La millora de la praxi logopèdica en relació a l’educació auditiva … · 2009. 3. 11. · La...

Mercè Calafí Rius Curs 2007 - 2008

Memòria del treball realitzat durant el període de llicència d’estudis retribuïda pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4968 de 14.09.2007).

La millora de la praxi logopèdica en relació a l’educació auditiva en l’alumnat amb sordesa de 0 a 6 anys, a partir de les prestacions tecnològiques d’audiòfons i Implants Coclears.


Mercè Calafí Rius.

2

AGRAÏMENTS Vull fer un agraïment exprés a totes aquelles persones que professionals o no de l’educació han contribuït a la realització d’aquest treball i que m’han fet costat en les meves il·lusions. Les seves aportacions, suggeriments i crítiques m’han fet reflexionar i m’han empès a continuar formant-me. Molt especialment al Dr. Jesús Valero García professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, supervisor i tutor d’aquest estudi, que des del primer moment va acceptar-ne la supervisió. Pel seu ensenyament, la confiança dipositada, els seu suggeriments, les seves observacions i reflexions compartides. Al Departament d’Educació i a la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics per haver-me concedit aquesta llicència retribuïda que ha fet possible aquest treball. A Núria Domènech, directora del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (a partir d’ara, CREDA) Comarques II; Montserrat Navarro, directora del CREDAV; Jordi Perelló i Miquel Navarro, directors del CREDA Lleida i Ferran Velasco, director del CREDAC Barcelona; per haver participat en la recerca oferint-me la seva col·laboració i experiència. A totes les logopedes que anònimament han contribuït amb les dades aportades i les seves observacions que han fet possible aquest treball. La seva col·laboració i amabilitat en respondre els qüestionaris ha estat un ajut fonamental per aquesta recerca. Als companys i companyes del CREDAV, especialment a Jordi Perelló per compartir amb mi les seves reflexions, més enllà d’aquesta recerca. Fruit de força anys de treballar diàriament de forma conjunta i compartida, tot i la nostra itinerància. A Carlos Calvo, Josep Gou i Sílvia Marro per les seves aportacions i ensenyaments en els aspectes més tècnics. A tots els alumnes sords i a les seves famílies dels diversos centres on he treballat que m’han ensenyat a aprendre i hem construït coneixement. I per últim als que viuen més a prop meu, la meva família, amb el seu incondicional suport.



3

ÍNDEX 3

1. INTRODUCCIÓ

6

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA

10

2.1. QUE ENTENEM PER LLENGUATGE?

2.2. DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE Progressió del llenguatge

2.3. DESENVOLUPAMENT DE L’ AUDICIÓ Progressió auditiva Les pròtesis auditives i les seves aportacions Importància de l’entrenament auditiu Progressió en la funcionalitat auditiva

2.4. BASES PER AL DESENVOLUPAMENT AUDITIU

11 11 13 16 17 18 20 21 23

3. TREBALL DUT A TERME

26

3.1. DESCRIPCIÓ METODOLÒGICA DE LA RECERCA

3.1.1 Disseny del pla de treball 3.1.2. Les preguntes de la recerca 3.1.3. Treball de Camp 3.1.4. Descripció de l’elaboració dels instruments emprats 3.1. 5. Descripció del procediment de recollida de dades 3.1.6. Descripció del tractament de les dades obtingudes 3.1.7. Anàlisi dels resultats obtinguts

3.2. ELS RESULTATS OBTINGUTS

3.2.1. En relació a la trajectòria professional dels logopedes 3.2.2. En relació als alumnes sords; dades personals, de les pròtesis auditives i de les respostes auditives

27 27 28 28 29 29 30 30 32 32 35



4

3.2.3. En relació al coneixement i a l’ús de les pròtesis auditives. 3.2.4. En relació al treball de percepció auditiva dins de la intervenció logopèdica

3.3. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

43 52 63

4. PROPOSTA DE MATERIALS PER A LA PRAXI LOGOPÈDICA

71

4.1. GUIA PERS A LOGOPEDES/MESTRES D’USUARIS D’AUDIÒFONS

72

4.2. GUIA PER A LOGOPEDES/MESTRES D’USUARIS D’IMPLANT COCLEAR

94

4.3. GUIA PER A LOGOPEDES/MESTRES D’USUARIS D’EMISSORES FM

113

4.4.- PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ DE LA PERCEPCIÓ

AUDITIVA DE 0 A 6 ANYS PER ALUMNES AMB SORDESA I PRÒTESIS AUDITIVES.

4.4.1.- Aspectes a tenir en compte a l’inici d’una sessió logopèdica d’entrenament auditiu.

4.4.2.- Proposta de fitxes de treball

120 121 123

5. CONCLUSIONS

151

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

157

7. ANNEXOS ANNEX 1 Model del qüestionari. ANNEX 2 Mostra de les dades personals i auditives dels alumnes de la mostra. ANNEX 3 Quadre del desenvolupament de les habilitats auditives. ANNEX 4 Quadre fonemes/freqüències. ANNEX 5 Quadre de les condicions d’audició. ANNEX 6 Per saber-ne més dels audiòfons. ANNEX 7 Per saber-ne més dels IC.

164 165 178 179 181 183 185 191



5

ÍNDEX DE TAULES Núm. Títol Pàg. Taula 1 Antiguitat al cos de mestres dels logopedes enquestats 32 Taula 2 Antiguitat al CREDA dels logopedes enquestats 32 Taula 3 Anys d’experiència amb alumnes sords dels logopedes

enquestats 33

Taula 4 Nombre alumnes sords per logopeda 33 Taula 5 Distribució de la mostra d’alumnes per grau de sordesa 35 Taula 6 Distribució de la mostra d’alumnes per edats 36 Taula 7 Distribució de la mostra d’alumnes per tipus de pròtesis 37 Taula 8 Marques i models d’audiòfons 38 Taula 9 Marques i models d’Implants Coclears 38 Taula 10 Distribució d’alumnes de la mostra per nivell

d’escolarització 39

Taula 11 Trastorns associats a la sordesa 40 Taula 12 Mecànica bàsica dels dispositius auditius 43 Taula 13 Coneixements i possibilitats tècniques dels audiòfons. 44 Taula 14 Coneixements i possibilitats tècniques dels Implants

Coclears 45

Taula 15 Verificació diària dels dispositius auditius 46 Taula 16 Professionals de referència 47 Taula 17 Seguiment audioprotètic 48 Taula 18 Assessorament sobre el funcionament dels dispositius

auditius 49

Taula 19 Persones i llocs d’assessorament audioprotètic 50 Taula 20 Manteniment de les pròtesis 51 Taula 21 Temps dedicat al treball d’audició dins la sessió

Logopèdica 52

Taula 22 Temps de dedicació al treball de percepció auditiva dins l’escolaritat de l’alumne sord

53

Taula 23 Canvis auditius amb les aportacions tecnològiques 54 Taula 24 Modificacions en l’entrenament auditiu i aportacions

tecnològiques 55

Taula 25 Aportacions futures 56 Taula 26 Professionals que comparteixen informació sobre

l’alumne sord 57

Taula 27 Dubtes en el treball diari 58 Taula 28 Estratègies que cal ensenyar a l’alumne sord 59-60 Taula 29 Recursos per a un millor seguiment curricular de l’alumne

sord a l’aula 60-61



6

1. INTRODUCCIÓ



7

El treball que presento a continuació es basa en diversos eixos: La sordesa i les seves repercussions, les pròtesis auditives i les seves aportacions i la praxi logopèdica en el desenvolupament del llenguatge dels infants sords. Aquest material neix de les reflexions sorgides al llarg de força anys d’intervenció logopèdica amb alumnes sords. En el moment actual s’aprecia que s’estan produint canvis substancials en l’àmbit de la sordesa, ja siguin mèdics, audiològics, tecnològics o didàctics. I és gràcies a aquests canvis que hi ha tota una generació d’infants sords amb unes expectatives de desenvolupament i d’accés a la comunicació difícil d’imaginar fa tan sols una dècada. L’objectiu d’aquesta proposta és doble. Per una banda, abordar una qüestió poc tinguda en compte, i que fa referència als aspectes audiològics i tecnològics en la programació logopèdica, i per altra banda, poder concretar tot un seguit d’orientacions (estratègies, informacions, activitats, suggeriments...) per a la comunitat educativa, i adreçades a millorar el coneixement de la sordesa i les seves repercussions. La percepció auditiva ha estat sempre inclosa en les programacions o plans de treball individuals de cada alumne, sovint però els plantejaments que s’han fet respecte a aquesta habilitat no tenen massa clar allò que es vol assolir. En moltes ocasions els objectius queden poc especificats, dins d’un títol ampli. Aquest estudi té com a finalitat fer una senzilla anàlisi d’allò que succeeix a les aules de logopèdia pel que fa a les activitats de percepció auditiva. A més es proposen millores des de la pràctica amb el coneixent d’altres àmbits científics i tècnics en constant evolució. Tinc present que donar una resposta a la diversitat d’alumnes amb sordesa és una tasca difícil, per això la meva intenció era i és situar aquesta intervenció a nivell d’aula logopèdica i poder oferir un conjunt d’activitats adreçades a un millor coneixement dels dispositius auditius dels nostres alumnes i al treball de les habilitats auditives. Al iniciar aquest treball va sorgir la necessitat de revisar i ajustar el projecte inicial. Calia en primer lloc definir els instruments que s’utilitzarien en la recerca i com fer-ne desprès el tractament de les dades obtingudes. I en segon lloc, revisar i organitzar la informació audiològica i protètica actualitzada, per poder elaborar desprès una proposta de material per a la praxi logopèdica. El pla de treball seguit ha estat el següent: 1. Fase de preparació: - Recerca d’informació relacionada amb les pròtesis auditives. Això ha implicat: recerca a través de la lectura de diverses publicacions específiques, consultes a pàgines web i entrevistes amb diversos professionals experts en la matèria. - Elaboració i administració de qüestionaris per a la recollida d’informació sobre la història audiològica, l’evolució auditiva dels alumnes, els coneixements i la utilització de les pròtesis per part dels logopedes i sobre la praxi logopèdica respecte el treball de percepció auditiva.



8

2. Fase d’anàlisi i valoració de les dades obtingudes: - Anàlisi i estudi de la informació recollida per extreure quines són les

necessitats i aportacions més rellevants que cal reflectir en l’elaboració del programa. Recull de recursos per a treballar la percepció auditiva.

- Generar un material teòric i pràctic que ens permeti conèixer, com a

logopedes o com a mestres, les possibilitats de les diverses pròtesis auditives que utilitzen els alumnes amb sordesa. 3. Fase d’elaboració d’activitats:

- Elaboració d’una proposta de material per a la praxi logopèdica composta per una guia d’usuari dels diferents ajuts auditius (audiòfons, IC i emissores d’FM).

- Elaboració d’un recull d’idees, presentat en forma de fitxes, per a realitzar el

treball de percepció auditiva des de la detecció fins a la comprensió dins de la intervenció logopèdica, tenint en compte el moment evolutiu de l‘alumne i de la seva audició. 4. Fase d’elaboració del document final: Oferir unes conclusions del treball i confeccionar el document final. Les trobades amb l’assessor han estat periòdiques i freqüents fet que m’ha permès plantejar moltes qüestions, que gairebé sempre han tingut resposta, i accedir amb facilitat a noves informacions. El fet de poder comptar amb les opinions de les persones interessades, els logopedes, m’ha semblat que podia ajudar a il·lustrar allò que ja intuïa fruit de la pràctica diària i m’ha ajudat a prendre decisions alhora d’elaborar les propostes d’aquest treball. Cal, però, destacar que les diverses opinions, no s’han utilitzat per demostrar fets sinó que han estat informacions que m’han acompanyat en la meva reflexió. La memòria té una estructura formada per cinc apartats o capítols estructurats de la següent manera;

- El primer capítol és la introducció del tema i es centra en la presentació de la recerca i l’estructura del treball final. - En el segon capítol, “Fonamentació teòrica”, s’expliquen els referents teòrics en relació al desenvolupament del llenguatge, el desenvolupament de l’audició, la progressió auditiva, les pròtesis auditives, l’atenció precoç i els programes d’educació auditiva, que fonamenten aquest treball. - El tercer capítol, “Treball dut a terme”, és la recerca, el treball de camp. Aquí s’hi inclouen tant les preguntes de l’enquesta realitzada com els resultats obtinguts en les respostes dels qüestionaris i la discussió d’aquets resultats. - El quart capítol, “Proposta de materials per a la praxi logopèdica”, és el més pràctic, s’hi poden trobar diverses guies d’usuaris, d’audiòfons, d’IC



9

i d’emissores FM pensades per ser consultades pels logopedes d’alumnes amb sordesa. També hi ha una proposta de programació de la percepció auditiva de 0 a 6 anys per alumnes amb sordesa i pròtesis auditives. - El cinquè capítol, “Conclusions”, està elaborat a partir dels resultats obtinguts en la recerca, la bibliografia consultada, la pràctica diària i les noves aportacions tecnològiques. S’hi apunten unes propostes per a una millor praxi en el treball de percepció auditiva .

Hi ha també diversos annexos que il·lustren i aporten més informació sobre aspectes més concrets d’aquest treball i que no s’han inclòs en el corpus per donar una major agilitat a la lectura.



10

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA



11

2.1. QUÈ ENTENEM PER LLENGUATGE? El llenguatge és un terme polisèmic que sol associar-se a comunicació, informació de coneixements, gramàtica, veu i també com habilitat pròpia de l’espècie humana. El llenguatge afirma Roldan (1982) és el producte de la integració de diversos components o subsistemes:

nivell fonològic: percepció i producció dels sons (fonemes) nivell morfolèxic: semàntica lèxica (vocabulari) nivell morfosintàctic: semàntica temàtica (relacions de significat) nivell pragmàtic: optimitzar la transmissió d’informació per crear interaccions

entre interlocutors nivell de discurs: considerat com enunciats més llargs que la frase i amb una

major informació. Quan el seu funcionament és normal cada subsistema disposa de certa autonomia. Per explicar que és el llenguatge i com aquest s’adquireix. Roldan (1982) continua dient que els diferents components i la seva adquisició no es podria explicar de forma adequada sinó és a partir de les teories particulars per a cada un d’ells com ara la lingüística o la psicolingüística. El llenguatge és, vist des d’una perspectiva lingüística, un sistema reglat, arbitrari, i convencional i la seva funció és la de comunicar i representar la realitat (Valmaseda [et al.], 1991). Des d’una perspectiva psicolingüística, Sánchez (2004) afirma que el llenguatge és una funció complexa que ens permet representar la realitat, expressar i percebre estats afectius, conceptes i idees per mitjà de codis. El llenguatge en la comunicació humana té, entre d’altres, dues finalitats: ser un mitjà de comunicació i servir d’instrument de cognició i fer de mitjancer simbòlic dels processos del pensament. Segons Owens (2006), el llenguatge és una eina comunicativa i el seu desenvolupament depèn de l’existència prèvia d’algun tipus de comunicació. El llenguatge, continua dient, és una eina social; els infants aprenen llenguatge per comunicar-se millor i per mantenir un millor contacte social. És per això que tant les situacions comunicatives com el procés d’intercanvi comunicatiu ajuden al desenvolupament lingüístic. De fet, per poder comprendre i aprendre llenguatge és necessari que aquest s’utilitzi de forma coherent dins d’una situació. 2.2. DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE En l’estudi del desenvolupament del llenguatge i en la valoració del procés d’adquisició es tenen en consideració les tres dimensions següents:

▪ Estructural: el llenguatge com a sistema de signes amb una organització interna.

▪ Funcional: l’adquisició del llenguatge possibilita formes diverses de relació i d’acció sobre el medi social com ara comunicació, interacció, construcció de la pròpia identitat i de la identitat social.

▪ Cognitiva: processos i conductes que realitzen l’emissor i el receptor quan codifiquen i produeixen o quan descodifiquen i interpreten el missatge lingüístic mitjançant el codi compartit pels dos.



12

Aprendre un llenguatge no és solament un procés d’acumulació d’estructures i continguts lingüístics, sinó que l’infant utilitza certes estratègies per comprendre el llenguatge que escolta i per establir hipòtesis sobre les normes que el regulen. L’infant necessita disposar de certes capacitats perceptives, socials i comunicatives perquè el llenguatge emergeixi. Parlar d’adquisició en el desenvolupament del llenguatge, ens diu Sánchez (2004), és situar-se en el context d’un procés que necessita la implicació activa per part de la persona que ha d’aprendre un sistema de codis lingüístics. L’adquisició del llenguatge es dóna en un espai social i compartit pels adults, els que ja dominen el llenguatge i els que l’han d’aprendre, els infants. És un espai on entra en joc la participació de l’infant i la intervenció adaptada de l’adult Aquestes ajudes que dona l’adult, sovint de naturalesa implícita, tenen un alt valor educatiu. La contínua interacció entre l’infant i l’entorn social permet també donar funcionalitat al llenguatge Centrar-se en el llenguatge com activitat humana, funcional, social i de comunicació no vol dir excloure en cap cas els aspectes formals i estructurals d’aquest. De la mateixa manera cal ressaltar que el paper de la interacció social, la funció mediadora de l’adult i la funcionalitat del llenguatge en contextos naturals tampoc pressuposa que siguin les úniques causes responsables del desenvolupament del llenguatge. Són, això sí, condicions necessàries i imprescindibles per al desenvolupament del llenguatge, la qual cosa no implica que siguin condicions suficients. L’estudi del desenvolupament de la comunicació i el domini dels llenguatge en l’infant sord sol fer-se partint del model de l’oient i establint comparacions, tot considerant les següents variables:

• Edat d’aparició de la sordesa: ▪ Abans del naixement: Prenatal o Prelocutiva ▪ Després del naixement: Postnatal

- Perilocutiva: Adquirida abans de l’adquisió del llenguatge. - Postlocutiva: Adquirida desprès de l’adquisició del llenguatge.

• Restes auditives: ▪ En funció de la localització de la lesió:

- Hipoacúsia transmissiva: en l’audició la via òssia està dintre de la franja dels valors audiomètrics, de la normalitat, però la via aèria es troba alterada. - Sordesa neurosensorial o percepció: en l’audició, tant la via òssia com la via aèria es troben alterades. - Sordesa Mixta: sordesa neurosensorial + hipoacúsia transmissiva. - Sordesa unilateral: una sola oïda presenta una pèrdua auditiva, mentre que l’altra manté l’audició normal. - Sordesa Bilateral: les dues oïdes presenten les mateixes característiques.

▪ En funció del grau de pèrdua calculada en dB i Hz a partir del llindar auditiu:



13

Audició normal de 0 a 20 dB Sordesa lleugera de 20 a 40 dB Sordesa mitjana de 40 a 70 dB Sordesa severa de 70 a 90 dB Sordesa pregona > a 90 dB

1r grau: restes auditives fins a 4000 Hz 2n grau: restes auditives fins a 2000 Hz 3r grau: restes auditives fins a 1000 Hz 4t grau o cofosi: restes auditives fins a 750 Hz

• Edat auditiva: S’anomena edat auditiva al moment que l’infant comença a percebre el so, amb l’ajut de les seves pròtesis auditives.

• Adaptació i rendiment de les pròtesis auditives.

• Edat d’inici de la intervenció logopèdica.

• Presència de trastorns associats.

• Capacitat d’aprenentatge.

• Personalitat.

• Entorn.

• Actitud i participació dels pares.

L’infant sord necessitarà una intervenció sistemàtica i planificada per adquirir o incorporar de forma natural i/o aprendre artificialment el llenguatge oral. Els infants sords en les primeres fases de la rehabilitació primerenca aconsegueixen apropar-se al procés d’adquisició natural del llenguatge dels infants oients.

Progressió del llenguatge Des dels primers dies de vida el nadó inicia el desenvolupament funcional del llenguatge anticipant-se al desenvolupament estructural. L’adult, amb les vocalitzacions, les expressions facials i les emissions, posa una càrrega intencional a les primeres conductes del nadó, és a dir, actua com si l’infant comuniqués alguna cosa i en la majoria de vegades un fet específic. És aquest comportament de l’adult vers l’infant que converteix en estables i socials certes relacions intrapersonals a partir de les conductes. També és cert, diu Torres (2004), que certes conductes del nadó estan determinades genèticament per a la interacció. Una vegada establerta aquesta interacció social asimètrica, que és la zona de negociació en què l’adult posa a disposició de l’infant les eines per satisfer de manera afectiva la comunicació, és en aquest espai, doncs, on s’estableixen els primers significats, gestos, expressions, objectes i altres que són compartits i útils.



14

Les primeres interaccions entre la mare i el nadó es caracteritzen per ser multisensorials (carícies, mirades, veus, expressions facials, moviments...), poc a poc en aquests primers intercanvis es van establint interaccions que més endavant donaran lloc al desenvolupament de la competència lingüística: torns, ritmes, gestos, atenció conjunta. Progressivament la comunicació va prenent forma oral cada vegada més elaborada i van desapareixent els esquemes gestuals. El comportament de l’infant sord en aquesta primera etapa (de 0 a 6 mesos) difereix molt poc del comportament de l’infant oient. En les relacions multisensorials capten tots els components de la interacció encara que no percebin les paraules; és a partir d’aquesta edat quan poden aparèixer les primeres diferències sinó hi ha cap ajut auditiu a l’abast de l’infant sord. Villalba (2004) apunta algunes d’aquestes diferències:

• Desaparició del balboteig: les emissions espontànies desapareixen ja que no es produeix una retroalimentació auditiva, mentre que hi ha altres estímuls que són més atractius com ara els visuals o els moviments. • La no percepció de l’entonació de la parla, fa difícil la comprensió d’intenció de l’interlocutor. • No percep quan es comença i s’acaba de parlar i influeix negativament en l’aprenentatge de l’alternança i dels torns. • Els jocs d’anticipació es compliquen, en moltes ocasions cal afegir-hi el gest i la repetició. • Per aconseguir l’atenció del nadó cal recórrer al gest o mostrar l’objecte de referència. • S’ha de tenir en compte l’atenció dividida i s’ha d’alternar la mirada entre l’objecte i la cara de l’adult. Ha d’aprendre quan, on i què mirar alternativament.

El nadó va passant progressivament del balboteig a una activitat més condicionada i intencional, la ecolàlia. S’estableix d’aquesta manera un inici de diàleg entre el nadó i l’adult, on el primer intenta imitar i reproduir els sons del segon quan aquest calla. En una primera fase imita l’entonació i el ritme, més endavant, cap a l’any, la imitació esdevé més propera a les síl·labes. L’ecolàlia i la retroalimentació auditiva ja no es donen de forma espontània en l’infant sord, cal una estimulació auditiva primerenca i adequada amb l’objectiu d’identificar i memoritzar aquestes primeres estructures, fent així possible l’autocontrol de les emissions orals. Entre els 10 i els 18 mesos l’infant augmenta progressivament la comprensió del llenguatge associada als gestos i al context. És el període en què apareixen les primeres paraules i emissions amb intencionalitat significativa. Generalment aquestes primeres paraules estan associades a l’evolució global de l’infant tant cognitiva com motriu (desplaçar-se, caminar, agafar objectes, explorar...). La comunicació entre l’adult i l’infant continuarà essent gestual i verbals fins gairebé els 24 mesos. És aproximadament entre els 24 i 30 mesos quan l’infant comença a abandonar el gest i el substitueix per paraules i més endavant, farà la combinació de dues paraules. Mentre que les expressions més llargues, de 3 o4 paraules, no apareixen fins força més endavant. En l’infant sord és coneguda la lentitud en adquirir la llengua oral. Cal doncs, des de les primeres edats oferir-li una amplia varietat de models i funcions comunicatives perquè pugui adquirir i expressar formes complexes de pensament. És per això que



15

s’ha d’aconseguir un desenvolupament harmònic; entre allò que cal aprendre, en aquestes primeres edats l’infant sord està molt ocupat aprenent a identificar els sons, els sorolls i la parla, i els aspectes evolutius d’aquesta edat. L’explosió del llenguatge en l’infant oient es produeix entre els 3 i els 4 anys, és en aquesta edat que es deixa d’utilitzar de forma definitiva el gest i progressivament les estructures elementals de la llengua infantil per incorporar definitivament construccions morfosintàctiques complexes i s’amplia de forma considerable el vocabulari. Aquest canvi lingüístic ve acompanyat de progressos cognitius (Villalba, 2004), el llenguatge pren un altre ús, és a partir d’ara quan l’infant comença a utilitzar el llenguatge per conceptualitzar i abstreure coneixements de la realitat i de l’entorn. L’infant sord, de la mateixa manera que l’oïdor, pot aprendre la llengua de forma natural mitjançant intervencions comunicatives espontànies i funcionals, és però imprescindible, en el seu cas, garantir que hi ha una correcta percepció del missatge. Actualment ens diuen Gou i Valero (2004), Villalba (2004) i Silvestre (2002) que els alumnes sords amb pròtesis auditives adequades i estimulats precoçment aconsegueixen una bona percepció de la parla i un autocontrol de la seva expressió oral, això els permet desenvolupar una llengua oral força funcional i propera a la dels oients. Per això és molt important conèixer bé l’infant i mantenir una visió ajustada de les seves capacitats, ja que cada infant té una evolució diferent tant ell com individu únic com ell en relació al seu entorn. Com a conclusió, Torres, (2004) afirma que en l’adquisició del llenguatge oral per part de l’infant sord hi ha uns requisits bàsics:

• Neurològics: l’infant ha de ser capaç de processar els símbols. El llenguatge està en la ment, les paraules són les formes en què es converteix el pensament.

• Lingüístics: calen uns interlocutors capaços de guiar l’infant des de la comunicació primària no intencional a la comunicació intencional no verbal, verbal i oral.

• Pragmàtics: aconseguir un ús adequat del llenguatge en situacions referencials clares, per anar aconseguit d’aquesta manera que el llenguatge sigui un instrument d’intercanvi social i cultural.

“L’adquisició del llenguatge suposarà doncs, canvis en la manera de percebre i categoritzar la realitat extrapersonal i intrapersonal, per això cal tenir una bona audició (mecanisme sensorial) que ens assegurarà la recepció correcta dels estímuls auditius i també una bona percepció auditiva per poder comprendre la informació sensorial que interactuarà amb la informació cognitiva” (Narbona i Chevrie-Muller, 1997). Més endavant afegeix: “Posseir l’instrument bàsic de l’audició, és la condició necessària, però no suficient, per què siguin interpretades les informacions sonores i en particular les que pertanyen al llenguatge oral: Aquesta capacitat instrumental ha de complementar-se amb l’aprenentatge d’una habilitat específica.

Sánchez (2004) afegeix que adquirir competència en l’ús del llenguatge no és solament adquirir codis lingüístics, ja que per arribar a ser un usuari competent en una llengua és necessari conèixer les normes de construcció gramatical, semàntica,



16

fonològica, etc. Sinó que també cal utilitzar un conjunt de coneixements inferencials sobre l’entorn que l’envolta, i això no s’aconsegueix només a partir del llenguatge, ja que forma part del context cognitiu de l’individu i per això és essencial tenir en compte l’experiència que de l’entorn físic i social té l’infant. El coneixement cada vegada més ampli de com s’adquireix el llenguatge i el saber l’existència de períodes crítics per a l’adquisició i desenvolupament del llenguatge comporta una intervenció primerenca. Torres (2004) enumera algunes afirmacions que justifiquen l’atenció, rehabilitació primerenca de l’infant sord:

• Continuïtat en el procés natural del desenvolupament verbal. Poder detectar una pèrdua auditiva en nadons ens servirà per continuar l’evolució natural de l’infant, és a dir, mantenir amb certa normalitat el procés i els períodes crítics d’adquisició del llenguatge.

• Percepció visual de la parla en nadons. L’infant als tres mesos ja és capaç de fixar-se en la cara de la mare i les seves expressions facials, és a dir, el nadó ja és sensible a les aportacions dels llavis a la parla. De fet, la percepció dels fonemes és la suma de trets auditius i visuals.

• Periodes crítics pel llenguatge. Dins de l’evolució global de l’infant hi ha períodes més sensibles a uns aprenentatges que a uns altres, una intervenció primerenca té com a objectiu aconseguir el desenvolupament global del nadó dins dels períodes naturals.

• Avenços tecnològics per millorar l’audició. La tecnologia està donant eficàcia a la capacitat de sentir nadons i nens molt petits. El resultat d’aquests canvis, diu Torres (2004), serà una nova generació de persones que neixen sordes però que gaudeixen dels avantatges auditius dels oients.

• Ambient familiar. El llenguatge s’aprèn essencialment en l’àmbit familiar. Estudis recents Júadenes, C. [et al.] (2007) ens diuen que hi ha tot un seguit de variables que combinades adequadament tenen una influència important en l’adquisició de la competència lingüística oral per part dels alumnes sords. Entre aquestes variables l’estudi en destaca: el diagnòstic precoç, les pròtesis auditives (audiòfons i IC), els ajuts tècnics (emissores FM), l’atenció primerenca i l’inici de la intervenció logopèdica orientada a fixar les bases dels processos cognitius de la percepció i la memòria. 2.3. DESENVOLUPAMENT DE L’ AUDICIÓ L’audició així seria la via natural d’adquirir el llenguatge, però a més l’audició ajuda l’esser humà a orientar-se, a estar alerta, a avisar dels perills, és doncs, un procés més ampli que simplement el llenguatge. La sensació auditiva és un procés dinàmic, que es va modificant i adaptant en funció de l’entorn i dels aprenentatges previs. L’oïda és el primer dels sentits que es desenvolupa (Casanova, 2001). Estudis diversos demostren que hi ha resposta a nivell prenatal cap als 4 o 5 mesos de gestació. La reacció al so (anàlisis, discriminació...) no són capacitats estàtiques, des del naixement fins a la mort la relació de l’ésser humà amb el món a través de l’audició va patint variacions importants. variant



17

És sabut que la capacitat auditiva d’un nadó és superior a la d’un nen de 4 anys, sabent, ens diu Casanova (2001), que el nadó és capaç de reconèixer com a propis els sons que provenen de la llengua materna i com a estranys els sons que provenen d’altres llengües, tot i tenir característiques acústiques similars. Les primeres reaccions als sons són reflexes, però ràpidament va creant associacions per més endavant adquirir significat simbòlic.

Progressió auditiva

A grans trets l’evolució de l’audició natural seria la següent (Valero, 2008): En l’etapa prenatal l’òrgan de l’oïda, i en concret la còclea es forma entre el tercer i el quart mes de gestació. A partir del quart i del cinquè mes de gestació el fetus mostra resposta a diferents sons. El nadó reacciona de forma reflexa a sons de diversa intensitat i freqüència, també mostra resposta davant dels sons de la parla. A partir del segon mes de vida el nadó gira el cap per buscar la font sonora, mostra atenció a estímuls auditius intensos i/o sobtats (més de 40 dB) i deixa de plorar al sentir la veu de la mare. Entre el tercer i quart mes el nadó va perfeccionant els moviments per localitzar la font sonora, comença a reconèixer sons habituals i dóna respostes a estímuls sonors concrets, mostra sorpresa davant de veus desconegudes i intenses quan es dirigeixen a ell. Li agrada jugar amb objectes i joguines sonores. Entre el cinquè i el sisè mes de vida, la localització de la font sonora es va perfeccionant, es gira davant de les veus dels pares i intenta mirar a la persona que parla tot i estar a certa distància, comença a entendre paraules i inicia el balboteig. Entre el setè i el novè mes de vida es produeix una percepció àmplia, augmenta el nivell d’atenció auditiva, hi ha una certa actitud d’escolta davant de converses i s’estableix un feedback auditiu que va regulant la fonació. A més, pot imitar alguns sons i respon a paraules conegudes, s’incorpora o es gira quan s’acomiaden d’ell, atura un moment l’acció quan algú li diu no i mira objectes o imatges quan es parla d’elles. Entre els desè i dotzè mes mostra molt d’interès pels sons ambientals (cotxe, gos...) segueix ordres senzilles (obre la boca, dóna’m la pilota...), imita i repeteix síl·labes, balla i fa sons quan hi ha música. A partir del dotzè mes i fins al divuitè, la funció auditava està molt influenciada pel llenguatge, entén paraules familiars i expressions quotidianes, assenyala les parts del cos o dóna objectes quan se li demanen. Segueix el ritme i la discriminació auditiva és bàsica, escolta i identifica sons que no estan presents. La localització de la font sonora es fa en totes direccions. Reconeix el seu nom. Entre el divuitè i el vint-i-quatrè mes, mostra interès per cançons tant pel ritme com per la melodia. La funció auditiva és cada vegada més fina i l’atenció auditiva s’allarga, ara ja és capaç d’entendre preguntes senzilles, seguir històries curtes i gaudir de la lectura assenyalant les imatges quan se li demana.



18

Entre els dos i els tres anys hi ha un augment considerable de la comprensió verbal, hi ha un major control audiofonàtori i coneix totes les possibilitats. Comença a desenvolupar la discriminació més fina (sons de la parla semblants). A nivell audiològic es poden donar per bones moltes de les respostes, ja que l’infant pot i sap col·laborar amb els exercicis auditius. A partir dels quatre anys es va desenvolupant la discriminació fonètica més fina (oposicions fonològiques) i en general la percepció auditiva, ja que va incorporant informacions auditives diverses tant en aspectes del llenguatge (fonètica i fonologia) com en coneixements i relacions amb l’entorn (sons i sorolls ambientals i informacions auditives vàries). L’alumne sord té un coneixement de l’entorn més limitat, l’infant oient rep molta de la informació de forma incidental, a través de l’entorn i de les relacions amb els altres; mentre que l’infant sord la informació que rep de l’entorn és limitada; les relacions que s’estableixen amb els altres generalment són més reduïdes i amb força dificultats. L’accés al llenguatge s’ha de realitzar de forma intencionada, hi ha un aprenentatge intencional. És però, imprescindible en aquest aprenentatge l’ús de les pròtesis auditives per potenciar les seves respostes auditives. La via auditiva s’ha de complementar amb la via visual ja que facilitem la comunicació, cal utilitzar estratègies comunicatives diverses per establir una comunicació fluïda i estable. Cal pensar, però, que cada nen és únic i que la globalitat de la seva evolució estarà lligada a més de a la seva pèrdua auditiva a d’altres variables. És per això que aquestes diferències intraindividuals fa que siguin tan diferents entre ells, com ho són dos individus oients.

Les pròtesis auditives i les seves aportacions

Una pròtesis auditiva és un sistema electrònic d’amplificació que té com a objectiu proporcionar amplificació a l’estímul sonor en quantitat i qualitat suficient perquè la persona hipoacúsica pugui sentir els estímuls (Angulo, A. [et al.] 1997).

Per tant, podem dir que una pròtesis auditiva capta un so no audible per a la persona hipoacúsica, l’amplifica i/o el codifica adequadament, i el fa arribar a l’oïda per seguir desprès el mecanisme normal d’audició. Les pròtesis auditives es poden presentar segons dues configuracions diferents: dispositius externs i dispositius implantables.

Dispositius externs L’audiòfon és la pròtesi auditiva que s’adapta habitualment a la majoria de persones que tenen una sordesa neurosensorial. L’audiòfon és, segons el BIAP (1991):

“un aparell electroacústic que capta les variacions de pressió acústica o so, per mitjà d’un transductor d’entrada o micròfon; la senyal és codificada/amplificada en funció de les possibilitats tècniques de



19

l’audiòfon, posteriorment és recollida per un transductor de sortida o auricular. Un cop tractat, el so és enviat al conducte auditiu extern a través del motlle. La pila proporciona l’energia necessària perquè funcioni l’audiòfon”.

L’amplificació que donen els audiòfons no és de caràcter general, sinó que és selectiva i s’adapta a la pèrdua de cada individu.

Dispositius implantables. Són unes pròtesis auditives que precisen d’una intervenció quirúrgica que realitza el metge ORL, inserint un feix d’elèctrodes a la còclea, per tant un Implant Coclear és un dispositiu que transforma els sons i sorolls del medi ambient en energia elèctrica capaç d’actuar i estimular directament les cèl·lules ciliades i/o terminacions nervioses, desencadenant una sensació auditiva però sense restablir l’audició. Aquests elèctrodes estan connectats a l’exterior mitjançant un transmissor amb un micròfon i un processador de so que es programa per a cada infant. La pila o bateries proporciona l’energia necessària perquè funcioni l’Implant Coclear (Estrada, M.D..Document d’Avaluació. 2006).

Els dispositius de l’Implant Coclear tenen dues parts:

• Part Externa: consta d’un micròfon que rep el senyal acústic, un processador de parla que el transforma en senyal elèctric repartit en diferents canals i el senyal del processador és enviat a través d’un cable fi a la bobina transmissora i a la part interna.

• Part interna: implantada quirúrgicament, consta de: iman, antena,

receptor/transmissor, feix d’elèctrodes i elèctrode de referència. El receptor capta les ones de la bobina transmissora i les envia a través d’un feix d’elèctrodes fins a la còclea. Els impulsos resultants circulen pel nervi auditiu fins arribar al cervell que en reconeix el so.

Tant el CEAF (2003) com l’AATRM (2006) coincideixen a declarar que un cop el nen està protetitzat és necessari un període més o menys llarg, segons la pèrdua auditiva i el moment de detecció de la sordesa, d’exercicis d’entrenament auditiu amb la finalitat d’optimitzar l’ús de l’audiòfon o de l’Implant Coclear i millorar l’aprofitament de les restes auditives. Cal també destacar que les pròtesis auditives presenten unes limitacions que les fan més o menys eficaç en funció de:

1. Les limitacions tècniques, amb els coneixements científics actuals és impossible igualar l’audició humana.

2. Les limitacions fisiològiques que afecten de forma diferent a cada un dels

usuaris de pròtesis auditives; com ara: etiologia de la sordesa, moment d’aparició de la sordesa, edat de l’individu i edat d’implantació, anatomia coclear, patologies associades,etc.

3. Les característiques personals de l’individu. Per escoltar no només cal

percebre és necessari també un aprenentatge, cal analitzar, sintetitzar,



20

comparar, memoritzar i extreure informació, per això és necessari un procés d’aprenentatge. El rendiment que en tregui la persona protetitzada dependrà doncs de la seva capacitat d’extreure informació d’allò que percep.

La diferència fonamental entre l’IC i l’audiòfon, és que mentre l’audiòfon amplifica els sons, fent més fàcil l’activitat dels elements neuronals residuals de l’individu, és a dir, intenta compensar la sensibilitat auditiva de l’individu. L’IC substitueix la funció dels elements absents o danyats, en aquest cas les cèl·lules ciliades o danys coclears, tancant així el camí de transmissió cap el nervi auditiu i restituint parcialment la funció de la còclea.

Importància de l’entrenament auditiu. L’audició, entesa com escoltar (Casanova, 2001) es presenta com una activitat en constant evolució, no estàtica, capaç de ser estimulada, frenada, sensible a factors emocionals i ambientals. Però també se’ns presenta com una porta d’entrada d’elements suprasegmentals, que permetran una comprensió més enllà del missatge semàntic, més enllà de les paraules, i que ens permetrà, potser, comprendre a l’altre no només pel que diu, sinó també pel que és. El llenguatge té un valor comunicatiu en paràmetres suprasegmentals de la parla. El ritme o variació en el temps, la melodia o variació de freqüències fonamentals; la dinàmica o variació d’intensitat; el timbre o varietats harmòniques de les veus donen autenticitat al contingut semàntic del missatge. La plena comunicació suposa tenir accés a aquests paràmetres. En l’infant sord, per això, cal treballar l’estimulació de la totalitat de restes auditives, ja que li dóna sentit i eficàcia a la dinàmica de la comunicació. La primera aproximació al llenguatge és global, en principi, l’infant entra al món sonor propi del seu entorn i de la seva llengua, més endavant quan calgui anar estructurant la llengua es realitzarà un treball més analític. Per això és tan important estimular totes les possibilitats auditives, seguir entrenant els mecanismes automàtics que pressuposen un bon aprofitament funcional de l’audició. L’ésser humà desenvolupa dos tipus d’habilitats perceptives auditives: la percepció de sons i sorolls i la percepció del llenguatge. Les dues evolucionen en paral·lel, però l’èxit en la percepció de sons i sorolls no implica automàticament que l’oïda percebi i discrimini els sons de la llengua. Hi ha una distància qualitativa i quantitativa entre uns i els altres. Per una banda, l’audició no només està lligada a les paraules (Narbona, 1997), l’audició és fonamental per mantenir funcions com ara l’orientació, l’alerta i la vigilància. Mitjançant l’audició binaural es pot determinar la procedència dels sons. L’audició estructura el temps i també contribueix a la concepció de l’espai. Si considerem que una paraula és una seqüència de sons, és a dir, un seqüència de sons produïts en un ordre determinat, que ens permet identificar un tros de la realitat o la idea d’aquesta realitat. Per poder comprendre el sentit de les paraules, és necessari reconèixer la seqüència de sons emesos sense confondre’ls amb una altra seqüència i reconèixer el nexe que existeix entre la seqüència i la idea (Rondal, 1982).



21

Això justifica l’entrenament d’ambdues habilitats per separat, l’experiència però, indica que en les primers edats és convenient, gairebé imprescindible, realitzar un nivell intermedi d’entrenament auditiu utilitzant material lingüístic (veu, onomatopeies i paraules) com element – estímul. Aquest material lingüístic serà objecte de les diferents etapes del desenvolupament de la percepció auditiva. Els diversos passos de transmissió auditiva, estan ben determinats des d’un punt de vista anatòmic i fisiològic, però els coneixements des de la perspectiva psicoacústica són menys. Els estudis sobre la percepció auditiva (Crystal, 1983) s’ocupen de la manera com l’orangisme detecta, discrimina, interpreta i respon a un estímul sonor. Quan diem que hem “sentit”, com a mínim hem de considerar els aspectes següents:

- s’ha de donar una resposta automàtica a l’estímul. - s’ha de detectar conscientment l’estímul sonor. - necessitem poder reconèixer repetides presentacions del mateix estímul i

identificar-lo respecte altres estímuls diferents (discriminació).

Progressió en la funcionalitat auditiva. Abans de parlar de les diverses etapes de la funcionalitat auditiva hi ha diversos processos en la percepció auditiva que cal tenir en consideració. Dos aspectes previs a l’estimulació són els següents:

Atenció: aspectes previs a l’entrenament auditiu són l’atenció auditiva i la memòria auditiva. Crystal (1983) defineix la memòria auditiva com la capacita del cervell per centrar-se en determinats aspectes d’una experiència perceptiva complexa i ignorar-ne els altres. Per tant l’atenció pot ser selectiva. L’atenció es dirigeix en una direcció, i comencem a sentir atentament, que no és el mateix que escoltar. Per aquesta raó cal distingir entre sentir i escoltar. Escoltar, és doncs el requisit previ per adquirir els processos més complexos de la interpretació i la resposta lingüística.

Memòria: Narbona (1997), per una altra part, la defineix com l’habilitat per elaborar, emmagatzemar i utilitzar la informació. Distingeix un primer nivell de memòria sensorial auditiva o visual, generalment un temps molt curt. Un segon nivell que, aproximadament, serveix per assegurar la continuïtat de la percepció. El següent nivell és la memòria a curt termini, pot anar des de segons a un minut, inclou la memòria de treball que ens permet manipular temporalment la nova informació implicada en els processos de comprensió, aprenentatge i raonament. La memòria a llarg termini, pot durar hores i fins i tot anys, pot ser a la vegada transitòria o permanent, com per exemple, l’experiència personal respecte a una realitat determinada, els coneixements lingüístics, etc.

Les etapes de la funcionalitat auditiva segons Meckenburg (1987) són les següents:

Detecció: implica entrenar per detectar la presència – absència d’un so. Alerta del so. Se’ls ha d’ensenyar allò que fa soroll d’allò que no en fa perquè un nen que no ha sentit mai NO HO SAP. S’utilitzen diverses fonts sonores de la vida quotidiana, la veu i la parla (Calafí, [et al.], 2004).



22

Aquesta capacitat auditiva no podrà millorar amb l’entrenament, tot i això sí que es podrà millorar la seguretat de resposta a l’avaluació (els llindars de detecció), però la resposta no superà mai els límits de les seves possibilitats.

Discriminació: desenvolupar la capacitat de distinció entre dos sons (són iguals o diferents). La progressió es fa des d’ítems molt diferents fins a sons molt semblants, fins que s’arriba a la distinció de parells mínims (diferenciar paraules només per un fonema).

El procés de discriminació (anàlisi) tarda un temps a consolidar-se i a evolucionar. La discriminació, ens diu Herrera (2001), no només afavoreix que el processament lingüístic sigui l’adequat sinó que també es manifesta de forma general en el desenvolupament de l’atenció, en el desenvolupament de les habilitats d’escolta, d’espera, de contenció i de regulació de la conducta. A més, afavoreix la percepció del silenci, desenvolupa la capacitat estètica de gaudir de sons agradables i afavoreix l’accés a l’escriptura i a la lectura.

La capacitat de discriminació auditiva (Abascal, 2004) depèn de la integritat de la còclea, mentre que el mecanisme neuronal donarà possibilitats diverses a la capacitat de discriminació que es tingui. Aconseguir fer distincions fines entre els sons es pot entrenar i millorar, però només fins a un cert punt, que ens ve determinat per la capacitat de discriminació de la còclea. Poder discriminar no és sinònim de poder etiquetar i/o anomenar un so, per avaluar la capacitat de discriminació de l’infant només ha d’indicar si el so presentat és igual o diferent a un altre, cal donar sempre el model previ abans de fer la tasca.

