MONOGRÀFICSCANVI EN LA JURISPRUDÈNCIA

a destacar

EL DEBATEls col·legis i els representants dels consumidors estan dividits DL’EXEMPLEAmb aquesta modificació canvien les funcionsdels col·legis sense tenir un model de referènciaD

EL PERILLLa no obligatorietat del visat podria suposar unaamenaça per a la seguretat ciutadanaDLA LEGALITATAlguns experts apunten fins i tot cap a la inconstitucionalitat de la normativaD

llei òmnibus

Riscos i oportunitats

LEO FACCIO

DSI L’INSTAL·LADOR NOESTÀ TITULAT,¿A QUI SE LI RECLAMARÀ LARESPONSABILITAT CIVIL?

DS’HAN COMÈS ABUSOSAMB ELS VISATS;HAURIEN DE SER MÉS GARANTISTES

DEL SIGNIFICAT DE LAREGLAMENTACIÓ ENLLATÍ [PER A TOTHOM] NO FA HONOR AL NOM

Si discutir sobre els efectes po-tencials d’una llei sempre éscomplex, debatre al voltant detot el que pot comportar lamastodòntica llei Òmnibus re-

presenta una complexitat 47 vegades su-perior, perquè aquesta reforma estructu-ral del sector de serveis modifica fins a47 lleis estatals. Per tant, requereix com-prendre, analitzar i assimilar una directi-va europea que afecta considerablementels col·legis professionals, els consumi-dors i els treballadors, que se centra enel lliure accés a les activitats de servei ien el seu exercici, i que incorporarà elcontingut de les directrius del ParlamentEuropeu en relació amb els serveis enel mercat interior a l’ordenament jurídicespanyol. Amb l’objectiu de clarificaraquesta llei Òmnibus, EL PERIÓDICO DECATALUNYA va organitzar una taula ro-dona a la seu del Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona.

Era necessari iniciar el debat amb unatraducció del que, a nivell pràctic, sónels aspectes en què repercuteix la lleiÒmnibus. “El que la llei pretén, i aixòés el que diu en la seva introducció,és traslladar la directiva Bolkesteina l’Estat espanyol”, comença el degàdel Col·legi d’Enginyers de Camins, Jo-sep Oriol. La directiva Bolkestein és laproposta de directiva del Parlament Eu-ropeu i del Consell de la Unió Europearelativa als serveis en el mercat intern,presentada per la Comissió Europea el

cia, al Ministeri d’Economia”, argu-menta Josep Barceló, jurista del Col·le-gi d’Enginyers Industrials de Catalunya.Encara que l’origen de la llei Òmnibusestà en la directiva comunitària, la di-rectiva del 2006 s’ha transposat en ladenominada llei paraigua. “La llei pa-raigua és una traducció a l’espanyolde la directiva comunitària i és la queliberalitza els serveis”. El jurista per-sisteix que és una normativa precipita-da. “Ara era el moment en què la co-missió de la competència podia feraquesta gran reforma en els col·le-gis professionals sense ningú que elsfes front”.

La directora de l’Institut d’Estudis dela Seguretat, Meritxell Pineda, adverteixdels interrogants que apareixen en rela-ció amb la seguretat en la transposicióde la directiva. La seguretat funciona deforma diferent a la resta de proveïdorsde serveis. “El camp de la seguretatestà absolutament regularitzat i nor-mativitzat per l’Administració. Desdel projectista fins a l’instal·lador,era molt clar quines responsabilitatstenia cadascú”. Un model que ara potcanviar profundament. “Preocupa queno es garanteixi tota la seguretat,perquè si es diu que un tècnic com-petent pot fer una instal·lació in-dustrial i la verificació es fa a pos-teriori, s’ha de tenir molt clar que elsmecanismes funcionaran a poste-riori”. Pineda lamenta que, precisament,el que s’exclou de la directiva de serveis“és la protecció de les persones i elsbéns i en canvi en la transposició

febrer del 2004 i aprovada finalment elnovembre del 2006, que va entrar en vi-gor el 28 de desembre del 2006. “Es vafer d’una forma relativament preci-pitada”, afegeix Oriol; “deixava totauna sèrie de coses en l’aire perquèno es van poder discutir ni al Senatni al Congrés”, denuncia en relació ambla transposició de la llei del desembre del’any passat. Des del punt de vista delscol·legis tècnics, té dos efectes fona-mentals: “La potencial no necessàriacol·legiació obligatòria per exercir laprofessió” i “la necessitat de visarels projectes que desenvolupen oque projecten aquests professio-nals”. A finals del primer quadrimestrede l’any sabrem la postura del Governespanyol respecte a això a través d’unreial decret.

