LA MEVA AMIGA

El Guillem és un nen molt poruc. A casa, tota la família, el pare Ramon, la mare Maria i l'avi Josep, cada nit, després de sopar, saben que un d'ells li haurà de fer companyia fins que s'adormi.Com cada nit, després d'adormir-se el deixen sol, però el Guillem, obre els ulls i en veure's sol, comença a plorar tan fort que desperta als veïns. Així doncs, tips de no poder dormir tranquils, decideixen anar a veure al metge. El Guillem està content, perquè sap que aquell senyor, amb bigoti rinxolat i unes ulleres fines, després de parlar amb ell li donarà un caramel, un d'aquells que té forma de martell.- A veure Guillem, de què tens por a l'hora d'anar a dormir? - Li pregunta el metge un cop ha fet sortir als pares de l'habitació per poder parlar sols.El Guillem, que coneix aquest senyor, li diu que té por de la foscor, perquè no pot veure què hi ha al seu voltant. El metge, mirant-se'l seriosament i tocant-se la barbeta, sembla que l'entén. No com els seus pares que el deixen sol i a les fosques, pensa ell una mica enfadat.Després d'una estona, el metge sembla que li dirà quelcom i el Guillem l'escolta amb atenció.- T'explicaré un secret Guillem. Això no t'ho hauria de dir encara, però si escoltes bé, sabràs perquè els teus pares, l'avi i jo no tenim por a l'hora d'anar a dormir. - Tots els grans sabem que tenim una amiga que ens cuida i ens protegeix. Vagis allà on vagis estarà amb tu i de segur que sempre tindrà cura de tu. Si mires a terra veuràs una taca negra, la teva ombra. Sempre et seguirà i et cuidarà, a més a més, si li parles jugarà amb tu. Farà carreres a veure qui arriba primer o t'imitarà. El Guillem però, sabia que a la nit no hi era, però abans de que pogués preguntar res, el metge li revelà el secret. - De nit, quan la teva mare tanca el llum, la teva ombra t'envolta i et protegeix de tot. I fou així, com a partir d'aquella nit, mai més els veïns del Guillem el sentiren tornar a plorar a les nits i sí, en canvi, com jugava a fer carreres ell sol o parlava amb la seva ombra, amb qui arribà a ser molt amic.

Per Sergi Pich i Cañisà