Identificació: implica que la persona ha de seleccionar d’un conjunt tancat, mínim tres estímuls, un so, una paraula o una frase. La progressió es fonamenta en el número total d’ítems de l’exercici i de la seva semblança. Podem treballar dins d’aquest nivell des de les oposicions fonètiques màximes, passant per entonacions i cançons fins a oposicions mínimes.

A mesura que augmenta la capacitat de memòria els infants passen de la identificació a l’evocació o reconeixement.

Reconeixement: implica que s’ha de repetir una paraula o frase en situació oberta. Es va progressant per aquesta etapa des de situacions semi obertes amb pistes directes o ajudes per context (fotografies, paraules a reconèixer dins d’un tema, frases a partir d’un tema...).

Comprensió: la comprensió és l‘habilitat que permet processar la informació per construir el significat de les paraules i descodificar els missatges. És una situació de diàleg semiobert, a partir d’un tema, conte, lectura, qualsevol referent determinat, fins arribar al diàleg obert

A mesura que l’infant va progressant en les seves habilitats de percepció auditiva amb els diversos estímuls, s’introdueixen tasques que permetin el processament auditiu per a la comprensió del llenguatge (Furmanskiy 2003). L’objectiu final és que l’infant pugui incorporar les seves habilitats auditives a la comunicació real dins les seves possibilitats.



23

La comprensió de situacions, sentit figurat, bromes, segones intencions, ironies... requereix molt més que la comprensió auditiva i lingüística.

Si entenem per habilitat, la capacitat o aptitud per desenvolupar una funció diferenciada de forma òptima, és a dir amb agilitat, rapidesa i precisió. Les habilitats auditives es poden classificar segons Herrera, E. (2001) en:

▪ habilitats conscients, són aquelles en què intervé una actitud voluntària i una escolta activa. Implica una representació simbòlica i la utilització d’aquests símbols com, per exemple, l’habilitat de comprensió.

▪ habilitats automàtiques, són independents de la voluntat, inconscients, implica però hàbits previs i produeixen una cadena automàtica de respostes, com per exemple, les activitats de tancament auditiu.

Els processos que es realitzen en el desenvolupament de les habilitats auditives són els d’anàlisis (selecció dins d’un camp perceptiu) i els de síntesis (seqüència estructura i globalitat) del camp perceptiu (Calafí, [et al.], 2004). Es pot dir que els processos d’anàlisis i síntesi mantenen un feedback constant (seleccionar i ordenar), i que les habilitats auditives conscients tenen un paper destacat en els processos d’estructuració de la pragmàtica i la semàntica, mentre que les habilitats automàtiques estan més relacionades amb la fonologia i morfosintaxi. 2.4. BASES PEL DESENVOLUPAMENT AUDITIU. El desenvolupament de les habilitats auditives en l’infant sord, a partir de l’audició que proporcionen els dispositius auditius (audiòfons i Implant Coclear) té l’objectiu d’arribar al llenguatge parlat. Per això el treball de les habilitats auditives s’emmarcarà dins d’un context d’intenció comunicativa i de llenguatge. Les metodologies oralistes sempre han contemplat de forma destacada el treball d’audició i l’entrenament auditiu. Cal però, afegir que la finalitat última és que l’alumne es pugui desenvolupar globalment i assolir un grau de comunicació com més ampli millor. És per això que el desenvolupament de l’audició per estimular el llenguatge s’ha d’entendre com a part del fet comunicatiu. Estimular l’audició els ha de servir per a una millor comunicació, entendre el món que els envolta (la família, l’entorn escolar...) i ésser entesos per la resta de la societat com a deficients auditius. Per arribar a un objectiu tan ampli i abstracte, cal fer molts passos concrets al llarg de tota la intervenció logopèdica. Per aconseguir el màxim desenvolupament de les habilitats auditives descrites anteriorment hi ha una sèrie de requisits que cal tenir presents, com ara:

▪ L’audició i per tant la utilització d’un sistema d’amplificació adequat per a cada infant i el correcte funcionament d’aquest sistema d’amplificació.

▪ L’entorn acústic, mantenir una bona relació senyal–soroll, la veu o

l’estímul sonor ha de destacar per sobre dels sons ambientals. Això vol



24

dir tenir en compte, entre d’altres, la distància entre l’infant i l’interlocutor (Estabrookg, 1998). (Veure annex – 5. Quadre condicions d’audició).

▪ Diferenciar entre audible i comprensible, actualment la majoria de

dispositius auditius poden percebre els sons de la parla, això però no vol dir que entenguin allò que s’està dient o que puguin donar significat als sorolls que senten o interpretar el missatge.

▪ La funcionalitat auditiva: no és possible un desenvolupament de les

habilitats auditives superiors a la capacitat auditiva, per això és tan important plantejar objectius tenint en compte les possibilitats de l’infant i l’estímul que es presenta. (Veure annex – 3 Quadre desenvolupament de les habilitats auditives).

▪ La jerarquia de les habilitats, els nous aprenentatges són les bases per

a posteriors aprenentatges.

▪ La imitació és un requisit previ al llenguatge i a la comunicació, la imitació és important perquè permet construir representacions internes de la conducta dels altres, per desprès repetir-les. Per poder imitar accions l’infant ha de ser capaç de realitzar almenys tres tasques: intercanvi de torns, atenció a l’acció i repetir les característiques més destacades d’aquesta acció.

▪ La motivació per desenvolupar i consolidar noves habilitats auditives. El

desenvolupament i millora (Abascal, 2004) de les habilitats auditives té com a objectiu i recompensa la millora de la competència comunicativa i lingüística.

▪ La generalització. L’equilibri entre les activitats d’escolta global i

analítica, l’experiència reiterada i repetida en diverses situacions i amb persones diferents ens permetran la comprensió i el reconeixement de diverses situacions i la utilització dels nous aprenentatges en contextos diversos i amb grups de persones cada vegada més amplis.

Quan es treballa amb infants molt petits, i no tan petits, l’anticipació de les activitats i el manteniment de les rutines diàries són especialment importants, ja que proporcionen un context d’aprenentatge significatiu i que desprès es podrà extrapolar a altres persones i a altres situacions. És per això imprescindible la participació i la col·laboració de la família en el procés rehabilitador. Els pares són els primers educadors. Proporcionar pautes sobre com facilitar la comunicació i aprofitar les diverses ocasions per desenvolupar i generalitzar les diverses habilitats presentades és una tasca en què els terapeutes guien els pares i actuen com a facilitadors del desenvolupament del nen. Dins d’aquesta perspectiva de caire més comunicatiu, s’hi inclouen els programes d’ Educació Auditiva per a pares d’infants de 0 a 6 anys proposat per Auditory-Verbal org; Cecilia, A. (2004); John Tracy Clinic; Juarez, A. (2001); Manolson, A. (2007) i The Ear Fundation juntament amb la Clínica Universitària de Navarra (2007). Tots ells parteixen del fet que el diagnòstic precoç i l’estimulació primerenca, entre d’altres variables, tenen una important influència en l’adquisició de competència lingüística oral per part dels infants sords.



25

L’adquisició del llenguatge es fa de forma natural i dins de les etapes de creixement i desenvolupament global de l’infant. Que adquireixin aquesta competència lingüística depèn de molts factors però n’hi ha dos: d’una banda, l’audició residual de l’infant i per l’altra banda, om aprèn a utilitza-la que s’han d’incloure sempre en tots els aprenentatges que l’infant va realitzant. Així parteixen de l’aprofitament de l’audició residual i mantenen que el paper dels pares i educadors és imprescindible per aconseguir un ambient lingüísticament ric. S’inicia, al igual que tots els infants, en les etapes no verbals (gestos, mirades, plors...) passant pels primer intents de comprendre i expressar paraules fins a la comprensió, elaboració i producció d’oracions. Apunten també que el procés d’adquisició del llenguatge és el mateix i que passa per les mateixes fases que l’infant oïdor, en tot cas el procés potser és més lent però serà el mateix.



26

3. TREBALL DUT A TERME



27

TREBALL DUT A TERME Tal i com es deia en el projecte, la pràctica professional com a logopeda d’alumnes sords, m’havia portat a plantejar-me interrogants sobre si, en la praxi diària, la intervenció s’ajustava a les necessitats actuals dels alumnes sords i a les possibilitats de les actuals pròtesis. Les observacions i qüestions plantejades requerien ser contrastades amb informacions d’altres professionals, logopedes que atenen alumnes sords de 0 a 6 anys. Poder compartir els coneixements i les necessitats, tant a l’hora d’aprofundir en el coneixement del treball de percepció auditiva com en el coneixement de les pròtesis auditives que utilitzen aquests infants. Podent així avançar cap a la millora de propostes de programació i aprofitament del treball auditiu, ja que, com també s’ha dit, és un dels elements bàsics per aconseguir un desenvolupament del llenguatge. Cal però, afegir que la finalitat última és que l’infant es pugui desenvolupar globalment i assolir un grau de comunicació el més ampli possible. És per això que el desenvolupament de l’audició per estimular el llenguatge s’ha d’entendre com a part del fet comunicatiu. 3.1 DESCRIPCIÓ METODOLÒGICA DE LA RECERCA 3.1. 1. Disseny del pla de treball Aquest treball s’ha desenvolupat en les fases que s’esmenten a continuació: 1a Fase. Obtenció d’informació sobre els següents aspectes: coneixement dels logopedes sobre les prestacions i possibilitats de les pròtesis auditives (actuals audiòfons i Implants Coclears) més utilitzades pels nostres alumnes: marques, models prestacions, possibilitats i limitacions. Aquestes dades han estat obtingudes a partir de la lectura de bibliografia especifica, consulta a les pàgines web i entrevistes amb personal especialitzat i personal de diferents marques comercials. 2a Fase. Elaboració i administració de qüestionaris per a la recollida d’informació i obtenció de dades sobre la història audiològica i l’evolució auditiva dels alumnes. E ls coneixements i la utilització de les pròtesis per part dels logopedes i sobre la praxi logopèdica respecte el treball de percepció auditiva. 3a Fase. Anàlisi i estudi de la informació recollida per extreure quines són les necessitats més importants o rellevants que cal reflectir en l’elaboració del programa. Recull de recursos per treballar la percepció auditiva. 4a Fase. Elaboració d’una proposta de material per a la praxi logopèdica, composta per una guia d’usuari dels diferents ajuts auditius (audiòfons, IC i emissores d’FM) i recull d’idees, presentat en forma de fitxes, per realitzar el treball de percepció auditiva des de la detecció fins a la comprensió dins de la intervenció logopèdica al llarg de l’escolaritat. Tenint en compte el moment evolutiu de l‘alumne i de la seva audició.



28

3.1.2. Les preguntes de la recerca Les preguntes següents han estat el punt de partida d’aquest estudi:

Pregunta 1: “Quins coneixements té i quins hauria de tenir un logopeda sobre les prestacions dels dispositius auditius actuals que utilitzen els alumnes sords, audiòfons i Implants Coclears?” En aquesta primera pregunta em proposava cercar informació sobre els ajuts auditius que utilitzen els alumnes. Reorganitzar i ampliar els coneixements de tot un seguit d’aspectes tècnics, que en els darrers anys han canviat substancialment, i alhora poder utilitzar aquesta nova informació per a la praxi. Ja que, conèixer les possibilitats dels guanys qualitatius i quantitatius de les actuals pròtesis més usuals ens ajudarà a poder obtenir un major rendiment de les respostes auditives dels nostres alumnes per desenvolupar el llenguatge Pregunta 2: “Quines són les necessitats dels logopedes quant al coneixement de les pròtesis auditives i què utilitzen els alumnes?” En aquesta segona pregunta es volia obtenir informació sobre el grau d’informació i coneixements que tenen els logopedes respecte els ajuts audiològics. I també quines necessitats d’informació poden requerir. Pregunta 3: “Com cal, si cal, replantejar el treball de percepció auditiva si tenim en compte aquests nous coneixements de les prestacions tecnològiques i les respostes donades en referència al desenvolupament de les habilitats auditives ?” En aquesta tercera pregunta es volia obtenir informació i suggeriments sobre com es realitza el treball de percepció auditiva, si s’han produït canvis significatius en el treball diari, quins i per què. I l’anàlisi d’aquestes dades ens conduiran a l’elaboració d’una proposta de programació. 3.1.3. Treball de camp En les activitats de valoració per dur a terme aquest estudi es van fer dues intervencions diferenciades: - Recerca d’informació sobre els ajuts tècnics dels alumnes quant a audiòfons i Implants Coclears, per fer aquesta recerca es van consultar diferents fons bibliogràfiques i virtuals, pàgines web de les diverses maques comercials. Un cop estructurada aquesta primera informació es va elaborar una “guia de consulta per a logopedes” on es descriuen les prestacions més rellevants que cal tenir en compte en la praxi logopedica. Posteriorment aquest document es va presentar a diferents experts (audioprotetistes, programadors i logopedes) per fer-ne una revisió. - Administració dels qüestionaris amb una mostra de 25 logopedes de diversos CREDA. La selecció de la mostra va fer-se segons els següents criteris:

~ Totes les logopedes tenien en comú el fet de tenir alumnes sords de 0 a 6 anys.

~ Tots els alumnes eren menors de 6 anys. ~ Tots els alumnes eren usuaris de pròtesis auditives.



29

~ Tots els alumnes seguien un programa d’intervenció logopèdica atesos per logopedes del CREDA.

3.1.4. Descripció de l’elaboració dels instruments emparats Per realitzar els qüestionaris i determinar amb claredat quin tipus d’informació necessitem i de quines persones volem l’opinió, es van seguir els passos proposats per Francesc Martínez (2002) en el curs sobre Bases Metodològiques per a la Recerca Educativa realitzat durant el curs 2007 - 2008. El qüestionari estava format pels apartats següents:

En relació a la trajectòria professional dels logopedes. En relació als alumnes sords: dades personals, de les pròtesis auditives i

de les respostes auditives. En relació al coneixement i ús de les pròtesis auditives. En relació al treball de percepció auditiva dins de la intervenció logopèdica.

En la redacció del qüestionari es va buscar la màxima claredat i simplicitat en les preguntes. Es va redactar també un escrit de presentació i d’instruccions sobre com s’havia d’omplir i retornar. Es va fer una primera administració pilot i se’n van corregir tant aspectes de forma com de contingut. 3.1.5. Descripció del procediment de recollida de dades En el moment de presentar el projecte, es va fer una demanda de col·laboració als directors dels CREDA de Barcelona, Comarques I, Lleida i Vallès Occidental. Per tal d’explicar i concretar la col·laboració es van realitzar entrevistes amb els diferents directors dels CREDA i amb cadascun d’ells es va concretar quines persones eren subjectes d’estudi i com es faria el repartiment dels qüestionaris i el posterior retorn. En el cas dels CREDA de Barcelona, Comarques I i de Lleida; els qüestionaris lliurats als directors de cada centre van ser posteriorment distribuïts a les logopedes participants, deixant molt clar que la col·locació era voluntària i que les dades aportades garantien en tots els cassos la confidencialitat. Pel que fa al CREDA del Vallès Occidental el lliurament del qüestionari a totes les logopedes susceptibles de formar part de l’estudi el vaig fer jo directament a través d’un correu electrònic, tal i com ja havíem acordat amb la directora. Per realitzar la recollida de dades es van seguir vies diferents segons allò que s’havia establert en les xerrades de presentació del projecte: en alguns casos el retorn va ser en mà, en el centre de treball de la logopeda, i va anar acompanyat d’un comentari de les respostes sense arribar a ser una entrevista, mentre que en altres casos, el retorn va ser per correu electrònic i, per últim, en d’altres la direcció del CREDA va recollir tots els qüestionaris i me’ls va fer arribar.



30

El nombre total de qüestionaris retornats va ser de 25. 3.1.6. Descripció del tractament de les dades obtingudes Al qüestionari hi havia tres tipus de preguntes: tancades de resposta única, tancades de resposta múltiple i obertes de lliure resposta. Per això el buidatge de les respostes obtingudes als qüestionaris es va realitzar de diverses maneres segons el format o tipologia de la pregunta. Per fer aquest buidatge es va utilitzar el programa Excel ja que permetia fer els càlculs estadístics necessaris. Preguntes tancades, com per exemple: “Anys d’experiència amb alumnes sords?” En aquest cas s’ha calculat la freqüència de repetició de cada resposta ,obtenint-ne el percentatge.

Preguntes tancades de resposta múltiple, com per exemple:

“Coneixeu les possibilitats tècniques dels implants coclears dels vostres alumnes? (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

Estratègia de processament del senyal Volum Sensibilitat Nombre elèctrodes/canals activats Velocitat del senyal Intensitat del senyal (taxa)”

S’ha presentat un quadre resum que permet comparar les diferents opcions. Preguntes obertes, com per exemple: “Quins canvis heu observat fruit de les aportacions tecnològiques dels dispositius auditius?” La diversitat de respostes obtingudes, en les preguntes obertes, s’ha intentat agrupar per categories, fent un agrupament de les respostes que tot i no ser idèntiques són molt pròximes. Per il·lustrar les categories s’han transcrit algunes de les respostes significatives. S’han considerat totes les aportacions, és a dir, que sinó queden incloses dins d’una categoria l’aportació per ella mateixa forma part de la categoria anomenada altres. Això ha donat com a resultat respostes amb un nombre elevat de categories diferents. S’ha presentat també un quadre resum per a cada categoria de respostes i s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta la logopeda ha respost amb diverses accions. En l’anàlisi dels resultats es diu quin tractament s’ha fet de les dades obtingudes per a cada una de les respostes. 3.1.7. Anàlisi dels resultats obtinguts En l’apartat d’anàlisi dels resultats es presenta de forma descriptiva les dades obtingudes a partir de les respostes dels qüestionaris.



31

L’anàlisi de les dades segueix l’ordre correlatiu de les preguntes del qüestionari. La presentació dels resultats i l’anàlisi segueix sempre el mateix ordre:

▪ Presentació: apartat del qüestionari: 1, 2, 3, i 4.

▪ Pregunta emmarcada: número de pregunta.

▪ Transcripció de la pregunta que apareix al qüestionari.

▪ Taula amb el resum de les dades estadístiques.

▪ Anàlisi de les respostes a la pregunta.



32

3.2. ELS RESULTATS OBTINGUTS 3.2.1. En relació a la trajectòria professional dels logopedes Resultats pregunta 1.1. → Antiguitat en el cos de mestres............................................................

d’1 a 5 anys al cos de mestres 3 12% de 6 a 10 1 4% d11 a 15 3 12% de 16 a 20 14 56% de 21 a 25 1 4% de 26 a 30 2 8% No Contesta 1 4%

Taula 1. Antiguitat al cos de mestres dels logopedes enquestats.

Com es pot veure a la taula 1 es fa un resum de les respostes a l’edat d’antiguitat al cos de mestres, situa la mitjana en 15.9 anys, i una desviació típica de 7.1. E ssent el nombre de persones amb més de 10 anys d’antiguitat al cos les que representen el 80% de les persones que han respost el qüestionari Resultats pregunta 1.2.

→ Antiguitat en el CREDA......................................................................

d’1 a 5 anys antiguitat al CREDA 4 16% de 6 a 10 6 24% d’11 a 15 7 28% de 16 a 20 6 24% de 21 a 25 1 4% de 26 a 30 0 0% No Contesta 1 4%

Taula 2. Antiguitat al CREDA dels logopedes enquestats

El quadre resum de les respostes a la pregunta antiguitat al CREDA queda distribuït de la manera següent: situa la mitjana en 10.4 anys i una desviació típica de 6.4. El 76% de les respostes pertanyen a les franges de 6 a 20 anys.



33

Resultats pregunta 1.3 → Anys d’experiència amb alumnes sords..............................................

d’1 a 5 anys d’experiència amb alumnes sords 9 36% de 6 a 10 3 12% d’11 a 15 6 24% de 16 a 20 4 16% de 21 a 25 1 4% de 26 a 30 1 4% No Contesta 1 4%

Taula 3. Anys d’experiència amb alumnes sords

El quadre resum de les respostes a la pregunta anys d’experiència amb alumnes sords queda distribuït de la manera següent: situa la mitjana en 7.1 anys. Hi ha un 60% de respostes que es situen entre la mitjana i per sobre d’aquesta, això ens indica que la majoria de persones que han respòs el qüestionari tenen 7 o més anys d’experiència treballant amb alumnat sord. Resultats pregunta 1.4 → Nombre d’alumnes sords que teniu actualment: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9...

Logopeda Nombre d’alumnes sords de 0 a 6 anys 1 2 de 5 2 5 3 1 4 1 5 2 6 3 de 5 7 2 8 1 9 1 10 2 11 1 12 3 de 5 13 4 14 3 de 5 15 1 de 2 16 3 17 1 18 4 19 3 20 3 21 1 22 2 de 8 23 2 24 1 25 3 de 4

Taula 4. Nombre alumnes sords per logopeda



34

Les logopedes 1, 6, 12, 14, 15, 22 i 25 tenen un nombre major d’alumnes sords dels que són objecte aquest estudi, és a dir, a la pregunta del nombre d’alumnes sords que atenien en el moment de respondre el qüestionari van respondre amb el total d’alumnes atesos, mentre que en el següent apartat del qüestionari (En relació als alumnes sords: dades personals, de les pròtesis auditives i de les respostes auditives) només ho han fet de la mostra objecte d’estudi. El nombre total d’alumnes sords atesos per les 25 logopedes va ser de 53 infants sords de 0 a 6 anys. El nombre total d’alumnes sords atesos per les 25 logopedes que representava la mostra va ser de 72 alumnes sords. Resum de la trajectòria professional dels logopedes El perfil majoritari de persones que han respost el qüestionarés: logopedes amb certa experiència tant al cos de mestres i com al CREDA (més de set anys) amb alumnes sords. Hi ha dos grups diferents de logopedes, un grup de logopedes itinerants que en el seu pla de treball atenen un o dos alumnes sords juntament amb d’altres alumnes amb trastorns de llenguatge, i un altre grup de logopedes que atenen a un nombre major d’alumnes sords, entre 4 i 8, i que estan ubicats en escoles d’agrupament o equips d’atenció primerenca. El nombre total d’alumnes sords atesos pels 25 logopedes que representava la mostra va ser de 72, dels quals 53 eren menors de 6 anys.



35

3.2.2 En relació als alumnes sords: dades personals, de les pròtesis auditives i de les respostes auditives

• ALUMNE • Grau de sordesa ( ) DAM ( ) DAS ( )DAP • Data de la darrera audiometria • Data de naixement • Edat auditiva • Tipus de pròtesi Audiòfon /

Implant Coclear

• Marca/model • Data de la darrera revisió

protètica

• Nivell d’escolarització actual • Presenta o es sospita que té

algun trastorn associat

Total de la mostra 53 alumnes. DADES PERSONALS DELS ALUMNES DE LA MOSTRA

→ Grau de sordesa Grau de sordesa DAM DAS DAP

8 17 28 Taula 5. Distribució de la mostra d’alumnes per grau de sordesa Com es pot veure en el quadre resum, la distribució dels alumnes sords de la mostra és la següent: 8 alumnes amb sordesa mitjana i que representa el 15% de la mostra, 17 alumnes amb sordesa severa que representen el 32% de la mostra i per últim, 28 alumnes amb sordesa pregona que són el 53% de la mostra.

DAM15%

DAS32%

DAP53%

DAMDASDAP



36

→ Data de la darrera audiometria :

Tots els alumnes de la mostra han realitzat una audiometria durant el període comprès entre setembre de 2007 i abril de 2008, és a dir, que a mig curs ja s’ha realitzat una revisió audioprotètica als alumnes. Més endavant, en la pregunta 3.6, es demana sobre el nombre de revisions “Amb quina freqüència manteniu contacte amb l’audioprotetista del CREDA o d’altres? (responeu breument).” Si entrecreuem les dades, en tots els casos, en el segon trimestre (febrer de 2008), les dades estaven actualitzades, és a dir, que ja s’havia fet com a mínim una de les revisions audiològiques que s’apuntaven en resposta a aquesta pregunta.

→ Data de naixement Data de naixement 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

1 3 9 6 16 14 4

1% 6% 17% 11% 30% 28% 7%

Taula 6. Distribució de la mostra d’alumnes per edats. Com s’observa al quadre la mostra d’alumnes queda distribuïda de la forma següent:

▪ Els alumnes nascuts l’any 2006, actualment tenen 1 any són 4 i representen el 7% de la mostra

▪ Els alumnes nascuts l’any 2005, actualment tenen 2 anys, són 14 i representen el 28% de la mostra.


▪ Ela alumnes nascuts l’any 2003, actualment tenen 4 anys, són 6 i representen el 11% de la mostra.



1 36

9

16

14

4

2000200120022003200420052006



37

46%

2%

2%

40%

4%

6%audiòfon

audiòfon + IC

diadema ambvibradorIC

I TroncCerebralIC Bilateral

La mitjana d’edat dels alumnes de la mostra és de 3.2 anys i la desviació típica de 1.3.

→ Edat auditiva: Edat auditiva: s’anomena edat auditiva al moment que l’infant comença a percebre el so, amb l’ajut de les seves pròtesis auditives. Les respostes a aquesta pregunta, tal i com indica la descripció anterior, han estat molt disperses ja que l’edat auditiva és una dada relativa per a cada infant i depèn de l’edat d’aparició de la sordesa i del moment de col·locació d’una pròtesis auditiva. Cal destacar només que un percentatge important, un 23% dels qüestionaris, no coneixien aquesta dada: 8 no han contestat aquesta pregunta i 4 més han respòs amb l’edat evolutiva de l’alumne.

→ Tipus de pròtesi: Audiòfon/Implant Coclear Tipus de pròtesi Audiòfon

Audiòfon i I. Coclear

Diadema amb vibrador

Implant Coclear

I.Tronc Cerebral

IC Bilateral

25 1 1 21 2 3

Taula 7. Distribució de la mostra d’alumnes per tipus de pròtesis.

Les pròtesis més utilitzades pels alumnes sords de la mostra són els audiòfons i els Implants Coclears: 25 alumnes utilitzen audiòfons, representen el 46% del total i podem correlacionar-los amb els alumnes amb sordesa mitjana i severa de la mostra. Mentre que 21 alumnes utilitzen l’Implant Coclear, representen el 40% de la mostra i correlacionen amb els alumnes amb sordesa pregona.



38

Cal destacar, també, dues possibilitats que comencen a ser una realitat: l’ús de l’Implant Coclear i l’audiòfon a l’oïda contralateral per aconseguir l’estimulació binaural i d’implantació bilateral, tot i que encara són dades poc significatives cal tenir-les en consideració ja que representa el futur més immediat.

→ Marca/model Marca Audiòfons

Widex Phonak Analògic No contesta

16 63% 5 19% 1 3% 4 15%

Model Audiòfons

Senso Vita Aikia 9 Senso Diva Widex C-18 No contesta

8 2 2 1 3

Savia Perseo Supero 411 No contesta

2 1 1 1

Taula 8. Marca i model dels audiòfons

Els audiòfons més utilitzats pels alumnes de la mostra són en primer lloc i amb força diferència els de la marca Widex, seguits pels de la marca Phonak. Quant als models hi ha força dispersió ja que depèn del grau de pèrdua auditiva de cada usuari la utilització d’un model o d’un altre. De l’observació dels models se’n pot deduir que la major part d’audiòfons utilitzats pels alumnes de la mostra fan el tractament del senyal de forma digital. Marca IC

Cohlear Med-el 23 92% 2 8%

Model IC N. Feedom

Nucleus-24

N Sprit Opus 2

18 3 2 2

Taula 9. Marca i model d’Implant Coclear L’Implant Coclear utilitzat per gairebé tots els alumnes sords de la mosta, un 92%, és el de la marca Cochear. El model varia, però hi destaca majoritàriament el model “Nucleus Feedom” que és el darrer model presentat i comercialitzat, mentre que el “Nucleus – 24” i el “Nucleus Sprint” són models anteriors i els seus usuaris es corresponen amb els alumnes més grans de la mostra. Actualment Med-el representa encara una part molt petita de la mostra.



39

9%

21%

34%

13%

19%4%

P1P2P3 P4P51r EP

→ Data de la darrera revisió protètica Tots els alumnes de la mostra (81%), excepte 10 que no contesten (19%), han realitzat una revisió protètica durant el període comprès entre juliol de 2007 i març de 2008, és a dir, que a mig curs ja s’ha realitzat com a mínim una revisió a les pròtesis dels alumnes.

→ Nivell d’escolarització actual Nivell d’escolarització P1 P2 P3 P4 P5 1r EP

5 11 18 7 10 2

Taula 10. Distribució dels alumnes de la mostra per nivell d’escolarització.

Com s’observa al quadre, la mostra d’alumnes queda distribuïda de la de la forma següent:

▪ Els alumnes escolaritzats en Educació Infantil d’1 any són 5 i representen el 9% del total de la mostra.

▪ Els alumnes escolaritzats en Educació Infantil de 2 anys són 11 i representen el 21% del total de la mostra.




▪ Els alumnes escolaritzats en primer curs d’Educació Primària són 2 i representen el 4% del total de la mostra.



40

Sí21%

No79%

→ Presenta o es sospita que té algun trastorn associat

Trastorn associat a la sordesa

Sí No

11 42

Taula 11. Trastorns associats a la sordesa. La taula i el gràfic ens mostren que el nombre d’alumnes sords amb trastorns associats és força significatiu, un 21% de la mostra. RESPOSTA AUDITIVA DELS ALUMNES DE LA MOSTRA. Les dades aportades en aquest apartat fan referència a les respostes auditives dels alumnes. Ha estat difícil, però, aconseguir conclusions significatives en els diversos subapartats que s’inclouen a continuació i que són les preguntes del qüestionari que han respost els logopedes per a cadascun dels seus alumnes, en total 53. Donada la gran diversitat de respostes s’ha intentat fer una petita mostra (7 individus) on s’ha intentant incloure els diversos ítems descrits anteriorment, com ara:

- Edat: s’ha escollit un representant de cada edat, 1, 2, 3, 4 i 5 anys, excepte de 3 i 4 anys que n’hi ha dos, coincidint també amb el nombre més elevat d’infants de la mostra d’alumnes.

- Grau de pèrdua auditiva: s’han escollit 3 alumnes amb sordesa pregona (DAP), tres alumnes amb sordesa severa (DAS) i un alumne amb sordesa mitjana (DAM).

- Tipus de pròtesis: s’han escollit 4 alumnes usuaris d’audiòfons de diferents models i marques i 3 alumnes usuaris d’IC també de diferents models i marques.

Els ítems que havien de respondre en referència a la resposta auditiva dels alumnes són els següents:



41

→ Com considereu la seva resposta auditiva: Marqueu amb una creu les caselles corresponents (veure: annex 1. Model qüestionari).

Les dades queden recollides en l’annex 2. Mostra dades personals i auditives alumnes mostra. En tots els casos hi ha un bona detecció o capacitat de percebre el so, és a dir, que el primer pas per iniciar el treball d’entrenament auditiu és ràpid i es dóna amb certa facilitat, si l’infant té unes pròtesis auditives adequades. La capacitat de comparar dos estímuls auditius i determinar si són iguals o diferents o si hi ha discriminació, és un procés d’aprenentatge en què cal una certa atenció i donar una resposta després de fer una comparació. És doncs, un procés força més complicat, però per les respostes observades en els alumnes de la mostra, s’aprèn, també amb certa rapidesa. Per una altra part cal també tenir en compte les edats dels alumnes de la mostra, ja que evolutivament no podem esperar respostes amb un cert grau d’abstracció quan aquests alumnes evolutivament no es troben en aquestes etapes. Sovint costa trobar la frontera entre identificar i reconèixer, ja que en moltes ocasions l’ajut de pistes, ja sigui amb objectes concrets com amb gestos o expressions facials, fa difícil mantenir aquesta diferència. Fins aquí, sinó hi ha dificultats afegides, els alumnes tenen una evolució adequada i aconsegueixen bons resultats a nivell auditiu. En general es mostren segurs de les seves respostes i saben solucionar força exitosament les situacions que se’ls plantegen, com per exemple: activitats d’identificació i reconeixement. Però el pas a la comprensió auditiva representa un salt important i sovint cal l’ajut de la lectura labiofacial i l’expressió corporal per aconseguir-la. És d’esperar que aquests alumnes, amb una notable resposta auditiva a nivell d’identificació, al llarg de la seva escolaritat arribin a aconseguir també una bona comprensió. Es pot afirmar que:

- Aquets alumnes han aconseguit una resposta auditiva en un temps limitat i dins, més o menys, de la seva edat evolutiva. - Que l’evolució auditiva és diferent per a cada un dels alumnes i depèn de moltes variables, en tots els casos segueixen més o menys els estadis proposats, però cada alumne en dóna una resposta diferent. - Tots els alumnes aconsegueixen respostes satisfactòries en els diversos estadis però encara no en la “comprensió auditiva”. - No podem donar conclusions quant a la diferència entre els alumnes usuaris d’audiòfons i d’IC . - L’aportació protètica a l’evolució dels alumnes, en tots els casos, és la correcta, això pot fer pensar que una bona adaptació protètica és un element important en el treball de percepció auditiva, però cal, a més, una programació metòdica tenint en compte en quin punt es troba l’alumne i quin és l’objectiu que es vol assolir, és a dir, ser flexibles i adaptar-se al alumne però tenir clar d’on partim i on volem arribar.



42

- Sembla que una intervenció primerenca en tots els casos ajuda a una evolució més rapida de l’alumne i dins de la seva edat cronològica. Tant l’infant com la família reben una atenció que pot ser afavoridora en l’acceptació del handicap, la qual cosa implica una millor percepció i acceptació de la sordesa.



43

3.3. En relació al coneixement i a l’ús de les pròtesis auditives. Resultats pregunta 3.1.

→ Creieu que teniu coneixements bàsics de com funcionen els dispositius auditius dels vostres alumnes? (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

Obrir/tancar Canvi de piles Programes emprats Col·locació i adaptació (petaques, fils, motlles...) Distància auditiva crítica

Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent : Sí No Obrir/tancar 25 100% 0 0% Canvi de piles 25 100% 0 0% Programes diferents 14 56% 11 44% Col·locació i ajust a l’oïda 20 80% 5 20% Distància auditiva 12 48% 13 52%

Taula 12. Mecànica bàsica dels dispositius auditius. Totes les logopedes coneixen les funcions més bàsiques dels dispositius auditius com ara obrir-los / tancar-los i canviar-ne les bateries. Quant al coneixement dels programes, una mica més de la meitat de la mostra, el 56%, sabien de l’existència de programes diferents per a les pròtesis auditives, mentre que l’altra meitat desconeixia aquesta possibilitat. La majoria de la mostra, el 80%, tenia coneixements sobre la col·locació dels motlles i ajust de les pròtesis auditives al pavelló auditiu (posar i treure motlles dels audiòfons i/o processadors de parla dels IC, petaques, cables i d’altres elements). I finalment, la meitat de la mostra, el 52%, es creia poc coneixedor de la distància auditiva òptima per treballar amb l’alumne. Resultats pregunta 3.2.

→ Coneixeu les possibilitats tècniques dels audiòfons dels vostres alumnes? (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

Micròfons: quants? Direccionalitat/omnidireccionalitat



44

Processament del senyal: analògics, programables, digitals, digitals de darrera generació...

Guany real Autoregulació del volum Programes d’escolta possibles Cancel·lador/Controlador de feedback Relació senyal /soroll aconseguits

Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent :

Altres prestacions: Sí No NC Micròfons 10 45% 10 45% 2 9% Processament del senyal 14 64% 6 27% 2 9% Guany real 14 64% 6 27% 2 9% Autoregulació del volum 10 45% 10 45% 2 9% Cancel·lador/controlador feedback 1 5% 19 86% 2 9% Relació senyal soroll 3 14% 17 77% 2 9% Altres prestacions 0 0% 20 91% 2 9%

Taula 13. Coneixements sobre les possibilitats tècniques dels audiòfons. Entre els cinc qüestionaris que no van respondre a aquesta pregunta, n’hi havia tres que no ho van fer perquè no tenien cap alumne amb audiòfons. Per aquesta raó, la mostra utilitzada en aquesta pregunta va ser de 22 logopedes que formaven el total de respostes donades. Quant al coneixement de les possibilitats tècniques dels audiòfons, globalment, totes les respostes donen un baix coneixement de les seves prestacions. Pel que fa a la possibilitat que tenien les pròtesis, utilitzades pels alumnes de la mostra, d’incorporar diversos micròfons i de fer la captació del senyal acústic de forma direccional o omnidireccional, el 45%, en tenia coneixement i la resta no coneixia aquesta possibilitat. Com es pot veure, el 64% de la mostra sabia les diverses possibilitats quant al tipus de processament de senyal que poden utilitzar els audiòfons, en front al 27% que la desconeixia. També podem apreciar que el 64% dels enquestats coneix el guany de l’audiòfon mentre que el 27% restant no coneix aquesta dada. Un aspecte que cal destacar referent a aquesta dada i pel que fa al treball auditiu és que caldria conèixer les possibilitats de resposta per ajustar al màxim el que se li demana a l’alumne, ja que si en desconeixem el guany no podem saber si la resposta és adequada o si està per sota o per sobre de les seves possibilitats. És interessant observar que només la meitat dels enquestats, el 46%, coneix la prestació d’autoregulació del volum. Per últim, si només tenim en compte el nombre de respostes positives, que es referien als coneixements de les diverses prestacions dels audiòfons, i el comparem amb el nombre de respostes negatives, que es refereixen als no coneixements d’aquestes, la diferència és òbvia, hi ha un desconeixement notable de les prestacions. Aquest fet



45

s’explica per la ràpida evolució i incorporació de tecnologia digital a les actuals pròtesis auditives. Resultats pregunta 3.3.

→ Coneixeu les possibilitats tècniques dels Implants Coclears dels vostres alumnes? (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

Estratègia de processament del senyal Volum Sensibilitat Nombre elèctrodes/canals activats Velocitat del senyal Intensitat del senyal (taxa)

Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent : SÍ No NC Estratègia de processament del senyal 9 50% 8 44% 1 6 % Volum 12 66% 5 28% 1 6% Sensibilitat 11 61% 6 33% 1 6% Nombre elèctrodes/canals activats 11 61% 6 33% 1 6% Velocitat del senyal 6 33% 11 61% 1 6% Intensitat del senyal (taxa) 3 17% 14 77% 1 6%

Taula 14. Coneixements sobre les possibilitats tècniques dels Implants Coclears. Entre els vuit qüestionaris que no van respondre a aquesta pregunta n’hi havia set que no ho van fer perquè no tenien cap alumne amb IC. Per aquesta raó la mostra utilitzada en aquesta pregunta va ser de 18 logopedes que formaven el total de respostes donades. A més de les respostes donades a les taules, hi va haver 5 logopedes que van fer les següents aportacions:

» “Tot i conèixer els termes i manipular els aparells, al respecte d’alguns punts no sé què pot arribar a implicar”.

» “Quan vaig a programar el que faig és explicar a la programadora com veig que hi sent l’alumne/a en qüestió. Amb aquesta informació i amb la de l’audiometria, la programadora els retoca la NRT, o bé les freqüències, o bé la velocitat... i després, al cap d’uns dies, si cal, se li retorna com funciona el nou programa”.

» “No ens donen el mapa auditiu encara”. » “Vaig tenir una alumna amb IC però em mancava coneixement tècnic”. » “Cal informació de la programadora de l’IC: número d’elèctrodes / velocitat,

quan la programadora ens comenta el mapa del nen”.



46

Resultats pregunta 3.4.

→ Què feu cada dia amb el dispositiu auditiu dels vostres

alumnes? (responeu breument) Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent : 21 COMPROVAR EL FUNCIONAMENT DEL DISPOSITIU AUDITIU

84%

12 COMPROVAR LA PERCEPCIÓ AUDITIVA DE L’ALUMNE

48%

6 COMPROVAR ELS PARÀMETRES DE LA PROGRAMACIÓ

24%

5 COMPROVAR L’ESTAT GENERAL DEL DISPOSITIU AUDITIU

20%

5 HÀBITS D’AUTONOMIA i D’HIGIENE

20%

ALTRES RESPOSTES ⌐ Comprovar que el porti

Taula 15. Verificació diària dels dispositius auditius.

Un nombre important de respostes, el 84%, a aquesta pregunta afirma que fa una comprovació del funcionament en general del dispositiu auditiu, entenent que l’acció de comprovació es refereix a comprovar si està obert o tancat i si rep senyal o no en rep. Gairebé la meitat de les respostes, 48%, afegeixen que comproven també, si l’alumne té percepció auditiva: si hi sent o no hi sent, i per fer-ho utilitzen la prova de J. Ling (2006). Altres accions que es fan cada dia són: - Comprovar l’estat general dels dispositius auditius. En el cas dels audiòfons, apunten majoritàriament a una bona col·locació, mentre que en els IC s’especifica una comprovació dels cables, les petaques o dels processadors de parla i totes les connexions, també es fa una comprovació de l’estat de la bobina inductiva i si hi ha irritació al contacte amb la pell. - En el cas dels IC, comprovar els paràmetres de la programació, si duu el programa, el volum i la sensibilitat establerts en la programació. - Un nombre reduït, però significatiu, apunten que a més de la comprovació de l’estat dels dispositius auditius introdueixen hàbits d’autonomia i d’higiene, com ara: aprendre a posar-se i treure’ls els dispositius auditius de forma autònoma, verificar que hi ha senyal o no, saber canviar les piles o quan s’han de netejar els motlles.



47

Introduir aquets hàbits en edats primerenques és un aspecte que cal destacar, ja que els alumnes, estan en un període, on molts dels aprenentatges són hàbits, és a dir, part dels primers aprenentatges seran les bases en què es sustentarà el desenvolupament global de l’infant. Dins d’altres respostes, s’ha de destacar l’enunciat: “comprovar que els porti”, és poc significativa dins del global d’alumnes, però significativa pel que fa al seguiment i treball amb aquest alumne. Resultats pregunta 3.5.

→ Davant de les dificultats tècniques dels aparells auditius dels vostres alumnes, a quin professional us adreceu? (responeu breument)

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 23 AUDIOPROTETISTA CREDA / AUDIOPROTETISTA EN GENERAL

92%

7 AUDIOPROTETISTA EXTERN AL CREDA

28%

6 AL CENTRE IMPLANTADOR

24%

4 A LA FAMÍLIA

16%

2 ALTRES RESPOSTES ⌐ A l’ESCOLA o CENTRE EDUCATIU

8%

Taula 16. Professionals de referència.

La resposta majoritària ha estat, en un 92%, consultar a l’audioprotetista, en alguns casos no s’ha especificat que fos el del Creda , però pel conjunt de la resposta se’n desprenia que era aquest. Un cop feta aquesta primera consulta, hi ha dues respostes diferenciades, en el cas d’audiòfons, a més de l’audioprotetista del CREDA, es consulta en un 28% dels casos a la casa comercial on s’han comprat els dispositius auditius. Mentre que en el cas dels IC, un 24% dels enquestats fan una consulta al centre implantador. A més, un 16% d’aquestes consultes fa un avís a la família per informar-los-en.



48


→ Amb quina freqüència manteniu contacte amb l’audioprotetista del CREDA o d’altres? (responeu breument)

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 13 QUAN VAN A FER AUDIOMETRIES

52%

12 DAVANT D’UNA NECESSITAT

48%

7 TRIMESTRALMENT

28%

6 DUES VEGADES DURANT EL CURS

24%

3 UN COP L’ANY

12%

5 EN LES REUNIONS DE SEGUIMENT DELS ALUMNES

20%

2 ALTRES RESPOSTES ⌐ Actualment amb l’ús de l’FM mantenim més contacte. ⌐ Com més petits i a l’inici de l’adaptació és més sovint, sobretot els

IC

4%

Taula 17. Seguiment audioprotètic.

En aquesta resposta trobem dues categories principals de respostes: El contacte amb l’audioprotetista, en un 52% dels enquestats, és manté de manera formal en les audiometries programades al llarg del curs. S’aprecia també un nombre important de contactes informals, 48% de les respostes mantenen contacte amb l’audioprotesista davant de qualsevol necessitat o urgència. S’observa una dispersió en el nombre de contactes formals que es mantenen amb l’audioprotetista i els hem agrupat com s’indica a continuació: Trimestralment o tres cops durant el curs, un 28%; dos cops durant el curs, un 24% i una vegada durant tot el curs un 12%. No podem afirmar que les respostes corresponen als diferents CREDA entrevistats, per tant, es dedueix que no hi ha una norma establerta quant al nombre màxim d’audiometries que es realitzen durant el curs, sí que hi ha, com a mínim, un control audioprotètic al llarg del curs.



49

Si entrecreuem les dades amb les aportades en l’apartat 2. En relació als alumnes sords: dades personals, de les pròtesis auditives i de les respostes auditives, a la pregunta: “data de la darrera revisió audioprotètica” en tots els casos, a data del segon trimestre (febrer de 2008), les dades estaven actualitzades, és a dir, que ja s’havia fet com a mínim una de les revisions audiològiques que s’apuntaven en la resposta a aquesta pregunta. S’ha de destacar també l’apartat: “Reunions de seguiment dels alumnes”, en què un grup de logopedes, el 20%, manifesta un contacte diferent al seguiment audiològic. En aquest cas, apunten que l’audioprotetista forma part de l’equip de seguiment dels alumnes d’atenció primerenca, que està present en les reunions i és en aquet espai on es tracten, entre d’altres, els temes audiològics dels infants. Una referència als dos comentaris inclosos en l’apartat: “Altres respostes”.

És cert que amb l’ús d’FM, cada vegada més extens a totes les aules, sorgeixen sovint imprevistos que cal solucionar de la forma més àgil possible, disposar d’un accés fàcil amb l’audioprotetista ajuda a minimitzar-los.

