La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al...

35

Transcript of La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al...

Page 1: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de
Page 2: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

La mostra de bestiari Després de l'ajornament del mes de maig, el pròxim 6 d'octubre la gent del Drac de Granollers organitzem la 26a Mostra de bestiari. Aquest any la temàtica escollida, són les bèsties d'aigua.

Des de les 10 h a la plaça de l'església, trobareu onze bèsties, sis de fora i dues de Granollers i com amfitriona la Granota de Can Bassa, ben acompanyada pel Drac petit i pel Drac de Granollers, encara que sigui una mostra de bèsties d'aigua, ells trauran foc pels queixals.

Les bèsties convidades enguany són: el Burricorni (Canovelles), el Dofí del casc antic (Barcelona), el Godrac (Mataró), el Gripau de les Bruixes del Nord (Sabadell), la Papallona de Sant Pere (Terrassa), lo Peix del Priorat (Bellmunt del Priorat), el Basser de la colla dels Blancs (Granollers), i la Guita Xica de la colla dels Blaus (Granollers).

Però a més de bèsties, hi haurà activitats tot el dia, per a petits i grans. Mira't el programa d'actes i els detalls de cada bèstia, per poder gaudir al màxim d'aquesta 26a Mostra de Bestiari.

Salut i espurnes

Page 3: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Les activitats Durant tot el dia hi hauran activitats per tota la família. Aquest és el programa d’activitats 10.00h – Plantada de les bèsties i Jocs infantils 12.00h – Estrena del conte de la Granota de can Bassa 12.15h - Concert de músics i exhibició de bèsties 14.00h - Dinar de germanor colles participants 17.00h - Cercavila (Església – Museu – Nou – Anselm Clavé - St. Roc - Porxada - Església)

18.30h - Entrada a plaça i lluïment de les colles 20.00h – Comiat de les colles

Ubicacions

Lloc de la plantada / Recorregut de la cercavila

Page 4: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Les besties de fora de Granollers

El Burricorni. Canovelles

El Dofí del Casc Antic. Barcelona

El Godrac. Mataró

El Gripau de les Bruixes del Nord. Sabadell

La Papallona de Sant Pere. Terrassa 

Lo Peix de Bellmunt. Bellmunt del Priorat 

Page 5: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

El Burricorni

Anecdotari

És una bèstia d’aigua creada pels membres de la Colla de Diables de Canovelles.

Els seus creadors diuen que és una bèstia mitològica perquè és el burro català amb unicorn, d’aquí el seu nom.

Ha participat en sortides a diversos pobles com Terrassa o Castelló de la Plana.

És una bèstia infantil i per adults.

Page 6: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Ruc unicorn

Material: Fibra de vidre i dipòsit de plàstic i ferro

Any de construcció: 2006

Pes: 50 Kg

Constructor: Colla de diables de Canovelles

Mides: Llargada: 210 cm - Amplada: 95 cm - Alçada: 180 cm

Tracció: Carrega amb rodes

Llença: Aigua

Punts de llançament: Boca: 2 - Cua: 1 - Altres: 3

Dades de l'entitat

Entitat: Diables de Canovelles

Població: Canovelles

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 6 Altres membres: 14

Festes i celebracions que li són pròpies: Festa Major de Canovelles

Contacte: [email protected]

Web: www.diablescanovelles.wordpress.com

Page 7: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

El Dofí del Casc Antic

Anecdotari

El dofí és l’animal símbol de la joventut i l’energia, hereu del poder. El dofí és l’animal més jove del bestiari barceloní.

Va arribar al Casc Antic de Barcelona tot nedant per la Mediterrània i, enlluernat per la nostra ciutat, hi entrà pel rec Comtal.

Com un infant, enjogassadament, llença aigua per la boca tot cercant amics; però compte, el dofí també és superb i orgullós del llinatge de què és l’hereu i, capriciós, es pot tornar irascible i ferotge i llençar foc sense control.

La tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de l’animal entre entremaliat i ferotge, confós amb un peix, té el seu origen a França, Catalunya inclosa.

La corona francesa tenia en el dofí, el fill del rei, el seu hereu, i el representava amb la figura d’aquest animal. El dofí barroc festiu barceloní és una innovació en el bestiari històric que combina les representacions ornamentals amb el llegendari tradicional català.

