INICI: Mercè Anguera

NUS: Classe 3r A Escola Sant Martí (Torrelles de Llobregat)

DESENLLAÇ: 3r A Escola La Garalda (Pallejà)

La Mireia i la Pilota Màgica

Si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!”

“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!”

“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!”

“Mireia, t’has d’endreçar…”

L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal

humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc

tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra.

Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per

fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge

a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei!

El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si

m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida

d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig

pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em

vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol.

De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia…

Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda

de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al

voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”.

A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”,

però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra

“teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i

que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música

però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com

que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar.

A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si

em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que

calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però

més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit.

Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara

més, i les lletres van canviar.

“The sun is OFF”, posava ara, i “l’OFF “era de color daurat.

I llavors el portasol va començar a fer-se, a poc a poc, més gran. De sobte,

aquella pilota va passar a canviar de color vermell a tots els colors, i una llum

llampant li sortia de dins. La vaig estar mirant una estona però semblava que

aquesta piloteta no canviaria de moment.

Llavors la veu de la meva mare em va recordar que havia d’anar a berenar, a

part de continuar endreçant el meu armari, és clar:

- Mireia, has acabat? Perquè el teu berenar t’està esperant.

- Sí mare...ara vaig...ja quasi estic.

I vaig abandonar el portasol per anar a menjar galetes amb xocolata i llet,

boníssimes!!

Aleshores, quan vaig tornar a la feina que la meva mare m’havia assignat, vaig

obrir la porta de l’habitació i...

“ Per la meva tieta Petúlia! Estic flipant!! La feina està feta!!! ”

No trobava resposta al que havia passat i després de sopar es va fer l’hora

d’anar a dormir.

Gotes d’aigua em van començar a mullar la cara i quan vaig obrir els ulls...la

casa no tenia sostre!! I la pluja entrava per tot arreu!! El portasol s’havia fet

immens!!!

Tota la casa semblava una piscina i el meu llit flotava com un vaixell. Vaig

agafar el Nenuco que em van regalar pel meu aniversari i em vaig posar a

remar.

Al obrir la porta de casa tota l’aigua que hi havia es va escampar pel carrer. Un

soroll molt fort em va cridar l’atenció...les parets de casa van caure i el portasol

va començar a rodolar carrer avall, direcció la ciutat!!!

Va anar rodolant cap a la ciutat. Al costat de la ciutat hi havia un riu. L'aigua del

riu podia anar per les carreteres de la ciutat.

Vaig anar corrent a una caixa on hi havia un volant, el vaig girar i l'aigua del riu

va anar per les carreteres.

El portasol s'estava trencant i cada vegada, il·luminava més, la Mireia va veure

que estava molt trencat i que es desfeia pel riu.

[...] Sorpresa!!!, quan s'havia fos del tot va aparèixer a poc a poc el sostre de

casa de la Mireia i va dir:

− Visca, visca, visca ha tornat el sostre de casa!

− Quina alegria!

La Mireia va tenir molt clar que a partir d'aquell moment la seva habitació

estaria espectacular, no volia tornar a ser el magatzem d'una pilota brillant i

lluent, li havia arribat el missatge.

Fí