També és cert que en les primeres edats i durant el procés de protetització, ja sigui d’audiòfon com d’IC, el control i seguiment audioprotètic és més seguit que quan s’arriba a una certa edat o estabilitat del rendiment auditiu, on els intervals de seguiment són més espaiats en el temps. Sempre que es mantingui com a mínim un control durant el curs i no descartar la possibilitat de consulta esporàdica davant de canvis no esperats.


→ Heu rebut assessorament sobre el funcionament bàsic dels

dispositius auditius dels vostres alumnes? Qui us ho ha facilitat? (responeu breument)

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 20 AUDIOPROTETISTA DEL CREDA

80%

10 POCA INFORMACIÓ, MOLT BREU

40%

5 LA PROGRAMADORA

20%

2 TÈCNICS CASES COMERCIALS

8%

3 CURSOS DE FORMACIÓ

12%

3 ALTRES LOGOPEDES

12%

3 ALTRES ⌐ FAMÍLIA ⌐ MANUALS D’INSTRUCCIONS

12%

Taula 18. Assessorament sobre el funcionament dels dispositius auditius.



50

Resulta destacable que la majoria del les respostes, el 80%, manifesten que l’assessorament bàsic sobre el funcionament dels dispositius auditius l’han rebut a través de l’audioprotesista del CREDA. També és considerable el nombre de respostes, el 40%, on es manifesta que la informació rebuda no és suficient, i apunten com a possibles dificultats d’aquesta reduïda informació el fet que no és contempla un traspàs d’informació sistemàtica en els plans de treball. Per això que, en moltes ocasions, és desprès d’una sol·licitud formal quan sorgeixen dubtes o necessitats i no l’inici de la intervenció amb l’alumne amb qui es fa l’assessorament. Altres fonts d’assessorament que s’apunten en menor proporció són:

Pels aspectes tècnics i mecànics dels dispositius auditius, la consulta es fa als professionals de les cases comercials, en el cas dels audiòfons (8%), i als programadors, en el cas dels IC (20%).

Pels aspectes pedagògics i d’intervenció, l’assessorament en rep, en igual

proporció (12%), amb els cursos de formació per interès personal i a través de les consultes a altres logopedes coneixedors del tema o amb més experiència. Resultats pregunta 3.8.

→ De quines persones us ha resultat més útil l’assessorament rebut o a quins llocs? (responeu breument)

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 21 AUDIOPROTETISTA

84%

9 PROFESSIONALS DEL CREDA: Psicopedagog Altres logopedes

36%

5 CURSOS

20%

4 ALTRES ⌐ Manual d’instruccions Nucleus Freedom ⌐ De tots aquells que no venien en els seus aparells ⌐ Centre implantador ⌐ Tècnic cases comercials

16%

1 NO RESPON 4% Taula 19. Persones i llocs d’assessorament audioprotètic.

En aquesta pregunta la majoria de respostes, el84%, manifesten que l’assessorament més útil i/o únic ha estat el rebut per part dels audioprotestistes del CREDA.



51

També sembla interessant destacar que un grup dels enquestats, el 36%, han rebut assessorament d’altres professionals del CREDA, ja sigui del psicopedagog o d’altres logopedes amb més experiència. Sembla doncs que la major part de l’assessorament és dóna dins i entre els professionals del CREDA, tan sols un 20 % dels enquestats afirmen haver rebut assessorament extern al CREDA. Resultats pregunta 3.9.

→ Quines persones i com es fa el manteniment de les pròtesis del vostres alumnes? En teniu informació? (responeu breument)

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent :

24 FAMÍLIA LA FAMÍLIA PER ORIENTACIÓ DEL LOGOPEDA

96%

12 AUDIOPROTETISTES EXTERNS AL CREDA

48%

10 CREDA Control trimestral del CREDA en les audiometries establertes periòdicament.

40%

4 ALTRES ⌐ Si la pròtesis funciona gairebé no coneixem les persones que

fan el manteniment ⌐ El manteniment el faig jo perquè els audiòfons es queden a

l’escola ⌐ Control Otorrino a l’hospital de referència ⌐ Podria passar que no en tinguéssim constància si es realitza en

període no escolar

16%

1 NO RESPON 4%

Taula 20. Manteniment de les pròtesis. En tots els casos el manteniment de la pròtesis auditives, ja siguin audiòfons o IC, el fa la família o per iniciativa pròpia o per orientació del logopeda. Davant de la dificultat tècnica, la família es dirigeix als tècnics o audioprotetistes externs al CREDA o al centre implantador. S’apunta també que en els controls audioprotètics al CREDA, en el cas dels audiòfons, es fa una anàlisi i revisió de l’estat de les pròtesis.



52

3.4. En relació al treball de percepció auditiva dins de la intervenció logopèdica Resultats pregunta 4.1

→ Com plantegeu el treball auditiu dins la intervenció

logopèdica?

→ 4.1. Temps que hi dediqueu? Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent:

7

EL TREBALL AUDITIU IMPREGNA TOTA LA SESSIÓ

28%

17

UNA ESTONA DINS DE CADA SESSIÓ DE 10 A 20 MINUTS DIÀRIS

68%

3 MITJA SESSIÓ

12%

3 DEPÈN DE LA PÈRDUA AUDITIVA DEL NEN

12%

3 NO RESPON 12% Taula 21. Temps dedicat al treball d’audició dins de la sessió logopèdica.

El treball de percepció auditiva té presència en totes les sessions, el que varia és el temps de dedicació i el plantejament. Hi ha un 28% de les respostes que consideren el treball auditiu com a implícit dins del treball logopèdic, és a dir, que li poden dedicar un temps concret dins de cada sessió, però que és part fonamental de la intervenció logopèdica, no com un conjunt d’activitats sinó que el treball auditiu sempre està inclòs d’alguna manera en les activitats. En totes les sessions logopèdiques s’apunta que hi ha un temps dedicat al treball de percepció auditiva dins de cada sessió. Aquest temps dedicat a aquest treball és variat, pot anar des d’una tercera part de la sessió en la majoria de les respostes, el 68%; a mitja sessió logopèdica, el 12%. Una altra variable que s’apunta és la possibilitat d’establir el temps de dedicació al treball de percepció auditiva en funció de les respostes de l’alumne o en funció de la seva pèrdua auditiva. Resultats pregunta 4.2.

→ Fins quan creieu que cal treballar la percepció auditiva en

l’escolaritat de l’alumne sord? Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions.



53

Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 18

SEMPRE

72%

6 AL LLARG DE TOTA L’ESCOLARITAT

25%

10 EN FUNCIÓ DE LES VARIABLES DIVERSES: ⌐ Interessos ⌐ Comportament lingüístic ⌐ Tipus de sordesa ⌐ Edat ⌐ Nivell educatiu

40%

4 ALTRES. ⌐ Possiblement amb més intensitat en les primeres edats ⌐ Com més entrenament més estratègies

16%

3 NO RESPON 12% Taula 22. Temps de dedicació al treball de percepció auditiva dins l’escolaritat de l’alumne sord. Quan s’ha preguntat fins quan cal treballar la percepció auditiva, la resposta ha estat gairebé unànime, entre els qui responen sempre i al llarg de tota l’escolaritat, gairebé el 100% dels enquestats considera la percepció auditiva un treball imprescindible dins la intervenció logopèdica. S’apunta també que aquest treball de percepció auditiva pot variar i ha de variar, al llarg de l’escolaritat; segons els interessos dels alumnes, segons l’edat i el nivell d’escolarització, segons el tipus de sordesa o de comportament lingüístic. També es fa constar que, tot i assolir un bon nivell de comprensió auditiva, possiblement sempre hi haurà paraules i/o expressions comunicatives que resultaran difícils d’integrar i en aquests casos serà necessari un suport addicional. És interessant també la reflexió: “a les primeres edats és treballa la percepció auditiva amb més intensitat.” És sabut que a l’inici de la intervenció cal aprendre conceptes i donar significat al material auditiu que serà la base per a posteriors aprenentatges però, com diu també una altra reflexió: “com més entrenament més estratègies”. Resultats pregunta 4.3.

→ Quins canvis heu observat fruit de les aportacions tecnològiques dels dispositius auditius?

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent:



54

14 MILLOR PERCEPCIÓ

56%

9 ACCÉS AL LLENGUATGE MÉS NATURAL

36%

6 MILLOR QUALITAT DE LA VEU

24%

4 ALTRES ⌐ Pels alumnes pregons de 3r i 4t grau, cap canvi significatiu ⌐ Pot facilitar la metodologia de la mestra ⌐ Semblen nens de sordesa mitjana ⌐ El que no es treballa expressament els costa.

16%

3 NO HO SAP No puc contestar aquesta pregunta per la manca d’experiència

12%

2 NO RESPON 8%

Taula 23. Canvis auditius amb les aportacions tecnològiques. La categorització de les respostes, en aquest cas, és complicada ja que la heterogeneïtat de la població sorda fa difícil la presència de senyals més o menys homogenis. Els alumnes sords pregons de 3r i 4rt grau que diuen no haver notat cap canvi significatiu amb les aportacions tecnològiques dels dispositius auditius, són els nens escolaritzats en modalitat bilingüe. Aproximadament la meitat dels enquestats, el 56%, manifesten que els canvis observats en els dispositius auditius fruit de les aportacions tecnològiques han estat, d’una banda, una millor percepció, i dins d’aquesta categoria s’apunta com a millor percepció, una discriminació més fina dels sons de la parla i dels fonemes sobretot aquells d’especial dificultat, com ara els sons fricatius. Per una altra banda, també suggereixen un millor feedback auditiu. Un destacable 36% manifesta que el desenvolupament del llenguatge és produeix de forma més natural i força normalitzada. Aquestes millores repercuteixen positivament en l’adquisició d’altres aprenentatges. Un grup més reduït, el 24%, afirma que també s’han observat canvis en la qualitat de la veu, l’entonació i el ritme. Una altra afirmació que cal destacar és la següent:“semblen nens de sordesa mitjana”, els alumnes amb sordeses importants assoleixen nivell funcionals que en ocasions fa oblidar el seu handicap, en principi és un bon pronòstic sempre i quan no oblidem que cal ensenyar expressament molts dels conceptes que ha assolit. Resultats pregunta 4.4.

→ Heu modificat substancialment la vostra manera de treballar

l’entrenament auditiu?



55

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 19 SÍ

MODIFICACIONS EN EL TREBALL D’ENTRENAMENT AUDITIU

76%

8/4 NO 32% / 16% 3 ALTRES

⌐ És cert que els nous audiòfons tenen més amplitud i guanys i donen més possibilitats d’escoltar al nen.

7 NO TINC EXPERIÈNCIA NO RESPON

28%

Taula 24. Modificacions en l’entrenament auditiu i aportacions tecnològiques.

A la resposta si s’ha modificat la manera de treballar l’entrenament auditiu, un 76% afirma que sí que ha modificat substancialment la forma de treballar aquesta part de la seva programació. Entre les respostes que diuen no haver fet cap modificació en el treball d’entrenament auditiu, ens trobem amb els següents resultats: del 32%, la meitat, el 16%, respon amb un no; mentre que l’altra meitat, l’altre 16%, respon a més amb una reflexió que en tots els casos dóna a entendre que ha modificat o adaptat la forma de treballar a les noves necessitats dels alumnes. Algunes de les respostes afirmatives afegeixen les següents aportacions respecte a les modificacions que s’han fet, les més significatives són:

« El ritme de treball : “Les etapes es van superant amb més facilitat”.

« Rigorós: “Actualment s’aprofundeix més en l’adquisició de les habilitats auditives, en el treball és més sistemàtic i rigorós i en els aspectes de llenguatge i parla pel que fa a l’entrenament auditiu. Aprendre a escoltar per aprendre a parlar”.

« Naturalitat: “El treball actualment és més global i natural, l’estimulació del

llenguatge es fa en situacions de vida quotidiana, rutines. No cal fer un treball tan sistemàtic i rígid (estructuració de frases...), és un bany de llenguatge”.

« La veu: “Ara es pot fer gran part de l’entrenament auditiu amb la veu”.

« Suports: “Els suports visuals i altres ajuts es poden retirar abans”.

« “És la base del treball”.

« “Amb els que donen millor resposta, sí”.



56

Resultats pregunta 4.5. → Com veieu el futur?

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 13 ELS AJUTS TECNOLÒGICS APORTARAN NOVES POSSIBILITATS ALS

ALUMNES

52%

5 CAL CONTINUAR INVESTIGANT; NO TOT ESTÀ RESOLT

20%

3 TREBALL AMB FAMÍLIES

12%

3 DIAGNÒSTIC PRECOÇ

12%

2 CANVI DE PRÀCTIQUES LOGOPÈDIQUES 8%

5 ALTRES ⌐ Estimulació adequada = bon desenvolupament del llenguatge ⌐ Penso que s’ha de valorar molt la importància del treball auditiu i

incloure els estudis d’audiopròtesis en els de logopedia ja que els uns depenen dels altres.

⌐ Cal revisar aspectes de música

3 NO RESPON 12%

Taula 25. Aportacions futures. Observem un grup nombrós de respostes, el 52%, que opinen que el desenvolupament i la innovació tecnològica aportaran noves possibilitats als ajuts auditius dels alumnes sords. És a dir, que vistos els canvis aportats fins el moment, fruit de les diverses línies d’investigació (mèdiques, física acústica, nanotecnologia informàtica, disseny...) és d’esperar que en el futur aquests canvis es continuïn produint. Les empreses fabricants van presentant les incorporacions d’aquests canvis en els nous models de dispositius auditius. Un grup més reduït, el 20%, dels enquestats opina que hi ha encara molts interrogants per descobrir, ja que un nombre reduït d’alumnes no donen la resposta esperada tot i tenir la mateixa tecnologia que la resta. S’obren interrogants sobre el tipus de lesió i/o ubicació de la sordesa que, de moment, no tenen resposta clara i que són noves línies d’investigació. L’observació més precisa de les respostes dels alumnes dóna la possibilitat d’afinar cada vegada més el diagnòstic i les possibles solucions, però es cert que hi ha de moment força preguntes sense respostes. Dins d’aquest mateix grup s’apunta la possibilitat que davant de dificultats afegides al trastorn auditiu, com ara, variables cognitives, emocionals i de desenvolupament, cal trobar altres solucions per aquests casos. Un nombre reduït, el 12%, apunta també canvis en el diagnòstic precoç i l’atenció primerenca. Com és sabut una intervenció en les primeres edats aporta resultats diferents que si aquesta intervenció es fa en etapes posteriors.



57

El mateix nombre d’enquestes, el 12%, opina que seria bo contemplar un treball sistemàtic amb les famílies i que aquestes formin part implicada en el procés educatiu de l’infant sord. Una resposta minoritària, el 8%, però significativa, és el canvi en les pràctiques logopèdiques, només dues respostes apunten la possibilitat que la praxi logopèdica pugui canviar en un futur. Resultats pregunta 4.6.

→ Amb quins professionals creus que cal compartir la informació? I

quines informacions? Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 17 LOGOPEDES - AUDIOPROTETISTES

68%

12 LOGOPEDA - LOGOPEDA

48%

8 LOGOPEDA -PROGRAMADOR IC

32%

8 LOGOPEDA - PSIGOPEDAGOG

32%

6 LOGOPEDA - OTORRINO

24%

6 LOGOPEDA - MESTRE

24%

2 TREBALL EN EQUIP

8%

2 NO RESPON 8%

Taula 26. Professionals que comparteixen informació sobre l’alumne sord.

La resposta majoritària a si cal compartir la informació entre els diferents professionals ha estat positiva, és a dir, els logopedes enquestats consideren imprescindible compartir el seguiment de l’alumne amb els altres professionals que també intervenen en el cas. Un 8% apunten que no és només un intercanvi d’informació, sinó que és un treball en equip. La diferència pot estar en el lloc i la manera de treballar, hi ha una gran majoria de logopedes itinerants i l’alumne o els alumnes sords són una part del seu pla de treball. Un nombre més reduït de logopedes formen part d’equips en escoles d’agrupament de sords o d’atenció primerenca i no són itinerants, és en aquesta segona situació on hi ha la possibilitat de formar equips de professionals.



58

Els professionals amb qui cal compartir informació, segons el logopeda, són:

• Audioprotetista: sobre temes d’audició i aspectes tècnics dels dispositius auditius.

• Logopedes: per a l’intercanvi d’experiències i coneixements. Informacions sobre aspectes metodològics i recursos.

• Psicopedagog: per compartir informacions de tipus evolutiu i emocional. • Programador IC: per tenir informació més detallada sobre els programes i

mapes auditius . • Otorrino: per aconseguir una via més ràpida de solució als petits

problemes auditius. • Mestres: per compartir informacions sobre les relacions amb els

companys, seguiment curricular i adaptació a l’entorn. Resultats pregunta 4.7.

→ Quins dubtes teniu sobre els dispositius auditius en el vostre treball

diari a l’escola?

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent:

16 AJUSTAR LA PROGRAMACIÓ LOGOPÈDICA AL RENDIMENT

AUDIOLÒGIC 64%

7 DESCONEIXEMENT TÈCNIC 28%

4 QUINA PERCEPCIÓ TÉ DEL SO

16%

4

QUÈ S’HA DE FER EN EL CAS D’UN IMPREVIST 16%

2 ELS DISPOSITIUS AUDITIUS I ALTRES AJUTS TÈCNICS Els sistemes FM

8%

1 ALTRES ⌐ Desconec la fonètica acústica.

4%

4 NO TINC DUBTES 16%

2 NO RESPON 8%

Taula 27. Dubtes en el treball diari.

L’aspecte que genera més dubtes en el treball logopèdic diari, el 64% de les respostes, és el fet d’ajustar la programació logopèdica al rendiment audiològic dels alumnes, en general manifesten tenir un coneixement mínim de les prestacions audilògiques dels alumnes. Saben que poden localitzar la font sonora i que poden esmorteir el soroll i potenciar la veu; però no com treure rendiment a aquestes prestacions, o quina és la intensitat i la distància òptima pel treball d’audició. Apunten també en aquesta categoria que cal realitzar una programació més ajustada i variable en la mesura de les respostes auditives dels alumnes.



59

Una altra categoria de dubtes que es plantegen és el desconeixement tècnic dels dispositius auditius dels alumnes:“què he de saber i no sé”. Un grup més reduït de respostes, el 16%, es pregunta quina percepció del so arriba a l’alumne sord, com hi deu sentir, quina percepció té dels instruments i de la música. En relació als IC es pregunten que poden esperar de les noves programacions i quins canvis són els esperables i quins no s’hi ajusten. Un grup també reduït de respostes, el 16%, diu que davant de petits imprevistos a l’escola no sabria com reaccionar, és a dir, que si el dispositiu auditiu deixa de funcionar no es veu amb recursos suficients per fer les primeres comprovacions. Dins les respostes minoritàries, el 8%, hi ha dues categories que cal destacar: d’una banda, aquells que expressen que desconeixen altres ajuts tècnics, com ara: emissores FM i pissarres digitals; i per una altra banda hi ha qui afirma que un ajut important als dispositius auditius és la llengua de signes, ja que aquesta aporta la informació que a través de l’audició l’alumne es perd. Pregunta 4.8.

→ Quines estratègies cal ensenyar perquè l’alumne pugui seguir amb

més o menys normalitat a l’aula?

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 14 LECTURA LABIAL

56%

11 UTILITZAR RECURSOS QUE SE LI DONEN

44%

11 ALERTA I ATENCIÓ PER PART DE L’ALUMNE 44%

8

ADAPTACIÓ A L’ENTORN

32%

7 INDICACIONS A NIVELL INDIVIDUAL PER PART DEL MESTRE

28%

6 AJUTS TÈCNICS

24%

5 UBICACIÓ A L’AULA

20%

4 VISUALS 16%

3 IDENTIFICAR-SE COM A INDIVIDU SORD 12%

2 ANTICIPACIÓ

8%

2 REFORÇ

8%



60

2 LLENGUA DE SIGNES 8%

2 NO RESPON 8%

Taula 28. Estratègies que cal ensenyar a l’alumne sord. En preguntar per les estratègies que cal ensenyar a l’alumne sord la resposta ha estat àmpliament il·lustrada i les categories que han sorgit són les següents:

• Lectura labial: assegura el contacte visual de l’alumne amb el seu interlocutor per reforçar el canal auditiu. • Saber utilitzar significativament els recursos que se li donen: habilitats comunicatives, torns, espera, saber quan ha de preguntar i què vol preguntar... • Alerta i atenció per part de l’alumne: identificar situacions complexes a nivell auditiu i saber demanar el que necessita, en definitiva, aprendre estratègies per solucionar les dificultats de comprensió o de pèrdua d’informació. • Adaptació a l’entorn: posar atenció als elements extralingüístics, potenciar la comunicació entre els companys, donar sentit comunicatiu a les expressions de l’alumne. • Atenció individualitzada: fer comprovacions amb la finalitat que el mestre confirmi si allò que ha explicat, l’alumne ho ha entès; fer indicacions individuals a l’alumne durant les explicacions. • Ajuts tècnics: ús d’aparells d’FM a les aules per millorar la qualitat del senyal en situacions de soroll ambiental. • Ubicació de l’alumne sord a l’aula: posar l’alumne a prop del mestre i que al mateix temps pugui sentir i seguir les intervencions dels companys. • Ajuts Visuals: que el mestre posi imatges, esquemes, símbols a la pissarra per il·lustrar el que està explicant. • Prendre consciència com a individu sord: el nen poc a poc s’ha de fer conscient de les seves limitacions auditives i de les seves necessitats, s’ha de reconèixer com a individu amb sordesa . • Anticipació: donar per endavant coneixement d’allò que es farà a l’aula per facilitar la comprensió i l’adquisició dels nous coneixements. • Reforç: segona explicació i reforç dels aprenentatges per a l’alumne sord. • Llengua de signes: el percentatge d’informació que es perd, encara que es faci suport labiofacial, és immens, la llengua de signes respon a les necessitats i aptituds que els nens sords tenen.

Pregunta 4.9.

→ Què destacaríeu com a molt important perquè els infants sords no es

perdin a l’aula?

Per a cada categoria de respostes s’ha calculat la freqüència, però cal afegir que dins d’una mateixa resposta el logopeda ha respost amb diverses accions. Les respostes obtingudes estan resumides en la taula següent: 17 SENSIBILITAT DELS TUTORS VERS LA SORDESA

68%

6 AJUTS TÈCNICS: EMISSORES FM

24%



61

6 SUPORT CURRICULAR

24%

4 UBICACIÓ A L’AULA

16%

5 ASSEGURAR LA COMPRENSIÓ:

20%

2 ATENCIÓ DIVIDIDA

8%

2 GRUPS DE LLENGUATGE

8%

2 SUPORT VISUAL

8%

2 RELACIÓ AMB ELS COMPANYS

8%

10 ALTRES ⌐ Després de fer una intervenció,valorar-la i fer una revisió del

que s’ha fet perquè així tens variables. Anàlisi de les activitats proposades

⌐ Vam anar a formar-nos pels IC i hem deixat de preocupar-nos dels audiòfons

⌐ Disposar d’ordinadors o mitjans visuals i cercadors d’informació

⌐ Treball amb pares ⌐ També crec important educar el nen sord en el coneixement

del seu dèficit i en les estratègies per compensar-lo ⌐ Amb els petits hi ha molts sorolls, calen ambients més

tranquils ⌐ Una bona col·laboració per part de totes les persones

implicades: família,escola, logopeda i alumne ⌐ Que tinguin un referent que faci que no es perdin com pot ser

el mestre d’audició i llenguatge ( MALL)

2 NO RESPON 8% Taula 29. Recursos per a un millor seguiment curricular de l’alumne sord a l’aula.

El caràcter obert de la pregunta ens permet recollir respostes diverses que s’han agrupat en categories, però donada la diversitat de matisos el nombre de categories és significativament alt.

Cal destacar en primer lloc, que una majoria de respostes, el 68%, indiquen com a molt important perquè l’infant sord no es perdi a l’aula la sensibilitat dels tutors vers la sordesa. És bàsic el coneixement de les conseqüències de la sordesa per part del professorat i les necessitats educatives del nen sord. Cal que el professorat adopti estratègies facilitadores per millorar la comprensió de l’alumnat sord a l’aula i que tingui en consideració les característiques de l’alumne sord. Cal,també, que es preocupi d’atendre’l. Altres de les categories que han sortit són les següents:

• Ajuts tècnics: Potenciar a les aules l’ús d’ emissores FM en aquelles situacions d’explicació del mestre/a o en el cas de classes magistrals, en altres situacions no sempre es valora com un recurs adequat ja que el fet de focalitzar l’atenció en un sol parlant fa que es perdi la riquesa de les converses.



62

• Suport curricular: adaptació, anticipació dels continguts curricular dins i fora de l’aula. • Ubicació de l’alumne sord: situar al nen sord en llocs estratègics a l’aula perquè pugui controlar al màxim la dinàmica de la classe. • Assegurar la comprensió: crear la necessitat de preguntar i verificar el que ha entès. Assegurar també la comprensió de les explicacions que s’han donat a nivell de grup. Que tinguin interès per un coneixement profund de les coses. • Atenció dividida: tenir en compte l’atenció dividida. Mentre està mirant a l’interlocutor no pot fer cap altra activitat. • Grups de llenguatge: compartir activitats conjuntes entre iguals, i dins de l’escola d’agrupament interactuar amb altres companys de diferents edats que poden ser un referent. • Suport visual: facilitar suports visuals per complementar l’entrada auditiva. • Relacions amb els companys: ajustaments per part de l’alumne sord vers als seus companys i a la inversa, ajustaments dels companys oïdors vers l’alumne sord.

Dins la categoria d’altres hi ha tot un seguit de reflexions moltes de les quals han anat apareixent en altres respostes,però, en destacarem les següents ja que aporten noves informacions:

« “Amb els petits hi ha molts sorolls; calen ambients més tranquils. En les aules d’educació infantil sovint per la dinàmica de la classe, espais de joc, espais de lectura, espais de treball, hi ha un soroll ambiental considerable que fa encara més difícil la comprensió auditiva als alumnes amb sordesa”.

« “Que els alumnes sords, sobretot els més petits, sempre tinguin un referent,

que faci que no es perdin com pot ser la MALL. Sovint, a l’escola al llarg del dia passen moltes coses, els alumnes sords tot i tenir un bon nivell de comprensió no sempre aconsegueixen entendre situacions poc previstes,és, en aquets moments, quan busquen un referent que els ajudi a comprendre. Si el refent és clar facilita no perdre’s en situacions difícils, mentre que pel contrari, sinó hi ha un referent a qui demanar col·laboració, sovint aquestes situacions provoquen inseguretat”.

« “Després de fer una intervenció, valorar-la i fer una revisió del que s’ha fet

perquè així tens variables. Anàlisi de les activitats proposades. Sovint l’autoavaluació és una pràctica poc utilitzada, no per això poc important, potser una reflexió sobre la pròpia intervenció ens suggereix noves perspectives i obre les possibilitats per introduir canvis en el treball diari”.



63

3.3. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS.

En la discussió dels resultats es proposa recollir i interpretar la informació més significativa de la recerca que s’ha analitzat anteriorment, i per altra banda servir de punt de partida per a propostes de millora. Per fer aquesta discussió, s’ha dividit la informació aportada en l’anàlisi en 8 apartats, on es recullen els aspectes més rellevants que es proposava abordar la recerca. Perfil professional Aquest aspecte ha estat tractat en les preguntes 1.1., 1.2. i 1.3. del qüestionari i es proposava indagar en el perfil del professional que atén els alumnes sords de 0 a 6 anys. Pel que fa al perfil majoritari de les persones de la mostra, seria el següent:

• els professionals es situen en una mitjana de 15.5 anys dins el cos de mestres i la desviació en 7.1.

• una mitjana de 10.5 anys d’antiguitat al CREDA i la desviació de 6.4.

• mentre que la mitjana quant a l’atenció dels alumnes sords és de 7.1 anys d’antiguitat.

Els logopedes que atenen els alumnes sords, en la majoria de casos, són persones amb força experiència professional, tant als centres educatius ordinaris, actuant de mestres, com als CREDA exercint com a logopedes. Això fa pensar que la formació de mestre és bàsica per exercir posteriorment una tasca més específica com a logopeda. També destaca la dada en què es fa palès que el nombre d’anys d’experiència al CREDA és més elevat que els anys d’experiència amb alumnes sords. D’aquesta dada se’n pot deduir que els alumnes amb sordesa són atesos majoritàriament per professionals amb certa experiència als CREDA. Aquest fet garanteix per una banda, formació de tipus general tant pel que fa al coneixement i funcionament dels serveis del Departament d’Educació i a l’organització dels Centres Educatius, com de forma més especifica, formació sobre el treball amb alumnes amb dificultats de llenguatge i alumnes amb sordesa. Però per alta banda, la formació acadèmica rebuda inicialment per aquests professionals és distant de les necessitats actuals, per tant cal fer una actualització dels coneixements paral·lelament. Les respostes a la pregunta 3.7. Heu rebut assessorament sobre el funcionament bàsic dels dispositius auditius dels vostres alumnes? Qui us ho ha facilitat?), que ja analitzarem en un altre apartat, Les respostes ens indiquen que mentre una part de la mostra, el 80%, ha rebut la formació a partir de les aportacions proposades pel CREDA, només un 12% ha buscat i ha rebut assessorament per actualitzar-se en d’altres institucions, a més del material facilitat pel CREDA. Destacar doncs que els canvis en les prestacions tecnològiques de les pròtesis auditives són molt recents si les comparem amb l’antiguitat dels professionals i ha calgut una formació especialitzada que, en molts casos, s’ha fet des del mateix CREDA, i en d’altres, de forma específica en jornades i congressos de forma voluntària.



64

Cal ressaltar també que la formació inicial de tots els professionals enquestats és la de magisteri, ja que l’experiència en aquest camp aporta recursos, sobretot al moment d’assessorar els tutors dels alumnes sords, saber comprendre el punt de vista del tutor i parlar un mateix llenguatge, a la vegada que es donen coneixements tècnics, tot això facilita una major integració social i curricular d’aquests alumnes als centres educatius. Un dels aspectes que es destaquen com a prioritaris, el 68% en la pregunta 4.9. (Què destacaríeu com a molt important perquè els infants sords no es perdin a l’aula?) és la sensibilitat dels tutors vers la sordesa, resulta bàsic el coneixement de les conseqüències de la sordesa per part del professorat i les necessitats educatives del nen sord. Pròtesis auditives: audiòfons: Aquest aspecte ha estat tractat en les preguntes 3.1., 3.2., 3.4., 3.5. i la descripció del tipus de pròtesis en l’apartat de dades dels alumnes del qüestionari, i es proposava aprofundir sobre quin és l’estat dels coneixements que tenen els logopedes sobre el funcionament i les possibilitats dels audiòfons que utilitzen els alumnes. Tot i que els audiòfons són una eina imprescindible, per a l’alumne amb sordesa mitjana i servera, tant en el treball diari de percepció auditiva com en l’etapa de prova pels alumnes amb sordesa pregona abans de una possible implantació coclear; els professionals de la mostra manifesten que tenen pocs coneixements, el 91%, dels dispositius auditius actuals i que en desconeixen les possibilitats tècniques que aquests incorporen per un millor tractament del senyal. Els coneixements bàsics es basen en el que s’utilitzava en les anteriors pròtesis analògiques (obrir/tancar, rep senyal o no en rep, canvis de volum...), però els audiòfons digitals actuals contemplen moltes prestacions i possibilitats que els enquestats manifesten ser-ne poc o gens coneixedors. S’explica, en part, per la ràpida evolució i per la incorporació de tecnologia digital a les actuals pròtesis auditives. Destacar també que tot i el poc coneixement dels professionals en les innovacions tecnològiques, els alumnes són usuaris d’audiòfons amb les darreres novetats: 24 alumnes amb audiòfon digital d’una mostra de 25 alumnes usuaris d’audiòfons. Tots els infants de la mostra utilitzen audiòfons de tecnologia digital, excepte un. Aquests audiòfons no són de darrera generació tot i que en el moment en què van triar l’opció era l’audiòfon digital amb les millors prestacions en relació a la seva pèrdua auditiva. Les novetats en aquest camp s’han anat succeint ràpidament, a l’actualitat, ja han sorgit novetats fruit de la constant investigació i implementació de noves prestacions, és d’esperar, però, que els nous alumnes que s’incorporin en cursos posteriors portin pròtesis que siguin més sofisticades que les dels alumnes de la mostra. Tots els audiòfons dels alumnes de la mostra incorporen diverses prestacions, com ara: direccionalitat dels micròfons, diversos programes de tractament del senyal, autoregulació del volum, control de sonoritat, eliminació de sorolls, tractament de les freqüències agudes, entre moltes altres. Les respostes del qüestionari en relació als coneixements de les prestacions ens diu que la major part dels enquestat, el 62% desconeixen aquestes possibilitats tècniques. És important conèixer doncs les possibilitats reals de resposta per ajustar al màxim el que se li demana a l’alumne, ja que si en desconeixem el guany no podem saber si la resposta és adequada o bé per sota o per sobre de les seves possibilitats.



65

Davant de les respostes obtingudes es pot intuir que els alumnes utilitzen pròtesis auditives d’altes prestacions i que nivell de coneixements en relació a les noves prestacions audiològiques per part dels logopedes és força baix, sembla doncs que en aquest aspecte cal reajustar els coneixements dels professionals a les darreres novetats, sabent d’antuvi que sempre és difícil mantenir-se informat amb detall de les darreres novetats tecnològiques. Pròtesis auditives: Implants Coclears: Una de les altres eines imprescindibles pels alumnes sords pregons en el treball de percepció auditiva és la utilització de dispositius auditius implantables o Implants Coclears. Aquest aspecte ha estat tractat en les preguntes 3.1., 3.3., 3.4. i 3.5. i la descripció del tipus de pròtesis en l’apartat de dades dels alumnes del qüestionari, i es proposava aprofundir sobre quin és l’estat de coneixements que tenen els logopedes sobre el funcionament i les possibilitats dels Implants Coclears que utilitzen els alumnes. En aquest cas, tot i ser una eina més novedosa, els professionals que han respost el qüestionari mostren més coneixements que amb els altres dispositius auditius o audiòfons. Per una banda al ser una eina nova calia formació i això implicava adquirir nous coneixements, tant de les prestacions com de les possibilitat de resposta i tècniques. Per una altra banda, el fet d’aconseguir respostes que fins al moment amb alumnes sords pregons eren inimaginables pot donar resposta a aquesta millor formació davant dels dispositius implantables. A mesura que s’ha avançat en el treball també s’han anat sistematitzant i han sorgit noves necessitats més concretes de coneixements que en un principi no es contemplaven, com ara: el coneixement del mapa auditiu de l’alumne i de les dades de programació del processador de parla per ajustar de forma més precisa la programació logopèdica, en relació a la audició de cada alumne, i avançar en la seva resposta auditiva. La relació entre els programadors dels dispositius auditius dels IC i els logopedes és cada vegada més fluïda i les informacions per ambdues parts més concretes i de gran ajuda per a la intervenció amb l’alumne. Cal però trobar encara una forma més estructurada i menys subjectiva de compartir aquesta informació. Audioprotetista Les preguntes 3.6., 3.7., 3.8., 4.6. i 4.7. del qüestionari tracten de la relació entre l’audioprotestista i el logopeda i es proposava descriure quines són les seves intervencions amb els alumnes sords. El paper de l’audioprotestista en els CREDA queda reflectit en el document:“Marc d’Actuació dels CREDA. Aprofondiment en les funcions dels audioprotesistes”, destacar però les opinions que en donen els enquestats.



66

Amb alumnes sords, la resposta majoritària ha estat que un 92% de la mostra manifesta que són fonamentals els controls i seguiments audiomètrics i audioprotètics a tots els alumnes sords Pel que fa al seguiment i control dels alumnes s’observa una dispersió en el nombre de contactes formals que es mantenen amb l’audioprotetista, es contempla però, en tots els casos, que hi ha com a mínim un control audioprotètic al llarg del curs. Aquest seguiment audiològic i audioprotètic depèn en part de l’organització de cada un dels CREDA enquestats. E l fet que tots els alumnes s’han de desplaçar per fer aquest seguiment, en els cassos dels CREDA en què el territori és molt extens, pot suposar un handicap i una única revisió es considera suficient. Mentre que en d’altres CREDA on el territori és més limitat, el control i el seguiment no esdevé un llarg desplaçament per a les famílies i d’aquesta manera es poden mantenir contactes de seguiment amb més regularitat. També és cert que en les primeres edats i durant el procés de protetització ja sigui d’audiòfon com d’IC, el control i el seguiment audioprotètic és més continu que quan s’arriba a una certa edat o estabilitat del rendiment auditiu, on els intervals de seguiment són més espaiats en el temps. Sempre que es mantingui, com a mínim, un control durant el curs i no descartar la possibilitat de consulta esporàdica davant de canvis no esperats. Resulta destacable que la majoria del les respostes, el 80%, manifesten que l’assessorament bàsic sobre el funcionament dels dispositius auditius l’han rebut a través de l’audioprotetista del CREDA o bé de forma individual o bé en xerrades conjuntes a tots els logopedes. Sembla però que donat els pocs coneixements que manifesten els enquestats sobre el funcionament de les pròtesis auditives, la informació rebuda no és suficient. Aquest assessorament, diuen insuficient el 40% de respostes, és potser en part a què tot i mantenir contactes, logopeda – audioprotetista, l’especificitat de cada alumne tant pel que fa a la seva resposta auditiva com al funcionament i prestacions de les seves pròtesis auditives necessita d’un espai específic de coneixement i d’intercanvi que en moltes ocasions no està contemplat en els plans de treball d’ambdós professionals. Algunes respostes apunten com a possibles dificultats d’aquesta reduïda informació el fet que no és contempla un traspàs d’informació sistemàtica ni un assessorament entre els diversos professionals a l’inici de la intervenció amb l’alumne, i això es fa en moltes ocasions després d’una sol·licitud formal, davant dubtes o necessitats contretes. Una dada destacable el 48% de les respostes, il·lustra el nombre de consultes i contactes informals dels logopedes amb l’audioprotesista davant de qualsevol necessitat o urgència. Es podria intuir que part de les qüestions més personals de cada alumne queden incloses en aquests contactes informals. Sembla doncs que la major part de l’assessorament es dóna dins i entre els professionals del CREDA, el 84% de les respostes manifesten que l’assessorament més útil i/o únic ha estat el rebut per parts dels audioprotetistes del CREDA, tan sols un 20 % dels enquestats afirmen haver rebut assessorament extern. Tot i tenir un paper rellevant la formació interna, no sempre aquest assessorament està contemplat ni en el pla de treball dels logopedes ni en el de l’audioprotesista.



67

Percepció auditiva Aquest apartat està relacionat amb les preguntes 4.1., 4.2., 4.4. i 4.5 del qüestionari i es proposava descriure quina i quanta presència té el treball de percepció auditiva en el conjunt de la tasca logopèdica. Gairebé el 100% dels enquestats, considera la percepció auditiva un treball imprescindible dins la intervenció logopèdica, una cita textual que il·lustra aquesta afirmació és la resposta següent: “com més entrenament més estratègies”. Casanova, C. (2001) comparteix aquesta afirmació i ens diu: “l’audició, entesa com escoltar es presenta com una activitat en constant evolució, no estàtica, capaç de ser estimulada, frenada i sensible a factors emocionals i ambientals”. El treball de percepció auditiva té presència en totes les sessions, allò que varia és el temps de dedicació i el plantejament, hi ha un 28% de les respostes que consideren el treball auditiu com a implícit dins del treball logopèdic, és a dir, que li poden dedicar un temps concret dins de cada sessió però que és part fonamental de la intervenció logopèdica no com un conjunt d’activitats sinó que el treball auditiu sempre està inclòs d’alguna manera en les activitats. En totes les sessions logopèdiques s’apunta que hi ha un temps dedicat al treball de percepció auditiva dins de cada sessió, aquest temps és variat, pot anar des d’una tercera part de la sessió en la majoria de les respostes, el 68%, a mitja sessió logopèdica, el12%. Dins del treball de percepció auditiva, un 60% dels enquestats, destaquen que es treballen les diverses habilitats auditives, és a dir, que utilitzen el mateix format que el presentat en el qüestionari per avaluar el nivell de resposta auditiva de cada un dels alumnes i extret de les metodologies auditivo-verbals (detecció, discriminació, identificació, reconeixement i comprensió), alhora que es realitza gran part de l’entrenament auditiu amb material lingüístic. De les opinions donades en les respostes també se’n desprèn que a l’inici de la sessió logopèdica es fa una comprovació de la percepció auditiva dels alumnes i la prova més utilitzada per fer aquesta verificació és la prova de D. Ling. (2006) Un nombre més reduït de respostes afegeix que introdueixen hàbits d’autonomia i d’higiene pel que fa al manteniment de les pròtesis i la comprovació del senyal. Una dada poc significativa, com ja s’ha dit, en el total dels enquestats però que cal tenir en compte; ja que des de l’inici de la utilització de les pròtesis es pot exigir als alumnes una certa cura i coneixement del funcionament dels aparells auditius que utilitzen. Aproximadament la meitat dels enquestats, el 56%, manifesten que els canvis observats fruit de les aportacions tecnològiques en els dispositius auditius han estat una millor percepció del so i dins d’aquesta categoria s’apunta com a millor percepció, en primer lloc, una detecció més ràpida i en segon lloc, una discriminació més precisa dels sons de la parla i/o dels fonemes. Un destacable 36% afegeix que el desenvolupament del llenguatge és produeix de forma més natural i de manera força normalitzada. Aquestes millores repercuteixen positivament en l’ adquisició d’altres aprenentatges escolars. Un grup més reduït, el 24%, afirma que també s’han observat canvis en la qualitat de la veu, l’entonació i el ritme.



68

Modificacions i ajuts tècnics Aquest apartat està relacionat amb les preguntes 4.2., 4.3., 4.4. i 4.5. del qüestionari i es proposava descriure quines han estat les modificacions més destacables que s’han produït amb la incorporació dels nous dispositius auditius i altres ajuts tècnics incorporats darrerament pels alumnes sords de 0 a 6 anys. La major part dels enquestats estan d’acord en què el ritme de treball ha variat substancialment, actualment les respostes auditives dels alumnes són més ràpides i ajustades als objectius proposats en la programació logopèdica i com afirmació a aquesta observació en destaquen la naturalitat en el treball. L’infant, diuen, va adquirint els nous aprenentatges de forma més natural i dins de les seves edats cronològiques, tot i que ho fa amb una certa desviació. També en destaquen com a exemple d’aquest treball més natural, la qualitat de la seva veu, ja que aquesta en la majoria d’alumnes s’ajusta a la “normalitat” en els paràmetres de tensió, intensitat, ritme i entonació. S’ha de ressaltar també, que bona part dels enquestats, el 52% manifesten que els suports que s’adjunten per a l’adquisició de les habilitats auditives es poden retirar abans, en la mesura que l’alumne va adquirint noves estratègies i aconseguint els objectius proposats. Cal destacar però, l’opinió del 20% dels enquestats que remarquen que tot i que l’evolució és força favorable en la major part dels alumnes sempre hi ha casos que no segueixen l’evolució esperada, és doncs per aquests casos que cal continuar avançant tant a nivell d’investigació mèdica com tecnològica i poder donar l’orientació pedagògica adequada per al seu òptim desenvolupament. Hi ha un nombre més reduït però significatiu de la mostra, el 12% que opinen que potser no és necessari fer modificacions substancials en el treball logopèdic, però sí insistir en una atenció primerenca i en un treball sistemàtic amb les famílies, al llarg de tota l’escolaritat, com a part molt implicada en el procés educatiu de l’infant sord. Informacions Aquest apartat està relacionat amb les preguntes 3.8. i 4.6. del qüestionari i es proposava descriure quines són les informacions que calia compartir i entre quins professionals. La resposta majoritària, el 84%, ha estat que el logopeda sent la necessitat de compartir informació sobre aspectes tècnics i de desenvolupament auditiu amb l’audioprotetista. Si tenim en compte que l’espai de coordinació entre aquests dos professionals és escàs, la demanda no s’ajusta a la realitat. Seria bo doncs pensar en introduir aquests espais de reflexió i de treball conjunt en els respectius plans de treball i ajustar-ne els objectius, ja que potser és més necessària una coordinació més que una formació ja que majoritàriament les demandes són a partir d’alumnes concrets i no tant de caràcter general. Una part destacada de respostes de la mostra, el 36%, manifesta que desitja compartir informacions entre els diferents logopedes del CREDA, per incentivar l’intercanvi



69

d’experiències, coneixements i recursos metodològics, alhora manifesten que una posada en comú dels diversos casos ajuda a un millor coneixement d’aspectes que calen tenir en compte en la intervenció de l’alumne sord, ja siguin metodològics, auditius, tecnològics com qüestions pràctiques per a un millor funcionament. Tot i la demanda expressada en les respostes als qüestionaris no sempre és possible trobar, al llarg del curs, moments i espais per fer aquests intercanvis sinó estan programats amb antelació. Sí que existeix però, en el pla d’actuació, un individual de cada logopeda, un espai per fer un traspàs d’informació d’un alumne, quan aquest canvia de logopeda. És, doncs un altre aspecte que cal tenir en compte, per a futures planificacions de les tasques a compartir entre logopedes. Hi ha tot un seguit de respostes menys majoritàries però destacables dels logopedes, el 32%, que reclamen una relació amb els diversos professionals que d’una forma o d’una altra intervenen amb l’alumne sord, com ara: el programador d’implants per les qüestions de mapes auditius i programació dels processadors de parla, el psicopedagog pels aspectes evolutius i cognitius, es poden afegir també els familiars i ambientals, sobretot en aquells casos en que cal fer un seguiment més acurat. Destacar per últim la relació amb els tutors, tot i ser la més contemplada en el pla de treball dels logopedes, tan sols un 24% manifesten mostrar interès en establir coordinacions amb els tutors per fer el seguiment curricular. S’ha d’afegir que durant aquestes primeres edats, sobretot abans d’iniciar l’etapa d’Educació Infantil, tot i tenir la seva importància els aspectes curriculars no són els prioritaris per aquests infants. Segurament la mateixa pregunta feta a logopedes d’alumnes d’Educació Primària o Secundària hauria donat respostes molt diferents. Praxi Les preguntes que estan relacionades amb aquest apartat són la 4.8. i 4.9. del qüestionari i fan referència a la intervenció logopèdica tant des del vessant del què cal ensenyar de forma diferenciada als alumnes sords i com de la part sobre quines serien les condicions òptimes pel seguiment curricular d’aquests alumnes. Veient l’anàlisi de respostes, els suggeriments i opinions són molt diversos i es fa difícil agrupar-los, hi ha però dos grans grups destacats: els que fan referència als recursos específics ja siguin humans com materials i aquells que fan referència a la identitat com a individu sord. Citarem algunes de les respostes: “Poc a poc l’infant ha de prendre consciència de les seves limitacions i saber reconèixer les seves necessitats especifiques quant a l’audició”. “Saber utilitzar els recursos que se li donen, en definitiva, aprendre a utilitzar les estratègies per aprendre a afrontar les seves dificultats auditives i/o de comprensió”. “És important que creixi de forma global com a individu i saber fer valer les seves necessitats en el moment en què sigui precís; sense esperar que l’oient, ja sigui l’adult o un company interfereixi per ell, solucionant-li la resposta a la situació”.



