacturera i en rebrà també una part de les primeres matèries d’úsindustrial i dels productes energètics necessaris, a més de béns alimentaris.

219 No cal menystenir tampoc, en la consolidació del sector industrial a Catalunya, els efectes de les polítiques de protecció del mercatnacional que s’esdevingueren en aquest període.


i baixar la seva presència relativa en l’estructura industrial catalana, mantingueren (i, enalguns casos, augmentaren la seva quota a nivell espanyol: és el cas del sector del Paper iarts grà�ques, de la Ceràmica, vidre i calç i de les Indústries diverses. En conjunt, l’any 1900,la producció manufacturera catalana representava ja el 38,6% del total a Espanya.

2.2.3 1900-1930: expansió i diversificació de la indústria catalana

• En termes generals, el període comprès entre 1900 i 1930 fou un període d’expansió del’economia catalana: el PIB augmentà en pessetes constants i, també, per habitant; la de-manda agregada va créixer també de forma signi�cativa a causa del fort augment demo-grà�c (resultant de la primera onada d’immigració procedent de la resta d’Espanya), i del’important augment dels salaris reals i de la renda disponible de les llars. Durant aquestsanys, Barcelona es consolidà com una veritable metròpolis industrial a escala europea.

Així mateix, la indústria manufacturera catalana accentuà la seva diversi�cació ja iniciadaen el període anterior: augmentà el pes de les activitats metal·lúrgiques i químiques, i gua-nyaren terreny altres sectors com el del ciment i altres materials destinats a la construcció,el de la mineria (del carbó i de sals potàssiques), i el de l’energia elèctrica (induït, en aquestcas, pel ràpid procés d’electri�cació del sistema productiu i de les llars). A aquesta expan-sió i diversi�cació de la indústria a Catalunya hi va contribuir també l’augment importantdels �uxos d’inversió, tant de procedència interior (malgrat el fracàs �nancer del sistemabancari català), com de procedència exterior.

En aquestes dècades, la indústria catalana continuà tenint en el mercat espanyol el llocprincipal per col·locar els seus productes; més encara quan el potencial exportador de lesempreses manufactureres es va veure afeblit a causa de l’apreciació de la pesseta (des del’inici de la Primera Guerra Mundial) i per la proliferació de les polítiques proteccionistesen molts dels països europeus.

2.2.4 1930-1955: el període de depressió econòmica

• La situació canvià, considerablement, durant els anys 1930 a 1955. En aquest període,el ritme de creixement de l’economia catalana (i del conjunt d’Espanya) va patir una fortadavallada; la successió dels efectes negatius de la Gran Depressió �ns a mitjan dècada delsanys trenta, de la guerra civil –l’acabament de la qual va enllaçar amb l’inici de la SegonaGuerra Mundial–, i de la política d’autarquia que caracteritzà els primers quinze anys de lapostguerra van suposar un fort retrocés en la trajectòria del sector industrial català. Espa-nya –i Catalunya– quedà desconnectada de la resta d’economies (especialment de les del’Europa Occidental) i no va apro�tar –almenys �ns als anys seixanta– la llarga i importantexpansió econòmica d’aquesta àrea (les “tres dècades glorioses”), des de 1945 a 1975220.

220 La Catalunya industrial ha necessitat sempre un ampli grau d’obertura a l’exterior, per accedir (i absorbir) les noves tecnologies,les noves formes d’organització dels processos de producció, les primeres matèries i les matèries energètiques i els béns d’equip de quèno disposa.


Durant aquesta etapa, la indústria catalana es mantingué en una situació estàtica, més en-darrerida tecnològicament, pitjor dimensionada i sense accés a les fonts (internacionals)d’energia, de primeres matèries i de béns d’equip. La producció industrial l’any 1955amb prou feines superava el nivell assolit l’any 1930. També es va reduir, significati-vament, el pes relatiu de la indústria manufacturera catalana en el conjunt d’Espanya:l’any 1955, el valor afegit industrial de Catalunya suposava el 28,6% del valor afegit brutindustrial espanyol.

La taula 33 mostra que, l’any 1955, la indústria tèxtil, del vestit i del calçat continuavaessent, de molt, el sector manufacturer més important a Catalunya (que aportava el47,4% del valor afegit d’aquest sector), mentre que, a més distància es mantenien laindústria de productes metàl·lics o maquinària (amb un 11,2%) i el sector químic (ambun 9,2%).

Taula 33. Indústria manufacturera: composició d’activitats, Espanya, Catalunya, Comunitat de Madrid i País Basc, 1955Percentatge sobre el VAB

Sectors Espanya Catalunya Comunitat de Madrid País Basc

Energia i aigua 12,87 4,71 10,39 7,15

Minerals metàl·lics 6,15 1,20 1,18 19,88

Minerals i productes no metàl·lics 6,05 5,32 6,92 3,51

Química 8,00 9,24 13,87 8,76

Productes metàl·lics i maquinària 11,07 11,16 20,51 25,22

Material de transport 2,22 2,39 0,21 4,40

Productes alimentaris, begudes i tabac 13,81 6,72 10,97 6,11

Tèxtil, vestit i calçat 26,41 47,39 18,14 8,00

Paper, arts gràfiques i edició 3,44 3,60 6,16 6,44

Fusta, suro i mobiliari 7,24 5,35 7,29 5,64

Cautxú, plàstics i altres manufactures 2,76 2,91 4,35 4,87

Total indústria 100,00 100,00 100,00 100,00


Aquest any 1955, tot i perdre moltes de les posicions que havia assolit –com hem vist–l’any 1900, la indústria tèxtil, del vestit i del calçat aportava encara un 51,4% del valorafegit brut del sector en el conjunt d’Espanya. La indústria química va guanyar terreny,la qual va aportar un terç del valor afegit espanyol. També va créixer la presència delsector del Material de transport (el 30,8% del total espanyol), i del Cautxú, plàstics ialtres manufactures (el 30,2%). Altres activitats manufactureres van mantenir la sevaquota de valor afegit en el conjunt del sector a nivell nacional; és el cas del sector delPaper i Arts Gràfiques (30%). Altres, van veure reduït el seu pes relatiu: el sector deProductes metàl·lics i maquinària (28,9%) i el sector de la Fusta, suro i mobiliari (21,2%),vegeu la taula 34.


Taula 34. Indústria manufacturera: participació de Catalunya, Comunitat de Madrid i País Basc en el total nacional de cada sector, 1955Percentatge sobre el VAB


Energia i aigua 100,00 10,49 6,81 6,29



Química 100,00 33,14 14,64 12,42








Total indústria 100,00 28,64 8,43 11,32


2.2.5 1955-1975: anys de fort creixement

• El període de 1955 a 1975 fou una etapa de creixement econòmic (i industrial) excepcio-nal a Catalunya (i a Espanya). La gradual liberalització del comerç exterior (i interior), la novanormativa (molt més permissiva) reguladora de les inversions estrangeres, juntament ambla progressiva expansió de les exportacions de serveis turístics van permetre que l’econo-mia espanyola pogués –ja en la dècada dels anys seixanta– normalitzar (i �nançar) el pro-veïment de les noves necessitats d’energia (especialment de petroli), de primeres matèries,de productes semimanufacturats i de béns d’equip. Aquesta eliminació de les restriccionsque havien condicionat el desenvolupament industrial en les dues dècades anteriors i larevitalització del creixement del mercat interior i dels mercats exteriors (encara en plenaexpansió) van permetre un període de fort i autosostingut creixement industrial, del qualCatalunya en va rebre, naturalment, uns efectes positius.

L’any 1975, la indústria catalana aportava gairebé una quarta part de la producció espanyo-la, tot i que, en la composició de la seva estructura productiva, s’observen canvis notablesrespecte a les etapes anteriors. El fet més destacat –com hom pot veure en la taula 35– ésque el sector Tèxtil, cuir i calçat va deixar d’ocupar el primer lloc que mantenia des de l’ini-ci del segle XIX, per deixar el protagonisme al sector de Productes metàl·lics i maquinària(que representava el 23,7% del valor afegit del sector industrial català, davant del 19,8% delsector Tèxtil, cuir i calçat)221. Segueixen per ordre d’importància, el sector químic (amb un12,5% del valor afegit industrial) i el sector de material de transport (amb un 7,9%).

221 El Sector tèxtil va accelerar, durant aquests anys, el seu declivi relatiu, el qual va passar de representar el 47,4% del valor afegit brutindustrial de Catalunya a representar-ne només el 19,8%.




Energia i aigua 10,05 5,53 7,06 5,40



Química 8,08 9,21 11,20 5,81








Total indústria 100,00 100,00 100,00 100,00


Tot i aquesta pèrdua de posicions en la base industrial de Catalunya, la Indústria tèxtil, cuir icalçat continuà aportant una part molt signi�cativa del valor afegit brut d’aquest sector enel conjunt d’Espanya (el 40,3% del total). Per sobre del pes relatiu que tenia la indústria ca-talana a nivell nacional, trobem també el sector de la Química (amb un 38% del valor afegitdel sector espanyol), el sector de Productes metàl·lics i maquinària (un 31,2%), el sector delCautxú, plàstics i altres manufactures (un 30,5%), el sector del Paper, arts grà�ques i edició(un 30,5%) i el sector de Material de transport (un 28,4%) –vegeu la taula 36.



Energia i aigua 100,00 18,34 7,06 6,71



Química 100,00 37,97 18,20 8,97




Tèxtil, cuir i calçat 100,00 40,34 10,34 2,68




Total indústria 100,00 33,32 13,14 12,48



2.2.6 1975-2000: un període de reestructuració de la base industriala Catalunya

• El darrer quart del segle XX és un període de clar alentiment del creixement econòmic aCatalunya (com en el conjunt d’Espanya, i també en la major part d’Europa Occidental).

En el nostre país esdevé una transformació important del marc institucional –la transiciódemocràtica i el restabliment de la Generalitat de Catalunya– que coincideix amb l’inicid’un llarg període de crisi econòmica que afectarà, particularment, des de l’inici dels anysvuitanta, el sector industrial.

La recuperació econòmica, a partir de mitjan dècada dels anys vuitanta, va anar aparellada, enel cas espanyol, amb l’ingrés a la Comunitat Europea; circumstància que repercutirà, considera-blement, en l’evolució de les activitats industrials, que hauran d’afrontar i adaptar-se a un con-text de major competència exterior. La creixent globalització de les economies i l’ingrés a �nalsde la dècada dels anys noranta a la Unió Monetària europea completaran el canvi d’escenari enquè haurà d’operar des d’aleshores l’economia (i, en particular, la indústria) catalana.

En aquests anys, s’aprecien canvis notables en l’estructura industrial i en altres activitats com-plementàries (com els serveis destinats a la producció). En primer lloc, en la indústria catalana,històricament orientada cap a la producció de béns de consum �nal, ha augmentat el pes (re-latiu) de les activitats productores de béns intermedis. En segon lloc, de manera progressiva,els mercats estrangers han anat guanyant terreny en la col·locació de la producció manufac-turera catalana, davant del mercat de la resta d’Espanya que, com s’ha vist, era, �ns aleshores,de molt el principal. En tercer lloc, fruit en part de la mateixa reestructuració de les empresesindustrials i d’una major especialització de les activitats productives (tant a nivell català, com anivell internacional), ha augmentat –com veurem extensament més endavant– la importància–quantitativa i qualitativa– de moltes activitats de serveis (especialment dels serveis destinatsa la producció, que entren, cada vegada en més proporció, en els processos manufacturers).

L’any 2000, com hom pot veure a la taula 37, la composició de les activitats industrials aCatalunya (en termes de participació en el valor afegit brut del sector) és molt diferent deperíodes anteriors. El sector Químic –amb un 13%– encapçala, per ordre d’importància, elssectors manufacturers del Principat, seguit del sector de Productes alimentaris, begudes itabac (amb un 10,8%), el sector de l’Energia elèctrica, gas i aigua (amb un 9,8%). El sectorTèxtil, cuir i calçat baixa a la quarta posició (amb un 9,2%); després trobem el sector deProductes metàl·lics i maquinària (amb un 9,1%), el sector de Paper, arts grà�ques i edició(amb un 8,6%), el sector d’Equip elèctric i electrònic (amb un 8,2%) i el sector de Materialde transport (amb un 7,2%).

Malgrat la reducció del seu pes relatiu, la indústria Tèxtil, cuir i calçat ha continuat suposantel 36,5% del sector a nivell espanyol –com mostra la taula 38. Per sobre de la quota (devalor afegit brut) que la indústria catalana representava, l’any 2000, en el total d’Espanya–el 22,5%– trobem, així mateix, els següents sectors manufacturers: la indústria Química (el33,7%), el sector de Material de transport (el 31,1%), el sector del Cautxú i plàstics (el 30,5%)i el sector del Paper, arts grà�ques i edició (el 28,9%).




Química 7,70 12,99 9,80 5,23


Energia i aigua 15,27 9,77 15,37 11,14




Equip elèctric, electrònic i òptic 6,22 8,23 14,30 8,53





Total indústria 100,00 100,00 100,00 100,00

Font: INE: Contabilidad Regional de España (2000).




Química 100,00 33,70 17,38 5,55









Energia i aigua 100,00 16,30 13,75 6,80

Minerals i productes minerals no metàl·lics 100,00 15,78 8,75 4,98

Total indústria 100,00 25,47 13,66 9,31

Font: INE: Contabilidad Regional de España (2008).

• Seguidament, s’exposen, amb més detall, alguns dels canvis més importants esdevin-guts en l’economia catalana –especialment, en el seu mercat de treball– tot al llarg delperíode en què, com s’ha vist anteriorment, s’inicia i s’amplia el procés que, comunaments’ha anomenat de desindustrialització (i/o de “nova terciarització”) de les economies de-senvolupades.


2.3 L’evolució del mercat laboral a Catalunya

• Si considerem, des de la perspectiva del mercat laboral, el conjunt del període 1977-2006hom pot remarcar una molt intensa transformació de la composició (sectorial) de l’ocu-pació a Catalunya. En la taula 39 hom pot observar que, l’any 1977 (a principis de la crisieconòmica que durarà �ns a mitjan anys vuitanta), l’ocupació industrial (inclosos els sectorsenergètics) representava el 41,3% del conjunt de l’ocupació catalana222. La tendència segui-da per aquest percentatge ha estat decreixent –tant en les fases de crisi com en les fasesd’expansió econòmica– �ns a arribar al 23,4%, l’any 2006223.

Aquesta caiguda de gairebé 18 punts percentuals de l’ocupació (classi�cada com a) indus-trial s’ha vist més que compensada pel creixement relatiu de l’ocupació terciària, que haguanyat 20,9 punts en el mateix interval de temps –del 41,4% al 62,3%. Durant el períodede crisi esmentat –1977-1985– el percentatge de l’ocupació terciària augmentà de 8,2 punts(4,9 d’aquests punts corresponien a les activitats de serveis no destinats a la venda, i els 3,4restants a les activitats de serveis destinats a la venda). Des de 1985 a 2006, l’ocupació deserveis va seguir creixent en 12,7 punts, dels quals 9,4 corresponien a l’augment de l’ocupa-ció en els sectors de serveis de mercat, i només 3,2 als sectors de serveis de no mercat.

Taula 39. La transformació estructural del mercat de treball de Catalunya, 1977-2006Llocs de treball en percentatge del total

Primari Indústria (1) Construcció Serveis destinats al mercat Serveis no destinats al mercat Total serveis

A. Detall anual

1977 5,9 41,3 11,5 34,1 7,2 41,4

1985 6,6 37,4 6,4 37,5 12,1 49,6

1992 3,3 32,7 9,6 41,6 12,8 54,4

1995 3,1 28,9 8,7 44,2 15,2 59,3

2006 2,5 23,4 11,9 46,9 15,3 62,3

B. Canvi per a períodes significatius (2)

1977-1985 0,7 –3,9 –5,1 3,4 4,9 8,2

1985-1992 –3,3 –4,7 3,2 4,1 0,7 4,8

1992-1995 –0,2 –3,8 –0,9 2,6 2,4 5

1995-2006 –0,6 –5,5 3,2 2,7 0,1 2,8

1977-2006 –3,4 –17,9 0,4 12,8 8,1 20,9

1985-2006 –4,1 –14,0 5,5 9,4 3,3 12,6

(1) La indústria inclou, en aquest cas, els sectors extractius i energètics.(2) La suma dels canvis de cada període pot no coincidir amb el canvi total a causa de l’arrodoniment.Font: Caixa Catalunya (2007).

222 Aquest percentatge estava en línia amb el de les regions europees més industrialitzades, i molt per sobre de la mitjana espanyola.

223 El sector de la construcció ha tingut una evolució oscil·lant en termes d’ocupació: de 1977 a 1985 s’esdevé una forta caiguda de l’11,5%al 6,4%; després segueix una recuperació fins al 1992, amb un percentatge del 9,6%. La recessió de 1992 a 1994 fa que el percentatged’ocupació en la construcció baixi, novament, fins al 8,7%, l’any 1995, per recuperar-se durant el llarg període d’expansió iniciat aquest any,fins a arribar a un 11,9%, l’any 2006.


2.3.1 Les transformacions estructurals de les dues darreres dècades

• Entre els anys 1985 i 2006 podem diferenciar dos períodes: el període 1985-1995, carac-teritzat per la successió d’una fase de recuperació econòmica –de 1985 a 1992– després dela llarga crisi de la segona meitat dels anys setanta i la primera meitat dels anys vuitanta, id’una fase curta de recessió econòmica, entre els anys 1992 i 1994; i el període 1995-2006,caracteritzat per una expansió econòmica continuada. Durant el primer període –com hompot veure a la taula 40– a Catalunya la xifra d’ocupats augmentà en 392 mil unitats; en elsector terciari, la xifra va créixer en 403 mil, i en el sector de la construcció en 74 mil. En can-vi, en aquests anys, el sector agrari va perdre 50 mil efectius i el sector industrial 36 mil224.

En el segon període, de 1995 a 2006, el nombre d’ocupats a Catalunya va créixer en més d’1,2milions d’efectius (la qual cosa suposa una taxa de creixement anual mitjà del 4,2%, el dobleque en el període anterior). En aquests anys, tots els grans sectors econòmics van veure aug-mentada la xifra d’ocupats: el sector terciari, en 828 mil unitats (que suposava un creixementmitjà anual de més de 75 mil ocupats, davant dels poc més de 40 mil del període 1985-95), elsector de la construcció, en 214 mil (amb un creixement anual mitjà de prop de 20 mil efec-tius), el sector industrial en 167 mil (amb un creixement mitjà anual de més de 15 mil unitats.

Taula 40. Creixement de l’ocupació a Catalunya i a Espanya, 1985-2006Milers de llocs de treballs i creixement anual en percentatge

Creixement mitjà anual (unitats) Creixement anual (percentatges)1985 1995 2006 1985-95 1995-06 1985-06 1985-95 1995-06 1985-06

Catalunya

Agrari 116 66 85 –5 1,7 –1,5 –5,5 2,3 –1,5

Indústria (1) 659 623 790 –4 15,2 6,2 –0,6 2,2 0,9

Construcció 113 187 401 8 19,5 13,7 5,2 7,2 6,2

Serveis 874 1.277 2.105 40 75,3 58,6 3,9 4,6 4,3

Total (2) 1.761 2.153 3.381 39 111,6 77,1 2,0 4,2 3,2

Espanya

Agrari 1.930 1.123 928 –81 –18 –48 –5,3 –1,7 –3,4

Indústria (1) 2.706 2.576 3.274 –13 63 27 –0,5 2,2 0,9

Construcció 813 1.198 2.512 38 119 81 3,9 7,0 5,5

Serveis 5.485 7.598 12.822 211 475 349 3,3 4,9 4,1

Total (2) 10.949 12.495 19.537 155 640 409 1,3 4,1 2,8

(1) La indústria inclou, en aquest cas, els sectors extractius i energètics.(2) A partir del 2005, canvi de metodologia de EPA en el conjunt dels ocupats.Font: Caixa Catalunya (2007).

La figura 25 mostra els canvis esdevinguts en el mercat de treball de Catalunya i d’Espanyaen els dos períodes esmentats, la qual cosa permet observar que, com s’ha dit, la pautad’aquests canvis és força semblant.

224 En el conjunt d’Espanya s’observa una pauta d’evolució del mercat de treball semblant a la catalana.


També, hom pot observar la situació de l’ocupació per sectors l’any 2006 en ambdós àmbitsterritorials: destaca la diferència de pes relatiu del sector industrial a Catalunya respecte alconjunt espanyol (de més de 6,6 punts), mentre que el pes relatiu de l’ocupació en el sectorde serveis és superior en el conjunt d’Espanya que a Catalunya (en 3,3 punts). També ho ésel pes relatiu del sector agrari (en 2,3 punts) i en la construcció (en 1 punt).

Figura 25. Canvis en el mercat de treball de Catalunya i d’Espanya, 1985-2006 (1)Canvi en el pas dels llocs de treball de cada sector productiu dins el total de l’ocupació de cada àmbit territorial

Espanya

Catalunya

A. Canvi 1985-1995

B. Canvi 1995-2006

C. Situació al 2006

ServeisConstruccióIndústria (1)Agrari–10

–8

–4

–2

–6

0

2

4

6

10

8

12

–3,6

–8,6 –8,5

–4,1

2,3 2,2

9,710,7

ServeisConstruccióIndústria (1)Agrari–10

–6

–8

–2

–4

0

2

4

12

10

8

6

–0,6

–4,2

–5,6

–3,9

3,2 3,3 3,0

4,8

ServeisConstruccióIndústria (1)Agrari0

10

30

20

40

50

60

70

2,54,8

23,4

16,811,9 12,9

62,365,6

(1) La indústria inclou els sectors extractius i energètics.Font: Caixa Catalunya (2007).


2.3.2 La repercussió del darrer període d’expansió en l’estructuraocupacional a Catalunya

• Si se cenyeix la nostra atenció en el darrer període 1995-2006, hom pot destacar alguns tretsimportants de la dinàmica de l’ocupació catalana en aquesta etapa d’expansió econòmica.

Com hom pot veure en la taula 41, l’ocupació total a l’economia catalana va créixer en més d’1,2milions d’unitats, un 57% més que la xifra existent l’any 1995225; el canvi relatiu anual (en percentat-ge) fou d’un 4,9% durant els anys 1995-2000, i menor –un 3,6%– en els anys següents 2000-2006.

La continuïtat del canvi estructural en aquest període és apreciable: els serveis augmentarenen 828 mil ocupats, un increment d’un 64,8% respecte a la xifra de 1995. Aquest augment foumés intens en el sector de serveis destinats a la venda que en el sector de serveis no destinatsa la venda: un 67,2% i un 58,4%, respectivament.

Aquests percentatges només foren superats pel canvi relatiu (en percentatge) de l’ocupacióen el sector de la construcció, que fou d’un 114,4%. Els canvis relatius de l’ocupació en elsector agrari i en el sector industrial foren positius, però molt més moderats (un 28,9% i un26,8%, respectivament)226.

Figura 26. L’avanç de l’ocupació a Catalunya, per sectors productius, 1995-2006Creixement en milers de llocs de treball

Totaleconomia

Serveis nodestinatsa la venda

Totalserveis

Serveisdestinatsa la venda

ConstruccióIndústria(1)

Primari–20

0

40

60

20

80

100

120

140

160

180

–6,9

0,8

25,915,8 12,7 12,2

25,031,8

60,3

92,2

9,7

28,938,6 41,5

89,3

130,8

73,7

91,5

165,2

–6,1 –10,0 1995-2006

2000-06

1995-00

(1) La indústria inclou els sectors extractius i energètics.Font: Caixa Catalunya (2007).

Aquesta dinàmica ocupacional tan diferenciada ha alterat els pesos de cada sector en el totalde llocs de treball. L’ocupació en els serveis, naturalment, ha guanyat posicions –del 59,3% al62,3%– pro�t que s’ha concentrat gairebé en la seva totalitat en el segment dels serveis desti-

225 En aquest període, a la resta d’Espanya el canvi relatiu (en percentatge) fou molt semblant (el 56,4%).

226 Tanmateix, la dinàmica de creixement de l’ocupació en aquests dos sectors fou, temporalment, oposada: en el sector agrari, l’ocupacióva créixer només un 0,6% en el període 1995-2000, i un 3,8% en el període 2000-2006. En canvi, en el sector industrial el creixement anualfou d’un 3,8% en el primer d’aquests períodes, i només d’un 0,9% en el segon.


nats a la venda, que han passat de representar el 43,7% del total de l’ocupació catalana a assolirel 46,5%227. També ha crescut molt el percentatge de l’ocupació en el sector de la construc-ció, que ha pujat del 8,7% al 11,9%. En canvi, han perdut (relativament) posicions, en termesd’ocupació, el sector industrial que perd 5,5 punts percentuals –del 28,9% al 23,4%–, i el sectoragrari, que en perd 0,6 –del 3,1% al 2,5%228.

La figura 26 mostra l’avanç de l’ocupació (en valor absolut) a Catalunya per sectors productius,durant el període 1995-2006 (i els dos subperíodes considerats, 1995-2000 i 2000-2006).

Taula 41. La dinàmica de l’ocupació catalana en l’expansió, 1995-2006Milers de llocs de treball i creixement i l’aportació al creixement agregat en percentatge

Primari Indústria (1) Construcció Serveis Total economiaDestinats a la venda No destinats a la venda Total

A. Valors absoluts

1995 66 623 187 941 997 1.277 2.153

2000 68 750 261 1.254 406 1.659 2.738

2006 85 790 401 1.572 533 2.105 3.381

B. Canvi per períodes significatius

B1. Canvi absolut (en milers)

1995-2000 2,1 127,4 73,8 313,1 69,2 382,3 585,5

2000-2006 17,0 39,4 140,3 318,5 127,3 445,8 642,4

1995-2006 19,1 166,7 214,1 631,6 196,4 828,1 1.227,9

B2. Canvi relatiu (en percentatges)

1995-2000 3,1 20,4 39,4 33,3 20,6 29,9 27,2

200-2006 25,0 5,2 53,7 25,4 31,4 26,9 23,5

1995-2006 28,9 26,8 114,4 67,2 58,4 64,8 57,0

B3. Canvi relatiu anual (en percentatges)

1995-2000 0,6 3,8 6,9 5,9 3,8 5,4 4,9

2000-2006 3,8 0,9 7,4 3,8 4,7 4,0 3,6

1995-2006 2,3 2,2 7,2 4,8 4,3 4,6 4,2

C. Aportacions al canvi total per períodes significatius (en percentatges)

1995-2000 0,4 21,8 12,6 53,5 11,8 65,3 100,0

2000-2006 2,6 6,1 21,8 49,6 19,8 69,4 100,0

1995-2006 1,6 13,6 17,4 51,4 16,0 67,4 100,0

D. Pesos sobre el total de llocs de treball (en percentatges)

1995 3,1 28,9 8,7 43,7 15,6 59,3 100,0

2000 2,5 27,4 9,5 45,8 14,8 60,6 100,0

2006 2,5 23,4 11,9 46,5 15,8 62,3 100,0

(1) La indústria inclou, en aquest cas, els sectors extractius i energètics.Font: Caixa Catalunya (2007).

La figura 27 mostra l’evolució comparativa de l’ocupació (en termes de taxes de creixementanual d’aquest període de 1995 a 2006, i dels subperíodes) a Catalunya i a Espanya.

227 L’ocupació en el sector de serveis no destinats a la venda només ha crescut un 0,2% en aquests anys.

228 El sector de serveis ha contribuït en un 67,4% al canvi total de l’ocupació en el període 1995-2005 (el sector de serveis destinats a laproducció un 51,4%, i el sector de serveis no destinats a la producció un 16%). La contribució de la construcció ha estat d’un 17,4%, la delsector industrial d’un 13,6% i la del sector agrari d’un 1,6%.


Figura 27. Dinàmica de l’ocupació a Catalunya i a Espanya; 1995-2006Taxes de creixement anual de cada període (%)

Espanya

Catalunya

A. Primari

1995-20062000-20061995-2000–2

1

0

–1

2

3

8

7

6

5

0,6

–1,2

3,8

–1,4

2,3

–1,3

D. Serveis

1995-20062000-20061995-20000

3

2

1

4

5

8

7

6

6,4

4,9

4,0

5,04,5

4,9

C. Construcció

1995-20062000-20061995-20000

4

3

1

2

6

5

7

8

6,97,2 7,4

6,87,2 7,0

D1. Serveis destinats a la venda

1995-20062000-20061995-2000

5,95,2

3,8

5,0 4,85,1

B. Indústria

1995-20062000-20061995-2000

3,83,5

0,9 1,2

2,2 2,2

D. Total

1995-20062000-20061995-2000

4,94,4

3,64,1 4,2 4,2

D2. Serveis no destinats a la venda

1995-20062000-20061995-2000

3,84,2

4,7 4,84,3 4,5

0

3

2

1

4

5

8

7

6

4

0

3

2

1

4

5

8

7

6

0

3

2

1

4

5

8

7

6

0

3

2

1

4

5

8

7

6

Nota: La indústria inclou els sectors extractius i energètics.Font: Caixa Catalunya (2007).


2.3.2.1 La dinàmica de l’ocupació industrial

• La taula 42 permet observar, amb més detall, la dinàmica de l’ocupació industrial ma-nufacturera durant aquests anys. Hom pot veure que, al llarg dels anys 1995-2006, nomésel sector Tèxtil, confecció i cuir va perdre efectius (22 mil en termes absoluts i un 20,3% entermes relatius). Aquesta caiguda de l’ocupació es concentrà en el període 2000-2006, en elqual l’ocupació en aquest sector va disminuir un 24,6% (28 mil unitats). En aquests matei-xos anys, també altres sectors manufacturers van veure reduït el nombre dels seus llocs detreball: el sector de la Fusta, suro i moble, un 14,1% (8 mil efectius), i el sector de la Metal-lúrgia, maquinària i equip metàl·lic, un 5% (4 mil efectius). En canvi, els augments (relatius)més notables d’ocupació es troben en el sector de l’Alimentació, begudes i tabac que vaaugmentar en un 64,7% el nombre de llocs de treball, el sector del Paper, arts grà�ques iedició, amb un augment del 51,5%, el sector dels Minerals no metàl·lics, amb un incrementdel 44,6%, el sector d’Altres indústries manufactureres, amb un augment del 44%, i el sectorde la Metal·lúrgia, maquinària i equip metàl·lic, amb un augment del 42,7%.

Taula 42. Dinàmica de l’ocupació industrial manufacturera catalana, 1995-2006 (1)En milers d’ocupats, i canvi relatiu en taxa anual en percentatge de cada període

Canvi per períodes significatius

1995-00 2000-06 1995-061995 2000 2006 Absolut Relatiu Absolut Relatiu Absolut Relatiu

Aliments, begudes i tabac 61 84 100 23 37,1 17 20,1 39 64,7

Tèxtil, confecció i cuir 106 112 85 6 5,8 –28 –24,6 –22 –20,3

Paper, arts gràfiques i edició 53 63 80 10 18,9 17 27,5 27 51,5

Químiques, cautxú, plàstics i refinament 89 98 106 9 9,8 8 8,5 17 19,0

Minerals no metàl·lics 23 33 33 10 42,6 0 1,4 10 44,6

Productes metàl·lics 59 67 78 9 15,1 10 15,5 19 33,0

Metal·lúrgia, maquinària i equip metàl·lic 58 87 82 29 50,3 –4 –5,0 25 42,7

Fusta, suro i mobles 44 60 52 16 35,6 –8 –14,1 7 16,5

Resta ind. manuf. 103 127 149 24 23,0 22 17,1 45 44,0

Total indústria manufacturera 596 730 765 134 24,5 35 4,8 169 28,4

Nota: La indústria manufacturera no inclou el sector d’energia, aigua i extractives.Font: Caixa Catalunya (2007).

2.3.2.2 La dinàmica de les activitats de serveis

• La taula 43 i la figura 28 permeten observar l’evolució del pes relatiu de l’ocupació en lesactivitats de serveis a Catalunya i a Espanya, tot distingint les activitats de serveis destinatsa la venda de les activitats de serveis no destinats a la venda.

Hom pot veure que, durant el període de 1995 a 2006, a Catalunya els serveis guanyenposicions; de suposar, l’any 1995, el 59,3% de l’ocupació, passen a representar, l’any 2006, el62,3%. La contribució principal a aquest increment correspon al grup de serveis destinats ala venda amb un augment del 43,7% al 46,5% de l’ocupació total de Catalunya, mentre queels sectors no destinats a la venda només afegeixen 0,2 punts (del 15,6% al 15,8%).


Taula 43. Els serveis destinats a la venda i els sectors no destinats a la venda a Catalunya i a Espanya, 1995-2006Pesos sobre el total de l’ocupació en percentatge i canvi en punts percentuals

Serveis destinats a la venda Serveis no destinats a la venda Total serveis

1995

Catalunya 43,7 15,6 59,3

Espanya 43,7 17,3 61,0

2000

Catalunya 45,8 14,8 60,6

Espanya 45,4 17,1 62,5

2006

Catalunya 46,5 15,8 62,3

Espanya 47,8 17,8 65,8

Canvi 1995-2000

Catalunya 2,1 –0,8 1,3

Espanya 1,7 –0,2 1,6

Canvi 1995-2000

Catalunya 0,7 1,0 1,7

Espanya 2,5 0,7 3,2

Canvi 1995-2000

Catalunya 2,8 0,1 3,0

Espanya 4,2 0,5 4,7

Font: Caixa Catalunya (2007).

Figura 28. El canvi des d’una especialització relativa en serveis destinats a la venda, 1995-2006

a.1 Serveis destinats a la venda b.1 Serveis destinats a la vendaA. Pesos sobre l’ocupació total B. Pesos sobre l’ocupació dels serveis

20061995

43,746,5

43,747,8

73,7 74,771,7 72,9

0

30

20

10

40

50

80

70

60

20061995

a.2 Serveis no destinats a la venda b.2 Serveis no destinats a la venda

20061995

15,6 15,8 17,3 17,826,3 25,3

28,3 27,1

20061995Espanya

Catalunya

0

30

20

10

40

50

80

70

60

0

30

20

10

40

50

80

70

60

0

30

20

10

40

50

80

70

60

Font: Caixa Catalunya (2007).


Tot i ser semblant, la dinàmica de creixement dels serveis en el conjunt d’Espanya ésmés accentuada: entre 1995 i 2006, el percentatge de l’ocupació en el sector terciari puja4,7 punts percentuals, del 61% al 65,7%. També, en aquest àmbit, el creixement (relatiu)de l’ocupació en els serveis destinats a la venda és més pronunciat que a Catalunya (del43,7% al 47,8%), i molt superior al de l’ocupació en els serveis no destinats a la venda (queaugmenta només 0,5 punts del 17,3% al 17,8%).

2.3.2.3 L’evolució dels serveis destinats a la producció a Catalunya i a Espanya

• La taula 44 (a) i (b) mostra, amb força detall, la dinàmica de l’ocupació terciària a Cata-lunya i a Espanya, durant aquest darrer període d’expansió econòmica, de 1995 a 2006.En aquest cas, hom pot veure també l’evolució de l’ocupació a les activitats de serveisdestinats a la producció i a les activitats de serveis destinats al consum.

A Catalunya, el nombre d’ocupats en activitats terciàries augmentà en 828 mil unitats enaquest període (un 64,8%). D’aquesta xifra més de 426 mil efectius corresponien a activi-tats que hem inclòs en la categoria de serveis destinats a la producció (amb un incrementrelatiu de 62,2% durant aquests anys). Paral·lelament, la xifra d’ocupats en les activitats deserveis destinats al consum fou de gairebé 402 mil (un 67,9% més que l’any 1995).

L’evolució de l’ocupació ha estat força desigual en les diverses activitats d’aquests dosgrups de serveis. Destaca, en particular, en el cas dels serveis destinats a la producció, l’ex-traordinari augment de l’ocupació en el sector de serveis a les empreses que, en aquestsanys, ha incrementat els seus efectius en més de 184 mil unitats (un 148,7% més que laxifra que hi havia l’any inicial, 1995). En contrast, el sector del comerç –el sector amb unvolum de llocs de treball més gran dins les activitats terciàries– va tenir un creixementmolt més moderat, amb un augment de poc més de 124 mil ocupats (xifra que suposaun increment relatiu de només el 34,5%). L’ocupació en els altres dos sectors de serveisdestinats a la producció va augmentar en una proporció propera al creixement mitjà delconjunt del sector de serveis destinats a la producció: un 61% el sector de serveis immobi-liaris i �nancers, i un 57,2% el sector de transports i comunicacions.

Aquesta pauta desigual de creixement de l’ocupació en aquestes activitats ha determinatuns canvis substancials en l’estructura ocupacional d’aquest grup d’activitats. Així, mentreel pes relatiu del sector de comerç (en termes d’ocupació) ha baixat en 5,2 punts –del 28,2%del total de l’ocupació terciària, al 23,0%–, la dimensió de l’ocupació en el sector de serveis ales empreses ha crescut en 4,9 punts –del 9,7% al 14,6%. Els altres dos sectors de serveis des-tinats a la producció han vist reduït lleugerament el seu pes relatiu: del 10,1% al 9,6% en elcas dels serveis de transport i comunicacions, i d’un 5,6% a un 5,5%, en el cas dels serveisimmobiliaris i �nancers. Tot plegat fa que, en el període 1995-2006, l’ocupació (relativa) delsserveis destinats a la producció hagi passat de representar el 53,6% de l’ocupació terciàriaa representar el 52,7%.

La dinàmica de creixement de l’ocupació en els diversos serveis destinats al consum aCatalunya ha estat més homogènia que en el grup anterior. Tot i així, destaca, així ma-teix, la bipolaritat que s’observa en el creixement de l’ocupació en el servei domèstic


que, en aquest període, va augmentar en més de 58 mil efectius (que suposa un incre-ment del 107,4% respecte a la xifra de 1995), respecte del creixement molt més moderatde l’ocupació en els serveis de les administracions públiques que fou d’uns 35,5 milersnous empleats (un augment relatiu del 36%).

Taula 44. La dinàmica de l’ocupació terciària catalana i espanyola, 1995-2006Llocs de treball en unitats, creixement relatiu i pesos en percentatge i canvi en el pes en punts percentuals

a. Catalunya 1995 2006 Canvi 1995-2006 Pesos sobre total serveisAbsolut Relatiu 1995 2006 Canvi

Comerç 360.006 484.254 124.248 34,5 28,2 23,0 –5,2

Transport i comunicacions 129.176 203.065 73.890 57,2 10,1 9,6 –0,5

Immobiliàries i finances 71.853 115.706 43.853 61,0 5,6 5,5 –0,1

Serveis a les empreses 123.999 308.362 184.352 148,7 9,7 14,6 4,9

Total serveis destinats a la producció (1) 685.034 1.111.387 426.343 62,2 53,6 52,7 –0,9

Hoteleria i restauració 122.016 216.663 94.647 77,6 9,6 10,3 0,7

Serveis culturals i personals 79.098 131.360 52.262 66,1 6,2 6,2 0,0

Administració Pública 98.880 134.430 35.550 36,0 7,7 6,4 –1,4

Sanitat (2) 131.593 212.089 80.496 61,2 10,3 10,1 –0,2

Educació (2) 106.002 186.400 80.399 75,8 8,3 8,9 0,6

Servei domèstic 54.352 112.715 58.363 107,4 4,3 5,4 1,1

Total serveis destinats al consum 591.941 993.657 401.717 67,9 46,4 47,3 0,9

Total serveis 1.276.975 2.105.044 828.060 64,8 100,0 100,0 0,0

b. Espanya 1995 2006 Canvi 1995-2006 Pesos sobre total serveisAbsolut Relatiu 1995 2006 Canvi

Comerç 2.039.649 2.960.185 920.536 45,1 27,1 23,1 –4,0

Transport i comunicacions 748.917 1.139.738 390.821 52,2 9,9 8,9 –1,0

Immobiliàries i finances 327.022 461.455 134.433 41,1 4,3 3,6 –0,7

Serveis a les empreses 669.690 1.798.847 1.129.157 168,6 8,9 14,0 5,1

Total serveis destinats a la producció (1) 3.785.278 6.360.225 2.574.947 68,0 50,2 49,6 –0,6

Hoteleria i restauració 799.536 1.418.251 618.715 77,4 10,6 11,1 0,5

Serveis culturals i personals 467.905 814.411 346.506 74,1 6,2 6,4 0,2

Administració Pública 805.706 1.211.247 405.540 50,3 10,7 9,4 –1,2

Sanitat (2) 699.225 1.104.801 405.576 58,0 9,3 8,6 –0,7

Educació (2) 630.920 1.159.550 528.630 83,8 8,4 9,0 0,6

Servei domèstic 348.605 753.800 405.195 116,2 4,6 5,9 1,3

Total serveis destinats al consum 3.751.897 6.462.060 2.710.163 72,2 49,8 50,4 0,6

Total serveis 7.537.174 12.822.283 5.285.110 70,1 100,0 100,0 0,0

(1) El total de serveis destinats a la producció no inclou l’ocupació en el sector d’energia elèctrica, aigua i gas.(2) Privada i pública.Font: Caixa Catalunya (2007).


El creixement de l’ocupació en els serveis d’hostaleria i restauració i en els serveis d’educaciófou lleugerament superior al creixement mitjà del sector: un 77,6% i un 75,8%, respectiva-ment. En canvi, l’augment relatiu del nombre d’ocupats en les activitats de serveis culturalsi personals (un 66,1%) i de serveis sanitaris i de serveis socials (un 61,2%) es va situar lleuge-rament per sota de la taxa de canvi relatiu del sector de serveis destinats al consum. Ambaquests canvis, el servei domèstic va guanyar 1,1 punts percentuals en l’estructura ocupa-cional del sector terciari català (del 4,3% al 5,4%). També va guanyar posicions l’ocupació enel sector d’hostaleria i restauració (d’un 9,6% a un 10,3%) i en el sector educatiu (del 8,3% al8,9%). Contràriament, va disminuir en 1,4 punts el pes relatiu de l’ocupació en els serveis deles administracions públiques (del 7,7% al 6,4%) i, més lleugerament, el pes relatiu dels em-pleats en els serveis sanitaris i de serveis socials (del 10,3% al 10,1%). La dimensió relativa del’ocupació en el sector de serveis culturals personals ha romàs constant (un 6,2%).

En conjunt, l’ocupació en el sector de serveis destinats al consum ha augmentat el seu pesrelatiu del 46,4% al 47,3% en el període considerat.

• L’observació de les dades de la taula 44 (b) permeten comprovar que la dinàmica de l’ocu-pació terciària a Espanya durant els anys 1995-2006 ha seguit una pauta molt semblant a laque acabem de referir-nos en el cas de Catalunya. Per tant, en aquest comentari, destacaremnomés les diferències més notables entre ambdós àmbits territorials.

En primer lloc, el creixement de l’ocupació terciària esdevingut en el conjunt d’Espanya haestat superior que a Catalunya, en 5,3 punts percentuals (un 70,1% i un 64,8%, respectiva-ment). Aquest major augment de l’ocupació també s’evidencia en els dos grups d’activitatsde serveis considerats: l’augment relatiu de l’ocupació en el sector de serveis destinats a laproducció fou a Espanya d’un 68% (davant d’un 62,2% a Catalunya); en el cas del sector deserveis destinats al consum, l’increment de l’ocupació en el conjunt del territori espanyol foud’un 72,2% (davant d’un 67,9% a Catalunya).

En les diverses activitats de serveis destinats a la producció s’observa un comportamentdesigual entre el conjunt d’Espanya i Catalunya. En el cas dels serveis a les empreses, l’in-crement de l’ocupació a Espanya ha estat d’un 168,6% (gairebé 20 punts superior al casde Catalunya); també l’increment de l’ocupació en el sector de comerç ha estat superioren el conjunt d’Espanya (un 45,1% davant d’un 34,5% a Catalunya). En canvi, en el cas delsserveis immobiliaris i �nancers, el creixement de l’ocupació a Catalunya ha estat força méspronunciat que en el conjunt espanyol (un 61% davant d’un 41,1%); així mateix, l’augmentde l’ocupació en el sector de serveis de transports i comunicacions ha estat superior a Cata-lunya (un 57,2% davant d’un 52,2% a Espanya).

Aquests canvis en el sector de serveis destinats a la producció han repercutit, naturalment,en l’estructura ocupacional relativa d’aquest grup d’activitats. El pes relatiu d’aquests serveisés superior a Catalunya: l’any 2006 representaven al Principat el 52,7% del total de l’ocupacióen activitats terciàries, 3,1 punts percentuals més que en el conjunt d’Espanya (diferència ques’ha reduït en 0,3 punts al llarg del període 1995-2005 considerat)229.

229 El percentatge (relatiu) d’ocupació és superior a Catalunya en tots els sectors de serveis destinats a la producció, llevat del sector comercial.


• En el cas del sector de serveis destinats al consum també s’aprecien algunes diferènciesen la dinàmica ocupacional. Com en el cas anterior, el canvi relatiu en aquest àmbit a Es-panya ha estat superior a l’esdevingut a Catalunya durant el període considerat: un 72,2%davant d’un 67,9%, respectivament. Aquesta diferència s’explica, sobretot, pel augment(relatiu) superior de l’ocupació en el conjunt d’Espanya en els sectors de servei domèstic (un116,2% davant d’un 107,4% a Catalunya), de serveis de les administracions públiques(un 50,3% i un 36%, respectivament), de serveis educatius (un 83,8% davant d’un 75,8%)i de serveis culturals i personals (un 74,1% davant d’un 66,1%). En canvi, el ritme de crei-xement de l’ocupació ha estat, lleugerament, superior a Catalunya en el cas dels serveissanitaris i dels serveis comercials.

Com hom pot veure a la taula 44 (a) i (b), el pes relatiu de l’ocupació en els serveis destinats alconsum era, l’any 2006, 3,1 punts superior en el conjunt espanyol que a Catalunya (un 50,4%davant d’un 47,3%)230.

2.3.2.4 L’evolució dels sector “integrat” indústria manufacturera – serveis destinatsa la producció

• Si, com s’ha argumentat anteriorment, considerem, en aquest cas, conjuntament l’evolució–tant en termes d’ocupació com en termes d’aportació al valor afegit brut– de les indústriesmanufactureres i de les activitats de serveis destinats a la producció231, hom pot comprovarque la trajectòria que es dibuixa aleshores és molt diferent a la que, usualment, s’ha utilitzatper descriure el fenomen de la desindustrialització.

Efectivament, si les dinàmiques de les activitats manufactureres i dels serveis destinats a laproducció (que, com s’ha dit, tenen una funció, essencialment, complementària a aquellesactivitats i que la seva dimensió i abast es veuen, en gran manera, molt condicionats per lademanda –quantitativa i qualitativa– procedent del sector industrial232) s’analitzen plegades,hom obté una visió més acurada del canvi estructural que ha esdevingut durant les duesdarreres dècades a les economies desenvolupades (i, essencialment, en el seu mode de pro-ducció).

• La figura 29 (a) i (b) i la taula 45 (a) i (b) descriuen l’evolució de l’ocupació per a grans sectorsd’activitat a Catalunya, a Espanya i també a unes altres dues comunitats autònomes amb unaimportant presència d’activitats industrials i/o de serveis (la Comunitat de Madrid i el PaísBasc) durant els anys 1995-2005. En aquest cas, la informació procedeix de la ContabilidadRegional de España233.

230 Durant el període 1995-2006 la distància entre Catalunya i Espanya només s’ha escurçat en 0,3 punts en aquest sector de serveisdestinats al consum.

231 Els serveis destinats a la producció inclouen, tal com s’ha precisat anteriorment, els sectors de serveis a les empreses, de serveisfinancers i d’assegurances, de comerç i reparacions, de transports i comunicacions, i d’energia elèctrica, gas i aigua.

232 També és cert, com hom podrà veure més endavant, que una part important de la demanda de serveis destinats a la producció procedeixd’activitats del mateix sector. Aquest és un símptoma de la trajectòria d’especialització que caracteritza aquest conjunt d’activitats.

233 Vegeu www.ine.es.


La major part de les dades que �guren en aquesta taula 45 (a) i (b) con�rmen les ja ex-posades anteriorment en altres taules234, però s’hi destaca l’evolució de les xifres d’ocu-pació en el sector (“integrat”) de les indústries manufactureres i dels serveis destinats ala producció.

En el període considerat –1995-2005– aquest “macrosector” va generar 607 mil llocs de tre-ball, i va contribuir, en un 51%, a l’augment de l’ocupació total del període (que fou de gaire-bé 1,2 milions d’efectius). Unes xifres semblants s’obtenen en els altres àmbits territorials: aEspanya, el sector va generar 2.796,2 milers d’ocupats (un 43,8% de l’ocupació neta creada);a la Comunitat de Madrid aquesta xifra fou de 592 mil unitats (un 47,5% del conjunt delsnous ocupats de la comunitat autònoma); �nalment, en el cas del País Basc, la nova ocupa-ció generada en el sector considerat fou de 158 mil efectius (un 48,2% del total de la novaocupació generada durant el període).

