7/28/2019 La narrativa dels anys 70 fins a90.pdf

1/4

La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia Presentation Transcript

1. Narrativa dels anys 70 fins a lactualitat 2. CONTEXT DELS ANYS 70 A LACTUALITAT Entre finals dels anys 60 iel 1975 assistim a la progressiva desintegraci del rgim franquista. Amb la

mort de Franco el 1975 sinicia la transici a la democrcia, amb uns fetshistrics rellevants : 1977: primeres eleccions democrtiques. 1978: novaConstituci que proclama la cooficialitat de les llenges autonmiques ielcastell. 1979, 1982, 1983: Estatuts dAutonomia de Catalunya, C. Valencianai Balears. 1983-1986 : Diverses lleis de Normalitzaci del catal Factorsfonamentals pel que fa a la literatura. La cooficialitat de les llenges. Creacideditorial i enfortiment de les ja existents(Bromera, Marfil, Tndem) Les ajudesdels governs autonmics (subvencions a ledici, laudiovisual, el teatre...).Presncia major de crtics literaris i aportacions dels mitjans de comunicaci.

3. INTRODUCCI ANYS 70 FINS ANYS 80 Al principi de la dcada dels 70la producci novellstica valenciana no presentava smptomes de vitalitat. Perels joves escriptors valencians van poder conixer altres models del nostre mbitlingstic i el panorama comen a canviar. En lpoca dels 70 destacalanomenada novella de trencament El 1974 aparagueren dues tendncies en lanarrativa valenciana: -La novella del canvi (Amadeu Fabregat, 1974: Assaigd'aproximaci a Falles folles fetes foc )-La novella realista evolucionada(Joan F. Mira, 1974: El bou de foc ).

4. CARACTERSTIQUES NOVELLA DE TRENCAMENT Sallunya de lestcniques narratives clssiques. Els escriptors es caracteritzen per: -Buscar formes expressives i estructures noves. -Pel que fa al contingut: predomina elreflex dambients urbans, de la poblemtica de personatges joves, de la seuarelaci amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebellia. -Tracta del mite delviatge real o literari com una forma dautoexploraci psicolgica, el rebuig deleducaci sentimental viscuda i la confrontaci amb el sistema. Les seues obresmostraran les preocupacions i la visi del mn duna generaci descriptorsnascuts desprsde la guerra:la postguerra I leducaci rebuda, la revolta contrauna societat que necessita canvis, el mn universitari, el feminisme,etcDestaquen Camen Riera, Quim Monz e Isabel Clara Sim.

5. ISABEL CLARA SIM Jlia s el ttol de la primera novella de l'escriptoraIsabel-Clara Sim, i va ser editada per primera volta l'any 1983. L' argument ,

inspirat en personatges i fets real, est ambientat en l'anomenada Revoluci delPetroli (1873). La histria retrata l'evoluci de la seua protagonista, Jlia,d'obrera en la indstria txtil a integrant de la burgesia industrial.

6. NOVELLA DE CANVI Alter la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors: -la manipulaci del codi textual pretenia introduir ellector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa -la postulacide temes ideolgics oposats a l'ordre vigent. En les novelles del canvi quetenien un argument ms definit, els temes oposats a lordre vigent van ser:-Lacrtica poltica i lexigncia de llibertat-La ruptura amb els valors de la tradicicultural, familiar i social normativa i coercitiva (l'exaltaci de la marginalitat, dela joventut i de la llibertat sexual). -El desig de modernitat i d'universalisme

Destaca Amadeu Fabregat amb la seua obra Assaig d'aproximaci a ''Fallesfolles fetes foc''

7/28/2019 La narrativa dels anys 70 fins a90.pdf

2/4

7. AMADEU FABREGAT Assaig d'aproximaci a falles folles fetesfoc(1974) va ser escrit per Amadeu Fabregat. Es planteja la bsqueda de unaidentitat histrica i finalitza amb la afirmaci d'una identitat recobrada.