Si bé la representació festiva d’animals marins és corrent en altres països, com ara Flandes i França, el nostre dofí, com a element d’imatgeria festiva, no té tradició. Tanmateix és una figura que, amb escates, ganyes i una gran boca plena de dents, tot confonent-lo amb un peix, és molt present en el nostre llegendari tradicional i en els reculls clàssics de bestiari, ple d’energia, vitalitat i joventut; també és profusament representat en tota mena d’ornamentacions a fonts, monuments i mobiliari barrocs de la nostra ciutat.

Page 8: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

De figures com el dofí del Casc Antic, se’n poden veure a fonts i monuments tan clàssics com la font de Sant Jordi de Montjuïc, la del Seny Català al Pla de Palau o a la de la Maja a la plaça de la Vila de Madrid, entre moltes altres, en els quals s’ha inspirat la nostra figura.

D’altra banda, una de les llegendes més clàssiques i més esteses a les poblacions costaneres catalanes, inclosa Barcelona, és la faula del peix Nicolau. En Nicolau era un nen entremaliat que es passava el dia dins del mar nedant; una maledicció de la seva mare va fer que en Nicolau perdés les cames, li sortís cua de peix i tot el cos se li cobrís d’escates.

En Nicolau va viure per sempre més a la mar Mediterrània, no gaire lluny de la costa, des d’on plorava el seu món perdut i parlava amb els pescadors.

El peix Nicolau és molt semblant a la figura clàssica del nostre dofí, ben bé en Nicolau podria ser un dofí i no un peix.

El dofí del Casc Antic, en Nicolau, va ser construït a Cardona per l’artesà imatger Antoni Mujal, i va ser estrenat per les festes de Santa Eulàlia el 13 de febrer del 2000. En són els portadors els diables i els geganters del Casc Antic.

 

El Dofí del Casc Antic 

Page 9: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Drac

Material: Fibra de vidre

Any de construcció: 2000

Pes: 45 Kg

Constructor: Antoni Mujal

Mides: Llargada: 300 cm - Amplada: 100 cm - Alçada: 250 cm

Tracció: Carrega interior - Carrega exterior amb rodes

Llença: Foc i Aigua

Punts de llançament: Boca: 6 - Cua: 3

Dades de l'entitat

Entitat: Ass. Colles del Casc Antic

Població: Barcelona

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 2 - Altres membres: 4 - Músics: 12

Festes i celebracions que li són pròpies: Festa del Casc Antic de Barcelona

Contacte: [email protected]

Web: www.gegantscascantic.cat

Page 10: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Godrac de Mataró

Anecdotari

El Godrac és una bèstia híbrida entre un gos i un drac. Va néixer l’any 2009 com a figura infantil, amb un punt de foc a la boca i les ales d’espuma.

Anys més tard, va canviar radicalment: es va remodelar, se li van ampliar els punts de foc fins a 11 i se li va donar un aspecte més ferotge, com es pot veure pel collaret o el color de les seves escates.

L’any 2014, coincidint amb els 5 anys d’existència, la colla va decidir diversificar-se i convertir el Godrac en una bèstia, també, d’aigua. Des de llavors, té dos sistemes de muntatge adaptats a cremar i remullar, i participa en correfocs i correaigües arreu de Catalunya.

La bèstia ha anat canviant, però la colla també ha crescut molt fins avui en dia.

Actualment, és una colla de joves amb un compromís amb la cultura popular catalana i, alhora, també amb el teixit social, associatiu i alternatiu de la ciutat de Mataró.

Page 11: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Drac

Material: Fibra de vidre i cartró pedra

Any de construcció: 2009

Pes: 15 Kg

Constructor: Sergio Laniado (Taller La Closka)

Mides: Llargada: 155 cm - Amplada: 110 cm - Alçada: 120 cm

Tracció: Carrega interior

Llença: Foc i Aigua

Punts de llançament: Foc: 11 punts - Aigua:

Temes musicals propis: La Gris - la Blau - Camestortes

Dades de l'entitat

Entitat: Ass. Colla del Godrac de Mataró

Població: Mataró

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 6 Músics: 9

Festes i celebracions que li són pròpies: Les Santes (Festa Major de Mataró)

Contacte: [email protected]