70

Dins d’aquest mateix ordre cal afegir, també, que és important saber utilitzar els recursos que se li donen per aconseguir unes bones habilitats comunicatives, ja que en moltes ocasions mantenir un torn adequat, saber preguntar, saludar i acomiadar-se i altres intercanvis comunicatius semblen accions poc significatives però són molt integradores. Els alumnes aconsegueixen unes bones habilitats socials, entenen l’entorn i saben quan i com incidir-hi... Quant als recursos específics n’hi ha de dos tipus: els materials, en què es destaca la incorporació de les emissores FM i la potenciació del seu ús a les aules sobretot per aquelles situacions d’explicació del mestre o de classes magistrals. I els recursos humans que aporta el logopeda i el tutor de l’aula, com ara: ajuts visuals, suport curricular, anticipació, reforç i l’atenció individualitzada. Altres aportacions que sorgeixen de l’anàlisi de les enquestes i que manifesten tenir un valor important, 68% de les respostes, és el fet d’aconseguir una adequada sensibilització dels tutors de les aules ordinàries vers la sordesa i les seves repercussions, ja que no sempre aquests coneixen les necessitats dels alumnes sords tot i que són alumnes de les seves aules. És bàsic el coneixement de les conseqüències de la sordesa per part del professorat i les necessitats educatives del nen sord, cal que el professorat adopti estratègies facilitadores per a la millorar de la comprensió de l’alumnat sord a l’aula i que tinguin en consideració les característiques de l’alumne sord i que es preocupi d’atendre’l. Fora interessant poder fer una mínima formació als tutors per millorar la sensibilitat vers la sordesa i em consta que des dels CREDA així es fa. Però en definitiva, el contacte diari entre logopeda i tutors i el fet de treballar diàriament de forma conjunta és el que més ajuda a la comprensió i sensibilització. Sembla doncs obvi que la coordinació entre tutors i logopedes és imprescindible i ha de ser en tots els casos contemplada en els respectius plans de treball.



71

4. PROPOSTA DE MATERIALS PER A LA PRAXI LOGOPÈDICA

A continuació trobarem:

- Unes guies per a logopedes / mestres d’usuaris d’audiòfons; Implants Coclears i emissores FM amb l’objectiu de conèixer des d’una vessant pràctica quines són les noves prestacions i solucions tècniques de les actuals pròtesis auditives, per tal d’optimitzar l’audició residual dels alumnes amb sordesa. - Proposta de programació per al treball de la percepció auditiva dels alumnes de 0 a 6 anys amb sordesa i pròtesis auditives



72

4.1. GUIA PER A LOGOPEDES / MESTRES D’USUARIS D’AUDIÒFONS



73

4.1.1.DISPOSITUS EXTERNS: audiòfons Al llarg de la historia.

El camí fins arribar a les actuals pròtesis auditives ha estat llarg si ens referim a l’encontre de solucions per a les pèrdues auditives, però relativament curt ja que la majoria d’aparells electrònics són fruit dels avenços tecnològics del darrer segle.

No va ser fins al 1900 (Gou, 2004) que l’austríac Ferdelmant Alt va construir el

primer amplificador elèctric expressament dissenyat per a les persones sordes. Al llarg de la primera meitat del segle XX les pròtesis auditives es van anar

fabricant cada cop més petites, alhora que també disminuïa el consum de les seves bateries.

Va ser a partir dels treball de Barden i Brattain i a l’aparició dels transistors que les pròtesis auditives es van reduir considerablement de mida i de consum, fins arribar a una miniaturització, així arriben per primer cop a les pròtesis auditives electromagnètiques de butxaca.

Durant la segona meitat del segle XX es desenvolupen i perfeccionen les

pròtesis auditives, tant en mida i en forma com en prestacions i qualitat del senyal. Fruit d’aquest treball constant d’innovació i recerca juntament amb la incorporació de les noves tecnologies apareixen al 1996 les primeres pròtesis auditives retroauriculars de tecnologia digital.

Actualment l’aplicació de les tecnologies digitals a la fabricació de pròtesis

auditives esta produint un salt qualitatiu i quantitatiu fins al moment inimaginable. És d’esperar doncs que es vagin implementant algoritmes cada vegada més complexos alhora que s’adquireixen nous coneixements sobre la fisiologia de l’audició que puguin donar resposta a molts dels interrogants que encara no en tenen. De segur que les actuals pròtesis auditives en molt poc temps estaran substancialment millorades i ampliades. QUÉ ÉS UN AUDIÒFON?

Un audiòfon és un conjunt d’elements mecànics, electrònics i electroacústics que capten i amplifiquen els senyals de la parla i els sons ambientals a un nivell còmode, adaptant-los als diferents tipus i graus de pèrdues auditives per tal de millorar la sensació i la percepció auditives. Els audiòfons ajuden a sentir més i millor, tot i que no guareixen la sordesa ni restitueixen l’audició. L’amplificació però que dóna l’audiòfon no és de caràcter general, sinó que s’adapta a la pèrdua auditiva

Imatge Ponak de l’individu. Estan especialment dissenyats per treballar en un interval de freqüències que es consideren adequades per a la comunicació humana: 250 7000 Hz.

L’audiòfon no modifica ni resol els problemes d’audició, modifica els conceptes de freqüència i d’intensitat per a fer possible que els sons més dèbils i suaus es



74

transformin en sons d’amplitud suficient i siguin audibles per estimular el sistema auditiu de l’individu amb hipoacusica. COM FUNCIONA UN AUDIÒFON? El funcionament bàsic d’un audiòfon consta de diversos passos que es poden resumir de la següent manera: 1. A través del micròfon, l’energia mecànica dels sons es transforma en senyal elèctric. 2. El senyal elèctric s’envia a un amplificador /processador que opera sobre aquest de forma selectiva, amplifica, codifica o digitalitza. 3. Mitjançant el receptor el senyal elèctric amplificat es converteix un altra vegada en senyal acústic de major energia. 4. Aquest senyal acústic amplificat s’envia a l’oïda de l’usuari mitjançant l’auricular. Cal tenir present aquí els diversos acoblaments utilitzats per col·locar i subjectar els audiòfons al pavelló auditiu de l’individu (els tubs i els motlles) que no són part dels dispositius auditius pròpiament dits i que més endavant es comentaran. També cal tenir en compte la font que proporciona l’energia necessària per a què tot aquest sistema funcioni: les piles. QUINES SÓN LES PARTS DE L’AUDIÒFON?

A) Micròfon o transductor d’entrada: el micròfon recull els sons de l’aire i els converteix en senyals elèctriques. Fa referència a un dispositiu que capta les variacions d’una determinada magnitud o energia i les transforma en un altre tipus d’energia, convertint així l’energia mecànica de l’ona sonora en un senyal elèctric. Hi ha diversos tipus de micròfons i les respostes de cada un d’ells seran diferents, cal però destacar que l’utilització d’un micròfon adequat és dels elements més importants per obtenir un so de qualitat, ja que el senyal de sortida sempre depèn del senyal d’entrada proporcionat pel micròfon. Els micròfons poden ser unidireccionals o omnidireccionals. La majoria d’audiòfons digitals permeten seleccionar entre ambdues possibilitats.

B) Amplificador: l’amplificador augmenta la intensitat dels senyals del micròfon.

És un circuit elèctric que té com a objectiu principal proporcionar guany auditiu, és a dir, un circuit que dóna a la sortida major energia que a l’entrada, tot modificant i amplificant els senyals elèctrics que rep el micròfon en funció de les necessitats de cada pèrdua auditiva. Els filtres modifiquen els sons i només amplifiquen aquells que són importants para a l’usuari. La diferencia entre allò que entra i el que en surt s’anomena guany d’amplificació. L’energia que l’amplificador dóna al senyal d’entrada ve proporcionada per les piles.



75

Existeixen diferents tipus d’amplificació: • Lineals: amplifiquen tots els senyals d’entrada per igual. • No lineals: incorporen un control automàtic de sortida. • Digitals: processen el senyal d’entrada per aconseguir una

audició de millor qualitat.

Els components en què treballa un amplificador són: • Classe o tipus d’amplificació (A, B, D, K, Multicanal). • Impedància d’entrada i de sortida. • Rang o interval de freqüències on està definit el funcionament de

l’audiòfon. • Tractament del senyal o factors d’ampliació sobre els que opera

el senyal d’entrada.

C) Receptor o auricular: el tercer component basic són els "altaveus", receptor que transforma els senyals elèctrics donats per l’amplificador en senyals acústics que els envia a l’oïda del subjecte per via aèria, i mitjançant el tub de connexió i el motlle. Hi ha també receptors de conducció òssia.

Es poden destacar tres factors claus relacionats amb l’auricular que poden garantir un millor funcionament de l’audiòfon: la seva posició dins de l’audiòfon, l’aïllament i els tubs. És important que l’auricular no estigui en contacte amb cap de les parts de l’audiòfon per evitar possibles transmissions de vibracions mecàniques que generen retroalimentació. Alhora que els tubs han d’estar ben segellats per evitar acoblaments.

D) Els tubs i els motlles: Angulo, [et al.] (1997) defineix el motlle com la pròtesis d’oïda fabricada individualment que canalitza el so reproduït per l’audiòfon cap al timpà a través del conducte auditiu extern.

E) Les funcions del motlle són: - connectar l’audiòfon acústicament amb l’oïda. - proporcionar estanquitat acústica. - subjectar l’audiòfon sobre el pavelló auditiu. - modificar acústicament el senyal produït per l’audiòfon. - ser confortables durant l’ús. - ser estètics. El diàmetre i la longitud del tub d’acoblament de l’audiòfon al motlle també tenen conseqüències destacables en les característiques dels sons que finalment arriben al conducte auditiu. La importància del motlle és sovint més gran de la que hom li atribueix, doncs una mala selecció o fabricació dels motlles fa que un bon audiòfon aporti uns resultats molt mediocres. E) Font d’alimentació o pila: proporciona l’energia necessària perquè l’audiòfon funcioni i amplifiqui els senyals captats. Generalment els audiòfons utilitzen piles de botó, la durada d’aquestes dependrà en gran mesura de les característiques de l’audiòfon i de la composició d’aquesta.



76

Colze

Micròfons

Control de volum (només en alguns models)

Canal de ventilació

Motlle

Selector de programes

Compartiment de la pila

Interruptor

Imatge cedida per Widex

Els principis bàsics de funcionament dels diversos components que formen els audiòfons són els de l’esquema següent:

Esquema simplificat d’un audiòfon, (Angulo [et al.], 1997) Tipus d’audiòfons: seguint la classificació proposada per Gou, J. (2004), és la següent: Existeixen diversos tipus d’audiòfons alhora que diferents criteris de classificació:

¬ Segons com envien el senyal a l’òrgan auditiu poden estimular la:

• Via àrea: el més comú és l’audiòfon. • Via òssia: a través de l’os mastoides.

Micròfon AMPLIFICADOR

piles o bateries

controls A u r i c u l a r



77

¬ Segons la seva forma poden ser:

• Retroauricular: és un audiòfon que es col·loca

darrere del pavelló auricular i condueix el so mitjançant un tub acoblat a un motlle inserit al canal auditiu extern. Existeixen audiòfons retroauriculars per a qualsevol grau de pèrdua auditiva. Són els que utilitzen els alumnes ja que s’adapten millor tant a les pèrdues auditives dels alumnes com a l’anatomia dels infants.

• Intraauricular: és un audiòfon que es col·loca al pavelló auricular (ocupa l’espai que ocupa el motlle en el model anterior). S’utilitzen sobretot en casos de pèrdues auditives lleugeres i moderades

• Intracanal: és un audiòfon que queda inserit en el conducte auditiu extern, l’usuari pot manipular els controls sense treure-se’l. També s’utilitzen en casos de pèrdues lleugeres o moderades.

• CIC (completament introduït al conducte) és un audiòfon que es col·loca dins el canal auditiu extern. La carcassa s’ha de fer a mida i adaptar-la perfectament al conducte auditiu extern.

Imatges extretes www Ponak. com

¬ Si ens fixem en el seu funcionament, com fan el tractament del senyal, es poden dividir en:

• Analògics: el senyal es tractat sense modificar-lo, és la

tecnologia utilitzada pels fabricants d’audiòfons des de l’inici fins a la incorporació de la tecnologia digital.

• Analògics amb control digital: l’amplificació és

analògica, però és pot ajustar i/o modificar mitjançant un programa informàtic.

• Digitals: són aquells audiòfons en què l’amplificació és

totalment digital. Actualment la major part d’audiòfons que trobem al mercat són d’aquest tipus.



78

¬ Per últim segons el factor d’amplificació hi ha dos tipus d’audiòfons:

• Lineal: la tecnologia aplica una amplificació constant en funció del guany programat, d’aquesta manera està directament proporcionat amb la posició del control de volum de l’aparell auditiu.

• No Lineal: la tecnologia aplica una amplificació variable

en funció del nivell de senyal d’entrada de l’audiòfon i és independent del potenciòmetre o control de volum.

La majoria de fabricants han coincidit en millorar i aplicar les prestacions per desenvolupar audiòfons digitals no lineals intel·ligents, ja que van incorporant noves prestacions fruit de la investigació tecnològica i fisiològica.

El que en un principi semblava una tecnologia poc accessible i destinada a la investigació és actualment la que s’utilitza de forma quotidiana en la majoria de persones usuàries d’ajuts auditius, i especialment, en aquest cas la majoria d’infants que hi ha escolaritzats.

Comprovant tot el que existeix a l’abast de l’usuari i les grans possibilitats d’elecció, és fa difícil poder anomenar i analitza tots els productes del mercat. Per això aquest treball es centrarà únicament en els audiòfons retroauricular digitals ja que són els que utilitzen majoritàriament els alumnes de la mostra.

També s’han apuntat els retroauriculars, i no els altres tipus, per diverses raons: en primer lloc, al llarg dels primers sis anys els infants fan un desenvolupament físic important i la vida de les pròtesis auditives, tot i que no és infinita; és considerable. Per aquest motiu es poden anar fet noves adaptacions de motlles però l’audiòfon continua essent útil. Això no ens passaria en les altres formes d’audiòfons ja que el motlle és la caixa de la pròtesis. En segon lloc, les prestacions de les pròtesis retroauriculars són substancialment més altes, és a dir, estan indicades per a pèrdues auditives severes i pregones, mentre que els altres formats, intrauricular, intracanal i CIC, es consideren adients per a pèrdues auditives quantitivament menys importants.

La tecnologia digital amb totes les seves aportacions ens dóna una millor qualitat i tractament del senyal, que és en definitiva el que els nostres alumnes necessiten per fer un bon aprofitament de les seves restes auditives per aconseguir un bon rendiment auditiu en el treball de percepció auditiva, que els plantegem al llarg de la intervenció logopèdia i que té com objectiu final una millor comunicació i adquisició del llenguatge.

Cal dir també que en l’anàlisi de les pròtesis ens centrarem en les que actualment són les més utilitzades pels nostres alumnes, però que de ben segur que al finalitzar aquest treball els diversos fabricants en comercialitzaran d’altres amb noves prestacions. A continuació, en primer lloc, es descriuran les parts en què està compost un audiòfon digital i seguidament es farà també una descripció de les possibles prestacions que poden tenir els audiòfons digitals, això no vol dir que totes les pròtesis auditives tinguin les mateixes prestacions, simplement s’anomenaran les possibilitats que es podem trobar actualment en un audiòfon. Que n’incorpori unes o unes altres de tot el seu conjunt depèn en gran mesura de les necessitats d’amplificació (grau i característiques de pèrdua auditiva) de l’infant i també, dins d’un ordre molt diferent, no per això menys important, de factors econòmics, ja que les innovacions tecnològiques a l’inici de la seva comercialització no són sempre assequibles a tots els usuaris.



79

Dins del ventall de possibilitats, existeixen al mercat mundial sis empreses dedicades a la investigació/innovació tecnològica, fabricació i comercialització d’audiòfons. Aquestes són: GN Resound [Beltone, Interton i Otometrics] (USA); William Demont [Oticon i Bernafon] (Dinamarca); Phonack (Australia); Siemens (Alemanya); Starkey (USA) i Widex (Dinamarca). En la nostra recerca ens fixarem tan sols en 2 fabricants: Phonack i Widex, ja que són les que utilitzen majoritàriament, fins i tot podem dir, quasi exclusivament, els alumnes de la mostra, és a dir, hem escollit les empreses fabricants d’audiòfons que pel treball diari amb els alumnes tenim a l’abast. PRESTACIONS DELS AUDIÒFONS DIGITALS Els audiòfons digitals es diferencien de la resta d’audiòfons perquè el senyal d’entrada es digitalitza. Incorporen un circuit de processament digital de la senyal (DPS) i estan dissenyats per prendre decisions. Gràcies a unes fórmules de càlculs, que anomenem algoritmes, l’audiòfon s’adapta amb molta rapidesa per donar la millor resposta en els diversos ambients acústics en què es troba l’usuari. Els audiòfons digitals transformen el so i el converteixen en bits, que manipulen abans d’amplificar el senyal.

Els audiòfons digitals poden ajustar-se i programar-se contínuament per aconseguir els millors resultats auditius, en les diverses situacions ambientals en que es troba l’individu al llarg del dia, ja que incorporen sistemes de registre que donen informació a l’audioprotesista de l’entorn quotidià de l’usuari i juntament amb les dades tècniques de l’aparell, en fa una adaptació personalitzada per a cada usuari. Els audiòfons digitals analitzen contínuament els sons de l’entorn quotidià en què es mou el nen i seleccionen automàticament entre els diversos programes incorporats. L’audiòfon va ajustant constantment la reproducció del so per proporcionar la millor audició possible.

Els avantatges de la tecnologia digital més destacables són (Chegkley, 2002): Més flexibilitat a nivells de major complexitat. Precisió en l’ajust dels diversos paràmetres. Rangs de processament (en el mateix audiòfon, en diferents freqüències). Solucions innovadores per millorar l’audició en ambients sorollosos. Possibilitats d’acomodació a l’evolució de la pèrdua auditiva més enllà dels 3 anys.

Els audiòfons digitals conten els mateixos components bàsics ja descrits anteriorment: els micròfons, l’amplificador, els altaveus, la font d’alimentació o pila, els tubs i els motlles, a més, els audiòfons digitals es poden programar, incorporen uns microordinadors (Integradors Dinàmics o Autopilot, segons les marques) per manipular els senyals i adaptar-se a la pèrdua auditiva de cada usuari.



80

Direccionalitat dels micròfons.

Analitza Decideix Processa

Esquema simplificat del funcionament d’un audiòfon digital

Un audiòfon digital pot ser tan simple o tan sofisticat com es vulgui,sempre dependrà dels elements tecnològics que incorpori.

Els avenços tecnològics han obert un gran ventall de possibilitats, per això l’audiòfon digital d’alta tecnología incorpora tot un seguit de prestacions que cada fabricant aplica en la mesura que les seves estratègies de comercialització així ho aconsellen:

Compensar de forma efectiva el Loudness Compressió dinàmica extesa.

Altres prestacions Binauralitat Auricular dins del canal auditiu Oclusió Telèfon

Microordinador Control de sonoritat / Reductor de soroll.

Eliminació dels sorolls de retroalimentació

Millora l’audibilitatde la veu

Eliminació del control de volum

Programes de música



81

1. Per millorar l’audibilitat de la veu:

Emfatitzador de parla.

Tractament de les freqüències agudes: Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències.

Processament per canals independents

Millora de l’ample de banda freqüencial (Amplada freqüencial de l’audiòfon).

2. Per a la millora de la relació senyal / soroll:

Control de sonoritat / Reductor de soroll.

3. Per eliminar els sorolls de retroalimentació:

Reductor/cancel·lador de feedback.

4. Per regular automàticament el volum del senyal acústic 5. Per facilitar la percepció de sons molt febles:

Compressió dinàmica expandida (EDRC).

6. Per millorar la direccionalitat dels micròfons:

Localitzador d’alta definició.

7. Per facilitar la percepció de la música:

Programes de música.

8. Altres prestacions:

Binauralitat Estanquitat Auricular dins del canal auditiu Oclusió



82

L’audiòfon compta amb un microordinador que permet regular les diverses prestacions tècniques implementades, actua com el “cervell” de l’audiòfon adaptant-se a cada una de les situacions, per optimitzar-ne el senyal de sortida. El microordinador té la funció de controlar la resta de prestacions de l’audiòfon. Una vegada programades totes les preferències de l’individu i les diferents prestacions tècniques implementades. El microordinador (Integrador Dinàmic de Widex / AutoPilot de Phonak), el “cervell” de l’audiòfon, utilitzarà aquesta informació per fer a mida el tractament del senyal, que es fa en el mateix audiòfon. És a dir, des de l’anàlisi i processament dels sorolls i sons que envolten l’individu, fins a l’optimització continuada del rendiment de l’audiòfon, assegurant així la millor adaptació d’ audibilitat i intel·ligibilitat per a cada situació. (En l’annex 6 inclou informació més detallada del microordinador.)

És per això que és una eina molt útil ja que intenta de manera automàtica coordinar les diverses prestacions de l’audiòfon per donar en cada moment l’aprofitament màxim tant en la captació del senyal d’àudio com en el posterior tractament del senyal.

1. Per millorar l’audibilitat de la veu:

EMFASITZADOR DE LA PARLA.

Breu descripció:

Tots els audiòfons incorporen sistemes per reduir el soroll ambient i emfasitzar la parla. És a dir, el sistema analitza i reconeix els sorolls no verbals i la parla. Això fa que la intel·ligibilitat de la parla en ambients amb soroll de fons sigui més fàcil d’entendre, no afectant, d’aquesta manera, a la informació important de la paraula. Els sintemes emfasitzadors de parla utilitzen la informació sobre la pèrdua individual de l’individu i la combinen amb la informació actual (la veu i el soroll de fons). Tota aquesta informació és recollida i analitzada ràpidament, mitjançant els sistemes emfasitzadors de parla del sistema, per donar la resposta més adequada en cada situació.

Què afavoreix:

A l’emfasitzar la parla per sobre dels soroll ambientals, el treball d’entrenament auditiu amb veu i parla resulta més eficaç ja que aquesta és més fàcil de percebre. Cal també tenir en compte que si hi ha un tractament específic per la parla i la veu quan es treballa amb instruments o soroll ambientals ja que els processarà com a soroll i l’aparell en disminuirà el senyal de sortida. Contràriament amb el que passa amb la veu i la parla que en pot donar un guany de fins a 18 dB, superior al soroll ambientals. Alguns dels aspectes que es poden treballar tenint en compte aquesta prestació seria figura fons/auditiu. De forma esglaonada anar introduint sorolls de fons i entrenar tant la inhibició d’aquest sorolls de fons com la informació si és rellevant. Potenciar-ne l’escolta voluntària de la veu en front d’altres estímuls auditius.



83

TRACTAMENT DE LES FREQÜÈNCIES AGUDES

EXPANSOR D’AUDIBILITAT.

Breu descripció: Els audiòfons incorporen sistemes per augmentar el rang audible, és a dir, intenten transportar els sons no audibles, a zones audibles per a l’usuari, tot conservant al màxim les relacions harmòniques entre els sons originals i els sons transportats. El sistema fa una transposició lineal per desplaçar els sons importants de zones de freqüències no audibles, generalment freqüències altes, fins a zones audibles per a l’usuari, generalment zones de freqüències mitges. Aquesta transposició lineal manté la relació dels sons originals, és a dir, trasllada el so a una zona inferior de la banda freqüencial però en manté totes les característiques harmòniques. El resultat és l’audibilitat dels sons d’alta freqüència, que abans no eren audibles, per un so substitut a una freqüència menor.

Imatge: Transposició de freqüències

Què afavoreix:

Permet augmentar l’audibilitat de sons que queden fora de la corba d’audibilitat de l’individu. És a dir, al fer una transposició dels sons d’una zona, on tot i fer una amplificació no hi ha restes auditives, a una altra zona on sí que n’hi ha, els sons que en un principi quedaven fora del camp audible de l’individu, ara aquest els pot percebre en una banda freqüencial menor. Així doncs, permet percebre sons aguts que generalment queden fora del rang auditiu de l’individu i que ens donen informació sobre la majoria dels sons de la parla. Alhora que donen una major intel·ligibilitat de la parla, ja que en les freqüències agudes és on és concerta majoritàriament les característiques que donen intel·ligibilitat a la parla.



84

Imatge cedida per Phonak

COMPRESSIÓ DE LES FREQÜÈNCIES

Breu descripció: Els audiòfons incorporen sistemes per millorar i augmentar el rang audible, és a dir, proporcionen una compressió de freqüències no lineal i transporten els sons no audibles a zones audibles per a l’usuari, conservant al màxim les relacions harmòniques entre els sons originals i els sons transportats. El sistema permet comprimir una gamma d’altes freqüències seleccionades en una gamma més reduïda. L’algoritme de compressió no lineal desplaça els sons a una zona audible propera, on aquest es pot processar i amplificar. Aquesta transposició no lineal manté la relació dels sons originals, és a dir, comprimeix el so a una zona inferior de la banda freqüencial, però en manté totes les característiques harmòniques. El resultat és l’audibilitat dels sons d’alta freqüència, que abans no eren audibles, adaptada a la pèrdua auditiva de l’individu i que no es solapen amb freqüències més baixes.

Què afavoreix:

Permet augmentar l’audibilitat de sons que queden fora de la corba d’audibilitat de l’individu. És a dir, al fer una compressió dels sons d’una zona a una altra zona on hi ha restes auditives, els sons que en un principi quedaven fora del camp audible ara l’individu els pot percebre . Aquesta compressió permet:

L’augment de la detecció, discriminació i reconeixement dels sons aguts, com ara: el cant dels ocells, alarmes i sons musicals que generalment queden fora del rang auditiu de l’individu. La millora en la audició dels sons aguts ([s], [f], [x]...) que ens donen informació sobre la majoria dels sons de la parla. Alhora que en proporcionen una major intel·ligibilitat, ja que en les freqüències agudes és on és concreten majoritàriament les característiques que donen intel·ligibilitat a la parla.



85

La millora de la qualitat de veu i de l’entonació ja que hi ha una retroalimentació de la veu de més qualitat.


EL PROCESSAMENT PER CANALS INDEPENDENTS Breu descripció:

El processament del senyal per bandes de freqüència o canals independents permet una millor adaptació a la corba audiomètrica de l’individu, fent ajustaments independents per a cada una de les bandes de freqüència.

Imatge del tractament del senyal per canals independents

Què afavoreix:

Aquesta funció del microordinador consisteix també en fer una anàlisi del senyal auditiu d’entrada i activar els elements necessaris per aconseguir un ajustament òptim del senyal de sortida, tenint en compte els paràmetres freqüencials. Seria un altre dels paràmetres que permet una millor adaptació a la corba audiomètrica, donen qualitat auditiva i en aquest cas sí que influeixen en el treball de



86

percepció auditiva. Ja que dóna la possibilitat de poder incidir en el treball de discriminació, identificació i reconeixent de fonemes segons el punt d’articulació, o bé segons la localització d’un fonema dins la paraula, dins de la frase o també dins de la síl·laba (CV, VC, CCV). Millora l’audibilitat dels finals de paraula (plurals i conjugacions verbals) .

Millor audibilitat dels diferents timbres de veu: veus de nens i veus femenines. Aquesta diferenciació és important en aquest període perquè majoritàriament l’entorn d’aquests infants està envoltat per la família, altres nens i educadores.

2. Per millora de la relació senyal / soroll

Breu descripció: Amplada freqüencial de l’audiòfon o zona freqüencial que és capaç d’amplificar l’audiòfon. Actualment els aparells auditius poden amplificar tota l’amplada freqüencial on hi ha restes auditives i assegurar que es rep amplificació a totes les freqüències audibles. Com més gran és l’ample que banda amplificat, millor percepció per part de l’usuari. Sempre ha estat un repte amplificar les freqüències agudes ja que són importants a l’hora d’entendre certs trets acústics dels fonemes. Actualment, els audiòfons digitals poden processar sons fins a 6000 o 7000Hz, i com a conseqüència l’individu podrà percebre millor, entre altres sons, els trets de la parla més aguts.

Què afavoreix:

Un ample de banda que pugui arribar fins a 6000 / 7000 Hz facilita la percepció dels sons de la parla més aguts i serà de gran utilitat en el treball de: La percepció dels sons fricatius i africats, sobretot al final de paraula. Discriminació de sons segons el punt d’articulació (dentals, palatals i nasals). Treball d’oposicions fonològiques (discriminació, identificació i reconeixement). I de forma més general en tot el treball de consciència fonològica.

Ritmes vocàlics Consciència de síl·labes Paraules llargues i curtes

Accent

Control de sonoritat / reductor de soroll:

MILLORA DE LA RELACIÓ SENYAL / SOROLL.

En ambients sorollosos l’’audiòfon identifica la parla de la resta que interpreta com a sorolls. Es percep millor la paraula en ambients sorollosos.



87

Breu descripció:

La millora de la relació senyal/soroll garanteix la supressió de sorolls intel·ligentment sense afectar a la comprensió de la parla

Reducció del sorolls ambientals Aquesta reducció es dóna quan a través de l’audiòfon es processen sorolls sobtats i molestos que interfereixen en la qualitat sonora i aporten estrès i tensió a l’audició. A les persones usuàries d’audiòfons sovint se’ls fa difícil poder escoltar en ambients sorollosos ja que l’amplificació dels sorolls ambientals resta intel·ligibilitat a la parla . La reducció dels sorolls ambientals ha estat i és encara un problema complex de solucionar, ja que els sorolls estan formats per molts sons, que ens donen informacions freqüencials o bé espacio - temporals i això en dificulta el seu tractament. En moltes ocasions la parla i els soroll ambientals són pràcticament idèntics. Però la incorporació d’algoritmes altament sofisticats per fer tractaments diferenciats del soroll

ja sigui sobtat (un cop, un guix en rascar la pissarra, trencadissa de vidres, bosses de plàstic...) o constant (ventiladors d’aparells electrònics, motor del cotxe, al carrer, al pati de l’escola...) fa que aquest es redueixi i/o s’elimini sense afectar a la comprensió de la paraula

Què afavoreix:

La reducció dels soroll fa que la percepció de la parla sigui més agradable, al no percebre els sorolls que poden distorsionar la parla aquesta és més fàcil de rebre. Per això el treball d’entrenament auditiu es pot fer a partir de la veu (veus de diferents tons: home, dona, nen i veu cantada), de la paraula i de la frase. Si es treballa la percepció dels sorolls ambientals s’ha de tenir en consideració que el sintema fa el tractament del senyal com si fos soroll i el redueix. Per això aquesta prestació, generalment no s’activa en els infants que estan iniciant el treball de percepció auditiva, i estan creant una memòria auditiva de tots els senyals acústics, tant si és parla com soroll.

3. Per eliminar els sorolls de retroalimentació:

Breu descripció: Actualment els soroll interns de l’aparell i els xiulets d’acoblament són controlats gràcies a una tecnologia acurada i algoritmes molt sofisticats que analitzen, identifiquen i eliminen la retroalimentació auditiva. Generalment, es pot produir un acoblament del so quan l’individu s’acosta la mà a l’orella per tocar-se els cabells, quan s’acosta l’auricular d’algun aparell o joguina o bé

Imatge: www.phonak.com



88

quan hi ha contacte físic al acaronar a l’infant. El so que surt llavors per l’audiòfon (pel motlle) és amplificat pel micròfon i provoca xiulets. També la retroalimentació és sovint deguda a una mala o deficient adaptació dels motlles. Poden incorporar també un sistema per eliminar la distorsió causada per la reverberació en diferents entorns (gimnàs, sales d’actes, museus, esglésies...). El vent és una de les altres fons de distorsió provocant distorsions degudes a la fricció d’aquest amb el micròfon.

Què afavoreix: Donen menys cansament i una percepció més relaxada dels sons, ja que el so és molt més natural sense sensacions desagradables i incòmodes. Aquesta prestació permet, en el cas de nens molt petits que estan molt de temps asseguts o estirats, que l’audiòfon no s’acobli. I també en el cas de nens no tan petits que sovint es mouen i s’estiren pel terra mentre juguen. També ens permet realitzar treball auditiu amb veu suau, a cau d’orella sense que tampoc es produeixin acoblaments. Pel que fa a l’adaptació audioprotètica quan l’audiòfon està molt al màxim de les seves prestacions (molta potència) l’acoblament és freqüent, sinó hi ha una bona estanquitat del motlle, amb aquesta prestació s’aconseguirà eliminar-lo. Així aconseguirem poder treballar amb l’audiòfon al màxim rendiment, majoritàriament són alumnes amb pèrdues auditives importants, sense problemes d’acoblament. 4. Per regular automàticament el volum del senyal acústic.

Breu descripció: Aquesta prestació permet fer una amplificació en funció del nivell d’entrada del senyal als audiòfons. Dóna la possibilitat de fer guanys variables a diferents nivells d’entrada del senyal, permet d’aquesta manera percebre els sons forts com a forts i els sons dèbils com a dèbils. Si aquest senyal d’entrada és molt dèbil l’amplificació és elevada, mentre que si el senyal d’entrada és elevat l’amplificació que dóna l’audiòfon és més suau. Aconseguint sempre mantenir la dinàmica i la temporalitat de la parla.

L’audiòfon s’adapta automàticament a la situació, ajusta el volum de forma automàtica.

Imatge: www.Phonak.com



89

Els algoritmes revisen contínuament la situació i optimitzen en temps real la configuració per a cada situació. L’adaptació ràpida és el que li dóna qualitat, ja que sinó l’audició semblaria entretallada entre canvi i canvi. L’audiòfon, alhora, va enregistrant les diferents situacions en què l’infant utilitza els seus audiòfons al llarg del dia i a les revisions audioprotètiques l’audioprotesista fa les adaptacions pertinents perquè els canvis de volum i els canvis d’ambient siguin més confortables per a l’usuari.

Què afavoreix:

Permet percebre els sons tal i com són: els sons forts com a forts i els sons suaus com a suaus. També es percep més informació de l’espai i del temps perquè ens dóna informació sobre la font sonora. 5. Per facilitar la percepció de sons molt febles

Breu descripció:

A nivells molt baixos de volum, els sons poden quedar amagats pel soroll intern de l’aparell. És a dir, tot aparell produeix uns sorolls interns. Si aquest soroll, tot i que és baix, és més alt que el senyal d’entrada, l’aparell no ho identifica com a so a amplificar i com a conseqüència no en fa cap tractament del senyal ja que no li arriba cap senyal. Mitjançant la compressió dinàmica o loudness es podrà incrementar i amplificar els sons i sorolls acústicament molt febles, tot respectant els nivell d’entrada de les diferents freqüències i obtenir un so audible a nivells baixos de volum. Permet percebre sons acústicament febles. Permet respectar els diferents nivells d’entrada de so. Permet una millor adaptació a la corba audiomètrica del nadó. Permet obtenir el màxim rendiment en ambientes silenciós.

Què afavoreix:

Treballar sons molt dèbils. Afinar en l’anàlisi dels sons i síl·labes de la paraula:

o sons consonàntics en diverses posicions: síl·laba directa i inversa

o grups consonàntics. o diftongs. o síl·labes àtones i tòniques.

Millora la percepció de la pròpia veu, pot ajudar a corregir errors de producció a nivell fonètic.



90

A nivell funcional també prement treballar qualitats sonores com: fort / fluix , llarg/curt, distàncies (ve de..., és en aquella direcció...). 6. Per millorar la direccionalitat dels micròfons.

Localitzador d’alta definició

Breu descripció: Els audiòfons digitals incorporen més d’un micròfon, per a un millor tractament del senyal. L’anàlisi dels senyals entrants a través dels diversos micròfons millora la comprensió de la parla independentment de l’entorn o del lloc on es trobi l’usuari i també del lloc on es troba la persona que parla. Els micròfons multidireccionals poden facilitar d’ubicació de la font sonora i també una certa exploració auditiva de l’espai, en aquells nens que ja tenen un cert entrenament i una memòria auditiva. Aquest tractament de la parla pot ser programat per l’audioprotetista o fer-se automàticament en funció de com es percep el senyal sonor. Per exemple en un ambient tranquil on només hi ha un interlocutor l’audiòfon seleccionarà la manera omnidireccional, en canvi, en un ambient sorollós o amb diversos interlocutors escollirà preferentment la manera direccional. La rapidesa en què s’adapta als canvis de tractament del senyal són molt importats per donar una millor audibilitat a la paraula. Una de les formes més adequades per millorar la intel·ligibilitat de la paraula per un usuari d’audiòfons en ambientes sorollosos, és utilitzar un sistema de micròfon direccional en l’audiòfon.

Imatges extretes de wwww.widex.es

Els micròfons omnidireccionals són igualment sensibles a tots els sons, independentment de la seva direcció. Els sorolls, no sons de la parla, es redueixen en relació als altres.

Els micròfons direccionals estan programats per ser menys sensibles als sons d’una direcció, de tal manera que siguin més sensibles als sons de davant que als de darrere.

La millora de la praxis logopèdica quant a l’educació auditiva en l’alumnat amb sordesa de 0 a 6 anys, a partir de les prestacions tecnològiques d’audiòfons i implants coclears.

.


91

El micròfon direccional pot dissenyar-se de diverses formes. Una característica comuna és l’ús de diversos punts d’entrada de micròfon i el posterior processament del senyal perquè el sistema pugui distingir entre els sons de diferents direccions. Emfatitzant d’aquesta manera els sons que provenen de davant sobre els sons de darrere.

Què afavoreix:

Els micròfons multidireccionals poden facilitar el treball de la direccionalitat del so i de la localització de la font sonora (davant / darrere, sobre / sota, un costat / l’altre, ve de / va cap...). El treball de figura fons (veu i sorolls ambientals). El treball de sons simultanis (veu / música, veu / veu...). Si treballem individualment amb el nen en un ambient tranquil, el micròfon escollirà la funció omnidireccional, per tant hauríem de parlar de front al nen, ja que si estem al darrere o al costat el senyal perd intensitat. En situacions de conversa, els micròfons utilitzaran la funció direccional perquè al canviar contínuament la posició de les fonts de senyal (els diversos interlocutors d’una conversa), el sistema s’adapta, fa una anàlisis o rastreja d’on ve el senyal i així podem parlar des de diverses posicions.

7. Per facilitar la percepció de la música.

Breu descripció: Alguns audiòfons incorporen un programa de música. Tenen en compte els paràmetres que són importants per sentir musica, la dinàmica de la musica i la seva qualitat tonal, en general dóna una imatge sonora amb més matisos. S’activa manualment des del comandament de l’audiòfon.

Què afavoreix:

En els audiòfons que tenen incorporat un programa de música, cal tenir present que per poder percebre la música s’ha d’activar aquesta prestació ja que sinó el microordinador de l’audiòfon identifica la música com a soroll i en farà un altre tractament, i en disminuirà el senyal d’entrada. 8. Altres prestacions Fent una revisió de les prestacions més innovadores que incorporen els audiòfons “Intel·ligents de Darrera Generació” se’n podem destacar les següents, tot i que cap dels alumnes avaluat n’és usuari. Com ja s’ha dit anteriorment, la tecnologia incorpora molt ràpidament noves prestacions fàcilment, en poc temps, ens podem trobar amb infants que en són usuaris.


.


92

BINAURALITAT

Breu descripció:

L'equip binaural es componia, fins ara, de dues ajudes auditives independents. Les ajudes auditives equipades amb el tractament del senyal binauralment funcionen en xarxa com un sol i mateix sistema. Analitzen els senyals i s’hi adapten automàticament. L'escolta és més còmoda i equilibrada, ja que es poden comunicar entre ells per reconstituir l'audició en relleu com ho fa el nostre cervell.

Què afavoreix:

La localització de la font sonora millora. Dos audiòfons sincronitzats permeten un millor equilibri de l'escolta i milloren la localització dels sons respecte als sistemes no sincronitzats. Procura una qualitat millor del so i una comprensió millor de la paraula. Si els alumnes, a més dels seus audiòfons, incorporen un sistema d’FM la qualitat del senyal que rebran serà binaural, més aproximada a l’audició normal.

ESTANQUITAT

Breu descripció:

Les noves ajudes auditives es beneficien d’un tractament per a una protecció millor contra la transpiració i la humitat. Fins i tot algunes són resistents a l’aigua.

Què afavoreix:

Una millor conservació i millor manteniment dels aparells auditius, ja que un dels reptes importants ha estat sempre el desgast degut a l’humitat corporal. És una prestació molt innovadora que tot just està sortint al mercat, s’han fet proves i s’ha informat als usuaris, però encara no està comercialitzada. De segur que quan es pugui adquirir serà molt ben acceptada ja que la humitat és una de les variables que més condicionen la vida i el manteniment dels audiòfons.

AURICULAR DINS EL CANAL AUDITIU

Breu descripció:

La col·locació de l’auricular en el canal auditiu proporciona una millor resposta i un major accés a un ampli rang d’altes freqüències que sobtenenper mitjà d’un tub i un motlle.


.


93

Al treure el receptor de la carcassa i col·locar-lo en el canal auditiu, l’audiòfon es redueix de forma considerable. I a l’augmentar la distància entre el micròfon i l’auricular s’aconsegueix la reducció del feedback i els xiulets i, per tant, un so estable.

Què afavoreix:

L’aportació més important és separar el micròfon de l’auricular i aconseguir una bona adaptació al conducte auditiu per minimitzar els efectes del feedback i la retroalimentació auditiva. Al separar l’altaveu de la resta de l’audiòfon també se’n redueix la mida. Actualment només s’ha adaptat en adults o en nens grans amb pèrdues auditives mitjanes i que ja són usuaris d’audiòfons des de fa anys.

OCLUSIÓ

Breu descripció:

Quan els motlles de l’audiòfon es col·loquen en l’oïda, el canal auditiu es bloqueja. Degut a aquest bloqueig l’individu percep la seva pròpia veu més forta i es produeix un efecte com si parléssim en un lloc tancat i ressona. L’oclusió produeix també vibracions en el canal auditiu, en situacions com per exemple: mentre s’està menjant. Quan l’oïda es tancada pel motlle, aquestes vibracions produeixen una major pressió en el timpà i el timpà interpreta aquestes vibracions com a senyal auditiu. L’efecte oclusió genera sons interns dins l’oïda provocant molèsties i problemes d’intel·ligibilitat, ja que els sons interns es barregen amb els sons amplificats per l’audiòfon. Aquest efecte d’oclusió es pot reduir amb la sortida d’aire que tenen els motlles. És un forat inserit al motlle i paral·lel a l’orifici que uneix el motlle i l’audiòfon, i que connecta l’aire residual del canal auditiu de l’oïda mitjana amb l’aire de l’exterior. Com més ampli sigui aquest orifici més eficient és la reducció de l’oclusió. En els audiòfons amb processament del senyal digital i que tenen un gestor d’oclusió, aquest pot ajudar a reduir aquesta sensació d’ oclusió.

Què afavoreix:

El gestor d’oclusió ofereix la possibilitat de fer ajustaments en les zones de freqüència on el rang dinàmic és molt estret. D’aquesta manera pot aportar el guany necessari a cada una de les zones o bandes de freqüència de forma independent, sense tenir influència en l’amplificació general de l’audiòfon. Equivaldria a fer una millor adaptació a la corba audiomètrica de l’individu.


.


94

4.2. GUIA PER A LOGOPEDES / MESTRES D’USUARIS D’IMPLANT COCLEAR


.