CANVIAR EL PANORAMA“Un reial decret es pot recórrer, i unallei, no”, respon Santiago Montaner, as-sessor jurídic del Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona. “Pertant”, afegeix, “es podrà discutir alstribunals, perquè si alguna cosa s’haposat en evidència és que s’ha vol-gut aprofitar la normativa del 2006per canviar el panorama dels serveisa Espanya”, s’ha anat molt més lluny ien molts aspectes s’han devaluat o in-fravalorat els objectius que pretenia la di-rectiva de serveis. “El que fa la lleiÒmnibus és aprofitar la confusió perintroduir el tema dels col·legis pro-fessionals, però l’origen s’ha de tro-bar en la comissió de la competèn-

s’incideix en tot un canvi reglamen-tari vinculat a la seguretat”.

La visió més optimista de la llei Òmni-bus arriba de la mà dels representantsde l’Administració i dels consumidors.Joaquim Bernat, de l’Agència Catalanade Consum, considera la llei com el fruitd’una reflexió que va fer la Unió Europeal’any 2000 per tenir un mercat únic d’a-cord amb la moneda única. “La lleiÒmnibus el que fa és donar méstransparència al règim dels col·legisprofessionals, que el consumidorpercebia com una cosa una micatancat o no gaire assequible, no comla resta de serveis”. En això coincideixla directora de l’Organització de Consu-midors i Usuaris de Catalunya (OCUC),Montserrat Torrent. “El sentiment quehi ha en el ciutadà normalament, elconsumidor, és que els col·legis pro-fessionals són molt corporativistes,molt tancats”. Torrent veu complicatentreveure com afectarà la llei Òmnibusels consumidors. “Dependrà de comes desenvolupi el reglament. En fun-ció d’aquest desenvolupament re-glamentari, s’acabaran de concretaraquells aspectes que encara no es-tan concretats i veurem com potafectar o no el consumidor”.

EL PAPER DELS COL·LEGIS“Discrepo de la foscor amb què espretén veure els col·legis”. Josep Oriolsurt ràpidament en defensa dels col·le-gis d’enginyers de camins, tècnics i tèc-nics industrials. “Tenim uns sistemespels quals els potencials perjudicats

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

“¿Qui s’encarregaràde designar que el que s’està fent es fa d’una maneracompetent?”

Josep

ORIOLDEGÀ DEL COL·LEGID’ENGINYERS DE CAMINS,CANALS I PORTS DE CATALUNYA

“Entenem queel títol hauria de serrequisit suficientperquè una personapugui exercir la sevaprofessió”

Montserrat

TORRENTDIRECTORA DE L’ORGANITZACIÓDE CONSUMIDORS I USUARISDE CATALUNYA (OCUC)

“Amb el canvi demodel preocupaque no es garanteixitota la seguretat. Laverificació es farà a posteriori”

Meritxell

PINEDADIRECTORA DEL’INSTITUT D’ESTUDISDE LA SEGURETAT

“L’origen d’aquestaprecipitada llei estàen la comissióde la competènciadel Ministerid’Economia”

Josep

BARCELÓJURISTA DEL COL·LEGID’ENGINYERS INDUSTRIALSDE CATALUNYA

“La reglamentacióaporta méstransparènciaal col·lectiudels col·legisprofessionals”

“Ningú pot discutir que els col·legisprofessionalsde Catalunya sónun servei públic”

Joaquim

BERNATREPRESENTANTDE L’AGÈNCIACATALANA DE CONSUM

Santiago

MONTANERASSESSOR JURÍDIC DELCOL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICSINDUSTRIALS DE BARCELONA

La liberalització del sector serveis que persegueix la nova reglamentació divideix els col·legis professionals i els representants dels consumidors en el fons i en la forma

La llei de lleis també és la llei de les discrepàncies

Taula rodona. LLEI ÒMNIBUS. L’opinió dels experts

haver fet millor, la llei de col·legis pro-fessionals s’havia de modernitzar.

Per Meritxell Pineda, el sistema an-glosaxó no podrà funcionar al nostre pa-ís bàsicament “perquè nosaltres nosom anglosaxons”. Encara que Cata-lunya ha tingut la tradició d’intentar as-semblar-se en temes de seguretat al mo-del alemany, “les condicions perquèfuncioni el model anglosaxó és quedarrere hi hagi una justícia ràpida, iaixò aquí costa”. La directora de l’Ins-titut d’Estudis de la Seguretat exempli-fica el seu discurs amb la liberalitzacióde la ITV en algunes comunitats autò-nomes, on ha baixat el nombe de de-fectes greus en els vehicles. “¿És queels vehicles ara es mantenen moltmillor? No. Segurament ha baixat laqualitat del servei i ara circulen mésvehicles en més mal estat”.