Web: www.facebook.com/Godrac

Page 12: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

El Gripau de les Bruixes del Nord

Anecdotari

Les Bruixes del Nord, som una colla formada principalment per dones. Pels nostres 25 anys, vam veure la possibilitat que els homes també tinguessin un paper dins de la colla, junt amb nosaltres, com a portadors d’una bèstia. Però no podria ser qualsevol bèstia, així que buscant va sorgir el Gripau, animal mitològic en diferents cultures i especialment en el món de la bruixeria. El nostre Gripau representa una espècie autòctona en perill d’extinció que viu en el riu que creua la nostra ciutat, el riu Ripoll. Cavalcat per una bruixa, a ritme de samba i gralles, porta l’ànima de la festa i la rauxa en la seva pell. És un animal relacionat amb la bruixeria i el Diable. Es creu que la seva saliva és verinosa i s’usa en la fabricació d’embruixaments i filtres màgics.

El Gripau es va construir i batejar per la celebració del 25è aniversari de la creació de la colla Bruixes del Nord, en el marc de la celebració de la Festa Major del barri de Torreguitart de Sabadell, el mes de juny de 2012.

Page 13: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Gripau

Material: Fibra de vidre i ferro

Any de construcció: 2012

Pes: 45 Kg

Constructor: Pol Blanco Miralles

Mides: Llargada: 150 cm - Amplada: 100 cm - Alçada: 170 cm

Tracció: Carrega interior

Llença: Foc i Aigua

Punts de llançament: Foc: 15 punts - Aigua: 1 punts

Dades de l'entitat

Entitat: Ass. Bruixes del Nord

Població: Sabadell

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 1 Altres portadors 14 - Músics: 15

Festes i celebracions que li són pròpies: Festa Major del barri de Torreguitart de Sabadell

Contacte: [email protected]

Web: www.bruixesdelnord.org

Page 14: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

La Papallona de Sant Pere

Anecdotari

El 6 de juny de 1992, durant la Festa Major del barri de Sant Pere de Terrassa, va néixer la Papallona de Sant Pere. Un insecte gegantí vingut per fer gaudir una bona estona a grans i petits.

Aquest "bitxo" es caracteritza per ser una de les poques bèsties dels Països Catalans que llença aigua enlloc de foc.

La Papallona va ser donada a l'Associació de Veïns de Sant Pere pel "Pep Ragà" , el seu creador. Aquest va retre homenatge a la senyora Rosa Mora, una persona molt estimada per la seva tasca al barri.

En Pep, va elaborar una bèstia amb forma de papallona reposada sobre un tronc, on s'hi poden distingir roses i mores que fan referència al nom de la nostra amiga.

Posteriorment, demostrant el gran afecte cap aquesta veïna, el barri de Sant Pere va regalar a la ciutat, una plaça on s'hi pot llegir: "Plaça de Rosa Mora".

L'Associació de Veïns de Sant Pere va cedir la Papallona a un grup de joves engrescats a promoure activitats relacionades amb el barri. El grup estava format per una quinzena de joves de diversos districtes de la ciutat de Terrassa i d'edats compreses entre els 14 i els 20 anys.

Page 15: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Els compromisos d'uns i altres van disminuir les sortides i les activitats de la Papallona de Sant Pere, mantenint, això sí, la seva participació a la cercavila de la Festa Major del barri. Al 2003, després de uns anys de inactivitat, ressorgeix un grup de joves disposats a recuperar la Papallona tot realitzant noves actuacions.

En aquest grup si troben joves del primer grup que va portar la bèstia amb nous i noves joves de diverses edats i procedències, essent alguns, de fora del barri de Sant Pere.

La Papallona és una bestia singular i molt diferent del que és pot veure dintre del món del bestiari festiu català, sorprèn per la seva alçada, originalitat i els seus colors.

La Bèstia consta de dos parts. El tronc i la papallona. La papallona es munta a sobre del tronc i es fixa ben fort. Si volem fer moure el bitxo, una persona ha de passar dins del tronc com si d'un gegant es tractés. Un cop dins, aquest podrà moure el bitxo, alhora que llença aigua a través d'una petita manega que resta connectada a un dipòsit d'aigua que es pot posar i treure dins del tronc.

 

Inauguració de la Papallona de Sant Pere l'any 1992 

Page 16: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Insecte

Material: Fibra de vidre

Any de construcció: 1992

Pes: 55 Kg

Constructor: Pep Ruiz “Ragà”

Mides: Llargada: 180 cm - Amplada: 117 cm - Alçada: 332 cm

Tracció: Carrega interior

Llença: Aigua i llaminadures

Punts de llançament: Boca: 1

Dades de l'entitat

Entitat: Ass. Cultural La Papallona de Sant Pere

Població: Terrassa

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 1 Altres membres: 3 - Músics: 17

Festes i celebracions que li són pròpies: Festa Major del Barri de Sant Pere de Terrassa, al mes de maig, organitzada íntegrament per La Papallona de Sant Pere.