95

4.2.1. DISPOSITIUS IMPLANTABLES: Implants Coclears

La funció bàsica d’un IC seria substituir la funció de la còclea i proporcionar una percepció de so mitjançant estímuls elèctrics aplicats a la còclea. A continuació es citaran diverses descripcions del que és l’Implant Coclear segons diferents autors:

“Un Implant Coclear es pot definir com un aparell que transforma els sons i soroll del medi ambient en energia elèctrica capaç d’actuar sobre les aferències del nervi coclear, desencadenant una sensació auditiva en l’individu.” (Manrique, [et al.],2002)

Segons Aronsón (2006), “L’IC és una pròtesis neuronal que restitueix funcionalment l’audició en subjectes

afectats d’una sordesa neurosensorial pregona bilateral. La tecnologia involucrada en el desenvolupament de pròtesis coclears apunta a optimitzar la transferència d’informació que conté la parla mitjançant l’estimulació a altes velocitats del teixit neuronal residual. En les sordeses neurosensorials, el sistema nerviós auditiu no pot transformar el patró acústic de les ones del so en impulsos elèctrics, per absència de transductors o cèl·lules ciliades. El dany en les cèl·lules ciliades produirà la degeneració de les cèl·lules nervioses o neurones adjacents. L’estimulació elèctrica el que farà, serà generar artificialment un potencial d’acció. Fent així que l’objectiu de l’estímul elèctric sigui tancar el circuit, obert per la manca de receptors neuronals. Si el sistema nerviós central queda tancat i funcionant, l’IC farà d’imput alternatiu per restaurar l’audició.”

“l’IC es basa en el principi de substituir la funció d’una còclea extensament danyada, fins el punt que no permet a l’individu un acceptable nivell de discriminació auditiva; per mitjà d’uns elèctrodes, que transmeten directament els sons a les fibres del nervi coclear i transformats per un processador en estímuls elèctrics.D’aquesta manera es genera una sensació auditiva que la seva varietat i riquesa dependrà de factors atribuïbles a l’IC i a les característiques de l’individu.” (Sainz Quevedo, [et al.], 2005). “En el cas de les sordeses neurosensorials, les cèl·lules ciliades no produeixen o ho fan de forma inadequada els potencials d’acció en el nervi auditiu (de la Torre, [et al.], 2004). L’objectiu de l’IC és substituir la funció de la còclea lesionada saltant els passos de l’audició previs a la transducció auditiva i fent d’aquesta manera que l’estimulació elèctrica faci que en el nervi auditiu es generin els potencials d’acció. L’IC serveix, doncs, per proporcionar una percepció del so a un individu amb hipoacusia neurosensorial. Una de les dificultats en què es troben aquestes persones, a més de la percepció del so, és també, la limitació per aconseguir una bona comunicació oral. Per això els dissenyadors d’IC han centrat la seva recerca en millorar la qualitat en què es percep la veu. És a dir, els sistemes d’IC haurien de proporcionar una percepció de la veu amb suficient qualitat per a discriminar, identificar i reconèixer les diferents unitats lingüístiques de la veu (fonemes, síl·labes, paraules....)”


.


96

De les definicions aportades pels anteriors autors se’n poden ressaltar les següents afirmacions:

-Tots estan d’acord en què l’IC seria un substitut de la còclea, faria la funció d’aquesta de forma diferent, transformaria els sons i soroll de la parla en energia elèctrica i aquesta en una sensació auditiva.

-També apunten que fins el moment és una alternativa per a les sordeses nerosensorials bilaterals pregones i que amb d’altres opcions no s’aconsegueixen els mateixos resultats quant a la percepció auditiva.

- Un altre factor destacat seria el que fa referència a la capacitat de reacció de les cèl·lules nervioses. Apunten que sinó s’estimulen les cèl·lules nervioses per algun mitjà, amb el temps, aquestes perden capacitat de reacció. Si contràriament, mitjançant una estimulació elèctrica reben l’estimulació pertinent, aconseguiran mantenir la capacitat de reacció i d’aquesta manera mantenir artificialment el circuit tancat que forma el sistema nerviós auditiu.

- I per últim, però no per això menys important, l’IC no només permet una percepció del so, sinó que s’ha investigat i dissenyat per optimitzar la transferència d’informació dels sons de la parla, en definitiva per millorar la comunicació oral i desenvolupament lingüístic.

Cal destacar també que l’IC presenta unes limitacions que el fan més o menys eficaç en funció de:

- Les limitacions tècniques, actualment és impossible igualar l’audició humana. - Les limitacions fisiològiques que afecten de forma diferent a cada un dels candidats a IC, com ara: etiologia de la sordesa, moment d’aparició de la sordesa, edat de l’individu i edat d’implantació, anatomia coclear, patologies associades,etc. - Les característiques personals de l’individu. Per sentir no només cal percebre és necessari també un aprenentatge, cal analitzar, sintetitzar, comparar, memoritzar i extreure informació, per això, és necessari un procés d’aprenentatge. El rendiment que en tregui la persona implantada dependrà doncs de la seva capacitat d’extreure informació del que percep.

La diferència fonamental entre l’IC i l’audiòfon és que mentre l’audiòfon amplifica els sons , fent més fàcil l’activitat dels elements neuronals residuals de l’individu, és a dir, intenta compensar la sensibilitat auditiva de l’individu; l’IC substitueix la funció dels elements absents o danyats, en aquest cas les cèl·lules ciliades o danys coclears, tancant així el camí de transmissió cap el nervi auditiu i restituint parcialment la funció de la còclea.

L’IC no és un amplificador sinó justament un codificador que té com a missió -i ambició, (Manrique i Huarte (2002)-, realitzar el treball de la còclea. La diferència fonamental està en què la informació donada per l’IC és una informació limitada però estructuralment representativa del so original.

L’aportació de l’IC, (Herran 2005), respecte altres ajuts tècnics per a la (re)habilitació de les persones sordes, és que no és un amplificador del so com qualsevol audiòfon convencional, sinó que pretén ser un creador de senyals auditius. Tot i això l’audició


.


97

que s’aconsegueix mitjançant l’IC no és igual a l’audició natural. I d’aquí la importància de la tasca (re)habilitadora per aconseguir l’aprofitament funcional de l’audició artificial que percep l’individu.

QUINES SÓN LES PARTS D’UN IC? El sistema consta de dos subsistemes, la part interna, implantada mitjançant una intervenció quirúrgica i anomenada implant coclear. I la part externa anomenada processador de parla. Mitjançant una intervenció quirúrgica, amb anestèsia general, es practica una incisió darrera el pavelló auditiu, s’ubica i es subjecta a l’os temporal el receptor estimulador o bobina receptora i s’introdueixen a l’interior de la còclea un feix d’elèctrodes dins la guia porta elèctrodes. Aquests elèctrodes seran els encarregats d’enviar els senyals electroacústics al nervi auditiu. També es col·loca un elèctrode fora de la còclea que s’anomena elèctrode de referència. Un dels components que formen el receptor és un imant, que servirà d’unió entre els elements de la part externa i els elements de la part interna. La ferida quirúrgica estarà completament cicatritzada desprès de tres o quatre setmanes de la intervenció.

Part Interna:

- Guia porta elèctrodes que serveix per col·locar els elèctrodes dins la còclea.

Imatge cochear

- Un elèctrode de referència o terra, extracoclear. - Un receptor / estimulador o bobina receptora: conté elements electrònics que fan possible la connexió entre les parts interna i externa, i també elements electrònics per generar pulsacions de corrent que serveixen per a l’estimulació elèctrica.

Imatge Advanced Bionics Hi Res 90K Imatge Coclhear Nucleus Feedom


.


98

Imatge Med-el Pulsar CI Imatge Med-el SonataTI 100

Els components electrònics són la part més important d’un IC perquè no es poden substituir sense cirurgia.

Aquests components són els que determinen quanta informació i quins detalls sonors arribaran al nervi auditiu.

Són els responsables que el processador rebi la informació de so digitalitzada i d’enviar els senyals al nervi auditiu a través dels elèctrodes.

Part externa:

- Un micròfon que recull els sons més útils per a la comprensió del llenguatge i els passa al processador. - Un processador que selecciona i processa els sons en senyals

digitals, per determinar com es realitzarà l’estimulació. Processadors de parla retroauricular

Imatge Med-el Opus 1 Imatge Med-el Opus 2

Imatge Coclhear Nucleus Feedom


.


99

Controlador corporal

Imatge Coclhear Nucleus Feedom

Imatge Advanced Bionics Platinum Series™

- Un transmissor o bobina transmissora per comunicar les parts externes amb les internes, mitjançant acoblament inductiu, i enviar els sons codificats al receptor. - Una unitat de bateries per alimentar tot el sistema de l’IC.

PRESTACIONS DELS IMPLANTS COCLEARS

Els equips multidisciplinaris i els fabricants d’IC estan investigant i desenvolupant millores en tots els camps, tant en els processadors de parla com en els IC.

S’està millorant el tractament del senyal, les estratègies de codificació, la taxa d’estimulació i altres paràmetres, elèctrodes més anatòmics, dissenys de processadors de parla més petits i un consum cada vegada més ajustat de les bateries.

Però actualment les darreres versions comercialitzades, a més, incorporen altres prestacions força innovadores pel que fa als IC però ja conegudes pels usuaris d’audiòfons

Algunes de les prestacions que actualment incorporen els IC, sempre hi haurà variacions segons model i marca, són les següents:

Direccionalitat dels micròfons.

Millora de la relació senyal / soroll

Tractament dels sons febles

Autosensibilitat Direccionalitat dels micròfons.

Breu descripció:

El processador de parla està equipat amb un micròfon direccional, i amb un altre multidireccional.


.


100

Això fa que es puguin mesurar i calcular les minúscules diferències entre els sons de cada un dels micròfons per emfasitzar els sons que provenen del davant i suavitzar els sons d’altres direccions. D’aquesta manera s’aconsegueix una millor audició en ambients sorollosos. Els micròfons direccionals estan programats per ser menys sensibles als sons d’una direcció, de tal manera que siguin més sensibles als sons del davant que als de darrere.

Envoltat de soroll Emfasitzant la parla Imatge Cochlear

El micròfon omnidireccional capta un major rang de sons ambientals (Ad Bionics i Med-el). Els micròfons omnidireccionals són igualment sensibles a tots els sons, independentment de la seva direcció.

Què afavoreix?

Els micròfons multidireccionals poden facilitar el treball de la direccionalitat del so i de localització de la font sonora.(davant / darrera, sobre / sota, un costat / l’altre, ve de / va cap...), cal però tenir en compte que l’entrada de so és només per una oïda i l’efecte de binauralitat amb un sol IC no s’aconsegueix. El treball de figura fons (veu i sorolls ambientals). El treball de sons simultanis (veu / música, veu / veu,...). Es poden barrejar una o dos fonts d’àudio,per exemple: micròfon i/o unitat d’àudio com ara reproductors de CD, MP3, iPOOD o FM. Si treballem individualment, amb el nen, en un ambient tranquil, i amb un micròfon direccional hauríem de parlar de cara al nen, ja que si estem al darrere o al costat el senyal perd intensitat. Si treballem individualment amb l’infant, en un ambient tranquil i amb micròfon onnididireccional, que recull el so procedent de totes les direccions, no és necessari parlar de cara a ell, és a dir, que no necessita estar mirant a l’interlocutor per comprendre el que se li diu. Alguns models incorporen el micròfon separat del processador de parla dins del canal auditiu, no està encara provat en infants, però els usuaris que ho han utilitzat consideren que els avantatges més destacats són:

o L’audició direccional natural.


.


101

o Millora l’audició en situacions difícils, per exemple: dins del cotxe.

o Ús natural del telèfon i altres auriculars. o Protecció del soroll del vent.

Tractament dels sons febles

Breu descripció:

Mitjançant un sistema de compressió del senyal, els sistemes d’IC fixen un rang ampli d’intensitat del so. Incorporen sistemes per augmentar el rang audible. Permet percebre i reconèixer els sons suaus o febles, que contràriament serien difícils de distingir a causa del baix volum. La compressió dels sons difícils de percebre i/o d’entendre (sons febles o llunyans), es transporta a un rang més ampli de la zona d’audició per amplificar i facilitar d’aquesta manera l’audició dels sons febles, així s’aconsegueix que una major part de l’audició pugui ressaltar els sons suaus.

Què afavoreix? Permet augmentar l’audibilitat de sons que podrien quedar fora de la d’audibilitat de l’individu. Permet percebre sons febles que generalment queden fora del rang auditiu de l’individu, i que ens donen informació sobre la majoria dels sons de la parla. Permet també parlar amb algú que no està a prop, treballar amb els alumnes a una certa distància per anar millorant la comprensió del llenguatge en situacions diverses.

Els sons febles i allunyats es perden amb facilitat o sentir-los requereix un gran esforç.

Imatges Cochlear

La compressió del senyal apropa els sons febles i allunyats per poder-los percebre millor, sense modificar altres sons més forts.


.


102

Millora de la relació senyal / soroll

Breu descripció:

Les persones usuàries d’IC sovint se’ls fa difícil poder escoltar en ambients sorollosos ja que l’amplificació dels sorolls ambientals, que contenen una combinació de sons forts i febles al mateix temps, resta intel·ligibilitat a la parla. Actualment els processadors de parla incorporen sistemes per reduir el soroll ambient i emfasitzar la parla, el sistema analitza i reconeix els sorolls no verbals i la parla i fa els ajustaments necessaris automàticament per equilibrar els sons. En un principi, els processadors de parla baixaven el volum de tot el so quan s’estava en un entorn sorollós. Actualment hi ha processadors de parla que divideix el so en diverses bades freqüencials i el so de les bandes freqüencials que es manté constant (soroll de fons) es redueix, mentre que el so que és variat (parla) s’emfasitza. Només s’abaixa el volum de les bandes amb soroll. Mentre que les bandes de sons febles s’amplifiquen, facilitat d’audició en ambients sorollosos. Això fa que la intel·ligibilitat de la parla en ambients amb soroll de fons sigui més fàcil d’entendre, no afectant d’aquesta manera la informació important de la paraula.

Què afavoreix: Al emfasitzar la parla per sobre dels soroll ambientals, el treball d’entrenament auditiu amb veu i parla resulta més eficaç ja que aquesta és més fàcil de percebre. Cal també tenir en compte que si hi ha un tractament específic per la parla i la veu quan es treballi amb instruments o soroll ambientals els processarà com a soroll i l’aparell en disminuirà el senyal de sortida. Alguns dels aspectes que es poden treballar tenint en compte aquesta prestació seria figura fons / auditiu. De forma esglaonada anar introduint sorolls de fons i entrenar tant la inhibició d’aquest sorolls de fons, com la informació si és rellevant. Potenciar l’escolta voluntària de la veu respecte altres estímuls auditius. Autosensibilitat

Breu descripció:

Aquesta prestació permet fer una amplificació en funció del nivell d’entrada del senyal d’àudio. Dóna la possibilitat de fer guanys variables a diferents nivells d’entrada del senyal, permet d’aquesta manera percebre els sons forts com a forts i els sons dèbils com a dèbils. Si aquest senyal d’entrada és molt dèbil l’amplificació és elevada; mentre que si el senyal d’entrada és elevat l’amplificació que dóna l’IC és més suau. Aconseguint sempre mantenir la dinàmica i la temporalitat de la parla. L’IC s’adapta automàticament a la situació, ajusta el volum de forma automàtica. Assegura que els sons, tant de baixa com d’alta intensitat, es puguin percebre de forma clara en totes les situacions.


.


103

Què afavoreix:

Permet percebre els sons tal i com són, els sons forts com a forts i els sons suaus com a suaus. També es percep més informació de l’espai i del temps perquè ens dóna informació sobre la font sonora.

Processadors de parla retroauriculars i corporals

Breu descripció:

Els darrers models de processadors de parla comercialitzats són cada vegada més petits i adaptables, incorporen la possibilitat de combinar el sistema porta bateries en la configuració retoauricular i en la corporal, és a dir, que el processador de parla sempre és retroauricular, allò que varia és el porta bateries. Això permet canviar fàcilment entre la configuració de processador de parla retroauricular (BTE) a la configuració corporal. Generalment als infants se’ls aconsella el porta bateries corporal tant per estètica com per comoditat i seguretat.

Una mostra de cada una de les marques i models actuals

Processador de parla retroauricular Freedom Controlador corporal Freedom

Processador de parla retroauricular Med-el Controlador corporal Med-el

Processador de parla retroauricular Ad. Bionics Controlador corporal Pediatric Ad. Bionics


.


104

QUÈ HA DE SABER EL LOGOPEDA? Al logopeda li interessa conèixer el nombre de canals que estan connectats i perquè, els llindars auditius i de confort de cada un d’ells, el rang d’estimulació o l’espectre freqüencial que està estimulant l’IC, l’ample de pols, les estratègies, el guany, el volum i la sensibilitat. (En l’annex 7 inclou informació més detallada d’aquets paràmetres.) Què ens aporta aquesta informació? Nombre d’elèctrodes activats i perquè:

Breu descripció: Aquesta informació ens diu: - El nombre d’elèctrodes activats, ens informa de la quantitat d’elèctrodes que estan en funcionament. - Quins estan activats, ens informa de la zona de la còclea on estan col·locats. - La raó per la qual està apagat. Per exemple, un elèctrode pot estar apagat perquè provoca estimulació del nervi facial, fa curt circuit o no està inserit a la còclea...

Què afavoreix: Amb aquesta informació podem saber com està distribuïda l’estimulació elèctrica dins la còclea. Les bandes de freqüència assignades a cada elèctrode. Si hi ha estimulació a tota la còclea donarà informació a totes les freqüències, mentre que si només està estimulada una zona, les freqüències estimulades seran més reduïdes i segurament no tindrà informació de tot el rang de freqüències de la parla, és a dir, si no hi ha estimulació no por tenir percepció. Una altra infirmació que se’n pot extreure, tot i que ja s’especifica expressament, és la velocitat d’estimulació ja que està repartida pel nombre d’elèctrodes activats, depenent del nombre d’elèctrodes activats la velocitat serà més baixa com més elèctrodes hi hagi, en canvi serà més alta com menys elèctrodes. Llindars auditius o THR i de confort o MCL:

Breu descripció: Aquesta informació ens diu: El nivell mínim d’estimulació i màxim en què es detecta el senyal auditiu per a cada un dels elèctrodes. També podem saber l’ample de rang, és a dir, la distància entre el nivell llindar i el nivell confort, si aquest rang és molt petit es passa ràpidament de percebre a tenir una sensació d’inconfort, disminuint d’aquesta manera la percepció d’intensitats diverses.


.


105

Què afavoreix: Amb aquesta informació podem saber quan comença a percebre el so i quan aquest pot produir una sobrecàrrega. Ens informa del nivell òptim d’intensitat del senyal (dB) per a una adequada audició. Saber a quina intensitat òptima ens hem de dirigir a l’alumne en el treball individual i/o amb soroll ambient. Sabent que la intensitat disminueix amb la distància, podem saber com aquesta s’ha de modificar i adaptar-nos-en tenint en compte els aspectes de distància o soroll ambiental. Afavoreix també el treball a intensitats diverses, des de sons molt febles a intensitats altes. És important també pel control de la pròpia veu, ja que l’entrada del senyal dins d’un ampli rang d’intensitats aporta un gran ventall de possibilitats entonatives. Espectre Freqüencial:

Breu descripció: Aquesta informació ens diu: El rang d’estimulació total, les freqüències que percep, des dels sons greus fins als aguts (250 Hz fins a 8000 Hz).

Què afavoreix: Amb aquesta informació podem saber quines freqüències percep, si percep tot l’espectre freqüencial la resposta esperada serà diferent a si només percep una part d’aquest espectre. És una informació important ja que per treballar els diferents fonemes de la parla ens cal saber si hi ha estimulació o no, doncs difícilment podem exigir la percepció i producció de determinats fonemes, sons aguts per exemple, si la zona de la còclea on es representen aquestes freqüències no rep estimulació elèctrica. La informació freqüencial ens permet també modular aspectes de veu; sobretot el to, i ens dóna informació sobre la persona que està parlant, home, dona i nen. L’IC ens permet la percepció de la veu en ambients moderadament sorollosos. Entrenar les habilitats comunicatives en condicions de soroll de fons, és un exercici adequat per millorar el rendiment de l’IC en condicions reals. Pel que fa a la música, tot i que hi ha moltes limitacions en la seva percepció ja que hi ha molt poca resolució espectral, és possible percebre el to d’un sol instrument. La veu cantada (una sola veu) és un mètode adient per a l’estimulació musical, ja que l’infant percep tant l’entonació com la lletra.


.


106

Ample de pols:

Breu descripció: Nombre de descàrregues elèctriques de tot el sistema repartides pel nombre d’elèctrodes activats. L’alta velocitat d’estimulació es correlaciona amb una major representació de les variacions temporals de la parla. Però no sempre la màxima velocitat d’estimulació que ofereix el sistema d’IC és l’òptima per a l’individu. Aquest factor sempre depèn de les característiques individuals de cada usuari. Tot i que tots els models i marques comercials actuals treballen amb altes taxes d’estimulació, el nombre de descàrregues elèctriques és diferent per cada un dels models i marques.

Què afavoreix: El ritme és fàcil de percebre gràcies a la resolució temporal. Algunes audicions musicals es poden reconèixer mitjançant la percepció del ritme. Amb un entrenament adequat l’IC ofereix qualitats suficients per a la discriminació i reconeixement dels diferents fonemes. S’aconsegueix per una bona resolució temporal i d’intensitat, tot i que el sistema d’IC dóna generalment una baixa resolució espectral. El to fonamental de la veu també es percep per patrons temporals d’estimulació o el que és el mateix per la resolució temporal. Guany:

Breu descripció:

És la intensitat del senyal, el rang dinàmic acústic (20dB a 100dB) es correlaciona amb el nivell d’estimulació elèctrica (THR – MCL) per confeccionar un mapa d’intensitats (maplaw). Es comprimeix el senyal acústic perquè es pugui establir com a senyal elèctric.

Què afavoreix: La detecció del so: moltes vegades és difícil la identificació del so, però la detecció és una tasca fàcil fins i tot a intensitats molt baixes gràcies a la resolució de la intensitat.


.


107

Estratègies Breu descripció: La estratègia de codificació és la que codifica el llenguatge electrònicament en bandes freqüencials que aniran a estimular zones específiques al llarg de la còclea. Les estratègies de codificació defineixen la forma en què els senyals acústics són transformats en senyals elèctrics que pugui entendre el cervell. Com més eficient sigui l’estratègia de codificació, més possibilitats té el cervell d’interpretar la informació elèctrica que rep.

Què afavoreix: Cada model i marca de sistema d’IC pot utilitzar estratègies diferents, saber quina estratègia utilitzar per codificar el llenguatge ens informa de quin tractament es fa del senyal. Les estratègies de codificació són les que fan que l’IC realitzi la funció de la còclea, donant a l’ usuari una sensació més real dels sons.

Volum Breu descripció:

El volum controla la percepció de la sonoritat, com sent; si el so és molt fort es pot reduir i al contrari si la percepció de la veu és molt feble es pot augmentar el volum. En la programació la percepció de sonoritat o el volum es fa en primer lloc independentment per a cada un dels canals i desprès s’equalitza per aconseguir un equilibri entre tots els elèctrodes activats.

Què afavoreix: El control de volum és un dels pocs paràmetres que es poden modificar, en principi, el volum també ve indicat en la programació, ja que aquesta està feta en funció de tots els paràmetres introduïts, però en determinades situacions de treball es poden introduir canvis. Generalment el control de volum es situa al màxim, i si hi ha sensació de no aconseguir la percepció esperada o s’observen canvis en la resposta auditiva de l’infant s’hauria de consultar al programador i aquest hauria de modificar, si cal, paràmetres de la programació. Pot ser útil comprovar a l’inici de la sessió, si la percepció del so és l’adequada. Per això podem utilitzar la percepció de les vocals, sempre a la mateixa intensitat [o / u] com a sons greus i [e / i] per verificar els sons aguts.


.


108

Sensibilitat Breu descripció:

La sensibilitat controla el nivell de so més baix captat pel micròfon. En ambients sorollosos disminueix la sensibilitat, per disminuir el soroll de fons, contràriament, en ambients tranquils o silenciosos la sensibilitat augmenta per poder percebre els sons febles. En alguns models de processadors de parla la sensibilitat s’ajusta automàticament, si s’ha programat aquesta opció.

Què afavoreix: El control de sonoritat sinó està programat de forma automàtica és un altre dels paràmetres que podem modificar o ajustar segons els diversos ambients sonors en què es troba el nen al llarg del dia. Generalment, en la programació el nivell de sensibilitat es situa a un nivell mig, si cal ajustar sovint aquest paràmetre s’hauria de consultar al programador. La sensibilitat alta ens dóna un millor accés als sons febles i un bon rendiment en ambients tranquils amb poc soroll ambiental. La sensibilitat mitjana millora el rendiment en la majoria de situacions on la relació senyal soroll és adequada. La sensibilitat baixa dóna un baix rendiment als sons de la parla, tot i que disminueix la relació senyal soroll. Permet percebre sons acústicament febles i realitzar treball auditiu amb veu suau.


.


109

IMPLANTS COCLEARS BILATERALS (ICB) Una estratègia més recent, però amb suficient casuística com per conèixer resultats, és la implantació bilateral, col·locar un IC a cada oïda. La resposta auditiva amb IC, a grans trets, sempre s’ha considerat molt notable per a persones sordes pregones en relació a altres ajuts auditius, però el major inconvenient que s’ha plantejat des del primer moment ha estat la falta de d’audició binaural, les dificultats que mostraven els usuaris per localitzar la font sonora i percebre de manera més fina. Una possible solució a aquestes dificultats seria la implantació bilateral, però com es pot preveure tant pels costos com pel fet de tornar a passar per segona vegada tot el protocol, fa que fins el moment no hagi estat massa viable en els infants. Les investigacions i els coneixements sobre els resultats de la implantació bilateral aporten diferències respecte a la implantació unilateral. Darrerament però, en alguns cassos s’ha començat a fer la implantació bilateral i els resultats apunten a un millor pronòstic que amb l’audició monuaural, però encara són poc coneguts a llarg termini. Algunes de les raons per considerar la col·locació d’un segon implant poden ser les següents (UETS, 2007):

Seguretat: la habilitat per a localitzar el so permet una major reacció davant de situacions potencialment perilloses. La incapacitat per localitzar la procedència del so pot ser l’origen de situacions perilloses. Millora de la comprensió del llenguatge, més fàcil i menys exigent en ambients

sorollosos, converses amb més d’un interlocutor, música i soroll de fons. Facilita la comprensió independentment del lloc que ocupa la persona que parla. Un major camp auditiu: una veu que gairebé no es percep a una determinada

distància amb una sola oïda pot ser escoltada a una distància fins a quatre vegades superior amb les dues oïdes. Comoditat en l’audició: sentir amb una sola oïda és físicament més exigent,

provocant cansament i estrès. Millor identificació dels sons, sons que es perceben gairebé iguals amb una

oïda, poden ser identificats més fàcilment quan la percepció és amb dues oïdes. Qualitat del so més suau, l’audició binaural requereix menys volum, donant

d’aquesta manera un to més natural a les veus i la música. Escoltar a menys volum permet sentir intensitats més baixes.

La informació sonora és més completa, el so adquireix més matisos.

El volum i la sensibilitat és poden ajustar de forma més equilibrada.

En la implantació bilateral hi ha tot un seguit d’aspectes que cal considerar, sobretot pel que fa a l’ús de les parts externes, cada processador de parla correspon a un IC


.


110

diferent i no es poden intercanviar perquè l’adaptació i programació és diferent per a cada oïda. Actualment s’està investigant amb l’objectiu de realitzar la implantació bilateral, amb un sol processador de parla, que aquest codifiqui i enviï el senyal als dos dispositius interns. Des del punt de vista de la rehabilitació logopèdica cal tenir en compte els següents conceptes que repercutiran directament en la intervenció (Huarte, A. 2007):

Audició Binaural ESTIMULACIÓ BILATERAL mateixa informació / dos estímuls iguals

ESTIMULACIÓ BIMODAL diferent informació / dos estímuls diferents

Audiòfons bilaterals

Audiòfon + IC

Diferent oïda

IC Bilaterals

Simultanis: a la vegada

Mateixa oïda

Estimulació Híbrida: aquesta no és

estimulació binaural, només hi ha

estimulació a una oïda.

Seqüencials: en diferent temps

Audició Binaural: El sistema auditiu anatòmicament i funcionalment, en condicions normals, està preparat per rebre estímuls des de l’exterior a partir de les dues oïdes. (Huarte, 2007). La intervenció de les vies i centres nerviosos que formen el sistema auditiu reben informació des de les dues oïdes donant a la percepció auditiva binaural un seguit d’avantatges sobre l’audició monoaural. Estimulació Bilateral: Ens referim a un dispositiu auditiu igual a cada oïda, ja sigui audiòfons o IC, les dues oïdes reben la mateixa informació. En el cas d’IC aquesta estimulació bilateral pot ser simultània, els dos implants es col·loquen al mateix temps, és a dir, en la mateixa intervenció quirúrgica. La rehabilitació (detecció, discriminació, identificació, reconeixement i comprensió auditiva), en aquest supòsit, es farà en paral·lel, tant en un IC com en l’altre, com en els dos conjuntament. Es recomanable treballar, tant separadament com de forma conjunta la percepció auditiva amb els dos IC. En el cas de l’IC l’estimulació bilateral també pot ser seqüencial, entre la col·locació del primer i del segon IC hi ha una diferència de temps, és a dir, en una primera

IC+ audiòfon

IC Audiòfon Audiòfon Audiòfon

IC IC


.


111

intervenció es col·loca un IC i desprès d’un temps, generalment anys es realitza una altra intervenció per col·locar el segon. La recomanació sobre el temps que ha de passar entre un operació i l’altra, segons (UETS, 2007), és d’entre 3 i màxim 7 anys per obtenir beneficis, passat aquest temps les aportacions del nou implant ja són molt poques, La rehabilitació en aquest supòsit s’inicia en el moment de col·locar el primer IC i és treballen totes les habilitats auditives. Després de la connexió del segon IC es torna a iniciar el procés de rehabilitació de les habilitats auditives amb aquest segon implant. Sovint es dóna el cas que mentre amb el primer IC l’individu està en procés d’identificació i/o reconeixement o fins i tot de comprensió; en el segon IC tot just aconsegueix discriminar estímuls sonors. Cal també treballar de forma conjunta l’estimulació a les dues oïdes. Generalment quan la diferència entre la col·locació del primer i del segon IC és de diversos anys, el llenguatge oral, i en molts casos l’escrit també, ja està desenvolupat. Això facilita les situacions de rehabilitació, ja que l’infant pot expressar de forma clara les seves preferències i dificultats. També el treball d’estimulació auditava amb el segon IC generalment és més ràpid perquè coneix la dinàmica de treball i pot comparar amb el que ja sap. Estimulació Bimodal: Ens referim a un dispositiu auditiu diferent a cada oïda, audiòfons i IC, cada oïda rep una informació diferent, amb l’audiòfon una amplificació del senyal i amb IC una estimulació elèctrica. És acceptat generalment, que en casos de deficiències auditives bilaterals, s’utilitzin audiòfons en ambduess oïdes, per això mateix s’aconsella que si hi ha restes auditives suficients s’utilitzin un audiòfon i un IC. En el treball de percepció auditiva es segueixen les fases de la rehabilitació només amb l’IC, es desconnectarà l’audiòfon si volem que aprengui a percebre amb l’IC, deixant per altres ocasions activitats específiques d’ambdues pròtesis. Moltes vegades l’ús de dues pròtesis diferents coincideix en el període d’adaptació a l’IC. El fet que fins el moment de la implantació, l’audició amb audiòfons era més o menys funcional, i es passa de cop a un període, en què cal fer una readaptació auditiva, l’ús d’un audiòfon dóna una certa seguretat en l’audició. En ocasions quan amb l’IC s’aconsegueix suficient comprensió auditiva, la necessitat de mantenir l’audiòfon a l’oïda contralateral desapareix. Estimulació Híbrida: Ens referim a un dispositiu auditiu diferent a la mateixa oïda, audiòfon i IC, l’oïda rep una informació diferent, amb l’audiòfon una amplificació del senyal a les freqüències que hi ha restes auditives i amb l’IC una estimulació elèctrica a la resta freqüències . APORTACIONS DE L’IC. L’IC proporciona una percepció auditiva amb qualitat suficient per a la comprensió de la veu (sempre que el soroll ambient estigui controlat). Per això cal desenvolupar


.


112

habilitats de percepció i lingüístiques. És, doncs, important el treball logopèdic de re-habilitatció per aconseguir el màxim rendiment dels IC.

Les principals limitacions de l’IC són: la comprensió de la veu quan aquesta es adquirida en ambients sorollosos i la percepció dels sons complexos. La principal característica amb nens és la seva plasticitat cerebral. Els nens imlpantats en edats primerenques, si no coneixen el llenguatge són capaços de desenvolupar-lo a partir del que perceben amb l’IC. A l’inici, quan comencen a utilitzar l’IC no hi ha massa bon rendiment, però en la mesura que aprenen habilitats lingüístiques, cada vegada obtenen millors resultats. Les possibilitats estan estretament vinculades, com ja s’ha dit anteriorment, a l’edat d’implantació, el desenvolupament lingüístic en el moment de la sordesa. Com millor era el desenvolupament lingüístic previ a la sordesa més ràpida és la seva evolució i els seus resultats. De la Torre [et al.] (2003) apunten algunes de les característiques del so que es pot apreciar amb un IC i que cal tenir presents en l’entrenament:

• Els fonemes: l’IC proporciona qualitat suficient per a la discriminació i reconeixement dels diferents fonemes, tot i que cal un entrenament específic. Això s’aconsegueix gràcies a la bona resolució temporal i a la intensitat, mentre que la resolució espectral té poca influència. • El to fonamental de la veu: el to es pot percebre a través del patró temporal d’estimulació, gràcies a la resolució espectral. • Detecció dels sons: tot i que resulta difícil identificar la localització del so per l’escassa resolució espectral, detectar la presència, fins i tot a nivells molt baixos d’intensitat resulta fàcil, gràcies a la resolució d’intensitat.

• La música: hi ha moltes limitacions en la percepció de la música (per l’escassa resolució espectral). Es pot percebre el to de l’instrument, hi ha, però, certes dificultats en distingir instruments semblants. La veu cantada (una sola veu) és un dels mètodes més adients per a l’educació musical, ja que en pot percebre tant l’entonació com la lletra.

• El ritme: gràcies a la resolució temporal, el ritme és fàcil de percebre.

• La veu: els IC permeten la percepció de la veu en ambients tranquils o quan el soroll ambiental és moderat. Entrenar les habilitats auditives en condicions de soroll ambiental és un exercici adequat per millorar el rendiment de l’IC en les condicions reals i que es pot trobar cada dia.


.


113

4.3. GUIA PER A LOGOPEDES/MESTRES D’USUARIS D’EMISSORES FM


.


114

4.3.3. EMISSORES DE FREQÜÈNCIA MODULADA La tecnologia d’amplificació utilitzada en els infants que presenten pèrdues auditives, audiòfons i/o IC, tot i tenir molts avantatges, presenten unes limitacions sobretot en ambients amb soroll de fons i quan l’emissor es troba a certa distància de l’usuari de pròtesis. Un cop l’infant fa ús de les seves pròtesis cal avaluar també en quines condicions ha d’utilitzar-les diàriament (Peñaloza, [et alt.], 2006). En moltes ocasions les condicions d’audició no són les desitjades, ja que el soroll ambiental, els espais amb reverberació i les veus dels parlants fan que l’alumne sord no es beneficiï, de forma òptima, de l’audició que li proporcionen els seu dispositius auditius. Un factor fonamental que afecta a les aules és la intel·ligibilitat (Alemany, J. [et al.], 2005), i que és defineix com el percentatges de paraules correctament interpretades per l’oient i que ha de ser superior al 80%. La intel·ligibilitat depèn de la reverberació, soroll ambiental constant o fluctuant, distància i la veu a percebre entre altres veus.

La comunicació va més enllà de la conversa persona a persona. Inclou situacions de grup, i diferents senyals mecàniques que alerten sobre sorolls i situacions de l’ambient. Per cobrir tots aquests aspectes de la comunicació, existeixen diferents dispositius d’ajut, les emissores FM, que permeten solucionar part dels problemes auditius en situacions específiques.

Alguns exemples de condicions d’audició adverses:

- Percebre la veu entre altres veu: sovint els infants es troben que la veu que volen escoltar és una més de les veus que es poden percebre. En aquests casos cal aplicar els aprenentatges auditius realitzats i fer una escolta selectiva, utilitzar les prestacions de direccionalitat dels micròfons de les pròtesis auditives i la binauralitat com efecte suma d’audició.

- Els sorolls ambientals constants que poden generar motors, ventiladors, equips informàtics, projectors audiovisuals, el vent, entre molts d’altres, són generalment, sorolls de baixa freqüència i d’intensitat variable i solen produir emmascarament. En aquest cas també cal fer ús dels aprenentatges auditius realitzats en relació a l’emmascarament i fer una escolta selectiva. Les pròtesis auditives, com ja s’ha dit, contemplen al possibilitat de fer ajustos automàtics de processament del senyal en ambients sorollosos. L’audició binaural facilita la percepció de la parla en situacions d’emmascarament.

- El soroll ambiental intermitent, aquest soroll és de curta durada, comença de forma brusca a intensitat alta i generalment també a altes freqüències. Aquests soroll intensos intermitents poden interferir menys en la comunicació que els soroll moderadament intensos però fluctuants, com ara la música ambiental, és a dir, el soroll està present en un període llarg de temps però aquest varia de forma considerable d’un moment a un altre. Aquests sorolls fluctuants tenen major energia en les freqüències baixes. Les pròtesis auditives amb micròfons direccionals i compressió del senyal a més de l’audició binaural faciliten la percepció de la parla en aquestes situacions.


.


115

- El so que es percep en locals tancats, com ara el gimnàs, el menjador escolar,

les aules, els passadissos, etc. tenen una certa reverberació. Les refreccions que fa el so dins del local influiran directament en la intel·ligibilitat de la parla produint un efecte d’emmascarament més o menys important, segons les característiques del local. En aquestes situacions les indicacions d’audició seran les mateixes que en el cas de l’emmascarament per soroll de fons: aprenentatges auditius de figura fons realitzats, direccionalitat dels micròfons i audició binaural.

- Distància entre l’emissor i el receptor. A mesura que es duplica la distància la intensitat del senyal disminueix i el soroll de fons augmenta. La relació entre el senyal primari, en aquest cas la veu del professor, i el soroll de fons no hauria de superar en cap cas els 20 dB per garantir la intel·ligibilitat.

Les limitacions de les pròtesis auditives en condicions adverses aconsellen l’ús de sistemes de Freqüència Modulada per millorar la relació senyal/ soroll en ambients d’aprenentatge auditiu/verbal. Una forma de millorar aquesta relació, senyal/soroll, és utilitzar sistemes d’FM en aquelles situacions en què cal destacar per sobre de totes les altres informacions sonores: la veu i el discurs de l’emissor, facilitant d’aquesta manera la recepció del missatge oral. Quan s’utilitza un sistema d’FM conjuntament amb les pròtesis auditives, audiòfons o IC els objectius són (Alemany, J. [et alt.], 2005):

▪ Millorar l’audibilitat de la parla de la persona que utilitza el micròfon del sistema d’FM, ja que permet a l’infant percebre la veu de la persona que parla per sobre del soroll de fons.

▪ Conservar la audibilitat de la veu de l’usuari, permet al nen sentir la seva pròpia

veu.

▪ Millorar l’audibilitat de les veus a diferents distàncies. El sistema d’FM, respecte els paràmetres i característiques programats en les pròtesis auditives, representa un ajut ja que actuen conjuntament amb els audiòfons i/o IC per tant estan limitats per l’eficàcia d’aquestes adaptacions.

Amb el sistema d’FM l’infant percep, a més de la informació auditiva que li proporciona el sistema, la seva pròpia veu perquè segueix rebent la informació captada pel micròfon de la seva pròtesis auditiva (audiòfon i/o IC).

Per fer un bon aprofitament del sistema d’FM es convenient fer l’adaptació un cop l’infant aconsegueixi una programació estable amb les seves pròtesis auditives, així com una resposta auditiva fiable. Els sistemes FM personals proporcionen ajut auditiu individual o de grup, on diferents portadors d’un receptor poden sintonitzar amb un mateix emissor.


.


116

QUÈ ÉS UN SISTEMA DE FM? El sistema de FM està format bàsicament per els següents elements: un transmissor, un micròfon i un receptor i la funció bàsica consisteix: enviar senyals sonors d’un emissor (veu del mestre/a) captats pel micròfon a un receptor col·locat a la pròtesi auditiva de l’alumne eliminant el soroll de fons, la reverberació i la distància. Els sistemes d’FM (Calvo, J.C. [et al.], 2006) proporcionen una comunicació directa entre la persona que parla i l’usuari, en el nostre cas l’infant sord, que facilita la percepció de les veus i els sons que han de ser escoltats.

La transmissió del so es fa de forma d’ones de ràdio freqüència, sense cables això proporciona mobilitat tant al parlant i com al receptor i la qualitat del senyal de les pròtesis auditives audiòfon, IC i FM actuen conjuntament.

QUINES SÓN LES PARTS D’UNA EMISSORA FM?

Breu descripció: Emissora d’FM

El sistema d’FM consta d’un transmissor o emissora que recull el senyal, en aquest cas les veus a través del micròfon. El senyal el converteix en un senyal de ràdio i l’envia al receptor. Els transmissors utilitzen la mateixa tecnologia que les ràdios domèstiques i proporcionen un senyal sonor d’alta qualitat.


Receptor de FM

El receptor capta l’ona de ràdio enviada pel transmissor i la converteix en un so audible. Els receptors s’acoblen a l’audiòfon i al processador de parla de l’IC.

Tots els receptors i emissors necessiten una antena per rebre i enviar el senyal. L’antena generalment està incorporada a l’equip i és el mateix cable del micròfon.



.


117

Micròfon

El micròfon recull la veu de la persona qui parla, o dels sons que es volen transmetre i els envia al transmissor.


Existeixen diferents classe de micròfons:

Micròfon de solapa: aquest tipus de micròfon s’enganxa amb una pinça a la roba i ha de col·locar-se a uns 10-15 cm de la boca. És el més utilitzat als centres educatius.

Micròfon de mà: aquest micròfon és útil per anar passant d’una persona a l’altra en situacions de conversa.

Hi ha alguns d’aquests micròfons que tenen diverses opcions, o bé captar els sons de totes direccions, els micròfons omnidireccionals o bé captar el so d’una sola direcció, els micròfons direccionals.

Bateria

Tots els sistemes d’FM necessiten bateries per funcionar tant l’emissor com el receptor.

En els audiòfons i els IC, la seva bateria està connectada a l’emissora FM i, per tant, el consum de piles és més elevat.

L’emissora utilitza un altre tipus de bateria que s’ha de recarregar amb un carregador semblant al que s’utilitza pels telèfons mòbils.


QUÈ ES FA QUAN ES CONNECTA UNA EMISSORA D’FM?

Per connectar un sistema d’FM als diversos dispositius auditius, audiòfons o IC, cal que aquests tinguin entrada d’àudio. Actualment tots els dispositius auditius tenen aquesta prestació, això permet que la senyal d’FM entri directament al dispositiu auditiu.


.


118

Connexió audiòfon – FM: A l’entrada d’àudio de l’audiòfon es connecta un adaptador i l’adaptador és connecta al receptor.

Imatge cedida per Ponak Audiòfon retroauricular amb adaptador d’àudio i receptor de FM

Alguns audiòfons digitals tenen el receptor d’FM integrat dins de la carcassa i necessiten ser preprogramats per funcionar correctament amb els sistemes d’FM.

Audiòfon retroauricular amb FM integrada Imatge cedida per Ponak

Connexió IC-FM

Generalment el receptor del sistema FM es connecta directament al processador de parla de l’IC, hi ha però alguns processadors que necessiten un adaptador especial.

Adaptador d’àudio i receptor de FM Processador parla Processador parla Platinum Ad Bionic Nucleus 24 Cochlear

Aquest adaptador porta una font d’alimentació pròpia o una pila que cal canviar periòdicament. És important utilitzar l’adaptador i els cables correctes pera cada model i marca d’IC. És també imprescindible programar el processador de l’IC perquè pugui treballar amb la emissora FM.

És important tenir en compte que cada vegada que es connecta els sistema FM a un IC només podem tenir accés al so que arriba al processador de parla abans de ser codificat, per això no podem conèixer directament quina és la qualitat del so d’entrada, i s’ha de confiar amb els comentaris dels infants.


.


119

N. Freedom Coclhear N24 Coclhear Opus 1 Med-el Auria Ad Bionic

Adaptadors i receptors de FM per a IC retroauriculars.

Què afavoreix:

El sistema de FM es pot utilitzar a totes les edats i en diverses situacions, sempre que l’objectiu sigui aconseguir que la veu de l’emissor arribi fàcilment al receptor. Això fa que la intel·ligibilitat de la parla en ambients amb soroll de fons sigui més fàcil d’entendre, no afectant d’aquesta manera a la informació important de la paraula, això fa que es consideren més indicats dins de l’àmbit escolar per aquelles situacions on la informació auditiva és bàsica per a l’aprenentatge i pel seguiment del currículum, com ara explicacions dirigides al gran grup, lectures en veu alta, explicació de contes, visites i sortides. En el treball individual, on els objectius són uns altres: desenvolupar les habilitats auditives, no està indicat l’ús de sistemes de emissores FM


.


120

4.4. PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ DE LA PERCEPCIÓ AUDITIVA PER ALUMNES DE 0 A 6 ANYS

AMB SORDESA I PRÒTESIS AUDITIVES.


.


121

4.4.1. Aspectes a tenir en compte a l’inici d’una sessió logopèdica d’entrenament auditiu.

Comprovar la correcta col·locació dels motlles. Comprovació del correcte funcionament dels dispositius auditius.

Comprovar la correcta col·locació dels dispositius auditius.