RESPONSABILITAT CIVILEn un ardu debat sobre a qui se li re-clamarà la responsabilitat civil si no exis-teixen els col·legis professionals, Mon-taner adverteix de la necessitat que“algú validi que aquest professionalestigui habilitat per desenvoluparl’activitat i a més disposi d’una as-segurança”. Segons el jurista, “subs-tituir els nostres col·legis per un al-tre model com l’anglosaxó no és nimillor ni pitjor, és diferent. Són pro-ductes o residus històrics d’una ma-nera de fer les coses”. Tots ells donenseguretat a l’Administració i al ciutadàque les coses es fan raonablement bé.“Ningú pot discutir que els col·legis

professionals de Catalunya regulenla professió i són un servei públic”.Barceló afegeix: “Els que siguin col·le-gis professionals perquè tenen unafunció pública han de ser de col·le-giació obligatòria”.

¿QUÈ PASSARÀ AMB ELS VISATS TÈCNICS?El visat verifica que la persona que firmael projecte té competències per firmar-lo. Que no només té un títol universitari,sinó que està col·legiat i que no té capproblema amb el propi col·legi ni estàsancionat o inhabilitat. Josep Oriol ex-plica per a què serveix una verificacióque avui corre perill. “La conseqüèn-cia és que el projectista té una as-segurança de responsabilitat civilperquè, si passa algun contratempsamb la instal·lació, pugui respondreel mateix col·legi. Amb la nova lleiÒmnibus no sabem si els visats des-apareixeran”. Montaner adverteix queel canvi que planteja la normativa –d’u-na declaració responsable per part del’autor del projecte a canvi de la certifi-cació d’un projecte professional queaquell projecte té tots els elements pera la seguretat– no és bo per al conjuntde la ciutadania. “Que a una personaamb un títol se l’habiliti de per vidaper fer qualsevol activitat quanaquesta persona no ha actualitzatels seus coneixements, ni s’ha for-mat contínuament, no és la solucióadequada”, sosté.

“¡No és tan catastròfic com ens laplanteja!”, discuteix Joaquim Bernat.“La llei no és tan dolenta. Permetrà

el visat en tots els temes de segure-tat i d’instal·lacions de vivendes, evi-dentment”. Encara que Barceló és con-tundent en aquesta qüestió –“tot apuntaa una supressió gairebé total dels vi-sats”–, Torrent i Oriol discuteixen sobrela confecció de nous visats que li doninmés garanties al consumidor i que li pro-porcionin un servei addicional pactat ambels promotors. Des del Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barcelonaes percep que aquesta funció que finsara es delegava als col·legis professio-nals es traslladarà a les empreses priva-des “en detriment de la seguretatd’un col·legi professional que treba-lla sense ànim de lucre, i on tots elsdiners que es té es retornen a la so-cietat”. Es digui visat o no, per Monta-ner “la seva absència seria una pèr-dua de seguretat per al ciutadà”.

La taula rodona s’acaba amb algunescoincidències i diverses discrepàncies.La llei Òmnibus sembla precipitada, d’u-na dubtosa constitucionalitat, i els seusresultats poden ser contraris als que per-segueix: millorar els serveis dels profes-sionals respecte als consumidors i usua-ris. Però, així mateix, la llei no podia serd’una altra forma. Modifica moltes lleis itotes elles afecten el consumidor. De-penent de com es desenvolupi regla-mentàriament tindrà uns efectes o unsaltres. Si la llei Òmnibus es referia al seusignificat en llatí, “per a tothom”, nosembla que faci honor al seu nom.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

usuaris, consumidors o, més ben dit,clients, tenen uns mecanismes re-gulats que a través de les comis-sions deontològiques de cada col·le-gi es pot arribar on sigui necessari”.Segons el degà, quan ha estat neces-sari, s’ha arribat a sancionar i s’han ex-pulsat certs col·legiats. “¿És que ensfiarem més d’empreses privades oprofessionals dels quals no sapi-guem ni on s’han format només per-què siguin més barats?”, pregunta.Oriol adverteix de la perillositat que re-presenta perdre la neutralitat dels col·le-gis professionals. “Algú haurà de de-signar que el que s’està fent es fad’una forma competent. Algú hauràd’informar que un projecte té bon as-pecte. ¿Qui ho farà si no són elscol·legis professionals? ¿Les em-preses? ¿I les empreses seran neu-trals i independents?”