El sector “integrat” –manufacturer i serveis destinats a la producció– representava, l’any2005, en termes d’ocupació, el 55,8% del total a Catalunya. Aquest percentatge era del54,5% al País Basc. En canvi, a la Comunitat de Madrid i el d’Espanya aquest percentatgeera, notablement, més baix: el 48,7% i el 47,1%, respectivament235.

Figura 29. Evolució de l’ocupació per a grans sectors econòmics: Catalunya, Comunitat de Madrid, País Basc i Espanya, 1995-2005Distribució percentual

Agricultura i pesca

Serveis destinats al consum

Construcció

Serveis destinats a la producció

Indústries manufactureres

1995200519952005199520051995

EspanyaPaís BascC. de MadridCatalunya

0

10

30

40

20

50

60

70

80

90

100

2005

35,6

12,1

5,1

15,8

31,3

34,1

9,1

8,1

18,3

30,5

33,7

9,2

2,6

25,0

29,5

32,3

7,8

2,6

27,5

29,7

40,1

10,7

0,5

10,5

38,2

41,0

8,6

0,9

14,9

34,6

31,7

9,9

2,7

21,7

34,1

25,6

30,3

8,1

3,5

32,5

Fonts: INE: Contabilidad Regional de España (2008) i elaboració pròpia.

234 Les dades d’aquestes taules poden presentar certes diferències a causa de la seva diferent procedència: la Comptabilitat Regionald’Espanya en aquest cas, i l’Enquesta de Població Activa en altres casos.

235 Les diferències s’expliquen pel molt menor pes (relatiu) que té l’ocupació manufacturera a la Comunitat de Madrid respecte aCatalunya i al País Basc (un 10,5%, davant d’un 21,7% i un 25%, respectivament, l’any 2005), que no compensa la major proporció que,en aquesta Comunitat Autònoma, representen els serveis destinats a la producció (un 38,2%, davant d’un 34,1% i un 29,5%). Així mateix,la Comunitat de Madrid té un percentatge més alt d’ocupació en les activitats de serveis destinats al consum (un 40,1%, davant d’un31,7% i un 33,7%). El perfil de l’estructura ocupacional en el conjunt d’Espanya és més proper al de la Comunitat de Madrid, que al deCatalunya o el País Basc.


Taul

a45.

Evol

ució

del’o

cupa

ciópe

rgra

nsse

ctor

seco

nòm

ics:C

atal

unya

,Com

unita

tdeM

adrid

,Paí

sBas

ciEs

pany

a,19

95-2

005

a)M

ilers

dello

csde

treba

llCa

talun

yaC.

deM

adrid

PaísB

asc

Espa

nya

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

Indú

strie

sman

ufac

ture

resi

extra

ctiv

es61

5,0

778,

716

3,7

295,

234

0,1

44,9

206,

926

9,8

62,9

2.50

7,6

3.18

2,4

674,

8

Serv

eisd

estin

atsa

lapr

oduc

ció78

0,5

1.22

3,7

443,

268

5,4

1.23

2,5

547,

122

3,1

317,

794

,64.

183,

46.

304,

82.

121,

4

Serv

eisal

esem

pres

es17

2,436

4,019

1,620

9,143

3,022

3,952

,489

,637

,282

2,61.7

40,6

918,0

Med

iació

finan

cera

68,5

72,5

4,085

,192

,37,2

17,3

20,8

3,535

3,438

3,129

,7

Com

erçi

repa

racio

ns37

7,655

8,318

0,722

1,944

8,022

6,110

6,514

3,036

,52.1

12,6

2.958

,884

6,2

Trans

port

itele

com

unica

cions

148,7

215,5

66,8

154,3

242,4

88,1

41,8

58,9

17,1

813,6

1.129

,331

5,7

Elect

ricita

t,ga

siaig

ua13

,313

,40,1

15,0

16,8

1,85,1

5,40,3

81,2

93,0

11,8

Serv

eisd

estin

atsa

lcon

sum

726,

71.

138,

641

1,9

813,

41.

295,

948

2,5

243,

036

3,3

120,

34.

684,

37.

167,

62.

483,

3

Cons

trucc

ió19

5,5

354,

815

9,3

171,

434

6,2

174,

858

,599

,040

,51.

243,

72.

425,

01.

181,

3

Agric

ultu

raip

esca

84,0

96,2

12,2

17,8

15,5

–2,3

19,8

28,1

8,3

1.11

4,7

1.03

3,7

–81,

0

TOTA

L2.

401,

73.

592,

01.

190,

31.

983,

23.

230,

21.

247,

075

1,3

1.07

7,9

326,

613

.733

,720

.113

,56.

379,

8

Ind.

man

ufac

ture

res+

S.de

stin

atsa

lapr

oduc

ció1.

395,

52.

002,

460

6,9

980,

61.

572,

659

2,0

430,

058

7,5

157,

56.

691,

09.

487,

22.

796,

2

b)Di

strib

ució

perce

ntua

lCa

talun

yaC.

deM

adrid

PaísB

asc

Espa

nya

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

1995

2005

Dife

rènc

ia19

9520

05Di

ferè

ncia

Indú

strie

sman

ufac

ture

resi

extra

ctiv

es25

,621

,7–3

,914

,910

,5–4

,427

,525

,0–2

,518

,315

,8–2

,4

Serv

eisd

estin

atsa

lapr

oduc

ció32

,534

,11,

634

,638

,23,

629

,729

,5–0

,230

,531

,30,

9

Serv

eisal

esem

pres

es7,2

10,1

3,010

,513

,42,9

7,08,3

1,36,0

8,72,7

Med

iació

finan

cera

2,92,0

–0,8

4,32,9

–1,4

2,31,9

–0,4

2,61,9

–0,7

Com

erçi

repa

racio

ns15

,715

,5–0

,211

,213

,92,7

14,2

13,3

–0,9

15,4

14,7

–0,7

Trans

port

itele

com

unica

cions

6,26,0

–0,2

7,87,5

–0,3

5,65,5

–0,1

5,95,6

–0,3

Elect

ricita

t,ga

siaig

ua0,6

0,4–0

,20,8

0,5–0

,20,7

0,5–0

,20,6

0,5–0

,1

Serv

eisd

estin

atsa

lcon

sum

30,3

31,7

1,4

41,0

40,1

–0,9

32,3

33,7

1,4

34,1

35,6

1,5

Cons

trucc

ió8,

19,

91,

78,

610

,72,

17,

89,

21,

49,

112

,13,

0

Agric

ultu

raip

esca

3,5

2,7

–0,8

0,9

0,5

–0,4

2,6

2,6

0,0

8,1

5,1

–3,0

TOTA

L10

0,0

100,

00,

010

0,0

100,

00,

010

0,0

100,

00,

010

0,0

100,

00,

0

Ind.

man

ufac

ture

res+

S.de

stin

atsa

lapr

oduc

ció58

,155

,7–2

,449

,448

,7–0

,857

,254

,5–2

,748

,747

,2–1

,6

Font

:IN

E:Co

ntab

ilida

dRe

gion

alde

Espa

ña(2

008)

.


• La taula 46 (a) i (b) completa la visió de l’evolució dels grans sectors econòmics a Cata-lunya, Espanya, la Comunitat de Madrid i el País Basc, i, així mateix, l’evolució del sector“integrat” indústria manufacturera–serveis destinats a la producció. En aquest cas, hompot observar el comportament del valor afegit brut (a preus corrents i a preus cons-tants), en el període 1995-2002236.

Destaca d’aquestes dades el fet que el percentatge que representa l’aportació del sector“integrat” indústria manufacturera–serveis destinats a la producció al valor afegit bruttotal de les economies considerades és, signi�cativament, superior al percentatge res-pectiu d’ocupació (tant si el valor afegit es valora a preus corrents, com si es valora apreus constants). Aquest resultat posa de manifest dues coses:

• En primer lloc, que aquest conjunt d’activitats ocupa el lloc central de les economies:en el cas de Catalunya, contribueixen amb gairebé les dues terceres parts del valorafegit total de l’economia catalana; és, doncs, el sector, al voltant del qual, pivota elconjunt d’aquesta economia. Així mateix, hom pot comprovar que el percentatged’aportació al valor afegit d’aquest macrosector a Catalunya és, signi�cativament,superior al de les altres dues comunitats autònomes i al del conjunt d’Espanya. Enconcret, a preus constants, aquesta contribució a Catalunya era del 67,8% l’any 2002,mentre que en el conjunt d’Espanya era 8,5 punts percentuals inferiors (59,3%); a laComunitat de Madrid 3,2 punts (64,6%), i al País Basc 3,7 punts (64,1%).

• En segon lloc, es destaca el fet que el percentatge de contribució al valor afegit brutdel sector “integrat” indústria manufacturera–serveis destinats a la producció és unpercentatge superior a la seva aportació al conjunt de l’ocupació, la qual cosa mostraque es tracta d’un conjunt d’activitats que operen amb un nivell de productivitat su-perior a la productivitat (agregada) mitjana de les economies considerades. Aquestés un resultat que es podia esperar de les activitats manufactureres, però era menysprevisible en el cas de les activitats de serveis destinats a la producció237. Hom potcomprovar, així mateix, que les discrepàncies entre les seves contribucions al valorafegit de les economies són més altes si es valoren a preus constants, que si la va-loració es fa a preus corrents. Si bé, això es deu, essencialment, al fet que la partd’aquestes contribucions que correspon a la indústria manufacturera és més alta apreus constants que a preus corrents (com ja ha estat àmpliament reconegut i cor-roborat per molts estudis), el comportament de les magnituds relatives als serveisdestinats a la producció mostra poca diferència quan es valoren amb un o altre patróde preus. Això mostra, que contràriament al que s’ha dit en molts casos, la trajectòriadels preus (relatius) d’aquests serveis no és massa diferent a la mitjana de preus del’economia en el seu conjunt.

236 La informació, en aquest cas, també prové de la Comptabilitat Regional d’Espanya.

237 El percentatge de contribució al valor afegit per part de les activitats de serveis destinats a la producció és, així mateix,superior a la seva contribució en el total de l’ocupació: això indica que la seva productivitat és superior a la productivitat (mitjana)de l’economia.


Taula 46. Evolució del valor afegit brut per grans sectors econòmicsPercentatges

(a) A preus corrents

Catalunya C. de Madrid País Basc Espanya1995 2005 1995 2005 1995 2005 1995 2005

Indústries manufactureres i extractives 27,94 21,85 15,70 11,57 29,73 27,23 20,11 16,46








Construcció 6,95 9,84 7,55 10,40 6,43 9,61 7,90 11,56


TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


(b) A preus constants (*)

Catalunya C. de Madrid País Basc Espanya1995 2005 1995 2005 1995 2005 1995 2005









Construcció 6,95 9,88 7,55 10,59 6,43 9,47 7,90 11,57


TOTAL 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


(*) Les dades de l’any 2005 a preus constants del 2005 són una estimació feta a partir de les dades de l’INE.Font: INE: Contabilidad Regional de España (2008).

• Finalment, la taula 47 mostra l’evolució de les taxes de creixement del valor afegit a preuscorrents i a preus constants dels grans sectors econòmics i del sector “agregat” indústriamanufacturera–serveis destinats a la producció. El creixement nominal (és a dir, a preuscorrents) d’aquestes magnituds és, naturalment, signi�cativament superior al seu creixe-ment real. Això con�rma que, en la consideració de l’evolució de les magnituds expressadesen valor (com és el cas del valor afegit brut), cal tenir molt en compte la in�uència que lamateixa valoració dels béns o les prestacions de serveis poden tenir en la determinació dela trajectòria del seu creixement.


Taula 47. Taxes de creixement del VAB (a preus corrents i a preus constants) per grans sectors econòmics: Catalunya, Comunitat deMadrid, País Basc i Espanya, 1995-2002

Catalunya C. de Madrid País Basc EspanyaPC PK PC PK PC PK PC PK




Mediació financera 83,2 30,5 93,1 47,2 48,7 –8,8 138,9 71,7



Electricitat, gas i aigua 15,3 33,2 –2,4 11,3 12,8 38,4 13,9 35,7


Construcció 75,2 23,3 78,3 28,8 111,6 49,2 90,7 37,8

Sector agrari 28,1 14,4 25,7 17,1 0,8 5,9 14,5 15,3

TOTAL 51,7 21,6 62,2 29,9 56,7 27,2 56,6 26,0


Nota: PC = Preus corrents; PK = Preus constants.Font: INE: Contabilidad Regional de España (2008).

2.3.3 El posicionament de Catalunya en relació amb les regions europees

• L’O�cina d’Estadístiques de la Unió Europea (Eurostat), tot basant-se en dades de l’En-questa sobre la força de treball comunitària subministra dades de l’evolució dels llocs de tre-ball per sectors d’activitat a nivell regional. Aquestes dades són interessants, especialment,en dos sentits:

Taula 48. Classificació d’activitats d’acord amb la intensitat de tecnologia i coneixementCorrespondència amb la CNAE

Definició CNAE Rev 1.1

Manufactures

Manufactures d’alta tecnologia 24.4, 30, 32, 33, 35.3

Manufactures de tecnologia mitjana-alta 24, llevat de 24.4, 29, 31, 34, 35, llevat de 35.1, 35.3

Manufactures de tecnologia mitjana-baixa 23, 25 a 28, 35.1

Manufactures de tecnologia baixa 15 a 22, 36 a 37

Serveis

Serveis intensius en coneixement i en tecnologia 64, 72, 73

Serveis de mercat intensius en coneixement 61, 62, 70, 71, 74

Serveis financers intensius en coneixement 65, 66, 67

Altres serveis intensius en coneixement 80, 85, 92

Serveis de mercat poc intensius en coneixement 50, 51, 52, 55, 60, 63

Altres serveis poc intensius en coneixement 75, 90, 91, 93, 95, 99



• En primer lloc, aporten informació dels llocs de treball en els diferents sectors econòmics(manufacturers i de serveis) classi�cats segons la intensitat tecnològica i de coneixement deles activitats considerades (la taula 48 detalla les característiques d’aquesta classi�cació).

• En segon lloc, les dades d’Eurostat ens permeten posicionar Catalunya en el conjunt deles regions europees, a partir de la composició de les seves activitats econòmiques, i de laseves taxes de variació dels llocs de treball.

En ambdós casos, les dades corresponen al període comprès entre 1996 i 2006.

2.3.3.1 La composició de les activitats industrials i de serveis segons la intensitattecnològica i el contingut en coneixement dels llocs de treball

• Les dades que presenta la taula 49 (a), (b) i (c), mostra l’evolució dels llocs de treball a laindústria manufacturera i a les activitats de serveis durant el període considerat, la sevavariació absoluta i relativa, i l’estructura percentual d’aquests llocs de treball (i la seva va-riació durant aquests anys).

En particular, les manufactures es classi�quen en quatre sectors, segons la intensitattecnològica dels seus processos de producció: alta tecnologia, mitjana-alta tecnologia,mitjana-baixa tecnologia, i baixa tecnologia. En canvi, els serveis s’agrupen en dos gransapartats: els serveis intensius en coneixements (que es desglossen en quatre subsectors:intensius en coneixement i tecnologia, de mercat, �nancers i altres serveis), i els serveis nointensius en coneixement (que es desglossen en dos subsectors: de mercat i altres serveis).Vegeu taula 48.

• La taula 49 (a) mostra l’estructura ocupacional de les manufactures i dels serveis a Catalu-nya segons la classi�cació esmentada.

Hom pot veure que els llocs de treball a la indústria manufacturera catalana van créixer,entre 1996 i 2006, en 184 mil unitats (un 30,9% al llarg d’aquest període, per sota delcreixement dels llocs de treball del conjunt de l’economia, que fou del 51,1%). En can-vi, els llocs de treball en els serveis van augmentar en 806 mil efectius (un 58,8%, persobre de la mitjana del conjunt de l’economia). Els llocs de treball en serveis intensiusen coneixement es van incrementar, aquests anys, en un 81,4%, mentre que els llocs detreball en serveis no intensius en coneixement ho van fer en una proporció molt mésbaixa (un 44,1%).

• Dins del sector manufacturer català, els llocs de treball en els sectors d’alta tecnologiavan créixer un 60,7%, molt per sobre dels llocs de treball dels sectors de baixa tecno-logia que es van incrementar només un 12%. Tanmateix, en valor absolut, els llocs detreball que més van augmentar van ser els dels sectors de mitjana-alta tecnologia (uns77 mil) i els dels sectors de mitjana-baixa tecnologia (uns 59 mil). En conjunt, els llocsde treball creats en aquests dos sectors van suposar el 74,1% de tots els nous llocs detreball generats pel sector manufacturer. La distribució percentual dels llocs de treballa les manufactures mostra que els que formen part de sectors de baixa tecnologia sónencara els més nombrosos: l’any 2006 eren uns 322 mil (un 41,5% del total de llocs de


treball manufacturers a l’economia catalana). Malgrat el seu fort creixement (relatiu) enaquest període, els llocs de treball en sectors d’alta tecnologia representaven l’any 2006,encara no el 4,5% del total de la indústria manufacturera (i una mica més d’1% dels llocsde treball del conjunt de l’economia). La resta de llocs de treball corresponen als sectorsde mitjana-alta i mitjana-baixa tecnologia: uns 420 mil (el 54,1% dels llocs de treball delsector manufacturer).

• En el sector de serveis, com s’ha vist, són els llocs de treball en les activitats intensives enconeixement els que més han crescut. Dins d’aquest grup, la taxa de creixement més altadurant l’interval d’anys 1996-2006 ha correspost al sector de serveis intensius en coneixe-ment i tecnologia (amb una taxa del 175,7%), seguida per la del sector de serveis intensiusen coneixement de mercat (amb una taxa del 107,3%); els altres dos sectors dins d’aquestgrup han mostrat unes taxes de creixement també elevades, però molt inferiors als dosanteriors: els altres serveis intensius en coneixement (amb una taxa del 63,8%) i els serveisintensius en coneixement �nancers (amb una taxa del 39,4%).

Cal destacar que una part important dels serveis intensius en coneixement (els intensiusen coneixement i tecnologia, els de mercat i els �nancers) està integrada en el conjunt delsserveis destinats a la producció. En aquest grup d’activitats, en el període considerat, s’hancreat uns 358 mil llocs de treball (un 58,7% de tots els llocs de treball intensius en coneixe-ment, i un 22,4% de tots els llocs de treball generats a l’economia catalana)238.

En aquests darrers anys, els llocs de treball en activitats de serveis intensius en coneixe-ment han passat de representar el 23,9% del conjunt de llocs de treball a Catalunya asuposar el 28,7% (és, doncs, el grup d’activitats que ha augmentat més –en valor absolut irelatiu– la seva xifra de llocs de treball).

Si sumem, en aquest cas, els llocs de treball del sector manufacturer i de les activitats deserveis intensius en coneixement que formen part dels serveis destinats a la producció espot veure que, l’any 2006, eren gairebé 1,3 milions d’unitats (un 37,8% del total de llocs detreball a Catalunya). En el període 1996-2006, aquest grup d’activitats juntes ha generatuns 442 mil llocs de treball (el 38,3% de l’ocupació neta creada aquests anys)239.

• Els nous llocs de treball creats en els sectors de serveis no intensius en coneixement hanestat gairebé 367 mil, dels quals 253 mil corresponen a activitats de serveis no intensius enconeixement de mercat i uns 114 mil a altres activitats de serveis no intensius en coneixe-ment. En total, els llocs de treball en aquest grup de serveis no intensius en coneixementsón encara majoritaris en el sector terciari català (el 55% del total de llocs de treball delconjunt de l’economia), malgrat que en aquests darrers anys han perdut 1,7 punts percen-tuals en l’estructura ocupacional catalana, i que els serveis intensius en coneixement n’hanguanyat 4,8 punts.

238 La resta de les activitats de serveis destinats a la producció formen part de la categoria de serveis no intensius en coneixement.

239 També s’observa que la pèrdua relativa de llocs de treball en la indústria manufacturera, entre 1996 i 2006 –un 3,5%–, s’ha vistcompensada per l’increment relatiu de llocs de treball en els sectors de serveis intensius en coneixement que formen part del grup deserveis destinats a la producció.


Taula 49 (a). Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006

Catalunya Milers de llocs de treball Taxa de variació Estructura percentual1996 2006 Variació 1996 2006 Variació

Manufactures 593,9 777,6 183,7 30,9 26,3 22,8 –3,5

Alta tecnologia 21,6 34,7 13,1 60,7 1,0 1,0 0,1



Baixa tecnologia 287,9 322,4 34,5 12,0 12,7 9,4 –3,3

Serveis 1.371,2 2.177,4 806,3 58,8 60,7 63,8 3,1

Intensius en coneixement 540,2 979,8 439,6 81,4 23,9 28,7 4,8


De mercat 149,9 310,7 160,8 107,3 6,6 9,1 2,5

Financers 64,9 90,5 25,6 39,4 2,9 2,6 –0,2

Altres 284,5 465,9 181,4 63,8 12,6 13,6 1,1

No intensius en coneixement 831,0 1.197,6 366,6 44,1 36,8 35,1 –1,7

De mercat 623,0 876,2 253,2 40,6 27,6 25,7 –1,9

Altres 208,0 321,5 113,5 54,5 9,2 9,4 0,2



• La taula 49 (b) permet veure les dades d’evolució dels llocs de treball a les manufacturesi als serveis a Espanya, amb el mateix tipus de desagregació que en el cas de Catalunya. Valla pena comentar algunes diferències entre ambdós territoris.

Cal destacar, en primer lloc, les diferències en l’estructura ocupacional espanyola i catala-na. L’any 2006, el percentatge de llocs de treball a les activitats manufactureres a Espanyaera d’un 15,9%, gairebé 7 punts per sota que a Catalunya. Dins de les quals, en el conjuntd’Espanya, els llocs de treball a les manufactures d’alta i mitjana-alta tecnologia represen-taven el 4,4% del total dels llocs de treball de l’economia, mentre que a Catalunya aquestpercentatge era del 8,3%240.

Així mateix, tot i que la taxa de creixement dels llocs de treball en l’àmbit dels serveis inten-sius en coneixement és semblant en el conjunt espanyol i a Catalunya, la taxa de creixementdels llocs de treball en les activitats de serveis intensius en coneixement i tecnologia éstambé més alta a Catalunya que en el conjunt d’Espanya (un 175,8% davant d’un 144,9%).

En el cas dels serveis, tot i que, a Espanya, el percentatge de llocs de treball és superior (engairebé 2 punts al percentatge de Catalunya), la proporció dels llocs de treball en activitatsde serveis intensius en coneixement és inferior a la catalana (un 27,9% davant d’un 28,7%)241.

240 Així mateix, el creixement (relatiu) dels llocs de treball d’alta tecnologia a Espanya ha estat d’un 31,4%, molt per sota del seu creixementa Catalunya (el 60,6%). El mateix succeeix amb els llocs de treball de mitjana-alta tecnologia (que van augmentar en un 35,1% a Espanya iun 44,9% a Catalunya).

241 En canvi, la proporció de llocs de treball en activitats de serveis poc intensius en coneixement és superior a Espanya que a Catalunya(un 37,8% davant d’un 35,1%, del total de la respectiva ocupació).


Taula 49 (b). Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006Espanya Milers de llocs de treball Taxa de variació Estructura percentual

1996 2006 Variació 1996 2006 Variació

Manufactures 2.385,9 3.130,1 744,2 31,2 18,7 15,9 –2,8

Alta tecnologia 66,6 87,6 20,9 31,4 0,5 0,4 –0,1



Baixa tecnologia 1.181,7 1.336,6 154,8 13,1 9,2 6,8 –2,5

Serveis 7.947,2 12.968,2 5.021,0 63,2 62,2 65,7 3,5



De mercat 736,2 1.663,8 927,6 126,0 5,8 8,4 2,7

Financers 349,9 440,1 90,2 25,8 2,7 2,2 –0,5

Altres 1.687,7 2.820,9 1.133,2 67,1 13,2 14,3 1,1

No intensius en coneixement 4.933,0 7.454,6 2.521,6 51,1 38,6 37,8 –0,8

De mercat 3.464,3 5.116,7 1.652,5 47,7 27,1 25,9 –1,2

Altres 1.468,7 2.337,9 869,1 59,2 11,5 11,8 0,4



• Finalment, la taula 49 (c) mostra la composició (mitjana) dels llocs de treball manufacturersi de serveis a la Unió Europea–15 (UE-15). En aquest cas, cal destacar dues diferències princi-pals respecte a l’estructura i a l’evolució ocupacional a Catalunya, en el període 1996-2006.

La primera diferència rau en el pes relatiu dels llocs de treball en les diverses activitats: a laUE-15, la proporció dels llocs de treball a la indústria manufacturera és inferior a la de Ca-talunya (un 17,2%, davant d’un 22,8%, respectivament)242. Catalunya, per tant, conserva unper�l (relatiu) industrial en el marc de les regions europees. Naturalment, això implica queles activitats terciàries (en termes de llocs de treball) són més preponderants en el conjuntde la UE-15 (amb un 69,9% dels llocs de treball), que a Catalunya (un 63,8%)243.

Així mateix, les activitats manufactureres d’alta i mitjana-alta tecnologia a la UE-15 repre-senten (en llocs de treball) un 6,7% del total (1,6 punts per sota que a Catalunya)244. Encanvi, el pes relatiu dels llocs de treball en activitats de serveis intensius en coneixement éssensiblement més alt en el conjunt de la UE-15 –un 35,2% del total– que a Catalunya –un28,7%–, i també a Espanya –un 27,9%. No obstant això, el percentatge de llocs de treball enactivitats de serveis intensius en coneixement que pertanyen al grup de serveis destinatsa la producció és molt semblant a la UE-15 i a Catalunya (un 15,5% i un 15,1% del total, res-pectivament). Això fa que la proporció entre els llocs de treball a la indústria manufacturera

242 No obstant això, el percentatge (mitjà) dels llocs de treball manufacturers a la UE-15 és superior al percentatge espanyol (un 17,2%, davantd’un 15,9%).

243 També, en aquest cas el perfil del conjunt d’Espanya es troba entre aquests dos percentatges.

244 La diferència és imputable, sobretot, als llocs de treball en activitats manufactureres de mitjana-alta tecnologia.


i al sector de serveis destinats a la producció (intensius en coneixement) és 5,2 punts mésalta a Catalunya que al conjunt de la UE-15 (un 37,9% davant d’un 32,7%, respectivament).

La segona diferència la trobem en els ritmes de variació de la xifra dels llocs de treball persectors en els dos àmbits territorials considerats. Mentre que el creixement (relatiu) dels llocsde treball durant els anys 1996-2006 fou només d’un 16,6% a la UE-15, a Catalunya fou d’un51,1%. Aquest menor creixement es palesa en tots els sectors d’activitat: així, les manufactures,a la UE-15, van perdre 982 mil llocs de treball (un 3,2%), mentre que, com s’ha vist, a Catalunyase’n van crear gairebé 184 mil (un 30,9% més). Les pèrdues de llocs de treball en el conjunt de laUE-15 s’han concentrat, en valor absolut, sobretot en els sectors de baixa tecnologia (la xifra dellocs de treball minvà en 1.173,5 milers, un 9,8% menys); però també es va reduir la xifra de llocsde treball en els sectors d’alta tecnologia (en uns 161 mil, un 7,8% menys)245. Aquest compor-tament contrasta amb el creixement de llocs de treball en totes les activitats manufactureres aCatalunya (especialment, en les d’alta tecnologia i mitjana-alta tecnologia).

Taula 49 (c). Evolució dels llocs de treball de les activitats manufactureres i de serveis, 1996-2006

UE-15 Milers de llocs de treball Taxa de variació Estructura percentual1996 2006 Variació 1996 2006 Variació

Manufactures 30.425,2 29.441,7 –983,5 –3,2 20,8 17,2 –3,5

Alta tecnologia 2.073,3 1.912,2 –161,1 –7,8 1,4 1,1 –0,3

Mitjana alta tecnologia 9.294,7 9.542,4 247,7 2,7 6,3 5,6 –0,8

Mitjana baixa tecnologia 7.049,8 7.152,8 103,0 1,5 4,8 4,2 –0,6

Baixa tecnologia 12.007,3 10.833,8 –1.173,6 –9,8 8,2 6,3 –1,9

Serveis 95.023,5 119.317,8 24.294,2 25,6 64,9 69,9 5,0


Intensius en coneixement i en tecnologia 4.203,4 6.053,4 1.849,9 44,0 2,9 3,5 0,7

De mercat 9.497,0 15.066,0 5.569,1 58,6 6,5 8,8 2,3

Financers 5.040,4 5.506,3 465,9 9,2 3,4 3,2 –0,2

Altres 25.894,2 33.581,1 7.686,9 29,7 17,7 19,7 2,0

No intensius en coneixement 50.388,6 59.111,1 8.722,5 17,3 34,4 34,6 0,2

De mercat 33.185,4 39.110,4 5.925,0 17,9 22,7 22,9 0,2

Altres 17.203,2 20.000,7 2.797,5 16,3 11,7 11,7 0,0



També, la taxa de creixement dels llocs de treball en les activitats terciàries ha estat forçamés baixa a la UE-15 que a Catalunya; si bé, en aquest cas, a la UE-15 augmentà el nombrede llocs de treball en tots els segments d’activitats de serveis considerats. En el conjunt dela UE-15 els llocs de treball a les activitats de serveis intensius en coneixement van créi-xer un 14,9%, una taxa força més reduïda que a Catalunya (en que el creixement fou d’un81,4%): la disparitat de creixement és particularment accentuada en el cas dels llocs detreball en els serveis intensius en coneixement i tecnologia (que, a la UE-15, augmentaren

245 Només en els sectors manufacturers de mitjana-alta tecnologia i de mitjana-baixa tecnologia es creaven llocs de treball, en termes nets).


un 44%, mentre que a Catalunya un 175,8%) i en els serveis intensius en coneixement demercat (amb unes taxes de creixement del 58,2% i del 107,3%, respectivament). Aquestesdiferències també s’observen en el creixement dels llocs de treball a les activitats de serveisno intensius en coneixement, que, a la UE-15, van augmentar un 17,3% i, a Catalunya, un44,1%. Per tant, sembla que, si bé Catalunya ha accentuat (relativament respecte a la UE-15)la presència de llocs de treball a la seva base industrial manufacturera, l’estructura ocupa-cional sembla seguir decantant-se cap a una major proporció de llocs de treball terciaris(singularment, d’un per�l més intensiu en coneixement).

2.3.3.2 La posició de Catalunya entre les principals regions europees

• La informació sobre l’evolució de l’ocupació a les regions europees durant el període1996-2006 permet també posicionar Catalunya entre un grup signi�catiu d’aquestes re-gions. La selecció de les regions europees per dur a terme aquest exercici de comparaciós’ha fet atenent dues magnituds: la dimensió poblacional i el PIB de cadascuna. En aquestsentit s’han inclòs totes les regions amb un PIB superior al de Catalunya i un cert nombrede les regions amb un PIB inferior, però amb un pes demogrà�c no massa diferent al pesdel Principat246.

En particular, es compara el per�l de Catalunya –l’any 1996 i l’any 2006– amb el de la restade territoris en relació amb dos elements:

• La composició de l’economia segons els principals sectors (i subsectors) d’activitat.• El pes relatiu de les activitats industrials i de serveis classi�cades per contingut tecnolò-

gic i per intensitat de coneixement.

• La taula 50 (a) i (b) permet comprovar que Catalunya es troba entre les regions europeesamb una base manufacturera (en termes del pes relatiu d’aquestes activitats en l’ocupaciótotal de l’economia) més important. Amb un 26,3% de l’ocupació relativa, Catalunya estaval’any 1996 en el setè lloc entre les regions europees considerades, per sota de la Llombardia(35,9%), Stuttgart (35,1%), Vèneto (34,5%), Piemont (34%), Emília-Romanya (27,9%) i el PaísBasc (26,4%), però per sobre de regions com Düsseldorf (24,7%), Darmstadt (23,6%), Ober-bayern (23,4%), Roine-Alps (22,4%) i Etelä-Suomi (19,4%), entre altres.

L’any 2006, tot i haver baixat el percentatge d’ocupació manufacturera �ns al 22,8%, Catalu-nya continuava mantenint el setè lloc de la llista, si bé l’ordre de les regions que la precedienhavia canviat (el primer lloc l’ocupava, aquest any, la regió de Stuttgart –amb un 33,6%– i elsegon el Vèneto –amb un 29,5%–, mentre que la Llombardia havia baixat �ns al tercer lloc–amb un 28,5%).

246 Addicionalment, s’han inclòs Andalusia i el País Basc com a regions que no complien els criteris anteriors, però que la seva consideraciópodria enriquir aquest exercici de comparació. També hi figuren les dades relatives al conjunt d’Espanya (i les de Dinamarca en què elterritori de l’Estat coincideix amb el de la única regió que Eurostat reconeix en aquest país).


Taul

a50

(a).

Com

para

ciópe

ract

ivita

tsec

onòm

ique

sdel

sect

orm

anuf

actu

reri

dels

ecto

rser

veis:

Cata

luny

aial

tresr

egio

nseu

rope

es,1

996

Perc

enta

tges

Secto

ragr

ari

Man

ufac

ture

sEle

ctrici

tat,

gas,

aigua

icon

struc

ció

Com

erç,

hote

lsire

staur

ants

ise

rveis

dom

èstic

s

Trans

ports

iac

tivita

tsau

xiliar

sal

trans

port

Serve

isales

empr

eses

,med

iació

finan

cera,

imm

obilià

riesi

llogu

ers

(lleva

tinfo

rmàti

caiI+

D)

Adm

inistr

ació

públi

caio

rgan

ismes

extra

territ

orial

sEd

ucac

ióSa

nita

tise

rveis

socia

lsAl

tress

erve

isso

cials

iper

sona

lSe

ctord

esco

negu

t

Lom

bard

ia2,7

35,9

7,819

,02,8

9,44,6

5,25,6

4,1–

Stut

tgar

t3,3

35,1

8,014

,62,7

10,2

6,74,8

8,04,1

–

Vene

to4,9

34,5

7,820

,43,4

7,54,8

5,65,3

3,6–

Piem

onte

4,334

,06,9

18,6

3,97,7

5,36,1

5,94,2

–

Emilia

-Rom

agna

7,027

,97,6

21,7

4,17,9

5,55,1

6,34,8

–

País

Basc

2,726

,48,2

23,6

4,89,0

5,57,3

6,63,6

–

Cata

luny

a3,

826

,39,

225

,54,

79,

44,

45,

35,

24,

2–

Düss

eldor

f2,7

24,7

9,319

,84,5

9,68,6

4,08,7

5,6–

Darm

stadt

1,323

,68,0

18,0

5,613

,57,4

5,17,7

6,1–

Köln

2,023

,69,0

17,6

3,810

,09,4

5,98,7

6,7–

Ober

baye

rn3,0

23,4

8,017

,74,0

11,4

8,64,6

9,25,9

–

Rhôn

e-Al

pes

3,622

,48,2

17,8

4,410

,77,2

7,510

,73,9

–

Etelä

-Suo

mi

3,619

,47,0

17,6

5,411

,35,3

5,713

,25,7

0,3

Denm

ark

4,018

,87,4

16,6

4,98,8

6,37,6

16,8

5,00,2

Spain

9,018

,710

,225

,74,7

8,16,7

6,05,4

3,7–

Sout

hern

andE

aste

rn7,0

18,5

8,921

,94,4

11,1

5,46,4

7,54,8

–

Attik

i1,2

18,5

7,125

,98,0

10,1

9,66,9

6,24,6

–

Lisbo

a3,8

16,8

8,321

,64,3

11,7

10,7

7,15,1

7,8–

Com

unita

tdeM

adrid

1,516

,19,3

21,8

6,513

,411

,36,3

4,94,5

–

Îlede

Fran

ce0,5

13,7

6,719

,55,2

17,1

9,97,2

8,65,5

–

Lazio

4,112

,08,7

21,5

5,210

,114

,76,9

6,05,4

–

Stoc

khol

m–

11,8

5,718

,05,2

14,5

5,96,9

16,8

7,4–

Anda

lusia

11,8

11,5

10,5

29,6

4,26,7

7,26,9

6,43,8

–

Zuid

-Hol

land

3,211

,25,5

19,7

5,413

,69,0

5,914

,23,7

5,3

Oute

rLon

don

–10

,86,8

20,0

5,919

,26,4

8,49,8

6,10,6

Prov

ence

-Alp

es-C

ôted

’Azur

3,210

,38,7

20,8

5,110

,512

,96,9

12,4

6,0–

Inne

rLon

don

–9,2

5,916

,64,2

22,9

5,48,6

11,0

10,1

1,4

Régi

onde

Brux

elles

-Cap

itale

–9,1

5,421

,14,7

19,8

12,3

8,69,6

5,7–

Font

:Eur

osta

t:Re

gion

s(20

08).


Taul

a50(

b).C

ompa

ració

pera

ctivi

tats

econ

òmiq

uesd

else

ctor

man

ufac

ture

ride

lsec

tors

erve

isse

gons

else

ucon

tingu

ttec

nolò

gici

lase

vain

tens

itate

ncon

eixem

ent:

Cata

luny

aial

tresr

egio

nseu

rope

es,2

006

Perc

enta

tges

Secto

ragr

ari

Man

ufac

ture

sEle

ctrici

tat,

gas,

aigua

icon

struc

ció

Com

erç,h

otels

iresta

uran

tsi

serv

eisdo

mès

tics

Trans

ports

iac

tivita

tsau

xiliar

sal

trans

port

Serve

isales

empr

eses

,med

iació

finan

cera,

imm

obilià

riesi

llogu

ers

(lleva

tinfo

rmàti

caiI+

D)

Adm

inistr

ació

públi

caio

rgan

ismes

extra

territ

orial

sEd

ucac

ióSa

nita

tise

rveis

socia

lsAl

tress

erve

isso

cials

iper

sona

lSe

ctord

esco

negu

t

Stut

tgar

t1,9

33,8

6,313

,52,3

10,1

8,25,8

9,35,2

–

Vene

to3,7

29,5

9,321

,13,8

11,2

3,65,4

6,14,0

–

Lom

bard

ia1,8

28,5

8,420

,03,6

14,7

2,85,5

6,64,5

–

Piem

onte

3,827

,58,3

19,5

3,512

,14,3

6,06,3

4,8–

Emilia

-Rom

agna

4,527

,27,7

21,8

3,412

,04,0

5,46,9

4,6–

País

Basc

1,324

,78,5

24,7

4,111

,14,7

7,16,7

4,3–

Cata

luny

a2,

422

,811

,124

,34,

911

,34,

15,

85,

74,

4–

Ober

baye

rn2,0

21,4

6,017

,73,4

15,2

7,54,5

10,6

5,4–

Düss

eldor

f2,0

20,3

5,220

,74,9

13,2

7,65,8

11,1

5,5–

Köln

1,618

,17,1

16,7

3,314

,47,9

6,510

,88,6

–Da

rmsta

dt1,3

16,6

5,217

,07,7

19,2

6,45,0

10,3

6,6–

Etelä

-Suo

mi

2,716

,27,3

17,6

6,012

,75,0

6,214

,16,4

0,2

Rhôn

e-Al

pes

3,115

,98,4

19,7

5,210

,48,8

7,012

,44,5

0,3

Spain

5,215

,913

,225

,74,2

10,3

6,06,0

6,24,3

Denm

ark

3,315

,37,8

17,5

4,310

,96,0

7,617

,45,5

0,1

Attik

i0,7

14,0

8,327

,57,2

12,1

9,77,2

6,03,9

Sout

hern

andE

aste

rn4,9

12,9

12,9

20,0

4,412

,75,8

6,89,8

5,3–

Lisbo

a1,1

12,8

9,125

,95,8

13,0

9,55,7

8,04,5

–

Lazio

2,611

,27,9

21,8

5,414

,410

,57,0

6,96,6

–

Com

unita

tdeM

adrid

1,510

,312

,324

,64,6

15,0

6,46,5

6,55,7

–

Anda

lusia

9,110

,215

,726

,83,8

8,87,2

6,36,1

3,9–

Îlede

Fran

ce0,7

10,2

5,517

,75,6

18,6

11,1

7,98,8

6,50,2

Zuid

-Hol

land

3,09,3

6,018

,55,2

14,3

8,56,7

15,1

4,54,2

Prov

ence

-Alp

es-C

ôted

'Azur

2,18,5

8,623

,43,4

11,6

12,3

6,613

,25,9

0,2

Stoc

khol

m0,5

7,55,3

16,7

4,819

,46,2

10,7

13,1

7,10,4

Inne

rLon

don

–7,5

4,616

,03,9

24,7

8,28,9

10,5

9,7–

Régi

onde

Brux

elles

-Cap

itale

–7,3

4,919

,14,1

20,1

15,5

7,910

,46,3

–

Oute

rLon

don

–6,1

7,617

,75,5

19,6

8,510

,011

,87,0

0,5

Font

:Eur

osta

t:Re

gion

s(20

08).


• En canvi, la taula 51 (a) i (b) mostra com Catalunya ocupa un dels darrers llocs de la llistade regions europees considerades, tot atenent el pes relatiu (de l’ocupació) de les activi-tats de serveis: amb un 60,7%, ocupava l’any 1996 el lloc vint-i-tres (de vint-i-set regions),a molta distància de les regions amb una proporció de terciari més alta (Regió de Brussel-les –amb un 85,1%–, Inner London –amb un 83,1%– i Outer London –amb un 81,4%, perexemple).

L’any 2006, Catalunya continuava mantenint una posició (relativa) semblant tot i haver aug-mentat en 2,1 punts el seu pes en activitats terciàries.

• En relació amb els sectors d’alta tecnologia (alta tecnologia en manufactura i serveis d’altgrau de coneixement, Catalunya ha guanyat posicions des de 1996 a 2006. Mentre el pri-mer any, ocupava, en aquest aspecte, l’antepenúltim lloc del grup de les regions europeesque s’ha considerat (seguida només per la regió de l’Àtica i per Andalusia), l’any 2006 haviaguanyat tres posicions (la qual va quedar per sobre del Vèneto, l’Emília-Romanya i el PaísBasc. No obstant això, restava a força distància de regions com ara Estocolm, Illa de França,Oberbayern, Etelä-Suomi, Comunitat de Madrid o el Laci, entre altres). Tot i així, pel que faal pes de les manufactures d’alta tecnologia, Catalunya escala posicions �ns al lloc 14è (perdavant, en aquest cas, de la Comunitat de Madrid).

• En el cas dels serveis intensius en coneixement, Catalunya té una base (relativament) bai-xa en comparació de la resta de regions considerades; l’any 2006 amb un 28,7% de l’ocupa-ció total en aquest tipus d’activitats, Catalunya ocupa el quart lloc pel �nal (i avança nomésEmília-Romanya –un 28%–, Vèneto –un 26,2%– i Andalusia –25,4%).

• Finalment, la taula 52 (a) i (b) mostren les taxes de variació de l’ocupació per sectors d’ac-tivitat i per sectors classi�cats el seu contingut tecnològic i la seva intensitat en coneixe-ment, respectivament.

Destaca, sobretot, l’augment molt alt, durant el període considerat 1996-2006, de l’ocupa-ció, tant a les activitats manufactureres, com a les activitats de serveis (i, particularment,de serveis intensius en coneixement) a les regions espanyoles. Catalunya ocupa el segonlloc en relació amb l’augment de l’ocupació manufacturera –30,9%– per darrere, només,d’Andalusia (un 47,3%), i per davant del País Basc (un 29,3%), Emília-Romanya (un 11,8%),Laci (un 9,2%), la Comunitat de Madrid (un 9,1%), Stuttgart (un 2,9%) i Provença-Alps-CostaBlava (un 0,2%). Totes les altres regions considerades van tenir, entre 1996 i 2006, un creixe-ment negatiu de la seva ocupació a les manufactures.

• El creixement de l’ocupació terciària ha estat també molt alta durant aquests anys a Cata-lunya (un 58,8%), per sota només de la Comunitat de Madrid (un 76,6%), i d’Andalusia (un62,2%). En particular, cal remarcar l’extraordinari augment de l’ocupació en el sector de ser-veis intensius en coneixement i en tecnologia (un 175,7%), el més alt entre totes les regionseuropees. També ha estat molt alt en el cas dels serveis de mercat intensius en coneixement(llevat dels serveis de mediació �nancera), l’ocupació dels quals va créixer a Catalunya un107,3% (essent, en aquest cas, la setena regió de totes les regions considerades).


Taul

a51(

a).C

ompa

ració

pera

ctivi

tats

econ

òmiq

uesd

else

ctorm

anuf

actu

reri

dels

ecto

rser

veis

sego

nsel

seuc

ontin

gutt

ecno

lògi

cila

seva

inte

nsita

tenc

oneix

emen

t:Ca

talu

nyai

altre

sreg

ions

euro

pees

,199

6Pe

rcen

tatg

es

Secto

rsd’a

ltatec

nolog

ia(al

tatec

nolog

iaen

man

ufactu

raise

rveis

d’altg

raude

cone

ixem

ent)

Man

ufac

tures

Man

ufac

tures

d’alta

tecno

logia

Man

ufac

tures

detec

nolog

iam

itjana

Man

ufac

tures

detec

nolog

iam

itjana

-baix

a

Man

ufac

tures

depo

catec

nolog

iaSe

rveis

Serve

isint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

Serve

isint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

ient

ecno

logia

Serve

isdem

ercat

inten

siuse

nco

neixe

men

t(llev

atde

med

iació

finan

cera)

Serve

isdem

ediac

iófin

ance

raint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

Altre

sser

veis

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Serve

isNO

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Serve

isde

merc

atNO

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Altre

sser

veis

noint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

Stoc

khol

m11

,111

,83,7

3,0–

4,182

,150

,97,4

12,2

3,527

,831

,222

,09,2

Îlede

Fran

ce8,1

13,7

2,05,1

2,04,7

79,0

42,7

6,012

,35,6

18,8

36,3

22,0

14,3

Etelä

-Suo

mi

7,819

,42,4

5,23,8

8,069

,739

,55,5

9,92,6

21,6

30,2

21,7

8,5So

uthe

rnan

dEas

tern

7,818

,53,6

4,03,5

7,465

,632

,74,2

7,74,3

16,5

32,9

24,8

8,1Ou

terL

ondo

n6,5

10,8

0,92,9

1,75,3

81,4

47,7

5,612

,57,5

22,0

33,7

24,2

9,5La

zio6,4

12,0

1,13,2

2,05,7

75,2

31,0

5,36,1

4,914

,744

,224

,320

,0Ob

erba

yern

6,223

,42,2

11,0

2,67,6

65,5

32,3

4,17,2

4,716

,333

,320

,712

,6Da

rmsta

dt6,1

23,6

2,510

,93,9

6,467

,033

,23,6

8,27,0

14,3

33,9

21,6

12,3

Stut

tgar

t6,1

35,1

3,516

,65,2

9,753

,626

,82,6

5,94,4

13,9

26,8

17,0

9,8Co

mun

itatd

eMad

rid5,8

16,1

1,45,1

2,57,1

73,1

32,6

4,49,1

5,114

,040

,523

,916

,6Rh

ône-

Alpe

s5,2

22,4

1,86,1

6,48,1

65,8

33,9

3,57,9

3,019

,531

,920

,311

,6Pi

emon

te5,1

34,0

2,012

,69,2

10,2

54,8

23,5

3,13,9

3,912

,531

,321

,310

,0Kö

ln5,1

23,6

1,710

,25,6

6,265

,430

,03,4

5,94,2

16,5

35,3

20,7

14,6

Inne

rLon

don

4,99,2

–1,7

–6,4

83,1

54,4

4,316

,96,3

27,0

28,7

19,5

9,2De

nmar

k4,9

18,8

1,25,9

3,68,0

69,6

40,1

3,76,6

3,226

,629

,520

,19,4

Lom

bard

ia4,6

35,9

1,69,6

10,2

14,5

53,6

24,1

3,05,6

3,911

,529

,520

,49,1

Prov

ence

-Alpe

s-Côt

ed’Az

ur4,4

10,3

1,13,1

3,03,1

77,8

35,9

3,38,1

2,921

,642

,023

,918

,0Ré

giond

eBru

xelle

s-Cap

itale

4,29,1

–3,0

1,53,8

85,1

45,0

3,513

,46,9

21,2

40,1

24,2

16,0

Düss

eldor

f4,1

24,7

1,68,3

8,86,1

63,3

26,3

2,55,6

4,313

,936

,923

,513

,4Ve

neto

3,934

,51,7

7,78,1

17,0

52,7

21,8

2,25,3

2,611

,730

,922

,58,5

Zuid

-Hol

land

3,811

,20,4

3,32,1

5,474

,839

,43,4

10,3

4,021

,735

,424

,011

,4Lis

boa

3,516

,80,6

4,63,7

7,971

,129

,72,9

8,04,7

14,1

41,5

24,6

16,9

Emilia

-Rom

agna

3,327

,91,2

8,38,3

10,1

57,4

22,9

2,15,0

3,112

,634

,624

,89,8

País

Basc

3,026

,40,7

8,111

,36,3

62,7

27,4

2,37,2

2,315

,635

,323

,611

,7Ca

talu

nya

2,8

26,3

1,0

7,6

5,0

12,7

60,7

23,9

1,8

6,6

2,9

12,6

36,8

27,6

9,2

Spain

2,418

,70,5

4,64,3

9,262

,223

,61,9

5,82,7

13,2

38,6

27,1

11,5

Attik

i2,4

18,5

0,43,7

3,111

,373

,329

,52,0

7,84,2

15,5

43,8

30,1

13,6

Anda

lusia

1,511

,5–

2,12,7

6,666

,223

,61,4

4,62,3

15,3

42,7

29,6

13,1

Font

:Eur

osta

t:Re

gion

s(20

08).