A l’inici d’una sessió de treball amb alumnes de 0 a 6 anys, observarem com porta col·locat el seu dispositiu auditiu. En el cas dels audiòfons s’ha de tenir cura en com està col·locat el motlle en el replec de l’oïda, ja que en moltes ocasions aquest no queda ben inserit i es poden produir petites ferides al pavelló auditiu i generalment, a causa d’ aquesta mala adaptació dels motlles els audiòfons produeixen xiulets. Cal també tenir cura del tub de connexió que hi ha entre el motlle i l’audiòfon, i revisar que la distància entre ambdues parts sigui l’adequada per aconseguir estanquitat i una bona adaptació del motlle al pavelló auditiu. S’ha d’aconseguir una bona adaptació d’aquets elements perquè un mal disseny d’aquests pot provocar un rebuig per part de l’infant. Generalment, en aquestes primeres edats és necessari controlar, també, els aspectes d’adaptació i estanquitat dels motlles i tubs. A més, s’ha de tenir certa cura ja que el creixement ràpid dels infants fa que aquesta adaptació resulti més difícil d’aconseguir . El motlle ha d’estar sempre net de cerumen. Es recomanable indicar als pares la necessitat de consultar al metge ORL quan s’observa repetidament que el motlle adaptador conté cerumen en la part interior del canal de so o en el canal de ventilació. Per aconseguir una sessió de rehabilitació en bones condicions es imprescindible que el motlle sigui net. En el cas que els alumnes siguin usuaris d’Implant Coclear, els motlles i tubs els serveixen per subjectar més còmodament el processador de parla. Tot i que en aquest cas, no és necessari aconseguir estanquitat per a un correcte funcionament de l’aparell sí que resulta imprescindible aconseguir la màxima comoditat. En aquestes primeres edats ens trobem sovint, que els infants tenen un pavelló auditiu petit, comparat amb els dispositius de parla que han de portar i aconseguir una bona subjecció no sempre resulta fàcil. Per aquesta raó, per a cada alumne s’escull la subjecció que més s’adequa a la seva anatomia, en moltes ocasions, es proven diferents possibilitats fins arribar a la més adient per a l’infant . Els tubs i els motlles, tot i ser elements d’acoblament dels dispositius auditius, s’han d’adaptar de manera correcta. Aquesta correcta adaptació és imprescindible tant pel seu bon funcionament com per a una acceptació per part dels alumnes dels seus nous ajuts auditius. Pel que fa als alumnes usuaris d’Implants Coclears es bo revisar l’estat dels diferents elements que formen l’aparell, el processador de parla i els cables, i que totes les connexions estiguin en bon estat.


.


122

Comprovació del correcte funcionament dels dispositius auditius Per fer la comprovació del correcte funcionament dels dispositius auditius es poden fer els passos següents (Valero, 2008):

1. Verificar la càrrega de les piles. Per fer aquesta comprovació cal un comprovador de piles. (Gairebé cap logopeda té aquesta dotació).

2. Escoltar el so dels dispositius auditius. Per l’audiòfon es farà amb

l’adaptador anatòmic personalitzat del logopeda o esteroclip. Per l’IC hi ha un adaptador d’auriculars que generalment té la família, ja que forma part dels accessoris que s’entreguen juntament amb el processador de parla al moment de la connexió del dispositiu auditiu.

Els paràmetres que cal verificar són:

¬ La nitidesa del so: comprovar que l’entrada del so és la correcta i no

està distorsionada. Per fer-ho podem emetre diversos sons de la gamma freqüencial (greus, mitjos i aguts), ens pot servir també la prova de D.Ling, en un to de veu suau i a una distància d’uns 25/30 cm del micròfon del dispositiu auditiu.

¬ Els sorolls intensos de l’aparell: escoltarem en un ambient silenciós si el dispositiu auditiu, l’audiòfon i/o IC, produeix sorolls interns. Cal recordar que tot aparell electrònic genera un cert soroll a causa del seu funcionament, i en el cas dels dispositius auditius, tot i que és dèbil hi ha soroll intern. Si es percep algun altre soroll pot ser a causa d’ un mal funcionament del’aparell auditiu.

¬ La sensibilitat del micròfon: comprovar que el so es percep a la mateixa intensitat o amb molt poca variació en diverses posicions de l’espai. Per fer-ho podem emetre un so continu, mentre movem l’audiòfon, començant el moviment en posició frontal respecte a la nostra boca i acabar en la part posterior del cap.

¬ Comprovar la estanquitat del sistema amplificador: comprovar, en el cas dels audiòfons, que no se sent cap tipus de xiulet. Per fer-ho podem tapar la sortida de so de l’audiòfon, el colze, amb el dit.


.


123

4.4.2. Proposta de fitxes de treball

Sessió de logopèdia. Fitxes de treball.

Sessió de logopèdia. En el seguiment d’una sessió logopèdica seria bo tenir en compte els següents paràmetres:

¬ Dedicar, com ja s’ha explicat anteriorment, uns minuts a la comprovació del correcte funcionament dels dispositius auditius.

¬ L’atenció, com un factor a educar i determinant per aconseguir una

bona resposta en el treball d’estimulació auditiva. Educar l’atenció ens permet deixar entrar la informació de manera controlada i voluntària. Ens permet, també, memoritzar característiques dels estímuls i, per tant, es va adquirint un control sobre aquesta atenció. Es pot dir que és l’inici de la interacció social.

¬ Els torns: perquè un infant comenci a comunicar-se, el seu torn d’inici

pot ser una mirada, un gest o un so. Poc a poc anirà utilitzant el llenguatge: una paraula, frases o fins i tot el discurs. En un principi aquestes converses ajuden l’infant a compartir amb el seu interlocutor el que estan manipulant i/o observant. Més endavant descobrirà que aquets diàlegs i proporcionen informacions noves.

¬ Les rutines: són aquelles activitats i accions que es repeteixen al llarg

del dia i es donen en diversos àmbits (a casa, a l’escola…). Han de ser pautades, repetitives i automatitzades. Els clixés lingüístics són paraules o frases fetes que es repeteixen molt al llarg del dia i acaben formant part de les rutines. Donen seguretat, són fàcilment memoritzades, ajuden a l’anticipació i permeten a l’infant, segons Manolson (2007)a:

Observar: Els seus sentiments i les seves necessitats per acceptar que prenguin la iniciativa

Esperar: Que el nen expressi els seus interessos i sentiments per adaptar-se i per compartir el moment

Escoltar: Per comprendre’l millor i donar-li l’oportunitat d’expressar-se a la seva manera per afegir Llenguatge i accions

¬ El joc : tenir en compte les principals dimensions del joc simbòlic,

segons Sivestre (2002) ▪ Descontextualització: els objectes poden representar-ne

d’altres. ▪ Descentrament: l’infant quan juga deixa de ser ell per fer el

paper d’un altre (mare, indi…).


.


124

▪ Integració d’esquema simbòlic: en el joc s’encadenen les accions seguint un guió en què els protagonistes expressen les seves intencions i interactuen entre ells.

▪ Planificació del joc: el joc s’anticipa, primer seleccionant les joguines i més endavant anticipant-lo verbalment (adjudicant el paper que farà cada participant, anunciant els esdeveniments…).

¬ Tipus d’escolta: independentment del nivell del programa de entrenament auditiu que s’està duent a terme, cal tenir en compte que existeixen dos tipus d’actitud d’escolta. L’actitud d’escolta voluntària en la qual l’infant es troba en situació d’alerta auditiva, davant del requeriment, està pendent de percebre els estímuls sonors presentats i utilitzats en l’entrenament auditiu. I l’escolta espontània en què s’observen les seves reaccions davant de diferents estímuls provocats de forma voluntària pel logopeda, sense avis previ.

Aquest tipus d’exercici tenen la finalitat de condicionar l’infant en una actitud d’escolta. Aconseguint d’aquesta manera que l’alumne vagi fent-se conscient dels sons que l’envolten i de la importància d’estar sempre alerta davant d’un estímul sonor, ja que l’alerta auditiva es fonamental per poder anticipar accions i establir d’aquesta manera relacions de causa – efecte.

¬ Materials: Han de ser de la mida, del pes i dels materials adequats a

les edats dels infants, cal també tenir en compte que en aquestes primeres edats una part de l’exploració passa per la boca. Resulta útil, doncs, en la presentació dels nous materials als infants deixar un espai per a l’exploració d’aquests abans d’iniciar l’activitat.

¬ Fases de la habilitació: si tenim en compte les fases

d’habilitació/rehabilitació proposades per Meckenburg i Ling no es treballen de forma seqüenciada, serveixen de referència per al logopeda per poder anar avaluant l’evolució dels infants quant a l’audició i també quant a l’adquisició del llenguatge. Tot i que es treballin fases de reconeixement es poden realitzar també activitats de discriminació o d’identificació. És a dir, per exemple, es pot estar entrenant el reconeixement de paraules familiars i la discriminació de sons no familiars. És interessant, en aquest sentit, l’aportació de Erber,N. que proposa relacionar les unitats d’estímul amb les unitats d’anàlisi. Cal tenir sempre present quines habilitats auditives controla el nen i amb quines unitats d'estímul treballem. (Veure Annex 3 Quadre desenvolupament de les habilitats auditives).

L’objectiu de la intervenció logopèdica és afavorir l’adquisició del llenguatge a través del desenvolupament d’habilitats auditives seguint patrons normals d’evolució.

Fitxes de treball

A continuació, s’exposen un conjunt de fitxes de treball on es destaquen algunes activitats més importants del treball d’entrenament auditiu i on també s’analitzen


.


125

quines són les prestacions de les pròtesis auditives que afavoreixen la seva realització i assoliment del objectiu proposat. La fitxa està organitzada de la manera següent:

- Número de fitxa i habilitat auditiva que es treballa. Enumera i anomena el treball que presenta cada fitxa. - Objectius Descriu l’objectiu a assolir - Activitats Són unes reflexions generals i unes concrecions sobre algunes activitats. Es pot donar el cas que no sempre seran exportables a una necessitat específica, però s’ha intentat donar models d’activitats i solucions ajustables i adaptables, i si convé, suggerir idees a partir d’aquí - Ajuts tècnics / possibles prestacions Tenint en compte les prestacions descrites en les guies per a logopedes/mestres d’usuaris d’audiòfons, IC i emissores FM, es fa una ressenya a les possibles prestacions a tenir en compte en l’activitat concreta que es proposa. En el quadre següent hi ha totes les possibles prestacions que s’han descrit en les guies per a logopedes/mestres d’usuaris d’audiòfons, IC i emissores FM. Dins la fitxa només es fa referència a aquelles que són més rellevants en l’activitat proposada, s’entén però, que la resta de prestacions també estan en funcionament tot i no esmentar-les. Hi ha activitats que per la seva globalitat es tenen en compte totes les prestacions.

Audiòfon

Implant coclear

Per millorar l’audibilitat de la veu: Emfasitzador de parla. Tractament de les freqüències agudes. Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències. Processament per canals independents. Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll: Control de sonoritat / reductor de soroll. Per eliminar els sorolls de retroalimentació: Reductor/cancel·lador de feedback.

Per regular automàticament el volum del senyal acústic: Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles. Compensar de forma efectiva el volum. Per millorar la direccionalitat dels micròfons: Direccionalitat dels micròfons. Per facilitar la percepció de la música.

• Volum. • Sensibilitat. • Millora de la relació senyal/soroll. • Tractament dels sons febles. • Autosensibilitat. • Direccionalitat dels micròfons.


.


126

- Suggeriments Es refereix a reflexions i aspectes a tenir en compte en el treball de percepció auditiva. - Material Orientacions sobre possibles materials adients per realitzar l’activitat que proposa la fitxa. - Bibliografia Propostes bibliogràfiques on es pot trobar informació de l’objectiu i l’activitat proposada.


.


127

Fitxa 1. ASPECTES AUDITIUS PREVIS Objectius:

• Desenvolupar l’atenció • Hàbits d’escolta, espera, contenció i regulació de la conducta • Percepció del silenci • Alerta auditiva

Activitats: Jocs corporals per assegurar les habilitats prèvies al llenguatge i la comunicació:

- Somriure - Mirada - Atenció - Gest - Torns - Imitació–repetició

Jocs corporals per estimular la implicació en l’acte comunicatiu:

- Mirar l’objecte de referència - Estar atent a l’adult quan aquest li parla - Començar a prendre el torn - Vocalitzar en el moment adequat malgrat que les produccions

siguin poc intel·ligibles.Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millora l’audibilitat de la veu: Emfasitzador de parla. Tractament de les freqüències agudes: Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències. Processament per canals independents. Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll: Control de sonoritat / reductor de soroll. Per eliminar els sorolls de retroalimentació: Reductor/cancel·lador de feedback.

Per regular automàticament el volum del senyal acústic Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum. Per millorar la direccionalitat dels micròfons: Direccionalitat dels micròfons.

• Volum • Sensibilitat

• Millora de la relació senyal/soroll • Tractament dels sons febles • Autosensibilitat • Direccionalitat dels micròfons.

Suggeriments: L’atenció a les primeres edats va molt lligada per l’interès que pugui tenir per realitzar l’activitat o manipular el material presentat. Material: Qualsevol element amb què es pugui atraure l’atenció de l’alumne o produir un soroll. Bibliografia: CECILIA, A. (2004): Aprendiendo a oir. Manual pràctico de educación auditiva para la adaptación de pótesis e implantes cocleares. Madrid: Ed. CEPE.


.


128

Fitxa 2.ASPECTES AUDITIUS PREVIS: Objectius:

• Estimular totes les vies d’entrada. • Detectar la veu parlada i cantada.

Activitats: Al parlar o emetre sons cal fer notar a través del tacte la producció d’aquests. Podem utilitzar la mà per fer notar la vibració, col·locant-la a diferents parts de la cara o el cos. Per exemple: [a] la mà al pit, [i] la mà al cap, [m] la mà a les galtes, [s] la mà als llavis... Si utilitzem un globus parlem amb veu suau recolzant els llavis al globus i el nen posarà les mans per sentir-ne la vibració. En aquest cas cal utilitzar els sons que produeixin vibració:/[d/], [/m/], [/b/], [/z/]... Seguir el ritme en les cançons mimades; amb tot el cos o bé agafant les mans i fent petits moviments. Més endavant el mateix infant anticiparà amb el gest la cançó. Podem visualitzar el so per mitjà de diversos aparells, si els tenim a la nostra disposició, Suvag o visualitzador fonètic, o altres programes informàtics que visualitzen el tractament del so. Cal tenir present,però, que l’objectiu no és visualitzar el so, sinó que és un recurs per detectar la veu parlada i més endavant les produccions de l’infant. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: Emfasitzador de parla. Tractament de les freqüències agudes. Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències. Processament per canals independents. Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll: Control de sonoritat / reductor de soroll. Per eliminar els sorolls de retroalimentació: Reductor/cancel·lador de feedback.

Per regular automàticament el volum del senyal acústic: Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: El nen assegut a la falda percep millor la vibració. Són activitats curtes i senzilles que cal repetir sovint en diverses i múltiples situacions i persones, la família a casa pot continuar el treball presentat a la sessió. Material: Globus, aparells SUVAG, visualitzador fonètic, el cos. Bibliografia: CECILIA, A. (2007): Ateción temprana del niño sordo “la família en acción”. Madrid: Ed CEPE


.


129

Fitxa 3.PERCEPCIÓ AUDITIVA. Detecció del so Objectius:

• Presència–absència • Respondre espontàniament al so: atura l’activitat, fa gest d’escolta, de sorpresa,

busca el so.

Activitats: Escolta espontània Aprofitarem situacions en qu÷e el nen està distret manipulant objectes, per provocar sorolls, amb objectes diversos, i esperarem la reacció del nen. Hi ha moltes variants d’aquesta activitat ja que la reacció davant de sorolls imprevistos és molt amplia . Es pot utilitzar la veu parlada i la veu cantada com a estímul sonor. Al percebre la veu i/o la melodia el nen reaccionarà amb un canvi de comportament motriu. S’ha d’entrenar la percepció de sons molt aguts fins a 7000 Hz, ja que les actuals pròtesis ofereixen aquesta possibilitat. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: Direccionalitat dels micròfons. Per millorar la relació senyal/soroll: Control de sonoritat / reductor de soroll Per regular automàticament el volum del senyal acústic: Eliminació del control de volum.

• Millora de la relació senyal/soroll • Tractament dels sons febles • Autosensibilitat

Suggeriments: És important destacar que, en funció de la pèrdua auditiva del nen, el nivell de so presentat hauria de ser directament proporcional al seu grau de pèrdua auditiva. Material: Qualsevol element amb què es pugui produir un soroll: joguines sonores, instruments,el cos humà, aparells electrònics, materials diversos: papers, plàstics, vidres, metalls... Bibliografia: HUARTE, A. [et al.]. (1992): Guia de rehabilitación del Implante Coclear. Pamplona: Departamento de ORL Universidad de Navarra. Servicio de pubicaciones de la Universidad de Navarra. AMATT, M.T.; PUJOL, C. Implante Coclear . Cuaderno de Rehabilitación. Barcelona: Centro de Implantes Cocleares y Audiofonología.


.


130

Fitxa 4. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Detecció del so Objectius:

• Localitzar la font sonora: buscar la direcció del so, assenyalar, canviar de postura...

• Seguiment d’una font sonora itinerant Activitats: Escolta provocada: Amb un objecte sonor cridarem l’atenció de l’infant. A continuació, aconseguida l’atenció, amagarem del seu camp de visió, l’objecte presentat. Seguidament activem l’objecte sonor i demanen a l’infant que el localitzi. L’infant escoltarà l’estímul sonor (instruments musicals, joguines sonores, sons corporals, onomatopeies o paraules) i a continuació localitzarà la font sonora en l’espai.

Els conceptes que s’entrenen són:

A prop–lluny Davant–darrere Sobre–sota

Dreta–esquerra S’acosta–s’allunya Ve de...–va cap...

Asseguts l’educador i l’infant un davant de l’altre, és desconnectarà un dels dos audiòfons o IC. Emetrem un so, onomatopeia o paraula i demanarem a l’infant per quin costat ha percebut la nostra producció. Un cop ha aconseguit prendre consciència de la direccionalitat del so, desconnectarem de forma aleatòria les pròtesis i demanarem en situacions diverses quina és la direccionalitat del so.

Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar la direccionalitat dels micròfons: Direccionalitat dels micròfons.

La localització amb audició monoaural, amb un IC és més difícil.

Suggeriments: En l’habilitat de localitzar la procedència del so no intervé el control visual. Tot i treballar conceptes espacials no és necessari que l’infant conegui els conceptes, un gest, una mirada ja ens indica que reacciona a la direccionalitat del so. Material: Qualsevol element amb què es pugui produir un soroll: joguines sonores, instruments,el cos humà, aparells electrònics, materials diversos: papers, plàstics, vidres, metalls... Bibliografia: http://www.clinicajohntracy.org/ http://www.hanen.org/ http://www.phonak-pip.com/ http://www.widexi.com/index_es.html http://www.earfoundation.org.uk/index.php


.


131


• Mostrar una resposta d’alerta, els sons que ens poden donar informacions: o Timbre, telèfon, sirenes...

Activitats: Escolta espontània Intentarem conscienciar l’infant del fet que al seu voltant hi ha diverses fonts sonores (timbre de casa o del telèfon, cops a la porta...) les quals al activar-se, ens anticipen el que succeirà i que generalment produeixen situacions gratificants.

o Si truquen a la porta ens informa que algú apareixerà. o Si sona el telèfon fix o el mòbil ens avisa d’una trucada.

Es pot fer un llistat de les diferents possibilitats acústiques de casa o del centre escolar i facilitar a l’infant el procés de detecció, en un primer moment, per desprès discriminar-lo i posteriorment identificar-lo. Per exemple: el soroll dels diversos electrodomèstics quan estan en funcionament, la música que sona quan hem de sortir al pati... Aprofitarem també els nombrosos sorolls que hi ha pel carrer (cotxes, motos, camions, ambulància, policia, avions, gossos, ocells, focs artificials...) per cridar l’atenció de les fonts sonores que ens envolten i aconseguir a la llarga la identificació dels sons similars als presentats, fent per si sol una detecció espontània. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears

Amplada freqüencial de l’audiòfon Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum

• Espectre Freqüencial

Suggeriments: A l’inici sempre cal fer conscient l’infant de l’existència d’un nou so i associar-lo a la font sonora i al seu significat. Material: Tot el material sonor tant si es presentat de forma intencionada o de forma espontània és útil per insistir en l’alerta auditiva. Bibliografia: Programes per a famílies: - CLÍNICA JOHN TRACY. Educación a distancia para padres de niños sordos o hipoacúsicos. Los Angeles (California). [Parte A i Parte B]. - PEPPER, J.; WEITZMAN, E. (2007): Hablando... nos entendemos los dos. The Hannen Program. Toronto: Ed. The Hanen Centre. - JUAREZ A; MONFORT,M. (2001): Algo que decir. Madrid: Entha Ediciones. - TALBOT , P. (2003): Temas de Terapia Auditiva Verbal. Una selección de apuntes. EUA:Auditory-Verbal, Inc.


.


132


• Mostrar una resposta condicionada: - al so: fer una acció, tirar peces... - a la veu: prova de Ling, el seu nom, paraules, frases... - a músiques i cançons,a la veu cantada: quan ho sent mou el cap o el cos.

Activitats: Escolta provocada: Davant d’un so fer una acció , relacionar so i acció. A l’inici l’acció i el so van en paral·lel, mentre es fa l’acció hi ha so, quan parem l’acció no hi ha so. Més endavant es demana a l’alumne que mantingui una actitud d’alerta i desprès d’escoltar el so faci l’acció establerta. Aquesta activitat pot fer-se amb material auditiu molt simple, a les primeres edats, i anar complicant-ho per als alumnes més grans, com per exemple:“Escolta els instruments i estira una anella al sentir-los”, “Escolta les paraules o frases que et dirè a diferents intensitats i intenta repetir-les”. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: Emfasitzador de parla. Tractament de les freqüències agudes. Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències. Processament per canals independents. Amplada freqüencial de l’audiòfon.

Per facilitar la percepció de la música: Programa de música



Dificultats en la percepció de la música.

Suggeriments: Entrenar la resposta condicionada al so ajudarà a aconseguir respostes fiables en les proves audiomètriques subjectives, en què el resultat final depèn de la participació i de la resposta de l’alumne. Material: Qualsevol material pot produir un so, des de fer caure un llapis a terra o arrugar un paper, fins a produir sons amb el cos, la veu o instruments musicals. Intentar que dins del ventall de sons i sorolls presentats s’inclogui tot l’espectre freqüencial. Bibliografia: Programes per a famílies - CLÍNICA UNIVERSITARIA DE NAVARRA I THE EAR FOUNDATION, (2006). Implante Coclear en los primeros años de vida: los primeros pasos. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra - CLÍNICA UNIVERSITARIA DE NAVARRA I THE EAR FOUNDATION, (2007). Implantes Cocleares para niños pequeños sordos : las primeras palabras. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra


.


133

Fitxa 7.PERCEPCIÓ AUDITIVA. Discriminació del so: capacitat de comparar dos estímuls auditius i determinar si són iguals o diferents. Objectius:

• Estimular la discriminació de les qualitats sonores: - Intensitat: fort–fluix - Durada: llarg–curt - Freqüència: agut–greu - Temps: ràpid–lent

• Estimular la discriminació de: - continu–discontinu - igual–diferent

Activitats: o Escoltar un estímul sonor (qualitats sonores) i associar-lo al concepte que

s’entrena amb l’objecte o imatge de referència. Per exemple: - Imatge o joguina d’un personatge petit per relacionar-la amb la intensitat fluixa i la mateixa imatge o joguina gran, per relacionar-la amb la intensitat forta. - Per a la durada: llarg o curt. Una corda amb un cotxe a l’extrem i vocalitzem mentre estirem la corda fins fer arribar el cotxe. - Per a la freqüència: greu o agut. Un ninot petit i un ninot gran associat a la veu o una nota aguda o greu d’un instrument musical, un xilòfon, per exemple. - Per al temps: ràpid o lent. Associar-ho al moviment corporal de marxa, ràpid córrer, lent caminar. L’estímul visual o corporal s’utilitza per introduir el concepte auditiu, a la llarga es retirarà l’objecte, imatge o moviment.

o Escoltar un estímul sonor i dir si és igual o diferent a l’objecte o imatge de referència.

Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: Emfasitzador de parla. Tractament de les freqüències agudes. Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències. Processament per canals independents. Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum

• Volum • Sensibilitat • Tractament dels sons febles

Suggeriments: Per treballar les qualitats sonores és necessari que l’infant conegui els conceptes. En el moment que es van presentant les diverses qualitats sonores es van introduint els nous conceptes, és millor començar per contrastos. Material: Qualsevol material o joguina potser útil sempre que tinguem clar el concepte que es vol presentar, el material és un recurs no un objectiu. Bibliografia: RIUS, M.D. (1988): Llenguatge Oral. Barcelona: Ed La Guaira.


.


134

Fitxa 8. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Discriminació del so Objectius:

• Estimular la discriminació de: - onomatopeies - nous sorolls - sons musicals

Activitats: S’introdueix el concepte de discriminació del so, com per exemple: dos instruments musicals. En un primer moment, molt diferenciats per les seves característiques freqüencials. Se li demana al alumne que escolti un instrument i desprès l’altre, seguidament s’amaguen, es fa sonar un i es demana a l’ alumne: “quin ha sonat?” Es pot fer també amb onomatopeies, començant també per produccions molt diferenciades freqüencialment, com per exemple, la vaca :“Muuuuuuu” (greu) i el gall: “Ki kirikiiiiiii” (agut); per anar poc a poc disminuint les diferències, com per exemple, el gos:“Bup” i la vaca:“Muuuuuuu”. El mateix amb sorolls ambientals i instruments musicals, com per exemple, un cop de porta i el soroll de les claus, un timbal i un xiulet, o un cotxe i una moto, una caixa xinesa i uns pals. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per regular automàticament el volum del senyal acústic: Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum Per millora l’audibilitat de la veu: Compressió de freqüències. Amplada freqüencial de l’audiòfon.

L’audiòfon ho interpretaria com a soroll i baixaria el senyal.


• Tractament dels sons febles • Autosensibilitat

L’IC ho interpretaria com a soroll i baixaria el senyal.

Suggeriments: Per assegurar que l’alumne coneix el so que ha de discriminar sempre cal fer la presentació abans de demanar la discriminació. Material: Material: Qualsevol material pot produir un so, des de fer caure un llapis a terra o arrugar un paper, fins a produir sons amb el cos, la veu o instruments musicals. Intentar que dins del ventall de sons i sorolls presentats s’inclogui tot l’espectre freqüencial. Bibliografia: BASSA, R. [et.al.] (1991): Llengua de pedaç. Palma de Mallorca: Ed. Moll.


.


135

Fitxa 9 .PERCEPCIÓ AUDITIVA. Discriminació del so Objectius:

• Estimular la discriminació de paraules: - iguals/diferents: - molt contrastades - poc contrastades - per la seva llargada: - molt contrastada - poc contrastada

Activitats: o S’inicia la discriminació de paraules quant a la durada i es demana a l’alumne si sona igual o diferent. La seqüència podria ser la següent: - Paraules trisíl·labes o més – Paraules monosíl·labes. - Paraules trisíl·labes amb fonemes molt diferents ( Pilota / telèfon). - Paraules trisíl·labes semblants (avió /camió). - Paraules trisíl·labes mateixa corba vocàlica. - Paraules trisíl·labes mateixa terminació o mateix inici. El mateix amb paraules bisíl·labes i paraules monosíl·labes. o Es presenten a l’alumne dos dibuixos o imatges, els noms dels quals es diran units, al escoltar-los l’alumne ha de ser capaç de separar les dues paraules adequadament. Per exemple: Bicicletatren Bicicleta tren Pilotapissarra Pilota pissarra Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll .....Control de sonoritat / reductor de soroll : Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Les paraules polisíl·labes ofereixen més informació acústica i per tant més possibilitats de discriminar-les amb major facilitat, tot i que només en coneguin alguns sons poden arribar a discriminar-les utilitzant altres mecanismes cognitius. Material: Tot el material presentat, poden ser imatges o objectes, ha de formar part del repertori conegut per l’alumne. Bibliografia: CALAFÍ, M. [et al.] (2004): Percepción auditiva del lenguaje. Programa para su entrenamiento. Barcelona: Ed. Ars Medica.


.


136

Fitxa 10.PERCEPCIÓ AUDITIVA. Discriminació del so. Objectius:

• Estimular la discriminació de fonemes: - molt contrastats

- poc contrastats

Activitats: Presentar els fonemes de la parla i assegurar que l’alumne els coneix associats a algun objecte o imatge, tot i que per la seva edat evolutiva – auditiva no els produeixi sí que els pot percebre. S’inicia la discriminació de fonemes vocàlics en primer lloc, i a continuació es treballa la discriminació de fonemes molt diferenciats per les seves característiques freqüencials. Se li demana a l’alumne si les parelles de fonemes presentats són iguals o diferents. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències .....Processament per canals independents .....Amplada freqüencial de l’audiòfon Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.


• Tractament dels sons febles • Autosensibilitat • Direccionalitat dels micròfons.

Suggeriments: Consultar la fonètica acústica per assegurar-ne les possibles freqüències dels fonemes treballats. Material: Objectes o imatges a les quals els assignem un fonema. Bibliografia: MORENO-TORRES, I. (2004): Lingüística para logopedas. Malaga: Ed .Aljibe GARCIA. M.J. (2002): Vamos a jugar con las palabras, las sílabas los sonidos y las letras. Madrid: Ed. CEPE. GARRIGA, E. (2003): Consciència Fonològica en els infants. Un programa de classe. . Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. [Llicència d’estudi]


.


137

Fitxa 11.PERCEPCIÓ AUDITIVA. Identificació del so: capacitat de seleccionar un estímul sonor entre més d’una opció en format tancat o amb els estímuls presents. Objectius:

• Estimular la identificació de sons ambientals: - els sorolls ambientals (cotxe, ambulància,timbre, cadena del vàter...) - veus familiars: mare, pare, logopeda...

• Identificar el so dels instruments musicals Activitats: Presentar els sons que han de treballar i demanar a l’alumne : - “Escolta amb atenció els sons que sentiràs i assenyala o agafa l’objecte o dibuix corresponent”. La dificultat de l’activitat varia tant en el nombre d’elements a identificar com en els contrastos freqüencials dels estímuls presentats. Per exemple: Timbal (greu), caixa xinesa (mig), triangle (agut) Campana, triangle, picarols, plats, xinxines (tots metàl·lics) Fer rodes d’identificacions, per identificar qui parla. Per torns un membre de la família o de la sessió logopèdica parla i la resta escolten, l’alumne ha d’identificar qui parla, en aquest cas, només entrenem qui parla no és necessari identificar el missatge. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Amplada freqüencial de l’audiòfon Per regular automàticament el volum del senyal acústic: Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: Direccionalitat dels micròfons. Per facilitar la percepció de la música: Programa de música

• Espectre Freqüencial • Volum

• Sensibilitat

• Direccionalitat dels micròfons

Suggeriments: El temps de resposta pot variar molt segons la dificultat del material auditiu presentat, cal contemplar sempre un cert temps, generalment llarg, de resposta, ja que en el procés d’identificació, cal escoltar el so, identificar-lo mentalment, buscar l’objecte a que l’associem i agafar-lo o assenyalar-ho. Material: Tot el material utilitzat i presentat per a la discriminació és igualment vàlid per a la identificació. Bibliografia: RIUS, M.D. (1988): Llenguatge Oral. Barcelona: Ed. La Guaira. HUARTE, A. [et al.] (1992): Guia de rehabilitación del Implante Coclear. Pamplona: Departamento de ORL Universidad de Navarra. Servicio de pubicaciones de la Universidad de Navarra. AMAT, M.T.; PUJOL, C. Implante Coclear . Cuaderno de Rehabilitación. Barcelona: Centro de Implantes Cocleares y Audiofonología.


.


138

Fitxa 12. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Identificació del so Objectius:

• Identificar el seu propi nom i noms familiars dins del repertori quotidià

Activitats: Davant de les fotografies dels membres de la família es van dient els noms de cadascun i l’alumne agafa la fotografia pertinent. Per exemple: “On és la mama?” A l’aula, en les activitats d’inici de la jornada “Bon dia” és una de les tasques que es repeteixen diàriament amb el nom dels companys. Quan l’alumne té seguretat, tant en l’activitat com amb el material auditiu presentat, introduir elements sorpresa o no esperats, com per exemple, en la fotografia que espera sentir el nom del seu germà dir el nom d’un altre membre de la família. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: Emfasitzador de parla. Tractament de les freqüències agudes. Expansor d’audibilitat. Compressió de freqüències. Processament per canals independents. Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per facilitar la percepció de sons molt febles: Compensar de forma efectiva el volum


• Tractament dels sons febles

Suggeriments: A l’inici d’aqueta activitat cal la presència real d’alguns membres de la família, més endavant amb la fotografia serà suficient . A més dels membres de la família es poden incloure els companys de classe i altres persones relacionades amb l’infant. Material: Fotografies dels membres de la família i/o cartells amb els seus noms. Bibliografia: CECILIA, A. (2004): Aprendiendo a oir. Manual pràctico de educación auditiva para la adaptación de pótesis e implantes cocleares. Madrid: Ed. CEPE.


.


139


• Estimular la identificació de fórmules exclamatives: negació, perill, sorpresa, alegria, aprovació...

Activitats: Les fórmules socials i exclamacions amb intencionalitat comunicativa són rutines que es repeteixen al llarg del dia, l’alumne ja entès que és possible comunicar-se mitjançant el gest la mirada i alguna exclamació o paraula dins d’aquestes rutines. L’activitat consisteix en posar paraules a aquestes rutines. Cal insistir en les repeticions i en el moment adequat per aconseguir crear rutines, és per això que aquesta activitats es pot plantejar en dues situacions diferents: una la quotidiana quan es presenta la possibilitat, i una altre és introduir-la en el joc, on es podem representar les diferents situacions en què en troben de forma simbòlica. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes: .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll .....Control de sonoritat / reductor de soroll. Per eliminar els sorolls de retroalimentació: .....Reductor/cancel·lador de feedback

Per regular automàticament el volum del senyal acústic .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Incorporar patrons diversos de veu pot optimitzar el desenvolupament de les qualitats prosòdiques i que la veu soni més natural. Material: Joguines per representar situacions quotidianes, en principi els més petits prenen papers protagonistes i imiten la realitat, mentre que els grans la representen amb ninots. Bibliografia: DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA. (2004). L’Ús del llenguatge a l’escola. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.


.


140


• Estimular la identificació de clixés lingüístics per la seva melodia, d’onomatopeies i de cançons:

- Melodies treballades: “a guardar, adéu, pom pom...obre!, qui hi ha?...” - Cançons treballades

Activitats: Adaptar un moviment físic a la melodia presentada, emfasitzant el ritme i la rima, a l’inici els passos han de ser lents i exagerats. Per exemple: “Pom, Pom” - moure el puny en sentit de picar “Bufaré, bufaré i la casa enfonsaré” acció de bufar. A l’introduir una cançó o cantarella presentar-la emfasitzant el ritme i exagerant la rima juntament amb els moviments corporals i/o imatges o objectes. A continuació tornar a repetir la mateixa presentació, vers a vers perquè els alumnes puguin anar escoltant identificant les paraules. Per finalitzar tornar a repetir tota la cançó seguida. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears

Per facilitar la percepció de la música:

Programes de música

No sempre s’interpreta bé la música amb el dispositiu d’IC, ja que el processador de parla està dissenyat bàsicament pel llenguatge

Suggeriments: L’anticipació en el moviment corporal és un indicador que l’alumne identifica la melodia presentada. Cal repetir moltes vegades la mateixa cançó per aconseguir la participació de l’alumne. Material: Llibres de cançons i cantarelles infantils. Bibliografia: Llibre de cançons - crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Edició amb les melodies i els textos íntegres, revisats i comentats a cura de Joaquim Maideu i Puig. Vic: EUMO Editorial http://www.xtec.cat/recursos/musica/crestoma/crestoma.htm


.


141


• Estimular la identificació dels trets o fonemes associats a un objecte o gest: - vocals - consonants - sonoritat - punt d’articulació

• Estimular la identificació d’aspectes suprasegmentals combinats: llarg i fort; fluix i llarg; ràpid i curt; lent i curt...

Activitats: Experimentar amb el cos i amb objectes els diferents conceptes per assegurar que l’alumne ha entès el material auditiu que haurà d’identificar. Per exemple: Peten Acció de picar o botar una pilota. Freguen Acció de bufar o fregar dues superfícies Vibrants Acció de tremolar o fer vibrar els llavis. Per a vocals i consonants buscar objectes que amb el seu moviment ens resulti més fàcil la producció Per exemple: Fonema /i/ - Un objecte que el seu moviment sigui ascendent. Fonema /u/ - Un objecte que ens provoqui una acció descendent. Fonema /s/ - El moviment d’una serp o ondulant. Fonema /l/ - El moviment oscil·lant d’una molla. Demanar els objectes o imatges del grup, un a un. Cada vegada el grup d’objectes serà més nombrós. Desprès es pot fer combinant dos conceptes i l’alumne ha d’identificar-los. Les onomatopeies ens poden ser molt útils ja que com que poden simbolitzar objectes, persones o accions i a més, gairebé poden representar tot el ventall de possibilitats freqüencials. Això facilita poder fer diverses combinacions dels conceptes presentats. Per exemple: Tren que circula lentament (greu – lent) : xu -------- xu -------- xu-------- xu. Tren que circula a alta velocitat (greu – ràpid): xu,xu,xu,xu Campaneta (agut - /i/) : ning, ning. Esquellot (greu – /o/) : nong, nongAjuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millora l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon.

• Espectre Freqüencial • Volum • Sensibilitat

Suggeriments: La imitació dels sons amb la seva pròpia veu ens indica que els ha identificat. Material: La metodologia Verbo Tonal desenvolupada per Guberina, P., en les activitats de ritmes corporals aporta moltes possibilitats de com treballar amb el cos els trets fonètics de parla. Bibliografia: DALMAU, M.; MIRO, M; MOLINA, M.A. (1985). Correcció fonètica. Mètode Verbo -Tonal. Vic: Ed. Eumo. GAJIK, K. [et al.];. (1985): Habla y audición. Método Vervo-tonal. Valencia: Ed. Nau Llibres.


.


142


• Estimular la identificació de paraules i frases o discursos: - paraules: - llargues – curtes - mateixa terminació - oposicions fonològiques - pseudoparaules - tancament auditiu - frases: - diverses, molt contrastades en sonoritat i durada

- la mateixa, canviant el subjecte, el verb o l’objecte - la mateixa, allargant-la Activitats: “Escolta les paraules que et diré i assenyala o agafa l’objecte corresponent”. Amb aquest enunciat es pot presentar, inicialment, un simple reconeixement de paraules molt diferenciades i anar-ho complicant en la mesura que es van aconseguit èxits. Paraules : - Del vocabulari bàsic - Camps semàntics - Nombre de síl·labes: trisíl·labes, bisíl·labes i monosíl·labes - Amb la mateixa terminació - Amb la mateixa corba vocàlica - Amb la mateixa accentuació - Amb el mateix inici - Oposicions fonològiques - Tancament Auditiu de paraules o de fonemes (iniciar una paraula i

l’alumne ha d’acabar-la) i en diferent posició; final, inici i mig per seguir un ordre de dificultat.

- Tancament auditiu de paraules dins la frase Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millora l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon.

• Espectre Freqüencial • Volum • Sensibilitat

Suggeriments: Tenint el material i el model de l’activitat és bo variar els rols ja que afavoreix la interacció comunicativa. Material: Tot el material utilitzat i presentat per a la discriminació és igualment vàlid per a la identificació. Bibliografia: FURMANSKY, H. (2003): Implantes cocleares en niños. (re)habilitación auditiva y terapia auditiva verbal. Barcelona: Nexus Ediciones. LING, D.; MOHENO, C. (2006): El maravilloso sonido de la palabra. Programa auditivo-verbal para niños con pérdida auditiva. Mexico DF: Ed. Trillas.


.


143

Fitxa 17. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Identificació / Reconeixement del so Objectius:

• Estimular la identificació d’un estímul auditiu emmascarat per un altre estímul: figura / fons auditiu.

- sorolls ambientals / veu - paraules (veu 1) / paraules (veu 2) - instruments / paraules (veu)

• Presentar instruments musicals de forma simultània. Activitats: Aquestes activitats pressuposen la capacitat d’anàlisi - síntesis auditiva, ja que ens permet aïllar cada un dels elements del model presentat per desprès identificar-lo i reconèixer-lo l dins d’un conjunt més complex. Mentre hi ha una música sonant o un soroll de fons, realitzar les activitats que l’alumne ja coneix de discriminació i identificació de sons, onomatopeies, fonemes o paraules i frases. Presentar dos estímuls sonors de forma simultània: - Instrument musical + paraula o onomatopeia - Paraula + onomatopeia - Instrument musical + Instrument musical - Paraula + paraula Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millora l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon.

L’emfasitzador de parla interpreta els sorolls presentats com a ambientals i els redueix.


• Millora de la relació senyal/soroll • Tractament dels sons febles • Autosensibilitat • Direccionalitat dels micròfons

Suggeriments: Dir sí! o correcte! per demostrar que ha fet l’exercici proposat correctament. Dir no quan l’exercici no és correcte. Per tant, s’haurà de repetir i sinó aconsegueix l’èxit, s’ha de fer una activitat més fàcil o inventar una nova estratègia. Material: Tot el material utilitzat i presentat en les activitats de discriminació i identificació. Per emmascarar es pot utilitzar un so enregistrat (musica/ràdio) sempre a una intensitat moderada. Amb alumnes més grans es pot utilitzar material enregistrat. Bibliografia: CALAFÍ, M.; GUILERA, A.; MÉNDEZ L. (2004): Percepción auditiva del lenguaje. Programa para su entrenamiento. Barcelona: Ed. Ars Medica.


.


144

Fitxa 18. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Reconeixement del so: capacitat de seleccionar un estímul sonor entre més d’una opció en format obert sense els estímuls presents. Objectius:

• Estimular el reconeixement de sons ambientals: - els sorolls ambientals (cotxe, ambulància, timbre, cadena de vàter...) - veus familiars: mare, pare, logopeda...

• Onomatopeies Activitats: o Fer un llistat amb tots els senyals acústics que l’alumne coneix de diferents

ambients : - A casa - Al carrer - A la granja o camp - A la platja - A l’estació de trens - En un camp d’esports, etc. Programar conjuntament amb la família sortides per localitzar els sons i desprès repassar-ho a casa.

o Fer rodes d’identificacions, per identificar qui parla i què diu. Comença la roda i el participant que inicia el joc diu el nom d’un altre participant, per exemple: Enric, llavors l’Enric al sentir el seu nom ha de dir el nom d’un altre participant, per exemple: Maria i així successivament.

Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències .....Processament per canals independents .....Amplada freqüencial de l’audiòfon Per millorar de la relació senyal/soroll .....Control de sonoritat / reductor de soroll Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Es necessita més d’una visita per aconseguir un reconeixement dels sons de l’ambient . Material: Làmines i fotografies dels llocs visitats i dels sorolls escoltats. Bibliografia MANOLSON, A. Hablando nos entendemos los dos. Madrid: Entha Ediciones. MANOLSON, A. (1996): Usted hace la diferencia.Toronto: The Program Hanen.


.


145

Fitxa 19. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Reconeixement del so Objectius:

• Estimular el reconeixement de frases: - molt contrastades - on canviï una paraula: subjecte, verb o objecte

Activitats: El reconeixement de frases es pot treballar amb joguines que reprodueixen situacions quotidianes (granja, caseta, botiga, garatge, zoo...) així resulta més fàcil introduir frases en context obert en una situació comunicativa interactiva en què els nens tenen com a referència el camp semàntic del vocabulari que apareix. Es diuen a l’alumne frases, sense suport i aquest ha de repetir-les o executar-les. Per exemple: “Escolta bé les frases que et diré i fes la representació”. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll .....Control de sonoritat / reductor de soroll. Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Les situacions de joc afavoreixen el reconeixement ja que es treballa dins d’un context obert. Material: Joguines per representar situacions quotidianes, en principi els més petits prenen papers protagonistes i imiten la realitat, mentre que els grans la representen amb ninots. Bibliografia: DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA. (2004). L’Ús del llenguatge a l’escola. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Material didàctic 3 – 4 anys (2006) Capsa de vocabulari, Seqüències temporals, Estructura de frase, Parlem. Barcelona Ed.Onda. RIBAS, L.; GISPERT, D. (1999): Racons de treball oral al parvulari. Vic. Ed: Àlber.


.


146

Fitxa 20. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Comprensió del so: capacitat d’entendre el significat del llenguatge. Cal que el nen tingui un bon nivell de reconeixement - format obert perquè es produeixin intercanvis comunicatiusObjectius:

• Estimular la capacitat de comprendre: - Ordres senzilles - Realitzar una acció quan se li demana - Preguntes: - tancades - de “sí” o “no” - obertes - - no presents

Activitats: Són petits diàlegs que preparem a l’alumne per a una conversa interactiva i participativa, es pot limitar la conversa proposant temes de conversa. Per exemple: A casa l’àvia El cap de setmana El temps La bicicleta nova... Representar a través del joc simbòlic converses per telèfon. Amb els alumnes més grans es poden iniciar converses reals per telèfon. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències. .....Processament per canals independents. .....Amplada freqüencial de l’audiòfon. Per millorar la relació senyal/soroll .....Control de sonoritat / reductor de soroll : Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Fer participar titelles i observar el ninot descentralitza l’atenció de la persona que parla. Material: Telèfons i titelles o altres personatges. Bibliografia: HOMS, M.; YLLA-CATALÀ, M. (2008):Els Murris . Vic: Ed. Àlber.