“¡Aquesta llei no diu que els col·le-gis hagin de desaparèixer!”, discre-pa Torrent. “Se suposa que tots elscol·legiats tenen títol. Entenem queel títol hauria de ser suficient perquèuna persona pugui exercir la sevaprofessió”. Segons la directora del’OCUC, que una persona estigui col·le-giada no garanteix que faci més bé laseva feina. Joaquim Bernat s’uneix ala seva reclamació. “Hi ha aspectesals col·legis que haurien de ser méstransparents, com els interessoseconòmics dels consumidors o lesclàusules dels contractes”. Segonsel representant de l’Agència Catalana deConsum, si bé la llei Òmnibus es podia

D’esquerra a dreta, Josep Oriol, Meritxell Pineda, Santiago Montaner, Montserrat Torrent, Joaquim Bernat i Josep Barceló, a la seu del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Joan

RIBÓDEGÀ

DEL CETB

Deixeu-me dedicar quatre líniesa recordar i rendir un petit ho-

menatge a l’amic que ens va deixarel 19 de març, Santiago Montaner.Excel·lent advocat i millor persona, haestat el nostre assessor jurídic durant15 anys, a més de membre del con-sell editorial del Theknos i autor demolts dels seus articles fins al seutraspàs, quan als 55 anys ens ha dei-xat de cop i sense previ avís. És im-possible, en tan poc espai, enumerarles seves virtuts i qualitats tant hu-manes com professionals, nomésdeixeu-me manifestar des d’aquestatribuna el nostre més profund condola la seva família i el nostre sinceragraïment a la seva feina amb i per alCETIB. Santi, no t’oblidarem.2

la tribuna

ENS HA DEIXATUN AMIC

LEO FACCIO

Xavier CAMPÀSUBDIRECTOR GENERAL D’ENTITATS

JURÍDIQUES DE LA GENERALITAT

L a llei Òmnibus estatal representala transposició de la directiva eu-ropea de serveis al mercat interior,

amb la voluntat de suprimir les barreresque s’oposin a la llibertat d’establimenti a la lliure circulació de serveis en l’es-pai únic europeu i proporcionar als con-sumidors més i millor informació. Ara bé,l’estat s’està dotant d’una nova regula-ció que va més enllà de les seves com-petències. En concret, es reserva la com-petència exclusiva per determinar quinesprofessions han de ser de col·legiacióobligatòria i quins treballs professionalshan de ser visats pels col·legis tècnics.Així mateix, la llei Òmnibus desplega unefecte normatiu que va més enllà de ladirectiva, un fet que ja va ser denunciatpel Consell d’Estat mateix.

La Conselleria de Justícia consideraque s’estan envaint les competènciesde la Generalitat en matèria de col·legisde conformitat amb l’article 125 de l’Es-tatut d’Autonomia. La Generalitat, coma pas previ a la interposició d’un recursd’inconstitucionalitat, va demanar alConsell de Garanties Estatutàries un dic-tamen, que ha confirmat aquesta inva-sió. En aquests moments, el Govern,d’acord amb el que fixa la llei del Tri-bunal Constitucional, i amb l’ànim d’es-gotar totes les vies abans de la seva in-terposició, ha iniciat el procés denegociació en el si de la comissió bila-teral Generalitat-Estat dirigit a intentar

resoldre les discrepàncies competen-cials suscitades.

Subratllem que, des de la Conselleriade Justícia, malgrat compartir plena-ment els principis que presideixen la di-rectiva, no podem compartir determi-nades restriccions que no es desprenendel text comunitari. No veiem la neces-sitat de limitar determinades funcionsdels col·legis professionals, com perexemple la prohibició de visar els tre-balls professionals que, amb una degu-da regulació, són instruments molt efi-caços per garantir els drets delsusuaris.Tampoc s’entén la prohibiciód’establir barems d’honoraris ambcaràcter merament orientatiu. Els col·le-gis exerceixen una indubtable funció so-cial que els fa mereixedors de la sevacondició de corporacions de dret pú-blic. Garanteixen l’exercici de les nor-mes deontològiques i el respecte delsdrets de l’usuari. Certament, és neces-sari un model col·legial modern que s’a-dapti a les necessitats del segle XXI,però fa falta que es faci des de l’Admi-nistració competent, en aquest cas laGeneralitat de Catalunya.2

la tribuna

Un curs impartit en un col·legi professional.

“No veiem la necessitat delimitar determinadesfuncions”

EFECTE NORMATIUQUE VA MÉS ENLLÀDE LA DIRECTIVA

Conferència al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB).

Els col·legis professionals estroben en un procés de refor-ma històric. Al llarg dels prò-xims mesos, la societat assis-

tirà a la definició d’un nou model decol·legi professional marcat per l’entra-da en vigor de la nova llei Òmnibus, unanormativa que acosta grans canvis enles funcions dels actuals col·legis pro-fessionals.