Taul

a51(

b).C

ompa

ració

pera

ctivi

tats

econ

òmiq

uesd

else

ctor

man

ufac

ture

ride

lsec

tors

erve

isse

gons

else

ucon

tingu

ttec

nolò

gici

lase

vain

tens

itate

ncon

eixem

ent:

Cata

luny

aialt

resr

egio

nseu

rope

es,2

006

Perc

enta

tges

Secto

rsd’a

ltatec

nolog

ia(al

tatec

nolog

iaen

man

ufac

tura

iserve

isd’a

ltgrau

deco

neixe

men

t)

Man

ufac

tures

Man

ufac

tures

d’alta

tecn

ologia

Man

ufac

tures

dete

cnolo

giam

itjan

a

Man

ufac

tures

dete

cnolo

giam

itjan

a-ba

ixa

Man

ufac

tures

depo

cate

cnolo

giaSe

rveis

Serv

eisint

ensiu

sen

cone

ixem

entSe

rveis

inten

sius

enco

neixe

men

tie

ntec

nolog

ia

Serve

isdem

ercat

inten

siuse

nco

neixe

men

t(llev

atde

med

iació

finan

cera)

Serv

eisde

med

iació

finan

cera

inten

sius

enco

neixe

men

t

Altre

sser

veis

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Serve

isNO

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Serve

isde

merc

atNO

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Altre

sser

veis

noint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

Stoc

khol

m9,3

7,51,0

2,70,7

3,286

,256

,48,3

16,1

3,928

,229

,820

,98,9

Îlede

Fran

ce8,9

10,2

1,73,7

1,73,1

83,4

47,0

7,213

,85,6

20,4

36,5

20,8

15,7

Ober

baye

rn8,5

21,4

2,310

,92,4

5,970

,539

,26,2

11,0

4,717

,331

,320

,311

,0Et

elä-S

uom

i7,9

16,2

2,34,4

3,26,3

73,5

42,8

5,611

,32,5

23,4

30,7

22,2

8,5Co

mun

itatd

eMad

rid7,2

10,3

0,62,9

3,13,7

75,8

38,3

6,612

,63,0

16,2

37,6

22,8

14,7

Lazio

7,011

,21,4

3,62,1

4,178

,237

,75,6

11,9

3,416

,840

,623

,417

,2So

uthe

rnan

dEas

tern

6,912

,92,5

3,12,2

5,269

,236

,94,4

8,54,9

19,2

32,3

23,5

8,8Da

rmsta

dt6,5

16,6

1,88,5

2,73,5

76,9

44,1

4,714

,17,1

18,2

32,8

22,0

10,8

Köln

6,318

,11,3

7,44,0

5,473

,238

,55,0

10,5

3,919

,034

,719

,814

,9Ou

terL

ondo

n5,9

6,1–

1,60,7

3,385

,551

,95,5

13,8

6,226

,433

,622

,211

,4Lo

mba

rdia

5,628

,51,9

9,08,5

9,161

,331

,93,8

10,8

4,013

,329

,421

,87,6

Piem

onte

5,427

,51,5

10,7

7,08,3

60,4

29,5

3,98,8

3,513

,430

,921

,69,3

Stut

tgar

t5,4

33,8

1,819

,15,7

7,258

,030

,93,6

6,93,3

17,1

27,1

15,3

11,7

Rhôn

e-Al

pes

5,315

,91,1

6,13,9

4,872

,335

,94,2

7,13,3

21,3

36,4

22,5

13,9

Inne

rLon

don

5,37,5

–1,7

0,94,6

86,9

56,5

4,917

,57,4

26,8

30,4

19,0

11,3

Denm

ark

5,215

,30,8

5,23,1

6,273

,543

,54,4

8,33,3

27,5

30,0

21,0

9,0Lis

boa

5,112

,80,6

3,43,1

5,777

,034

,44,5

10,7

3,515

,642

,626

,216

,4Pr

oven

ce-A

lpes-C

ôted

'Azur

4,98,5

0,82,5

1,83,5

80,6

38,2

4,19,6

2,422

,142

,323

,718

,7Zu

id-H

ollan

d4,9

9,30,3

2,21,9

4,977

,444

,04,6

12,0

3,224

,133

,522

,710

,8Ré

giond

eBru

xelle

s-Cap

itale

4,87,3

–2,4

1,42,9

87,7

47,2

4,215

,84,7

22,5

40,5

22,5

18,0

Düss

eldor

f4,7

20,3

0,96,9

6,55,8

72,6

36,3

3,89,7

3,819

,036

,324

,511

,8Ca

talu

nya

4,3

22,8

1,0

7,3

5,0

9,4

63,8

28,7

3,3

9,1

2,6

13,6

35,1

25,7

9,4

Vene

to4,3

29,5

1,98,3

7,811

,557

,526

,22,4

8,72,7

12,4

31,4

23,8

7,6Em

ilia-R

omag

na4,2

27,2

1,79,6

6,79,2

60,6

28,0

2,49,1

3,013

,432

,624

,28,4

Attik

i3,9

14,0

0,53,2

2,47,9

77,0

31,7

3,48,9

4,215

,245

,230

,714

,5Pa

ísBa

sc3,6

24,7

0,68,6

10,7

4,765

,530

,43,0

8,72,6

16,1

35,1

25,0

10,1

Spain

3,415

,90,4

4,04,6

6,865

,727

,93,0

8,42,2

14,3

37,8

25,9

11,8

Anda

lusia

2,410

,20,3

2,13,2

4,665

,025

,42,1

7,31,7

14,3

39,6

27,5

12,1

Font

:Eur

osta

t:Re

gion

s(20

08).


Taul

a52(

a).T

axes

deva

riació

del’o

cupa

cióde

lsse

ctors

(isub

secto

rs)m

anuf

actu

rers

ides

erve

isse

gons

else

ucon

tingu

ttec

nològ

icila

seva

inte

nsita

tenc

oneix

emen

t:Ca

talu

nyai

altre

sreg

ionse

urop

ees(

1996

-200

6)Pe

rcen

tatg

es

Secto

ragr

ariM

anuf

actu

res

Elect

ricita

t,ga

s,aig

uaic

onstr

ucció

Com

erç,

hote

lsi

resta

uran

tsis

erve

isdo

mès

tics

Trans

ports

iac

tivita

tsau

xiliar

sal

trans

port

Serv

eisal

esem

pres

es,m

ediac

iófin

ance

ra,im

mob

iliàrie

sillo

guer

s(ll

evat

info

rmàt

icaiI+

D)

Adm

inist

ració

públ

icaio

rgan

ismes

extra

terri

toria

lsEd

ucac

ióSa

nita

tise

rveis

socia

lsAl

tress

erve

isso

cialsi

perso

nal

Sect

orde

scon

egut

Anda

lusia

27,2

47,3

146,0

49,6

49,5

117,3

65,3

50,6

55,3

70,1

–

Spain

–9,6

31,2

99,8

54,7

37,1

95,8

38,4

55,3

75,9

80,9

–

Cata

luny

a–5

,530

,981

,744

,256

,880

,940

,664

,063

,157

,1–

País

Basc

–36,2

29,3

43,9

44,5

19,9

70,7

18,0

34,1

39,4

62,9

–

Emilia

-Rom

agna

–26,8

11,8

16,7

15,5

–4,3

74,9

–16,0

19,5

27,1

9,7–

Lazio

–24,5

9,25,3

17,9

20,1

66,1

–16,7

17,8

34,5

42,3

–

Com

unita

tdeM

adrid

75,4

9,112

5,191

,521

,690

,3–2

,973

,712

7,411

6,0–

Stut

tgar

t–3

6,52,9

–16,1

–1,3

–9,6

6,731

,828

,824

,836

,4–

Prov

ence

-Alp

es-C

ôted

’Azur

–22,9

0,219

,235

,6–2

0,432

,915

,315

,528

,718

,3–

Ober

baye

rn–2

7,2–0

,5–1

8,88,4

–7,4

45,1

–5,8

5,724

,00,0

–

Vene

to–1

3,5–1

,137

,619

,530

,772

,9–1

4,112

,431

,930

,8–

Zuid

-Hol

land

11,0

–2,5

28,4

9,913

,123

,49,7

34,7

24,9

43,7

–7,2

Inne

rLon

don

––4

,6-9

,312

,810

,626

,376

,721

,510

,913

,3–

Sout

hern

andE

aste

rn–6

,9–7

,592

,921

,534

,952

,744

,241

,173

,445

,5–

Lom

bard

ia–2

3,0–8

,125

,421

,549

,681

,3–2

8,122

,436

,625

,8–

Régi

onde

Brux

elles

-Cap

itale

––9

,23,5

2,90,4

15,8

43,7

5,422

,526

,9–

Attik

i–3

0,1–1

0,240

,025

,56,2

42,0

19,2

23,9

14,8

1,7–

Etelä-

Suom

i–2

0,6–1

0,710

,86,3

17,6

19,6

0,014

,613

,518

,5–3

4,9

Düss

eldor

f–2

1,8–1

1,0–3

9,013

,519

,650

,6–4

,356

,039

,36,9

–

Denm

ark

–13,0

–12,8

12,4

12,8

–5,6

32,0

1,86,4

10,9

17,8

–18,7

Piem

onte

–6,9

–13,6

28,5

11,6

–4,9

68,6

–12,6

5,015

,421

,9–

Köln

–17,6

–20,7

–18,6

–1,6

–10,7

47,7

–13,3

13,5

28,5

33,8

–

Stoc

khol

m–

–20,9

15,5

15,1

14,1

65,6

28,9

91,1

–3,5

19,7

–

Îlede

Fran

ce45

,3–2

1,1–1

2,8–3

,915

,315

,519

,416

,97,4

25,4

–

Rhôn

e-Al

pes

–6,9

–25,0

8,117

,425

,32,2

29,8

–1,6

23,2

21,2

–

Darm

stadt

5,2–2

5,2–3

0,50,7

46,1

51,9

–7,8

5,143

,015

,9–

Lisbo

a–7

3,9–3

3,3–3

,35,4

18,2

–2,4

–22,2

–28,7

37,9

–49,0

–

Oute

rLon

don

––3

9,121

,9–3

,60,1

10,8

44,2

29,0

31,0

26,6

–11,4

Font

:Eur

osta

t:Re

gion

s(20

08).


Taul

a52(

b).T

axes

deva

riació

del’o

cupa

cióde

lsse

ctor

s(is

ubse

ctor

s)m

anuf

actu

rers

ides

erve

is:Ca

talu

nyai

altre

sreg

ions

euro

pees

(199

6-20

06)

Perc

enta

tges

Tota

lse

ctors

CNAE

Varia

cióm

itjan

aan

ual

Secto

rsd’a

ltatec

nolog

ia(al

tatec

nolog

iaen

man

ufac

tura

ise

rveis

d’altg

raude

cone

ixem

ent)

Man

ufac

tures

Man

ufac

tures

d’alta

tecno

logia

Man

ufac

tures

detec

nolog

iam

itjana

Man

ufac

tures

detec

nolog

iam

itjana

-baix

a

Man

ufac

tures

depo

catec

nolog

iaSe

rveis

Serve

isint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

Serve

isint

ensiu

sen

cone

ixem

enti

entec

nolog

ia

Serve

isdem

ercat

inten

siuse

nco

neixe

men

t(lle

vatd

emed

iació

finan

cera)

Serve

isde

med

iació

finan

cera

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Altre

sser

veis

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Serve

isNO

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Serve

isde

merc

atNO

inten

siuse

nco

neixe

men

t

Altre

sser

veis

noint

ensiu

sen

cone

ixem

ent

Com

unita

tdeM

adrid

70,2

6,410

9,49,1

–25,9

–3,0

110,5

–11,4

76,6

99,8

151,0

134,9

–0,5

97,2

57,9

62,8

50,8

Anda

lusia

65,2

5,916

5,647

,3–

66,9

99,9

15,7

62,2

78,1

155,5

164,1

19,2

54,5

53,4

53,7

52,6

Spain

54,4

4,912

0,331

,231

,435

,166

,013

,163

,282

,914

4,912

6,025

,867

,151

,147

,759

,2Ca

talu

nya

51,1

4,6

135,

930

,960

,744

,952

,412

,058

,881

,417

5,7

107,

339

,463

,844

,140

,654

,5Pa

ísBa

sc38

,43,5

67,5

29,3

19,1

46,7

31,9

3,544

,753

,982

,966

,259

,043

,337

,646

,819

,2So

uthe

rnan

dEas

tern

32,7

3,016

,9–7

,5–6

,91,3

–17,7

–7,9

40,1

50,1

37,1

46,7

51,1

54,7

30,2

25,7

44,2

Stoc

khol

m23

,92,2

3,3–2

0,9–6

7,510

,7–

–4,2

30,1

37,4

38,7

63,6

37,0

25,7

18,2

17,8

19,3

Prov

ence

-Alpe

s-Côt

ed’Az

ur20

,41,9

34,1

0,2–1

1,8–2

,3–2

8,934

,624

,628

,249

,143

,20,7

23,0

21,5

19,0

24,7

Attik

i18

,51,7

93,7

–10,2

42,2

3,6–9

,2–1

6,724

,427

,410

3,734

,618

,816

,322

,420

,925

,6Zu

id-H

ollan

d17

,11,6

49,4

–2,5

–27,8

–21,2

10,2

6,321

,230

,559

,036

,4–7

,230

,210

,910

,810

,9In

nerL

ondo

n17

,11,6

25,1

–4,6

–17

,7–

–16,4

22,4

21,7

34,6

21,3

37,7

16,2

23,7

14,4

43,3

Lazio

16,5

1,528

,29,2

54,4

33,5

20,4

–16,9

21,2

41,6

22,8

127,4

–18,3

32,8

6,912

,30,4

Lom

bard

ia15

,91,4

41,2

–8,1

36,1

8,8–3

,6–2

7,232

,453

,443

,912

3,417

,634

,015

,423

,7–3

,2Ve

neto

15,8

1,428

,9–1

,131

,924

,611

,5–2

1,926

,339

,126

,591

,417

,322

,817

,322

,53,4

Emilia

-Rom

agna

14,7

1,343

,611

,867

,731

,6–7

,95,2

20,9

40,2

30,1

107,2

12,5

22,1

8,211

,8–1

,0Ré

giond

eBru

xelle

s-Cap

itale

13,7

1,229

,6–9

,2–

–9,7

3,7–1

2,317

,219

,439

,633

,8–2

2,720

,714

,85,7

28,5

Oute

rLon

don

8,80,8

–0,9

–39,1

––4

1,3–5

2,8–3

1,514

,418

,67,4

20,0

–11,0

30,7

8,5–0

,230

,6Dü

sseldo

rf8,7

0,824

,8–1

1,0–3

6,1–8

,6–1

8,93,9

24,7

49,9

64,3

86,4

–2,8

48,7

6,813

,0–4

,1Ob

erba

yern

8,50,8

48,3

–0,5

16,2

7,6–1

,0–1

6,716

,831

,865

,366

,48,1

15,0

2,16,4

–4,9

Stut

tgar

t7,0

0,6–5

,32,9

–46,1

22,8

16,7

–20,8

15,9

23,6

51,1

24,9

–18,0

31,0

8,2–3

,327

,9De

nmar

k6,9

0,613

,9–1

2,8–2

7,0–6

,2–9

,2–1

7,312

,915

,926

,733

,711

,410

,58,7

11,5

2,7Da

rmsta

dt6,7

0,613

,0–2

5,2–2

3,0–1

6,0–2

4,6–4

1,822

,542

,037

,284

,57,6

35,8

3,49,1

–6,5

Piem

onte

6,70,6

12,2

–13,6

–19,5

–9,4

–18,7

–13,0

17,7

34,2

33,0

138,9

–5,6

14,3

5,48,5

–1,2

Etelä

-Suo

mi

6,30,6

7,3–1

0,73,3

–9,7

–9,8

–16,1

12,1

15,3

9,021

,54,9

15,2

8,09,0

5,6Île

deFr

ance

6,00,5

16,5

–21,1

–13,6

–22,5

–5,9

–29,1

11,9

16,7

26,7

19,2

5,815

,06,4

0,016

,2Rh

ône-

Alpe

s5,9

0,57,8

–25,0

–33,0

6,2–3

6,0–3

7,916

,412

,228

,9–4

,514

,915

,520

,917

,626

,8Kö

ln3,2

0,329

,3–2

0,7–1

7,3–2

4,5–2

7,1–9

,615

,532

,252

,583

,6–4

,018

,81,4

–1,5

5,3Lis

boa

–12,3

–1,1

28,4

–33,3

-8,9

–35,2

–25,5

–37,5

-5,0

1,635

,617

,8–3

4,7–2

,4–9

,8–6

,4–1

4,7

Font

:Eur

osta

t:Re

gion

s(20

08).

3

L’anàlisi de les interdependènciesentre el sector manufactureri el sector de serveis destinatsa la producció a Catalunya


• En aquest darrer capítol de l’estudi, s’analitzen les interdependències existents entre el sector manufac-turer i el de serveis destinats a la producció a Catalunya. Per fer-ho, s’utilitzen, fonamentalment, les taulesinput-output de l’economia catalana dels anys 1987 i 2001.

• L’estudi d’aquestes interrelacions entre els diversos sectors econòmics s’ha fet seguint tres pautes me-todològiques complementàries:

• La primera tracta de posar en evidència les afinitats, però també les diferències estructurals, del sectormanufacturer i del sector de serveis destinats a la producció (i de les diverses activitats que s’inclouenen ambdós sectors). Per fer-ho, s’utilitza un conjunt força variat d’indicadors estructurals de l’economiacatalana i, en alguns casos, de l’economia espanyola. Uns fan referència a la composició vertical delsinputs de producció dels grans sectors d’activitat i a la distribució per usos del seu output total i al-tres estan concebuts per posar en evidència la modalitat d’inserció dels diversos sectors d’activitaten el conjunt de l’economia. Finalment, un tercer grup d’indicadors pretén mostrar el grau desiguald’obertura a l’exterior de les diferents branques d’activitat de l’economia catalana.

• La segona analitza l’evolució de les xifres d’ocupació i de valor afegit brut dels sectors econòmics aCatalunya, entre 1987 i 2001, des de la perspectiva dels subsistemes i la posa en relació amb l’anàlisides de la perspectiva tradicional de les branques d’activitat horitzontals.

• El tercer enfocament pretén determinar quantitativament el grau de terciarització (directa i total) es-devingut en els sectors industrials a Catalunya, així com el grau d’industrialització dels sectors terciaris,durant el període considerat. També es mesura el grau d’integració de les activitats de serveis en elconjunt dels sectors no terciaris de l’economia catalana.

• En els annexos 1, 2 i 3 s’exposa, amb detall, la metodologia de càlcul emprada per obtenir tots aquestsindicadors. Les taules de resultats més detallades referides als annexos es poden consultar a la pàgina webde l’Observatori de Prospectiva Industrial (http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/empresa/periodiques/papers/index.html).

2113. L’ANÀLISI DE LES INTERDEPENDÈNCIES ENTRE EL SECTOR MANUFACTURER I EL SECTOR DE SERVEIS DESTINATS A LA PRODUCCIÓ A CATALUNYA

3.1 L’anàlisi de les interdependències entre el sector manufactureri el sector de serveis destinats a la producció a Catalunya

3.1.1 Alguns indicadors estructurals dels grans actors econòmics del’economia catalana

• Les taules 53 (a) a (d) mostren el pes relatiu de cadascun dels cinc grans sectors d’activitaten què hem desglossat l’economia catalana i la del conjunt d’Espanya en relació amb al-gunes de les principals magnituds macroeconòmiques (consums intermedis, valor afegitbrut, producció, remuneració d’assalariats) a partir, com s’ha dit, de la informació contin-guda en les taules input-output de Catalunya i d’Espanya referides als anys 1987 i 2001.També indiquen els valors de dos indicadors signi�catius: el valor afegit brut per lloc detreball (que ens aproxima al valor de la productivitat aparent del treball) i la remuneraciód’assalariats per lloc de treball.

• En relació amb Catalunya, hom pot comprovar que el sector industrial aportava l’any1987 el 56,2% dels inputs intermedis de l’economia, mentre que el sector de serveis des-tinats a la producció n’aportava només un 24% (i els serveis destinats al consum, el 9,8%).L’any 2001, el percentatge dels inputs intermedis procedents del sector industrial en elconjunt de l’economia catalana havia baixat al 52,8% (3,4 punts percentuals menys), men-tre que la proporció dels serveis destinats a la producció havia augmentat �ns al 26,5%(2,5 punts més) i la dels serveis destinats al consum �ns al 10,4% (0,6 punts més) –vegeutaula 53 (a) i (b).

La contribució al valor afegit brut de l’economia catalana per part del sector industrial fou,l’any 1987, d’un 38,8% del total; en el cas dels serveis destinats a la producció, aquestaaportació fou d’un 34,6% (i d’un 18,2% en el cas dels serveis destinats al consum). Entre1987-2001, destaca la important reducció de la proporció del sector industrial en el va-lor afegit brut del conjunt de l’economia: l’any 2001, aquesta proporció era d’un 25,8%(13 punts menys). En canvi, la contribució del sector dels serveis destinats a la producció,aquest any, fou d’un 42,3% (7,7 punts més); la contribució de les activitats de serveis des-tinats al consum passava a ser del 22,2% (4 punts més).

En termes de producció (a preus bàsics), la indústria contribuïa l’any 1987 amb un 47,6%del total català, els serveis destinats a la producció amb un 29,3% (i els serveis destinats


al consum amb un 14%). L’any 2001, la contribució de la indústria havia baixat �ns al 40%(7,6 punts menys), mentre que el pes relatiu dels serveis destinats a la producció haviaaugmentat �ns al 33,9% (4,6 punts més) i el dels serveis destinats al consum �ns al 16,1%(2,1 punts més).

Taula 53. Indicadors de l’economia catalanaMilers d’euros

(a) 1987






% 4,1 56,2 5,8 24 9,8 100 80,2


% 0,9 37,6 7,2 27,4 26,9 100 65

VAB a preus bàsics 975.431 15.364.592 2.333.045 13.679.985 7.198.653 39.551.705 29.044.577

% 2,5 38,8 5,9 34,6 18,2 100 73,4


% 3,3 47,6 5,8 29,3 14 100 76,9

Llocs de treball (nombre d’ocupats) 103.184 686.715 147.478 625.565 540.741 2.103.683 1.312.280

% 4,9 32,6 7 29,7 25,7 100 62,3



(b) 2001






% 1,3 52,8 9,0 26,5 10,4 100,0 79,3


% 0,7 29,0 8,4 33,3 28,7 100,0 62,3


% 1,8 25,8 7,8 42,3 22,2 100,0 68,1


% 1,5 40,0 8,4 33,9 16,1 100,0 73,9

Llocs de treball (nombre d’ocupats) 77.101 818.035 303.463 1.057.856 951.871 3.208.325 1.875.891

% 2,4 25,5 9,5 33,0 29,7 100,0 58,5





Finalment, l’any 1987, la indústria aplegava el 32,6% dels llocs de treball a l’economia ca-talana, els serveis destinats a la producció el 29,3% (i els serveis destinats al consum, el25,7%). L’any 2001 el percentatge dels llocs de treball industrials s’havia reduït �ns al 25,5%(7,1 punts menys); en canvi, la proporció dels llocs de treball a les activitats de servei desti-nats a la producció havia augmentat �ns al 33% (3,7 punts més), i la proporció dels llocs detreball a les activitats de serveis destinats al consum �ns al 29,7% (4 punts més).

L’any 1987, la productivitat (el valor afegit per lloc de treball) en el sector industrial era de22,4 milers d’euros, davant dels 21,9 en el sector de serveis destinats a la producció (i només13,3 en el de serveis destinats al consum). En canvi, l’any 2001 l’escala de productivitat eraencapçalada pels serveis destinats a la producció (49,6), per sobre –signi�cativament– delsector industrial (39,1).

Tanmateix, el sector industrial era el sector capdavanter en la remuneració per lloc de tre-ball, tant l’any 1987 (11 milers d’euros), com l’any 2001 (23,4 milers) per davant, en ambdósanys, del sector de serveis destinats a la producció (8,8 l’any 1987; i 20,8, l’any 2001).

• Aquestes dades con�rmen, àmpliament –com ja es deia en el capítol anterior d’aquestestudi– que el sector“integrat”indústria-serveis destinats a la producció és el nucli principalde l’economia catalana; un (macro)sector que l’any 2001 aportava: el 73,9% de la produccióinterior, el 68,1% del valor afegit brut, el 79,3% dels inputs intermedis, i el 58,5% dels llocsde treball247 de l’economia catalana. Així mateix, aquest sector “integrat” mostrava el nivellde productivitat més alt (45 milers d’euros signi�cativament per sobre de la mitjana del’economia catalana, de 38,6) de tots els grans sectors de l’economia; també tenia la remu-neració per lloc de treball més elevada (21,9 milers d’euros, per sobre també de la mitjanacatalana, 20,6 milers d’euros).

• Entre Catalunya i el conjunt d’Espanya s’aprecia una mateixa pauta de canvi estructuraldurant el període 1987-2001 considerat, però també s’hi poden veure algunes diferències.

La diferència principal rau, naturalment, en el menor pes relatiu de la indústria en el conjuntde l’Estat: l’any 2001 el percentatge que, a Espanya, representava la producció industrialera d’un 31,5% (davant del 40% a Catalunya; per tant, 9,5 punts menys); en el cas del valorafegit brut la proporció era d’un 18,4% (davant d’un 25,8% a Catalunya, 7,4 punts menys), ien el cas del nombre de llocs de treball, el percentatge era d’un 17,4% (davant del 25,5% aCatalunya; 8,1 punts menys).

En el cas dels serveis destinats a la producció, les proporcions són també favorables (encaraque de manera menys accentuada) a Catalunya: l’any 2001, a Espanya, la producció d’aquestamena de serveis representava el 33,8% del total, gairebé la mateixa proporció que aquestesactivitats tenien a Catalunya (33,9%); el valor afegit brut con el 40,5% (davant del 42,3% aCatalunya), i els llocs de treball el 30,6% del total (el 33% a Catalunya).

247 No obstant això, en el període considerat 1987-2001, l’augment en la majoria de les magnituds de les activitats de serveis a la producció noha compensat del tot la davallada que s’ha registrat en el sector industrial, així, mentre que l’any 1987 el sector“integrat”indústria-serveis destinatsa la producció aportava el 73,4% del valor afegit, l’any 2001 el percentatge havia baixat al 68,1 (5,3 punts menys). En el cas del nombre de llocs detreball, l’any 1987 el sector“integrat”generava el 62,3% del total, mentre que l’any 2001 només el 58,5% (3,8 punts menys).


• Aquestes xifres permeten concloure que el sector “integrat” indústria-serveis destinatsa la producció ocupa a Catalunya un espai molt més ample que en el conjunt de l’Estatespanyol: l’any 2001, la producció d’aquest (macro)sector representava a Espanya el 65,3%del total d’aquesta magnitud (davant del 73,9% a Catalunya, 12,6 punts menys); el seu valorafegit aportava el 58,9% del total a Espanya (davant del 68,1 a Catalunya, 9,2 punts menys),i el nombre de llocs de treball que aplegava aquest sector “integrat” a Espanya era el 48%del total (davant del 58,5% a Catalunya, 10,5 punts menys)248.

Taula 53. Indicadors de l’economia espanyolaMilers d’euros

(c) 1987

Sector agrari Indústriai extractives Construcció

Serveisdestinats

a la producció

Serveisdestinatsal consum

TOTALIndústria +



% 6,6 45,8 7,3 25,3 15,0 100,0 71,1

Remuneració d’assalariats 3.209.122 27.016.768 8.346.820 26.541.554 32.893.573 98.007.837 53.558.322

% 3,3 27,6 8,5 27,1 33,6 100,0 54,6


% 5,8 27,4 7,4 34,6 24,9 100,0 62,0


% 6,2 35,9 7,3 30,3 20,3 100,0 66,2

(d) 2001

Sector agrari Indústriai extractives Construcció

Serveisdestinats

a la producció

Serveisdestinatsal consum

TOTALIndústria +



% 2,6 44,1 13,6 27,5 12,1 100,0 71,6

Remuneració d’assalariats 4.783.000 68.990.000 35.175.000 104.608.000 121.151.000 334.707.000 173.598.000

% 1,4 20,6 10,5 31,3 36,2 100,0 51,9


% 4,3 18,4 8,9 40,5 28,0 100,0 58,9

Producció a preus bàsics 43.219.000 407.712.000 146.380.000 438.080.000 258.992.000 1.294.383.000 845.792.000

% 3,3 31,5 11,3 33,8 20,0 100,0 65,3

Llocs de treball (nombre d’ocupats) 1.124 3.091 2.019 5.417 6.077 17.727 8.508

% 6,3 17,4 11,4 30,6 34,3 100,0 48,0



Fonts: INE: Contabilidad Nacional de España (2008); elaboració pròpia.

248 Cal destacar que, com en el cas de Catalunya, els guanys en percentatge dels serveis destinats a la producció no permeten compensartampoc a Espanya la reducció de dimensió del sector industrial: així doncs, mentre que l’any 1987 la contribució del sector“integrat”a la producciófou d’un 66,2%, l’any 2001 era d’un 65,3%; i l’aportació del seu valor afegit també es va reduir, en aquest període, del 60,9% al 58,9%.


3.1.2 Estructura vertical dels cinc grans sectors de l’economia catalana

• Les taules 54 (a) a (d) permeten analitzar l’estructura (de costos) vertical de cadascun delscinc grans sectors econòmics considerats, tant pel cas de l’economia catalana, com pel casde l’economia espanyola, amb referència als anys 1987 i 2001. Aquestes taules són especial-ment interessants perquè permeten comprovar quina és (i de quina manera ha canviat enel període considerat) la composició dels consums intermedis per sector d’origen.

• Destaca, en primer lloc, l’important augment (relatiu) del valor dels inputs intermedisindustrials a la mateixa indústria a Catalunya: l’any 1987 representaven el 39,5% del valortotal de la producció, mentre que, l’any 2001, aquesta proporció havia pujat �ns al 50,6%(11,1 punts més)249.

També ha augmentat –tot i que en proporció menor– el percentatge dels serveis destinatsa la producció en el conjunt dels inputs intermedis que utilitza la indústria: l’any 1987 supo-saven el 12,5% del valor de la producció del sector, mentre que l’any 2001 aquest percen-tatge havia pujat al 14%.

En el cas dels serveis destinats al consum s’aprecia, en canvi, un descens relatiu de la parti-cipació dels inputs intermedis industrials en el conjunt del valor de producció d’aquestesactivitats: l’any 1987 representaven el 15,9% d’aquell valor, mentre que, l’any 2001, aquestaproporció havia baixat a l’11,8% (4,1 punts menys)250.

En canvi, el percentatge dels inputs intermedis procedents d’aquest mateix sector van pu-jar del 12,3% al 15,5% (3,2 punts més).

• Totes aquestes transformacions en l’estructura dels consums intermedis ha determinattambé un canvi signi�catiu en la composició dels inputs intermedis (per sector de proce-dència) del sector “integrat” indústria-serveis destinats a la producció. En aquest (macro)sector guanyen protagonisme durant el període considerat tant els inputs intermedis pro-cedents del sector industrial, com també els inputs intermedis procedents de les activitatsde serveis destinats a la producció. L’any 1987, els inputs industrials representaven el 53,8%del total dels consums intermedis del sector “integrat”, mentre que l’any 2001, aquesta pro-porció pujava �ns al 54,8%. Així mateix, els inputs de serveis destinats a la producció repre-sentaven, l’any 1987, un 33,9% del total de consums intermedis del sector i l’any 2001, el36,9% (3 punts més).

249 Cal advertir que, en aquest mateix període, el pes relatiu dels inputs intermedis en el valor de la producció industrial ha passat del 59,7% al70,5% (10,8 punts més).

250 També cal destacar que, entre el 1987 i el 2001 el pes relatiu dels consums intermedis emprats per les activitats de serveis destinats a laproducció en la seva pròpia producció va passar del 35,6% al 34,5% (1,1 punts menys).


Taul

a54.

Estru

ctur

aver

tical

dels

cincg

rans

sect

orsd

el’e

cono

mia

(a)C

atal

unya

1987

Sect

orag

rari

Indú

stria

Cons

trucc

ióSe

rveisd

estin

atsal

aprod

ucció

Serve

isdes

tinats

alco

nsum

TOTA

LM

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%

Sect

orAg

rari

238.4

349,0

2.753

.200

7,241

50,0

192

0,018

2.539

1,63.1

74.78

04,0

Indú

stria

1.125

.130,7

42,7

15.07

3.083

,139

,51.5

91.91

8,834

,12.3

99.80

5,310

,31.7

77.37

9,115

,921

.967.3

17,0

27,4

Cons

trucc

ió2.5

060,1

44.87

20,1

00,0

630.3

292,7

100.4

230,9

778.1

301,0

Serv

eisde

stina

tsal

apro

ducc

ió28

6.911

,210

,94.7

56.92

6,712

,571

9.020

,815

,46.2

44.47

9,726

,71.3

71.11

3,012

,313

.378.4

51,3

16,7

Serv

eisde

stina

tsal

cons

um9.0

630,3

129.3

920,3

30.25

50,6

455.5

191,9

554.2

955,0

1.178

.525

1,5

Cons

umin

term

edia

preu

sbàs

ics1.

662.

044,

963

,022

.757

.473

,659

,72.

341.

609,

350

,19.

730.

325,

941

,63.

985.

750,

035

,640

.477

.203

,650

,6

Rem

uner

ació

d’ass

alaria

ts18

1.734

6,97.5

40.56

819

,81.4

37.39

930

,75.4

83.59

223

,45.3

94.97

948

,220

.038.2

7225

,0

Exce

nden

tbru

td’ex

plot

ació

793.6

96,6

30,1

7.824

.023,7

20,5

895.6

46,3

19,2

8.196

.392,7

35,0

1.803

.673,4

16,1

19.51

3.432

,624

,4

VAB

apre

usde

mer

cat

975.4

3137

,015

.364.5

9240

,32.3

33.04

549

,913

.679.9

8558

,47.1

98.65

364

,439

.551.7

0549

,4

Prod

ucció

apre

usbà

sics(

act.

prin

cipal

)2.

637.

475,

510

0,0

38.1

22.0

65,6

100,

04.

674.

654,

110

0,0

23.4

10.3

11,0

100,

011

.184

.402

,510

0,0

80.0

28.9

08,7

100,

0

(b)C

atal

unya

2001

Sect

orag

rari

Indú

stria

iext

racti

ves

Cons

trucc

ióSe

rveisd

estin

atsal

aprod

ucció

Serve

isdes

tinats

alco

nsum

TOTA

LM

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%

Sect

orag

rari

270.2

036,5

5.491

.980

5,122

.543

0,120

.182

0,049

3.673

1,16.2

98.58

12,3

Indú

stria

iext

ract

ives

1.168

.245,5

28,0

54.59

0.330

,550

,65.2

69.43

1,223

,28.0

41.78

0,28,8

5.128

.276,2

11,8

74.19

8.063

,627

,5

Cons

trucc

ió63

.606

1,519

4.940

0,25.4

34.73

823

,91.5

63.34

21,7

375.8

820,9

7.632

.507

2,8

Serv

eisde

stina

tsal

apro

ducc

ió41

5.078

,810

,015

.070.7

00,1

14,0

2.081

.654,1

9,226

.938.5

34,3

29,5

6.705

.695,2

15,5

51.21

1.662

,519

,0

Serv

eisde

stina

tsal

cons

um25

.713

0,675

2.826

0,720

9.172

0,91.6

44.93

91,8

2.245

.702

5,24.8

78.35

11,8

Cons

umin

term

edip

reus

bàsic

s1.

942.

845,

646

,676

.100

.776

,370

,513

.017

.537

,857

,338

.208

.777

,341

,814

.949

.227

,634

,514

4.21

9.16

4,6

53,5

Rem

uner

ació

d’ass

alaria

ts44

1.627

10,6

19.15

2.422

17,7

5.530

.624

24,4

21.98

0.663

24,0

18.94

5.673

43,7

66.05

1.009

24,5

Exce

nden

tbru

td’ex

plot

ació

2.026

.132,1

48,6

12.85

8.329

,411

,93.9

91.97

9,717

,629

.551.4

45,3

32,3

8.505

.578,0

19,6

56.93

3.464

,621

,1

VAB

apre

usbà

sics

2.282

.900

54,7

31.96

5.871

29,6

9.637

.967

42,4

52.44

2.425

57,3

27.51

1.546

63,5

123.8

40.70

945

,9

Prod

ucció

apre

usbà

sics

4.16

9.88

6,3

100,

010

7.94

9.15

8,6

100,

022

.705

.497

,310

0,0

91.4

61.3

79,6

100,

043

.324

.513

,410

0,0

269.

610.

434,

910

0,0


(c)Es

pany

a198

7

Sect

orag

rari

Indú

stria

Cons

trucc

ióSe

rveisd

estin

atsal

aprod

ucció

Serve

isdes

tinats

alco

nsum

TOTA

LM

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%

Sect

orag

rari

3.515

.031,0

15,1

13.34

4.783

,09,9

5.800

,00,0

8.102

,00,0

1.154

.027,0

1,518

.027.7

43,0

4,8

Indú

stria

5.725

.193,2

24,6

49.36

9.297

,936

,58.7

25.40

3,631

,610

.188.2

19,0

8,912

.614.2

28,4

16,5

86.62

2.342

,023

,0

Cons

trucc

ió35

.057,0

0,245

2.556

,00,3

0,00,0

3.544

.607,0

3,11.3

01.17

3,01,7

5.333

.393,0

1,4

Serv

eisde

stina

tsal

apro

ducc

ió2.1

15.74

2,99,1

14.68

8.609

,610

,93.6

29.09

7,413

,129

.013.1

80,2

25,4

8.854

.747,4

11,6

58.30

1.377

,515

,5

Serv

eisde

stina

tsal

cons

um52

.811,0

0,21.6

70.29

1,01,2

324.7

45,0

1,21.1

08.26

6,01,0

2.113

.832,0

2,85.2

69.94

5,01,4

Cons

umin

term

edia

preu

sbàs

ics11

.443

.835

,449

,279

.525

.537

,058

,812

.685

.045

,645

,943

.862

.374

,238

,426

.038

.008

,034

,017

3.55

4.80

0,3

46,0

Rem

uner

ació

d’ass

alaria

ts3.2

09.12

2,013

,827

.016.7

68,0

20,0

8.346

.820,0

30,2

26.54

1.554

,023

,232

.893.5

73,0

42,9

98.00

7.837

,026

,0

Exce

nden

tbru

td’ex

plot

ació

8.628

.532,4

37,1

28.59

7.568

,321

,26.5

98.61

4,123

,943

.814.4

79,6

38,4

17.68

1.992

,523

,110

5.321

.186,9

27,9

VAB

apre

usbà

sics

11.83

7.655

,050

,855

.614.3

37,0

41,2

14.94

5.434

,054

,170

.356.0

34,0

61,6

50.57

5.565

,066

,020

3.329

.024,0

54,0

Prod

ucció

apre

usbà

sics(

act.

prin

cipal

)23

.281

.490

,010

0,0

135.

139.

873,

510

0,0

27.6

30.4

79,7

100,

011

4.21

8.40

7,8

100,

076

.613

.573

,310

0,0

376.

883.

824,

410

0,0

(d)E

span

ya20

01

Sect

orag

rari

Indú

stria

Cons

trucc

ióSe

rveisd

estin

atsal

aprod

ucció

Serve

isdes

tinats

alco

nsum

TOTA

LM

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%M

ilers

€%

Mile

rs€

%

Sect

orag

rari

3.194

,07,4

23.05

8,05,7

442,0

0,31.7

13,0

0,42.2

84,0

0,930

.691,0

2,4

Indú

stria

9.524

,922

,018

9.185

,546

,438

.580,9

26,4

40.72

5,79,3

32.58

8,912

,631

0.605

,924

,0

Cons

trucc

ió25

3,00,6

1.366

,00,3

33.55

4,022

,912

.172,0

2,83.0

28,0

1,250

.373,0

3,9

Serv

eisde

stina

tsal

apro

ducc

ió4.3

21,5

10,0

77.69

4,619

,117

.970,0

12,3

119.1

87,2

27,2

32.88

8,712

,725

2.062

,019

,5

Serv

eisde

stina

tsal

cons

um36

9,00,9

3.095

,00,8

416,0

0,39.4

25,0

2,210

.071,0

3,923

.375,0

1,8

Cons

umin

term

edia

preu

sbàs

ics17

.662

,840

,929

4.39

8,5

72,2

90.9

63,4

62,1

183.

222,

641

,880

.859

,731

,266

7.10

7,0

51,5

Rem

uner

ació

d’ass

alaria

ts4.7

83,0

11,1

68.99

0,016

,935

.175,0

24,0

104.6

08,0

23,9

121.1

51,0

46,8

334.7

07,0

25,9

Exce

nden

tbru

td’ex

plot

ació

22.84

2,052

,945

.356,0

11,1

19.25

3,013

,214

1.727

,032

,451

.215,0

19,8

280.3

93,0

21,7

VAB

apre

usbà

sics

26.31

0,060

,911

3.983

,028

,054

.970,0

37,6

250.1

87,0

57,1

172.8

02,0

66,7

618.2

52,0

47,8

Prod

ucció

apre

usbà

sics(

act.

prin

cipal

)43

.219

,010

0,0

407.

712,

010

0,0

146.

380,

010

0,0

438.

080,

010

0,0

258.

992,

010

0,0

1.29

4.38

3,0

100,

0

Font

s:IN

E:Co

ntab

ilida

dRe

gion

alde

Espa

ñaiC

onta

bilid

adN

acio

nald

eEs

paña

(200

8);e

labo

raci

ópr

òpia

.


3.1.3 Distribució de l’output total dels grans sectors de l’economia catalanasegons la seva destinació intermèdia o final

• Per completar aquesta anàlisi (descriptiva) dels canvis en l’estructura econòmica de Cata-lunya (i d’Espanya) a partir de les dades de les taules input-output respectives, consideremara la distribució de l’output total de cadascun dels cinc grans sectors econòmics conside-rats segons els seus usos intermedis i �nals.

Les taules 55 (a) a (d) mostren el desglossament d’aquest output total en els conceptessegüents: demanda intermèdia directa (és a dir, els consums intermedis que procedeixendel propi sector considerat), la demanda intermèdia indirecta (els consums intermedis pro-cedents dels altres sectors considerats).

La suma d’ambdues magnituds representa, doncs, el total dels usos intermedis en béns decada sector, el consum �nal interior, la formació bruta de capital i les exportacions totals (ala resta d’Espanya i a la resta del món)251. Com en els casos anteriors, la informació corres-pon a Catalunya i al conjunt d’Espanya, per als anys 1987 i 2001.

Taula 55. Destinacions dels grans sectors de l’economia de CatalunyaPercentatges

(a) 1987

Demandaintermèdia

directa

Demandaintermèdia

Sector Agrari

Demandaintermèdia

Indústria

DemandaintermèdiaConstrucció

Demandaintermèdia

SdP

Demandaintermèdia

SdC

Demandaintermèdia

indirecta

Consumfinal Exportacions FBC

Sector Agrari 3,4 – 58,7 0,0 0,0 4,6 63,3 19,7 15,2 –1,7

Indústria 18,7 1,6 – 2,7 3,3 2,9 10,5 13,7 53,2 3,9

Construcció 0,0 0,1 0,9 – 13,1 2,1 16,2 5,1 0,0 78,7

Serveis destinatsa la producció 23,6 0,9 15,7 2,5 – 5,2 24,2 36,0 13,1 3,1

Serveis destinats al consum 4,6 0,1 1,1 0,3 3,8 0,0 5,2 89,3 0,9 0,0

(b) 2001

Demandaintermèdia

directa

Demandaintermèdia

Sector Agrari

Demandaintermèdia

Indústria


Demandaintermèdia

SdP

Demandaintermèdia

SdC

Demandaintermèdia

indirecta


Sector Agrari 4,6 – 57,4 0,5 0,5 5,8 64,2 8,1 21,1 2,0

Indústria 17,6 0,7 – 2,4 3,5 2,9 9,4 4,1 66,7 2,3

Construcció 24,3 0,3 0,9 – 7,0 1,7 9,8 2,8 0,0 63,1


Serveis destinats al consum 4,1 0,1 1,3 0,3 2,1 0,0 3,7 89,8 2,2 0,2


251 Aquestes darreres magnituds (sumades) representen el total dels usos finals (o demanda final) de l’economia en béns de cadascun delssectors considerats.


• Com també es pot veure en les figures 30 (a) a (b), la destinació de l’output total delsdiversos sectors de l’economia catalana en usos intermedis i en cadascun dels usos �nalsés força diferent en molts aspectes. Mentre l’output del sector agrari (molt abocat a la in-dústria) l’any 2001 es destinava en un 68,8% a la demanda intermèdia (un 64,2% a inputsintermedis d’altres sectors que no són el mateix sector agrari), un 21,2% es destinava a ven-des a l’exterior. Un altre 8,1% de l’output total agrari va anar al consum �nal (privat i públic)i només un 2,0% a la formació de capital de l’economia.

La indústria, en canvi, va destinar aquest any 2001, el 27,0% del seu output a usos intermedis(un 17,6% de la xifra a usos intermedis del propi sector), un 66,17 va satisfer el �ux de vendesa l’exterior, un altre 4,1% va anar al consum �nal interior i la resta, el 2,3%, a béns de formacióde capital.

Figura 30. Destinacions de l’output dels grans sectors de l’economia de CatalunyaDistribució percentual

–10

0

20

30

10

40

50

60

70

90

80

100

FBC

Exportacions

Consum final

Demanda intermèdia indirecta

Demanda intermèdia directa


4,6

64,2

8,1

21,1

2,0 2,3

4,1

17,6

9,4

2,8

24,3

9,8

63,166,7

4,8

19,4

22,0

31,8

22,1

4,8 2,2

3,74,1

89,8

–10

0

20

30

10

40

50

60

70

90

80

1009,2

32,5


–1,73,4

63,3

19,7

15,2

3,9

13,7

18,7

10,55,1

16,2

78,7

53,2

3,1

24,2

23,6

36,0

13,1

0,9

5,24,6

89,3

A. 1987

B. 2001



La naturalesa especí�ca de les activitats de la construcció i obra civil fa que la major partdel seu contingut –un 63,1% es destinés a la formació de capital–, un altre 34,1% a con-sums intermedis (dels quals un 24,3% són inputs del propi sector), i només un 2,8% aconsum �nal (les exportacions del sector són nul·les).

L’output de les activitats dels serveis destinats a la producció es destinà, l’any 2001, en unagran part –el 41,4%– a consums intermedis: el 22,0% a inputs intermedis del propi sectori un 19,4% a inputs d’altres sectors (el sector industrial i els sectors dels altres serveis des-tinats al consum). Un 31,8% de la producció total del sector s’orientava a usos del consum�nal, mentre un 22,1% es va vendre a l’exterior (especialment a la resta d’Espanya). Laresta, un 4,8% de l’output total del sector es destinà a formació de capital.

Finalment, el sector de serveis destinats al consum tenia una distribució (per destina-cions) del seu output total molt diferent a l’altre grup d’activitats terciàries. La major partd’aquest output –el 89,8%– es va destinar, l’any 2001, al consum �nal interior. En aquestcas, només un 7,8% de l’output s’integrà en el �ux de consums intermedis. Les vendes al’exterior van ser, també molt limitades (el 2,2% del total de l’output), i encara més la partdestinada a la formació de capital (el 0,2%).

• Els canvis més destacats en la distribució per usos de l’output total del sector industriali del sector de serveis destinats a la producció a Catalunya al llarg dels anys 1987 i 2001,es concentren en els tres aspectes següents: en primer lloc, s’hi pot veure un augmentsigni�catiu de la producció d’ambdós sectors que es col·loca en marcats forans: en el casde la indústria, la proporció de les vendes a l’exterior augmentà del 53,1% al 66,7% (13,5punts més), i, en el cas de les activitats de serveis destinats a la producció, del 13,1 % al22,1% (9 punts més); en segon lloc, la part de l’output industrial destinat a consum �nal esva reduir notablement, del 13,7% al 4,1% (9,6 punts menys) i la part dels serveis destinatsa la producció també va baixar del 36,0% al 31,8% (4,2 punts menys); �nalment, en tercerlloc, la proporció de l’output de la indústria que roman com a consums intermedis va dis-minuir del 29,2% al 27,0% (2,2 punts més), al igual que aquest percentatge va disminuirdel 47,8% al 41,4% (6,4 punts menys) en el cas de les activitats de serveis destinats a laproducció.