.


147

Fitxa 21. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Comprensió del so Objectius: Estimular la capacitat de comprendre Assenyalar elements d’una làmina quan se li dóna la descripció. Activitats: Posar en presència de l’alumne tres o més objectes en una bossa (Per exemple: pilota, cotxe, avió i corda) amb les mans dins la bossa fer la descripció de l’objecte que tenim agafat. Comprendre les descripcions. Davant d’una fotografia o làmina fer descripcions de personatges, objectes, accions... Per exemple: Veig , veig... Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes: .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències .....Processament per canals independents .....Amplada freqüencial de l’audiòfon Per millorar la relació senyal / soroll: .....Control de sonoritat / reductor de soroll. Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: La definició es pot anar complicant en relació a la resposta de l’alumne. Material: Làmines, fotografies, joguines i material divers conegut per l’alumne. Bibliografia: BADELL, L.; BERTRAN,M.; VIÑAS, I. (2000): Làmines d'Estimulació de la Parla Vic: Ed. Àlber. BARJUAN, R.; MAIMIR, D. (2002): Tallers de Llenguatge: La Platja, El Dinar, La Ciutat. Vic: Ed. Àlber.


.


148

Fitxa 22. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Comprensió del so Objectius:

• Seguir històries seqüenciades • Seguir contes

Activitats: El conte ens permet treballar tots els aspectes de la comunicació i el llenguatge: comprensió del lèxic, seqüències narratives, diverses formes exclamatives i intensitats de parla i diàlegs, entre d’altres aspectes. Diferents tipus de contes permeten presentar diferents situacions i realitzacions lingüístiques, així doncs, els contes relacionats amb la vida quotidiana permeten al l’alumne relacionar el que sent amb la seva experiència prèvia, mentre que els contes fantàstics permeten imaginar diàlegs, establir relacions temporals i /o causalitat. - El conte o la seqüència amb referents visuals facilita la comprensió lingüística i el record de la seqüència. .......- El conte sense referent visual facilita la representació mental i l’atenció auditiva.

- El conte llegit estableix la relació entre llenguatge oral i llenguatge escrit.

Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes: .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències .....Processament per canals independents .....Amplada freqüencial de l’audiòfon Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Per aprofitar els recursos que permet la situació del conte, és bo utilitzar una metodologia participativa que converteixi aquesta activitat en una situació compartida. Material: Seqüències temporals i contes . Làmines, dibuixos, personatges, titelles, disfresses... Bibliografia: CARDONA, M.C. (2003): Incidència de l’estil interactiu d’Ensenyament/Aprenentatge en la millora de les competències lingüístiques bàsiques a l’inici de l’Educació Primària. Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. [Llicència d’estudis].

VALLS, M. (2007): Elaboració d’un programa pel desenvolupament de la consciència fonològica: El Conte com a eina d’abordatge integral i integrador.. Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. [Llicència d’estudis]


.


149

Fitxa 23. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Comprensió del so Objectius:

• Estimular la capacitat de comprendre Mostrar sorpresa davant l’absurd.

Mostrar sorpresa davant les bromes.

Activitats: Canviar paraules o enunciats de manera que canviï el seu sentit i esdevingui un absurd, acompanyant, si cal, al principi, de l’acció corresponent, per exemple: el pare dorm a la banyera. Es pot modificar qualsevol producció que es fa a l’alumne ja siguin frases, clixés lingüístics, onomatopeies paraules o fonemes. Per exemple: Davant d’una foto de l’alumne dinant a l’escola, es pot dir: - “El lleó menja carn”. Per exemple: Davant d’una imatge d’una nena cordant-se la camisa, es pot dir: - “La nena es corda la camina”. Es demana a l’alumne que detecti l’absurd, que el canviï i que en faci la producció correcta. Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències .....Processament per canals independents .....Amplada freqüencial de l’audiòfon Per regular automàticament el volum del senyal acústic: .....Eliminació del control de volum. Per facilitar la percepció de sons molt febles: .....Compensar de forma efectiva el volum Per millorar la direccionalitat dels micròfons: .....Direccionalitat dels micròfons.



Suggeriments: Alternar els absurds de forma imprevisible. En un principi quan s’adonen que no és correcte s’incomoden i es poden enfadar ja que no és el que esperaven i tampoc encara saben trobar la solució, però quan gaudeixen d’aquest joc utilitzen aquest recurs quan porten l’iniciativa de l’activitat. Material: Tot el material presentat i utilitzat per treballar les habilitats auditives, si assegurem que l’alumne el coneix pot ser útil per introduir absurds i bromes. Bibliografia: DDAA (1998): L’arbre de la lectura 1,2,3,4. Barcelona: Oxford Educació


.


150

Fitxa 24. PERCEPCIÓ AUDITIVA. Memòria auditiva (Reconeixement) Objectius:

• Iniciar en la percepció de seqüències sonores. • Estimular la capacitat o habilitat de recordar i evocar estímuls sonors diversos en

el mateix ordre de presentació. • Romandre en situació d’escolta i mantenir-la des de l’inici fins al final.

Activitat:

o Es presenten a l’alumne sèries d’estímuls sonors, com ara instruments, sons, sorolls, veu parlada (onomatopeies, paraules, frases...) o veu cantada (melodies, cançons...) en diverses sèries, i l’alumne ha de reproduir la sèrie presentada.

Les seqüències poden iniciar-se per dos elements molt diferenciats per les seves característiques freqüencials, de durada i d’intensitat, per anar allargant el nombre d’estímuls presentats i disminuint les diferències en les qualitats sonores. Per exemple: - Ordenar sons d’intensitat diferent ( O – O – o ) - Ordenar dos sons de timbre molt distint (triangle i flauta) - Ordenar sons de timbre semblant (Tambor, pandero i timbal ) - Ordenar una sèrie d’onomatopeies - Ordenar sèries de dues a cinc/sis paraules: Des de molt contrastades fins a

semblants o oposicions fonològiques. .............- Repetir frases igual que el model presentat. o Realitzar ordres en la seqüència en què han estat presentades.

....... Per exemple: -“Agafa la pilota” - “Obre la caixa i dóna’m el cotxe vermell” Ajuts tècnics / possibles prestacions: Audiòfons Implants Coclears Per millorar l’audibilitat de la veu: .....Emfasitzador de parla. .....Tractament de les freqüències agudes. .....Expansor d’audibilitat. .....Compressió de freqüències .....Processament per canals independents .....Amplada freqüencial de l’audiòfon


• Tractament dels sons febles • Autosensibilitat • Direccionalitat dels micròfons

Suggeriments: És important deixar un material, objectes o targetes amb les imatges escoltades, per desprès tornar a escoltar la seqüència i comprovar-la. Material: Amb els alumnes més grans es poden utilitzar diversos lotos sonors. Bibliografia: CALAFÍ, M.; GUILERA, A.; MÉNDEZ, L. (2004): Percepción auditiva del lenguaje. Programa para su entrenamiento. Barcelona: Ed. Ars Medica RIUS, M.D. (1988). Llenguatge Oral. Barcelona: Ed. La Guaira.


.


151

5. CONCLUSIONS


.


152

CONCLUSIONS Aquestes línies finals volen recollir i destacar algunes de les reflexions que ja s’han escrit al llarg del treball i afegir altres consideracions fruit de la pràctica diària com a logopeda d’alumnes sords i de les aportacions teòriques, tècniques i audiològiques realitzades en aquesta recerca. La meva idea era i és cercar una doble millora: intentar treballar i assolir fites en els aspectes de percepció auditiva i de desenvolupament del llenguatge en els alumnes sords i a la vegada, oferir una eina útil als logopedes. He partit de la pràctica diària, de l’observació del treball dia a dia, per això es podria dir que he passat de la pràctica a la teoria i no a l’inrevés, tot i ser una de les opcions més freqüents. He intentat que les propostes de materials per a la praxi logopèdica donin resposta a les preguntes que es plantejava la recerca i siguin un model per generar altres recursos d’intervenció. Amb aquest treball ens plantejàvem aprofundir en dues qüestions:

Coneixement de les prestacions dels dispositius auditius i conèixer les possibilitats dels guanys protètics

- Quins coneixements tinc i quins hauria de tenir com a logopeda sobre les

prestacions dels dispositius auditius actuals que utilitzen els alumnes sords (audiòfons i Implants Coclears), per poder obtenir un major rendiment per a desenvolupar el llenguatge?

- Quines són les necessitats dels logopedes quant al coneixement de les pròtesis auditives que utilitzen els seus alumnes?” Les respostes són òbvies, es percep i és té consciència d’una manca de coneixements sobre els dispositius auditius que utilitzen els alumnes amb sordeses. Les innovacions tecnològiques de les pròtesis auditives són desconegudes per la major part de logopedes representats en la mostra de l’estudi prospectiu realitzat inicialment. Davant l’evidència d’una millor resposta auditiva dels alumnes els logopedes reconeixen els avantatges de les pròtesis actuals però no poden precisar-les. Així, manifesten que tenen pocs coneixements dels audiòfons actuals i que en desconeixen les possibilitats tècniques que aquests incorporen per un millor tractament del senyal acústic i conseqüentment millorar la tasca d’entrenament auditiu realitzada. En el cas de l’IC, tot i ésser una eina més novadora, els professionals que han respost el qüestionari mostren més coneixements que amb els altres dispositius auditius o audiòfons. Sembla, doncs, que en aquest aspecte cal reajustar els coneixements dels professionals a les darreres novetats, sabent d’antuvi que sempre és difícil mantenir-se informat amb detall de les darreres novetats tecnològiques, ja que canvien constantment.


.


153

La formació dels professionals s’hauria d’adreçar vers una actualització competencial, perquè puguin gestionar els recursos dels quals avui es disposa i que els nous alumnes amb sordesa requereixen. En l’àmbit de la formació sembla necessària una evolució competencial, conèixer les noves aportacions i millores quant a les prestacions de les pròtesis auditives. També és necessària una evolució metodològica, com aprofundir en aquest coneixement aplicat a la millora de la percepció auditiva; evolució instrumental, poder utilitzar de forma pràctica els nous coneixement adquirits i, per últim una evolució actitudinal, cal destacar, en aquest sentit, la profunda voluntat de millora en la tasca diària que manifesten totes les respostes donades. L’assessorament bàsic sobre el funcionament dels dispositius auditius s’ha rebut a través de l’audioprotetista del CREDA o bé de forma individual o bé en xerrades conjuntes a tots els logopedes. Sembla però, segons les opinions els enquestats, que la informació rebuda és insuficient. Si tenim en consideració l’especificitat quan a coneixements tècnics d’altres àrees, com ara l’audiologia, l’acústica, la lingüística... caldria segurament una constant informació que resulta difícil d’aconseguir. Vetllar, però, per un grau de coneixença suficient per donar una resposta adequada a les necessitats en relació a la progressió auditiva dels alumnes sembla imprescindible. La proposta d’una guia per a logopedes d’usuaris d’audiòfons, d’IC i/o d’emissores d’FM, vol ser una aproximació als coneixements tecnològics que incorporen els dispositius auditius dels actuals alumnes amb sordesa des d’una perspectiva més pedagògica. No pretén aprofundir en coneixements tècnics, sinó com aprofitar-los en la tasca d’ensenyament – aprenentatge. Es tracta d’aprofitar els avantatges de la tecnologia digital que han donat lloc a un canvi radical en les condicions acústiques per a l’adquisició del llenguatge oral. Un primer pas seria donar un mateix nivell de coneixements per a tots els logopedes i és el que es pot aconseguir a través d’una formació conjunta i específica en relació aquest tema. Però hi ha tot un seguit de necessitats més concretes, i que han manifestat de forma reiterada tots els enquestats, que va més enllà d’aquesta formació i/o informació inicial imprescindible. El següent pas, si tenim en compte que l’espai de coordinació entre logopedes i audioprotetistes és escàs, i la demanda no s’ajusta a la realitat, seria bo pensar en introduir espais de reflexió i treball conjunt en els respectius plans de treball. També seria bo ajustar els objectius, ja que potser tant important una formació global com una coordinació a partir d’alumnes concrets i de les seves necessitats com a infants sords. D’aquesta manera ens podrem ajustar i donar la resposta més adequada a la especifitat de cada alumne. Un altre dels aspectes que es subratllen en les diferents respostes donades és la necessitat de col·laboració entre professionals de dins i de fora l’àmbit escolar. L’experiència compartida amb d’altres professionals ens pot donar la informació necessària sobre allò que podem esperar de les pròtesis que porten els alumnes, ja sigui en el moment d’iniciar una habilitació auditiva amb infants d’atenció primerenca


.


154

com per anar afinant la rehabilitació auditiva al llarg de tota l’escolaritat de l’alumne sord. I s’ha vist que encara cal trobar una forma més estructurada i menys subjectiva de compartir aquesta informació. Les estructures complexes i els documents ben organitzats faciliten la comunicació i els projectes conjunts. Cal inventar noves maneres de fer en la col·laboració entre professionals, que tinguin en compte la globalitat de la persona i la complexitat de la situació en què es troba.

El treball de percepció auditiva

- Com cal, si cal, replantejar el treball de percepció auditiva si tenim en compte aquests nous coneixements sobre les prestacions tecnològiques i les respostes donades en referència al desenvolupament de les habilitats auditives? Les respostes auditives dels alumnes són molt considerables, aconsegueixen un nivell de reconeixement auditiu generalment bo. Podem dir que aquest nivell fins i tot és molt bo si tenim en consideració l’edat dels alumnes. Aquesta evidència de respostes auditives bones trenca la tendència que fins fa menys d’una dècada caracteritzava aquets alumnes. El desenvolupament de les habilitats auditives en l’infant sord, a partir de l’audició que proporcionen els dispositius auditius (audiòfons i Implant Coclear) té com a l’objectiu arribar al llenguatge parlat. Això és una gran novetat, ja que confirma la tendència descrita per investigacions i estudis recents que expliciten que s’ha produït un augment significatiu del nivell de comprensió auditiva en la majoria d’alumnes sords usuaris de pròtesis auditives de tractament del senyal en forma digital. És important conèixer, doncs, les possibilitats reals de resposta, per ajustar al màxim el que se li demana a l’alumne, ja que sinó coneixem el guany no podem saber si la resposta és adequada, ja sigui per sota o per sobre de les seves possibilitats. L’infant sord necessita una intervenció sistemàtica i planificada per adquirir o incorporar de forma natural i/o aprendre artificialment el llenguatge oral. El ritme de treball, però, ha variat substancialment. Actualment les respostes auditives dels alumnes són més ràpides i ajustades als objectius proposats en la programació logopèdica i com afirmació a aquesta observació en destaquen entre d’altres la naturalitat en el treball. Els infants sords en les primeres fases de la rehabilitació primerenca aconsegueixen apropar-se al procés d’adquisició natural del llenguatge dels infants oients. Per a la proposta de programació de la percepció auditiva dels alumnes amb sordesa i pròtesis auditives de 0 a 6 anys, s’ha partit de la pràctica diària, i vol ser un recull d’estratègies i activitats, que a més de considerar l’objectiu pel qual estan plantejades, també tenen en compte:

- quines de les aportacions tecnològiques incorporades als dispositius auditius es poden tenir presents perquè els alumnes aconsegueixin donar respostes més precises.


.


155

- Alhora que aquests alumnes sords sàpiguen i puguin utilitzar millor els recursos que se’ls donen per aconseguir unes habilitats funcionals en diferents situacions i contextos. Per desenvolupar el llenguatge en un marc el més normalitzat possible, cal tenir en compte, entre d’altres, dues condicions especialment limitants: per un costat, no arribar a temps. D’aquí, la importància de l’atenció primerenca i per l’altre, no arribar de forma adequada, per això cal comptar amb els recursos necessaris i suficients com també amb la família, ja que aquesta és part implicada en el procés educatiu del seu fill. Algunes opinions manifesten que, potser, no és necessari fer modificacions substancials en el treball logopèdic, però sí que cal insistir en una atenció primerenca i en un treball sistemàtic amb les famílies al llarg de tota l’escolaritat, ja que la família ha de ser una part molt implicada en el procés educatiu de l’infant sord. La precocitat de la rehabilitació auditiva està reconeguda, tant a nivell teòric per un nombre important d’estudis, com a nivell pràctic en l’aplicació de programes des de fa força temps. L’experiència i els estudis corroboren l’atenció primerenca com un dels factors de major qualitat en el desenvolupament del llenguatge oral en l’infant sord. Ha estat, però, en els darrers anys i sobretot a partir de l’utilització, de forma majoritària, de l’Implant Coclear per part dels infants amb sordesa pregona, que s’han fet estudis sistemàtics i s’han descrit els resultats. En alguns d’aquets estudis es descriu que, com apunta Villalba (2002), els alumnes amb bon pronòstic arribaran a viure immersos en una cultura auditiva i faran que l’audició sigui el sentit principal d’intercanvi i de contacte amb l’entorn, i per tant, la vista pot passar a ser un sentit complementari pel que fa a l’adquisició del llenguatge. Cal pensar, però, que cada nen és únic i que la globalitat de la seva evolució estarà lligada a moltes altres variables, a més de la seva pèrdua auditiva. La tendència, cada vegada més, de seguir models d’intervenció centrats en la família, sobretot en aquestes primeres edats, s’apunta també com un factor molt important a tenir en compte. Els pares, en tant que pares, tenen una posició privilegiada. Són qui millor coneixen el seu fill i les seves necessitats. Partir dels recursos de cada membre i de cada família dóna la possibilitat d’incidir significativament en totes aquelles situacions en què l’infant es troba al llarg del dia, i en les quals poden, de forma natural, incorporar la informació auditiva que d’altra manera seria difícil de treballar. Analitzats els resultats obtinguts i exposades les conclusions més importants, hi ha un seguit d’observacions, de caràcter molt més concret, que cal destacar i si s’escau modificar:

1. En les dades de l’alumne s’hauria d’incloure sempre l’edat auditiva, ja que ens dóna informació relativa sobre el moment i el temps que fa que l’alumne hi sent.

2. En la descripció de les pròtesis incloure també sempre la marca i el

model, ja que ens dóna informació sobre les possibilitats que té el dispositiu auditiu.


.


156

3. Per poder verificar diàriament l’estat de les pròtesis auditives cal que el logopeda tingui el material necessari. Un estetoclip per comprovar els audiòfons i els IC. I un comprovador de la càrrega de les piles.

4. El treball d’educació auditiva hauria de tenir presència en totes les

sessions, tant de forma específica i estructurada com un concepte més ampli.

5. Cal consensuar un mateix llenguatge emprat pels logopedes quan es

parla d’etapes del desenvolupament auditiu.

6. Les variacions en el ritme de treball, la retirada dels suports específics i la rigurositat han donat lloc a una nova manera d’entendre el treball de percepció auditiva.

7. Els canvis produïts en el diagnòstic precoç donen lloc a d’altres formes

d’intervenció.

8. Tot i els avenços encara hi ha molts interrogants per descobrir.

9. És bàsic el coneixement de les conseqüències de la sordesa per part del professorat i de les necessitats educatives del nen sord per a una millor adaptació al centre. Cal tenir cura de la sensibilitat dels tutors vers la sordesa i donar els suports adequats als centres educatius.

10. Potenciar a les aules l’ús d’emissores FM per aquelles situacions

d’explicació del mestre o bé de classes magistrals. Alhora que s’ha de vetllar perquè els nivells sonors a les aules siguin els adequats.


.


157

6.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


.


158

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ABASCAL, C.“Intervención Habilitadora: Estimulación y educación auditiva”. FIAPAS (Jaudenes [et al.]) Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.pp 244-255. AGUADO, G . (2000). Desarrollo del lenguajede 0 a 3 años. Madrid. Ed CEPE ALEMANY, J.; [et al.]; (2005) Anàlisis cualitativo del uso y emplazamiento de los sitemas de frecuencia modulada en contexto escolar. Alicante. Ed. Programa infantil Ponak. AMAT, M.T.; PUJOL, C. Implante Coclear . Cuaderno de Rehabilitación. Barcelona: Centro de Implantes Cocleares y Audiofonología. ANGULO JEREZA.; [et al.]; (1997). Audioprótesis: Teoría y práctica. Barcelona: Ed Masson. ARONSÓN, L. (2007). Semimanio de Implante Coclear. Interpretación de mapas y discusión de casos. Barcelona: Edita AICE ARONSÓN,L.; FURMANSKY; H. (2006): Percepción del habla en niños con implante coclear. Fundamentos acústicos para logopedas. Barcelona:Edita AICE. BADELL, L.; BERTRAN,M.; VIÑAS, I. (2000): Làmines d'Estimulació de la Parla Vic: Ed. Àlber. BARJUAN, R.; MAIMIR, D. (2002): Tallers de Llenguatge: La Platja, El Dinar, La Ciutat. Vic: Ed. Àlber. BASSA, R. [et.al.] (1991): Llengua de pedaç. Palma de Mallorca: Ed. Moll. BUSTOS, I. (2001): La percepción auditiva. Un enfoque transversal. Madrid. Ed. ICCE CALAFÍ, M.; GUILERA, A.; MÉNDEZ, L. (2004): Percepción auditiva del lenguaje. Programa para su entrenamiento. Barcelona: Ed. Ars Medica CALVO, JC. (1999): La sordera. Un enfoque socio-familiar. Salamanca. Amarú Ediciones.

CALVO, J.C. (2002): “Valoración audiologica global en el niño sordo” Revista COMUNICAR número 21. Relación de los temas expuestos en las VII Jornadas Internacionales de ACAPPS: Educadores, Técnología y Famílias en la educación de los sordos en Modalidad Oral.

CALVO, J.C..; MAGGIO DE MAGGI, M.: (2003).Audición Infantil. Marco referencial de adaptación audioprotésica infantil. Barcelona: Ed. Clipmedia. CALVO,J.C.; MAGGIO de MAGGI,M. (2004): “Aportaciones de los padres a las necessidades audioprotésicas de sus hijos” Revista de Logopedia , Foniatria y Audiologia. Vol 4 No 2 Ed. Ars Medica CALVO, JC, MAGGIO DE MAGGI, M Y ZANKER, F. (2006) Sistemas de frecuencia modulada en el aula. Guía para educadores. Alicante: Ed. Programa infantil Ponak.


.


159

CARDONA, M.C. (2003): Incidència de l’estil interactiu d’Ensenyament/Aprenentatge en la millora de les competències lingüístiques bàsiques a l’inici de l’Educació Primària. Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. [Llicència d’estudis].

CASANOVA, C. (2001) “La audición hunama: puerta abierta a la comunicación” La Percepción Auditiva.Un enfoque transversal. Vol I. Coordinadora de la obra BUSTOS , I. Madrid: Ed. ICCE.pp33-47 CECÍLIA A. (2004): Aprendiendo a oir. Manual práctico de educación auditiva para la adaptación de pótesis e implantes cocleares. Madrid: Ed. CEPE. CECÍLIA, A. (2007): Ateción temprana del niño sordo “la família en acción”. Madrid: Ed CEPE. CHEGKLEY,P. (2002): “Innovación de los audífonos para la mejora de la audición de los niños sordos”.Suiza: Departamento de Investigación y Desarrollo.Phonak.

CHEGKLEY, P. (2002) “Innovación en los audífonos para la mejora de la audición de los niños sordos”. Revista COMUNICAR número 21 . Relación de los temas expuestos en las VII Jornadas Internacionales de ACAPPS: Educadores, Técnología y Famílias en la educación de los sordos en Modalidad Oral.

CLÍNICA JOHN TRACY. Educación a distancia para padres de niños sordos o hipoacúsicos. Los Angeles (California). [Parte A i Parte B]. CLÍNICA UNIVERSITARIA DE NAVARRA I THE EAR FOUNDATION, (2006). Implante Coclear en los primeros años de vida: los primeros pasos. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra CLÍNICA UNIVERSITARIA DE NAVARRA I THE EAR FOUNDATION, (2007). Implantes Cocleares para niños pequeños sordos : las primeras palabras. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra CRYSTAL,D. (1983) :Lenguaje infantil: Aprendizaje y lingüística. Bardeclona: Ed Médica y Técnica. DALMAU, M.; MIRO, M; MOLINA, M.A. (1985). Correcció fonètica. Mètode Verbo -Tonal. Vic: Ed. Eumo. De la TORRE,A. (2002). “el Implante Coclear: Funcionamiento, posibilidades y limitaciones”. Curso de Implantes Cocleares . Universidad de Navarra. Pamplona. Ponencia no publicada De la TORRE,A. (2002)”Curso práctico para el funcionamiento y manejo del procesador de voz en el I.C.: Funcionamiento del implante coclear. Congreso Internacional de Foniatría, Audiología, Logopedia y Psicología del Lenguaje. Salamanca. Ponencia no publicada De la TORRE, [et al.], (2003). “El Implante Coclear: Funcionamiento, posibilidades y limitaciones”. Jornadas de Implantes Cocleares - ASPANSOR – Màlaga. Ponencia no publicada De la Torre, [et al.], (2004).”Intervención con Implante Coclear. Funcionamiento y programación del Implante Coclear. Rehabilitación de pacientes implantados”.


.


160

DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA. (2004). L’Ús del llenguatge a l’escola. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya DOMINGO, J. PEÑAFIEL, F. (1998). Desarrollo curricular y organizativo en la escolarización del niño sordo . Málaga: Ed. Aljibe ESTABROOKS, W. (1998): Choclear implants for kids. Washington D.C. , Alexandre Graham Bell Association ford the Deaf. ERBER, N.P. (1982). Auditory Training. Washington D.C., Alexandre Graham Bell Association ford the Deaf. FURMANSKY; H. (2003): Implantes cocleares en niños. (re)habilitación auditiva y terapia auditiva verbal. Barcelona:Nexus Ediciones. GARCIA. M.J. (2002): Vamos a jugar con las palabras, las sílabas los sonidos y las letras. Madrid: Ed. CEPE. GARRIGA, E. (2003): Consciència Fonològica en els infants. Un programa de classe. . Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. [Llicència d’estudi] GAJIK, K. [et al.];. (1985): Habla y audición. Método Vervo-tonal. Valencia: Ed. Nau Llibres. GOU, J. (2004) “Ayudas Audiologicas: Audífonos”. FIAPAS (Jaudenes [et al.]) Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.pp 96-106.

GOU,J.;VALERO,J. “Aportaciones de los audiófonos digitales a la mejor audición de los niños sordos: resultados de una investigación” Revista COMUNICAR número 21 . Relación de los temas expuestos en las VII Jornadas Internacionales de ACAPPS: Educadores, Técnología y Famílias en la educación de los sordos en Modalidad Oral.

GOU, J., RUBIO, I y VALERO, J. (2008) “Los últimos avances tecnológicos en audioprótesis. Su repercusión en la habilitación auditiva”. Rev. Lenguaje y Audición. (en prensa).

GOU, J. y VALERO, J. (2007)” Aportaciones de la tecnología en la mejora de la atención protésica y educativa del niño sordo” IV Jornadas sobre deficiencia auditiva. Castelló de la Plana. Ponencia no publicada.

HERRERA, E. (2001) “La estimulación y educación auditiva en el mundo escolar.” La Percepción Auditiva.Un enfoque transversal. Vol I. Coordinadora de la obra BUSTOS , I. Madrid: Ed. ICCE.pp137-170. HERNÁN MARIN, B. (2005). Guía técnica de intervención logopédica en implantes cocleares. Madrid:Ed. Síntesis. HOMS, M.; YLLA-CATALÀ, M. (2008):Els Murris . Vic: Ed. Àlber. HUARTE, A. [et al.] (1992): Guia de rehabilitación del Implante Coclear. Pamplona: Departamento de ORL Universidad de Navarra. Servicio de pubicaciones de la Universidad de Navarra.


.


161

HUARTE, A (2007).”Implante coclear bilateral en niños”. Jornadas : Programa Educativo para padres y profesionales que trabajan con niños con Implante Coclear. Universidad de Navarra. Pamplona

JIMENÉZ, M y LÓPEZ,M (2003) Deficiencia Auditiva. Evaluación intervención y recursos psicopedagogicos. Madrid: Ed CEPE.

JÚADENES [et al.]; (2004): Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.

JÚADENES, C. [et al.] (2007). Estudio sobre la situación del alumnado con discapacidad auditiva. Madrid: FIAPAS. JÚAREZ A.; MONFORT,M. (2001). Algo que decir. Madrid: Entha Ediciones. LING,D ; MOHEDANO, C. (2006). El maravilloso sonido de la palabra. Programa auditivo-verbal para niños con pérdida auditiva. Mexico DF: Ed. Trillas. LORENZO, F. (2003). Exploración audiométrica y adaptación de prótesis auditivas. Madrid Ed CEPE MANOLSON, A. (1996): Usted hace la diferencia.Toronto: The Program Hanen. MANOLSON, A. (2007). Hablamno nos entendemos los dos. Madrid: Entha Ediciones MANRIQUE, M Y HUARTE, A. (2002). Implantes cocleares. Barcelona:Ed. Masson. MANRIQUE, M .[et al.]; (2006). “Evaluación del Implante coclear como técnica de tratamiento de la hipoacusia profunda en pacientes pre y post locutivos”. Acta Otorrinolaringol. Esp 2006, 57.pp2-23. MÁRTINEZ CERDÁN,E. (1998). Anàlisis espectografico de los sonidos del habla. Barcelona: Ed. Ariel Practicum. MÁRTINEZ, F (2002): El cuestionario. Un instrumento para la investigación en las ciencias sociales. Barcelona : Ed. Laertes Psicopedagogia. MECKLENBURG, D. .[et al.]; (1987). Rehabilitación manual. Nucleus 22 chanels Coclhear Implants System. Melbourne: Coclhear.

MORA ESPINO, R. .[et al.]; (2006). “Los sistemas de frecuencia modulada en alumnos con implante coclear”. En linea. Auditio: Revista electrónica deaudiología. Diciembre 2006, vol. 3(2), pp32-36. http.//auditio.com/revista/pdf/vol3/030201.pdf.

MORENO-Torres, I. (2004) Lingúístca para logopedas. Malaga: Ed. Aljibe NARBONA, J; CHERIE-MÜLLER,C. (1997). El lenguaje del niño: Desarrollo normal,evaluación y transtornos. Barcelona: Ed: Masson. OWENS, R. (2006). Desarrollo del lenguaje. Madrid: Ed. Pearson Educación. PEÑALOZA, Y.(2006) : Función, descripción y adaptación de auxiliares auditivos. Guía para médicos y usuarios. Mexico: Ed. Trillas. PEPPER, J.; WEITZMAN, E. (2007): Hablando. nos entendemos los dos. The Hannen Program. Toronto: Ed. The Hanen Centre.


.


162

RIUS, M.D. (1988): Llenguatge Oral. Barcelona: Ed La Guaira. SALESA, E; PERELLÓ, E. y BONAVIA ,A..(2005): Tratado de Audiología. Barcelona: Ed Masson. SÁNCHEZ , M. P. (2004) “Psicologia y Lenguaje: la comunicación y el lenguaje.” FIAPAS (Jaudenes [et al.]) Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.pp166-182 SILVESTRE, N. (1998): Sordera. Comunicación y aprendizaje. Barcelona.: Ed. Masson. SILVESTRE,N [et al.]; (2002). L’alumnat sord a les etapes d’infantil i primària. Barcelona: Ed. Servei de publicacions de l’UAB

RIBAS, L.; GISPERT, D. (1999): Racons de treball oral al parvulari. Vic. Ed: Àlber.

RONDAL, J.A. ( 1982). Desarrollo del lenguaje. Barcelona: Ed Médica y Técnica.

TALBOT , P. (2003): Temas de Terapia Auditiva Verbal. Una selección de apuntes. EUA:Auditory-Verbal, Inc.

TORRES, S.[et al.]; (1995). Deficiéncia auditiva. Aspectos psicoeducativos y educativo. Málaga: Ed.Aljibe.

TORRES, S. [et al.]; (1999). Deficiéncia auditiva. Guia para padres y profesionales . Málaga: Ed.Aljibe.

TORRES, S. (2004). “Intervención Habilitadora: Fundamentos lingüísticos e intervención logopédica”. FIAPAS (Jaudenes [et al.]) Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.pp 230-242.

VALERO, J. (2002) “Avenços científics i tècnics en la prevenció, la detecció i el tractament de la sordesa. Una reflexió prospectiva” Revista de Psicología, Ciències de l´educació i l´esport Aloma, 10. Barcelona Ed: Facultat de psicologia,Ciències de l’Educació i de l’Esport. Blanquerna.pp 129–138. VALERO, J. (2003) “La atención precoz del niño sordo. Nuevas perspectivas a la luz de los avances tecnológicos” En Verdugo MA y Jordán, FB. (eds). Investigación, innovación y cambio. Salamanca: Amarú.pp. 533-542.

VALERO, J. Y VILLALBA, A.(2004). “Ayudas Audiologicas: Resultados de los avances tecnológicos en la atención al niño sordo”.FIAPAS (Jaudenes [et al.]) Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.pp 122-138. VALERO, J. (2008) Apunts de classe curs 2007-2008. Trastorns de l’audició.Diplomatura de Logopèdia. FPCCE Blanquerna . URL: VALMASEDA [et al.]; (1991). “ Comunicación y Lenguaje” Volumen tres de la colección Las Necesidades Educativas Especiales del Niño con Deficiencia Auditiva. Madrid: Centro Nacional de Recursos para la Educación Especial .Ed: MEC pp 24-69. VaLLS, M. (2007): Elaboració d’un programa pel desenvolupament de la consciència fonològica: El Conte com a eina d’abordatge integral i integrador.. Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. [Llicència d’estudis]


.


163

VILLALBA, A. (2004). “Intervención Habilitadora: Evaluación del niño con discapacidad auditiva.”. FIAPAS (Jaudenes [et al.]) Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid: FIAPAS.pp 208-228.

Documents:

Marc d’actuació dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció (1998) Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

Marc d’actuació dels CREDA: Aprofondiment en les funcions dels audíoprotesistes. (2006) Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa.

CEAF Comité de Expertos (2003) “La corrección auditiva protésica en los niños” Madrid: Real Patronato sobre discapacidades AATRM (2006) “Consulta tècnica sobre els Implants Coclears en nens i adults: indicacions, efectivitat seguretat i cost” Barcelona: Agencia d’Avaluació de la Tecnologia i Recerques Mèdiques BIAP (1991):Boureau International d’Audiologíe. Recomendaciones BIAP maig 1991.Bélgica. trad CEAF Madrid. ESTRADA, M.D. (Novembre 2006). “Els implants coclears en adults i nens: indicadors, efectivitat, seguretat i cost”. Document d’Avaluació. Consulta Tècnica. Barcelona Ed: Agencia d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdica. PEDRAZA GÓMEZ, MJ.; LLORENTE PARRADO, C.; CALLEJO VELASCO, (2007): Implante coclear bilateral en niños: efectividad, seguridad y costes. Situación en las comunidades autónomas. Madrid: Unidad de Evaluación de Tecnologías Sanitarias (UETS), Agencia Laín Entalgo; CE02/2007 SAINZ QUEVEDO,M. [et al.], (2005). Evaluación de la efectividad terapeutica del tratamiento de hipoacusias severas y profundas en niños con Implante Coclear versus Audífonos. Coste , beneficios y mejora de la calidad de vida.. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo.


.


164

7.- ANNEXOS


.


165

ANNEX 1 Model del qüestionari


.


166

Sabadell, 15 de gener de 2008 Benvolgut/uda company/a, Sóc Mercè Calafí Rius, logopeda del CREDAV Jordi Perelló que des de fa anys treballa en l’atenció de nens i nenes sords i amb trastorns de llenguatge. Durant aquest curs 2007-08 estic fent un estudi sobre La millora de la praxi logopèdica quant a la percepció auditiva en l’alumnat amb sordesa de 0 a 6 anys, a partir de la incorporació dels coneixements auditius i tecnològics existents, gràcies a una llicència d’estudis retribuïda que m’ha concedit el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest estudi té com a eix principal l’alumnat sord i els recursos tecnològics que utilitzen de forma específica per amplificar el senyal acústic, tant audiòfons com implants coclears; i pretén com a objectius bàsics:

• Investigar en el coneixement de les prestacions dels dispositius auditius actuals que utilitzen els nostres alumnes.

• Conèixer les possibilitats dels guanys protètics qualitatius i quantitatius de les

actuals pròtesis més usuals per tal de poder obtenir més rendiment de les respostes auditives dels nostres alumnes per desenvolupar el llenguatge.

Aquest segon objectiu ens menarà a dissenyar un recull d’orientacions per tal de ser aplicades amb els infants sords al llarg de l’escolaritat, tenint en compte les necessitats especifiques de les diferents etapes evolutives i auditives d’aquests alumnes.

Per aquest motiu, us escric per demanar–vos la col·laboració en la recollida d’informació a través de les respostes del qüestionari adjunt, fruit de la col·laboració amb el CREDA, que recolliré personalment un cop contestat, ja que la darrera part és en format d’entrevista. Us agrairia que me’l responguéssiu entre una setmana i deu dies, i a través del correu electrònic fixarem la data per fer l’entrevista i la recollida del qüestionari. M’agradaria molt comptar amb la vostra col·laboració, ja que tinc la certesa que les aportacions de les vostres respostes tenen un gran valor per al meu estudi, atès que són fruit del treball diari amb infants sords. He de dir-te també que les vostres respostes són estrictament confidencials i la informació aportada no serà utilitzada per a cap altra finalitat que aquest estudi. Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració i m’acomiado ben atentament. Mercè Calafí Rius C/e: [email protected]


.


167

Presentació del qüestionari Aquest qüestionari consta de quatre parts. En la primera, que és introductòria, es recull informació sobre la vostra trajectòria professional pel que fa a l’atenció de l’alumne sord. En la segona(Alumnes), es pregunta sobre el nombre d’alumnes i les seves característiques més rellevants quant al grau de pèrdua, tipus de pròtesi, parla , comunicació i llenguatge. Cal, doncs, emplenar un quadre diferent per a cada un dels alumnes sords que tingueu. En la tercera(Pròtesis), es demana que respongueu a qüestions referides a les pròtesis dels vostres alumnes. I per últim, en la quarta part (Treball auditiu), es fan preguntes referides al treball diari pel que fa a la percepció auditiva. Per contestar les preguntes, en alguns casos, caldrà assenyalar la resposta i, en d’altres, es demana una breu resposta explicativa; per això, a cada pregunta s’indica el tipus de resposta demanada. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Gener de 2008


.


168

Introducció Poseu un número al costat de cada pregunta

1. Antiguitat en el cos de mestres............................................................ 2. Antiguitat en el CREDA...................................................................... 3. Anys d’experiència amb alumnes sords...............................................

Alumnes Encercleu el nombre corresponent

• Nombre d’alumnes sords que teniu actualment 1 2 3 4 5 6 7 8 9

A continuació hi ha un seguit de preguntes que cal respondre per a cada alumne que tingueu; és a dir, si heu marcat el nombre 3 a la pregunta anterior, cal que respongueu tres dels qüestionaris següents.

• Ompliu el quadre amb les dades que es demanen.

• ALUMNE 1 • Grau de sordesa ( ) DAM ( ) DAS ( )DAP • Data de la darrera

audiometria

• Data naixement • Edat auditiva • Tipus de pròtesi

Audiòfon/implant coclear

• Marca/model • Data de la darrera revisió

protètica

• Nivell d’escolarització actual

• Presenta o se sospita que té algun trastorn associat


.


169

• Com considereu la seva resposta auditiva: Marqueu amb una creu les caselles corresponents

Detecció del so (capacitat per percebre el so):

• Respon espontàniament al so: (atura l’activitat, fa gest d’escolta, de

sorpresa).

• Localitza la font sonora: busca la direcció del so, assenyala, canvia

de postura...

• Detecta la veu parlada .

• Mostra una resposta condicionada:

- al so (fer una acció, tirar peces...) ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

- a la veu ( prova de Ling, el seu nom, paraules, frases...) ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

- a músiques i cançons; a la veu cantada (quan ho sent mou el cap o el cos).

( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre Discriminació del so (capacitat de comparar dos estímuls auditius i determinar si són iguals o diferents)

• Discrimina de les qualitats sonores: - igual – diferent ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - fort – fluix ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - llarg – curt ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - agut – greu ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - ràpid – lent ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - continu – discontinu ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

Mai A vegades

Sovint Sempre

Mai A vegades

Sovint Sempre

Mai A vegades

Sovint Sempre


.


170

• Discrimina paraules:

- molt contrastades ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - poc contrastades ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

• Discrimina frases: - molt contrastades ( )Mai( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - poc contrastades ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

Identificació del so: (capacitat de seleccionar un estímul sonor entre més d’una opció en format tancat o amb els estímuls presents).

• Identifica sons ambientals: - els sorolls ambientals (ambulància, timbre, cadena WC...)

( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - veus familiars: mare, pare, logopeda... ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

• Identifica el seu nom ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

• Identifica paraules i frases o discurs:

- paraules: - llargues – curtes

( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - mateixa terminació

( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - oposicions fonològiques

( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - pseudoparaules ( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - tancament auditiu ( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

- frases: - diverses, molt contrastades

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - la mateixa, canviant el subjecte, el verb o l’objecte.

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - la mateixa, allargant-la ( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre


.


171

• Identifica un estímul auditiu amagat per un altre estímul: figura / fons auditiu.

- sorolls ambientals / veu ( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

- instruments / paraules (veu) ( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

- instruments musicals de forma simultània ( )Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre

Reconeixement del so (capacitat de seleccionar un estímul sonor entre més d’una opció en format obert sense els estímuls presents).

• Creieu que la seva resposta auditiva en format semiobert és substancialment diferent de la resposta auditiva en format tancat?

• Reconeix :

- sorolls ambientals

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - veus familiars

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - el seu nom i els de la seva família

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - Paraules aïllades

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre - Clixés lingüístics (bon dia, a dormir ...)

( ) Mai ( )A vegades ( )Sovint ( )Sempre


.


172

Comprensió del so: (capacitat d’entendre el significat del llenguatge; cal que el nen tingui un bon nivell de reconeixement -format obert- perquè es produeixin intercanvis comunicatius).

Audició Audició + Lectura labiofacial COMPREN: Mai A vegades Sovint Sempre Mai A vegades Sovint Sempre

Ordres senzilles Descripcions Preguntes: - tancades - de “si” o “no” - obertes - no presents

Històries seqüenciades

Fer una acció quan li ho demanen

Contes Absurds i bromes Dictats Situacions de converses: - individual - en petit grup - en gran grup

• En el darrer canvi de pròtesi, heu observat canvis significatius en les

respostes auditives? Quins?


.


173

• Com es comunica (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

o Llenguatge oral o Llenguatge oral + gest natural o Llenguatge oral + paraula complementada o Llenguatge signat o Llenguatge bimodal o Altres

• Com considereu la seva parla: (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

o Intel·ligibilitat

• L’entén tothom • L’entenen persones conegudes • No se l’entén, cal un esforç per entendre’l

o Dificultats fonètiques • Moltes • Algunes

o Dificultats morfosintàctiques • Importants • Algunes

o Dificultats lèxiques • Baix coneixement lèxic • Lèxic força adequat

o Dificultats d’ús • poc adequat al que s’esperava • adequat al que s’esperava

• Com considereu la seva veu pel que fa a: (responeu breument)

o tensió o intensitat o ritme o entonació


.


174

Pròtesis • Creieu que teniu coneixements bàsics de com funcionen els

dispositius auditius dels vostres alumnes?(Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

Obrir/tancar Canvi de piles Programes emparats Col·locació i adaptació (petaques, fils, motlles...) Distància auditiva crítica

• Coneixeu les possibilitats tècniques dels audiòfons dels vostres

alumnes? (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents) Micròfons: quants?

Direccionalitat/omnidireccionalitat Processament del senyal: analògics, programables,

digitals, digitals de darrera generació... Guany real Autoregulació del volum Programes d’escolta possibles Cancel·lador/Controlador de feedback Relació senyal /soroll aconseguits Altres prestacions:......

• Coneixeu les possibilitats tècniques dels implants coclears dels

vostres alumnes? (Marqueu amb una creu els enunciats corresponents)

Estratègia de processament del senyal Volum Sensibilitat Nombre elèctrodes/canals activats Velocitat del senyal Intensitat del senyal (taxa)

• Què feu cada dia amb el dispositiu auditiu dels vostres alumnes?

(responeu breument)


.


175

• Davant de les dificultats tècniques dels aparells auditius dels vostres alumnes, a quin professional us adreceu? (responeu breument)

• Amb quina freqüència manteniu contacte amb l’audioprotetista del CREDA o d’altres? (responeu breument)

• Heu rebut assessorament sobre el funcionament bàsic dels dispositius

auditius dels vostres alumnes? Qui us ho ha facilitat? (responeu breument)

• De quines persones us ha resultat més útil l’assessorament rebut o a

quins llocs? (responeu breument)

• Quines persones i com es fa el manteniment de les pròtesis del

vostres alumnes? En teniu informació? (responeu breument)

• Quin grau d’influència tenen els problemes derivats d’otitis o altres patologies d’orella mitjana? (responeu breument)


.


176

Treball auditiu (responeu breument) • Com plantegeu el treball auditiu dins la intervenció logopèdica?

Temps que hi dediqueu?

• Fins quan creieu que cal treballar la percepció auditiva en

l’escolaritat de l’alumne sord?

• Quins canvis heu observat fruit de les aportacions tecnològiques dels dispositius auditius?

• Heu modificat substancialment la vostra manera de treballar

l’entrenament auditiu?

• Com veieu el futur?