Un reial decret definirà quins visats sónobligatoris i quins dependran de la vo-luntat del client. Per un altre costat, laquota d’inscripció no podrà superar encap cas els costos associats a la trami-tació de la inscripció. Pel que fa a baremsd’honoraris, seran els tribunals els quepodran sol·licitar-los amb motiu del càl-cul de costes judicials. Ni el client ni elcol·legiat podran disposar d’aquesta in-formació. En relació amb la publicitat, elsestatuts dels col·legis i els codis deon-tològics podran contenir previsions so-bre publicitat en funció dels valors pro-fessionals.

FINESTRETA ÚNICALa llei també contempla que les organit-zacions professionals, com a autoritatscompetents, han de relacionar-se ambla finestreta única de l’Administració Ge-neral de l’Estat. En aquest sentit i per fa-

cilitar una interlocució per professió, s’ha aprovat que els col·legis professio-nals d’àmbit territorial facilitin als consellsgenerals o superiors, i en el seu cas alsconsells autonòmics, la informació refe-rent a les altes, baixes i qualsevol altramodificació que afecti els registres decol·legiats i de societats professionals,per al seu coneixement i anotació en elsregistres centrals de col·legiats i de so-cietats professionals d’aquells.

ERRORS I INCONGRUÈNCIESAquesta llei Òmnibus, d’enorme im-portància per al sector dedicat als ser-veis, sembla no haver sabut donar res-posta a l’esperit modern i de constantactualització dels col·legis professionals,segons afirmen les institucions.

A més a més dels errors i incon-gruències del text, i de la suposada in-constitucionalitat de la qual alguns l’hantitllat, si la llei reconeix que els col·legisprofessionals són “autoritats compe-tents” i assenyala que són imprescindi-bles per posar en marxa algunes de lesobligacions derivades de la directiva eu-ropea, com la finestreta única, ¿per quèno se’ls va consultar per a l’elaboraciód’aquesta llei, els màxims afectats per laqual són els col·legis mateix?, es pre-gunten.

En definitiva, amb la nova llei es pre-senten algunes amenaces perquè aques-tes institucions segueixin en la seva líniade desenvolupament pel que fa a la se-va funció pública, però també comptenamb algunes oportunitats. D’aquestamanera, el repte estarà, entre altres, aconsolidar-se com els líders d’opinió quefins avui han demostrat ser i seguir pos-tulant-se com a institucions de referèn-cia per als seus respectius sectors.2

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

Un nou model per als col·legis professionals La llei Òmnibus comporta noves amenaces i oportunitats

La norma dibuixagrans canvis en les funcionsd’aquestes institucions

DEIXANT DE BANDA com queda-ran alguns detalls de la normativa,el que és clar és que la llei supo-sarà un nou model de col·legis pro-fessionals. Es parla de lliure mer-cat i de facilitar la competència,però el cert és que no hi ha a Eu-ropa cap model únic que serveixide referència. Els col·legis profes-sionals asseguren que no existeixaccés a l’exercici professional mésigualitari que el que tenim a l’Es-tat espanyol.

Al Regne Unit i els països an-glosaxons existeixen institucionsd’una naturalesa semblant, crea-des per decret reial per organitzarl’exercici de les professions, peròse les titlla d’elitistes. Més llunyàsembla quedar el model francès,amb uns drets de visat que sónmolt superiors als espanyols. AAlemanya aquesta funció la realit-zen les cambres, com, per exem-ple, la Ingenieurkammer, cambrad’enginyers, però en algunes deles professions regulades a travésde les kammer existeix l’obligaciólegal d’arribar al grau de meister(mestre) per poder regentar unainstal·lació o empresa del ram.

la situació

EXEMPLES EN ALTRES PAÏSOS

Sense referència a Europa

Professionals col·legiats a la secretària tècnica del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB).

Davant dels canvis que supo-sarà la nova llei Òmnibus, elscol·legis professionals s’hanunit per lluitar contra el que

consideren una amenaça per a la sevaactivitat i, en conseqüència, per a la se-guretat ciutadana. En un manifest comú,els vint col·legis professionals que exis-teixen a Catalunya han redactat els mo-tius de la seva disconformitat amb la nor-mativa, sobretot perquè, entre altresmesures, la nova llei contempla la no obli-gatorietat del visat. Un mecanisme que,segons asseguren els enginyers, garan-teix la seguretat dels projectes d’engi-nyeria.

Un altre punt calent de la normativa ique ha portat els col·legis a unir-se ésla desaparició de l’obligatorietat de lacol·legiació. En el manifest s’explica comfins ara aquest tràmit està emparat i jus-tificat per la jurisprudència del TribunalConstitucional, que posa de manifest queels col·legis professionals són corpora-cions de dret públic creades per llei ambla finalitat pública, no dels particulars queen formen part, i que “l’obligació d’in-corporació a un col·legi per a l’exer-cici de la professió es justifica no enatenció als interessos dels profes-sionals, sinó com a garantia dels in-teressos dels destinataris”.