• En resum, sembla que –en el període considerat 1987-2001– la indústria (en sentit es-tricte) va accentuar la seva projecció cap a mercats exteriors, i va limitar la seva producciócap al consum �nal. Així mateix, s’hi pot veure que les activitats que hem classi�cat coma serveis destinats a la producció orienten, cada vegada més, la destinació de les sevesprestacions cap a funcions d’inputs intermedis (del mateix sector, del sector industrial id’altres activitats terciàries), i restringeixen en canvi, la part destinada al consum �nal.

La figura 31 A i B il·lustra la trajectòria que segueixen les diverses proporcions de l’outputde les activitats industrials i de l’output de les activitats terciàries (de serveis destinats ala producció i de serveis destinats al consum) a Catalunya, l’any 1987 i l’any 2001, respec-tivament.


Figura 31. Destinacions de l’output total de la indústria, els serveis destinats a la producció i els serveis destinats al consuma Catalunya

Exportacions

Indústria

FBC CF

FBCExportacions

CF CF

ExportacionsFBC

Serveisdestinats a la

producció

Serveisdestinats al

consum

53,2

18,7

3,8

5,23,113,1

36,0 89,315,7 1,1

2,93,3

0,0 0,9

3,9 13,7

Exportacions

Indústria

FBC CF

FBCExportacions

CF CF

ExportacionsFBC


producció

Serveisdestinats al

consum

66,7

17,6

2,1

5,64,822,1

31,8 89,811,4 1,3

2,93,5

0,2

4,122,0

4,623,6

2,2

2,3 4,1

A. 1987

B. 2001


• Les taules 56 (a) i (b) repliquen l’estructura de les destinacions dels outputs totals dels cincsectors considerats, en aquest cas, per al conjunt de l’Estat espanyol.


Taula 56. Destinacions dels grans sectors de l’economia d’EspanyaPercentatges

(a) 1987

Demandaintermèdia

directa

Demandaintermèdia

Sector Agrari

Demandaintermèdia

Indústria


Demandaintermèdia

SdP

Demandaintermèdia

SdC

Demandaintermèdia

indirecta


Sector Agrari 15,6 – 53,5 0,0 0,0 5,2 58,8 15,4 10,1 0,1

Indústria 22,5 3,9 – 5,5 5,9 7,9 23,3 30,5 15,9 7,8

Construcció 0,0 0,1 1,5 – 12,1 4,4 18,2 1,5 0,0 80,3


Serveis destinatsal consum 2,7 0,1 2,2 0,4 1,5 0,0 4,2 92,9 0,3 0,0

(b) 2001

Demandaintermèdia

directa

Demandaintermèdia

Sector Agrari

Demandaintermèdia

Indústria


Demandaintermèdia

SdP

Demandaintermèdia

SdC

Demandaintermèdia

indirecta


Sector Agrari 7,4 – 47,6 1,1 4,2 5,3 58,2 14,4 18,5 1,5

Indústria 27,5 2,0 – 7,8 7,6 6,8 24,1 14,5 28,7 5,1

Construcció 23,0 0,2 1,0 – 8,5 2,1 11,8 2,4 0,0 62,8


Serveis destinatsal consum 3,5 0,1 1,1 0,2 3,4 0,0 4,8 91,0 0,4 0,3


Cal advertir, per a dur a terme una comparació de les dades que hi figuren amb les re-latives a Catalunya que, en aquest cas, les proporcions relatives de vendes a l’exteriorfan referència només a les exportacions (pròpiament dites) a l’estranger (mentre que,en el cas anterior, les vendes a l’exterior de Catalunya també inclouen les vendes a laresta de l’Estat).

Les figures 32 A i B mostren també, en aquest cas per a Espanya, les diverses proporcionsdels outputs totals del sector industrial, del sector de serveis destinats a la producció idel sector de serveis destinats al consum segons les seves diverses destinacions, l’any1987 i l’any 2001.


Figura 32. Destinacions de la indústria, els serveis a la producció i els serveis destinats al consum d’Espanya

Exportacions

Indústria

FBC CF

FBCExportacions

CF CF

ExportacionsFBC


producció

Serveisdestinats al

consum

15,9

22,5

11,5

6,93,75,0

45,3 92,911,5 2,2

7,95,9

0,0 0,3

7,8 30,5

Exportacions

Indústria

FBC CF

FBCExportacions

CF CF

ExportacionsFBC


producció

Serveisdestinats al

consum

28,7

27,5

3,4

6,95,78,5

36,1 91,015,0 1,1

6,87,6

0,3

3,523,5

2,722,9

0,4

5,1 14,5

A. 1987

B. 2001



3.1.4 Algunes diferències de comportament entre les activitatsmanufactureres i les activitats de serveis destinats a la producció

• Malgrat les a�nitats i, sobretot, les complementarietats entre les activitats industrialsmanufactureres i les activitats de serveis destinats a la producció, també s’hi podenveure diferències (de comportament econòmic) entre elles. Seguidament, tractaremd’evidenciar algunes d’aquestes diferències, especialment les dues següents:

• el diferent grau d’inserció d’aquests dos grups d’activitats, que fan que les activitatsindustrials, juguin encara un major paper articulador del conjunt de l’economia queles altres activitats; i

• el diferent grau d’obertura d’ambdós tipus d’activitats.

Per mostrar aquest comportament diferenciat d’unes i altres activitats utilitzarem un con-junt d’indicadors obtinguts de les taules input-output –de Catalunya de 1987 i de 2001.

3.1.4.1 El grau d’inserció d’aquests grups d’activitats en el conjunt de l’econo-mia. Els lligams cap enrere i cap endavant dels sectors econòmics

• Per determinar el grau d’inserció de les activitats econòmiques en el conjunt del sistemaproductiu hom pot emprar les mesures dels lligams (totals) cap enrere i cap endavant decada sector amb el conjunt de l’economia: els seus “backward linkages” i “forward linkages”.

Si se seguint la metodologia de Rasmussen (1956)252, la mesura de la intensitat d’aquestslinkages s’obté del càlcul de l’indicador del poder de dispersió cap enrere (backwardlinkage) i de l’indicador de sensibilitat de la dispersió cap endavant (forward linkage). Elmode de càlcul de cadascun d’aquests dos indicadors s’explica en l’annex 1b.

L’indicador del poder de dispersió cap enrere mesura el grau d’activació total (directei indirecte) d’un sector sobre els altres sectors de l’economia, amb referència al graumitjà d’activació de tot el sistema productiu. Mostra, doncs, la capacitat relativa del sec-tor considerat d’activar el conjunt de l’economia. En canvi, l’indicador de sensibilitat dedispersió cap endavant mesura el grau mitjà de sensibilitat d’un determinat sector aun canvi general de la demanda �nal de l’economia (així mateix, amb referència al graumitjà de sensibilitat de tot el sistema productiu).

• Aquests indicadors de mesura dels backward linkages i dels forward linkages permetenestablir una classi�cació dels diversos sectors d’activitat. Per con�gurar-la necessitentambé dur a terme, prèviament, el càlcul dels coe�cients de variació d’ambdós tipusd’indicadors, que mesuren la força –dispersa o concentrada– que té cada sector per ac-tivar la resta de l’economia i la força en què aquest sector absorbeix un canvi de la de-manda �nal del conjunt de l’economia.

252 Aquest grau d’activació total s’obté a través dels coeficients de seguiments totals de la mateixa inversa de Leontiev.


Amb aquest conjunt d’indicadors hom pot establir dues tipologies dels sectors del’economia. La primera tipologia fa ús dels indicadors de poder de dispersió (cap enrere)i de sensibilitat de dispersió (cap endavant). En aquest sentit hom pot reconèixer:

• Els sectors clau de l’economia: els sectors que són, a la vegada, forts demandantsi forts oferents (relatius) dels productes de l’economia. Són, doncs, sectors de pasobligat dels �uxos intersectorials. Tenen valors alts (superiors a la unitat) d’ambdósindicadors.

• Els sectors estratègics: els sectors que tenen una (relativament) baixa demandad’inputs, però proveeixen considerablement d’inputs altres sectors. Tenen valors alts(superiors a la unitat) de l’indicador que mesura els forward linkages del sector, i va-lors (relativament) baixos de l’indicador que mesuren els backward linkages.

• Els sectors impulsors (o de fort arrossegament), amb poders de dispersió alts i ambuna sensibilitat de dispersió baixa. Són sectors impulsors de l’economia perquè solentenir uns consums intermedis elevats i una oferta de productes orientada a la de-manda �nal (pertanyen, doncs, a l’última fase del procés productiu).

• Els sectors independents: que són els sectors que consumeixen una quantitat (rela-tivament) poc signi�cativa d’inputs intermedis i dediquen la producció a satisfer,principalment, la demanda �nal. El valor d’ambdós indicadors –poder de dispersió isensibilitat de dispersió– és, en aquest cas, relativament baix (inferior a la unitat)253.

• S’ha fet una ordenació dels 52 sectors d’activitat en que hem desglossat l’economiacatalana seguint aquesta primera tipologia. Els resultats es mostren en les taules 57 (a) i(b). En la primera trobem la classi�cació d’aquells sectors referida a les dades de la taulainput-output de 1987, i en la segona la classi�cació que correspon a les dades del marcinput-output del 2001.

Tanmateix, cal assenyalar que aquesta tipologia presenta dos defectes principals. En primerlloc, en l’atribució dels diversos sectors a cadascun dels quatre grups no es tenen en comp-te els coe�cients de variació d’ambdós indicadors. Això fa que en la classi�cació dels sectorsno es consideri la capacitat de difusió (o de concentració) dels efectes d’arrossegament capenrere i cap endavant de cada sector. En segon lloc, la col·locació d’un sector econòmic enuna o altra categoria d’aquesta classi�cació no depèn tampoc de la proximitat o llunyaniarelatives dels valors dels indicadors a la unitat (que es pren com a magnitud de tall).

• Una segona tipologia dels sectors s’obté dels valors del poder de dispersió de cada sectori del corresponent coe�cient de variació. En aquest cas, hom pot distingir:

• Els sectors amb una capacitat d’arrossegament (cap enrere) alta (amb un poder de disper-sió superior a la unitat) i dispersa (amb un coe�cient de variació baix). Són sectors, doncs,

253 Es tracta de sectors (relativament) aïllats, que no provoquen efectes d’arrossegament significatius en el sistema econòmic, nitampoc no reaccionen de forma rellevant davant l’efecte d’arrossegament que provoca la variació de la demanda intermèdia d’altressectors.


que tenen un impacte (total) sobre la resta de l’economia d’un grau considerable. Peraixò se’ls denomina “sectors clau”254.

• Els sectors amb una capacitat d’arrossegament (cap enrere) alta (amb un poder de disper-sió superior a la unitat), però concentrada (amb un coe�cient de variació alt). Es tracta desectors amb un fort poder d’arrossegament, però orientat a un grup més o menys reduïtde grups d’activitat de l’economia.

• Els sectors amb una capacitat d’arrossegament (cap enrere) baixa (amb un poder de dis-persió inferior a la unitat) i dispersa (amb un coe�cient de variació baix).

• Els sectors amb una capacitat d’arrossegament (cap enrere) baixa (amb un poder de dis-persió inferior a la unitat) i concentrada (amb un coe�cient de variació alt).

Taula 57. Tipologia dels sectors econòmics segons els respectius poders de dispersió i sensibilitat de dispersió a Catalunya

(a) 1987

U.j<1 U.j≥1Sectors estratègics Sectors clau

Yi.≥1

Productes químics bàsicsProductes metàl·lics estructurals i caldereriaTabac i altres indústries de l’alimentacióEnergia elèctricaActivitats annexes al transportComerç

Sector agrariProductes químics destinats a l’agricultura i la indústriaCotó i mescles; llana i mescles; seda naturalAltres indústries tèxtilsSemielaborats de fusta, suro, jonc i canyaPaper, arts gràfiques i edicióCautxú i plàsticConstruccióRecuperació i reparacionsServeis prestats a les empreses

Sectors independents Sectors impulsors

Yi.<1

Carbons, petroli i gas naturalRefinació de petroliMinerals metàl·lics i siderúrgia, metalls no fèrricsProductes de terres cuites per a la construccióCiment, calçs i guixosVidreProductes farmacèuticsFoneries, forja i estampat de metallsMaquinària i equipament mecànicMaquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisióMaquinària i material elèctricMaterial electrònicVehicles automòbils i els seus accessorisConstrucció naval i altre material de transportAltres indústries manufactureresGas, vapor i aigua calentaAiguaTransport urbà de viatgers, viatgers de carreteraCorreus i telecomunicacionsLloguer de béns immoblesAdministració públicaEnsenyamentSanitatAltres serveis

Materials de construcció, pedra natural i abrasiusPasta papereraSacrifici de bestiar i conserves de carnIndústries làctiesIndústria vinícola i cerveseraAigües mineralsGèneres de puntPeces de vestir i complements, cuir i calçatMobles de fustaRestaurants i hostaleriaTransport ferroviariTransport marítim, aeri

254 L’augment de la demanda dels seus productes determinarà un increment relativament alt de la demanda dels productes dela resta de sectors.


Taula 57. Tipologia dels sectors econòmics segons els respectius poders de dispersió i sensibilitat de dispersió a Catalunya

(b) 2001

U.j<1 U.j≥1Sectors estratègics Sectors clau

Yi.≥1

Sector agrariRefinació de petroliProductes químics bàsicsMaquinària i equipament mecànicCotó i mescles; llana i mescles; seda naturalPaper, arts gràfiques i edicióCautxú i plàsticEnergia elèctricaComerçServeis prestats a les empresesLloguer de béns immobles

Minerals metàl·lics i siderúrgia, metalls no fèrricsTabac i altres indústries de l’alimentacióAltres indústries manufactureresConstruccióTransport urbà de viatgers, viatgers de carreteraActivitats annexes al transportCorreus i telecomunicacions

Sectors independents Sectors impulsors

Yi.<1

Ciment, calçs i guixosVidreProductes químics destinats a l’agricultura i la indústriaProductes farmacèuticsFoneries, forja i estampat de metallsProductes metàl·lics estructurals i caldereriaMaquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisióMaquinària i material elèctricMaterial electrònicVehicles automòbils i els seus accessorisSemielaborats de fusta, suro, jonc i canyaPasta papereraGas, vapor i aigua calentaRecuperació i reparacionsTransport ferroviariAdministració públicaEnsenyamentSanitatAltres serveis

Carbons, petroli i gas naturalProductes de terres cuites per a la construccióMaterials de construcció, pedra natural i abrasiusConstrucció naval i altre material de transportSacrifici de bestiar i conserves de carnIndústries làctiesIndústria vinícola i cerveseraAigües mineralsGèneres de puntAltres indústries tèxtilsPeces de vestir i complements, cuir i calçatMobles de fustaAiguaRestaurants i hostaleriaTransport marítim, aeri


• Les taules 58 (a) i (b) mostren la classi�cació dels 52 sectors d’activitats de l’economiacatalana segons aquesta segona tipologia, a partir de les dades de 1987 i de 2001, res-pectivament.

• Altres indicadors (basats en la informació de les taules input-output) ajuden també aposicionar els diversos sectors de l’economia segons la seva vinculació –i la seva capaci-tat d’arrossegament– amb la resta de l’economia255. En l’annex 1b s’explica el seu sentit iel seu mode de càlcul; les taules que mostren els resultats obtinguts per als 52 sectors del’economia catalana, amb referència als anys 1987 i 2001, es poden consultar a la pàgi-na web de l’Observatori de Prospectiva Industrial (http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/empresa/periodiques/papers/index.html).

255 Vegeu: Malerba (1978).


Taula 58. Tipologia dels sectors econòmics a Catalunya segons el seu poder de dispersió i el grau de concentració o difusiódels efectes

(a) 1987

U.j<1 U.j≥1Sectors de baix arrossegament dispers Sectors d’alt arrossegament dispers

Coeficient devariació baix

Productes de terres cuites per a la construccióProductes farmacèuticsMaquinària i equipament mecànicConstrucció naval i altre material de transportAltres indústries manufactureresTransport urbà de viatgers, viatgers de carreteraCorreus i telecomunicacionsLloguer de béns immoblesAdministració públicaEnsenyamentSanitatAltres serveis

Sector agrariMaterials de construcció, pedra natural i abrasiusProductes químics destinats a l’agricultura i la indústriaSacrifici de bestiar i conserves de carnIndústries làctiesIndústria vinícola i cerveseraAigües mineralsGèneres de puntAltres indústries tèxtilsPeces de vestir i complements, cuir i calçatMobles de fustaPasta papereraPaper, arts gràfiques i edicióCautxú i plàsticConstruccióRecuperació i reparacionsRestaurants i hostaleriaTransport ferroviariTransport marítim, aeri

Sectors de baix arrossegament concentrat Sectors d’arrossegament alt concentrat

Coeficient devariació alt

Carbons, petroli i gas naturalRefinació de petroliMinerals metàl·lics i siderúrgia, metalls no fèrricsCiment, calçs i guixosFoneries, forja i estampat de metallsProductes químics bàsicsProductes metàl·lics estructurals, caldereriaMaquinària d’oficina i ordinadorsMaquinària i material elèctricMaterial electrònicVehicles automòbils i els seus accessorisTabac i altres indústries de l’alimentacióEnergia elèctricaGas, vapor i aigua calentaAiguaComerçActivitats annexes al transport

Cotó, llana, seda i mesclesSemielaborats de fusta, suro, jonc i canyaServeis a les empreses

Grau d’activació directa respecte al grau d’activació indirecta de les branques d’activitat

• L’indicador de mesura de grau d’activació directa respecte al grau d’activació indirecta decada branca d’activitat representa la relació entre els impuls que l’activació directa d’un sectorgenera en l’economia i els impulsos que genera una activació indirecta d’aquest mateix sec-tor. Uns valors alts d’aquest índex indiquen que els sectors considerats tenen un grau elevatd’activació directa respecte al seu grau d’activació indirecta.

Hom pot comprovar –vegeu taula 1 de l’annex 1b– que tant els sectors industrials com els sec-tors de serveis destinats a la producció presenten valors molt diferenciats d’aquest índex. Toti que, entre els sectors industrials s’aprecia una disparitat entre els sectors orientats a la pro-ducció de béns que entren com a inputs intermedis d’altres sectors –i tenen uns valors relati-vament baixos d’aquest indicador– i els sectors industrials la major part de l’output dels qualsva adreçada al consum �nal –en aquest cas, tenen uns valors relativament alts de l’índex.


Taula 58. Tipologia dels sectors econòmics a Catalunya segons el seu poder de dispersió i el grau de concentració o difusiódels efectes

(b) 2001

U.i<1 U.i≥1Sectors de baix arrossegament dispers Sectors d’alt arrossegament dispers

Coeficient devariació baix

Sector agrariCiment, calçs i guixosProductes metàl·lics estructurals, caldereriaMaterial electrònicTransport ferroviariProductes farmacèutics

Carbons, petroli i gas naturalMinerals metàl·lics i siderúrgia, metalls no fèrricsProductes de terres cuites per a la construccióMaterials de construcció, pedra natural i abrasiusConstrucció naval i altre material de transportSacrifici de bestiar i conserves de carnIndústries làctiesTabac i altres indústries de l’alimentacióIndústria vinícola i cerveseraAigües mineralsGèneres de puntAltres indústries tèxtilsPeces de vestir i complements, cuir i calçatMobles de fustaAltres indústries manufactureresAiguaRestaurants i hostaleriaTransport urbà de viatgers, viatgers de carreteraTransport marítim, aeri

Sectors de baix arrossegament concentrat Sectors d’arrossegament alt concentrat

Coeficient devariació alt

Refinació de petroliVidreProductes químics bàsicsProductes químics destinats a l’agricultura i la indústriaProductes farmacèuticsFoneries, forja i estampat de metallsMaquinària i equipament mecànicMaquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisióMaquinària i material elèctricVehicles automòbils i els seus accessorisCotó, llana, seda i mesclesSemielaborats de fusta, suro, jonc i canyaPasta papereraPaper, arts gràfiques i edicióCautxú i plàsticEnergia elèctricaGas, vapor i aigua calentaComerçRecuperació i reparacionsActivitats annexes al transportServeis a les empresesLloguer de béns immoblesAdministració públicaEnsenyamentSanitatAltres serveis

Tabac i altres indústries de l’alimentacióConstruccióCorreus i telecomunicacions


En el cas de serveis destinats a la producció també s’observa un comportament força di-ferenciat sobre això: així, mentre que els serveis prestats a les empreses i una part delssectors de transport i d’utilities presenten un valor relativament baix d’aquest indicador, laresta (especialment els sectors de l’aigua, el transport marítim i aeri i les activitats annexesals transports) tenen valors més alts.


Mesura de les transferències dels sectors d’ús intermedi als sectors de destinació finaldels requeriments indirectes de productes intermedis

• Un segon indicador d’aquestes característiques és la mesura de les transferències dels sec-tors d’ús intermedi als sectors de destinació final dels requeriments indirectes de productes in-termedis. Aquest índex pot ser menor, igual o major que zero segons la importància relativadels �uxos intermedis o �nals en el sector considerat i del seu posicionament (quantitatiu irelatiu) en el conjunt del sistema productiu.

Els sectors econòmics que operen, majoritàriament, en els estadis inicials dels processosproductius, presenten valors negatius d’aquest índex. En canvi, els sectors econòmics enquè la producció va destinada, majoritàriament, a usos finals presenten valors positiusd’aquest indicador.

Hom pot comprovar en la taula 1 de l’annex 1b, que, en el sector industrial trobem sectors laproducció dels quals està més orientada a usos intermedis i altres amb una major orientaciócap als usos �nals. Tanmateix, entre 1987 i 2001, hom pot con�rmar un major desplaçamentde l’aparell industrial català cap al primer grup d’activitats (més inclinades a la producciód’inputs intermedis per a altres sectors).

Així mateix, una part important de les activitats de serveis destinats a la producció interve-nen en els sectors inicials dels processos de producció (és el cas dels serveis prestats a lesempreses, els serveis de comunicacions, una bona part de les activitats de transport i de lesactivitats annexes al transport, i la major part de les activitats de subministraments).

Requeriments totals indirectes d’inputs intermedis

• Les taules 2 i 3 de l’annex 1b mostren els resultats del càlcul dels requeriments totals i in-directes d’inputs intermedis (d’origen interior) per a la producció d’una unitat de producte�nal d’un sector determinat. Especialment en el segon cas –la mesura dels requeriments in-directes– trobem una classi�cació dels sectors semblant a la que obteníem amb l’índex an-terior (de transferències dels requeriments indirectes de productes intermedis dels sectorsd’ús intermedi als sectors d’ús �nal). Normalment, en aquest cas, els sectors d’activitats quepresenten un valor negatiu dels seus requeriments indirectes d’inputs intermedis per a laproducció d’una unitat de demanda �nal són aquells que estan més vinculats a la produc-ció de béns i serveis destinats a usos intermedis. En aquest grup, trobem la major part delsserveis destinats a la producció (serveis a les empreses, una part dels serveis de transport,els serveis de comunicacions i tots els serveis de subministraments).

Grau ponderat d’activació total i d’activació indirecta rebuda pels sectors econòmics

• Uns altres indicadors que mostren el tipus d’inserció que els diversos sectors econòmicstenen en el conjunt del sistema productiu són la mesura del grau ponderat d’activació totalrebuda per un sector de la despesa �nal en productes d’un altre sector i la mesura del grauponderat d’activació indirecta (Silvani i Siracusano, 1977).


En el primer cas, hom obté la mesura del grau ponderat d’activació total rebuda de la sumaper �les dels coe�cients de la matriu inversa de Leontiev ponderats pel pes relatiu de lademanda �nal d’un sector determinat en la demanda �nal total de l’economia. La mesuradel grau ponderat d’activació indirecta rebuda s’obté de la diferència de l’indicador anteriori de la demanda �nal ponderada del sector considerat.

Una gran part dels sectors industrials a Catalunya han vist reduït el grau d’activació –total iindirecta– rebuda de la despesa �nal amb productes d’altres sectors; en canvi, en la majorpart dels serveis destinats a la producció aquest grau d’activació rebuda ha crescut entre1987 i 2001 (especialment, en el cas del sector de serveis a les empreses). Els resultats deta-llats per sectors s’ofereixen en la taula 4 de l’annex 1b256.

Grau ponderat d’activació total o d’activació indirecta emesa pels sectors econòmics

• De manera semblant, hom pot calcular el grau ponderat d’activació total emesa per unsector davant d’un increment de la despesa �nal (total) en productes dels altres sectors i elgrau ponderat d’activació indirecta. En aquest cas, el grau ponderat d’activació total emesas’obté de la suma per columnes dels coe�cients de la matriu inversa de Leontiev ponderats,així mateix, per la proporció que la demanda �nal d’un sector determinat representa en lademanda �nal total a l’economia. La mesura del grau ponderat d’activació indirecta emesaresulta de la diferència del grau d’activació total anterior i de la demanda �nal ponderadadel sector considerat. Les mesures d’aquests graus (ponderats) d’activació total i indirectaemesa per cadascun dels 52 sectors econòmics de l’economia catalana �guren en la taula9 de l’annex 1b. Cal destacar que, a diferència d’una gran part dels sectors industrials, lamajor part dels sectors de serveis destinats a la producció han vist augmentat aquest graud’activació (total i indirecta) emesa durant el període considerat 1987-2001257.

1.3.4.2 El diferent grau d’obertura del sector industrial i del sector de serveisdestinats a la producció

• Un conjunt d’indicadors relatius a les transaccions exteriors dels cinc grans sectors del’economia catalana mostren que aquests sectors tenen un comportament força diferenciat.

Un primer bloc d’indicadors se centra, essencialment, en la mesura dels �uxos de compres ivendes de béns i serveis amb l’exterior (la resta d’Espanya i la resta del món). En l’annex 1ces pot trobar el procediment de càlcul de cadascun d’aquests índexs.

• La taula 59 aplega tots els resultats d’aquests indicadors i s’especi�quen per a cadascundels cinc sectors considerats –sector agrari, indústria, construcció, serveis destinats a la pro-ducció i serveis destinats al consum– i per al conjunt de l’economia catalana. Les dades fan

256 La mesura d’aquests dos tipus d’índexs es pot replicar per a cadascun dels components de la despesa final (consum final privat i públic,formació bruta de capital i vendes a l’exterior). Els resultats figuren a les taules 5 a 8 de l’annex 1.

257 També, en aquest cas, hom ha replicat aquests càlculs per a cadascuna dels components de la despesa final. Els resultats es troben a lestaules 10 a 13 de l’annex 1.


referència als �uxos amb la resta d’Espanya, amb la resta del món i el total d’ambdós tipusde �uxos, per als anys 1987 i 2001258.

Propensió a importar

• Els indicadors de propensió a importar (el quocient de les compres a l’exterior de l’economiacatalana en béns o serveis dels cinc sectors considerats en relació al total de recursos) mos-tren que en aquesta economia ha augmentat la proporció entre els anys 1987 i 2001 (de0,280 a 0,323), creixement que es atribuïble a l’augment (relatiu) de les importacions pro-cedents de la resta del món (0,124 a 0,183). En canvi, la propensió a adquirir productes a laresta de l’Estat s’ha reduït en aquest període (de 0,156 a 0,139). Tots els sectors econòmics(llevat del sector de la construcció) han incrementat la seva propensió a importar, singu-larment el sector agrari i el sector industrial. També el sector dels serveis destinats a la pro-ducció ha augmentat aquesta propensió (si bé el valor d’aquest indicador està encara moltlluny del valor que adopta en el cas del sector industrial i del sector agrari). Aquest mateixcomportament s’observa en els valors d’aquest índex amb referència als �uxos de compresa la resta del món i a la resta de l’Estat. Tanmateix, cal destacar que, els sectors dels serveisdestinats a la producció han reduït la proporció de les seves compres a la resta d’Espanyacontràriament al sector industrial i el sector agrari, que les han augmentades.

Propensió a exportar

• La propensió a exportar (el quocient de les vendes a l’exterior de l’economia catalana enrelació amb l’output total) d’origen interior ha augmentat en aquesta economia (de 0,291a 0,343), comportament que han seguit tots els sectors econòmics (excepte el sector de laconstrucció). Cal destacar l’increment d’aquest indicador en el cas dels serveis destinats a laproducció, singularment pel que fa a les vendes a la resta d’Espanya (0,107 a 0,142); semblaen aquest sentit que l’abast del seu mercat es cada vegada més d’entitat nacional259.

Taxa de cobertura

• La taxa de cobertura (la ràtio de les vendes i les compres a l’exterior) és superior a 100a Catalunya i ha augmentat, lleugerament, durant el període 1987 i 2001 (104,0 a 106,2).Aquesta taxa de cobertura és àmpliament positiva en el cas dels serveis destinats a la pro-ducció que, en el període considerat, ha crescut de 113,9 a 170,3. També ho és, per a aquestsector, en relació amb els �uxos de vendes i compres amb la resta del món (que, tanmateix,s’ha reduït de 191,9 a 164,5 en aquests anys) i amb la resta de l’Estat (que ha crescut de105,4 a 173,8, entre 1987 i 2001).

El comportament del sector industrial ha estat diferent: si bé, l’any 2001 amb referència als�uxos totals, l’any 2001 la taxa de cobertura era encara favorable (101,6), aquesta s’ha reduïtconsiderablement des de 1987 (en què era de 110,4). Amb referència als �uxos d’exportació

258 Les dades, com en els casos anteriors, provenen de les taules input-output de Catalunya de 1987 i 2001.

259 La propensió a exportar a la resta del món en aquestes activitats és malgrat el seu fort augment entre 1987 i 2001, encara baix (0,021 a0,079).


i d’importació amb la resta del món, el sector industrial presenta un ròssec desfavorable, toti que s’ha reduït entre 1987 i 2001 (en què passà de 57,8 a 74,7). En canvi, la taxa de cober-tura de les compres a la resta d’Espanya a partir de les vendes a aquest territori presentaun valor favorable l’any 2001 (145,3), si bé aquest valor s’ha reduït en comparació de l’any1987 (162,3).

El sector agrari i el sector de serveis destinats al consum presenten unes taxes de coberturadesfavorables.

El grau d’obertura

• El grau d’obertura de l’economia catalana (el quocient entre les compres i vendes al’exterior i els recursos totals de l’economia) ha augmentat entre 1987 i 2001 (de 0,446 a0,503).

Aquest increment del grau d’obertura és molt manifest amb la resta del món (de 0,153 a0,250), mentre que s’ha reduït en relació amb Espanya (0,293 a 0,253). Hom pot veure que,al llarg d’aquests anys la proporció de les compres i vendes a la resta del món en els recursostotals de l’economia catalana ha superat la mateixa proporció referida a la resta d’Espanya.

Aquest comportament de l’economia catalana en el seu conjunt respon, bàsicament, alcomportament dels sectors industrial i agrari (els sectors més oberts a l’exterior). En amb-dós sectors, el grau d’obertura respectiu augmenta tant amb referència a les transaccionsamb la resta del món, com amb la resta de l’Estat.

Cal destacar també el fort creixement del grau d’obertura de les activitats de serveis desti-nats a la producció (tant en relació amb els intercanvis amb la resta d’Espanya, com sobre-tot amb la resta del món)260.

Ròssec relatiu

• L’indicador de ròssec relatiu mesura el pes –i el signe– del ròssec entre vendes i compres al’exterior en proporció al conjunt del trà�c amb l’exterior.

Hom observa que aquest ròssec relatiu era, l’any 2001, positiu (0,030). Aquest resultat ésimputable, exclusivament, al ròssec positiu que presenten les vendes i les compres dels ser-veis destinats a la producció (0,260), tant en el cas de les operacions amb la resta del món(0,244), com en el cas de les operacions amb la resta d’Espanya (0,270)261.

En la resta de sectors, el ròssec relatiu és negatiu: en el sector industrial a causa del ròssecnegatiu de vendes i compres amb la resta del món (mentre que aquest ròssec és positiu

260 En canvi, hom pot observar que les activitats de servei destinades al consum presten els seus serveis, gairebé exclusivament en el mercatcatalà.

261 Hom pot comprovar que mentre el valor del ròssec relatiu d’aquestes activitats ha disminuït de 1987 a 2001 en les operacions amb la restadel món (de 0,315 a 0,244), en canvi ha augmentat en el cas de les transaccions amb la resta d’Espanya (de 0,026 a 0,270).


amb la resta de l’Estat)262; i també ha crescut en el sector agrari que presenta un signe nega-tiu en tots els àmbits territorials de referència.

Grau de dependència productiva

• El grau de dependència productiva és el quocient entre els consums intermedis d’origenexterior emprats per cada sector (o per l’economia en el seu conjunt) i el valor de la sevaproducció.

Amb referència a l’economia catalana el grau de dependència global ha augmentat entre1987 i 2001 (de 0,175 a 0,231) i també el grau de dependència en relació amb la resta delmón (0,086 a 0,131) i a la resta d’Espanya (0,089 a 0,100). Aquest augment del grau de de-pendència productiva és atribuïble sobretot al sector industrial que, en el període conside-rat, passà de tenir un grau de dependència de 0,266 l’any 1987, a 0,405 l’any 2001. Trobemaquest mateix comportament en relació amb la resta del món (0,138 a 0,261) i a la resta del’Estat (0,128 a 0,144).

També, tot i que en menor envergadura, el sector de serveis destinats a la producció, elsector de serveis al consum i el sector de la construcció han contribuït a incrementar el graude dependència productiva amb l’exterior. Només el sector agrari ha reduït, aquests anys,el seu grau de dependència.

Ràtio del consum aparent respecte al total de recursos

• Finalment, la ràtio del consum aparent respecte al total de recursos posa de manifest el graude cobertura dels recursos total de l’economia nets d’exportacions per part del conjuntd’aquells recursos (producció interior i compres a l’exterior).

Hom pot veure que, durant el període 1987 i 2001, aquesta ràtio disminueix lleugeramenta Catalunya (de 0,772 a 0,741). Aquesta ràtio disminueix també respecte als �uxos amb laresta del món (de 0,935 a 1,875), però augmenta en relació amb els �uxos amb la resta del’Estat (de 0,811 a 0,829).

El sector industrial és el que presenta una ràtio més baixa, que a més es redueix al llarg deltemps (de 0,640 a 0,597). En aquest cas, també la ràtio disminueix en relació amb els �uxosde compres i vendes amb la resta del món (de 0,888 a 0,784), però augmenta en relació ambels �uxos amb la resta d’Espanya (de 0,682 a 0,709).

La ràtio també disminueix en el cas del sector de serveis destinats a la producció (de 0,885a 0,804); però, en aquest sector, la ràtio de consum aparent respecte al total de recursos esredueix també tant en relació amb les transaccions amb la resta del món (de 0,979 a 0,924),com amb les transaccions amb la resta d’Espanya (de 0,903 a 0,869)263.

262 Ambdós ròssecs relatius disminueixen entre 1987 i 2001.

263 Tant en el cas del sector agrari, com en el cas del sector de serveis destinats al consum, la ràtio és propera a la unitat (a causa de l’escassaentitat de les vendes a l’exterior en relació amb el total del sector).


Taula 59. Indicadors de les transaccions exteriors dels grans sectors de l’economia catalana: 1987-2001Propensió a importar


Sector agrari 0,299 0,492 0,409 0,643 0,708 1,135


Construcció 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000



Total 0,124 0,183 0,156 0,139 0,280 0,323

Propensió a exportarResta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 0,063 0,115 0,090 0,096 0,152 0,211


Construcció 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000



Total 0,072 0,148 0,219 0,195 0,291 0,343

Taxa de cobertura (X/M)Resta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 20,958 23,429 21,932 14,882 21,521 18,587




Serveis destinats al consum – 32,183 – 67,856 – 55,824

Total 58,544 80,609 140,049 139,771 104,011 106,190

Grau d’oberturaResta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 0,211 0,284 0,292 0,346 0,504 0,630


Construcció 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000



Total 0,153 0,250 0,293 0,253 0,446 0,503

Ròssec relatiuResta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari –0,653 –0,620 –0,640 –0,741 –0,646 –0,687

Indústria i extractives –0,267 –0,145 0,237 0,185 0,050 0,008



Serveis destinats al consum – –0,513 1,000 –0,191 1,000 –0,283

Total –0,261 –0,107 0,167 0,166 0,020 0,030


Taula 59. (continuació) Indicadors de les transaccions exteriors dels grans sectors de l’economia catalana: 1987-2001Dependència productiva


Sector agrari 0,095 0,078 0,187 0,072 0,282 0,150


Construcció 0,049 0,037 0,092 0,109 0,141 0,146



Total 0,086 0,131 0,089 0,100 0,175 0,231

Consum aparent respecte a recursosResta del món Resta d’Espanya Total

1987 2001 1987 2001 1987 2001

Sector agrari 0,952 0,923 0,936 0,942 0,911 0,901


Construcció 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000



Total 0,935 0,875 0,811 0,829 0,772 0,741


• En l’annex 1c hi ha el càlcul de tots aquests indicadors referits a cadascun dels 52 sectorsd’activitat en què s’ha desglossat l’economia catalana –vegeu les taules 1 a 21.

• Aquesta descripció del comportament dels sectors d’activitat de l’economia catalana escompleta amb un segon bloc d’indicadors basats, en aquest cas, en el model input-output(i, així mateix, en la informació procedent de les taules input-output catalanes de 1987 i2001)264. El detall dels resultats es troba en l’annex 1c –vegeu les taules 22 a 51. Aquestsresultats fan referència a les compres a la resta d’Espanya, a les compres a la resta del móni a les compres totals a l’exterior.

Grau d’activació directa respecte a l’activació indirecta de les compres a l’exterior

• El primer indicador és el grau d’activació directa respecte a l’activació indirecta de les com-pres a l’exterior (quocient entre la suma per columna de la matriu de coe�cients tècnicsd’importació i la suma per columna de les matrius de requeriments totals i de requerimentsdirectes d’importacions).

Els resultats mostren que una gran part dels sectors industrials tenen un valor més altd’aquest indicador que altres sectors (especialment els sectors de serveis): això indica que,en aquests sector, es dóna un grau d’activació de compres (intermèdies) a l’exterior supe-rior que en els altres sectors de l’economia –vegeu les taules 22, 32 i 42 de l’annex 1c.

264 Molts d’aquests indicadors tenen una estructura semblant als que ja s’han descrit abans per analitzar el posicionament dels diversos sectorsen el conjunt de l’economia catalana, i mesurar la seva capacitat d’arrossegament d’activitat econòmica.


Relacions (quantitatives) entre vendes a l’exterior i compres intermèdies necessàries perproduir el nivell de la demanda final i el nivell de les vendes a l’exterior

• La mesura de les relacions (quantitatives) entre vendes a l’exterior i compres intermèdies ne-cessàries per produir el nivell de la demanda final i el nivell de les vendes a l’exterior mostra laproporció entre les vendes a l’exterior de l’economia catalana netes de les importacions in-termèdies que són necessàries per produir el nivell de la demanda �nal d’aquesta economia,en el primer cas, i el nivell de les vendes exteriors en el segon cas. Es tracta d’un indicadorque posa de manifest les relacions entre la magnitud de les vendes a l’exterior i la magnituddels requeriments totals d’importacions (per a usos intermedis) per produir aquests produc-tes que formen part de les vendes a l’exterior (o dels usos �nals de l’economia) –vegeu lestaules 23, 24, 33, 34, 43 i 44 de l’annex 1c.

Contingut de valor de les compres a l’exterior en el valor de les vendes a l’exterior

• Un indicador proper als anteriors és l’indicador que mesura el contingut de valor de les com-pres a l’exterior en el valor de les vendes a l’exterior. Aquest indicador és una mitjana (ponderada)que mesura el valor de les compres a l’exterior necessària per produir una unitat de les vendes al’exterior de cada sector de l’economia. Representa, doncs, la participació del cost de les compresa l’exterior d’inputs intermedis en el valor de les vendes de les exportacions –els resultats delscàlculs per als 52 sectors de l’economia catalana �guren en les taules 30, 40 i 50 de l’annex 1c.

Valor de les importacions de cada producte per a usos intermedis

• El indicador del valor de les importacions de cada producte per a usos intermedis és el productede la matriu de requeriments totals (directes i indirectes) de compres a l’exterior per unitat de de-manda �nal i el vector de demanda �nal total (de producció interior) de l’economia catalana –aixímateix, els resultats obtinguts d’aquest indicador �guren a les taules 31, 41 i 51 de l’annex 1c.

Grau total i intermedi d’activació rebuda per cada sector de les compres a l’exterior

• Les mesures del grau total i del grau intermedi d’activació rebuda per cada sector de les com-pres a l’exterior són índexs semblants als de�nits anteriorment amb referència, en aquellcas, als �uxos interiors de béns i serveis. Aquests indicadors determinen, quantitativament,l’efecte d’arrossegament rebut per cada sector econòmic de l’increment de les compres fe-tes a l’exterior (a la resta del món i a la resta de l’Estat). Els resultats es presenten a les taules25, 26, 35, 36, 45 i 46 de l’annex 1c.

Grau total i intermedi d’activació emesa pels sectors econòmics dels camps a l’exterior

• Els resultats d’aquests índexs es completen, com s’ha fet abans, amb les mesures delgrau total i del grau intermedi d’activació emesa per cada sector en funció de les compres al’exterior de béns o serveis classi�cats en aquells sectors. Aquests indicadors mesuren l’efected’arrossegament emès per cada sector d’activitats a partir de l’augment de les compresfetes a l’exterior. Les taules 27, 28, 37, 38, 47, i 48 de l’annex 1c presenten aquestes mesuresper als 52 sectors de l’economia catalana.


Requeriments totals de compres a l’exterior per unitats de demanda final

• Finalment s’ha obtingut la matriu de requeriments totals de compres a l’exterior per unitatde demanda final (que s’obté de la premultiplicació de la matriu inversa de Leontiev per lamatriu de coe�cients tècnics de compres a l’exterior). A partir d’aquesta matriu, si se sumenles seves columnes es mesura el total de compres a l’exterior que és necessari per produir(dins del territori considerat) una unitat del producte d’un determinat sector econòmic.Aquest indicador permet identi�car els sectors que, en major mesura, depenen de l’exteriorper assegurar els seus requeriments d’inputs intermedis; són, en conseqüència, els sectorsd’activitats que generen més dependència exterior (són els que tenen més necessitat decomprar a l’exterior per tal d’assegurar el seu nivell d’activitat).

La suma per files de la matriu de requeriments totals de compres a l’exterior mostra el nivellde compres a l’exterior per a usos intermedis de cada tipus de producte que és necessari perincrementar en una unitat la demanda �nal de tots els sectors d’activitat. Permet conèixerquin tipus de productes el conjunt de l’economia haurà de comprar més a l’exterior. Sis’esdevé una expansió de la demanda �nal de l’economia (és a dir, els productes dels qualsl’economia és considerada més depenent de l’exterior, perquè són els productes que par-ticiparien en el �ux de compres de l’exterior que acompanyaria un procés d’expansió de laproducció) –els resultats d’aquests càlculs s’exposen a les taules 29, 39, 49 de l’annex 1c.

• Si es combinen ambdós tipus d’indicadors (obtinguts de la suma de columnes i de �lesde la matriu de requeriments totals de compres a l’exterior) es pot establir una tipologiasectorial que agrupa els diversos sectors econòmics segons el seu comportament com ademandant o com a demandat d’inputs intermedis procedents de l’exterior. Així, els sectorsde l’economia catalana es poden classi�car en funció de la mesura en què són:

• demandants de compres a l’exterior d’aquests intermedis (suma de les columnes de lamatriu).

• demandats per al conjunt de l’economia (suma de les �les de la matriu)

Com a criteri de tall, s’utilitza la mitjana d’ambdós indicadors.

• Així, podem distingir quatre tipus de sectors:

Tipus I: Sectors demandats, però poc demandants de compres a l’exterior.Tipus II: Sectors demandats i també demandants de compres a l’exterior. Són sectors decaràcter intermedi, però que, a vegades, necessiten compres a l’exterior de béns interme-dis per dur a terme les seves operacions.Tipus III: Sectors demandants, però poc demandats. Solen ser sectors que demanden in-puts intermedis a l’exterior, però que la seva producció és poc demandada per la resta delsistema productiu.Tipus IV: Sectors poc demandats i també poc demandants de compres a l’exterior.


En la taula 60 s’ha aplicat aquest criteri de classi�cació als 52 sectors d’activitats del’economia catalana a partir de les dades de la taula input-output de 2001. Hom pot obser-var l’heterogeneïtat de comportament dels sectors industrials que es distribueixen en totesquatre categories d’activitats. En canvi, els sectors de serveis (inclosos els sectors de serveisdestinats a la producció) es concentren en el tipus IV (de sectors poc demandats i tambépoc demandants de compres a l’exterior), la qual cosa posa en evidència que els sectorsterciaris tenen un grau d’obertura a l’exterior per sota de la mitjana de l’economia i, moltsd’ells, estan abocats, en gran manera, a proveir la demanda del consum �nal265.

Taula 60. Sectors demandats o demandants de compres a l’exterior a Catalunya 2001

Sectors demandantsTipus II Tipus I

Sectorsdemandats

Refinació de petroliMinerals metàl·lics i siderúrgia, metalls no fèrricsProductes químics bàsicsProductes químics destinats a l’agricultura i la indústriaMaquinària i equipament mecànicMaquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisióMaquinària i material elèctricMaterial electrònicVehicles automòbils i els seus accessorisTabac i altres indústries de l’alimentacióCotó i mescles; llana i mescles; seda naturalSemielaborats de fusta, suro, jonc i canyaPasta papereraCautxú i plàsticEnergia elèctrica

Productes farmacèuticsFoneries, forja i estampat de metallsProductes metàl·lics estructurals i caldereriaConstrucció naval i altre material de transportSacrifici de bestiar i conserves de carnIndústria vinícola i cerveseraAigües mineralsGèneres de puntAltres indústries tèxtilsPeces de vestir i complements, cuir i calçatMobles de fustaPaper, arts gràfiques i edicióAltres indústries manufactureresGas, vapor i aigua calenta

Tipus III Tipus IV

Sectorsdemandats

Sector agrariCarbons, petroli i gas naturalTransport urbà de viatgers, viatgers de carreteraServeis prestats a les empreses

Productes de terres cuites per a la construccióCiment, calçs i guixosMaterials de construcció, pedra natural i abrasiusVidreIndústries làctiesConstruccióAiguaComerçRestaurants i hostaleriaTransport ferroviariTransport marítim, aeriActivitats annexes al transportCorreus i telecomunicacionsLloguer de béns immoblesAdministració públicaEnsenyamentSanitatAltres serveisRecuperació i reparacions


265 Entre els sectors dels serveis destinats a la producció són una excepció el sector de serveis a les empreses i el transport urbà de viatges iper carretera que trobem en el grup tipus III; i el sector d’energia elèctrica i de gas, vapor i aigua calenta que trobem, respectivament, en el gruptipus II i I de la classificació.


• En conclusió, podem a�rmar que, dins del sector industrial, trobem activitats amb per�lsi comportaments força heterogenis, tant en la seva col·locació i inserció en el conjunt delsistema productiu com en relació amb els �uxos de compres i vendes amb l’exterior. Aquestaheterogeneïtat també la trobem entre els sectors de serveis destinats a la producció. Tanma-teix, en molts casos es con�rma que, en el seu comportament, aquests serveis destinats a laproducció estan més propers al sector industrial que dels altres serveis destinats al consum.

S’observa també, des d’una perspectiva dinàmica, que, en molts aspectes, el comportamentde les activitats de serveis a la producció s’apropa (relativament) del comportament de les acti-vitats manufactureres. Malgrat les diferències que hi ha entre ambdós tipus d’activitats, semblaque es con�rma una tendència a una major complementarietat i integració entre elles.

3.2 Una anàlisi estructural de l’economia catalana des de l’òpticade les branques d’activitat i dels “subsistemes”

3.2.1 Un canvi en la unitat d’anàlisi: de la branca d’activitat al “subsistema”

• Han estat nombroses les propostes per emprar la noció de “subsistema” en estudis apli-cats, els quals es basen en la informació continguda en el marc input-output d’una eco-nomia. En l’annex 2 es dóna una referència més extensa sobre els antecedents teòrics delconcepte d’integració vertical dels processos productius i, més especí�cament, del concep-te de “subsistema” tal com fou concebut per Sra�a (1979). També es descriu el procedimentd’obtenció dels “subsistemes” d’una economia (proposat pels economistes Momigliano iSiniscalco), i se’n destaquen alguns dels seus avantatges.

• “Un ‘subsistema’ –segons Momigliano i Siniscalco (1980, 1982 i 1986)– és una unitat quereagrupa totes les activitats de totes les branques d’activitat, directament i indirecta empra-des per satisfer la demanda �nal d’una determinada mercaderia. En un context de branquesinterdependents, un “subsistema” engloba, doncs, un conjunt d’activitats que pertanyen adiverses branques com una“reconstrucció”per a integració vertical de tot aquell procés pro-ductiu que (idealment) dóna lloc a una mercaderia especí�ca d’ús �nal.”