Contacte: [email protected]

Web: www.lapapallona.cat

Page 17: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Lo Peix de Bellmunt

lo Peix de Bellmunt 

Anecdotari

Lo Peix de Bellmunt és una peça del bestiari festiu i popular construïda l'any

2007, ara fa 11 anys de la seva presentació al poble, per un grup de gent jove

de Bellmunt del Priorat sota la direcció del mestre Lluís Musté.

Actualment se'n fan càrrec de les sortides i les trobades les persones que

formen part de l'Associació de Joves de Bellmunt del Priorat.

Lo Peix simbolitza el tipus de peix típic que podem trobar al riu que envolta el

poble, el Riu Siurana, i que també dóna lloc a l'escut del poble, un peix a sobre

d'una muntanya; aquest tipus de peix se li diu Barb.

Page 18: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Peix

Material: Cartró pedra, fibra de vidra i alumini

Any de construcció: 2007

Pes: 40 Kg

Constructor: Colla del Peix de Bellmunt del Priorat i Lluís Musté

Mides: Llargada: 333 cm - Amplada: 78 cm - Alçada: 140 cm

Tracció: Carrega interior

Llença: Aigua

Punts de llançament: Boca: 2

Dades de l'entitat

Entitat: Ass. de Joves de Bellmunt del Priorat

Població: Bellmunt del Priorat

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 1 Altres membres: 6 - Músics: 15

Festes i celebracions que li són pròpies: Trobada de Bestiari de Bellmunt del Priorat.

Contacte: [email protected]

Web: http://webfacil.tinet.cat/ajbp

Page 19: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Les besties de Granollers

El Basser de la colla dels Blancs de Granollers 

 

 

 

 

La Guita xica de la colla dels Blaus de Granollers 

Page 20: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

El Basser de la colla dels Blancs

Anecdotari

El Basser és el drac d’aigua de la Colla dels Blancs. Conta la llegenda que la bèstia va lluitar contra el foc i des de llavors llença aigua per la boca, la cua i les ales. El podreu veure durant el preludi dels Correaigües i, de tant en tant, aprofita per remullar una mica al públic assistent en el Correaigua Infantil. També compta amb cançó pròpia, “La lluita del Basser”, composada el 2005 pel músic Jordi Montpart, en el seu acte “Inundem la Porxada”. El seu nom prové de les bòbiles i els forns, ja que als encarregats de barrejar el fang amb l’aigua se’ls anomenava “Bassers”.

Page 21: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Drac

Material: Fibra de vidre

Any de construcció: 1993

Pes: 135 Kg

Constructor: Ramon Aumedes - (Taller Sarandaca)

Mides: Llargada: 320cm - Amplada: 250cm - Alçada: 135cm

Tracció: Carrega amb rodes

Llença: Aigua

Punts de llançament: Cua: 1 - Altres: 3

Temes musicals propis: La lluita del Basser (Jordi Montpart)

Dades de l'entitat

Entitat: Colla dels Blancs de Granollers

Població: Granollers

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 4 Altres membres: 8

Festes i celebracions que li són pròpies: Festa Major de Granollers

Contacte: [email protected]

Web: www.blancs.cat

Page 22: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

La Guita xica de la colla dels Blaus

Anecdotari

La Guita Xica va ser creada el 2010 com a colla de foc infantil.

Fa tres anys es va modificar l'estructura i aquest 2018 conta amb un altre punt

de foc, dos punt d'aigua i a més, se li ha afegit una estructura adaptada per

poder seure-hi al damunt, gràcies als pares i mares de la colla.