CONDICIÓ PRÈVIALa defensa de la col·legiació que es fa esbasa en el fet que és la condició prèvia al’exercici del visat. Si el visat és una einade control del projecte i del professional,sense la col·legiació és impossible, pertant, el seguiment i l’habilitació del pro-fessional.

A més a més d’aquesta funció social

de seguretat ciutadana, els col·legis des-taquen també altres serveis dels qualses beneficien els seus col·legiats: vigilenels casos d’intrusisme professional, de-fensant la professió davant d’altrescol·lectius; desenvolupen actuacions deformació contínua; asseguren una co-bertura econòmica davant possibles de-mandes de responsabilitat civil; col·la-boren amb les universitats per millorarels plans d’estudi i de formació; i vigilenque tots els professionals exerceixin laprofessió correctament, evitant que cai-gui en el descrèdit per actuacions pocètiques.

Diu el Govern que la nova llei advocaper la lliure competència, però, segonsels col·legis professionals, la proporció

entre la suposada disminució de com-petència està superada àmpliament pelsbeneficis que representa per a la socie-tat i els ciutadans. Els col·legis profes-sionals permeten que tots els exercentscomparteixin les mateixes regles de joc iafavoreixen la competitivitat dels seusprofessionals a través de l’excel·lència ila lluita contra l’intrusisme.

RIGOR I CONEIXEMENTSón diverses les amenaces que s’acos-ten per als col·legis professionals. Si perun costat reivindiquen la no supressió delvisat i de la col·legiació, tampoc estandisposats a renunciar al seu paper delíders d’opinió, com a experts neutralsque aporten el rigor i el coneixement tèc-

nic i, naturalment, la seva experiència, jaque no ha estat en va el més de mig se-gle de la seva existència.

Els canvis que s’acosten afectaran,sens dubte, l’activitat dels col·legis i, pertant, també les seves funcions i paper enla societat. Se’ls presenta un nou modelmés pròxim al d’associació que al decol·legi professional. En el manifest, elsfirmants ja ens adverteixen que les fun-cions dels col·legis són ordenar, regulari, si és necessari, sancionar els profes-sionals, vetllant pels interessos públicsconcurrents amb l’exercici professional.I que les entitats que només vetllen pelsinteressos dels seus membres són as-sociacions professionals, no col·legis pro-fessionals. I no volen tenir aquest paper.2

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

LES ASSOCIACIONSNOMÉS VETLLEN PELSINTERESSOS DELSSEUS MEMBRES,DIUEN

RESISTÈNCIA A DEIXAR DE SER UNA GARANTIA PER ALS CIUTADANS

Els enginyers s’uneixen davant l’amenaçaUn manifest comú dels col·legis professionals adverteix de les possibles conseqüències de la llei Òmnibus

Reivindiquen seguir exercint el seu paper com a líders d’opinió

L a reforma dels col·legis professio-nals a la llei Òmnibus, ja en vigor,és un pas clau per adaptar aques-

tes entitats a la societat i l’economia delsegle XXI. El seu eix central és concebreel col·legi com una institució al servei del’interès general i no només al dels col·le-giats. La protecció de consumidors i elsmecanismes de rendició de comptes sónalgunes bones pràctiques –ja adoptadesper organitzacions col·legials avançades–que s’institucionalitzen en aquesta llei,al mateix temps que s’eliminen traves in-justificades a l’activitat en àrees clau. Unaspecte d’especial interès és la nova re-gulació del visat col·legial, prevista per ala primera part d’aquest any. El visat ésun servei obligatori que els col·legis pres-ten en exclusivitat i que té com a objec-tiu principal comprovar que els projectesa visar compleixen tots els requisits do-

cumentals que requereix la legislació. Elvisat és un instrument de control admi-nistratiu i no garanteix la qualitat tècnicadel projecte.

Aquesta figura no és comuna als paï-sos del nostre entorn. Va ser concebudaa Espanya a principis del segle passat comuna eina de suport al control administra-tiu d’algunes activitats, però que amb laprofessionalització més gran i els modernsmecanismes de control ha perdut en lapràctica gran part del seu significat origi-nal. Avui, les administracions disposen demitjans de control abans inexistents; i tam-bé hi ha mecanismes privats de controlcom les assegurances, o l’acreditació icertificació de qualitat.