De fet, l’assumpció de la perspectiva dels “subsistemes” implica canviar la unitat d’anàlisi que ésusual en l’estudi de les interdependències sectorials. La major part de contribucions que tenenper objecte l’anàlisi del canvi (i de la dinàmica) estructural d’un sistema de producció procedeixen,prèviament, a la de desagregació (horitzontal) d’aquest sistema en branques d’activitat.

Ara bé, aquest tipus de desagregació requereix, com ja s’ha comentat anteriorment, l’adopció(convencional) de certes fronteres “arti�cials”: així, la pertinença de certes unitats (empreses,establiments...) a una determinada branca i no a una altra es deu a criteris de similitud, siguide la seva tecnologia i/o inputs de producció emprats, sigui dels seus productes.

La lògica d’una desagregació del sistema de producció en “subsistemes” és diferent. El cri-teri que permet delimitar aquestes unitats no és el de la homogeneïtat (de la tecnologia odels productes), sinó el criteri de la destinació final de les diferents activitats productives.


En rigor, cada “subsistema” –que és constituït per activitats o parts d’activitats de les bran-ques– constitueix, com deia Sra�a (1979), un self-replacing productive system, el productenet del qual està constituït únicament per una de les mercaderies d’ús �nal generades enel sistema de producció que és objecte d’anàlisi. Aquest tipus de demarcació dels “sub-sistemes” depèn, en conseqüència, del conjunt de les interdependències estructurals delsistema productiu i no requereix l’establiment de cap frontera arti�cial.

3.2.2 Les matrius B (operadors d’integració vertical)

• Per tal de procedir a aquesta “integració vertical” de les activitats del sistema de producciód’una economia real (que representem mitjançant la seva taula input-output), Momiglianoi Siniscalco (1982) de�neixen un operador (o matriu) B que permet (re) classi�car qualsevolmagnitud (el valor afegit brut, l’ocupació, les importacions, etc.) de les branques d’activitatd’aquella economia en “subsistemes”. En l’annex 2 s’indica el procediment de càlcul d’aquestoperador B (i també de les matrius L i V, d’ocupació i de valor afegit brut per “subsistemes”).

Les taules 1 i 6 que �guren, així mateix, en l’annex 2 mostren les matrius B que corresponenals sistemes de producció de l’economia catalana representats, respectivament, per les tau-les input-output dels anys 1987 i 2001266. Aquestes dues matrius, ultra constituir els opera-dors lineals que permeten procedir a la integració vertical de qualsevol magnitud lligadaa la producció, permeten determinar les respectives quotes d’output per branca d’activitaten els diversos “subsistemes” en què hom pot desglossar l’economia catalana.

• Com s’explica amb més detall en l’annex 2, les xifres que �guren a les matrius B –de 1987 i2001– expressen, per files, els percentatges en què cada branca d’activitat contribueix (en termesde producte) als diferents “subsistemes”: així, l’element (ij) d’una matriu B indica la proporció enquè (la producció de) la branca d’activitat j-èsima entra a formar part del“subsistema”j-èsim267.

Naturalment, els elements de la diagonal principal d’aquestes matrius B mostren la pro-porció (de la producció) de cada branca que participa en el mateix “subsistema”. Hom potcomprovar –vegeu la taula 6 de l’annex 2– que, per a l’any 2001, aquestes proporcions sónmolt desiguals per branques d’activitat: si bé, en un nombre signi�catiu de casos, aquestpercentatge és elevat, en altres aquesta proporció és signi�cativament més baixa. És el cas,per exemple, de la branca d’Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca en què –commostra l’element (1,1) de la matriu B de l’any 2001– només un 33,4% de la seva producciócontribueix al mateix “subsistema”268.

266 Per procedir a aquest exercici d’anàlisi de l’economia catalana sota l’òptica dels “subsistemes” s’ha escollit una desagregació d’aquestaeconomia en 30 branques d’activitat.

267 És a dir, el “sistema de producció” (com a part del conjunt de l’economia) que “hipotèticament”“produiria”, com a output, la magnitudequivalent a la demanda final d’aquesta economia en béns o serveis corresponents a la branca d’activitat j-èsima considerada.

268 L’element (1,1) de la matriu B de 1987 –vegeu la taula 1 de l’annex 2– mostra que la contribució (en termes de producció) d’aquestamateixa branca al mateix“subsistema”fou d’un 35,2%. Aquests percentatges són molt inferiors als que presenta, per exemple, la branca d’activitatde l’Extracció de productes energètics –un 59,4% l’any 1987, i un altre 56,4% l’any 2001–. Aquesta disparitat s’explica pel fet que una part moltconsiderable de la branca d’Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca forma part dels consums intermedis d’altres branques d’activitat,mentre que la proporció de la producció de la branca d’Extracció de productes energètics que es destina a usos intermedis és inferior a aquella.


Altres branques d’activitat mostren també una aportació (en termes de producte) relati-vament baixa al mateix “subsistema”: és el cas de Correus i telecomunicacions (en un 42,5%l’any 2001), Gas i serveis relacionats (en un 47,6%), Energia elèctrica (en un 52,7%), l’Extraccióde productes energètics (en un 56,4%), o en proporcions una mica més altes la Intermediaciófinancera (en un 56,3%), el Transport terrestre o per canonada (en un 58,8%), la Indústria dela Fusta i del suro (en un 59,2%) i els Productes minerals no metàl·lics (en un 59,6%). Totesaquestes branques d’activitat es caracteritzen pel fet que una part substancial de la sevaproducció està destinada a usos intermedis d’una gran majoria dels sectors de l’economia.En molts casos, la producció d’aquestes branques entra a formar part de molts “subsiste-mes” en general, en proporcions relativament baixes: tot i així, hom pot veure –a partir dela matriu B de 2001–que la branca d’Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca aportaun 49,3% del seu producte al “subsistema” de la Indústria de l’Alimentació, begudes i tabac;en menor mesura, la branca d’Extracció i tractament de productes energètics contribueix enun 6,8% de la seva producció al “subsistema” de la Indústria Química; la Indústria de la Fustai el suro, en un 8,3%, al “subsistema” de les Indústries manufactureres diverses i, en un 6,9%al “subsistema” de la Construcció i obra civil; la Indústria del Cautxú i les matèries plàstiques,en un 6,8% al subsistema de l’Equipament elèctric i electrònic, en un 6,3% al de Material detransport, i en un 5,2% al de la Indústria Química; �nalment, la branca de la Metal·lúrgicai fabricació de productes metàl·lics contribueix en un 10,6% al “subsistema” de Material detransport, en un 8,4% al “subsistema” de la Construcció i obra civil, i en un 6,3% al “subsiste-ma” d’Equipament elèctric i electrònic entre altres.

Entre les activitats de serveis, la branca de Serveis afins al transport contribueix en un 11,9%al“subsistema”de Comerç i reparacions i la branca de Correus i telecomunicacions en un 8,5%al “subsistema” d’Intermediació financera i en un 4,4% al de Serveis immobiliaris i serveis a lesempreses, i la branca d’Intermediació financera en un 8,2% al “subsistema” de Serveis immo-biliaris i serveis a les empreses i en un 6,3% al de Comerç i reparacions269.

En general, hom observa –entre 1987 i 2001– un augment del nivell de dispersió de lesproporcions en què les branques d’activitat de l’economia catalana contribueixen als diver-sos “subsistemes” (la qual cosa pales un increment del grau d’interdependència econòmicaentre aquelles branques).

L’anàlisi de les matrius B es pot completar amb una lectura per columnes. Cadascunad’aquestes columnes mostra les proporcions (en relació amb el seu output) en què les di-ferents branques d’activitat entren a formar part de cada “subsistema” –per a més detall,vegeu l’annex 2270.

269 La comparació de l’evolució dels percentatges de contribucions de les branques d’activitat als “subsistemes”, entre 1987 i 2001, no permetevidenciar una pauta homogènia entre els diferents sectors: tot i que, en general, aquestes proporcions sembla que disminueixin en una granpart dels sectors, aquest comportament no es pot generalitzar. Caldria dur a terme una anàlisi més detallada –que queda fora de les pretensionsd’aquest estudi– per esbrinar les raons d’aquesta disparitat en les trajectòries. Circumstància que, en alguns casos, pot ser la conseqüència dediferències en el tractament metodològic d’elaboració de les taules input-output de 1987 i 2001: aquest podria ser el cas de les branques d’Energiaelèctrica i serveis relacionats i Aigua i serveis relacionats.

270 A diferència de la suma per files de B que (en representar les contribucions –en termes de producte– de cada branca als diversos subsistemes)equival, en cada cas, a la unitat, la suma per columnes de B no té cap sentit quantitatiu, perquè els elements de les columnes expressen quotesde magnituds (de producció) diferents.


3.2.3 L’evolució de l’ocupació per branques d’activitats i per “subsistemes”

• Amb l’ajut de les matrius B (com a operadors lineals d’integració vertical), i fent ús delsrespectius vectors d’ocupació per branques d’activitat, s’han obtingut les matrius L –de vo-lums d’ocupació per branques d’activitat i per subsistemes– que corresponen als anys 1987i 2001, i que s’exposen a les taules 2 i 7 que �guren en l’annex 2.

La lectura per files d’ambdues matrius L mostra la magnitud de l’ocupació de cada bran-ca d’activitat de l’economia catalana que contribueix als diversos “subsistemes”. En conse-qüència, la suma per files dels elements de cada matriu L equival al vector d’ocupació totalper branques d’activitat. En canvi, la lectura per columnes d’aquestes matrius descriu lesxifres d’ocupació de les diferents branques d’activitat que con�guren cadascun dels “sub-sistemes”. En aquest cas, la suma per columnes dels elements de cada matriu L consisteix elvector d’ocupació total per “subsistemes”.

Així, per exemple, l’element (1,3) de la matriu L corresponent a l’any 2001 indica que 38.053ocupats (d’un total de 77.101) de la branca d’Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pescaformaven part del“subsistema”de la indústria de l’Alimentació, begudes i tabac271. De maneraanàloga, l’element (9,18) mostra que 9.013 ocupats de la branca de Productes minerals nometàl·lics (d’un total de 32.059) integraven, aquest any, el“subsistema”de Construcció i Obracivil272.

• Un cop s’ha aclarit el sentit dels elements que �guren a les matrius L podem tractard’analitzar alguns aspectes de l’evolució de l’ocupació a Catalunya, en el període 1987-2001, tant des de la perspectiva (usual) de les branques d’activitat, com des de la perspec-tiva dels “subsistemes”.

• Sens dubte, l’aspecte més destacat de l’evolució de l’ocupació a Catalunya durant aquestanys fou, com ja s’ha vist reiterades vegades més amunt, l’accentuació del procés de tercia-rització del sistema productiu273.

Entre 1987 i 2001, l’ocupació total augmentà en 1.104.642 unitats (un 52,5%)274. Tanmateix,com s’observa en la taula 61, aquest increment molt notable de la xifra d’ocupats no esva distribuir d’una manera homogènia entre les grans branques d’activitat de l’economiacatalana: en aquest període, van ser les activitats de serveis les que guanyaren més efec-

271 Aquesta magnitud assenyala que, per a la producció de la xifra de béns de la indústria de l’Alimentació, begudes i tabac per a usos finals del’economia catalana (l’any 2001), s’hagué de mobilitzar una força de treball (equivalent a 38.053 ocupats) de la branca de l’Agricultura, ramaderia,caça, silvicultura i pesca.

272 Per mostrar amb més claredat l’aportació relativa de cada branca d’activitat als diferents “subsistemes” s’han obtingut les matrius C dequotes per columna de les matrius L –que figuren a les taules 5 i 6 de l’annex 2. Els elements de cada columna j-èsima d’aquestes matriusC indiquen quin és el pes (relatiu) de cada branca d’activitat en el “subsistema” j, en termes d’ocupació. La simple observació de la diagonalprincipal d’aquestes matrius C permet establir el pes (en termes d’ocupació) de cada branca i-èsima en el mateix “subsistema”. Hom potcomprovar que només una part de l’ocupació total del “subsistema” i-èsim procedeix directament la mercaderia i-èsima. En la“producció neta”d’aquesta mercaderia hi intervenen –indirectament– altres branques (amb una aportació d’una part dels seus recursos de treball).

273 Les xifres d’ocupació que es consideren en aquest exercici són les que figuren a les taules input-output de l’economia catalana de 1987 i 2001.

274 Aquest fort augment de l’ocupació fou el resultat de dos períodes d’expansió econòmica: el primer, des de 1986 a 1991, i el segon (desprésd’una recessió econòmica de 1992 a 1994), des de 1995 fins a 2001.


tius, tant en termes absoluts com en termes relatius. Així, els sectors de serveis destinats a laproducció incrementaren el nombre d’ocupats en 432.290 unitats (un 69,1%) i els sectors deserveis destinats al consum en 411.130 (un 76%). Només la forta expansió de les activitatsde Construcció i obra civil va fer que l’ocupació a aquest sector augmentés a un ritme en-cara superior: un 105,8% (155.985 ocupats més). Contràriament, el sector industrial nomésincrementà –en aquests anys– els seus efectius 131.320 unitats (un 19,1%), i l’ocupació enel sector agrari es va reduir en 26.083 unitats (un 25,3%).

• L’evolució de les xifres d’ocupació no és, naturalment, la mateixa des de la perspectiva dels“subsistemes”, tal com s’observa a la taula 62. Si bé el comportament, en termes de variaciódel nombre d’ocupats dels grans“subsistemes”segueix una pauta similar a la que s’ha pogutveure per branques d’activitat, també es poden destacar algunes diferències signi�catives.

En aquests anys, l’augment de l’ocupació en el “subsistema” de serveis destinats a la pro-ducció –un 76,1%– fou més pronunciat que l’increment enregistrat des de la perspectivade les corresponents branques d’activitat (un 69,1%), trajectòria que no és compartidaper l’evolució de l’ocupació en el “subsistema” industrial (amb un augment del 17,5% da-vant d’un 19,1% des de la perspectiva de les branques d’activitat).

També la proporció d’augment de l’ocupació en el “subsistema” de la Construcció i obra ci-vil fou signi�cativament inferior a l’augment en la branca corresponent (un 83,9%, davantd’un 105,8%, respectivament). En el cas del “subsistema” de serveis destinats al consuml’augment de l’ocupació (un 77,2%) fou lleugerament superior a la taxa de variació del’ocupació des de la perspectiva de la branca (el 76%).

• Aquestes disparitats entre els percentatges de variació de l’ocupació, des de l’òpticade les branques d’activitat i des de l’òptica dels “subsistemes” evidencien la (creixent)presència –directa o indirecta– de l’output de les activitats de serveis destinats a la produc-ció en els consums intermedis del conjunt dels sectors productius275.

• Una anàlisi més detallada dels resultats per a cadascuna de les trenta branquesd’activitat considerades (i el mateix nombre de “subsistemes”) permet precisar algund’aquests trets en l’evolució de l’ocupació.

Destaca, en primer lloc, el fort increment de l’ocupació, especialment a les branques deserveis: els serveis immobiliaris i serveis a les empreses, amb una taxa (mitjana) de variacióanual del nombre d’ocupats del 24,3% (gairebé set vegades més elevada que la taxa devariació de l’ocupació en el conjunt de l’economia), el Transport marítim i aeri, amb unataxa del 21%, i les Activitats sanitàries i veterinàries i els serveis socials, amb una taxa del14,5%. Això ha fet que la quota d’ocupats en aquestes branques hagi augmentat molt sig-ni�cativament en el període considerat: del 2,9% �ns al 8,9% en el primer cas, del 0,08%a 0,22% en el segon cas, i del 2,6% al 5,4% en el darrer cas.

275 Tot i haver estat menor (en termes relatius) l’augment de la població ocupada industrial en termes de “subsistema” que debranca d’activitat, la diferència entre els nivells d’ocupació des d’ambdues perspectives és favorable a l’ocupació en el “subsistema”industrial (139.449 ocupats, davant de 131.320 en la branca d’activitat corresponent): això indica que les activitats industrials tenenuna major incidència en el proveïment de consums intermedis pel conjunt de l’economia que altres sectors econòmics.


Taula 61. Ocupació per branques d’activitat: variacions entre 1987 i 2001Nombre d’ocupats

A. Branques d’activitat Ocupació perbranques 1987

Ocupació perbranques 2001

Variació absoluta1987-2001

Taxa de variació de l’ocupacióper branques 1987-2001

(mitjana anual)

Estructura percentual del’ocupació per branques

1987 2001

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 103.184 77.101 –26.083 –1,69 4,90 2,40

Extracció de productes energètics 7.066 4.271 –2.795 –2,64 0,34 0,13

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 69.328 94.210 24.882 2,39 3,30 2,94

Indústries tèxtils,confecció, cuir i calçat 161.990 122.505 –39.485 –1,62 7,70 3,82

Indústries de la fusta i del suro 24.945 23.722 –1.223 –0,33 1,19 0,74

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 47.908 69.808 21.900 3,05 2,28 2,18

Indústries químiques 62.815 71.582 8.767 0,93 2,99 2,23

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 31.074 40.730 9.656 2,07 1,48 1,27

Productes minerals no metàl·lics 22.382 32.059 9.677 2,88 1,06 1,00

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 99.573 109.820 10.247 0,69 4,73 3,42

Maquinària i equips mecànics 28.725 66.998 38.273 8,88 1,37 2,09

Equip elèctric, electrònic i òptic 59.959 59.957 –2 0,00 2,85 1,87

Fabricació de material de transport 50.457 76.457 26.000 3,44 2,40 2,38

Indústries manufactureres diverses 20.493 45.915 25.422 8,27 0,97 1,43

Energia elèctrica 10.689 5.086 –5.603 –3,49 0,51 0,16

Gas i serveis relacionats 2.572 1.636 –936 –2,43 0,12 0,05

Aigua i serveis relacionats 3.790 4.659 869 1,53 0,18 0,15

Construcció 147.478 303.463 155.985 7,05 7,01 9,46

Comerç i reparacions 370.171 515.093 144.922 2,61 17,60 16,05

Hosteleria i restauració 93.271 180.974 87.703 6,27 4,43 5,64

Transport terrestre i per canonada 78.133 91.683 13.550 1,16 3,71 2,86

Transport marítim i aeri 1.701 7.050 5.349 20,97 0,08 0,22

Serveis afins al transport 18.835 37.612 18.777 6,65 0,90 1,17

Correus i telecomunicacions 17.015 33.618 16.603 6,51 0,81 1,05

Intermediació financera 61.047 75.682 14.635 1,60 2,90 2,36

Immobiliàries i serveis a les empreses 61.612 285.735 224.123 24,25 2,93 8,91

AAPP, defensa i SS obligatòria 125.580 120.205 –5.375 –0,29 5,97 3,75

Educació 96.447 147.043 50.596 3,50 4,58 4,58

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 54.305 172.437 118.132 14,50 2,58 5,37

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 171.138 331.213 160.075 6,24 8,14 10,32

Total 2.103.683 3.208.325 1.104.642 3,50 100,00 100,00

B. Grans sectors econòmics

Sector agrari 103.184 77.101 –26.083 –1,7 4,9 2,4

Indústria i extractives 686.715 818.035 131.320 1,3 32,6 25,5

Construcció 147.478 303.463 155.985 7,1 7,0 9,5

Serveis destinats a la producció 625.565 1.057.855 432.290 4,6 29,7 33,0

Serveis destinats al consum 540.741 951.871 411.130 5,1 25,7 29,7

Total 2.103.683 3.208.325 1.104.642 3,50 100,00 100,00

Indústria + Serveis destinats a la producció 1.312.280 1.875.890 563.610 2,9 62,4 58,5

Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya,Departament de Comerç, Consum i Turisme (1987); Institutd’Estadística de Catalunya (2001); elaboració pròpia.


Taula 62. Ocupació per subsistemes: variacions entre 1987 i 2001Nombre d’ocupats

A. Subsistemes (desagregació a 30)Ocupació persubsistemes

1987

Ocupació persubsistemes

2001

Variació absoluta1987-2001

Taxa de variació de l’ocupacióper subsistemes 1987-2001

(mitjana anual)

Estructura percentual del’ocupació per subsistemes

1987 2001

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 43.972 30.403 –13.569 –2,06 2,09 0,95

Extracció de productes energètics 6.274 5.857 –417 –0,44 0,30 0,18

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 151.756 156.689 4.933 0,22 7,21 4,88

Indústries tèxtils,confecció, cuir i calçat 174.291 131.356 –42.935 –1,64 8,29 4,09

Indústries de la fusta i del suro 18.435 16.227 –2.208 –0,80 0,88 0,51

Indústries del paper,edició i arts gràfiques 48.684 60.875 12.191 1,67 2,31 1,90

Indústries químiques 82.068 97.591 15.523 1,26 3,90 3,04

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 29.472 33.945 4.473 1,01 1,40 1,06

Productes minerals no metàl·lics 13.617 27.304 13.687 6,70 0,65 0,85

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 80.038 90.887 10.849 0,90 3,80 2,83

Maquinària i equips mecànics 29.770 68.710 38.941 8,72 1,42 2,14

Equip elèctric, electrònic i òptic 70.052 80.506 10.455 0,99 3,33 2,51

Fabricació de material de transport 68.640 118.184 49.543 4,81 3,26 3,68

Indústries manufactureres diverses 26.168 50.582 24.415 6,22 1,24 1,58

Energia elèctrica 2.054 7.230 5.176 16,80 0,10 0,23

Gas i serveis relacionats 1.127 1.407 279 1,65 0,05 0,04

Aigua i serveis relacionats 1.758 5.268 3.510 13,31 0,08 0,16

Construcció 174.942 321.668 146.727 5,59 8,32 10,03

Comerç i reparacions 297.191 461.995 164.804 3,70 14,13 14,40

Hosteleria i restauració 128.745 238.613 109.868 5,69 6,12 7,44

Transport terrestre i per canonada 51.656 68.033 16.377 2,11 2,46 2,12

Transport marítim i aeri 2.466 10.609 8.143 22,01 0,12 0,33

Serveis afins al transport 15.305 38.712 23.407 10,20 0,73 1,21

Correus i telecomunicacions 7.124 20.194 13.070 12,23 0,34 0,63

Intermediació financera 45.966 49.741 3.775 0,55 2,19 1,55

Immobiliàries i serveis a les empreses 76.661 219.409 142.747 12,41 3,64 6,84

AAPP, defensa i SS obligatòria 140.725 138.404 –2.322 –0,11 6,69 4,31

Educació 100.590 145.924 45.335 3,00 4,78 4,55

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 71.398 184.418 113.020 10,55 3,39 5,75

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 142.736 327.582 184.846 8,63 6,79 10,21

Total 2.103.683 3.208.325 1.104.642 3,50 100,00 100,00

B. Subsistemes (desagregació a 5)

Sector agrari 43.972 30.403 –13.569 –2,1 2,1 0,9

Indústria i extractives 799.265 938.715 139.449 1,2 38,0 29,3

Construcció 174.942 321.668 146.727 5,6 8,3 10,0

Serveis destinats a la producció 501.309 882.598 381.288 5,1 23,8 27,5

Serveis destinats al consum 584.195 1.034.942 450.747 5,1 27,8 32,3

Total 2.103.683 3.208.325 1.104.642 3,50 100,00 100,00

Indústria + Serveis destinats a la producció 1.300.575 1.821.312 520.738 2,7 61,8 56,8



Entre les activitats terciàries també destaquen els importants increments de l’ocupació esde-vinguts a les branques de Serveis a�ns al transport (6,7%), Correus i telecomunicacions (6,5%) iHostaleria i restauració (6,3%)276.

Ultra el destacat augment de l’ocupació en el sector de la Construcció i obra civil (d’un 7,1%anual), algunes branques industrials també han mostrat, en el període considerat, un incre-ment notable de la seva ocupació (signi�cativament superior a la mitjana de creixement del’ocupació del conjunt de l’economia, que fou d’un 3,5%), per exemple, la Indústria de la ma-quinària i equips mecànics (8,9%) i Indústries manufactureres diverses (8,3%)277.

Des de la perspectiva dels“subsistemes”, la taxa (mitjana) de creixement de l’ocupació més alta estroba també en una bona part dels“subsistemes”de serveis: l’increment més destacat el trobemen el“subsistema”de Transport marítim i aeri (amb una taxa de variació del 22%); també tenen uncreixement molt alt, els“subsistemes”de Serveis immobiliaris i serveis a les empreses (amb una taxade variació del 12,4%), de Correus i telecomunicacions (12,2%), Activitats sanitàries i veterinàries,serveis socials (10,6%) i Serveis afins al transport (10,2%). Cal remarcar, així mateix, l’augment (del’ocupació) en els“subsistemes”d’Energia elèctrica (16,8%) i Aigua i serveis relacionats (13,3%).

Entre els “subsistemes” no terciaris, el creixement més alt de l’ocupació s’ha donat en els “sub-sistemes”de Maquinària i equips metàl·lics (8,7%), Productes minerals no metàl·lics (6,7%) i Indús-tries manufactureres diverses (6,2%)278.

• La diferència entre la xifra d’ocupats per branca d’activitat i la xifra d’ocupats per“subsistema”evidencia si una activitat és, si s’empra la denominació proposada per Prosperetti (1982), “pro-veïdora neta d’ocupació”(en el cas que la diferència sigui positiva) o“receptora neta d’ocupació”( en el cas que la diferència sigui negativa). La taula 63 mostra que, en el primer grup es troben,essencialment, els sectors econòmics l’output dels quals són productes que, majoritàriament,altres activitats utilitzen com a inputs intermedis. En el segon grup, en canvi, hi ha els sectorseconòmics l’output dels quals es destina, fonamentalment, a usos �nals.

Entre els sectors“proveïdors nets d’ocupació”trobem, l’any 2001; l’Agricultura, ramaderia, caça,silvicultura i pesca, la indústria de la Fusta i el suro, les indústries del Paper, arts gràfiques i edició, laIndústria del cautxú i matèries plàstiques, els Productes minerals no metàl·lics, la Metal·lúrgia i pro-ductes metàl·lics. Entre els sectors “proveïdors nets d’ocupació” terciaris �guren el Gas i serveisrelacionats, el Comerç i reparacions, el Transport terrestre i per canonada, Correus i telecomunica-cions, la Intermediació financera, els Serveis immobiliaris i serveis a les empreses, l’Educació i elsAltres serveis i activitats socials.

276 Aquestes altes taxes de creixement de l’ocupació en moltes de les activitats de serveis de l’economia catalana han fet que, en termespercentuals, la classificació de les branques d’activitat segons el volum d’ocupació estigui encapçalada –l’any 2001– per cinc branques terciàries:el Comerç i reparacions (un 16,1% del total), els Altres serveis i activitats socials i personals (10,3%), els Serveis immobiliaris i els serveis a les empreses(8,9%), l’Hostaleria i restauració (5,6%) i les Activitats sanitàries i veterinàries, i serveis socials (5,4%).

277 En totes les altres activitats industrials l’ocupació va créixer –entre 1987 i 2001– per sota de la mitjana de l’economia catalana i, enalguns casos, les taxes foren negatives: indústria Tèxtil, confecció, cuir i calçat (–1,6%), indústries de la Fusta i suro (–0,3%) i l’Extracció de productesenergètics (–2,6%). També, tingueren taxes de variació negatives, els sectors d’Energia Elèctrica (–3,5%) i Gas i serveis relacionats (–2,4).

278 En alguns “subsistemes” el creixement de l’ocupació fou negatiu: el sector d’Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca (–2,1%),Indústries Tèxtil, confecció, cuir i calçat (–1,6%), Indústries de la Fusta i el suro (–0,8%) i Estracció de productes energètics (–0,4%).


Tabla 63. Diferència entre l’ocupació per branques d’activitat i l’ocupació per subsistemes: 1987 i 20011987 2001

(a) (b) (c) = (a) – (b) (a) (b) (c) = (a) – (b)Ocupació per

branquesOcupació persubsistemes Diferència Ocupació per

branquesOcupació persubsistemes Diferència

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 103.184 43.972 59.212 P 77.101 30.403 46.698 P

Extracció de productes energètics 7.066 6.274 792 P 4.271 5.857 –1.586 R

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 69.328 151.756 –82.428 R 94.210 156.689 –62.479 R

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 161.990 174.291 –12.301 R 122.505 131.356 –8.851 R

Indústries de la fusta i del suro 24.945 18.435 6.510 P 23.722 16.227 7.495 P

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 47.908 48.684 –776 R 69.808 60.875 8.933 P

Indústries químiques 62.815 82.068 –19.253 R 71.582 97.591 –26.009 R

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 31.074 29.472 1.602 P 40.730 33.945 6.784 P

Productes minerals no metàl·lics 22.382 13.617 8.765 P 32.059 27.304 4.754 P

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 99.573 80.038 19.535 P 109.820 90.887 18.933 P

Maquinària i equips mecànics 28.725 29.770 –1.045 R 66.998 68.710 –1.712 R

Equip elèctric, electrònic i òptic 59.959 70.052 –10.093 R 59.957 80.506 –20.549 R

Fabricació de material de transport 50.457 68.640 –18.183 R 76.457 118.184 –41.726 R

Indústries manufactureres diverses 20.493 26.168 –5.675 R 45.915 50.582 –4.668 R

Energia elèctrica 10.689 2.054 8.635 P 5.086 7.230 –2.145 R

Gas i serveis relacionats 2.572 1.127 1.445 P 1.636 1.407 230 P

Aigua i serveis relacionats 3.790 1.758 2.032 P 4.659 5.268 –609 R

Construcció 147.478 174.942 –27.464 R 303.463 321.668 –18.205 R

Comerç i reparacions 370.171 297.191 72.980 P 515.093 461.995 53.098 P

Hosteleria i restauració 93.271 128.745 –35.474 R 180.974 238.613 –57.639 R

Transport terrestre i per canonada 78.133 51.656 26.477 P 91.683 68.033 23.650 P

Transport marítim i aeri 1.701 2.466 –765 R 7.050 10.609 –3.558 R

Serveis afins al transport 18.835 15.305 3.530 P 37.612 38.712 –1.100 R

Correus i telecomunicacions 17.015 7.124 9.891 P 33.618 20.194 13.424 P

Intermediació financera 61.047 45.966 15.081 P 75.682 49.741 25.941 P

Immobiliàries i serveis a les empreses 61.612 76.661 –15.049 R 285.735 219.409 66.326 P

AAPP, defensa i SS obligatòria 125.580 140.725 –15.145 R 120.205 138.404 –18.198 R

Educació 96.447 100.590 –4.143 R 147.043 145.924 1.118 P

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 54.305 71.398 –17.093 R 172.437 184.418 –11.981 R

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 171.138 142.736 28.402 P 331.213 327.582 3.630 P

Total 2.103.683 2.103.683 3.208.325 3.208.325

Sector agrari 103.184 43.972 59.212 P 77.101 30.403 46.698 P

Indústria i extractives 686.715 799.265 –112.550 R 818.035 938.715 –120.680 R

Construcció 147.478 174.942 –27.464 R 303.463 321.668 –18.205 R

Serveis destinats a la producció 625.565 501.309 124.256 P 1.057.855 882.598 175.258 P

Serveis destinats al consum 540.741 584.195 –43.454 R 951.871 1.034.942 –83.070 R

Total 2.103.683 2.103.683 3.208.325 3.208.325

Indústria + Serveis destinats a la producció 1.312.280 1.300.575 11.705 P 1.875.890 1.821.312 54.578 P

Nota: R = Sector “receptor” net d’ocupació; P= Sector “proveïdor” net d’ocupació.Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme (1987); Insti-tut d’Estadística de Catalunya (2001); elaboració pròpia.


En canvi, entre els sectors “receptors nets d’ocupació” trobem: l’Extracció de productes ener-gètics, la indústria de l’Alimentació, begudes i tabac, les indústries Tèxtil, confecció, cuir i calçat,la indústria Química, la Maquinària i equips mecànics, l’Equip elèctric, electrònic i òptic, la fabri-cació de Material de transport i les Manufactures diverses.

En l’àmbit dels serveis, trobem els sectors de l’Energia elèctrica, aigua i serveis relacionatsl’Hostaleria i restauració, el Transport marítim i aeri, Serveis afins al transport, l’Administraciópública, defensa i seguretat social i Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials279. També�gura en aquest grup, la Construcció i obra civil.

La composició d’aquests dos conjunts d’activitats s’ha mantingut força estable entre 1987i 2001. Tanmateix, cal destacar-ne el desplaçament de dues activitats del segon al primergrup: els Serveis immobiliaris i serveis a les empreses i els Serveis d’Educació280. Es tracta, es-pecialment en el primer cas, d’unes activitats que, en el període considerat, han crescutmolt (en termes d’ocupació), creixement que sembla haver estat, molt majoritàriament, elresultat del fort increment de la demanda per a usos intermedis d’aquesta mena de serveis.Particularment, la quota dels Serveis a les empreses en els consums intermedis de la majorpart de les branques d’activitat –industrials i terciàries– de l’economia catalana sembla ha-ver augmentat signi�cativament.

• Si apliquem aquest criteri de classi�cació als cinc grans sectors econòmics de l’economiacatalana hom observa que el sector industrial és “receptor net d’ocupació”; això vol dir que,des de l’òptica dels “subsistemes”, l’ocupació industrial aplega 120.680 unitats més (un14,8%) que la xifra d’ocupats per branca d’activitat (horitzontal). Contràriament, el sector deserveis destinats a la producció és un sector“proveïdor net d’ocupació”; en aquest cas, des del’òptica dels “subsistemes” l’ocupació en aquestes activitats aplega 175.258 efectius menys(un 16,2%)281.

En conseqüència, l’ocupació atribuïble al sector “integrat” d’indústria i serveis destinatsa la producció era, l’any 2001, d’1.875.890 unitats des de la perspectiva de les branquesd’activitat (el 58,5% del total de l’economia) i de 1.821.312 unitats des de la perspectiva dels“subsistemes” (el 56,8% del total de l’economia)282.

L’augment de l’ocupació en aquest sector“integrat”fou, entre 1987 i 2001, de 42,9% des de laperspectiva de les branques d’activitat i d’un 40% des de la perspectiva dels “subsistemes”.

279 La classificació de les diverses activitats en aquests dos grups és relativa. Nombrosos sectors estan inclosos en algun d’aquests dos grups peruna magnitud (d’ocupació) absoluta poc significativa.

280 La taula 63 mostra també el desplaçament dels sectors d’Extracció de productes energètics, d’Energia elèctrica i d’Aigua i serveisrelacionats del grup de sectors “proveïdors nets d’ocupació” al grup de Sectors “receptors nets d’ocupació”. Caldria esbrinar més atentamentel motiu d’aquest canvi, tot distingint les circumstàncies directament lligades als usos del seu output, d’aquelles que poden atribuir-se (comja s’ha dit anteriorment) a unes diferències en el tractament metodològic d’aquestes branques d’activitat en les taules input-output de 1987i 2001. Només un sector, el del Paper, edició i arts gràfiques passa de ser un sector “receptor” a ser un sector “proveïdor net d’ocupació” en elperíode considerat.

281 Així mateix, el sector de la construcció i el sector de serveis destinats al consum són, com el sector industrial, sectors “receptors netsd’ocupació”, mentre que el sector agrari és un sector“proveïdor net d’ocupació”.

282 En aquest sentit, hom pot dir que, l’any 2001, el sector“integrat”era un sector“proveïdor net d’ocupació”.


3.2.4 L’evolució del valor afegit per branques d’activitats i per“subsistemes”

• Un procediment anàleg al que es va emprar en el càlcul de les matrius L –i que es descriutambé en l’annex– ha permès calcular les matrius V (que �guren en les taules 3 i 8 d’aquestannex). Aquestes matrius V mostren –per �les– les xifres de valor afegit brut de cada brancad’activitat que participen en el valor afegit de cadascun dels“subsistemes”de l’economia ca-talana. En conseqüència, la suma per files dels elements d’aquestes matrius V equival al vec-tor dels valors afegits bruts de les branques d’activitat. Així mateix, cada columna d’aquestesmatrius indica les magnituds de valor afegit de les diverses branques d’activitat que integrenel valor afegit de cadascun dels “subsistemes” (que �guren com a capçalera de les diferentscolumnes de les matrius V). Per tant, la suma dels elements de les columnes d’aquestes ma-trius equival al vector dels valors afegits bruts corresponents als “subsistemes”283.

• Les taules 64 i 65 presenten, respectivament, les xifres del valor afegit brut de les bran-ques d’activitat i dels “subsistemes” de l’economia catalana dels anys 1987 i 2001, així comles seves estructures percentuals. Com ja s’ha palesat amb referència a les xifres d’ocupació,es con�rma, també en aquest cas, el progressiu procés de terciarització d’aquesta econo-mia, en relació ara amb l’evolució (relativa) de les magnituds dels valors afegits sectorials.

Des de la perspectiva de les branques d’activitat –vegeu la taula 64– hom pot observarque el valor afegit brut que aportava el conjunt dels serveis destinats a la producció va aug-mentar del 34,6% l’any 1987, al 42,3% l’any 2001 (un increment de 7,4 punts percentuals),mentre que en la resta de serveis destinats al consum va créixer nomes del 18,2% al 22,2%(4,0 punts). En canvi, el comportament de les activitats no terciàries fou molt dispar: si béla contribució de la Construcció i obra civil al valor afegit brut del conjunt de l’economia vaaugmentar del 5,9% al 7,8%, les aportacions del sector agrari i del conjunt de les branquesindustrials van disminuir: del 2,5% al 1,8% en el primer cas, i molt més signi�cativament enel segon cas –del 38,8% al 25,8% (12,0 punts).

Una observació més detallada dels resultats per a cadascuna de les trenta branquesd’activitat permet constatar que mentre que l’any 1987 entre les cinc primeres branquesque més contribuïen al valor afegit brut de l’economia catalana hi havia tres branques noterciàries –la indústria Química, les indústries Tèxtil, confecció, cuir i calçat i la Construcció iobra civil–, l’any 2001, entre les cinc primeres branques en aportació al valor afegit brut del’economia, quatre són branques terciàries –els Serveis immobiliaris i serveis a les empreses,el Comerç i reparacions, l’Hostaleria i restauració i la Intermediació financera–, i només unaés una branca no terciària: la Construcció i obra civil. Llevat del Comerç i reparacions, la restad’aquestes activitats han mostrat un increment (relatiu) molt notable en la seva aportacióal valor afegit de l’economia, singularment el sector dels Serveis immobiliaris i serveis a lesempreses, amb un augment del 9,6% l’any 1987 i 16,3% l’any 2001284.

283 Hom ha calculat, així mateix, les matrius F –vegeu les taules 5 i 10 de l’annex 2– que mostren les quotes (per columna) del valor afegit brutde les diferents branques d’activitat en cadascun dels“subsistemes”de l’economia.

284 La contribució de la branca d’Intermediació financera ha passat de l’1,5% al 4,9% en aquest període. L’increment de l’aportació de la brancad’Hosteleria i restauració ha estat del 3,5% al 6,6%, i el de la branca de la Construcció i obra civil del 5,9% al 7,8%.


Taula 64. Valor afegit brut per branques d’activitat i grans sectors econòmics: 1987 i 2001Milers d’euros

A. Branques d’activitat VAB per branques Estructura percentual del VAB per branques1987 2001 1987 2001

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 975.431 2.282.900 2,47 1,84

Extracció de productes energètics 320.213 474.926 0,81 0,38

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 2.213.395 3.830.355 5,60 3,09

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 2.367.321 2.959.706 5,99 2,39

Indústries de la fusta i del suro 241.060 485.303 0,61 0,39

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 1.249.666 2.850.123 3,16 2,30

Indústries químiques 2.583.132 4.619.639 6,53 3,73

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 729.184 1.631.577 1,84 1,32

Productes minerals no metàl·lics 561.399 1.557.562 1,42 1,26

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 1.902.119 3.666.930 4,81 2,96

Maquinària i equips mecànics 666.048 2.643.060 1,68 2,13

Equip elèctric, electrònic i òptic 1.313.157 2.699.431 3,32 2,18

Fabricació de material de transport 976.278 3.431.091 2,47 2,77

Indústries manufactureres diverses 241.619 1.116.169 0,61 0,90

Energia elèctrica 1.425.474 988.502 3,60 0,80

Gas i serveis relacionats 144.766 394.596 0,37 0,32

Aigua i serveis relacionats 115.575 382.434 0,29 0,31

Construcció 2.333.045 9.637.967 5,90 7,78

Comerç i reparacions 5.606.019 15.822.379 14,17 12,78

Hosteleria i restauració 1.390.676 8.179.523 3,52 6,60

Transport terrestre i per canonada 719.688 2.817.449 1,82 2,28

Transport marítim i aeri 45.599 615.639 0,12 0,50

Serveis afins al transport 580.992 2.477.878 1,47 2,00

Correus i telecomunicacions 669.642 2.804.776 1,69 2,26

Intermediació financera 592.117 6.009.715 1,50 4,85

Immobiliàries i serveis a les empreses 3.780.114 20.129.057 9,56 16,25

AAPP, defensa i SS obligatòria 1.830.923 3.951.726 4,63 3,19

Educació 911.327 4.407.316 2,30 3,56

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 1.331.104 5.622.958 3,37 4,54

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 1.734.623 5.350.022 4,39 4,32

Total 39.551.705 123.840.709 100,00 100,00


Sector agrari 975.431 2.282.900 2,5 1,8

Indústria i extractives 15.364.592 31.965.872 38,8 25,8

Construcció 2.333.045 9.637.967 5,9 7,8

Serveis destinats a la producció 13.679.985 52.442.425 34,6 42,3

Serveis destinats al consum 7.198.653 27.511.545 18,2 22,2

Total 39.551.705 123.840.709 100,0 100,0

Indústria + Serveis destinats a la producció 29.044.577 84.408.297 73,4 68,2



Taula 65. Valor afegit brut per subsistemes:1987 i 2001Milers d’euros

A. Subsistemes (desagregació a 30) VAB per subsistemes Estructura percentual del VAB per subsistemes1987 2001 1987 2001

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 515.128 969.089 1,30 0,78

Extracció de productes energètics 250.286 421.385 0,63 0,34

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 3.223.822 6.180.784 8,15 4,99

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 2.783.536 3.583.017 7,04 2,89

Indústries de la fusta i del suro 202.568 374.827 0,51 0,30

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 1.250.542 2.579.264 3,16 2,08

Indústries químiques 2.828.255 5.707.747 7,15 4,61

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 713.095 1.390.838 1,80 1,12

Productes minerals no metàl·lics 346.733 1.297.108 0,88 1,05

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 1.582.084 3.158.011 4,00 2,55

Maquinària i equips mecànics 670.040 2.756.282 1,69 2,23

Equip elèctric, electrònic i òptic 1.522.811 3.551.641 3,85 2,87

Fabricació de material de transport 1.368.265 5.116.524 3,46 4,13

Indústries manufactureres diverses 345.253 1.423.978 0,87 1,15

Energia elèctrica 227.471 754.819 0,58 0,61

Gas i serveis relacionats 53.825 215.195 0,14 0,17

Aigua i serveis relacionats 56.597 360.326 0,14 0,29

Construcció 2.997.801 10.828.263 7,58 8,74

Comerç i reparacions 4.950.633 15.787.946 12,52 12,75

Hosteleria i restauració 2.138.748 10.540.442 5,41 8,51

Transport terrestre i per canonada 587.539 2.399.652 1,49 1,94

Transport marítim i aeri 63.057 744.463 0,16 0,60

Serveis afins al transport 452.883 2.174.555 1,15 1,76

Correus i telecomunicacions 264.120 1.499.505 0,67 1,21

Intermediació financera 629.152 3.751.589 1,59 3,03

Immobiliàries i serveis a les empreses 3.048.670 14.396.908 7,71 11,63

AAPP, defensa i SS obligatòria 2.204.611 4.896.472 5,57 3,95

Educació 1.018.164 4.567.093 2,57 3,69

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 1.694.472 6.255.726 4,28 5,05

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 1.561.546 6.157.258 3,95 4,97

Total 39.551.705 123.840.709 100,00 100,00


Sector agrari 515.128 969.089 1,3 0,8

Indústria i extractives 17.087.289 37.541.407 43,2 30,3

Construcció 2.997.801 10.828.263 7,6 8,7

Serveis destinats a la producció 10.333.946 42.084.960 26,1 34,0

Serveis destinats al consum 8.617.542 32.416.991 21,8 26,2

Total 39.551.705 123.840.709 100,0 100,0

Indústria + Serveis destinats a la producció 27.421.235 79.626.367 69,3 64,3



• La contribució dels grans“subsistemes”al valor afegit brut de l’economia catalana ha seguitun comportament semblant al que acabem de comentar respecte a les branques d’activitat.Mentre que l’aportació del “subsistema” de serveis destinats a la producció va créixer, entre1987 i 2001, del 26,1% al 34% (7,9 punts), la contribució del subsistema d’activitats industrialses va reduir, en el mateix període, del 43,2% al 30,3% (12,9 punts). Pel que fa als altres tresgrans “subsistemes”, el “subsistema” de la Construcció i obra civil augmentà la seva participa-ció en el valor afegit brut de l’economia catalana del 7,6% al 8,7%; el “subsistema” de serveisdestinats al consum també incrementà la seva contribució del 21,8% al 26,2%. En canvi, el“subsistema” agrari va reduir la seva participació de l’1,3% al 0,8%.

Una anàlisi més acurada de les xifres per “subsistemes” permet comprovar que els incre-ments (relatius) més importants en l’aportació al valor afegit brut del conjunt de l’economiahan esdevingut, també, en els “subsistemes” terciaris. Així, mentre en l’any 1987, entre elscinc primers “subsistemes” (en termes de contribució al valor afegit brut total) hi trobemtres “subsistemes” no terciaris –indústria de l’Alimentació, begudes i tabac, Construcció i obracivil i la indústria Química– l’any 2001, entre aquests cinc primers llocs ja només romania und’aquells “subsistemes” –la Construcció i obra civil. Els altres “subsistemes” eren “subsiste-mes” de serveis: Comerç i reparacions, Serveis immobiliaris i serveis a les empreses, Hoste-leria i restauració, i Activitats Sanitàries, veterinàries, serveis socials285.

• Si, com en el cas de l’ocupació, comparem les xifres d’aportació (relativa) al valor afegitbrut del sector “integrat” –indústria i serveis destinats a la producció– des de la perspectivade les branques d’activitat i des de la perspectiva dels “subsistemes” hom pot comprovarque el pes relatiu d’aquest sector integrat és més alt en termes de branca d’activitat –un68,2% l’any 2001– que en termes de “subsistema” –un 64,3%. També la variació d’aquell pesrelatiu entre 1987 i 2001 és més accentuat des de l’òptica dels “subsistemes” que des del’òptica de les branques d’activitat; en ambdós casos, hom pot copsar una pèrdua de pes,en el primer cas d’un 5,3%, mentre que en el segon cas és d’un 5,0%.

3.2.5 L’evolució del valor afegit per ocupat per branques d’activitat i per“subsistemes”

• Els resultats anteriors sobre els valors afegits bruts i l’ocupació –per branques d’activitati per “subsistemes”– permeten calcular les magnituds de valor afegit brut per ocupat corres-ponents als anys 1987 i 2001, i contrastar-ne l’evolució.

La taula 66 mostra aquestes magnituds des de la perspectiva de les branques d’activitat.Hom pot comprovar que la mitjana del valor afegit brut per ocupat va ser de 18,8 a 38,6entre aquells anys286, amb una taxa de variació anual del 7,0%.

285 Tots aquests“subsistemes”de serveis augmenten la seva aportació (relativa) al valor afegit brut de l’economia: els Serveis immobiliaris i serveisa les empreses del 7,7% al 11,6%, l’Hosteleria i restauració del 5,4% al 8,5%, les Activitats sanitàries, veterinàries i de serveis socials del 4,5% al 5,1%, iel Comerç i reparacions del 12,5% al 12,8%.

286 Aquestes unitats estan mesurades en milers d’euros per ocupat.


Taula 66. Valor afegit brut per ocupat per branques d’activitat i grans sectors econòmics: 1987 i 2001Milers d’euros

A. Branques d’activitat VAB per ocupat per branques Variació absoluta Taxa de variació de l’VAB per ocupat perbranques 1987-2001 (mitjana anual)1987 2001 1987-2001

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 9,5 29,6 20,2 14,21

Extracció de productes energètics 45,3 111,2 65,9 9,69

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 31,9 40,7 8,7 1,82

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 14,6 24,2 9,5 4,35

Indústries de la fusta i del suro 9,7 20,5 10,8 7,45

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 26,1 40,8 14,7 3,77

Indústries químiques 41,1 64,5 23,4 3,80

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 23,5 40,1 16,6 4,71

Productes minerals no metàl·lics 25,1 48,6 23,5 6,25

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 19,1 33,4 14,3 4,99

Maquinària i equips mecànics 23,2 39,4 16,3 4,68


Fabricació de material de transport 19,3 44,9 25,5 8,80

Indústries manufactureres diverses 11,8 24,3 12,5 7,08

Energia elèctrica 133,4 194,4 61,0 3,05

Gas i serveis relacionats 56,3 241,2 184,9 21,90

Aigua i serveis relacionats 30,5 82,1 51,6 11,28

Construcció 15,8 31,8 15,9 6,72

Comerç i reparacions 15,1 30,7 15,6 6,86

Hosteleria i restauració 14,9 45,2 30,3 13,54

Transport terrestre i per canonada 9,2 30,7 21,5 15,57

Transport marítim i aeri 26,8 87,3 60,5 15,05

Serveis afins al transport 30,8 65,9 35,0 7,57

Correus i telecomunicacions 39,4 83,4 44,1 7,47

Intermediació financera 9,7 79,4 69,7 47,91

Immobiliàries i serveis a les empreses 61,4 70,4 9,1 0,99

AAPP, defensa i SS obligatòria 14,6 32,9 18,3 8,37

Educació 9,4 30,0 20,5 14,48

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 24,5 32,6 8,1 2,20

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 10,1 16,2 6,0 3,96

Total 18,8 38,6 19,8 7,0


Sector agrari 9,5 29,6 20,2 14,2

Indústria i extractives 22,4 39,1 16,7 5,0

Construcció 15,8 31,8 15,9 6,7

Serveis destinats a la producció 21,9 49,6 27,7 8,4

Serveis destinats al consum 13,3 28,9 15,6 7,8

Total 18,8 38,6 19,8 7,0

Indústria + Serveis destinats a la producció 22,1 45,0 22,9 6,9

Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme: Taula input-ouput de Catalunya, 1987; Institut d’Estadística de Catalunya: Marc input-ouput de l’economia catalana, 2001; elaboració pròpia.