8. El Realisme soposa a les formes idealistes i fantstiques. Caraterstiques: Es basa en la descripci objectiva i desapassionada de la realitat. Interessa perqu

considera la realitat total (poltica, social i econmica) en la seua evolucidinmica. T conscincia dels canvis histrics i reflecteix els grans processos dela societat de lpoca, bsicament, la revoluci industrial i el triomf de la burgesia. Lindividu s concebut com una entitat psicolgica, en unescoordenades de temps i espais concrets i reals. fa que de el narrador omniscientsinterpose entre els personatges i el lector, adquirint el to moralitzador o fins itot de divulgaci ideolgica. Destaca Joan Francesc Mira: El bou de foc (1974),Els cucs de seda (1975), NOVELLA REALISTA

9. JOAN FRANCESC MIRA Daniel Escrig estava destinat, a quedar paralitzatdavant dalgunes coses com ara el foc, les dones, o els bous. [Primera part,captol VI] No hi havia ning, al Bar Talisman. La dona, amb els braosrecolzats sobre la barra, tot el cos tirat endavant, el mir amb des confiana.Lesquena i el cul dins lespill dels prestatges de les botelles, un cul ample i rodcom en el quadro aquell de la Histria de lArt per fascicles, noms que lespillno s tan gran i la dona s ms vella, rossa tenyida amb els ulls pintats, una granombra blava verdosa i la boca molt molt exagerada, pensa, es pinten tant perquvolen semblar ms joves, per aquesta deu estar retirada, si no no faria decambrera de barra un divendres de mat.

10. s la crnica del despertar a la vida d'un adolescent que, des de la seuainnocncia, va descobrint, tot el suggestiu mn que l'envolta. El ttol de lanarraci se'ns manifesta com una metfora, com una imatge mateixa de lametamorfosi: res ms canviant que un cuc de seda, un animal que ben aviatesdevindr un sser plenament adult, una papallona.

11. INTRODUCCI ANYS 80 i 90 Als anys vuitanta i noranta s'abandonen lesexperimentacions i es reactiva el desig per retornar a formes narratives msclassiques: Importncia dels personatges i de les descripcions. De la literaturanord-americana destaca un corrent narratiu anomenat realisme brut Torna lanarrativa de gnere. L'xit de vendes permetr que alguns autors puguen viured'explicar coses en la nostra llengua ja que imprentes,distrbuidores i llibretersobtindran guanys de vendre llibres en la nostra llengua.

12. Destaca un corrent narratiu procedent de la literatura nord-americanaanomenat realisme brut que : - Retracta els trets ms contradictoris de la societat

capitalista actual amb una certa crtica i mostra una societat urbana, burgesa,conformista, insolidria i consumista. -Destaca Quim Monz. REALISMEBRUT

13. NOVELLA DE GNERE La novella de gnere s una creacicontempornia, prpia de lera capitalista.Els seus naixement idesenvolupament arrenquen de la Revoluci Industrial, a cavall dels seglesXVIII i XIX Vnen condicionats per: L'accs progressiu de les masses a la vida poltica activa L'alfabetitzaci progressivament universal Ll'aparici de la premsa de masses L'esclat del llibre popular, de baix cost Lla professionalitzacide l'autor. En definitiva, per l'establiment de l'actual cultura de masses, queacabar d'adquirir els grans trets al llarg del segle XX.

14. Designa conjuntament els diversos tipus de gnere novellstic ms o menysestereotipats Es caracteritzen pel centre d'inters (l'amor, el sexe, l'aventura, el

7/28/2019 La narrativa dels anys 70 fins a90.pdf

3/4

crim...), la temtica, l'ambientaci i la mena de personatges, aix com per unasrie de convencions establertes (implcitament). En principi, la novella degnere s'escriu seguint les convencions d'un gnere determinat, amb la voluntatexplcita d'incloure-s'hi, de manera que l'obra atregui i plagui els afeccionats algnere en qesti. Linters de la novella de gnere s per:-La trama ms que

en la qualitat artstica -En la capacitat de distreure que no en l'expressi personalde l'autor . NOVELLA DE GNERE 15. SUBGNERES 16. NOVELLA HISTRICA Ambienta l'acci en un passat prou remot.