• Amb quins professionals creus que cal compartir la informació ?I quines informacions?


.


177

• Quins dubtes teniu sobre els dispositius auditius en el vostre treball diari a l’escola?

• Quines estratègies cal ensenyar perquè l’alumne pugui seguir amb més o menys normalitat a l’aula?

• Què destacaríeu com a molt important perquè els infants sords no es perdin a l’aula?


.


178

ANNEX 2 Mostra de les dades personals i auditives dels alumnes de

la mostra.

Per consultar la taula de dades auditives de la mostra d’alumnes obriu el següent vincle.

Mostra dades auditives alumnes.xls


.


179

ANNEX 3 Quadre del desenvolupament de les habilitats auditives.


.


180

Quadre del desenvolupament de les habilitats auditives.

UNITATS D’ESTÍMUL UNITATS D’ANÀLISI Trets/Fonemes Suprasegmentals Paraules Frases Discurs

Detecció Discriminació Identificació Reconeixement Comprensió

Herber (1982)


.


181

ANNEX 4 Quadre fonemes/freqüències.

Camps freqüencials on resideix la major informació acústica de distints fonemes en català/castellà Greus

250-500 Hz Mig-greus 500-1500 Hz

Mitjos 1500-2500H

Mig-aguts 2500-3000Hz

Aguts 3000-4000Hz

Molt aguts 4000· 7000Hz

Vocal /a/ F1 F2 F3

Vocal /i/ F1 F2 F3

Vocal /u/

F1 F2 F3 /n/ /m/

300-1400 Hz /p/ /c/ /t/

300-2000 Hz /s/

3000-6000 Hz /tx/

1750-4000 Hz /l/ /r/

1000-2500 Hz /-m/ /-n/

1500-2800 Hz/-s/

2000-3000 Hz Valero, (2008)

ANNEX 5 Quadre de les condicions d’audició.


.


184

Condicions d’audició (Estabrooks 1998)

Variable Més audible Menys audible Soroll de fons Absència Presencia (tipus i

intensitat) Distància / localització Més a prop del

micròfon de l’audiòfon o de l’IC

Augmenta la distància del interlocutor

Repetició Es requereixen diverses repeticions

El missatge és presenta una sola vegada

Longitud Produccions curtes Produccions llargues Complexitat Oracions simples Oracions complexes Velocitat Velocitat de producció

lenta Velocitat de producció ràpida

Suprasegmentals Llenguatge parlat amb èmfasis en el to, la intensitat i la durada

Poc o cap èmfasis acústic

Segmentals Contrast específic de les característiques acústiques ( lloc, forma i sonoritat)

Poc o cap contrast de les característiques acústiques.

Posició clau Final de la paraula o frase i de tot el missatge.

Inici de la paraula o frase o de tot el missatge

Conjunt o llistat Tancat Obert Familiaritat de la veu Veu familiar Veu desconeguda


.


185

ANNEX 6 Per saber-ne més dels audiòfons.


.


186

Els audiòfons digitals poden ajustar-se i programar contínuament per aconseguir els millors resultats auditius, en les diverses situacions ambientals en que es troba l’individu al llarg del dia. Els audiòfons digitals analitzen contínuament els sons de l’entorn quotidià en que es mou el nen i seleccionen automàticament entre els diversos programes incorporats. L’audiòfon va ajustant constantment la reproducció del so per proporcionar la millor audició possible. L’audiòfon, compte amb un microordinador, que permet regular les diverses prestacions tècniques implementades, actua com el “cervell” de l’audiòfon adaptant-se a cada una de les situacions, per optimitzar el senyal de sortida. El microordinador té la funció de controlar la resta de prestacions de l’audiòfon. Una vegada programades totes les preferències de l’individu i les diferents prestacions tècniques implementades. el Microordinador (Integrador Dinàmic (widex) / AutoPilot (phonak); el “cervell” de l’audiòfon, utilitzarà aquesta informació, per a fer a mida el tractament del senyal, que es fa en el propi audiòfon. És a dir, des de l’anàlisi i processament dels sorolls i sons que envolten a l’individu, fins a l’optimització continuada del rendiment de l’audiòfon, assegurant així la millor adaptació d’ audibilitat i intel·ligibilitat per a cada situació.

Microordinador

Breu descripció:

Té la funció de controlar la resta de prestacions de l’audiòfon. Una vegada programades totes les preferències de l’individu i les diferents prestacions tècniques implementades. El Microordinador (Integrador Dinàmic (widex) / AutoPilot (phonak); el “cervell” de l’audiòfon, utilitzarà aquesta informació, per a fer a mida el tractament del senyal, que es fa en el propi audiòfon. És a dir, des de l’anàlisi i processament dels sorolls i sons que envolten a l’individu, fins a l’optimització continuada del rendiment de l’audiòfon assegurant així la millor adaptació d’audibilitat i intel·ligibilitat per a cada situació.

Imatge: www.Phonak.com

Què afavoreix:

Incorporar, a l’audiòfon, un microordinador permet que aquest reguli les diverses prestacions tècniques implementades, com ja s’ha dit actua com el “cervell” de l’audiòfon adaptant-se a cada una de les situacions , per optimitzar la senyal de sortida.


.


187

És per això una eina molt útil ja que intenta de manera automàtica coordinar les diverses prestacions de l’audiòfon per donar en cada moment l’aprofitament màxim tant en la captació del senyal d’àudio com en el posterior tractament del senyal.

Tot el tractament del senyal és fa a través del microordinador però en destacarem les següents prestacions:

EL CÀLCUL DE L’ÍNDEX D’INTEL·LIGIBILITAT DE LA PARLA

Breu descripció:

Seria la combinació de l’audició i els sons de la parla. Per calcular aquesta dada es parteix de l’audiograma de l’individu i/o de l’audició i en cada una de les freqüències es comprova un nombre de paraules d’una llista estandarditzada que compren. El resultat és dona en %. Ens permet saber el nivell d’intel·ligibilitat de la parla en cada una de les freqüències de la corba audiomètrica Generalment els resultats d’intel·ligibilitat mantenen una certa relació amb les freqüències. A les freqüències greus els índex,en %, d’intel·ligibilitat són baixos, ja que ens donen informació de la prosòdia i el ritme de la parla. A les freqüències mitges és on s’obté els majors índex d’intel·ligibilitat, tenen una millor informació dels trets distintius dels fonemes i generalment hi ha més restes auditives. I a les freqüències agudes, és on més informació dels trets distintius dels fonemes hi ha , però també sovint és la zona on les restes auditives són més baixes, i com a conseqüència els resultats d’intel·ligibilitat són molt baixos. El microordinador fa una lectura constant d’aquestes dades i les processa de forma intel·ligent per donar la resposta adequada en cada moment.

125Hz 250Hz 500Hz 1000Hz 2000Hz 3000Hz 4000Hz 6000Hz 8000Hz 0dB 10dB 20dB 30dB 40dB 50dB 60dB 70dB 80dB 90dB 100dB 110dB 120dB

Tractament del senyal per calcular l’índex d’intel·ligibilitat


.


188

Què afavoreix:

L’objectiu d’aquesta funció del microordinador, consisteix en fer una anàlisi del de senyal auditiu d’entrada i activar els elements necessaris per aconseguir un senyal òptim de sortida tenint en compte els paràmetres d’audició i intel·ligibilitat. Donar un senyal suficientment audible i alhora intel·ligible. Seria un dels paràmetres que permet una millor adaptació a la corba audiomètrica, donen qualitat auditiva però no influeixen en el treball de percepció auditiva.

EL TEMPS D’ATAC I DE RECUPERACIÓ

Breu descripció:

Tot mecanisme necessita un cert temps per captar el senyal, enviar-lo al micrordinador, processar-lo, prendre decisions i emetre una resposta , aquest període de temps, encara que molt curt és imprescindible per fer el processament del senyal i posteriorment donar una resposta. S’anomena temps d’atac al temps que necessita el sistema o microordinador perquè realitzi una acció determinada; com per exemple: reduir el senyal d’entrada davant d’un soroll sobtat o el canvi de processament de senyal/soroll (estem al pati i entrem en un despatx). I el temps de recuperació és període de temps que necessita per retornat a l’estat inicial de funcionament o adaptar-se al nou senyal d’entrada. Continuant amb els mateixos exemples, com quan desapareix el senyal sobtat d’entrada el temps que necessita per recuperar la situació inicial o quan de temps necessita per fer un canvi de estratègia d’un ambient molt sorollós a un ambient tranquil .

Què afavoreix:

Un temps adequat disminueix la distorsió, ja que, intenta reproduir l’audició natural, on el temps davant dels canvis és molt ràpid, respectant la temporalitat de les paraules i de les frases, poden ajudar a una millor comprensió de la parla i a l’hora un millor control de la pròpia veu.

Aquesta prestació ens dona la possibilitat de treballar els conceptes de ritme i entonació en millors condicions:

.- En paraules; corba vocàlica, diferenciació de paraules per l’accent, cops sil·làbics, llargada de les paraules, i altres. .- En frases: discriminació, identificació i reconeixement de frases similars per contrastos com ara duració, entonació, paraules molt contrastades /paraules poc contrastades, sintagmes molt contrastats /sintagmes poc contrastats. .- La producció i percepció de clixés lingüístics, paraules i frases segons l’entonació: enunciatives , interrogatives, exclamatives, ....


.


189

I també un control audiovocal: intensitat, entonació, ritme i timbre de la pròpia veu.

ADAPTACIÓ AL RANG DINÀMIC

Breu descripció: El rang dinàmic s’entén des que el so és solsament audible (llindar auditiu) fins a que resulta incòmode (llindar inconfort). L’oïda és un òrgan molt sensible i pot percebre des de sons molt dèbils fins a sons molt forts. El llindar auditiu en les persones amb audició normal s’expressa com a HTL o nivell en que un so és audible, és del que ens informa l’audiometria tonal.

El nivell en que la intensitat del so, inclosa la parla, es percep com a més còmode, s’anomena nivell de potència acústica còmode o MCL. El MCL es determina sovint de forma subjectiva, sense fer cap mesura real, i seria la meitat aproximadament entre el llindar auditiu i el llindar d’inconfort.

El nivell de potencia acústica incòmode UCL, marcarà el límit de nivell d’intensitat acceptada per l’oient.

El rang dinàmic de l’oïda humana és la diferència entre el llindar auditiu HTL i el nivell de potència acústica incòmoda i s’expressa en decibels dB

Es considera que el rang dinàmic d’un individu amb audició normal és de més de 100dB : Mentre que en les persones amb pèrdua auditiva és més estret i sovint la diferencia entre el llindar auditiu o so audible i l’iconfort és molt petit. És a dir generalment la pèrdua d’audició estreny i contrau el rang dinàmic.

Imatge extreta de www.widex.es


.


190

Què afavoreix:

Si apliquem una amplificació lineal, és a dir igual en totes les freqüències ens donaria que per compensar la pèrdua auditiva el guany es situa per sobre el llindar d’inconfort, d’aquesta manera l’individu no aconseguiria percebre millor sinó patir una sensació dolorosa.

El que s’intenta aconseguir amb d’incorporació d’aquesta prestació és amplificació no lineal i ajustada a la corba de l’individu, donant el guany necessari en cada una de les freqüències simulant al màxim la seva corba real a un nivell de potencia acústica còmode.

S’aconsegueix que la intel·ligibilitat de la parla millori, tan en aspectes suprasegmentals com en aspectes fonològics i també una millor producció de la pròpia veu .


.


191

ANNEX 7 Per saber-ne més dels IC


.


192

PROCESSAMENT DEL SENYAL AUDITIU Processament del senyal auditiu de forma natural En l’oïda normal l’ona sonora funciona separant els components de freqüència de la parla i diferents components de l’espectre estimulen diferents neurones. Aquestes anàlisis de freqüències i excitació diferencial és el que els sistemes multicanal de l’IC intenta simular. El so és una ona de pressió que es propaga per un medi, generalment l’aire. L’oïda recull l’ona acústica en el timpà i la vibració d’aquest es transmet a l’oïda interna. La manera com es realitza la transducció auditiva en l’oïda interna en determina els aspectes del senyal d’àudio que l’oïda és capaç d’analitzar i percebre. Per entendre com s’analitzen i com són percebuts els senyals acústics que arriben a través de l’ona acústica que recull el timpà, cal descriure els següents paràmetres: - Tonotopia: o com es percep la freqüència d’un so. - Distribució espectral: o com es perceben els canvis de senyal d’àudio en el temps. - Distribució temporal: o nombre de descarregues en el nervi auditiu en un interval de

temps determinat.

Tonotopia: La percepció de la freqüència es basa en la teoria tonotòpica. Es considera que la còclea classifica els sons segons les freqüències que tenen (baixa freqüència ona més ampla; alta freqüència ona més estreta) i per tant, estimula de major forma una àrea especifica de la membrana basilar i en conseqüència les cèl·lules ciliades d’aquest punt.

Seguint aquesta teoria, de la Torre (2002) ens diu que el punt d’estimulació depenen de la freqüència del to utilitzat, és sabut que per a freqüències baixes (sons greus) el punt de màxima estimulació està situat prop de l’àpex de la còclea, i per a freqüències altes (sons aguts) el punt de màxima estimulació està situat prop de la base de la còclea.

Imatge Enciclopèdia Britànica

Així, segons aquesta teoria, un so format per diverses freqüències estimularà una regió de la còclea associada a cada una de les freqüències que componen el so. I és el que intenta imitar l’IC en la col·locació del feix d’elèctrodes a linterior de la còclea.


.


193

Distribució espectral: la resolució espectral de l’oïda humana es refereix al rang audible que es situa entre els 20Hz i els 20kHz, i és la capacitat per percebre com a diferents dos tons de freqüència. En un oïda entrenatda seria una diferència aproximada de 5Hz.

Distribució temporal: la resolució temporal es refereix a la quantitat de descarregues que es produeixen en el nervi coclear en un temps determinat, és a dir, la percepció de la intensitat. En un oïda entrenada seria una diferència aproximada d’1dB. El rang audible és l’interval de freqüències que va des del llindar auditiu, on es produeix sensació sonora i que l’oïda capta com a mínima intensitat; fins al llindar del dolor, zona on l’oïda pot suportar la màxima intensitat.

De la Torre [et al.] (2002) apunten que hi ha dos mecanismes de percepció de la freqüència fonamental:

el que es refereix la teoria tonotòpica, segons la qual la freqüència es percep a partir de la localització al llarg de la còclea

el que es refereix a la codificació temporal, segons la qual la freqüència es percep a partir del patró temporal d’estimulació en les fibres transmissores de l’estímul.

Processament del senyal auditiu amb IC La funció bàsica d’un IC és aconseguir donar informació auditiva i de llenguatge mitjançant estímuls elèctrics aplicats a la còclea. Els components principals de la transferència d’informació són, segons Aronson,L. (2006):

Teixit neuronal Codificació Reconeixement del codi, com interpreta el SNC els estímuls elèctrics.

Imatge Advanced Bionics

Per aconseguir el reconeixement del llenguatge mitjançant l’IC és important saber, quins són els paràmetres bàsics del llenguatge que s’han de transmetre, quina informació cal transmetre i com s’ha de representar a través d’estímuls elèctrics perquè pugui ser analitzats pel sistema auditiu.


.


194

El paper de cada element de l’IC es pot entendre seguint el camí que segueix el senyal d’àudio des de l’adquisició fins a l’estimulació del nervi auditiu, (Camacho, 2005). 1El senyal d’àudio captat pel micròfon és amplificat i analitzat pel processador. El conjunt d’operacions analitzades pel processador depèn de l’estratègia de codificació i varia bastant d’un model a un altre, tots els models, però, tenen en comú la separació del senyal d’àudio en diferents bandes freqüencials, amb l’objectiu d’associar cada banda espectral a un elèctrode. El processador, calculaamb quina intensitat de corrent s’haurà d’estimular cada un dels elèctrodes en cada instant de temps.

2Aquesta informació és codificada i tramesa, juntament amb l’energia elèctrica necessària per a l’estimulació elèctrica, per mitjà d’una transmissió de radiofreqüència, a través de la pell de l’individu, cap a la part interna implantada. Tant el transmissor com el receptor - emissor d’estímuls disposen d’antenes de ràdio que permeten realitzar aquesta transmissió . 3El receptor - emissor d’estímuls rep el senyal de ràdio, el descodifica obtenint els nivell d’estimulació elèctrica en cada elèctrode i en cada instant de temps, i genera els estímuls coclears, establint un diferència potencial entre l’elèctrode de referència i cada un dels elèctrodes ubicats a la còclea. 4Els estímuls elèctrics produïts a la còclea generen potencials d’acció en el nervi auditiu que són transmesos al cervell i que es perceben i interpreten com a sensacions auditives o sons.

5El sistema nerviós és capaç de captar, analitzar i extreure informació d’aquest senyal acústic. En la veu humana el sistema nerviós identifica l’emissor de la veu, discrimina les paraules i, si tenim en compte les dues oïdes, es poden distingir també les diverses fonts del so i les seves posicions en l’espai.

Zona estimulada per l’IC

Imatges Aronson, L. ( www. sinfoned.org.ar) El procés del senyal de forma resumida seria el següent:

- Les ones sonores són captades pel micròfon i enviades al processador. - El processador amplifica i analitza el senyal d’àudio. El conjunt d’operacions realitzades pel processador són programades en funció de les característiques personals de cada usuari i de les prestacions de la pròtesis.


.


195

- El processador codifica el senyal (separa el senyal en diferents bandes freqüencials amb l’objectiu d’associar cada banda espectral a un elèctrode i per tant a una regió de la còclea). - El senyal codificat (intensitat de corrent que donarà a cada un dels elèctrodes en cada instant de temps) s’envia a través d’un cable a la bobina transmissora externa. - La bobina transmissora envia l’energia elèctrica com a senyal programat en forma de radiofreqüència a través de la pell als components interns implantats. - La bobina receptora interna rep el senyal de radiofreqüència que descodifica en forma de corrent elèctric i l’envia als elèctrodes de la còclea. - Els nivells d’estimulació elèctrica varien per a cada elèctrode i en cada unitat de temps. Alhora que estimulen el nervi auditiu en diverses localitzacions. - Els estímuls elèctrics produïts generen a la còclea uns potencials d’acció en el nervi auditiu. - El nervi auditiu envia impulsos al cervell que aquest els interpreta com a senyals acústics.

Els IC tenen els elèctrodes col·locats dins de la còclea, els elèctrodes s’intenten col·locar el més a prop possible de les cèl·lules ciliades, d’aquesta manera poden estimular les fibres nervioses directament. Els elèctrodes sempre són parells, ja que representen la polaritat negativa i positiva del corrent elèctric. El corrent elèctric passa a través dels elèctrodes col·locats a la còclea per estimular la fibra nerviosa, provocant així l’estimulació de les diferents neurones o grups de neurones. Els canals s’utilitzen per designar el nombre d’elèctrodes parells, és a dir, que en molts casos s’utilitza indistintament canals i elèctrodes.

Així doncs, la còclea realitza un procés d’anàlisi del so que dóna informació sobre la intensitat, la distribució espectral i la distribució temporal de l’energia acústica. Aquesta informació queda representada en forma de potencials d’acció en el nervi auditiu i es transmet al cervell on és processada i interpretada. L’IC intenta imitar el mecanisme de conversió del so en potencials d’acció. Utilitzant dos tipus d’estratègies diferents per fer la conversió del so.

Estratègies d’Estimulació: com, on i quan el senyal s’envia a la còclea. Estratègies de Codificació: com s’analitza el senyal.

Les Estratègies d’Estimulació són segons de la Torre [et al.]. (2003):

Pràcticament tots els IC realitzen els mateixos passos per aconseguir l’estimulació del nervi auditiu:

Separació del senyal d’àudio en bandes de freqüència, el senyal auditiu es

separat en el processador de parla per bandes de freqüència mitjançant un banc de filtres.

Assignació de bandes a cada elèctrode (tonotòpia): a cada banda de freqüències se li fa correspondre un canal o elèctrode, d’aquesta manera cada freqüència (elèctrode) estimularà un determinat lloc de la còclea, fent


.


196

correspondre les freqüències greus a la regió apical mentre que les freqüències agudes es situen a la regió basal.

Estimulació dels elèctrodes segons l’energia a cada banda de freqüència i en cada moment (patró temporal): l’estimulació dels elèctrodes es fa tenint en compte l’energia que hi ha en cada banda de freqüències i en cada moment, quan hi ha molta energia l’elèctrode corresponent estimula amb molt corrent i a la inversa, quan hi ha poca energia estimula amb poc corrent.

La resolució temporal

La resolució temporal ve determinada per la capacitat de percebre canvis en el senyal d’àudio en el temps. Imaginem que en una banda de freqüències primer hi ha poca energia i passa ràpidament a tenir molta energia, per finalment tornar a tenir-ne poca. Un sistema amb bona resolució temporal és aquell capaç de donar una resposta ràpida i sincronitzada de polsos o descarregues d’energia a la banda freqüencial que li ha estat assignada .En la veu és un aspecte important ja que la producció dels sons, sobretot dels oclusius, és molt ràpida.

En el cas dels IC la representació temporal ens ve donada per la Taxa d’Estimulació, o el nombre de descàrregues que fa cada elèctrode per unitat de temps.

La resolució temporal es veu limitada pel temps de recuperació entre una descarrega i la següent, tal i com passa amb l’oïda sana, el sistema de processament del senyal ha de donar temps, per a què el senyal sigui interpretat a nivell de sistema nerviós central. La resolució espectral

És una de les principals limitacions tecnològiques de l’IC. Si comparem la percepció d’una oïda sana amb un IC la diferència es veu fàcilment, perquè en una còclea hi ha al voltant de 6 000 cèl·lules ciliades internes, entre 18 000 i 20 000 d’externes i un nombre encara més elevat de terminacions nervioses distribuïdes de forma eficient al llarg de la còclea. Podent arribar a donar resposta, com ja s’ha dit, a una diferencia freqüencial de 5Hz. Mentre que en l’IC, en tots els models, el nombre de canals introduïts a la còclea és molt reduït, entre 8 i 24, això impedeix a la persona implantada percebre els detalls, tan sols proporciona una percepció espectral sense detalls. En principi, hom podria pensar, que a la llarga, en la mesura que es vagin superant algunes de les dificultats actuals, com ara, avenços en la tecnologia utilitzada i la reducció del consum d’energia, es pot augmentar el nombre d’elèctrodes. Però hi ha d’altres factors que cal tenir en compte i que no fan possible millorar la resolució espectral. L‘estimulació de l’IC,a diferència de la neuronal on es produeix una sinapsis, consisteix en què els elèctrodes transmeten un corrent elèctric


.


197

que farà que les terminacions nervioses que són a prop dels elèctrodes generin uns potencials d’acció. Però resulta difícil controlar quines terminacions nervioses estimularan l’elèctrode i per això ens trobem davant de les dificultats següents:

- Els camps elèctrics no estan limitats, són zones més o menys àmplies, així, quan es produeix una estimulació a diversos canals consecutius es produeix un solapament, és a dir, hi ha zones que reben estimulació per més d’un elèctrode de forma que els senyals de dos elèctrodes adjacents poden interferir-se si no hi ha una distància suficient entre ells. Com major sigui el solapament entre els diferents camps més difícil resultarà percebre de quina zona prové l’estimulació i per tant menor la resolució espectral.

- Existeix també un altre problema derivat d’utilitzar un nombre elevat d’elèctrodes, és l’efecte anomenat suma de camps elèctrics, que es dóna quan es realitza una estimulació simultània a diversos elèctrodes. És a dir, com que s’envia un corrent elèctric alhora a diversos elèctrodes, hi ha zones distants estimulades en el mateix moment i es fa difícil percebre de quina zona prové el senyal i a més, la suma de tot el corrent elèctric podria arribar a nivells massa elevats, provocant una sobreestimulació. En aquest cas, també resultarà difícil percebre de quina zona prové l’estimulació i per tant, hi haurà una menor resolució espectral. Per prevenir una sobrestimulació s’utilitzen estratègies . Una d’elles és activar pocs elèctrodes en instant de temps .

Les Estratègies de Codificació, (Manrique [et al.] 2005), intenten reproduir

l’esquema de l’audició normal imitant la tonotopia i el principi de codificació temporal. És el conjunt d’operacions que es realitzen amb el senyal, des de la seva captació pel micròfon fins a la determinació d’estímuls que cal generar en cada un dels elèctrodes i en cada instant de temps.

Es poden classificar en:

Basades en la forma de l’ona:

• Analògica Comprimida – CA Clarion • Analògica Simultània – SAS Advanced Bionics • Mostreig Seqüencial Continuat – CIS Med-el • Pulsatiu a Parell – PPS

Basades en l’extracció de formants:

• F0/F1 • F0/F1/F2 • MSPEAK Cochlear • SMSP i SPEAK Cochlear

Mixtes:

• ACE


.


198

• Estimulació Pulsatil Híbrida – HAP

Estratègies de codificació basades en la forma d’ona:

El so és una variació de pressió i podem representar el so mitjançant una línia ondulada que va dibuixant les variacions de pressió al llarg del temps. Aquestes variacions de pressió no sempre canvien en el mateix sentit, si analitzem el procés, observem que hi ha uns paràmetres que es van repetint: la pressió comença al punt 0, va augmentant fins aconseguir un valor màxim o cresta positiva, a partit de la qual comença a baixar, arriba al punt 0 i continua el descens fins arribar a un valor màxim en negatiu o cresta negativa per tornar a pujar fins al punt 0, repetint el mateix procés fins que no hi hagi so. En l’ona podem distingim:

- La longitud: en l’eix horitzontal o el temps des de que comença fins que acaba. - L’amplitud: en l’eix vertical o entre la cresta positiva i la cresta negativa. - Període: temps que tarda en produir-se una ona completa.

El nombre d’oscil·lacions que es produeixen per unitat de temps s’anomena freqüència i la seva unitat de mesura és el Hertz (Hz), que és el nombre d’oscil·lacions per segon que presenta una ona; quan diem que la freqüència és de 1000 Hz ens referim que l’ona presenta 1000 oscil·lacions per segon.

Les estratègies basades en la forma d’ona volen representar la seva forma. Fan una anàlisi dels paràmetres del so (del lloc i del temps) i filtren el senyal de la parla en diferents bandes freqüencials,


.


199

representades per canals independents, cada canal activa un elèctrode posicionat de forma estratègica per aquesta estimulació, i busquen la relació entre la codificació de lloc o tonotopia i del temps.

Estratègies de codificació basades en l’extracció de formants L’extracció de formants es basa en el model acústic de la producció de la parla. El flux d’aire que surt dels pulmons passa a través de la glotis i posa en moviment les cordes vocals. La freqüència de vibració de les cordes vocals és la freqüència glòtica o freqüència fonamental (F0). Aquest mateix aire passa per diverses cavitats bucals, i l’ona que en sortirà tindrà un espectre que serà el resultat de la freqüència glòtica i la formada pels diversos filtres del tracte bucal. Les zones d’energia més gran seran els anomenats formants (F1, F2, F3...) per tant, els formants es corresponen amb les freqüències naturals dels filtres del tracte bucal. Aquestes freqüències poden variar constantment ja que les cavitats es modifiquen d’acord amb la posició dels principals articuladors (llengua).

Les vocals per exemple tenen uns formants ben diferenciats, ja que permeten el lliure pas de l’aire, mentre que algunes consonats no ressonen en el tracte bucal i per tant hi ha zones sense energia.

Per observar l’espectre de la parla es pot utilitzar la representació gràfica de l’ona o bé mitjançant un espectrograma, en què en l’eix horitzontal es representa el temps, en l’eix vertical les freqüències i l’energia amb intensitat de grisos.

Les estratègies d’extracció de formants volen representar les característiques espectrals de la parla, els anomenats formants, mitjançant algoritmes d’extracció d’aquestes característiques.

Els formants vocàlics de les cinc vocals en llengua castellana.

Imatge: Martínez Cerdan (1998)

Estratègies Mixtes

Les estratègies mixtes combinen els elements de les dues estratègies i permeten seleccionar tres paràmetres: fer un anàlisi del so, lloc i del temps, i extreure les característiques espectrals de la parla. Els


.


200

elèctrodes que seran estimulats (lloc), com seran estimulats (espectre de la parla) i quina freqüència d’estimulació (temps). La possibilitat de treballar en cada un d’aquets paràmetres dóna una major flexibilitat al sistema i facilita la creació d’una programació adaptada a les necessitats de cada usuari (Manrique, [et al.], 2002).

QUÈ ES FA QUAN ES CONNECTA UN SISTEMA D’IC? Existeixen diferents models d’IC amb característiques comuns i d’altres de diferents. Els principals fabricants d’IC que s’utilitzen actualment en el nostre país són: Advanced Bionics- Clarion (Amèrica), Cochear (Austràlia) i Med-el (Àustria). La primera programació de l’IC es fa, generalment, desprès d’un mes de la cirurgia, on es van col·locar els elements interns, per assegurar un correcte procés de cicatrització. La programació és el moment en què es connecten els components externs i interns de l’IC. Es realitza amb uns programes específics a través d’un ordinador i es feta per un especialista en programació. Bàsicament la programació consisteix en decidir, tenint en compte totes les proves aportades abans, durant i desprès de la intervenció:

• Determinar els paràmetres d’estimulació: - Nombre d’elèctrodes: quins elèctrodes connectar. - Determinar els llindars auditius i de confort per a cada un dels elèctrodes. - Velocitat de repetició: en quina taxa d’estimulació.

• Determinar els paràmetres d’estimulació: - Configuració elèctrica, distribució del corrent elèctric. - Banda de freqüències: rang de freqüències per a cada elèctrode i rang espectral. - Taxa d’estimulació: ample de pols. - Intensitat, volum i sensibilitat.

Aquests paràmetres segurament variaran en les successives programacions que es faran al mes de la primera connexió, als tres mesos, als sis mesos i a l’any o fins que, generalment, ja no es produeixin canvis significatius. És a partir d’aquesta estabilitat que les revisions són anuals per assegurar que no es produeixin canvis interns en l’estimulació. La primera programació és un moment de gran importància ja que ens assegura el funcionament correcte de tots els components (interns i externs) de l’IC. En principi, en la programació de l’IC es necessària una col·laboració de la persona implantada, ja que ha de dir quan comença a percebre per marcar els llindars d’audició i quan l’estímul és intens però no molest, llindar de confort. Com es pot deduir, amb infants de 0 a 6 anys, és difícil aquesta col·laboració. A més, en la majoria de casos, no hi ha percepció sobre que és l’audició, no tenen experiència sonora prèvia, i no saben o estan en procés d’aprenentatge del que és un so fort i un so dèbil. La dificultat augmenta també perquè el nervi auditiu necessita un temps per adaptar-se als senyals elèctrics de l’IC.


.


201

Cal tenir present que en la primera sessió no sempre s’aconsegueixen respostes precises i per això és important ser realista quant a les expectatives plantejades. Com es procedeix: 1. El primer que cal fer, un cop tot el sistema està connectat, és comprovar el funcionament del receptor i de tots els elèctrodes. Es realitza un test d’impedàncies, que consisteix en comprovar la resistència del teixit nerviós al pas del corrent elèctric, és a dir, quina quantitat d’energia ha de proporcionar el dispositiu perquè el teixit nerviós doni una resposta. És la zona de contacte entre el teixit nerviós i els elèctrodes. Aquesta energia pot variar en els primers temps, ja que un cop el teixit nerviós s’acostuma a aquest estímul o contacte pot necessitar una quantitat d’energia diferent a la inicial. Quan hi ha ossificació de la còclea, l’energia necessària per estimular el teixit és major ja que la resistència al pas del corrent elèctric és més gran.

2.

La programació bàsica consisteix en determinar per a cada elèctrode, o canal, de l’IC els llindars de mínima i màxima estimulació elèctrica, el nivell llindar i el nivell confort. El primer que es busca és el llindar de percepció, (THR), de forma ascendent, començant a nivells molt baixos, es va incrementant el corrent elèctric fins a trobar el llindar de confort (MCL). En els infants, en aquesta primera obertura de canals es tracta de buscar per a cada elèctrode el llindar de sensació auditiva i,poc a poc, anar augmentant fins a arribar al nivell màxim. Generalment, hi ha una adaptació progressiva que està enregistrada en el processador de parla i es va canviant en la mesura que el nen s’adapta als canvis proposats. És un procés una mica més lent que en els adults, ja que la col·laboració és relativa. Amb la informació del llindar auditiu o sensació mínima i el llindar òptim o còmode per a cada un dels elèctrodes s’obté el rang dinàmic. La diferència entre aquests dos llindars és el que s’anomena rang dinàmic d’estimulació elèctrica o camp auditiu. Un cop fixats els llindars per a cada un dels elèctrodes es realitza l’equilibrat o equalitzat i que consisteix en anar comprovant elèctrode per elèctrode fins que l’individu tingui la mateixa sensació auditiva òptima, en cada un dels elèctrodes, per aconseguir que la intensitat sigui el més homogènia possible, i evitar sensacions auditives desagradables, com per exemple, que algun dels elèctrodes tingui la intensitat molt alta respecte al conjunt del senyal i provoqui incomoditat en certs sons. És doncs, dins de la connexió de l’IC, un pas indispensable per aconseguir una òptima percepció de la paraula i del llenguatge. El rang dinàmic acústic és, el en el cas dels IC, el rang dinàmic elèctric. D’aquesta manera es proporcionarà una estimulació dèbil, pròxima al llindar auditiu als sons febles i una estimulació forta, pròxima al llindar de inconfort als sons intensos. Quan el llindar auditiu i el llindar de confort estan molt pròxims es passa ràpidament de no percebre res, a percebre el senyal molt fort i produir una sensació desagradable. En aquests casos la percepció d’intensitat és baixa.


.


202

3. Desprès es selecciona quina estratègia d’estimulació s’utilitzarà i com es farà, tenint en compte el nombre d’elèctrodes inserits a la còclea, el model de processador de parla de l’IC i les característiques personals, en relació a totes les proves realitzades a l’individu. Com a resultat d’aquesta programació inicial s’obté el que s’anomena mapa auditiu, que posteriorment és instal·lat en el processador de parla. És un moment important ja que, en molts casos, és la primera experiència amb el món sonor. Amb infants el més important que cal aconseguir en aquesta primera sensació auditiva és que no es produeixi un rebuig; al contrari ha de ser una sensació agradable.

L’objectiu de la programació és assegurar que l’estratègia de codificació i els paràmetres psicoacústics que es mesuren per cada un dels individus, siguin el màxim d’eficaços possible; de manera que permetin portar al cervell la informació del llenguatge adequada perquè aquest la interpreti. Alguns aspectes principals que s’han de considerar i conèixer són les estratègies de codificació. Segons Allum (1997), és a través de les estratègies de codificació que es determina la manera de transformació dels sons acústics del nostre món sonor en senyals elèctrics comprensibles pel cervell humà.

En la confecció d’un mapa es tenen en consideració els següents paràmetres:

• El nombre d’elèctrodes

Tots els models i marques existents d’IC tenen, com ja s’ha dit, un nombre baix d’elèctrodes (entre 8 i 24) si el comparem amb el nombre de cèl·lules ciliades d’una oïda sana. Però amb la tecnologia actual no resulta gaire útil augmentar el nombre d’elèctrodes ja que ens trobem en diversos inconvenients que encara són difícils de superar. Com ja hem vist la resolució espectral o capacitat de percebre dos tons de freqüència com a diferents, és molt limitada. Així doncs, una altra classificació dels IC seria pel que fa als elèctrodes:

En funció de la seva ubicació (interna o externa de la còclea) En funció del nombre de canals d’estimulació. En funció de com fer el tractament del senyal.

El nombre de canals útils és decisiu, així com la seva ubicació. En funció de la seva ubicació: interna o externa de la còclea.

Conèixer la ubicació del feix d’elèctrodes, dins o fora de la còclea, i en quin lloc d’aquesta estan situats, és un element imprescindible que cal saber, per a la posterior programació. Per exemple, saber si els elèctrodes estan tots dins de la còclea o pel contrari s’ha fet una inserció parcial, repercutirà directament en la posterior estimulació i programació, així com en la resposta de l’individu.


.


203

Ubicació del feix d’elèctrodes a la còclea Imatge: de la Torre et al. (2002)

En funció del nombre de canals d’estimulació. El corrent elèctric que dóna cada elèctrode es distribueix per una zona àmplia de la còclea i si aquestes zones estan molt properes es solapen lesunes a les altres. Es crea així una zona en què hi ha estimulació elèctrica de dos elèctrodes produint una sobrestimulació que pot ser molesta per a l’individu. En funció de la taxa d’estimulació: Un concepte que és important és la taxa d’estimulació o nombre de descarregues que realitza cada elèctrode per unitat de temps. A nivell global, diversos estudis (Aronson, L., 2007) apunten que a taxes d’estimulació baixes es corresponen amb poc control del to de la parla i a una veu més entretallada, per això la tendència actual en el disseny i programació dels IC és la de proporcionar taxes altes d’estimulació.

• L’estratègia de codificació: en quin ordre.

Aquest aspecte dependrà del model i de la marca de l’IC ja que els diversos models i marques proposen estratègies diferents. El processador realitza tres funcions fonamentals.

La primera és regular el nivell de corrent elèctric que proporciona als elèctrodes.

La segona és la de distribuir el senyal en tantes bandes freqüencials com elèctrodes té el sistema.

La tercera funció és bàsicament la que diferencia els diversos sistemes existents d’IC, l’estratègia de codificació del senyal utilitzada.

La estratègia de codificació és la que separa el llenguatge electrònicament en bandes freqüencials, que aniran a estimular zones específiques al llarg de la còclea, ja que l’IC treballa tonotòpicament.

Les estratègies de codificació són les que permeten que l’IC realitzi la funció d’una còclea normal. És a dir, que així com la còclea analitza les amplituds del so i envia el senyal al cervell estimulant el nervi auditiu, les estratègies de codificació del llenguatge han de ser capaces d’analitzar les diferents amplituds del llenguatge fragmentant-lo en


.


204

bandes de freqüències per mitjà de filtres i determinar on i quantes vegades s’ha d’aplicar l’estimulació (tonotopia i velocitat d’estimulació respectivament) perquè el senyal sigui transmès de la forma més eficient possible

Les estratègies de codificació més utilitzades són:

SPEAK (Spectral Peak Extraction) – (Extracció de crestes màximes espectrals)

Aquesta estratègia transporta la informació sonora i estimula diferents llocs alhora al llarg de la còclea i simula una representació del so.

Quan el so entra en el processador de parla és divideix en un nombre de bandes freqüencials (depenent del model i la marca de processador de parla), que estan associades als diversos elèctrodes que hi ha dins la còclea. L’estratègia analitza quins són els filtres que tenen la quantitat d’energia més gran, selecciona un grup d’elèctrodes (sempre menor al total d’elèctrodes) i els envia el senyal. La quantitat d’elèctrodes estimulats dependrà de la complexitat del senyal. L’estratègia selecciona un nombre fix d’elèctrodes d’entre les bandes freqüencials amb la intensitat més alta.

Cada banda freqüencial estimula un elèctrode específic del feix d’elèctrodes. L’elèctrode estimulat depèn de la freqüència del so. Per exemple: el so [s] de freqüència aguda, provoca la estimulació d’elèctrodes ubicats prop de l’entrada de la còclea, on les fibres del nervi auditiu responen als sons aguts. Els sons de freqüències greus, com ara [u] estimulen els elèctrodes més apicals on les fibres nervioses responen a sons greus.

La velocitat d’estimulació mitjana és adaptativa, significa que els polsos per segon i per canal variaran dependent del senyal d’entrada.

CIS (Continous Interleaved Sampling – mostreig intercalat continu).

És una estratègia de codificació que estimula un grup fix d’elèctrodes a alta velocitat.

El so es dividit en 4 - 6 - 8 -12 bandes, depèn del nombre de canals utilitzats, i cada banda estimula un elèctrode específic, aquests elèctrodes sempre són estimulats, i representen un escombrat a alta velocitat.

Aquesta estratègia estimula tots els elèctrodes seleccionats independentment del so d’entrada. No els estimula simultàniament, és a dir, els polsos són enviats successivament, un darrere l’altre.

El més important d’aquesta estratègia és la gran velocitat amb què es transmet la informació.

El mostreig intercalat continu (CIS) actualment es considerada una de les estratègies més modernes de codificació.

Mede-el: s’estimulen tots els elèctrodes, ja que tenen un feix amb pocs elèctrodes.


.


205

Cochear: s’escull en la programació el nombre d’elèctrodes que cal estimular i en cada escombrat els elèctrodes estimulats seran els escollits.

ACE (Advanced Combination Encoders) – (codificadors combinats avançats).

És una estratègia flexible, combina les millors característiques de les estratègies SPEAK i CIS.

L’estratègia ACE ofereix una informació rica de les freqüències perquè estimula diferents llocs de la còclea i dóna una informació detallada temporal amb l’estimulació a altes velocitats.

El so es dividit en un màxim de bandes freqüencials.

Aquesta estratègia selecciona entre 6 i 20 bandes freqüencials, segons model de processador de parla, aquelles que tenen més informació. Cada banda freqüencial estimula un elèctrode específic de la línea d’elèctrodes. L’elèctrode estimulat depèn de la freqüència del so. La velocitat d’estimulació dels elèctrodes va variant, com a màxim serà la taxa d’estimulació màxima programada.

Marca Model Estratègies Núm. Programes Coclhear N24 /SPRINT

Processador de caixa SPEAK ACE CIS

4

N24/ 3G Processador retro

SPEAK ACE CIS

2

Freedom Porta piles i retro

SPEAK ACE HIACE alta velocitat CIS HICIS alta velocitat

4

Med-el Tempo + CIS 3 Opus 1 i 2 CIS+

HDCIS alta resolució FSP Processament d’estructura fina

3

Advanced Bionics

Platinum HIRES estimulació elèctrodes a parells

3

Auria Porta piles i retro

HIRES estimulació elèctrodes a parells HIRES S estimulació elèctrodes seqüencialment

3


.


206

• La Velocitat de codificació:

Aquesta dependrà de l’estratègia de codificació utilitzada, ja que cada estratègia depèn del nombre d’elèctrodes activats i del tipus de seqüència utilitzada com a resultat donarà una velocitat determinada, que en cap cas superarà mai la màxima prevista per l’aparell. Simplificant seria la màxima possibilitat de l’aparell que es reparteix pel nombre d’elèctrodes proposat i en un espai de temps programat. De forma molt general podríem dir, com més elèctrodes menys velocitat, ja que les pulsacions per espai de temps s’han de repartir per un major nombre d’elèctrodes, mentre que com menys elèctrodes més velocitat. Tot i semblar tan simple no és així, ja que també s’ha de tenir en compte el tipus d’estratègia utilitzada en la codificació del senyal.

Actualment (Aronsón , 2007) hi ha una certa tendència a considerar que la velocitat de processament del llenguatge és un aspecte important que s’ha de considerar per a una millor representació temporal de la informació, ja que en l’oïda normal la còclea transmet el senyal acústic molt ràpidament.

Tot i així, l’ aspecte relacionat amb la velocitat de processament continua essent una hipòtesis recent i calen més investigacions, ja que fins el moment no es coneixen resultats que així ho indiquen, tot i que segons afirma Allum, (1997) ja s’està treballant amb altes velocitats.

• Llindar auditiu i llindar de confort

És el nivell mínim i màxim d’estimulació en què es detecta senyal auditiu. Llindar d’audició: és el mínim estímul elèctric que produeix una sensació sonora de mínima intensitat, tenir sensibilitat (20 - 30 dB). Llindar de Confort: és l’estímul elèctric que produeix una sensació sonora d’intensitat elevada, per escoltar els sons forts (80 - 110 dB)

• Determinar els paràmetres d’estimulació:

Guany Rang dinàmic de freqüències Compressió Taxa d’estimulació Ample de pols

Guany.

És la intensitat del senyal. Es pot aconseguir augmentar el guany modificant la sensibilitat en el processador, per ajustar la forma d’entrada del senyal acústic en diferents situacions en relació al soroll que hi hagi.


.


207

Rang dinàmic de freqüències.

Nivell d’estimulació seleccionat per cada un dels canals o elèctrodes, entre els intervals llindar i confort, mínima estimulació elèctrica i màxima estimulació elèctrica.

Ample de pols

El sistema d’IC té un màxim de descarregues elèctriques per a tot el sistema i aquetes es reparteixen uniformement per a cada un dels elèctrodes. Aquesta dada és variable dins del les seves possibilitats i dependrà de la velocitat de repetició pel nombre d’elèctrodes activat. És a dir, si hi ha un nombre d’elèctrodes alt activat la velocitat serà més baixa perquè els polsos s’han de repartir entre molts elèctrodes, i per tant, l’ample de banda és més ample; mentre que si hi ha pocs elèctrodes activats, la velocitat de repetició dels polsos serà mes elevada i l’ample de banda més estret.

La Taxa d’estimulació

És el nombre de descarregues elèctriques que fa cada elèctrode per unitat de temps. Aquesta dada és variable segons els paràmetres següents: la tecnologia del processador, el nombre d’elèctrodes actius en cada cicle d’estimulació i la daurada del pols elèctric.

El mètode de programació i les estratègies de programació són diferents per a cada individu ja que estan vinculades amb de les seves característiques individuals: edat cronològica, tipus de sordesa, aparició de la sordesa, experiència auditiva prèvia, motivacions personals, temps d’hipoacusia, amb o sense desenvolupament lingüístic..

La millora de la praxi logopèdica en relació a l’educació auditiva … · 2009. 3. 11. · La...

Documents

Transcript of La millora de la praxi logopèdica en relació a l’educació auditiva … · 2009. 3. 11. · La...