Taula 67. Valor afegit brut per ocupat per subsistemes: 1987 i 2001Milers d’euros

A. Subsistemes (desagregació a 30)VAB per ocupat per subsistemes Variació absoluta Taxa de variació del VAB

per ocupat per subsistemes1987-2001 (mitjana anual)1987 2001 1987-2001

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 11,7 31,9 20,2 11,47

Extracció de productes energètics 39,9 71,9 32,1 5,36

Indústria de l’alimentació, begudes i tabac 21,2 39,4 18,2 5,71

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 16,0 27,3 11,3 4,72

Indústries de la fusta i del suro 11,0 23,1 12,1 7,35

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 25,7 42,4 16,7 4,33

Indústries químiques 34,5 58,5 24,0 4,65

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 24,2 41,0 16,8 4,62

Productes minerals no metàl·lics 25,5 47,5 22,0 5,77

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 19,8 34,7 15,0 5,05

Maquinària i equips mecànics 22,5 40,1 17,6 5,22


Fabricació de material de transport 19,9 43,3 23,4 7,81

Indústries manufactureres diverses 13,2 28,2 15,0 7,56

Energia elèctrica 110,7 104,4 –6,3 –0,38

Gas i serveis relacionats 47,7 153,0 105,2 14,70

Aigua i serveis relacionats 32,2 68,4 36,2 7,50

Construcció 17,1 33,7 16,5 6,43

Comerç i reparacions 16,7 34,2 17,5 7,01

Hosteleria i restauració 16,6 44,2 27,6 11,06

Transport terrestre i per canonada 11,4 35,3 23,9 14,01

Transport marítim i aeri 25,6 70,2 44,6 11,63

Serveis afins al transport 29,6 56,2 26,6 5,99

Correus i telecomunicacions 37,1 74,3 37,2 6,69

Intermediació financera 13,7 75,4 61,7 30,07

Immobiliàries i serveis a les empreses 39,8 65,6 25,8 4,33

AAPP, defensa i SS obligatòria 15,7 35,4 19,7 8,39

Educació 10,1 31,3 21,2 13,95

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 23,7 33,9 10,2 2,86

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 10,9 18,8 7,9 4,79

Total 18,8 38,6 19,8 7,0


Sector agrari 11,7 31,9 20,2 11,5

Indústria i extractives 21,4 40,0 18,6 5,8

Construcció 17,1 33,7 16,5 6,4

Serveis destinats a la producció 20,6 47,7 27,1 8,8

Serveis destinats al consum 14,8 31,3 16,6 7,5

Total 18,8 38,6 19,8 7,0

Indústria + Serveis destinats a la producció 21,1 43,70 22,6 7,2

Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme: Taula input-ouput de Catalunya, 1987; Institut d’Estadística de Catalunya: Marc input-ouput de l’economia catalana, 2001; elaboració pròpia.


• Destaca el fet que, l’any 1987, el sector industrial i el sector de serveis destinats a la pro-ducció tenien un valor afegit brut per ocupat molt semblant –22,4 i 21,9, respectivament–,els dos únics (macro)sectors que tenien aquesta ràtio per sobre de la mitjana de l’economiacatalana. L’any 2001, el valor afegit brut per ocupat en el Sector de serveis destinats a la pro-ducció va augmentar �ns a 49,6 (a una taxa de variació del 8,4%), mentre que en el Sectorindustrial només va créixer �ns a un 39,1 (a una taxa de variació anual del 5,0%)287.

• L’anàlisi d’aquestes dades des de la perspectiva dels “subsistemes” –vegeu la taula 67–evidencia, així mateix, un major creixement (per sobre de la mitjana de l’economia) del va-lor afegit brut per ocupat en els “subsistemes” terciaris, especialment, en el subsistema deserveis destinats a la producció. Tanmateix, cal destacar que el creixement del valor afegitbrut per ocupat en el “subsistema” industrial és superior al creixement d’aquesta ràtio perbranca d’activitat (un 5,8% davant d’un 5,0%)288.

• També, el sector “integrat” –indústria i serveis destinats a la producció– mostra una millortrajectòria del valor afegit per ocupat des d’una perspectiva (d’integració vertical) per “sub-sistemes” (la taxa de variació de la ràtio fou d’un 7,2% entre 1987 i 2001) davant de la taxade variació d’aquesta ràtio per branques d’activitat (que fou d’un 6,9%).

La taula 68 mostra les diferències entre el valor afegit brut per ocupat per branques d’activitati el valor afegit brut per ocupat per “subsistemes” per als cinc grans sectors de l’economia ca-talana i per les trenta branques d’activitats i “subsistemes”en què l’hem desglossada.

3.3 Mesures del grau de terciarització de les activitats industrials,d’“industrialització” de les activitats terciàries, i d’integraciódels serveis en l’economia catalana

• Tal com s’ha dit diverses vegades en aquest estudi, en els darrers vint-i-cinc anys han es-devingut canvis importants en les estructures dels sistemes de producció dels països des-envolupats. En aquest marc general, les relacions entre la indústria i les activitats de serveis(singularment, les activitats de serveis destinats a la producció) s’han anat intensi�cant desde dues vessants, especialment:

• d’una banda, ha augmentat el grau d’integració dels sistemes productius, com a efected’una creixent especialització de les diverses activitats econòmiques;

• d’altra banda, s’ha accentuat la reestructuració dels processos de producció, carac-teritzada per fenòmens de desverticalització d’aquells processos, que han estimulatl’externalització de certes funcions (especialment terciàries) que es duien a terme, �nsaleshores, in house a les empreses de tots els sectors econòmics, però que també hanfomentat l’adquisició de nous inputs de serveis per part d’aquelles empreses.

287 Aquest fort increment del valor afegit brut per ocupat del sector de serveis destinats a la producció es deu, sobretot, al fort augmentd’aquesta ràtio en les activitats de subministraments, d’intermediació financera i algunes de transport. En canvi, l’augment és molt més baix enaltres activitats d’aquest (macro)sector, com els serveis immobiliaris i de serveis a les empreses i el comerç i reparacions.

288 La productivitat de les activitats industrials considerades en la seva “integració vertical”, juntament amb altres activitats (terciàries) semblamostrar un millor comportament que si es considera només l’agrupament“horitzontal”d’aquestes activitats industrials.


Taula 68. Diferència entre el valor afegit brut per ocupat per branques d’activitat i per subsistemes: 1987 i 2001Milers d’euros

1987 2001(a) (b) (c) = (a) – (b) (a) (b) (c) = (a) – (b)

VAB per ocupatper branques

VAB per ocupatper subsistemes Diferència VAB per ocupat

per branquesVAB per ocupatper subsistemes Diferència

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 9,5 11,7 –2,3 29,6 31,9 –2,3

Extracció de productes energètics 45,3 39,9 5,4 111,2 71,9 39,2

Indústria de l'alimentació, begudes i tabac 31,9 21,2 10,7 40,7 39,4 1,2

Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 14,6 16,0 –1,4 24,2 27,3 –3,1

Indústries de la fusta i del suro 9,7 11,0 –1,3 20,5 23,1 –2,6

Indústries del paper, edició i arts gràfiques 26,1 25,7 0,4 40,8 42,4 –1,5

Indústries químiques 41,1 34,5 6,7 64,5 58,5 6,1

Indústria del cautxú i matèries plàstiques 23,5 24,2 –0,7 40,1 41,0 –0,9

Productes minerals no metàl·lics 25,1 25,5 –0,4 48,6 47,5 1,1

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 19,1 19,8 –0,7 33,4 34,7 –1,4

Maquinària i equips mecànics 23,2 22,5 0,7 39,4 40,1 –0,7

Equip elèctric, electrònic i òptic 21,9 21,7 0,2 45,0 44,1 0,9

Fabricació de material de transport 19,3 19,9 –0,6 44,9 43,3 1,6

Indústries manufactureres diverses 11,8 13,2 –1,4 24,3 28,2 –3,8

Energia elèctrica 133,4 110,7 22,6 194,4 104,4 90,0

Gas i serveis relacionats 56,3 47,7 8,5 241,2 153,0 88,2

Aigua i serveis relacionats 30,5 32,2 –1,7 82,1 68,4 13,7

Construcció 15,8 17,1 –1,3 31,8 33,7 –1,9

Comerç i reparacions 15,1 16,7 –1,5 30,7 34,2 –3,5

Hosteleria i restauració 14,9 16,6 –1,7 45,2 44,2 1,0

Transport terrestre i per canonada 9,2 11,4 –2,2 30,7 35,3 –4,5

Transport marítim i aeri 26,8 25,6 1,2 87,3 70,2 17,1

Serveis afins al transport 30,8 29,6 1,3 65,9 56,2 9,7

Correus i telecomunicacions 39,4 37,1 2,3 83,4 74,3 9,2

Intermediació financera 9,7 13,7 –4,0 79,4 75,4 4,0

Immobiliàries i serveis a les empreses 61,4 39,8 21,6 70,4 65,6 4,8

AAPP, defensa i SS obligatòria 14,6 15,7 –1,1 32,9 35,4 –2,5

Educació 9,4 10,1 –0,7 30,0 31,3 –1,3

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 24,5 23,7 0,8 32,6 33,9 –1,3

Altres serveis i activitats socials; serveis personals 10,1 10,9 –0,8 16,2 18,8 –2,6

TOTAL 18,8 18,8 – 38,6 38,6 –

Sector agrari 9,5 11,7 –2,3 29,6 31,9 –2,3

Indústria i extractives 22,4 21,4 1,0 39,1 40,0 –0,9

Construcció 15,8 17,1 –1,3 31,8 33,7 –1,9


Serveis destinats al consum 13,3 14,8 –1,4 28,9 31,3 –2,4

TOTAL 18,8 18,8 – 38,6 38,6 –

Indústria + Serveis destinats a la producció 22,1 21,1 1,0 45,0 43,7 1,3


• En aquest apartat de l’estudi, hom presenta els resultats d’una anàlisi de les interdepen-dències i interaccions productives entre el sector industrial i el sector terciari de l’economiacatalana duta terme també amb l’ajut, novament, de la informació continguda a les taulesinput-output de l’economia catalana de 1987 i 2001.

Les característiques (i el nivell de detall) d’aquesta informació input-output permet analitzaraquestes interaccions entre els sectors industrials i els sectors de serveis des de dues perspectives:

• La perspectiva de la terciarització de les activitats industrials i de la “industrialització” deles activitats de serveis289.

• La perspectiva de la integració de les activitats terciàries en el conjunt de l’economia o,més especí�cament, en el sector industrial d’aquesta economia.

• El terme “terciarització”, en aquest context, fa referència a la quantitat d’inputs de serveisque s’incorporen en el procés de producció d’un bé (industrial). Un sector d’activitat estaràmolt més “terciaritzat” com més gran sigui la quota d’inputs de serveis –directament i/o in-directament– incorporats en el seu producte. De la mateixa manera, podem parlar de la di-mensió de la “industrialització” d’un sector terciari com la quantitat d’inputs procedents delsector industrial que entren a formar part del procés de prestació dels serveis d’aquell sectorterciari: en conseqüència, aquest sector estarà molt més “industrialitzat”com més gran siguila proporció dels inputs industrials que – directament i/o indirectament– participen en laprestació del servei (de l’output del sector terciari considerat).

• La noció de grau d’“integració” del sector terciari en el sistema productiu (o en el sector in-dustrial, més concretament) fa referència a la part de l’output terciari que va destinat a usosintermedis290. En aquest sentit, la “integració” del terciari i la “terciarització” de la indústria (o del’economia en el seu conjunt) són, en certa manera, aspectes especulars del mateix fenomen.

3.3.1 La terciarització de l’economia catalana

3.3.1.1 La terciarització de les activitats industrials

• Per mesurar el grau de terciarització de les activitats industrials (i el grau d’“industrialització”deles activitats de serveis), així com per determinar el grau d’integració de les activitats terciàries,hom utilitza una metodologia que ja ha estat experimentada altres vegades (Caselli i Pastrello,1984; Pellegrini, 1988; Barbieri i Rosa, 1990; Baró, 1990; Del Río, 1992; Matsumoto, 1993; CuadradoRoura i Allende, 1995). El detall (i formalització) d’aquesta metodologia es troba en l’annex 3.

• En primer lloc, cal de�nir els indicadors de terciarització, d’“industrialització” i d’integració (delsector terciari). L’ús en aquest context de la metodologia input-output permet distingir entre elsindicadors de terciarització,“industrialització”i“integració”directa i total (és a dir, directa i indirecta).

289 Hom pot també considerar els processos de terciarització de les mateixes activitats de serveis i, també, els processos d’”industrialització”deles activitats industrials.

290 Hom pot dir que la tendència a la terciarització té el seu (principal) origen en els processos de reestructuració dels sectors industrials; mentreque la integració del terciari (a la resta de l’economia) va associada a una especialització progressiva del sistema productiu.


• En particular, l’índex de terciarització directa de les branques industrials es pot de�nir comla quota dels inputs de serveis que entren a formar part dels processos de producció in-dustrials. Per obtenir aquest índex, cal, prèviament, calcular la matriu de coe�cients tècnicsverticals (a partir del marc input-output de l’economia considerada). L’índex de terciarit-zació directa equival a la suma per columnes de la submatriu dels coe�cients tècnics quecorresponen als inputs de serveis que adquireixen els sectors industrials.

De manera semblant, hom pot de�nir l’índex d’“industrialització” directa dels sectors terciariscom la quota dels inputs industrials que participen en els processos de producció de serveis.En aquest cas, aquest índex equival a la suma per columnes de la submatriu de coe�cientstècnics que corresponen als inputs industrials que adquireixen els sectors de serveis.

• Per obtenir els índexs de terciarització total (i d’“industrialització”total) cal calcular, primer,la matriu inversa de Leontiev, de requeriments totals d’inputs de l’economia considerada.

L’índex de terciarització total dels sectors industrials s’obté dels requeriments totals d’inputsterciaris (per unitat de demanda �nal); per tant, de la suma per columnes de la submatriudels coe�cients de la inversa de Leontiev que corresponen als requeriments de serveis deles branques industrials.

L’índex d’“industrialització” total dels sectors terciaris, s’obté de la suma per columnes de lasubmatriu dels coe�cients de requeriments totals d’inputs de serveis que corresponen a lesbranques industrials.

• Els resultats del càlcul dels índexs de terciarització directa i total del sector industrial catalàes poden veure a la taula 69. Aquests índexs s’han obtingut per cadascuna de les trenta-tresbranques industrials que hem considerat en aquest exercici i pel conjunt del sector indus-trial (agregat). En aquesta taula trobem els índexs de terciarització directa i total d’aquestesbranques referits als anys 1987 i 2001. També s’inclouen les ràtios de la terciarització directarespecte a la terciarització total de cada sector industrial291.

Hom pot comprovar que, en el període considerat, el grau de terciarització directa del sec-tor industrial ha augmentat (en un 14,4%). Tot i que aquest procés de terciarització directano és uniforme entre les diverses activitats manufactureres, aquest índex ha augmentat enuna majoria de sectors (i en alguns casos de manera molt considerable).

No obstant això, cal remarcar que, en aquests anys, ha augmentat més el procés de terciaritzacióindirecta dels sectors. En efecte, entre 1987 i 2001, el grau de terciarització total (directa i indirec-ta) ha augmentat en un 37,9%. Això vol dir que els sectors industrials catalans han estat més pro-pensos a incorporar inputs terciaris a la pròpia producció a través dels inputs (no necessàriamentde serveis) procedents d’altres branques –que incorporaven ja un cert contingut d’inputs de ser-veis– que a través de l’adquisició directa d’aquesta mena d’inputs terciaris. En aquest cas, nomésquatre sectors industrials (de trenta-tres) han vist reduït el seu índex de terciarització total.

291 Els índexs de terciarització i d’”industrialització”s’han calculat, tal com recomana la literatura especialitzada, a partir dels fluxos totals d’intercanvisintersectorials. És clar que el grau de terciarització i d’”industrialització”d’un sector no depèn de l’origen dels inputs que aquest utilitza.


Taula 69. Índex de terciarització directa i total del sector industrial de Catalunya, 1987-2001

Sobre el total de la producció (matriu A) Índex de terciarització directa(de les branques industrials)

Índex de terciarització total(de les branques industrials)

Ràtio de Terciarització directa /Terciarització total

1987 2001 Variació (%) 1987 2001 Variació (%) 1987 2001 2001/1987

Carbons, petroli i gas natural 0,0560 0,2499 346,0 0,1153 0,4760 312,8 0,486 0,525 8,0

Refinació de petroli 0,1049 0,0743 –29,2 0,2663 0,5085 91,0 0,394 0,146 –62,9

Minerals metàl.lics i siderurgia, metalls no ferris iminerals no metàl·lics ni energètics 0,2516 0,1022 –59,4 0,5367 0,4552 –15,2 0,469 0,225 –52,1

Productes de terres cuites per a la construcció 0,2121 0,2141 0,9 0,4133 0,4782 15,7 0,513 0,448 –12,8

Ciments, calçs i guixos 0,2406 0,2037 –15,3 0,3874 0,4695 21,2 0,621 0,434 –30,1

Materials de construcció, pedra natural i abrasius 0,1832 0,2098 14,5 0,4431 0,5784 30,5 0,413 0,363 –12,3

Vidre 0,2033 0,1610 –20,8 0,3933 0,4357 10,8 0,517 0,369 –28,5

Productes químics bàsics 0,1574 0,1521 –3,3 0,3912 0,5691 45,5 0,402 0,267 –33,6


Productes farmacèutics 0,1349 0,2271 68,3 0,3941 0,5850 48,4 0,342 0,388 13,4

Foneries, forja i estampat de metalls 0,1750 0,1098 –37,2 0,4021 0,3968 –1,3 0,435 0,277 –36,4

Productes metàl·lics estructurals i caldereriai altres productes metàl·lics 0,1294 0,1396 7,9 0,3652 0,4399 20,4 0,354 0,317 –10,5

Maquinària i equipament mecànic 0,1160 0,1426 23,0 0,3358 0,4218 25,6 0,345 0,338 –2,1

Maquinària d’oficina, ordinadors, instrumentsde precisió i òptica 0,1049 0,1308 24,7 0,2904 0,4954 70,6 0,361 0,264 –26,9

Maquinària i material elèctric 0,1248 0,1129 –9,6 0,3442 0,4262 23,8 0,363 0,265 –27,0

Material electrònic 0,1128 0,1368 21,3 0,3925 0,5386 37,2 0,287 0,254 –11,6

Vehicles automòbils i els seus accesoris 0,1816 0,1021 –43,8 0,5024 0,4625 -7,9 0,361 0,221 –38,9


Sacrifici de bestiar i conserves de carn 0,0869 0,0849 –2,3 0,3757 0,4162 10,8 0,231 0,204 –11,9


Tabac i altres indústries de l’alimentació 0,1334 0,1841 38,0 0,3950 0,5573 41,1 0,338 0,330 –2,2

Indústria vinícola i cervesera 0,1931 0,2167 12,2 0,4361 0,5903 35,4 0,443 0,367 –17,1

Aigües minerals 0,1692 0,2123 25,5 0,3996 0,6079 52,1 0,423 0,349 –17,5

Cotó i mescles; llana i mescles; i seda natural i mescles 0,0722 0,1310 81,3 0,2345 0,4579 95,3 0,308 0,286 –7,1

Gèneres de punt 0,0611 0,1347 120,4 0,2240 0,5382 140,3 0,273 0,250 –8,3

Altres indústries tèxtils i altres indústries tèxtils 0,1076 0,1530 42,1 0,2863 0,4784 67,1 0,376 0,320 –14,9



Mobles de fusta 0,0869 0,1559 79,4 0,2738 0,4807 75,6 0,317 0,324 2,2

Pasta paperera 0,3067 0,1580 –48,5 0,5739 0,4818 –16,0 0,534 0,328 –38,7


Cautxú i plàstic 0,1086 0,1497 37,8 0,3328 0,4928 48,1 0,326 0,304 –6,9

Altres indústries manufactureres 0,1285 0,2194 70,7 0,3471 0,5741 65,4 0,370 0,382 3,2

MITJANA INDUSTRIAL /TOTAL INDUSTRIAL 0,1282 0,1466 14,4 0,3506 0,4833 37,9 0,366 0,303 –17,0

Desviació estàndard 0,060 0,048 – 0,092 0,1 –Sector agrari 0,1122 0,1057 –5,8 0,3444 0,3214 –6,7 0,326 0,329 0,9

Construcció 0,1603 0,1009 –37,1 0,3525 0,3478 –1,3 0,455 0,290 –36,2



• L’evolució de la ràtio de terciarització directa respecte a la terciarització total con�rma lapreponderància de la segona respecte la primera. Efectivament, hom pot comprovar queen el període considerat, aquesta ràtio ha disminuït un 17% (de 0,366 l’any 1987, a 0,303l’any 2001). Això indica que la terciarització total ha estat preponderant a la terciaritzaciódirecta del sector industrial català en el període 1987-2001292.

La taula 69 mostra que la majoria dels sectors industrials de Catalunya ha reduït aquestaràtio, circumstància que vol dir que la major part dels sectors s’han terciaritzat més de ma-nera indirecta que directa.

3.3.1.2 La terciarització de les pròpies activitats de servei

• L’anàlisi del procés de terciarització l’hem estès als mateixos sectors de serveis. La taula 70permet comprovar que el sector (agregat) de serveis destinats a la producció ha augmentat,en els anys considerats, tant el seu índex de terciarització directa (9,2%), com el seu índexde terciarització total (4,2%). També el sector de serveis destinats al consum ha incrementataquests índexs (en un 20% i un 4,7%, respectivament).

Cal remarcar que, contràriament al sector industrial, el creixement de la terciarització directaha estat, en aquest cas, superior a la terciarització total en els sectors de serveis. Aquestaevidència es veu corroborada amb l’evolució de la ràtio de terciarització directa respecte ala terciarització total: aquesta ràtio augmenta en un 4,8% en el cas dels serveis destinatsa la producció, i un 14,6% en el cas dels serveis destinats al consum. Això vol dir que, enaquestes activitats, el ritme de terciarització directa ha estat, en aquest cas, superior al ritmede terciarització total.

3.3.2 La “industrialització” de l’economia catalana

3.3.2.1 La “industrialització” de les activitats de serveis

• La taula 71 mostra els resultats del càlcul de la “industrialització” (directa i total) dels sec-tors de serveis. Hom pot comprovar que els índexs d’“industrialització” directa han dismi-nuït en el període 1987-2001, tant per al sector (agregat) de serveis destinats a la producció(un –14,2%), com per al sector (agregat) de serveis destinats al consum (un –25,5%).

Si bé el comportament dels sectors de serveis al consum n’és uniforme (en tots l’índexd’“industrialització” directa ha baixat), la trajectòria d’aquest índex és molt més diferencia-da en els sectors de serveis destinats a la producció. Sectors importants d’aquest darrergrup d’activitats terciàries han augmentat la seva “industrialització” directa: Energia elèctri-ca, Aigua, Comerç, Transport ferroviari, Transport marítim i aeri, Correus i Comunicacions iServeis prestats a les empreses.

292 En conseqüència, els mecanismes de terciarització indirecta de les activitats industrials han prevalgut respecte dels mecanismes deterciarització directa.


Taula 70. Índexs de terciarització directa i total del sector terciari a Catalunya, 1987-2001

Sobre el total de la producció (matriu A) Índex de terciarització directa(de les branques de serveis)

Índex de terciarització total(de les branques de serveis)

Ràtio de terciarització directa /terciarització total



Gas, vapor i aigua calenta 0,129 0,163 25,7 1,304 1,493 14,5 0,099 0,109 9,8

Aigua 0,226 0,366 61,7 1,363 1,648 20,9 0,166 0,222 33,7

Comerç 0,146 0,306 110,4 1,272 1,548 21,6 0,114 0,198 72,9

Recuperació i reparacions 0,209 0,277 32,7 1,501 1,436 –4,4 0,139 0,193 38,7

Transport ferroviari 0,444 0,180 –59,4 1,638 1,373 –16,2 0,271 0,131 –51,6

Transport urbà de viatgers i de mercaderiesper carretera 0,286 0,452 58,1 1,431 1,915 33,9 0,200 0,236 18,1

Transport marítim i aeri 0,443 0,382 –13,8 1,630 1,751 7,5 0,272 0,218 –19,8

Activitats annexes als transports 0,164 0,572 247,6 1,290 2,070 60,5 0,127 0,276 116,6

Correus i telecomunicacions 0,081 0,379 367,0 1,155 1,623 40,5 0,070 0,233 232,4

Serveis prestats a les empreses 0,620 0,298 –52,0 2,363 1,480 –37,4 0,262 0,201 –23,3


MITJANA Serveis destinats a la Producció 0,286 0,313 9,2 1,460 1,521 4,2 0,196 0,205 4,8


Restaurants i hostaleria 0,161 0,181 12,5 1,372 1,387 1,0 0,117 0,131 11,3

Administració pública 0,163 0,208 26,9 1,310 1,349 3,0 0,125 0,154 23,3

Ensenyament destinat i no destinat a la venda 0,124 0,155 24,8 1,205 1,238 2,7 0,103 0,125 21,5

Sanitat destinada i no destinada a la venda 0,261 0,205 –21,4 1,424 1,349 –5,3 0,183 0,152 –17,0

Altres serveis destinats i no destinats a la venda 0,131 0,270 105,6 1,235 1,457 18,0 0,106 0,185 74,2

MITJANA Serveis destinats al Consum 0,172 0,207 20,0 1,308 1,370 4,7 0,132 0,151 14,6


Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme: Taula input-output de Catalunya, 1987; Institut d’Estadística de Catalunya: Marc input-output de l’economia catalana, 2001; elaboració pròpia.

• En el cas de la “industrialització” total, l’índex del sector (agregat) de serveis destinats ala producció ha augmentat lleugerament (un 3,3%), en canvi l’índex del sector (agregat)de serveis destinats al consum ha disminuït de forma considerable (–7,5%).

Les ràtios d’“industrialització directa” respecte a la “industrialització total” mostren undescens en ambdós grups d’activitats de serveis: un 16,9% en el cas dels serveis destinatsa la producció, i un 19,5% en el cas dels serveis destinats al consum. Això vol dir que la“industrialització” per via indirecta (a través del consum intermedi de productes amb unalt contingut d’inputs industrials) ha estat més important que la “industrialització” directa(per adquisició d’inputs industrials directament per part dels sectors de serveis) en elsector terciari català.


Taula 71. Índexs d’industrialització directa i total del sector terciari de Catalunya, 1987-2001

Índex d'industrialització directa(de les branques de serveis)

Índex d'industrialització total(de les branques de serveis)

Ràtio d’industrialitzaciódirecta/ Industrialització total



Gas, vapor i aigua calenta 0,569 0,519 –8,8 0,893 0,883 –1,1 0,637 0,588 –7,7

Aigua 0,091 0,142 55,8 0,218 0,507 132,4 0,419 0,281 –33,0

Comerç 0,106 0,114 7,5 0,231 0,373 61,2 0,458 0,306 –33,3

Recuperació i reparacions 0,454 0,048 –89,4 0,894 0,199 –77,8 0,508 0,241 –52,5

Transport ferroviari 0,108 0,135 24,3 0,295 0,426 44,3 0,367 0,316 –13,9

Transport urbà de viatgers; de viatgersper carretera i de mercaderies per carretera 0,126 0,120 –4,9 0,346 0,449 29,7 0,365 0,268 –26,7

Transport marítim i aeri 0,158 0,196 23,8 0,426 0,585 37,5 0,371 0,334 –10,0

Activitats annexes als transports 0,065 0,051 –21,7 0,172 0,334 94,9 0,379 0,152 –59,8

Correus i telecomunicacions 0,026 0,055 107,7 0,076 0,258 241,5 0,349 0,212 –39,2

Serveis prestats a les empreses 0,049 0,062 25,1 0,244 0,226 –7,4 0,202 0,273 35,1


MITJANA Serveis destinats a la Producció 0,103 0,088 –14,2 0,289 0,299 3,3 0,355 0,295 –16,9


Restaurants i hostaleria 0,338 0,202 –40,3 0,660 0,476 –27,9 0,512 0,424 –17,3

Administració pública 0,084 0,059 –29,6 0,206 0,207 0,2 0,405 0,285 –29,8

Ensenyament destinat i no destinat a la venda 0,046 0,028 –39,7 0,135 0,108 –19,9 0,340 0,256 –24,7

Sanitat destinada i no destinada a la venda 0,137 0,106 –22,3 0,325 0,305 –6,3 0,421 0,349 –17,1

Altres serveis destinats i no destinats a la venda 0,063 0,095 50,2 0,163 0,303 86,1 0,390 0,315 –19,3

MITJANA Serveis destinats al Consum 0,159 0,118 –25,5 0,364 0,337 –7,5 0,437 0,352 –19,5



3.3.1.2 La “industrialització” dels mateixos sectors industrials

• També hem estès l’anàlisi de la “industrialització” als mateixos sectors industrials. Hompot comprovar –si observa la taula 72– que tant la “industrialització” directa del sector(agregat) industrial com la seva “industrialització” total han augmentat (un 27,9% i un19,9%, respectivament) en el període considerat293.

La ràtio d’“industrialització” directa respecte a la industrialització total ha crescut en elsector (agregat) industrial en un 6,6%, la qual cosa indica, també en aquest cas, que la“industrialització” directa ha superat la “industrialització” total en la indústria catalana du-rant el període 1987-2001.

293 S’observa un increment de la“industrialització”directa i total en tots els sectors industrials (llevat del sector de carbons, petroli i gas natural).


Taula 72. Índex d’industrialització directa i total del sector industrial de Catalunya, 1987-2001

Índex d'industrialització directa(de les branques de serveis)

Índex d'industrialització total(de les branques de serveis)

Ràtio d’industrialització directa/industrialització total de Catalunya


Carbons, petroli i gas natural 0,4266 0,2802 –34,3 0,8588 0,6506 –24,2 0,497 0,431 –13,3

Refinació de petroli 0,0628 0,1524 142,7 1,1128 1,4581 31,0 0,056 0,105 85,2

Minerals metàl·lics i siderurgia, metalls no ferrisi minerals no metàl·lics ni energètics 0,7894 0,8191 3,8 2,0136 2,3515 16,8 0,392 0,348 –11,1

Productes de terres cuites per a la construcció 0,3824 0,5715 49,4 1,7985 2,3148 28,7 0,213 0,247 16,1

Ciments, calçs i guixos 0,2482 0,2737 10,3 1,5008 1,6915 12,7 0,165 0,162 –2,1

Materials de construcció, pedra natural i abrasius 0,1727 0,2778 60,9 1,3099 1,7301 32,1 0,132 0,161 21,8

Vidre 0,4011 0,4575 14,1 1,7086 2,0263 18,6 0,235 0,226 –3,8

Productes químics bàsics 0,2689 0,3887 44,6 1,5462 1,8676 20,8 0,174 0,208 19,7


Productes farmacèutics 0,4557 0,4768 4,6 1,8992 2,1706 14,3 0,240 0,220 –8,5

Foneries, forja i estampat de metalls 0,4020 0,4359 8,4 1,7719 1,9947 12,6 0,227 0,219 –3,7

Productes metàl·lics estructurals i caldereriai altres productes metàl·lics 0,3291 0,4816 46,3 1,6388 2,1205 29,4 0,201 0,227 13,1

Maquinària i equipament mecànic 0,3883 0,4885 25,8 1,7260 2,1383 23,9 0,225 0,228 1,6

Maquinària d’oficina, ordinadors,instruments de precisió i òptica 0,3963 0,4587 15,7 1,7234 2,0389 18,3 0,230 0,225 –2,2

Maquinària i material elèctric 0,3949 0,6077 53,9 1,7629 2,5049 42,1 0,224 0,243 8,3

Material electrònic 0,3779 0,5330 41,1 1,7109 2,2676 32,5 0,221 0,235 6,4

Vehicles automòbils i els seus accesoris 0,5734 0,6616 15,4 2,1417 2,6381 23,2 0,268 0,251 –6,3


Sacrifici de bestiar i conserves de carn 0,3990 0,5745 44,0 1,7190 2,4082 40,1 0,232 0,239 2,8


Tabac i altres indústries de l’alimentació 0,1067 0,2004 87,8 1,6231 1,6417 1,1 0,066 0,122 85,7

Indústria vinícola i cervesera 0,2360 0,3244 37,5 1,7326 1,8672 7,8 0,136 0,174 27,6

Aigües minerals 0,2097 0,4742 126,1 1,4969 2,0633 37,8 0,140 0,230 64,0

Cotó i mescles; llana i mescles;i seda natural i mescles 0,3551 0,5240 47,6 1,7113 2,1833 27,6 0,208 0,240 15,7

Gèneres de punt 0,4520 0,4521 0,0 1,8749 2,0684 10,3 0,241 0,219 –9,3

Altres indústries tèxtils i altres indústries tèxtils 0,5052 0,6628 31,2 1,9666 2,4833 26,3 0,257 0,267 3,9



Mobles de fusta 0,4132 0,4762 15,2 1,8594 2,1149 13,7 0,222 0,225 1,3

Pasta paperera 0,4523 0,5341 18,1 1,8725 2,2217 18,6 0,242 0,240 –0,5


Cautxú i plàstic 0,4420 0,4992 12,9 1,7875 2,0938 17,1 0,247 0,238 –3,6

Altres indústries manufactureres 0,4364 0,4886 12,0 1,8618 2,1941 17,8 0,234 0,223 –5,0

MITJANA INDUSTRIAL 0,3954 0,5057 27,9 1,8235 2,1868 19,9 0,217 0,231 6,6


Sector agrari 0,4266 0,2802 –34,3 0,8919 0,7007 –21,4 0,478 0,400 –16,4

Construcció 0,3405 0,2321 –31,9 0,6679 0,7082 6,0 0,510 0,328 –35,7


3.3.2 Els factors que determinen la terciarització i la “industrialització” total

• Els indicadors de terciarització i d’“industrialització” total que acabem d’analitzar són,en rigor, el resultat �nal d’un complex procés d’intercanvis entre les diferents branquesd’activitat de l’economia, entre els quals cal distingir els que són pròpiament “interns” acadascun dels dos macrosectors (sector no terciari i sector de serveis), dels que són “ex-terns” a ells (tant en un sentit directe, com en un sentit indirecte) –vegeu el detall de lametodologia emprada a l’annex 3.

La matriu inversa de Leontiev (particionada en quatre submatrius) mostra els requerimentstotals (directes i indirectes) de:

• inputs no terciaris per a la producció de béns, així mateix, no terciaris,• inputs terciaris per a la producció de serveis,• inputs no terciaris per a la producció de serveis, i• inputs terciaris per a la producció de béns no terciaris.

Per a les necessitats de la nostra anàlisi, les dues darreres submatrius són, doncs, les real-ment rellevants.

Tanmateix, per tal d’establir una adequada distinció entre els efectes d’activació interna iexterna d’ambdós macrosectors, és necessari expressar cadascuna de les quatre subma-trius de la matriu inversa (particionada) de Leontiev en termes de les submatrius de reque-riments directes (de la matriu –particionada– de coe�cients tècnics verticals).

Per això, hom pot emprar les fórmules de Frobenius-Schur de derivació de la inversa d’unamatriu particionada. Si se segueix aquest procediment podem distingir tres tipus d’indicadorsque, si s’empra la denominació proposada per Miyazawa (1976), són els següents:

• Els multiplicadors interns (internal matrix multipliers), B i T, que expressen els efectesd’autoactivació interna d’ambdós grups de sectors294.

• Els multiplicadors externs (external matrix multipliers), K i M, que expressen els efectesd’activació indirecta entre ambdós macrosectors. La matriu K –o multiplicador externdel sector no terciari– representa l’efecte de la propagació d’un impuls que s’inicia enles branques no terciàries i hi retorna després d’haver activat les branques de serveis.La matriu M –o i multiplicador extern dels serveis– mesura l’efecte de propagació d’unimpuls que, tot partint del macrosector terciari, retorna a les branques de serveis un cops’ha difós a través de les branques no terciàries.

• Els multiplicadors intersectorials –C, D, F i G– que expressen els efectes d’activació de lademanda �nal d’un macrosector respecte a l’altre, mesurats bé en termes d’activacióinduïda –C i F–, o d’activació rebuda –D i G.

294 Denominem a aquests efectes, efectes d’autoactivació per subratllar el fet que depenen exclusivament de les condicions internes deproducció de cadascun dels dos macrosectors considerats.


3.3.2.1 Els factors que determinen la terciarització total dels sectors no terciaris

En conseqüència, la mesura de la terciarització total dels sectors no terciaris es pot obte-nir del producte (matricial) M·T·A(21)·B, vegeu l’annex 3. En aquest sentit, hom pot a�r-mar que la terciarització total del (macro)sector no terciari és el resultat dels tres tipusd’efectes (simultanis) següents:

• Uns efectes d’autoactivació interna d’ambdós macrosectors, representats per les matrius B i T.• Uns efectes d’activació directa del sector de serveis per part de les branques no ter-

ciàries, que mesura la submatriu A(21) (de coe�cients tècnics dels inputs de serveis enels sectors no terciaris).

• Uns efectes d’activació indirecta entre ambdós macrosectors, que posa de manifest elmultiplicador extern dels serveis M.

• Aquest desglossament de la terciarització total dels sectors no terciaris en diversos efec-tes d’activació permet individualitzar els següents indicadors –vegeu el procediment decàlcul de cadascun d’ells en l’annex 3–, que són els que s’han utilitzat per analitzar, amb mésdetall, els processos de terciarització de l’economia catalana durant els anys 1987 i 2001295:

• L’indicador d’autoactivació interna dels sectors no terciaris –AINI– (que s’obté de la sumaper columnes de la matriu de multiplicadors interns B).

• L’indicador d’activació directa del sector terciari per part dels sectors no terciaris –ADIRS–(que s’obté de la suma per columnes de la submatriu A(21).

• L’indicador d’autoactivació interna del sector de serveis –AINS– (que s’obté de la sumaper columnes de la matriu de multiplicadors interns T).

• L’indicador d’autoactivació indirecta del sector de serveis –AINDS– que s’obté de la sumade la matriu M de multiplicadors externs del sector terciari.

• Els resultats del càlcul de tots aquests indicadors �guren a la taula 73 (a) i (b). Hom potobservar que la magnitud de la terciarització total dels sectors no terciaris ha estat determi-nada pels quatre factors considerats, però amb una in�uència desigual entre ells. Ha estatla mateixa autoactivació interna del sector no terciari la que ha tingut una major incidència(un augment del 17,2%) en el procés de terciarització al·ludit. En menor mesura han inter-vingut l’activació directa del sector terciari per part dels sectors no terciaris (amb un incre-ment del 5,4%) i l’autoactivació interna del sector terciari (amb un augment del 4%). Elsefectes d’autoactivació indirecta del sector de serveis per part de les activitats no terciàriesha estat gairebé inapreciable (amb un augment del 0,06%).

En conclusió, en el període 1987-2001, en la terciarització dels sectors no terciaris a Cata-lunya hi han in�uït, sobretot, els efectes de l’autoactivació d’ambdós (macro)sectors –noterciari i terciari–, i molt menys els efectes d’interacció entre ambdós sectors.

295 La partició de les matrius de coeficients tècnics (verticals) i de requeriments totals d’inputs intermedis s’ha fet agregant elssectors econòmics en dos grups: sectors no terciaris (agraris, industrials i construcció) i els sectors terciaris (de serveis destinats a laproducció i de serveis destinats al consum).


Taula 73 (a). Factors determinants de la tercialització total dels sectors no terciaris de Catalunya:1987-2001Indicador d’autoactivació interna del sector no terciariAINIj= suma Bij 1987 2001 2001/1987

Sector agrari 2,064 1,749 –15,28

Carbons, petroli i gas natural 1,107 1,442 30,27

Refinació de petroli 1,969 2,310 17,30

Minerals metàl·lics i siderurgia, metalls no ferris i minerals no metàl·lics 1,652 2,220 34,37

Productes de terres cuites per a la construcció 1,418 1,590 12,16

Ciments, calçs i guixos 1,262 1,611 27,66

Materials de construcció, pedra natural i abrasius 1,634 1,896 16,05

Vidre 1,450 1,766 21,83

Productes químics bàsics 1,897 2,353 24,04

Productes químics destinats a l’agricultura i indústria i altres 1,852 2,061 11,27

Productes farmacèutics 1,720 1,897 10,31

Foneries, forja i estampat de metalls 1,554 2,035 30,93

Productes metàl·lics estructurals i caldereria i altres productes metàl·lics 1,652 2,048 23,91

Maquinària i equipament mecànic 1,661 1,953 17,54

Maquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisió i òptica 1,712 2,409 40,73

Maquinària i material elèctric 1,644 2,180 32,56

Material electrònic 2,070 2,532 22,31

Vehicles automòbils i els seus accesoris 1,857 2,544 36,99

Construcció naval i altre material de transport 1,680 2,297 36,73

Sacrifici de bestiar i conserves de carn 2,515 2,468 –1,85

Indústries làcties 2,182 1,911 –12,41

Tabac i altres indústries de l’alimentació 2,152 2,169 0,81

Indústria vinícola i cervesera 1,521 2,036 33,88

Aigües minerals 1,649 2,108 27,87

Cotó i mescles; llana i mescles; i seda natural i mescles 1,861 2,105 13,10

Gèneres de punt 1,941 2,420 24,70

Altres indústries tèxtils i altres indústries tèxtils 1,767 1,999 13,13

Peces de vestir i complements; cuir i calçat 2,144 2,254 5,13

Semielaborats de fusta, suro, jonc i canya 1,955 2,256 15,39

Mobles de fusta 1,855 2,155 16,21

Pasta paperera 1,513 1,971 30,24

Paper, arts gràfiques i edició 1,719 2,003 16,55

Cautxú i plàstic 1,823 2,093 14,86

Altres indústries manufactureres 1,685 2,008 19,19

Construcció 1,552 1,929 24,26

Mitjana sector no terciari 1,847 2,163 17,16

Desviació estàndard 0,276 0,261 –


Indicador de l’activació directa del sector terciari per part dels sectors no terciarisADIRSj= suma A21ij 1987 2001 2001/1987

Sector agrari 0,112 0,106 –5,80


Refinació de petroli 0,105 0,074 –29,17

Minerals metàl·lics i siderurgia, metalls no ferris i minerals no metàl·lics 0,252 0,102 –59,36


Ciments, calçs i guixos 0,241 0,204 –15,33


Vidre 0,203 0,161 –20,84

Productes químics bàsics 0,157 0,152 –3,33



Foneries, forja i estampat de metalls 0,175 0,110 –37,25




Maquinària i material elèctric 0,125 0,113 –9,55


Vehicles automòbils i els seus accesoris 0,182 0,102 –43,75



Indústries làcties 0,088 0,237 167,54





Gèneres de punt 0,061 0,135 120,36




Mobles de fusta 0,087 0,156 79,37

Pasta paperera 0,307 0,158 –48,49




Construcció 0,160 0,101 –37,05




Taula 73 (b). Factors determinants de la terciarització total dels sectors no terciaris de Catalunya:1987-2001

Indicador d’autoactivació interna del sector terciariAINSj=suma Tij 1987 2001 2001/1987

Energia elèctrica 1,252 1,398 11,64

Gas, vapor i aigua calenta 1,192 1,215 1,94

Aigua 1,314 1,530 16,43

Comerç 1,223 1,467 19,93

Recuperació i reparacions 1,303 1,388 6,50

Restaurants i hostaleria 1,209 1,255 3,79

Transport ferroviari 1,566 1,271 –18,85

Transport urbà de de viatgers; de viatgers i de mercaderies per carretera 1,370 1,817 32,69

Transport marítim i aeri 1,559 1,619 3,84

Activitats annexes als transports 1,251 1,993 59,33

Correus i telecomunicacions 1,137 1,563 37,46

Serveis prestats a les empreses 2,307 1,426 –38,19

Lloguer de béns immobles 1,022 1,224 19,72

Administració pública 1,266 1,298 2,50

Ensenyament destinat i no destinat a la venda 1,170 1,210 3,42

Sanitat destinada i no destinada a la venda 1,356 1,276 –5,92

Altres serveis destinats i no destinats a la venda 1,200 1,382 15,12

Mitjana sector terciari 1,332 1,386 4,04


Indicador d’autoactivació indirecta del sector serveisAINDSj = suma Mij 1987 2001 2001/1987



Aigua 1,041797105 1,077 3,38

Comerç 1,041022354 1,059 1,68

Recuperació i reparacions 1,184855138 1,028 –13,20

Restaurants i hostaleria 1,155690728 1,117 –3,32

Transport ferroviari 1,060336437 1,079 1,74

Transport urbà de de viatgers; de viatgers i de mercaderies per carretera 1,038680769 1,061 2,12


Activitats annexes als transports 1,029988735 1,027 –0,31


Serveis prestats a les empreses 1,021436964 1,035 1,34

Lloguer de béns immobles 1,061232525 1,025 –3,41


Ensenyament destinat i no destinat a la venda 1,026546055 1,018 –0,85

Sanitat destinada i no destinada a la venda 1,052130379 1,058 0,56






3.3.2.2 Els factors que determinen la “industrialització” total dels sectors terciaris

• De manera anàloga, la mesura de la “industrialització” del sector terciari equival al pro-ducte (matricial): K·B·A(12)·T –vegeu l’annex 3. Per tant, la “industrialització” del sector ter-ciari es pot desglossar també en tres tipus d’efectes:

• Uns efectes d’autoactivació interna d’ambdós macrosectors (que hom mesura amb lesmatrius de multiplicadors interns B i T).

• Uns efectes d’activació directa del sector no terciari per part de les branques terciàries (ques’obtenen de la submatriu A(12).

• Uns efectes d’activació indirecta d’ambdós macrosectors (que hom mesura amb la matriude multiplicadors externs de les activitats no terciàries, K).

• El desglossament de la “industrialització” dels sectors terciaris en aquests efectesd’activació permet, així mateix, de�nir els indicadors següents:

• L’indicador d’autoactivació interna del sector terciari (AINS) (que s’obté de la suma percolumnes de la matriu de multiplicadors T).

• L’indicador d’activació directa del sector no terciari per part dels sectors terciaris (ADIRI)(que es calcula a partir de la suma per columnes de la submatriu A(12)).

• L’indicador d’autoactivació interna del sector no terciari (AINI) (que, com s’ha vist, s’obté dela suma per columnes de la matriu de multiplicadors interns B).

• L’indicador d’autoactivació indirecta del sector no terciari (AINDI) (que s’obté de la sumaper columnes de la matriu de multiplicadors externs del sector no terciari, K).

• La taula 74 (a) i (b) presenta els resultats del càlcul d’aquests quatre indicadors. De l’anàlisidels seus valors, hom pot concloure, que la intensitat del procés d’“industrialització” del sec-tor terciari cal atribuir-la, sobretot, al grau d’autoactivació interna del sector no terciari (ambun augment del 17,2%). En menor mesura, ha intervingut l’autoactivació interna del mateixsector terciari (amb un increment del 4%), i de manera gairebé inapreciable, l’autoactivacióindirecta del sector no terciari (amb un augment només del 0,06%). En canvi, l’activació di-recta del sector no terciari per part dels sectors terciaris ha actuat en sentit negatiu (amb unadisminució del 21,2%).

En síntesi, sembla que, com en el cas anterior, en el procés d’“industrialització” de les acti-vitats terciàries també han estat absolutament preponderants els efectes d’autoactivaciód’ambdós macrosectors.