El visat és, doncs, un exemple d’una càrrega administrativa per a l’activitat em-presarial que, en alguns casos, podria serexcessiva. A més a més, la seva obtenció

requereix que el professional realitzi un pa-gament al col·legi per aquest servei obli-gatori que generalment es repercuteix enel preu que tots els usuaris del servei pro-fessional hem de pagar. No és l’objectiude la reforma renunciar al visat, que es-tarà disponible per a tots els clients queel sol·licitin i garantirà la correcció docu-mental del treball, amb una responsabili-tat per al col·legi professional. Només quanel treball professional incideixi en la saluto seguretat de les persones, i el visat si-gui el mitjà de control més adequat, seràobligatori i el seu cost haurà de ser rao-nable.

La nova concepció dels col·legis i delvisat són primers passos per a la moder-nització que requereixen els serveis pro-fessionals, un sector estratègic que em-pendrà la seva reforma en l’anunciada lleide serveis professionals.2

ELS VISATS AL SEGLE XXI

Obres de construcció de l’aeroport de Lleida-Alguaire.

Ángel TORRES SECRETARI GENERAL DE POLÍTICA ECONÒMICA I ECONOMIA INTERNACIONAL DEL GOVERN ESPANYOL

ELS COL·LEGIS professionals hanredactat la seva carta als ReisMags i demanen que els canvis nocausin perjudicis en els consumi-dors, usuaris i professionals, ambl’aplicació d’un període de transi-ció raonable sense buits de proce-diment. Una altra de les peticionsés ser interlocutors, com a experts,a l’hora de definir projectes d’en-ginyeria de l’àmbit de la proteccióciutadana. En tercer lloc, sol·licitendissenyar un servei de visat ques’ajusti a les demandes concretesque marca la llei i a les necessitatsreals del procediment: de preu, deseguretat i protecció per als ciuta-dans i de garanties per als profes-sionals.

I, finalment, reivindiquen conti-nuar potenciant el seu paper de lí-ders d’opinió en el seu àmbit d’ac-tivitat, com a experts neutrals queaportin el rigor i el criteri tècnic ala societat civil.

les peticions

PER UN PERÍODEDE TRANSICIÓ

JORDI PLAY

la tribuna Miquel NADALDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ RACC

D es de sempre, el RACC ha es-tat una entitat preocupada perla millora de la seguretat viària

del nostre país. Es tracta d’una qües-tió que ens afecta a tots, individual-ment i de forma col·lectiva, ja que s’es-tima que el cost dels accidents detrànsit es pot situar entre l’1% i l’1,5%del PIB. És, sens dubte, una xifra im-portant, encara que s’ha de dir que enels últims anys hem reduït la sinistra-litat. Aquesta millora s’ha basat en trespilars: la millora de l’actitud i l’apti-tud dels conductors, la millora de lesprestacions dels vehicles respecte ala seva seguretat (tant passiva comactiva) i, finalment, de forma molt im-portant, la millora de les infraestruc-tures. Tots aquests progressos han tin-gut lloc en poc temps i per tant podemcongratular-nos que Espanya i espe-

cialment Catalunya hagin estat delspaïsos a Europa i el món que hanaconseguit uns resultats més bons enles seves polítiques de seguretat vià-ria. Encara que queda molt per fer.

La probabilitat que un ciutadà ca-talà o espanyol mori en accident detrànsit és avui encara prop d’un 50%més alta que la d’un ciutadà holandès,suec o britànic: una diferència que ensmarca el camí a seguir i que ens diuque si altres ho han aconseguit, nos-altres també ho podem fer. No hi hacap raó que ens condemni a ser dife-rents dels nostres veïns europeus mésavançats. L’experiència d’aquestsveïns i els estudis científics més sol-vents (estudi Sunflower, 2004) ensmostren que si volem seguir millorant,la clau està en la millora de les infra-estructures per reduir els accidents.

L’estudi més recent de l’OCDE (To-wards vision cero, 2009), també in-dica millorar les infraestructures i quesiguin capaces d’acomodar l’errorhumà, ja que aquest sempre existirà.Per tant, no podem regatejar recursosper garantir o millorar la seguretat. Ésindubtable que hi ha una relació di-recta entre la feina de tots els que par-ticipen en el disseny de les nostres carreteres i la seguretat dels que lesutilitzem.

Per tant, sense perjudici que s’in-trodueixin els canvis que es jutgin ne-cessaris per liberalitzar els serveis pro-fessionals en benefici del conjunt dela ciutadania, això no té perquè com-prometre l’aposta irrenunciable per laseguretat. Estalviar en recursos potser una molt mala inversió i tenir granscostos en seguretat.2

INFRAESTRUCTURESMÉS SEGURES

Es desconeixenles garantiesque establiràla nova llei

Vista aèria de l’enllaç de Joncadella (Manresa), a l’Eix Transversal.