Page 23: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Guita

Material: Fusta, ferro, tela i fibra de vidre

Any de construcció: 2010

Pes: 70 Kg

Constructor: Xavier Villanueva i Dani Garrido

Mides: Llargada: 257 cm - Amplada: 85 cm - Alçada: 150 cm

Tracció: Carrega amb rodes

Llença: Foc i Aigua

Punts de llançament: Cua: - Altres:

Dades de l'entitat

Entitat: Colla dels Blaus de Granollers

Població: Granollers

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 4

Altres membres: 8 - Músics: 6

Festes i celebracions que li són pròpies: Festa Major de Granollers

Contacte: [email protected]

Contacte: www.blausdegranollers.cat

Page 24: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Les nostres besties

 

El Drac petit de Granollers  

 

 La Granota de can Bassa  

 

El Drac de Granollers    

Page 25: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

El Drac de Granollers

Anecdotari

Nascut l’any 1990 a iniciativa de la Colla de Diables de Granollers per commemorar el seu 5è aniversari, està basat en la idea de la colla de fer un drac tricèfal. L’escultor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, va dissenyar i construir el drac, que té 12 punts de foc, 4 a cada cap, i és portat per una persona.

A les primeres aparicions, el Drac no estava dotat de cavallet, i per això calia l’ajuda de tres persones per poder rellevar el portador. Anys després, s’hi incorporà un cavallet de fusta.

El Drac de Granollers té dos balls propis, compostos per Lluís Soler, i que són interpretats pels seus músics, que l’acompanyen a totes les sortides i actuacions.

És una peça clau en els correfocs de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers, i s’encarrega de finalitzar-los a la plaça de la Porxada en un esclat de foc i música.

Ha viatjat i actuat per tot Catalunya (Lleida, Reus, Barcelona, Figueres, Mataró, la Bisbal d’Empordà, etc.), el País Valencià (Castelló de la Plana i Oliva), les Illes (Palma de Mallorca i Alaró), Andorra i el País Basc (Durango i Santurtzi), tant de dia com de nit. És en la foscor quan és més espectacular i té més personalitat.

Cada any, dins el marc de la Fira i Festes de l’Ascensió de Granollers (maig-juny), el Drac de Granollers organitza la Mostra de Bestiari de Foc (acte consolidat d’interès cultural a Granollers). Durant tot un dia, la ciutat de Granollers s’omple de dracs i bèsties de tota mena vinguts de qualsevol indret de Catalunya, el País Valencià i les Illes, juntament amb tot el bestiari de Granollers, per transformar la ciutat en la terra del bestiari festiu.

Page 26: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Drac tricèfal

Material: Fibra de vidre i polièster ignifugat

Any de construcció: 1990

Pes: 63 Kg

Constructor: Ramon Aumedes - (Taller Sarandaca)

Mides: Llargada: 283 cm - Amplada: 172 cm - Alçada: 296 cm

Tracció: Carrega interior

Llença: Foc

Punts de llançament: 4 en cada cap

Temes musicals propis: 1er Ball del Drac – 2on Ball del Drac (Lluís Soler)

Dades de l'entitat

Entitat: Drac de Granollers

Població: Granollers

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 1 - Altres membres: 18

- Músics: 6

Festes i celebracions que li són pròpies: Mostra de Bestiari i Festa Major

de Granollers

Contacte: [email protected]

Web: www.dracdegranollers.cat

Page 27: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

La Granota de can Bassa

Anecdotari

La Granota de Can Bassa és, probablement, l’element festiu de Granollers amb la història més peculiar. Construïda el 1995 a mans de Tudi López i Marta Navascue, la funció de la Granota era amenitzar la festa de Sant Joan del Barri de Can Bassa de Granollers. Per alguna raó, la Granota queda en desús al Centre Cívic del barri fins que un dia, per error, la brigada municipal la trasllada al local de les Colles de Blancs i Blaus, on torna a quedar arraconada fins que al 2010, la colla del Drac de Granollers decideix arreglar-la. Des del 2010, doncs, la Granota llueix un immens barret de Patum, d’on en surten 7 punts de foc. També tira aigua del nas i de la boca. Darrerament la Granota està agafant el protagonisme que havia perdut i comença de nou a fer sortides. Per Sant Joan va viatjar fins el Graó de Castelló al País Valencià. La funció de la Granota és fonamental en la colla. És la bèstia que fa de pont pels nois i les noies que deixen el Drac petit i encara no poden entrar en el Drac gran. Se la pot veure a la Mostra de Bestiari que la colla organitza cada any en el marc de la Fira i Festes de L’Ascensió (maig-juny) i per Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers (la setmana de l’últim dijous d’agost).