Reconstruix aqueixa poca amb ms o menys fidelitat. s important laconeixena de les formes de vida, els costums i la quotidianitat d'aquellasocietat. A partir d'ac s'hi combinen elements d'altres gneres; especialment, del'aventura, l'acci, el misteri, etc. Es busca recrear l'ambient d'poca, sovint ambdocumentaci per part de l'autor, per s ms important la versemblananarrativa que el rigor histric, ja que es tracta d'obres de ficci. Destaquen JosepLozano amb Crim de Germania i Borja Pupa amb Mira.

17. JOSEP LOZANO Crim de Germania s un llibre escrit per Josep Lozanol'any 1980. Crim de Germania, de Josep Lozano, s una novella que parla dela convulsa poca de la Revolta de les Germanies, s, que tingu lloc al Regne deValncia al segle XVI (1519-1522).Combina la ficci i la realitat, ens acosta a lahistria del conflicte armat que va fer estralls al Regne de Valncia del moment.

18. NOVELLA DETESTIVESCA s un gnere novellstic centrat en: Lainvestigaci d'un delicte, generalment l'assassinat. El protagonista, un"detectiu" un funcionari de la policia. NOVELLA NEGRA s ungnere literari que fa referncia a caracterstiques: De la vida del segle XX,Esdev una nova tendncia de la novella criminal de l'poca a causa del seuculte a la violncia, el sarcasme i el ritme trepidant de l'acci. Els protagonistessn fonamentalment detectius privats

19. No emprenyeu el comissari! Ha esdevingut una autntic clssic del genere policac. La societat urbana es retratada amb tot el realisme crtic quecaracteritza la producci Negra. Fede, un cambrer, ha de cuidar del seu germ Nis que sofreix esquizofrnia i desitja tenir un televisor en color i un vdeo.Comet un robatori en un xalet, que casualment, resulta ser el del comissari CapGarca. Aquest detectiu tenia una particular forma d'actuar: recuperava l' objectedel robatori per mai no delatava el delinqent. Finalment el detectiu lliuraGarcia els objectes robats i amb els diners obtinguts pel treball tindria per unsmesos FERRAN TORRENT

20. NOVELLA ERTICA La novella ertica,se centra en la vida sexual dels personatges Utilitza descripcions ms o menys explcites d'actes sexuals. Durantmolts segles aquest gnere, ha tingut circulaci restringida o clandestina Encanvi en les darreres dcades per la liberalitzaci dels costums, sha distribuit deforma massiva NOVELLA SENTIMENTAL Novella rosa tradicionalmentadreada al pblic femen. Narra una histria d'amor, entre home i dona Tenenque superar entrebancs i malentesos de tota mena, T un final feli en qu restaexplcit que la parella viur unida i feli per sempre ms. Es tracta d'un delsgneres de major xit comercia

21. LACTUALITAT Hi ha una gran disparitat de tcniques i destils,i unacoincidncia descriptors de generacions diferents que fan molt difcil explicar el

panorama actual de la literatura catalana. Per destaquem: Lobra NocillaDreams (2006) dAgust Fernndez Mallo ha donat origen a una generaci

7/28/2019 La narrativa dels anys 70 fins a90.pdf

4/4

descriptors nascuts en la dcada dels setanta anomenats Afterpops. Escaracteritzen: Per linconformisme, s dInternet i dels seus propis blogs com aespai dexperimentaci literria. Pel rebuig cap a la literatura convencional per ser massa conformista i comercial. La difusi de la nostra literatura on handestacat escriptors com ( La pell freda , 2002) dAlbert Snchez Pinyol que ha

estat tradut a moltes llenges i ha tingut un gran xit de vendes. Els escriptorsvalencians actuals contrasten temticament amb els seus predecessors per centrar-se ms en la problemtica de lindividu que en els problemes identitarisde la societat valenciana.Destaquen Silvestre Villaplana ( Les cendres delcavaller , 2003), Francesc Gisbert ( Els lluitadors , 2005)

22. Fi Paloma Fernndez i Claudia Mndez