Taula 74 (a). Factors determinants de la industrialització total dels sectors terciaris de Catalunya:1987-2001

Indicador d’autoactivació interna del sector terciariAINSj= suma Tij 1987 2001 2001/1987



Aigua 1,314 1,530 16,43

Comerç 1,223 1,467 19,93

Recuperació i reparacions 1,303 1,388 6,50

Restaurants i hostaleria 1,209 1,255 3,79


Transport urbà de viatgers; de viatgers i de mercaderies per carretera 1,370 1,817 32,69








Sanitat destinada i no destinada a la venda 1,356 1,276 -5,92




Indicador d’activació directa del sector no terciari per part dels sectors terciarisADIRSi= suma A12ij 1987 2001 2001/1987


Gas, vapor i aigua calenta 0,573 0,520 –9,14

Aigua 0,114 0,164 43,32

Comerç 0,118 0,127 7,90




Transport urbà de viatgers; de viatgers i de mercaderies per carretera 0,129 0,122 –4,81





Lloguer de béns immobles 0,152 0,066 –56,73

Administració pública 0,096 0,078 –19,50

Ensenyament destinat i no destinat a la venda 0,069 0,039 –44,01

Sanitat destinada i no destinada a la venda 0,141 0,111 –21,33


Mitjana sector terciari 0,147 0,116 –21,23



Taula 74 (b). Factors determinants de la industrialització total dels sectors terciaris de Catalunya: 1987-2001

Indicador d’autoactivació interna del sector no terciariAINIj= suma Bij 1987 2001 2001/1987

Sector agrari 2,064 1,749 –15,28



Minerals metàl·lics i siderurgia, metalls no ferris i minerals no metàl·lics 1,652 2,220 34,37




Vidre 1,450 1,766 21,83




Foneries, forja i estampat de metalls 1,554 2,035 30,93














Gèneres de punt 1,941 2,420 24,70

Altres indústries tèxtils i altres indústries textils 1,767 1,999 13,13



Mobles de fusta 1,855 2,155 16,21

Pasta paperera 1,513 1,971 30,24




Construcció 1,552 1,929 24,26




Indicador d’autoactivació indirecta del sector no terciariAINij= suma Kij 1987 2001 2001/1987

Sector agrari 1,032 1,042 0,99







Vidre 1,085 1,076 –0,84





Productes metàl.lics estructurals i caldereria i altres productes metàl·lics 1,037 1,054 1,69







Sacrifici de bestiar i conserves de carn 1,022 1,033 1,07



Indústria vinícola i cervesera 1,081 1,073 –0,73

Aigües minerals 1,085 1,069 –1,47


Gèneres de punt 1,016 1,054 3,72




Mobles de fusta 1,039 1,059 1,98

Pasta paperera 1,188 1,085 –8,64




Construcció 1,056 1,037 –1,81





3.3.3 La integració dels sectors de serveis a l’economia catalana

3.3.3.1. Integració en sentit ampli i en sentit estricte

• Els indicadors d’integració directa dels sectors de serveis poden ser de dos tipus:

• Els indicadors d’integració directa en sentit ampli, que hom pot de�nir com les quotes dela producció terciària destinades a consums intermedis del conjunt de l’economia296.

• Els indicadors d’integració directa en sentit estricte, que són equivalents a consums in-termedis en els sectors no terciaris. En aquest estudi farem referència, exclusivament, aaquests darrers indicadors.

• Per calcular els indicadors d’integració directa en sentit estricte cal obtenir, prèviament,la matriu de requeriments directes d’output (o de coe�cients horitzontals) particionada enels dos macrosectors d’activitats no terciàries i terciàries. Aquests indicadors resulten de lasuma per �les de la submatriu que correspon als outputs dels sectors de serveis que tenencom a destinació els sectors no terciaris.

• Per calcular els indicadors d’integració total, també cal obtenir prèviament, en aquest cas,la matriu inversa de Gosh (o matriu inversa dels coe�cients horitzontals), particionada se-gons el mateix criteri que l’anterior.

Com en el cas dels indicadors d’integració directa, ara també podem de�nir els indicadorsd’integració total de dues maneres:

• Els indicadors d’integració total en sentit ampli, que resulten de la suma de les �lesd’aquella matriu inversa que corresponen a les activitats de serveis.

• Els indicadors d’integració total en sentit estricte, que equivalen a la suma per �les delselements de la matriu inversa de Gosh dels sectors de serveis que tenen com a sec-tors receptors, exclusivament, els sectors no terciaris –vegeu la descripció més detalladad’aquest procediment de càlcul en l’annex 3.

• Els resultats del càlcul dels índexs d’integració directa i total dels sectors de serveis �gu-ren en la taula 75297. Hom pot observar que, en el període 1987-2001, el grau d’integraciódirecta del sector (agregat) de serveis destinats a la producció s’ha reduït en un 26,9%,mentre que el grau d’integració directa dels serveis destinats al consum ha crescut, en elmateix període, en un 20,2%. Cal remarcar, no obstant això, que, l’any 2001, el primer grupde serveis tenia un índex d’integració directa gairebé 9 vegades superior al segon grup.

També, el grau d’integració total del sector (agregat) de serveis destinats a la producció hadisminuït (en un 31,1%). En aquest cas, també ho ha fet el grau d’integració total del sector(agregat) de serveis destinats al consum (en un 17,8%).

296 Aquestes quotes es poden obtenir de la matriu de coeficients horitzontals (o de despesa).

297 En aquest cas, la determinació del grau d’integració de les activitats de serveis a l’economia catalana s’ha estimat dels fluxos d’intercanvisinteriors.


Això no ha fet canviar, excessivament, la distància entre el grau d’integració total del primergrup de serveis (que l’any 2001 era de 0,186) del segon grup (que, aquest mateix any,era de 0,021, 8,9 vegades inferior). La trajectòria negativa del procés d’integració directa itotal del sector terciari pot ser deguda a diferents raons: entre elles, el fet que, com s’hadestacat abans, la terciarització (o especialització) de les pròpies activitats terciàries ha es-tat força accentuada en el període considerat, i que ha augmentat considerablement el seugrau d’obertura a l’exterior (en especial de les activitats de serveis destinats a la producció).

Taula 75. Índex d’integració directa i total dels serveis en la indústria de Catalunya: 1987-2001

Integració directa terciària Integració total terciària1987 2001 Taxa de variació (%) 1987 2001 Taxa de variació (%)

Energia elèctrica 0,432 0,157 –63,7 0,735 0,257 –65,0

Gas, vapor i aigua calenta 0,322 0,272 –15,5 0,550 0,403 –26,8

Aigua 0,145 0,084 –42,2 0,276 0,157 –43,1

Comerç 0,190 0,165 –13,0 0,257 0,226 –11,9

Recuperació i reparacions 0,147 0,005 –96,9 0,239 0,008 –96,7

Transport ferroviari 0,055 0,207 279,5 0,096 0,295 206,8

Transport urbà de viatgers i de mercaderies per carretera 0,192 0,143 –25,7 0,281 0,239 –15,0

Transport marítim i aeri 0,136 0,096 –29,0 0,180 0,138 –23,2

Activitats annexes als transports 0,105 0,027 –74,4 0,200 0,125 –37,8

Correus i telecomunicacions 0,120 0,113 –5,7 0,240 0,236 –1,7

Serveis prestats a les empreses 0,106 0,145 37,4 0,289 0,237 –17,9

Lloguer de béns immobles 0,004 0,042 829,5 0,041 0,078 91,2

Mitjana SdP 0,157 0,114 –26,9 0,270 0,186 –31,1


Restaurants i hostaleria 0,025 0,007 –72,0 0,040 0,013 –67,3

Administració pública 0,000 0,000 – 0,000 0,000 –

Ensenyament destinat i no destinat a la venda 0,029 0,027 –7,2 0,037 0,039 6,3

Sanitat destinada i no destinada a la venda 0,000 0,014 – 0,001 0,019 1.532,1

Altres serveis destinats i no destinats a la venda 0,005 0,021 356,6 0,044 0,040 –9,9

Mitjana SdC 0,011 0,013 20,2 0,026 0,021 –17,8


Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme: Taula input-output de Catalunya, 1987. Institut d’Estadística de Catalunya: Marc input-output de l’economia catalana, 2001. Elaboració pròpia.

3.3.3.2 Els factors que determinen el grau d’integració dels serveis

• Si se segueix un mètode semblant a l’utilitzat per al càlcul dels multiplicadors interns i ex-terns dels dos (macro)sectors, podem deduir que la mesura del grau d’integració total (ensentit estricte) del sector terciari ve donada pels elements del producte matricial · (21)·

· (que són també matrius de multiplicadors interns i externs) –vegeu la metodologiaen l’annex 3.


• D’aquesta expressió se’n dedueix que la integració total del sector terciari és el resul-tat de quatre tipus d’efectes:

• L’efecte d’autopropagació interna del sector no terciari (IAII), que expressa la capacitatd’aquest sector per autoactivar-se (s’obté de la suma per �les de la matriu ).

• L’efecte d’autopropagació indirecta (o autoactivació rebuda) del sector no terciari(IARI) (s’obté de la suma per �les de la matriu de multiplicadors externs del sectorno terciari).

• L’efecte de propagació directa de l’output terciari cap als sectors no terciaris (IDDS)(s’obté de la suma per �les de la matriu (21)).

• L’efecte d’autopropagació interna de l’output de les activitats de serveis (IADS) (s’obtéde la suma per �les de la matriu ).

• La taula 76 (a) i (b) presenta els resultats del càlcul d’aquests quatre indicadors pera l’economia catalana, durant el període 1987-2001. Com el procés d’integració totalde les activitats no terciàries ha mostrat un retrocés durant aquest període, es tractad’identi�car, en aquest cas, els factors que menys han in�uït en aquest fre relatiu delprocés d’integració terciària. En aquest sentit, no han tingut una in�uència excessiva-ment negativa ni l’efecte d’autopropagació interna del sector no terciari (amb una va-riació negativa del 0,23%), ni tampoc l’efecte d’activació rebuda pel sector terciari delsector no terciari (amb una variació, així mateix, negativa del 0,47%). Una mica més hain�uït (negativament) l’efecte d’autopropagació interna de l’output dels propis sectorsde serveis (amb una variació negativa de l’1,09%). No obstant això, és clar que la raó dela reducció del procés d’integració del sector de serveis cal trobar-la, sobretot, en l’efectemolt negatiu (d’un 25,35%) de la propagació directa de l’output terciari cap als sectorsno terciaris.


Taula 76 (a). Factors determinants de la integració total dels serveis en els sectors no terciaris de Catalunya:1987-2001

Efecte d’autopropagació (autoactivació) interna del sector industrialIAII j = suma Bij 1987 2001 2001/1987

Sector agrari 1,703 1,770 3,94

Carbons, petroli i gas natural 2,105 2,084 –0,98



Productes de terres cuites per a la construcció 1,420 1,366 –3,77


Materials de construcció, pedra natural i abrasius 1,813 1,800 –0,72

Vidre 1,425 1,371 –3,85


Productes químics destinats a l’agricultura i indústria i altres 1,263 1,123 –11,03

Productes farmacèutics 1,101 1,031 –6,38




Maquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisió i òptica 1,133 1,068 –5,75


Material electrònic 1,075 1,047 –2,60



Sacrifici de bestiar i conserves de carn 1,049 1,175 12,06


Tabac i altres indústries de l’alimentació 1,280 1,267 –1,07



Cotó i mescles; llana i mescles; i seda natural i mescles 1,662 1,431 –13,88

Gèneres de punt 1,077 1,327 23,25

Altres indústries tèxtils i altres indústries textils 1,846 1,445 –21,72

Peces de vestir i complements; cuir i calçat 1,094 1,068 –2,38

Semielaborats de fusta, suro, jonc i canya 1,577 1,572 –0,30

Mobles de fusta 1,015 1,128 11,21

Pasta paperera 1,505 1,238 –17,71




Construcció 1,014 1,343 32,42

Mitjana sector no terciari 1,298 1,295 –0,23



Efecte d’autopropagació indirecta (activació) rebuda del sector industrialIARIj= suma Kij 1987 2001 2001/1987

Sector agrari 1,005 1,003 –0,24




Productes de terres cuites per a la construcció 1,007 1,004 –0,29

Ciments, calçs i guixos 1,011 1,006 –0,53

Materials de construcció, pedra natural i abrasius 1,013 1,009 –0,36

Vidre 1,008 1,005 –0,23


Productes químics destinats a l’agricultura i indústria i altres 1,014 1,007 –0,65



Productes metàl·lics estructurals i caldereria i altres productes metàl·lics 1,016 1,007 –0,90

Maquinària i equipament mecànic 1,034 1,008 –2,53

Maquinària d’oficina, ordinadors, instruments de precisió i òptica 1,019 1,015 –0,40







Tabac i altres indústries de l’alimentació 1,004 1,002 –0,17

Indústria vinícola i cervesera 1,008 1,003 –0,53

Aigües minerals 1,019 1,007 –1,22


Gèneres de punt 1,000 1,001 0,07




Mobles de fusta 1,001 1,006 0,58

Pasta paperera 1,019 1,007 –1,17

Paper, arts gràfiques i edició 1,046 1,033 –1,26

Cautxú i plàstic 1,024 1,010 –1,39


Construcció 1,017 1,014 –0,27

Mitjana sector no terciari 1,016 1,011 –0,47



Taula 76 (b). Factors determinants de la integració total dels serveis en els sectors no terciaris de Catalunya:1987-2001

Efecte de propagació directa de l’output terciari cap als sectors no terciarisIDDSi = suma A21ij 1987 2001 2001/1987

Energia elèctrica 0,448 0,179 –60,01


Aigua 0,195 0,123 –36,91

Comerç 0,242 0,203 –16,35




Transport urbà de viatgers; de viatgers per carretera i de mercaderies per carretera 0,275 0,161 –41,69

Transport marítim i aeri 0,169 0,109 –35,28




Lloguer de béns immobles 0,005 0,053 1.037,24

Administració pública 0,000 0,000 –


Sanitat destinada i no destinada a la venda 0,001 0,015 1.030,29




Efecte d’autopropagació interna de l’output dels sectors de serveisIADSi = suma Tij 1987 2001 2001/1987

Energia elèctrica 1,543 1,418 –8,09


Aigua 1,525 1,403 –8,02

Comerç 1,078 1,172 8,73




Transport urbà de viatgers; de viatgers per carretera i de mercaderies per carretera 1,220 1,463 19,92








Sanitat destinada i no destinada a la venda 1,122 1,126 0,33

Altres serveis destinats i no destinats a la venda 1,350 1,106 –18,08



Fonts: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya; Departament de Comerç, Consum i Turisme: Taula input-output de Catalunya, 1987. Institut d’Estadística de Catalunya: Marc input-output de l’economia catalana, 2001; elaboració pròpia.

Metodologia i Annexos


ANNEX 1298

1a. Taules input–output de Catalunya i Espanya, 1987 i 2001:Desglossament en els cinc grans sectors de l’economia

• A la web de l’Observatori de Prospectiva Industrial s’exposen les dades corresponents a lestaules input-output de Catalunya i d’Espanya dels anys 1987 i 2001, amb una desagregació enels cinc grans sectors de l’economia: sector agrari, sector industrial, sector de la construcció,sector de serveis destinats a la producció i sectors de serveis destinats al consum299.

• En aquestes dades es basen una part substancial dels indicadors estructurals i dels indi-cadors d’obertura comercial dels sector econòmics de l’economia catalana que són objected’anàlisi en el capítol 3 del present estudi.

1b. Indicadors estructurals d’inserció de les branques d’activitat enel conjunt de l’economia

Anàlisi dels “backward linkages” i dels “forward linkages” dels diversos sectors de l’eco-nomia: identificació dels sectors clau

Per identi�car els“sectors clau”d’una economia, es calculen –prèviament– els indicadors depoder de dispersió cap enrere i cap endavant i els coe�cients de desviació respectius.

A) Indicador del poder de dispersió cap enrere (“backward linkages”)

Mesura el grau (mitjà) d’activació total (directe i indirecte) del sector j-èsim sobre tots elsaltres sectors de l’economia (a través dels coe�cients de requeriments totals), en referènciaal grau mitjà d’activació de tot el sistema productiu. Indica, doncs, la capacitat relativa delsector j-èsim d’activar tot el sistema productiu.

U.j =

i jij

iij

nr

nr2

298 Totes les taules a les que fa referència aquest annex es poden consultar a la pàgina web de l’Observatori de Prospectiva Industrial (http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/empresa/periodiques/papers/index.html).

299 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Consum i Turisme (1992): Taula Input-Output de Catalunya 1987. Institut d’Estadística de Catalunya (2006): Marc Input-Output de l’economia catalana, 2001.

283METODOLOGIA I ANNEXOS

essent:rij = coe�cients de la matriu inversa de Leontiev.m = nombre de sectors econòmics.

B) Coeficient de desviació dels “backwards linkages”

Mesura les desviacions respecte a la mitjana de les activacions totals d’un sector sobre els al-tres sectors de l’economia; en referència al grau (mitjà) d’activació total del sistema productiu.

Aquest coe�cient indica, doncs, la capacitat del sector j-èsim d’activar:

• uniformement a la resta de sectors ( baix)• només a alguns d’aquests sectors ( alt)

C) Indicador de la sensibilitat de la dispersió cap endavant (“forward linkages”)

Mesura el grau (mitjà) de sensibilitat d’un sector i-èsim a un canvi general de la demanda(�nal), en referència al grau (mitjà) de sensibilitat de tot el sistema productiu.

D) Coeficient de desviació dels “forward linkages”

Segons els valors d’aquests indicadors, els sectors d’una economia es poden classi�car en:

• Sectors clau: si tenen valors alts (majors a 1) dels indicadors de poder de dispersió i desensibilitat de dispersió.

• Sectors estratègics: si tenen valors alts de l’indicador de sensibilitat de dispersió i valorsinferiors a la unitat del indicador de poder de dispersió.

• Sectors impulsors: si tenen valors alts de l’indicador de poder de dispersió i valors infe-riors a la unitat de l’indicador de sensibilitat de dispersió.

• Sectors independents: si ambdós indicadors tenen, en aquest cas, un valor inferior a launitat.


Una altra classi�cació dels sectors econòmics a partir dels indicadors comentats és la següent:

• Sectors clau: si tenen un valor alt (superior a la unitat) de l’indicador de poder de disper-sió i un valor relativament baix del seu coe�cient de variació.

• Sectors de baix arrossegament dispers: si tenen un valor baix (inferior a la unitat) de l’indi-cador de dispersió i un valor, així mateix, baix del seu coe�cient de variació.

• Sectors amb un poder d’arrossegament concentrat: si tenen un valor alt de l’indicador depoder de dispersió i un valor també alt del seu coe�cient de variació.

• Sectors amb un baix poder d’arrossegament concentrat: si tenen un valor baix de l’indi-cador de poder de dispersió i un valor, així mateix, baix del seu coe�cient de variació.

Grau d’activació directa respecte al grau d’activació indirecta de cada branca d’activitat

essent:aij = coe�cients directes de despesa (interior) entre el sector i-èsim i el sector j-èsim.aij = coe�cients indirectes de despesa (interior) entre el sector i-èsim i el sector j-èsim.

Aquest índex representa la relació entre l’impuls que una activació directa d’un sector ge-nera en l’economia i l’impuls que genera una activació indirecta d’aquest sector. Uns valorsalts d’aquest índex indiquen que el sector considerat té un grau elevat d’activació directarespecte al seu grau d’activació indirecta.

Transferències dels sectors d’ús intermedi als sectors de destinació final dels requeri-ments indirectes de productes intermedis

essent:rij = coe�cients de la matriu inversa de Leontiev.aij = coe�cients tècnics (verticals).qj = producció del sector j-èsim.DFj = demanda �nal (de productes interiors) del sector j-èsim.

Aquest índex pot ser menor, igual o major que zero segons la importància relativa dels �u-xos intermedis o �nals en el sector considerat i del seu posicionament quantitatiu i relatiuen el conjunt del sistema productiu.

Els sectors econòmics que operen, majoritàriament, en els estadis inicials dels processos pro-ductius presenten valors negatius d’aquest índex. En canvi, els sectors econòmics la producciódels quals va destinada, majoritàriament, a usos finals presenten valors positius de l’índex.

La suma dels valors de l’índex del conjunt dels sectors de l’economia ha de ser, naturalment,igual a zero.


Requeriments totals d’inputs intermedis (d’origen interior) per a la producció d’una unitatde producte final del sector j-èsim (RQT)

essent:rij = coe�cients de la matriu inversa de Leontiev.

DFj demanda �nal (de productes interiors) del sector j-èsim.

Requeriments indirectes de la producció del sector j-èsim (RQI)

essent:rij = coe�cients de la matriu inversa de Leontiev.DFj = demanda �nal (de productes interiors) del sector j-èsim.Xij = producció del sector i-èsim per a usos intermedis del sector j-èsim.

Grau ponderat d’activació total rebuda per un sector i-èsim de la despesa final (total) enproductes del sector j-èsim (GART)

essent:rij = coe�cients de la matriu inversa de Leontiev.DFj = demanda �nal (de productes interiors) del sector j-èsim.DFT = demanda �nal de tots els sectors.

Grau ponderat d’activació indirecta rebuda per un sector i-esim de la despesa final (total)en productes del sector j-èsim (GARI)

Aquests dos indicadors del grau ponderat d’activació (total i indirecta) rebuda per un sectori-èsim es poden obtenir també en referència a cadascun dels components de la despesa�nal:

• consum �nal de les famílies: GARTc�, GARIc�.• consum �nal de les administracions públiques: GARTcfp, GARIcfp.• formació bruta de capital: GARTfbc, GARIfbc.• vendes a l’exterior: GARTexp, GARIexp.

En tots els casos, en les fórmules anteriors només cal canviar, en el numerador del quocient,el valor de la despesa �nal (total) pel corresponent valor de la despesa �nal de cada com-ponent (de demanda �nal) i, en el denominador, el valor de la demanda �nal de tots elssectors en aquest component.


Grau ponderat d’activació total emesa per un sector i-èsim davant d’una despesa final(total) en productes del sector j-èsim (GAET)

Grau ponderat d’activació indirecta emesa per un sector i-èsim davant d’una despesafinal (total) en productes del sector j-èsim (GAEI)

Com en el cas anterior, aquests dos indicadors del grau ponderat (total i indirecta) emesaper un sector i-èsim es poden obtenir, així mateix, en referència a cadascun dels compo-nents de la despesa �nal.

1c. Indicadors del grau d’obertura de les branques d’activitatde l’economia

Propensió a importar =

essent:Mj = importacions totals (total d’usos d’origen exterior) en béns del sector j-èsim.OT i

j = usos totals (d’origen exterior) de béns del sector j-èsim.

Grau de dependència productiva =

essent:

= consums intermedis (d’origen exterior) emprats pel sector j-èsim.

qj = producció del sector j-èsim.

Propensió a exportar =

essent:Xj = exportacions de béns del sector j-èsim.OT i

j = usos totals (d’origen interior) de béns del sector j-èsim.

Taxa de cobertura =

essent:Xj = exportacions de béns del sector j-èsim.Mj = importacions totals en béns del sector j-èsim.

Grau d’obertura =


essent:Mj = importacions totals en béns del sector j-èsim.Xj = exportacions de béns del sector j-èsim.Rj = recursos totals del sector j-èsim.

Ròssec relatiu =

essent:Xj = exportacions de béns del sector j-èsim.Mj = importacions totals en béns del sector j-èsim.

Consum aparent respecte als recursos =

essent:qj = producció del sector j-èsim (total d’usos d’origen interior).Mj = importacions totals en béns del sector j-èsim.Xj = exportacions de béns del sector j-èsim.Rj = recursos totals del sector j-èsim (producció del sector + importacions totals en bénsdel sector).

Índexs estructurals de relacions d’importacions i d’exportacions

Grau d’activació directa respecte a l’activació indirecta de les importacions

essent:Am = matriu de coe�cients tècnics d’importació.Rm = matriu inversa de Leontiev dels coe�cients d’importació (requeriments directes i in-directes d’importacions).

Relacions entre exportacions i importacions intermèdies (totals) necessàries per produir:

a) El nivell de demanda �nal (GODFT)

b) El nivell d’exportacions (GODFX)


essent:Xj = exportacions de béns del sector j-èsim.Rm = matriu inversa de Leontiev dels coe�cients d’importació (requeriments directes i in-directes d’importacions).DFj = demanda �nal (usos �nals) de béns del sector j-èsim.

c) Grau total d’activació rebuda de les importacions (GTARIM)

essent:M = matriu de coe�cients totals d’importació.DFj = demanda �nal (usos �nals) de béns del sector j-èsim.DFmj = demanda �nal de productes importats en béns del sector j-èsim.DFT= demanda �nal global (interior i importada) de tots els sectors.

d) Grau intermedi d’activació rebuda de les importacions (GARIM)

e) Grau total d’activació emesa de les importacions (GATEIM)

f ) Grau intermedi d’activació emesa de les importacions (GAEIM)

Requeriments totals d’importacions per unitat de demanda final

Rm=Am·R

essent:Rnij: elements de la matriu Rn que indiquen les importacions totals (directes i indirectes)del producte i-èsim que són necessaris per obtenir una unitat de producció interior delproducte j-èsim.An: matriu de coe�cients tècnics d’importacions.R: matriu inversa de Leontiev.

a) La suma per columnes de Rn

Rm Rm

expressa el contingut total d’importacions que és necessari per produir (domèsticament)una unitat del producte j-èsim.


El càlcul de la suma per columnes Rn permet identi�car els sectors que, en major mesu-ra, depenen de l’exterior per assegurar els seus requeriments d’inputs intermedis; són, pertant, els sectors productius que generen més dependència exterior (els que més necessitattenen de comprar a l’exterior per tal d’augmentar el seu nivell d’activitat).

b) La suma per �les de Rn

Rm Rm

mostra el nivell d’importacions internacionals de cada tipus de producte que és neces-sari per incrementar la demanda �nal de tots els sectors en una unitat. Permet conèixerquin tipus de productes haurà de comprar a l’exterior el conjunt del sistema productiu, sis’esdevé una expansió de demanda �nal de l’economia (és a dir, els productes dels qualsl’economia és més dependent de l’exterior, perquè són els que més participarien en el �uxd’importacions que acompanyaria un procés d’expansió de la producció).

Si es combinen ambdós indicadors –Rmj i Rmi–, es pot con�gurar una tipologia sectorial queagrupa els diversos sectors econòmics segons el seu comportament com a demandant odemandat d’inputs intermedis procedents de l’exterior. Així, els sectors es poden classi�caren funció de:

1) la mesura en què són demandants d’importacions d’inputs intermedis (Rmj)2) la mesura dels que són demandants pel conjunt de l’economia (Rmi)

Com a criteri de tall, s’utilitza la mitjana d’ambdós indicadors.

Contingut de les importacions en les exportacions (CIE)

essent:Rm = matriu de requeriments totals d’importacions per unitat de demanda �nalXi = exportacions de béns del sector i-ésimXt = exportacions globals de tots els sectors

És una mitjana (ponderada) que mesura el valor de les importacions intermèdies neces-sàries per produir una unitat d’exportacions del sector i-ésim. Representa la participació delcost de les importacions d’inputs intermedis en el calor de les exportacions.

Valor de les importacions de cada producte per a usos intermedis (IM)

IM=Rm·DFi

essent:Rm = matriu de requeriments totals d’importacions per unitat de demanda �nalDFi = vector de demanda �nal (de producció interior)


ANNEX 2300

Anàlisi estructural d’una economia des de l’òpticade les branques d’activitat i dels “subsistemes”

1 Antecedents històrics de la noció de “subsistema”

• La representació del sistema de producció d’una economia (industrial) desenvolupadas’ha dut a terme, en general, des de dues perspectives.

• En molts casos, ha estat des de la perspectiva de la interdependència (horitzontal) de lesdiferents branques d’activitat que formen part d’aquell sistema. Aquest fou el punt devista emprat pels �siòcrates –d’una manera especial per Quesnay, en el seu Tableau Éco-nomique– i, després, per Ricardo (en la seva Corn Theory) i per Marx (i els seus esquemesde reproducció de l’economia).Més recentment, també fou la representació adoptada per Leontiev en els seus modelsinput-output. Tots aquests economistes privilegien els aspectes relacionats amb la “cir-cularitat” dels processos de producció; posen èmfasi, en aquest cas, en les diverses in-terconnexions que hi ha entre tots aquests processos de producció (i, naturalment, lesnombroses complicacions analítiques que se’n deriven)301.

• En altres casos, en canvi, la perspectiva escollida ha estat la integració vertical de lesactivitats econòmiques; en particular, una representació del sistema de producció quesubratlla les relacions, així mateix complexes, que hi ha entre el producte (net) �nal del’economia302 i els requeriments totals –directes i indirectes– de recursos que són ne-cessaris per produir-lo. Aquest enfocament fou el d’Adam Smith (singularment, a l’horade fonamentar la seva teoria del valor basada en el labour commanded)303, i també, mésendavant, el de Keynes i d’una gran part del pensament postkeynesià304.En particular, Pasinetti (1973, 1986 i 1988) ha utilitzat aquesta darrera perspectiva –queell anomena dels “sectors verticalment integrats”–, en la seva anàlisi dels processos decanvi estructural de les economies modernes305.

300 Totes les taules a les que fa referència aquest annex es poden consultar a la pàgina web de l’Observatori de Prospectiva Industrial (http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/empresa/periodiques/papers/index.html).

301 Ricardo –i després Marx– es basà en la idea que, en una economia industrial, l’aspecte més important de l’esfera de la producció era la seva”circularitat”: la “producció de mercaderies mitjançant altres mercaderies”. “En aquestes economies –com diu Pasinetti– l’estructura industrial iintersectorial d’una economia adquireix una autonomia creixent; amb el desenvolupament de les indústries que produeixen mitjans de producció(la producció de màquines mitjançant altres màquines) emergeixen consistents relacions intersectorials.”Vegeu: L. Pasinetti (1986), p. 5-6.

302 En termes de l’enfocament input-output, el producte (net) final equival a la demanda per a usos finals de l’economia.

303 Adam Smith, en privilegiar en la seva anàlisi (del valor de canvi de les mercaderies) la relació entre mercaderies (produïdes) i treball“encarregat”(commanded) utilitzà, implícitament, una noció d’integració vertical en la seva representació dels processos de producció. Considerava el sistema deproducció com un conjunt de sectors econòmics que relacionaven els factors (de producció)“originaris”amb els béns de consum final (tot deixantde banda els aspectes de la producció de les mercaderies mitjançant els mitjans de producció, així mateix objecte d’una producció prèvia).“Aquestmètode d’integració vertical –com assenyala Pasinetti– permet bandejar les mercaderies intermèdies de l’anàlisi sobre la naturalesa i la causa dela riquesa a través d’un conjunt de passos lògics (que només estan implícits en el cas d’Adam Smith). Cadascuna de les mercaderies produïdeses relaciona, doncs, amb la quantitat de treball, directament o indirecta, emprada per a aquesta finalitat en tot el sistema econòmic.” En resum,per a Smith, és essencial determinar la relació d’intercanvi mercaderies/treball, mentre que per a Ricardo és essencial la determinació de la relaciód’intercanvi entre les mercaderies (bàsiques) i les seves corresponents quantitats de“treball incorporat”. Vegeu: L. Pasinetti (1973), p. 2-3.

304 Vegeu: R. Scazzieni (1990); J. Deprez (1990) i L. Pasinetti (1990).

305 Vegeu: L. Pasinetti (1973), (1986) i (1988).


• El punt de vista emprat per Sraffa en la concepció del sistema de producció fou, en granmesura, com el de Quesnay i Ricardo: una visió de la producció, essencialment, com unprocés circular –com ja, molt clarament, descriu el títol de la seva aportació teòrica méseminent, el llibre Producció de mercaderies mitjançant mercaderies306. Tanmateix, en aquestenfocament hi ha una certa ambigüitat (en el moment en què hom considera que l’econo-mia produeix un excedent).

“La circularitat del procés de producció –com remarca Pasinetti307– es fa palesa en la pre-sència d’uns mitjans de producció (que cal ‘reproduir’), però també en l’emergència (acada una de les bandes d’aquest procés de producció) d’un ‘excedent’ i d’una determina-da aportació de treball. Certament hi ha una relació entre els inputs de treball i els bénsde consum (�nal), però aquesta no és una relació del tipus que suggereix la teoria econò-mica tradicional. No hi ha una one-way avenue entre aquests inputs de treball i els bénsde consum. Hi ha un procés circular molt complex, que implica totes les mercaderies queintervenen com a mitjans de producció. Aquest procés intrincat i complicat és, de fet,l’objecte principal de la recerca de Sra�a.”

• El mateix Sraffa proposa un dispositiu analític que permet superar aquesta ambigüitat(nascuda de la seva representació del sistema de producció des de la perspectiva de lainterdependència de les branques d’activitat que l’integren), dispositiu que estableix unademarcació clara entre l’àmbit que pertany a l’excedent (o producte net) de l’economia il’àmbit que pertany al procés de producció circular. Aquest és el mètode que ell anome-na dels “subsistemes”. “El (sistema de producció) –diu Sraffa308 es pot subdividir en tantesparts com mercaderies hi ha en els seus productes nets, de manera que cada part formiun sistema d’autoreemplaçament (un self-replacing system) menor del producte net, quees compon d’una sola classe de mercaderies. Aquestes parts es denominen “subsistemes”.En altres termes, es pot dir que un subsistema (i-èsim) és el conjunt de les (parts d’) activi-tats que es requereixen, directament o indirecta, en el conjunt del sistema econòmic perproduir la mercaderia (i-èsima) d’ús �nal309.

• Si bé el mètode dels “subsistemes” era, per a Sraffa, essencialment un procediment–amb un propòsit exclusivament teòric– per “donar un cop d’ull” (to show at a glance) a laquantitat de treball que, directament o indirecta, s’utilitza en la producció de cada mer-caderia (d’ús) �nal, d’aquest concepte s’ha fet, també, un ús ampli en estudis d’economiaaplicada, com s’indica seguidament.

306 ”La concepció original del sistema de producció i de consum com un procés circular –diu Sraffa– es troba, naturalment, en el TableauÉconomique de Quesnay i apareix en fort contrast amb la visió presentada per la moderna teoria d’una avinguda (one-way avenue) que duu desdels“factors de producció”als“béns de consum. Vegeu: P. Sraffa (1979): Appendix D: References to the literature, p. 93.

307 Vegeu: L. Pasinetti (1986), p. 4.

308 Vegeu: P. Sraffa (1979): Appendix A: On Sub-systems, p. 89.

309 Per establir la quantitat de treball que, directament o indirectament, s’incorpora en la producció de cada mercaderia, Sraffa utilitza dosprocediments analítics alternatius: el mètode de la “reducció a quantitats de treball datades” i el mètode dels “subsistemes”. Mentre que elprimer només es pot aplicar al cas de la producció simple, el segon es pot utilitzar en el cas de la producció conjunta (és a dir, als sectorsde productes múltiples i al capital fix).


• De fet, l’assumpció de la perspectiva dels“subsistemes”implica canviar la unitat d’anàlisique és usual en l’estudi de les interdependències sectorials. La major part de les contribu-cions que tenen per objecte l’anàlisi del canvi (i de la dinàmica) estructural d’un sistemade producció procedeixen, prèviament, a la desagregació d’aquest sistema en branquesd’activitat (com és el cas dels vigents sistemes de comptabilitat nacional). Ara bé, aquesttipus de desagregació requereix, com ja s’ha dit, l’adopció (convencional) de certes fron-teres “arti�cials”: així, la pertinença de certes unitats (empreses, establiments...) a una de-terminada branca i no a una altra es deu a criteris de similitud, sigui dels seus productes,sigui (també) de la seva tecnologia310. “El problema de la de�nició de la indústria, o delsector o branca, o de qualsevol altra forma com es vulgui denominar –assenyala oportu-nament Becattini311– consisteix precisament en la possibilitat de circumscriure una partdel sistema i estudiar-la en un relatiu aïllament de la resta. Aquest aïllament relatiu signi�-ca que les relacions entre les entitats internes de la part circumscrita es tractaran amb undetall i amb una riquesa de visió més grans que no pas per examinar les relacions entreles entitats internes i externes.”

• La lògica d’una desagregació del sistema de producció en “subsistemes” és diferent. Elcriteri que permet delimitar aquestes unitats no és el de l’homogeneïtat (de tecnologiao productes), sinó el criteri del destinació final de les diferents activitats productives. Enrigor, cada “subsistema” –que és constituït per activitats o parts d’activitats de les bran-ques– és, com s’ha dit, un self-replacing productions system, el producte net del qual és(la quantitat) d’una de les mercaderies d’ús �nal generades en el sistema de produccióque és objecte d’anàlisi. Aquest tipus de demarcació dels “subsistemes” depèn, en con-seqüència, del conjunt de les interdependències estructurals del sistema i no requereixl’establiment de cap frontera arti�cial.

• No obstant això, no es pot considerar que hi hagi una neta contraposició de l’anàlisi delsistema de producció en termes de branques d’activitat (com fan els models input-outputtradicionals) amb l’anàlisi en termes de “subsistemes”. Ambdós enfocaments ofereixen lapossibilitat, amb independència l’un de l’altre, d’aproximacions analítiques i aplicadesforça interessants. Així, mentre l’enfocament per branques d’activitat (horitzontals) és,sens dubte, el terreny més apropiat per a l’anàlisi del comportament dels mercats o de les�rmes que formen part dels diversos sectors econòmics, l’enfocament per “subsistemes”,en canvi, pot ser més útil, per exemple, per a una anàlisi de les variacions de la productivi-tat i dels factors que la determinen i, en general, de l’e�ciència del sistema de producció.Però, també, ambdues perspectives poden emprar-se de manera complementària, i moltd’una manera especial en l’anàlisi estructural d’una economia basada en les matrius de�uxos intersectorials que s’obtenen del seu marc input-output, com ha estat el cas delpresent treball.

310 L’operació lògica que està en la base de la desagregació de l’economia en sectors o branques consisteix a circumscriure unapart del sistema productiu sobre la base de l’homogeneïtat, de la demanda, del producte o de la tecnologia, per estudiar-la en unrelatiu aïllament de la resta. Això, com assenyala Georgeseu-Roegen planteja seriosos problemes.Vegeu: N. Georgeseu-Roegen (1971), cap. IX, i G. Becattini (1979).

311 Vegeu: G. Becattini (1987), p. 35.


2 Els “subsistemes”: definició i procediment de càlcul

• Han estat nombroses les propostes per emprar el concepte de “subsistema” en estudisaplicats, les quals s’han basat, naturalment, en la informació continguda en el marc input-output d’una economia312. Probablement, la proposta més adient (i la que més es corresponamb la de�nició sraffiana del terme de “subsistema”) és la que subscriuen els economistesitalians F. Momigliano i D. Siniscalco313.

• “Un ‘subsistema’ –segons aquests autors314– és una unitat que reagrupa totes les activi-tats, de totes les branques econòmiques, directament i indirecta emprades per satisfer lademanda �nal d’una determinada mercaderia. En un context de branques interdependents,un ‘subsistema’ engloba, doncs, un conjunt d’activitats que pertanyen a diverses branquescom una ‘reconstrucció’ per a integració vertical de tot aquell procés productiu que (ideal-ment) dóna lloc a una mercaderia especí�ca d’ús �nal”.

• Per tal de procedir a aquesta“integració vertical”de les activitats del sistema de producciód’una economia real (que representem mitjançant la seva taula input-output), Momiglia-no i Siniscalco de�neixen un operador B que permet classi�car (hipotèticament) qualsevolmagnitud (el valor afegit brut, l’ocupació, les importacions, etc.) de les branques d’activitatd’aquella economia en “subsistemes” (el producte net dels quals estaria constituït, en cadacas, per les diferents magnituds de béns i serveis d’ús �nal d’aquesta mateixa economia).

L’operador B (d’integració vertical) s’obté de:

B= q-1 · (I–A)-1 · d (1)

essent:q el vector de la producció de cadascuna de les branques d’activitat de l’economia.A la matriu de coe�cients tècnics verticals, calculats respecte als �uxos d’inputs intermedisde producció interior (obtinguts del marc input-output d’una economia).d el vector de demanda �nal de béns i serveis de producció interior315.(el signe ˆ indica que, en l’expressió anterior, els vectors q i d han estat transformats en lesrespectives matrius diagonals)316.

312 Cal citar entre altres contribucions, les aportacions de G. Gossling i F. Dovring (1966); G. Marzi i P. Varri (1977); W.A. Peterson (1979); G. Rampa(1981); G. Rampa-L. Rampa (1982) i E. Baró (1990); i, més recentment, M. Gregory i G. Russo (2004); E. Baró (2007) i S. Montresor i G. Vitucci Marzetti(2007). Cal remarcar també l’extensa literatura –especialment francesa– entorn de la noció de filière de production, que és molt semblant –entermes operatius– a la de “subsistema”. Sobre això, es pot veure J. Montfort (1983); J. Montfort i J. Dutailly (1983); F. Rocherieux (1983), i, per a unrepàs de tota aquesta literatura, vegeu R. Arena, M. Rinelli i A. Torre (1985).

313 Vegeu: F. Momigliano i D. Siniscalco (1980) i (1982); i D. Siniscalco (1982) i (1988).

314 Vegeu: D. Siniscalco (1982), p. 475 i 476.

315 El vector d de demanda final equival a la noció del“producte net”que utilitza Sraffa quan defineix els“subsistemes”.

316 Aquestes matrius tenen, en la seva diagonal principal, els valors dels elements dels vectors q i d, mentre que en la resta de posicionshi ha zeros.


• Abans de precisar algunes de les propietats principals de l’operador B, és convenientcomentar-ne el significat econòmic. En aquest sentit, no és difícil de poder veure que B és,de fet, una matriu de quotes de producció. En efecte, l’expressió anterior (1) mostra quel’operador B és el producte de dues matrius:

• la matriu (diagonal) dels valors recíprocs de les produccions de cada branca d’activitatde l’economia: q -1 ; i

• la matriu S que s’obté de:

S=(I–A)-1 · d (2)

És fàcil comprovar –a partir de l’expressió habitual del model input-output– que cada co-lumna j d’aquesta matriu està representada per les magnituds de tots els inputs (de pro-ducció interior) que es requereixen, directament i indirecta, per a la producció de la xifracorresponent de demanda �nal de la mercaderia j-èsima. En conseqüència, la columna jde la matriu S representa el “subsistema” j-èsim en termes de producció, tal com ha estatde�nit anteriorment. Així mateix, cada fila i de S és constituïda per les magnituds queexpressen les contribucions (també en termes de producció) de cada branca d’activitati-èsima en els diversos “subsistemes” en què es desglossa el sistema de producció real.

• Per tant, essent:

B= q-1 · S (3)

l’element genèric bij de l’operador B d’integració vertical indica la quota de la producció de labranca i-èsima que es requereix en el “subsistema” j, per garantir la producció (neta) dj

317.

En síntesi:• Les files de la matriu B mostren, respectivament, els percentatges en què cadascuna de

les branques d’activitat de l’economia contribueix als diversos “subsistemes”. En conse-qüència, la suma dels elements de cada �la de l’operador B equival, per construcció, ala unitat.

• Les columnes de la matriu B, en canvi, representen les proporcions d’output de les dife-rents branques d’activitat que formen part de cadascun dels “subsistemes”318.

• La propietat principal de l’operador B és, com ja s’ha dit, que permet transformar –mi-tjançant una operació d’integració vertical– qualsevol magnitud referida a les branquesd’activitat de l’economia en una magnitud en termes de “subsistemes”319.

317 djequival al valor de la demanda final de l’economia considerada en béns i serveis de la branca d’activitat j-èsima.

318 La suma per columnes de B no té un significat (quantitatiu) semblant al que té la suma per files. Els elements de cada columna són quotesque es refereixen a unes magnituds que són diferents en cada cas. Tanmateix, això no vol dir que la lectura per columnes de la matriu B notingui cap interès informatiu: els elements de cada columna j-èsima de B representen les proporcions en què les diverses branques d’activitatconstitueixen el“subsistema”j.

319 Això significa, com a hipòtesi subjacent, que la magnitud per branques d’activitat (sigui l’ocupació, el valor afegit brut o qualsevol altra)“integrada verticalment”per l’operador B es reparteix de la mateixa manera que el producte.


Així, amb l’operador B podem obtenir la matriu L d’ocupació per branques d’activitat i per“subsistemes”. Cal només postmultiplicar la matriu diagonal per branques d’activitat perl’operador d’integració vertical B:

L= I ·B (4)

o, el que és el mateix:

L= I · q -1 · (I–A)-1 · d (5)

Aquesta matriu L320 permet observar (empíricament) dos tipus de relacions:

• La primera, una relació entre l’ocupació de cada branca d’activitat i les magnituds dela demanda �nal de cadascuna de les mercaderies de l’economia. Per files, la matriu Lmostra l’ocupació de cada branca que integra els diferents “subsistemes” en què hompot desglossar el sistema de producció. Naturalment, la suma per �les dels elementsd’aquesta matriu L equival al vector d’ocupació de les branques d’activitat.

• La segona, una relació entre les magnituds de demanda �nal de cada mercaderia il’ocupació de totes les diferents branques, en aquest cas, per columnes, la matriu L re-presenta la xifra d’ocupats de totes les branques d’activitat de l’economia que interve-nen en cadascun dels“subsistemes”. La suma per columnes de L equival, doncs, al vectord’ocupació per “subsistemes”.

En síntesi, es pot dir que cada “subsistema” i “produeix” una magnitud di (que equival a lademanda �nal de la mercaderia i-èsima del sistema productiu considerat) com a productenet i absorbeix una quantitat de treball (ocupació) – equivalent a la suma dels elements dela columna i-èsima de L – com a “input” net, mentre que –al mateix temps– reprodueix totsels inputs restants estrictament necessaris per a aquesta �nalitat, mitjançant “un procéscircular autoreproductiu”321.

• Per mostrar amb més claredat l’aportació relativa de cada branca d’activitat als diferents“subsistemes” es pot obtenir la matriu C de quota per columna de la matriu L. La matriu C(de quotes d’ocupació per “subsistemes”) equival a:

C=L( ls) -1 (6)

essent ls el vector d’ocupació per “subsistemes” (que s’obté de la suma per columnes de lamatriu L).

320 És evident la proximitat de la matriu L i, més precisament, del vector d’ocupació per “subsistemes” (la suma per columnes de L) delconcepte de coeficient de treball verticalment (per la mercaderia i) de L. Pasinetti. Com assenyala oportunament aquest economista, “percada ‘subsistema’ la relació entre treball (ocupació) i mercaderies d’ús final és immediata. La partició del sistema productiu en ‘subsistemes’permet atribuir una quantitat de treball (ocupació) precisa a cada bé d’ús final”. Vegeu: L. Pasinetti (1973).

321 El fet que, mitjançant els “subsistemes”, es pugui relacionar de forma no ambigua cada quantitat de mercaderia d’ús final (del sistemaproductiu considerat) amb una magnitud de treball (ocupació) fa que aquestes unitats d’anàlisi siguin un instrument molt adequat per al’estudi de les característiques del canvi estructural d’una economia. En particular, les matrius B i L representen, de forma sintètica, totes lesrelacions que hi ha entre la demanda final de les diferents mercaderies i les seves contrapartides d’oferta (els inputs intermedis i els inputsde treball o ocupació).


Els elements de cada columna j d’aquesta matriu C indiquen quin és el pes (relatiu) de cadabranca d’activitat en el “subsistema” j-èsim, en termes d’ocupació322.

• Si se segueix un procediment semblant, també es poden obtenir les magnituds de valorafegit brut que corresponen als diversos “subsistemes” en què hem reorganitzat el sistemade producció considerat, per a la qual cosa cal obtenir la matriu :

V= v · B (7)

o el que és el mateix:

V= v · (q)-1 · (I–A)-1 · d (8)

en què és la matriu diagonal dels valors afegits bruts per branques d’activitat.

La interpretació de les �les i les columnes de la matriu V és anàloga a la que s’ha fet –pera l’ocupació– de les �les i les columnes de la matriu L. La suma per files dels elements dela matriu V equival al vector dels valors afegits bruts per branques d’activitat, mentre quela suma per columnes dels elements d’aquesta matriu equival al vector dels valors afegitsbruts per “subsistemes”323.

• Una segona propietat de la matriu B d’integració vertical que no s’ha de menystenir rauen el fet que aquest operador és independent dels preus relatius, tot i que s’obtingui dematrius input-output valorades a preus corrents. La demostració d’aquesta propietat és lasegüent:

B= q-1 · (I–A)-1 · d ==[(q)-1 · (p)-1] · [(p) · (I–A)-1 · (p)-1] · [(p) · d ] = (9)= (q)-1 · (I–A)-1 · d

essent:p el vector de preus.q el vector de producció per branques d’activitat en termes físics.A la matriu de coe�cients tècnics calculats respecte als �uxos intersectorials de produccióen termes físics.d el vector de demanda �nal en termes físics.

Això representa que l’operador B d’integració vertical és el mateix que obtindríem –en casque disposéssim– de les matrius input-output en termes físics (o a preus constants).

322 La simple observació de la diagonal principal d’aquesta matriu C permet establir el pes (en termes d’ocupació) de cada branca i-èsima enel propi “subsistema” i. En general, hom pot comprovar que només una part de l’ocupació total del “subsistema” i-èsim procedeix de la brancaque produeix directament la mercaderia i. En la“producció neta”d’aquesta mercaderia hi intervenen –indirectament– altres branques (amb unaaportació d’una part dels seus recursos de treball).