Page 28: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Granota

Material: Fibra de vidre

Any de construcció: 1995

Pes: 80 Kg

Constructor: Tudi López i Marta Navascue

Mides: Llargada: 130cm - Amplada: 170 cm - Alçada: 220 cm

Tracció: Carrega amb rodes

Llença: Foc i aigua

Punts de llançament: Foc: 7 al barret - Aigua: 1 a la boca i 2 al nas

Dades de l'entitat

Entitat: Drac de Granollers

Població: Granollers

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 3 - Altres membres:10 - Músics:8

Festes i celebracions que li són pròpies: Mostra de Bestiari i Festa Major de Granollers

Contacte: [email protected]

Web: www.dracdegranollers.cat

Page 29: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

El Drac petit de Granollers

Anecdotari

El Drac petit de Granollers neix l’any 2001 basat en la idea de reproduir el Drac de Granollers a escala dels més petits per així crear un planter a la colla.

Com el gran, el petit també està fet de fibra de vidre i polièster ignifugat i és obra de l’escultor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers.

Neix en motiu del 10è aniversari del Drac de Granollers i per iniciativa de la colla. Va ser batejat el 27 de maig del 2001, a la X Mostra de Bestiari de Foc de Granollers, durant la Fira i Festes de l’Ascensió i va ser apadrinat pel Drac Petit de Vilafranca del Penedès.Com el Drac gran, també té 12 punts de foc, 4 a cada cap.

El Drac Petit de Granollers té un ball propi compost per Jordi Montpart i interpretat pels seus músics, que l’acompanyen a totes les sortides i actuacions.

És l’encarregat de finalitzar els correfocs de la festa major de la colla infantil i juvenil dels Diables de Granollers. Ha actuat a Reus (en la presentació del seu drac petit, de qui és padrí), Barcelona, Sant Sadurní d’Anoia, Mataró i ha fet la primera sortida fora de Catalunya, concretament a Santurtzi (el País Basc).

Page 30: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Fitxa tècnica

Tipus de bèstia: Drac tricèfal

Material: Fibra de vidre i polièster ignifugat

Any de construcció: 2001

Pes: 20 Kg

Constructor: Ramon Aumedes - (Taller Sarandaca)

Mides: Llargada: cm - Amplada: cm - Alçada: cm

Tracció: Carrega interior

Llença: Foc

Punts de llançament: 4 en cada cap

Temes musicals propis: Ball del Drac petit (Jordi Montpart)

Dades de l'entitat

Entitat: Drac de Granollers

Població: Granollers

Components colla: Que portin i arrosseguin alhora: 1 – Altres

membres: 12 - Músics: 6

Festes i celebracions que li són pròpies: Mostra de Bestiari i Festa

Major de Granollers

Contacte: [email protected]

Web: www.dracdegranollers.cat

Page 31: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Els col·laboradors

Page 32: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Els patrocinadors

CARNS TORRENT I BONET 

C/ Mas Dorca nº 13 ‐ Pol. Ind. Ametlla Park 

08480 L'Ametlla del Vallès 

T. 93 861 51 22 

 

CRIT D’OR 

Pol Ind Palou Nord, Avda Europa 14‐16  

08401 – Granollers  

T. 93 870 77 99 

FORN EL RACÓ 

Plaça la Porxada, 1 ∙ 08400 Granollers 

T. 93 870 22 89 

 

Page 33: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

L’HORT DE CAN TABAQUET (Josep Brunès) 

Carrer Perdellot, s/n,  

08185 Lliçà de Vall,  

T. 675 55 99 81 

 

INSTAL∙LACIONS INDUSTRIALS FAGOM, S.L. 

Carrer Lluís Companys, 66  

08401 – Granollers   

T. 93 879 25 33 

 

LA CLOSCA 

Carrer Santa Elisabet, 9  

08400 – Granollers   

T. 93 870 62 42 

 

Page 34: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

PRODUCTES ALIMENTARIS LA PERLA, S.L. 

C/ Francisco de Goya,6 

08400 ‐ Granollers 

T. 93 879 63 35 

 

Page 35: La mostra de bestiariLa tradició europea de la figuració de dofins en els ornaments barrocs, al llarg dels segles XVII, XVIII i fins al XIX, amb la seva peculiar interpretació de

Ens trobareu

Enric Prat de la Riba, 77 – La Troca 08401 – Granollers  

[email protected] 

 www.dracdegranollers.cat 

 @drac.degranollers 

@dracdegranollers 

 @DracGranollers 

 Drac de Granollers 

 Drac de Granollers