IES Alcarràs

IES AlcarràsEtapa ESO

Departament de Socials

La monarquia autoritària: Els Reis Catòlics

Etapa ESOL’Europa del segle XV

Cri

si d

emog

ràfic

a i e

conò

mic

a

Rec

up

erac

ió d

emog

ràfic

a i e

conò

mic

a

Finals de l’Edat Mitjana

Segle XIV

Començament de l’Edat Moderna

Segle XV

• La fam (males collites)

• Les guerres

• Epidèmies (Pesta Negra)

Descens de la població

Reducció del comerç

Guerres freqüents entre senyors feudals

• Revoltes rurals i urbanes

El creixement demogràfic i econòmic

L’ascens de la burgesia

L’enfortiment de la monarquia

La població i la producció agrícola van anar sortint de l’estancament en què es trobaven.

El desenvolupament del comerç va tenir com a conseqüència el creixement de les ciutats.

Va acumular grans capitals amb el comerç i les manufactures.

Gràcies a la creació de noves institucions de govern.

Etapa ESOLa monarquia dels Reis Catòlics

1469

Etapa ESOLa Península al segle XV

Regnes peninsulars abans de la unió de Ferran i Isabel

1479

Etapa ESOLa política interior dels Reis Catòlics

L’expansió territorial de la monarquia

L’objectiu era unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona

1479

1515

Felip II

Castella i Aragó

Regne de Granada

Regne de Navarra

Portugal

1492Castella i Aragó no va formar un regne únic, només era una unió dinàstica.

Cada un dels dos regnes van mantenir les seves fronteres, la moneda, els impostos, les lleis i les institucions.

El Regne de Castella va integrar el regne de Granada per conquesta.El Regne de Navarra, aliat amb França, va ser annexionat i incorporat a Castella.Fruit de la política d’enllaços matrimonials de les fillles dels Reis Catòlics amb el rei de Portugal.

Etapa ESOConquesta del Regne de Granada

El 2 de gener de 1492 Boabdil lliure la ciutat de Granada als Reis Catòlics

La guerra s’havia perllongat durant 10 anys, des de 1482 a 1492.

Era l’últim reducte musulmà a la Península.

Etapa ESOLa política exterior dels Reis Catòlics

Política europea i internacional dels Reis Catòlics

Es va orientar en dues direccions

L’Atlàntic

Conquesta de les illes Canàries (1496)

Descoberta d’Amèrica (1492)

El Mediterrani i el nord d’Àfrica

Ocupació de Melilla (1497)

Ocupació d’Orà i Bugia (1509)

Conquesta de Nàpols (1505)

Etapa ESOMonarquia autoritària dels Reis Catòlics

De la monarquia feudal a la monarquia autoritària

ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT

CASTELLA

SANTA HERMANDAD

(cos armat contra criminals)

CORTS (consultives)

de Castella,

de Navarra,

d’ Aragó,

de Catalunya,

de València

CONSELLS (consultius)

de Castella (Reial), d’Aragó, de Navarra, de la Inquisició,

dels Ordes militars

SECRETARIS D’ESTAT

VIRREIS (representants)

Aragó, Navarra, Catalunya, València, Nàpols, Sicília

Reformes en les institucions de govern

AUDIÈNCIA REIAL o CANCELLERIA

(controlava la justícia)

CORREGIDORS

(funcionaris reials)

COMPTADORIA REIAL

(recaptació d’impostos)

EXÈRCIT

(professional i permanent)

Etapa ESOMonarquia autoritària dels Reis Catòlics

La Corona d’Aragó

ORGANITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ

ARAGÓ

Van continuar vigents:

les institucions medievals,

els privilegis

i els furs

PACTISME

Les CORTS

de Catalunya

d’Aragó

de València

VIRREIS

Aragó

Catalunya

València

Eren els representants del monarca a cadascun

dels territoris de la corona

Antiga institució Nova institució

Etapa ESOOrganització econòmica

Economies oposades: Castella i Aragó

CORONA DE CASTELLA CORONA D’ARAGÓ

Economia RAMADERAAragó

Catalunya

València

Activitats comercials, estímul a la navegació, la manufactura i l’agricultura

Era el territori amb més esplendor econòmic comercial i activitat portuària

Predomini de l’agriculturaLa llana castellana va ser el principal producte d’exportació

La Mesta era una organització de ramaders

Economia AGRÀRIA

Aquest sector es va estancar a favor de la ramaderia

Economia orientada a l’ATLÀNTIC Economia orientada cap a la

MEDITERRÀNIADescobriment d’Amèrica

Agricultura i comerçEconomia ramadera

Etapa ESOEls grups socials

Quins eren els grups socials principals

CLASSES PRIVILEGIADES

NOBLESA

CLERGAT

Posseíen la major part de les terres.

Eren els amos dels ramats.

Havien perdut influència política, però van augmentar el poder econòmic.

CLASSES NO PRIVILEGIADES

PAGESOS

BURGESIA

Dedicats a activitats comercials i artesanals.

Vivien a les ciutats.

La majoria sense terres (situacions diferents).

Sotmesos a unes condicions de vida precàries.

Constituien la majoria de la població.