323 Com en el cas anterior (de les magnituds d’ocupació), es pot obtenir una matriu F de quotes de valor afegit brut per subsistemes:essent, en aquest cas, vs el vector de valors afegits bruts per ’subsistemes’ (que s’obté de la suma per columnes de la matriu V).


ANNEX 3

Índex de terciarització de la indústria, d’industrialitzacióde les activitats de serveis, i d’integració deles activitats terciàries en l’economia

1 Índexs de terciarització de les branques industrialsi d’industrialització de les branques de serveis

1.1 Índexs de terciarització directa

• Per establir els índexs que permeten determinar el grau de terciarització directa dels sec-tors industrials i el grau d’“industrialització”directa dels sectors de serveis cal obtenir, en pri-mer lloc, la matriu A de coe�cients tècnics (verticals), que mostra els requeriments directesd’inputs intermedis de cada branca d’activitat de l’economia:

A = X · (q)-1 (1)

essent:x la matriu de consums intermedisq el sector de produccions de cadascuna de les branques d’activitat de l’economia

Seguidament, representem aquesta matriu A, de requeriments directes d’inputs, com unamatriu particionada en els dos macrosectors d’activitats industrials i d’activitats terciàriesconstituïts, respectivament, per n i m branques d’activitat.

indústria serveisn m

(2)

Els coe�cients de requeriments directes agrupats en aquestes quatre submatrius, facilitenel càlcul dels índexs de terciarització dels sectors industrials i d’“industrialització” dels sec-tors de serveis.

• En efecte, com s’ha dit abans, l’índex de terciarització directa de les branques industrialspot de�nir-se com la quota dels inputs de serveis que entren a formar part dels processos deproducció industrials; aquest índex equival a la suma per columnes de la submatriu A(21):

(3)

essent:i = sectors de serveis.j = sectors industrials.


1.2 Índexs d’industrialització directa

• De manera semblant, hom pot obtenir l’índex d’“industrialització”directa de les branquesde serveis que equival a la quota dels inputs industrials que participen en els processos deproducció terciaris; per tant324:

(4)

essent:i = sectors industrials.j = sectors de serveis.

1.3 Índexs de terciarització total

• En canvi, per obtenir els índexs que permeten mesurar el grau de terciarització total (di-recta i indirecta) dels sectors industrials i el grau d’“industrialització” total dels sectors ter-ciaris cal obtenir la matriu R, o matriu inversa de requeriments totals d’inputs de l’economiaconsiderada:

(5)

L’element genèric –Tij– d’aquesta matriu R indica els requeriments directes i indirectes deproducció del sector i-èsim que es destinen a la producció d’una unitat per a usos �nals delsector j-èsim.

De manera semblant al cas anterior, hom pot representar aquesta matriu R com una ma-triu particionada en els dos macrosectors d’activitats industrials i d’activitats de serveis del’economia considerada:

(6)

• Si es parteix d’aquesta disposició de la informació, l’índex de terciarització total dels sec-tors industrials s’obté de la matriu dels requeriments d’inputs terciaris (per unitat de de-manda �nal); per tant, de la suma per columnes de la submatriu R(21):

(7)


324 També podríem obtenir la quota d’inputs industrials en els processos de producció industrial mitjançant la suma per columnes de la submatriuA(11); i la quota d’inputs de serveis en els processos de producció terciària mitjançant la suma per columnes de la submatriu A(22).


1.4 Índexs d’industrialització total

• L’índex d’“industrialització” total de les branques d’activitat terciàries es pot calcular demanera similar, mitjançant la suma per columnes de la submatriu R(21)325:

(8)


• Els indicadors de terciarització i d’“industrialització” total que acabem de descriure són,en rigor, el resultat �nal d’un complex procés d’intercanvis entre les diferents branquesd’activitat de l’economia considerada, entre els quals cal distingir els intercanvis que sónpròpiament interns a cadascun dels dos macrosectors (indústria i serveis), dels quals sónexterns a ells (tant en un sentit directe, com en un sentit indirecte).

La matriu inversa R –particionada segons l’expressió (6)– mostra, com ja s’ha dit, els reque-riments totals (directes i indirectes) de:

• inputs industrials per a la producció de béns, així mateix, industrials: submatriu R(11);• inputs terciaris per a la producció de serveis: submatriu R(22);• inputs industrials per a la producció de serveis: R(12);• inputs terciaris per a la producció de béns industrials: submatriu R(21).

Per a les necessitats de la nostra anàlisi, les dues darreres submatrius són, doncs, les real-ment rellevants.

1.5 Efectes d’activació interna i externa dels macrosectors

• Tanmateix, per establir una adequada distinció (lògica) entre els efectes d’activació inter-na i externa d’ambdós macrosectors, és necessari expressar cadascuna de les quatre sub-matrius de la matriu particionada R en termes de les submatrius de requeriments directesde la matriu A –segons la partició (2).

Per això, hom pot emprar les fórmules de Frobenius-Schur de derivació de la inversa d’unamatriu particionada326. La matriu inversa R es pot expressar, indistintament, així:

(9a)

325 Com en el cas anterior, hom pot obtenir la quota de requeriments totals (directes i indirectes) d’inputs industrials en els processos deproducció industrials mitjançant la suma per columnes de la submatriu R(11); i la quota de requeriments totals d’inputs terciaris en els processosde producció industrials mitjançant la suma per columnes de la submatriu R(22).

326 Per a una exposició d’aquesta descomposició, vegeu R.E. Miller i P.D. Blair (1985). Per al conjunt de les relacions que lliguen els diversosindicadors, vegeu K. Miyazawa (1976).


(9b)

essent:B = (I – A(11))–1 T = (I – A(22))–1

G = T·A(21) D = B·A(12)K = (I – D·G)–1 H = K ·BF = A(12) · (I – A(22))–1

C = A(21) · B L = M · TM = (I – G · D)–1

Les dues matrius R(i) i R(s) mostren la descomposició de la matriu R des de la perspectivadel sector industrial i des de la perspectiva del sector terciari, respectivament.

Hom pot observar que, mitjançant aquest procediment, ambdues matrius, R(i) i R(s),s’expressen, en darrera instància, en termes de les submatrius de requeriments directes:A(11), A(12), A(21) i A(22).

• Estem, doncs, en condicions d’analitzar els processos de terciarització i d’“industrialització”totals amb referència als efectes d’activació interna dels dos macrosectors considerats (in-dústria i serveis). Tot seguint la denominació proposada per Miyazawa:

• Els multiplicadors interns (internal matrix multipliers) B i T, que expressen els efectesd’autoactivació interna d’ambdós grups de sectors327; denominem a aquests efectes depropagació “autopropagació” per subratllar el fet que aquests efectes depenen exclusi-vament de les condicions de producció interna d’ambdós sectors.

• Els multiplicadors externs (external matrix multipliers) K i M, que expressen els efectesd’activació indirecta entre ambdós macrosectors. La matriu K –o multiplicador externde la indústria– representa l’efecte de la propagació d’un impuls que s’inicia en les bran-ques industrials i retorna a la indústria després d’haver activat les branques de serveis.La matriu M –o multiplicador extern dels serveis mesura l’efecte de propagació d’unimpuls que, si es parteix del macrosector terciari, retorna a les branques de serveis uncop s’ha difós a través de les branques industrials.

• Els multiplicadors intersectorials; C, D, F i G, que expressen els efectes d’activació de lademanda �nal d’un macrosector respecte a l’altre, mesurats bé en termes d’activacióinduïda (C i F) o d’activació rebuda (D i G).

327 La matriu B representa el consum total (directe i indirecte) de béns de les branques industrials induït per la producció d’una unitat deproductes industrials per a usos finals, calculat sense comptar les repercussions que pot generar el consum d’outputs de serveis per part de laindústria. La matriu B equivaldria a la submatriu R(11) només en el cas que no hi hagués interdependència entre els dos macrosectors (indústriai serveis); és a dir, si la matriu A de requeriments directes fos diagonal en blocs. Anàlogament, la matriu T mesura la propagació interna al sectorde serveis.


1.6 Factors que determinen la terciarització total de la indústria

• En conseqüència, la mesura de la terciarització total de la indústria es pot obtenir delscoe�cients de la submtariu L·C de R(i); submatriu que, com s’ha vist, equival al producte ma-tricial M·T·A(21)·B. Per tant, hom pot a�rmar que aquesta terciarització total de la indústriaés el resultat de tres tipus d’efectes (simultanis):

• Uns efectes d’autoactivació interna d’ambdós macrosectors, representats per les ma-trius B i T;

• Uns efectes d’activació directa del sector de serveis per part de les branques industrials,que mesura la submatriu A(21);

• Uns efectes d’activació indirecta entre ambdós macrosectors, que posa de manifest elmultiplicador extern M.

• Aquest desglossament de la terciarització total dels sectors industrials en els diversosefectes d’activació permet individualitzar els indicadors següents:

• L’indicador d’autoactivació interna del sector industrial obtingut de la matriu B:

(10)

essent:i, j = sectors industrials.

• L’indicador d’activació directa del sector terciari per part dels sectors industrials, que escalcula a partir de la submatriu A(21):

(11)


• L’indicador d’autoactivació interna del sector de serveis, que s’obté de la matriu T:

(12)

essent:i, j = sectors de serveis.

• L’indicador d’autoactivació indirecta del sector de serveis, calculat mitjançant la matriu M:

(13)



1.7 Factors que determinen la industrialització total de les activitatsde serveis

• De manera anàloga, hom pot observar que la mesura de la “industrialització” total del sec-tor terciari ve donada pels coe�cients de la submatriu H .F de la matriu R(s). Hom pot com-provar que aquesta submatriu és el resultat del producte matricial: K·B·A(12)·T. Per tant, la“industrialització”del terciari es pot desglossar, així mateix, en tres tipus d’efectes semblantsals anteriorment considerats:

• els efectes d’autoactivació interna d’ambdós macrosectors, que hom mesura amb les ma-trius B i T;• els efectes d’activació directa del sector industrial per part de les branques terciàries, ques’obtenen de la submatriu A(12);• els efectes d’activació indirecta d’ambdós macrosectors, que mesura la matriu K.

• El desglossament de la “industrialització” dels sectors terciaris en aquests efectesd’activació permet també de�nir els indicadors següents:

• L’indicador d’autoactivació interna del sector terciari, que s’obté de la matriu T:

(14)


• L’indicador d’activació directa del sector industrial per part dels sectors terciaris, calculat apartir de la matriu A(12):

(15)

essent:i = sectors industrials.j = sectors de serveis.

• L’indicador d’autoactivació interna del sector industrial, que s’obté de la matriu B:

(16)


• L’indicador d’autoactivació indirecta del sector industrial, calculat mitjançant la matriu K:

(17)



2 Índexs del grau d’integració de les branques de serveis

• Finalment, per determinar els indicadors del grau d’integració del sector terciari, partirem de la matriu de coeficients horitzontals328:

(18)

essent:X la matriu de consums intermedisq el vector de produccions de cadascuna de les branques d’activitat de l’economia.

Podem, també, representar aquesta matriu , de requeriments directes d’output, com una matriu particionada en els dos (macro)sectors d’activitats industrials i d’activitats terciàries:

(19)

2.1 Índexs d’integració directa

• Els indicadors d’integració directa poden ser de dos tipus:

• els indicadors d’integració directa en sentit ampli, que són la quota de producció terciària destinada a consums intermedis del conjunt de l’economia (aquesta quota serà igual als totals per files de la matriu corresponents als sectors de serveis.

• els indicadors d’integració directa en sentit estricte equivalen a la suma per files de la matriu corresponents als outputs sectors de serveis que tenen com a destinació els sectors industrials.

S’expressaran, doncs, com

(20)

2.2 Índexs d’integració total

• Per obtenir els índexs d’integració total, cal, prèviament, calcular la matriu inversa de Gosh:

(21)

que particionada de la mateixa manera que la matriu tindrà la forma següent

(22)

328 Vegeu: M. Augustinovics (1970).


Com en el cas anterior, podem definir els índexs d’integració total de dues maneres:

• l’índex d’integració total en sentit ampli pot expressar-se com la suma de les files dels elements de la matriu , que corresponen a activitats de serveis.

• Els índexs d’integració total en sentit estricte equivalen a la suma per files dels elements de la matriu dels sectors de serveis que tenen com a sectors receptors, exclusivament, els sectors industrials:

(23)

• Si s’efectua una partició de la matriu entre els sectors d’activitats no terciàries i els sectors d’activitats terciàries –i, com en el cas dels índexs de terciarització, aplicant les fórmules de Frobenius-Schur, la matriu es pot expressar com:

essent:

Aquests multiplicadors indiquen, en aquest cas, la capacitat dels diferents sectors de pro-pagar els efectes d’ampliació de la seva producció cap a les altres branques d’activitat.

2.3 Factors que determinen la integració total de les activitats de serveis

• La mesura del grau d’integració total en sentit estricte del sector terciari ve donada pels elements de la (sub)matriu que s’identifica amb el producte matricial .

D’aquesta expressió se’n dedueix que aquesta integració total del sector terciari és el resul-tat dels quatre tipus d’efectes següents:

• L’efecte d’autopropagació interna del sector industrial: expressa la capacitat d’aquest sec-tor d’autoactivar-se. S’obté de la matriu :

essent i, j sectors industrials.


• L’efecte d’autopropagació indirecta (o autoactivació rebuda) del sector industrial. S’obté de la matriu :

essent i, j = sectors industrials.

• L’efecte de propagació directa de l’output terciari cap als sectors industrials. S’obté de la matriu (21):

essent i = sectors de serveisj = sectors industrials

• L’efecte d’autopropagació interna de l’output dels subsectors de serveis. S’obté de la ma-triu i s’expressa com:

essent i, j = sectors de serveis.

Bibliogra�a

309BIBLIOGRAFIA

Abraham, K.G. i Taylor, S.K. (1993):“Firm’s Use of Outside Contractors: Theory and Evidence”,NBER Working Paper núm. 4468.

Abramovitz (1989): Thinking About Growth, Cambridge: Cambridge University Press.

Abramovitz, M. i David, P.A. (1996): “Technological change, intangible investments andgrowth in the knowledge-based economy: the US historical experience”, dins D. Foray-B.A. Lundvall (eds.) Employment and Growth in the Knowledge-based Economy, OCDE,París.

Aghion, P. i Howitt, P. (1992): “A model of growth through creative destruction”, Econome-trica, vol. 60; p. 323-351.

Anderson, P. i Tushman, M. (1990): “Technological discontinuties and dominant designs:a cyclical model of technological change”, Administrative Science Quarterly; vol. 35, p.604-633.

Appelbaum, E. i Schettkat, R. (1999): “Are prices unimportant? The changing structure ofthe industrialized economies”, Journal of Post Keynesian Economies, vol. 21, núm. 3, p.387-398.

Archibugi, D. i Sirilli, G. (2000): The direct measurement of technological innovation in busi-ness. National Research Concil, Rome, Italy.

Arena, R., Rainelli, M. i Torre, A. (1985): “Dal concetto all’analisi di �liera: un tentativo dichiarimento teorico”, L’Industria, VI, 3; p. 301-333.

Arrow, K. (1974): The Limits of Organisation, Norton, Nova York.

— (1997): “Informazione r organizzazione dell’industria”, Rivista Internazionale di ScienzeSociali, abril.

Arthur, W.B. (1996): “Increasing returns and the new world of business”, Harvard BusinessReview, juliol-agost, p.100.

Augustinovics, M. (1970):“Methods of International comparison of structure”, dins P. Carteri A. Brody (eds.) Contributions to Input Output analysis. North Holland, Amsterdam.

Australian Expert Group in Industry Studies (2002): Selling Solutions: Engaging Patterns ofProduct-Service Linkages in the Australian Economy, febrer.

Azariades, C. i Drazen, A. (1990):“Threshold externalities in economic development”, Quar-terly Journal of Economics, vol. 106, p. 501-526.

Balassa, B. (1964):“The Purchasing Power Parity Doctrine: A Reappraisal”, Journal of PoliticalEconomy, vol. 72, p. 584-596.

Banc Mundial (2008): Datos e investigación. Extret de: www.bancomundia.org/investigacion/.

Banga, R. (2005):“The Role of Services in the Growth Process”dins Survey, Indian Council forResearch on International Economic Relations, Working Paper, núm. 159, Nova Delhi.

Banister, J. (2005): “Manufacturing Employment in China”, Monthly Labor Review, juliol2005, p. 11-29.

Barbieri, G. i Rosa, G. (1990): Terciario avanzato e sviluppo innovativo. II Mulino. Bolonya.


Barker, T. i Forsell, O. (1992):“Manufacturing, Services and Structural Change: 1979-84, dinsDriver i Dunne (eds): Structural Change in the UK Economy, Cambridge, CUP, p. 14-44.

Baró, E. (1990): “Cambios en la interdependencia entre sectores industriales y terciarios enEspaña”, Papeles de Economía Española, vol. 42, p. 193-202.

Baumol, W. (1967): “Macroeconomics of unbalanced growth: the anatomy of urban crisis”,American Economic Review, vol. 57, p. 415-426.

Baumol, W. (2000): “Services as leaders and the leader of the services”, Conferència inaugu-ral de la International Conference on the Economics and Socio-economics of Services, 22de juny de 2000, Lille.

Baumol, W.J. i Bowen, W.G. (1966): Performing Arts: the Economic Dilemma, Twentieth Cen-tury Fund, Nova York.

Becattini, G. (1979): “Dal settore industriale al distretto Industriale. Alcune considerazionisull’unitá di indagine in economia industriale”, L’Industria.

— (1987): “L’unità d’indagine”, dins Becattini G. (ed.) Mercato e forze locali: il distretto indus-triale, Il Mulino, Bolonya.

Bertrán, C. (1998): “Difusión y localización industrial en España durante el primer tercio delsiglo XX”, Revista de Historia Económica, vol. 17, p. 663-696.

Bhagwati, J. (1985): “Protectionism: Old Wine in New Bottles”, Journal of Policy Modelling, 7,p. 23-34.

Blinder, A.S. (2006): “O�shoring: The next industrial revolution?”, Foreign affairs, vol. 85núm. 2, març-abril.

Bosworth, B.P. i Triplett, J.E. (2007): “Les services continuent d’expliquer la croissance dela productivité aux États-Unis au début du XXIe siècle”, L’Observateur International de laProductivité, vol. 14, p. 3-22.

Boulding, K.E. (1985): The World as a Total System, Beverly Hills, Sage Publications.

Breschi, S., Malerba, F. i Orsenigo, L. (2000): “Technological regimes and Schumpeterianpatterns of innovation”, Economic Journal, vol. 110, p. 88-410.

Bureau of Labor Statistics (2008): Employment statístiques database. Extret de: www.bls.gov.

Caixa Catalunya (2007): Informe sobre la situació i les perspectives de l’economia catalana.Canvi demogrà�c i reestructuració del mercat de treball a Catalunya: les transforma-cions 1995-2006, semestral. Extret de: www.caixacatalunya.es.

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació; Generalitat de Catalunya,Departamentde Comerç, Consum i Turisme (1992): Taula Input-Output de Catalunya 1987.

Caplow, T. Hicks, L. i Wattenberg, B.J. (2001): The First Measured Century: an Illustrated Gui-de to Trends in America, 1900-2000, America Enterprise Institute.

Carreras, A. (2006): “Industria” dins Fundación BBVA: Estadísticas Históricas de España, siglosXIX y XX.

311BIBLIOGRAFIA

Carter, A.P. (1994): “Production workers, metainvestments and the pace of change”, paperpreparat pel meeting de la International J.A. Schumpeter Society, agost Müntzer.

— (1996):“Measuring the performance of a knowledge-based economy”, dins OCDE (1996):Employment and Growth in the knowledge-based Economy, París.

Caselli, G.P. i Pastrello, G. (1984): “L’integrazione industria-terziario in Italia tra il 1965 e il1975. Un anàlisi input-output mediante scomposizione dei coe�cienti di attivazione”,L’Industria, 3.

Castellacci, F. (2007): ”Evolutionary and new growth theories. Are they converging?”, Jour-nal of Economic Surveys, vol.21, núm. 3, p. 585-627.

Castells, M. i Aoyama, Y. (1994): “Vers la société de l’information: structures de l’emploidans les pays du G7 de 1920 à 1990”, Revue Internationale du Travail, vol. 133, núm. 1.

Clark, C. (1940): The Conditions of Economic Progress, reeditat l’any 1960, Macmillan & Co,Londres.

Cohen, S. i Zysman, J. (1987): Manufacturing matters. The myth of the Post-Industrial eco-nomy, Basic Books, Nova York.

Comissió Europea (2003): “The competitiveness of business-related services and theircontribution to the performance of European enterprises”, Comunicació 747 (2003) �nal,Brussel·les.

— (2004): “Business-related services: a key driver of European competitiveness. An enhan-ced economic analylis”, Working paper, Enterprise DG, desembre.

— (2005): EU competitions policy and the consumer, Luxemburg, O�ce for O�cial Publica-tions of the European Communities.

— (2007): “Towards a European strategy in support of innovation in services: challengesand key issues for future action”, Commission Staff Working Document, SEC (2007), 1059.

Conference Board (2004): “Can manufacturing survive in advanced countries”, ExecutiveAction, núm. 93, març, Nova York. Bureau of Labour Statistics.

Cuadrado Roura, J.R. i Allende, E. (1995): “Un análisis de la terciarización de la economíaandaluza 1980-1990. Las relaciones servicios-industria”, Contabilidad Regional y tablasInput-Output de Andalucía, 1990, Análisis de resultados, vol. 2.

Cusumano, M., Suarez, F.F. i Kahl, S. (2007): “Product, process and service: a new industrylifecycle model”. Paper del Sloan Industry Studies Annual Conference, 8 de març.

Del Río, C. (1992): “La evolución de los servicios en España”, Informes del Instituto de Estu-dios y Análisis Económicos, Secretaría de Estado de Economía. Ministerio de Economía yHacienda.

Deloitte Research (2006): The Service Revolution in Global Manufacturing Industries, dins A.Deloitte Research Global Manufacturing Study.

Department of Commerce (2004): Manufacturing in America, Washington, D.C., EUA.


Department of Trade and Industry (2004): Review of the Government’s ManufacturinngStrategy, Londres, Regne Unit.

Deprez, J. (1990): “Vertical integration and the problem of �xed capital”, Journal of Post Key-nesian Economics, vol. 13, núm. 1, p. 47-64, Fall.

Dierickx, I. i Cool, K. (1989): “Asset stock accumulation and the sustainabitlit of competitiveadvantage”; Management Science, vol. 35, núm. 12, p.1504-1511.

Dixit, A.K. i Stiglitz, J.E. (1977): “Monopolistic Competition and Optimal Product Diversity”,American Economic Review, vol. 67, p. 297-308.

Dosi, G. (1982): “Technological paradigms and technological trajectories”, Research Policy,11, p. 147-162.

Dosi, G., Freeman, Ch., Nelson, R., Silverberg, G. i Soete, L. (Eds.) (1988): Technical Changeand Economic Theory, Pinter Publishers, Londres.

Drejer, I. (2004): “Identifying Innovation in Surveys of Services: a Schumpeterian Perspecti-ve”, Research Policy, vol. 33, p. 551-562.

Ennew, C., Wong, P. i Wright, M. (1992): “Organizational Structures and the Boundariesof the Firm: Acquisition and Disinvestment in Financial Services”, The Service IndustriesJournal, vol. 12, núm. 4, p. 478-497.

EUROSTAT (2008): National Accounts. Extret de: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/.

— (2008): Regions. Extret de: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/.

— (2008): Labour market. Extret de: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/.

— (2008): External trade. Extret de: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/.

— (2004): Handbook on Price and Volume Measures in National Accounts.

EUSTAT (1996): Tablas input output 1995. Análisis de resultados.

Evangelista, L. (2000):“Sectoral Patterns of Technological Change in Services”, Economics ofInnovation and New Technology, vol. 4; p. 183-221.

Falvey, R.E. i Gemmel, N. (1996):“Are services income-elastic? Some new evidence”, Reviewsof Income and Wealth, series 42 (3), p. 257-269.

Feinstein, C. (1999): “Structural Change in the Developed Countries during the TwentiethCentury”, Oxford Review of Economic Policy, 15 (4), p. 35-55.

Fisher, A.G.B. (1935): The Clash of Progress and Security. Macmillan, Londres.

— (1945): Economic Progress and Security, Macmillan, Londres.

Fixler, D. i Siegel, D. (1999): “Outsourcing and productivity growth in services”, Structuralchange and Economic Dynamics, núm. 10, p. 174-194.

Flacher, D. i Pelletan, J. (2007): “Le concept d’industrie et sa mesure: origines, limites etperspectives. Une application à l’étude des mutations industrielles”, Économie et Statis-tique, núm. 405/406, p. 13-46.

313BIBLIOGRAFIA

Fontagné, L. i Lorenzi, J.H. (2005): Désindustrialisation, dèlocalisations, Rapport pour leConseil d’Analyse Economique, nº 55, La Documentation Française, París.

— (2006): “Deindustrialitsation and the fear of relocation in the industry”; Working paper,nº 2006-07, març.

Foray, D. (2000): L’Économie de la Connaissance, La Découverte, París.

— (2005): “L’économie fondeé sur le savoir” dins N. Curien i P.A. Muet: La Societé del’Information, La Documentation Française, p. 183-200, París.

Francois, J.F. i Reinert, K.A. (1996): “The role of services in the structure of production andtrade: stylized factors from a cross-country analysis”, Asia-Pacific economic review, vol. 2,núm. 1, maig.

Frank, R.H. i Cook, P.J. (1995): The Winner Take-All-Society, Penguin Books, Nova York.

Freeman, C., Clark, J. i Soete, L. (1982): Unemployment and Technical Innovation, Pinter,Londres.

Freeman, R.B. i Schettkat, R. (1999): “Di�erentials in Service Industry Employment Growth:Germany and the US in the Comparable German American Structural Database, EuropeanCommission, Brussel·les.

Fuchs, V. (1968): The Service Economy, Colombia University Press, Nova York i Londres.

Fundación BBVA (2006): Estadísticas Históricas de España, siglos XIX y XX.

Georgescu-Roegen, N. (1971): The Entropy Law and the Economic Process, Harvard UniversityPress, Cambridge, Massachussets.

Greenfield, H.I. (1966): Manpower and the Growth of Producer Services, Columbia UniversityPress, Nova York.

Gregory, M. i Russo, G. (2004): “The employment impact of di�erences in demand andproduction structures”, Dempatem, Working Paper, núm. 10.

Griliches, Z. (1992): Output Measurement in the Service Sector, University of Chicago Press,Chicago.

Gordon, R. (1996): “Problems with the measurement and performance of service sectorproductivity in the United States”, NBER Working Paper, núm. 5519, p. 139-166.

Gossling, W. i Dovring, F. (1966): “Labour productivity measurement: the use of subsys-tems in the interindustry approach and some approximating alternatives”, Journal ofFarm Economics.

Grubel, H.G i Walker, M.A. (1989): Service Industry Growth Causes and Effects, Vancouver,The Fraser Institute.

Gundlach, E. (1994): “Demand Bias an Expansion for Structural Change”, Kyklos, vol. 47,núm. 2, p. 249-267.

— (1996): “Demand Bias and Structural Change: Reply”, Kyklos, vol. 49, núm. 2, p. 215-217.

High Level Group on Manufacturing (2008): Extret de: http://www.forfas.ie/media/forfas080402_manufacturing_report.pdf.


Hill, P. (1977): “On Goods and Services”, Review of Income and Wealth, vol. 23, núm. 4, p.315-38.

— (1997): “Tangibles, Intangibles and Services: a New Taxonomy for the Classi�cation ofOutput”, CSLS Conference on Service Productivity and the Productivity Paradox, 11-12 abril,Ottawa.

Howells, J. (2003a): “Innovation, Consumption and Knowledge: Services and Encapsulation”,CRIC Discussion Paper, núm. 62, agost.

— (2003b): “Innovation and Services: The Combinatorial Role of Services in the Knowledge-based Economy”, Paper presentat a la International Conference on “New Trends andChallenge of Science and Technological Innovation in a Critical Era”, octubre, Taipei.

Houghton, J., Pappas, N. i Sheehan, P. (2002): ‘“New Manufacturing’: One Approach to theKnowledge Economy”, dins B. Grewal, P. Sheehan, F. Sun i L. Xue (eds.), China’s Future inthe Knowledge Economy: Engaging the New World, Centre for Strategic Economic Studies,Victoria University, i Tsinghua University Press, Melbourne.

Institut d’Estadística de Catalunya (2006): Marc Input-Output de l’economia catalana,2001. Extret de: http://www.idescat.cat.

Instituto Nacional de Estadística (2008): Contabilidad Nacional de España. Extret de: http://www.ine.es.

— (2008): Contabilidad Regional de España. Extret de: http://www.ine.es.

Johnston, A., Porter, D., Cobbold, T. i Dolamore, R. (2000): “Productivity in Australia’sWholesale and Retail Trade”, Productivity Commission Staff Research Paper, Melbourne.

Karaomerlioglu, D. i Carlson, B. (1999): “Manufacturing in decline. A matter of de�nition”.Economy Innovation, New Technology, p. 175-196.

Kendrick, J.W. (1994): “Total capital and economic growth”, Atlantic Economic Journal,vol. 22, núm. 1, març.

Kox, H.L. (2001): Sources of Structural Growth in Business Services, CPB Memorandum. CPBNetherlands. Bureau for Economic Policy Analysis, L’Haia.

— (2002): Growth Challenges for the Dutch Business Services Industry: International Comparisonand Policy Issues, CPB: Den Haag, L’Haia.

Kravis, I.B. (1983): “Services in the Domestic Economy and in World Transactions”, NBERWorking Paper, núm. 1124.

Kuznets, S. (1938): Commodity Flow and Capital Formation, vol. I, NBER, Nova York.

Landes, D. (2000): Richesse et Pauvreté des Nations, Paris, Albin Michel.

Lasuén, J.R. (2005a): “Ciutats”, dins J.R. Lasuén, i E. Baró, (2005): Sectors quinaris. Motor deDesenvolupament de l’Àrea Metropolitana, Pla Estratègic Metropolità de Barcelona,Col·lecció: Prospectiva, núm. 5.

— (2005b): “Un marco económico creativo para un territorio postindustrial”, paper, 14 dedesembre.

315BIBLIOGRAFIA

Levitt, T. (1991): “Marketing Intangible Products and Product Intangibles, Harvard BusinessReview, vol. 59, núm. 3, p. 94-102.

Levy, M. i Jonyet, J.P. (2006): L’Économie de l’Immatériel. La Croissance de Demain, Rapportde la Commission sur l’Économie de l’Immateriel; Ministère de l’Économie des Financeset de l’Industrie, París.

Livesey, F. (2006): Defining High Value Manufacturing. Institute for Manufacturing. Universi-ty of Cambridge, gener.

Lucas, R. (1988):“On the mechanics of economic development”, Journal of Monetary Econo-mics, vol. 22, p. 3-12.

Lundvall, B.A. (1992): National Innovation Systems: Towards a Theory of Innovation an Inte-ractive Learning, Pinter, Londres.

Malerba, F. (1978):“Un tentativo di analisi dell’evoluzione strutturale dell’economia italiananel periodo 1950-69 attraverso le tavole delle interdipendenze settoriali” Giornale degliEconomisti e Annali di Economia, núm. 1-2.

— (2002): “Sectoral systems of innovation and production”, Research Policy, 31 (2), p. 247-264.

— (2005): “How innovation di�ers across sectors and industries”, dins J. Fagenberg, D.C.Mowery i R.R. Nelson (eds.) The Oxford Handbook of Innovation, Oxford University Press,Oxford.

Malerba, F. i Orsenigo, L. (1993):“Technological regimes and �rm behaviour”, Industrial andCorporate Change, vol. 2, núm. 1; p. 45-71.

— (1995): “Schumpeterian patterns of innovation”, Cambridge Journal of Economics, vol. 19,núm. 1, p. 47-65, febrer.

— (1996): “The Dynamics and Evolution of Industries,” Industrial and Corporate Change,Oxford University Press, vol. 5, núm. 1, p. 51-87.

Mankiw, G. (2004): Principios de Economía, 3ª ed., Mc Graw Hill.

Manpower (2008): “Índice laboral Manpower: La mejora de la cuali�cación del empleo enEspaña y el papel de la inmigración”, vol. 32, juliol.

Marceau, J. i Martinez, C. (2002): “Selling solutions: product-service packages as linksbetween new and old economics”, DRUID 2002 Summer Conference on “IndustrialDinamics of the New and Old Economy” Conference Proceedings.

Marshall, A. (1961): Principles of Economics, 9a edició, Mamillan, Londres.

Martinelli, F. (1991): “Producer Services’ Location and Regional Development”, dins Danielsi Moulaert (eds.): The Changing Geography of Advanced Producer Services: Theoretical andEmpirical Perspectives, Belhaven Press, Belhaven.

Marzi, G. i Varri, P. (1977): Variazioni di Produttività nell’Economia Italiana: 1959-67, Il Mulino,Bolonya.

Matsumoto, G. (1993): “And Inquiry into deindustrialisation: a comparison between the UKand Japan”, Economic Journal of Hokkaido University, vol. 22, p. 91-130.


Messina, J. (2004): “Institutions and Service Employment: A panel Study for OECD Coun-tries”, ECD Working Paper Series, núm. 320, març.

Miller, R.E. i Blair, P.D. (1985): Input-Output Analysis: Foundations and Extensions, EnglewoodCli�s, Prentice Hall.

Miyazawa, K. (1976): Input-Output Analysis and the Structure of Income Districution, SpringerVerlag, Nova York.

Momigliano, F. i Siniscalco, D. (1980): “Terziario totale e terziario per il sistema produttivo”,dins AA.VV.: Il Terziario nella Società Industriale, F. Angeli, Milà.

— (1982): “Note in tema di terziarizzazione e de industrializzazione” Moneta e Credito, 138,p. 143-181.

— (1986): “Mutamenti nella struttura del sistema produttivo e integrazione per industria eterziario”, dins L. Pasinetti (ed): Mutamenti Strutturali del Sistema Produttivo, Il Mulino,p. 13-59, Bolonya.

Monfort, J. (1983):“À la recherche des �lières de production”, Économie et Statistique, gener,151.

Monfort, J. i Dutailly, J.C. (1983): “Les �lières de production”, Archives et Documents, INSEE, 67.

Montresor, S. i Vitucci Marzetti, G. (2007): “The deindustrialisation / tertiarisation hypothesisreconsidered: a subsystem application to the OECD”, SSRN eLibrary, juny.

Nacions Unides (2003): Manual de Estadísticas del Comercio Internacional de Servicios.Disponible en: http://unstats.un.org/unsd/publication/Seriesm/Seriesm_86e.pdf.

Nadal, J. (2003): Atlas de la Industrialización de España, 1750-2000, Fundación BBVA, Barce-lona.

Nelson, R. (1993): National Innovation Systems: A Comparative Analysis, Oxford UniversityPress, Nova York.

Nelson, R. i Winter, S. (1982): An evolution Theory of Economic Change, Cambridge MA,Harvard University Press.

Ochel, W. i Wegner, M. (1987): Service Economies in Europe: Opportunities for Growth,Londres Pinter.

O’Mahony, M. i Van Ark, B. (2003): “EU productivity and competitiveness: and industryperspective. Can Europe resume the catching-up process?” Enterprise publications,Comissió Europea, Brussel·les.

OCDE (1995): “Manual of the Measurement of Human Resources devoted To S&T”, Manualde Canberra, Paris. Disponible a: http://www.oecd.org/dataoecd/34/0/2096025.pdf.

— (1997): “Proposed Guidelines for Collecting and Interpreting Technological InnovationData”, Manual d’Oslo. Disponible a: http://www.oecd.org/dataoecd/35/61/2367580.pdf.

— (2005): Services Statistics Coordination and Strategy, Final Draft Report. Direcciód’Estadístiques de la Comissió d’Estadística de les Nacions Unides. Disponible a:http://www.oecd.org/dataoecd/10/60/34429262.pdf.

317BIBLIOGRAFIA

Organització Mundial de Comerç: http://www.wto.org.

Oulton, N. (1999): “Must the growth rate decline? Baumol’s unbalanced growth revisited”,Mimeo, Bank of England, Londres.

Parejo, A. (2004): “Andalucía en la industrialización de las regiones españolas”, dins M. Gon-zález de Molina i A. Parejo (eds.). La Historia de Andalucía a Debate. III Industrialización yDesindustrialización de Andalucía, Anthropos, Diputación Provincial de Granada, p. 37-58, Barcelona.

Pasinetti, L.L. (1973): “The notion of vertical integration in economic analysis”, Metroecono-mica, XXV, 1, p. 1-29.

— (1981): Structural Change and Economic Growth: a Theoretical Essay on the Dynamics ofthe Wealth of Nations, Cambridge University Press, Cambridge.

— (1986): “Sra�a’s circular process and the concept of vertical integration”, Political Eco-nomy, vol. 2, 1, p. 3-16.

— (1988): “Growing subsystems, vertically hyper-integrated sectors and the labour theoryof value”, Cambridge Journal of Economics, vol. 12, p. 125-134.

— (1990): “Vertical integration and capital theory: a comment”, Journal of PostkeynesianEconomics, vol. 13, núm. 1, p. 65-70, Fall.

Pellegrini, G. (1988): “L’analisi dell’integrazione tra settori industriali e settori terziari inun contesto multisettoriale: alcune evidenze empiriche”, Revista di Politica Economica,abril.

Peneder, M., Kaniovski, S. i Dachs, B. (2000): “External Services, Structural Change andIndustrial Performance”, Direcció General d’Empresa de la Comissió Europea, Back-ground Report per a l’Informe de Competitivitat Europea 2000, setembre.

Petit, P. (1998): “L’économie de l’information en question”, dins P. Petit (dir.): L’économie del’Information, La Découverte, París.

Pilat, D. (2000): “Innovation and productivity services: the state of the art”, Paper presentata l’OECD/Australia Workshop “Innovation and productivity in services”, 31 d’octubre-3de novembre, Sidney.

Pilat, D., Cimper, A., Olsen, K. i Webb, C. (2006): “Les mutations du secteur manufacturierdans le pays de l’OCDE”, Document de travail, STI 2006/9 OCDE, 27 d’octubre de 2006.Disponible a: http://www.oecd.org/dataoecd/44/16/37608086.pdf.

Porat, M.V. (1977): The Information Economy, Ministeri de Comerç, Washington.

Prados de la Escosura, L. (2003): El Progreso Económico de España, 1850-2000, FundaciónBBVA.

Prosperetti, L. (1982): “L’indotto occupazionale: de�nizioni, metodologie di stima e risultatiper l’economia italiana”, L’Industria, IV, 4; p. 647-655.

Putman, R. (1993): Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy, Princeton Uni-versity Press, Princeton.


Rampa, G. (1981): “Concetto e misura della produttività in uno schema input-output”, Annalidella Fondazione L. Einaudi, XV, p. 107-127.

Rampa, G. i L. Rampa (1982): “Sul mutamento tecnologico nell’economia italiana”, RicercheEconomiche, XXXVI, 4, p. 303-341.

Rasmussen, P.N. (1956): Studies in Intersectorial Relations, North Holland, Amsterdam.

Riddle, D. I. (1986): Service-led Growth: The Role of the Service Sector in World Development,Praeger, Nova York.

Rocherieux, F. (1983): “Filières du système productif et sections macroéconomiques”, Éco-nomie et Prévision, 58, p. 21-34.

Romer, P. (1986): “Increasing returns and long-run growth”, Journal of Political Economy, 94;p. 1002-1037.

— (1990): “The origins of endogenous growth”, Journal of Political Economy, 98, p. 71-102.

Rosenberg, N. (1982): Inside the Black Box: Technology and Economics, Cambridge UniversityPress, Cambridge.

Rothwell, R. (1994): “Industrial innovation: success, strategy trends”, dins Dodgson, M.,Rothwell, R. (eds.): The Handbook of Industrial Innovation, Elgar Publishing Limited, Ver-mont, EUA.

Rowthorn, R.E. i Rawaswamy, R. (1997): “Deindustrialisation. Its causes and implications”.IMF economic issues, núm. 10.

— (1998): “Growth trade and deindustrialisation”, IMF working paper, n. WP/98/60.

Salter, A. i Tether, B.S. (2006):“Innovation in Services: Through the Looking Glass of Innova-tion Studies”, Working Paper, CRIC.

Samuelson, P.A. (1964): “Theoretical Notes on Trade Problems”, Review of Economics andStatistics, 46, p. 145-154.

Savona, M. i Lorentz, A. (2006): “Demand and Technology Determinants of StructuralChange and Tertiarisation: an Input-Output Structural Decomposition Analysis, for FourOCDE Countries”, Document de Treball n: 2006-01, Bureau d’Économie Théorique et Appli-quée (BETA), gener.

Scazzieri, R. (1990): “Vertical integration in economic theory”, Journal of PostkeynesianEconomics, vol. 13, núm. 1, p. 20-46, Fall.

Scharpf (1990):“Structures of postindustrial society or does mass unemployment disappearin the service and information economy?”, en E. Appelbaum i R. Scheltkat (ed), LabourMarket Adjustments to Structural Change and Technological Progress, Nova York, PraegerPublishers, pp.17-36.

Schettkat R. i Yocarimi, L. (2006): “The shift to services employment: a review of the litera-ture”, Structural Change and Economic Dynamics, 17 (2006), p. 127-142.

Schumpeter, J. (1943): Capitalism, Socialism and Democracy, Allen and Unwin, Londres.

Sen, A. (1975): On Economic Inequality, Clarendon, Oxford.

319BIBLIOGRAFIA

Silvani, M. i Siracusano, B. (1977): “Struttura industriale e relativi condizionamenti al riequi-librio dei conti con l’estero: un analisi intersettoriale”, Revista internazionale delle scienzesociali.

Singelmann, J. (1978): From Agriculture to Services. The Transformation of IndustrialEmployment, Sage Publications, Beverly Hills.

Siniscalco, D. (1982): “Il sistema produttivo: anàlisi per industrie e subsistemi”, RicercheEconomiche, XXXVI, 4, p. 475-488.

— (1988): “Beyond manufacturing”, Giappichelli, 1ª ed., Torí.

Sraffa, P. (1979): Production of commodities by means of commodities, University Press, 8ªed., Cambridge.

Summers, R. (1985): “Services in the international economy”dins Inman, R.P. (ed.): Managingthe Serivice Economy, CÜP, p. 27-48, Cambridge.

Teece, D.J. (2000): Managing Intellectual Capital, Oxford University Press, Oxford.

Tether, B.S. i Howells, J. (2007): “Changing Understanding of Innovation in Services: fromTechnological Adoption to complex Complementary Changes to Technologies, Skillsand Organisation”, DTI Occasional Paper, núm. 9: Innovation in Services (UK Departmentof Trade and Industry).

Triplett, J. i Bosworth, K. (2003): “Baumol’s disease has been cured, IT and multifactor pro-ductivity in US service industries”, comunicació presentada al Brookings Workshop onService Industry Productivity, Brookings Institution, setembre de 2003, Washington D.C.

UNCTAD (2004): World Investment Report, 2004. The Shift Towards Services, Nova York iGeneva.

Van Ark, B. i altres (2003): Services Innovation, Performance and Policy: A Review, SynthesisReport in the Framework of Structural Information Provision on Innovation in Services.

Van Ark, B. i Piatkowsi, M. (2004): “Productivity, innovation and ICT in old and new Europe”,Research Memorandum GD-69, GGDC, Groningen.

Vermeulen, P. (2002): “The Organization Product Innovation in the Financial Sector”, ServiceIndustries Journal, 22, 3, p. 77-98.

Winter, S. (1984): “Schumpeterien competition in alternative technological regimes”, Journalof Economic Behavior and Organization, 5, p. 137-158.

Wölfl. A. (2003): Productivity Growth in Service Industries: An Assessment of Recent Patternsand the Role of Measurement, STI Working Paper, 2003/7.

— (2005): “The Service Economy in OECD Countries”, STI Working Paper, 2005/3.

Wyatt, I.D. i Hecker, D.E. (2006): “Occupational changes during the 20th century”, MonthlyLabor Review, març, p. 35-37.




26

Ezequiel-Francesc Baró Tomàs (Barcelona, 1946)

Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i llicenciat en Filosofia i Lletres (especialitat Història de laFilosofia) per la Universitat de Barcelona.

Professor d’Economia Aplicada, des de l’any 1976, de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat deBarcelona on, actualment, imparteix l’assignatura d’Economia Espanyola a les llicenciatures d’Economiai d’Administració i Direcció d’Empreses. Forma part de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Ha estatconsultor del Centre d’Estudis de Planificació (CEP) i, actualment, ho és de BCF Consultors.

És membre des de la seva fundació el 1991 del Réseau Espaces et Services (RESER) i des de 1993 del ServicesWorld Forum.

Ha realitzat més d’un centenar d’estudis sobre l’economia dels serveis (especialment, dels serveis a lesempreses i del turisme), l’economia de la innovació, l’economia de la cultura i l’economia de la formació.També és expert en tècniques quantitatives: de comptabilitat macroeconòmica (formà part de l’equip queva elaborar la taula input-output de Catalunya de l’any 1987 i, més recentment, ha assessorat a l’equip del’Institut d’Estadística de Catalunya que ha dut a terme el Marc Input-Output de l’economia catalana – 2001i ha elaborat el Compte Satèl·lit de la Cultura i el Compte Satèl·lit de l’Habitatge de Catalunya) i d’avaluacióde polítiques públiques.

Cinthya Villafaña Muñoz (Puebla, Mèxic, 1976)

Llicenciada en Enginyeria Industrial per la Universidad de las Américas Puebla i doctoranda en Sociologiade la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca per al Diploma d’Estudis Avançats sobre el concepte deciutadania i la participació democràtica a Mèxic. A Mèxic havia estat consultora de PricewaterhouseCoopersfent estudis sobre els preus de transferència de les empreses multinacionals. Ha format part de l’equiprealitzador de la Taula Input Output de Catalunya 2001 a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).Ha col·laborat en l’elaboració del Compte Satèl·lit de la Cultura i del Compte Satèl·lit de l’Habitatgede Catalunya i ha col·laborat, així mateix, en diversos estudis sobre l’impacte econòmic del turisme aCatalunya. També ha realitzat per a l’Idescat treballs sobre sèries històriques de las macromagnitudscatalanes. Actualment, treballa a BCF-Consultors, una consultoria que fa estudis d’economia aplicada iestà involucrada en treballs sobre la composició del teixit industrial català.

COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL

Fiscalitat i empresa familiar1.Emilio Albi

Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil2.Josep M. Arús i Víctor Fabregat

L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya3.Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet

L’esperit empresarial a Catalunya4.Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Pratsi Robert Tornabell

Estratègia de gestió financera per a empreses5.industrialsOriol Amat i Xavier Puig

La logística empresarial i el seu estat a6.CatalunyaLluís Cuatrecasas i Laura Tremosa

Canvi estratègic i clusters a Catalunya7.Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona,Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárragai Eugeni Terré

Les multinacionals industrials catalanes8.Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández

El consum de serveis per les empreses industrials9.Àngel Hermosilla

L’empresari familiar i el seu pla de successió10.Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó

Les empreses catalanes i la col·laboració11.empresarialJosep Rialp Criado

Les empreses gasela a Catalunya12.Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, JordiFontrodona i Isabel Fontana

La subcontractació industrial a Catalunya13.Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic(CEAM)

Canals de distribució en les empreses14.industrials catalanesJosé Luis Nueno i Miguel Ángel Llano

Estratègies industrials de les multinacionals15.estrangeres a CatalunyaJoaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez

Competència i innovació en la nova economia16.Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano JorgePadilla i Ana Ramos

Centres de decisió empresarial i activitat17.econòmica: els efectes de la globalitzacióXavier Vives

El bon govern de les empreses familiars18.Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada,Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía,Xavier Calaf Aixalà, Jorge Alberto Rodríguez Aparicio

L’empresa catalana en l’economia global19.Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcellsi Salvador Guillermo Viñeta

Innovacions organitzatives i competitivitat20.industrialJaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, AndreaBikfalvi i Martí Casadesús

Mapa dels sistemes productius locals21.industrials a CatalunyaJoan Miquel Hernández Gascón, Jordi FontrodonaFrancolí i Alberto Pezzi

La localització geogràfica de la indústria22.a Catalunya: el paper de les economiesd’aglomeracióElisabet Viladecans Marsal, Jordi Jofre Monseny

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya23.Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

Directius catalans al món: 30 experiències24.Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel HermosillaPérez, Jordi Fontrodona Francolí, Alberto Pezzi

Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir25.de la taula input-outputJosep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i JordiVilaseca

Lano

vain

dúst

ria:

else

ctor

cent

rald

el’e

cono

mia

cata

lana

PAPE

RSD

’ECO

NO

MIA

IND

UST

RIA

L

9 788439 379409

La Nova indústria: el sector central de l'economia catalana; Núm. 26

Documents

Transcript of La Nova indústria: el sector central de l'economia catalana; Núm. 26