Si el visat garanteix la segure-tat i qualitat dels projectes, ¿quivetllarà per això quan entri envigor la llei Òmnibus? Amb lanova llei es pretenen liberalit-

zar els serveis professionals i, entre altresmesures, contempla la no obligatorietatdel visat professional que fins ara han ges-tionat els col·legis professionals. Encarano és clar quins mecanismes es crearancom a substituts de garantia, ni si n’hihaurà. És obvi que es necessitaran i queel nou marc legal no haurà d’escatimar enseguretat, però ¿serà l’Administració quiassumirà aquesta funció o potser cauràen mans de l’empresa pública? Sigui quisigui estem davant un valor imprescindi-ble i irrenunciable.

Per la seva part, els col·legis d’en-ginyers ja s’han mobilitzat perquè, mal-grat l’aplicació d’aquesta llei, es man-tingui el visat del col·legi professionalper a tota classe de projectes que pre-sentin enginyers, ja que la seva dero-gació pot afectar greument la seguretatdels ciutadans, en la mesura que ga-ranteixen la qualitat i la seguretat delsprojectes.

El visat professional és un servei decomprovació administrativa i de super-visió tècnica realitzada per un col·legiprofessional. Fins ara és l’instrument queassegura que els projectes tècnics d’en-ginyeria s’adeqüen a les diverses lleis,normes i reglamentacions tècniques,confirma la competència professionalde qui firma el projecte, elimina defec-tes de forma, evita la mala pràctica pro-fessional i projectes no ajustats a les es-pecificacions tècniques exigibles, a mésde garantir l’existència d’una assegu-rança de responsabilitat civil de la qualés beneficiari el col·legi professional, igaranteix l’arxivament, la integritat i laconservació de la documentació tècni-ca dels treballs professionals visats.

VALOR IMPRESCINDIBLENingú dubta que la seguretat és un va-lor imprescindible de les societats ac-tuals. Perquè la seguretat facilita als ciu-tadans altres valors essencials com sónla prevenció, la transparència, la fiabili-tat, la legalitat, l’estabilitat, la cohesió,la innovació i el progrés.

La seguretat aporta als ciutadans i ala societat l’element fonamental que de-fineix la nostra convivència: la qualitatde vida. La seguretat dels treballs pro-fessionals és essencial per al normal fun-cionament de la societat. El servei ofertpel visat professional és responsable engran part d’aquests avantatges, i la se-va no obligatorietat, segons els col·le-gis professionals d’enginyers, pot fer pe-rillar la seguretat ciutadana i anar encontra de valors que la societat i els

seus individus accepten com a part es-sencial de la seva convivència i el seudesenvolupament.

La societat espanyola no ha de perdreseguretat ni confiança en el sistema degaranties i fins ara el visat professional ésel mecanisme que vetlla per això. Amb ladenominació de visat o una altra, la no-va llei no ha d’escatimar en seguretat iha d’aportar algun mecanisme perquèseguim passejant pels carrers, utilitzantles infraestructures de transport i les xar-xes de comunicacions, disfrutant del me-di natural i de tota mena d’infraestructu-res amb la mateixa seguretat.

PER L’USUARIL’existència del visat professional facili-ta la protecció dels professionals i elsconsumidors i usuaris. Per exemple, se-gons el Consell General de Col·legis Ofi-cials d’Enginyers Industrials, “a Es-panya la taxa de risc dels projectesd’enginyeria és la més baixa a cau-sa, principalment, de l’existència delvisat professional com a garantia delcontrol i supervisió dels projectes”.

Contràriament, la no obligatorietat delvisat professional pot suscitar la pèrduade l’accés a serveis fonamentals en con-dicions adequades i l’augment de la si-nistralitat en àmbits essencials per a laconvivència i el benestar dels ciutadans.Els enginyers adverteixen una indefen-sió ciutadana davant un sinistre per fal-ta de control (visat). Es pregunten quiserà el responsable i com respondrà ci-vilment davant un sinistre. Per un altrecostat, asseguren un augment d’inci-dents i accidents de treball durant la fa-se d’execució derivats d’una falta decontrol dels projectes professionals quepoden repercutir en la mala qualitat deles instal·lacions, i posar en perill la se-guretat dels treballadors.

També creuen en un augment d’inci-dents i accidents dels ciutadans en laseva vida quotidiana derivats d’una fal-ta de control en tota classe de treballsprofessionals relacionats amb edifica-cions, infraestructures urbanes, rurals iindustrials, infraestructures i projectesde transports ferroviaris i carreteres, ser-veis de navegació aèria i marítima, in-fraestructures agroindustrials i de pro-tecció i conservació del medi natural, illuita contra el canvi climàtic, explota-cions mineres, xarxes i infraestructuresde telecomunicacions, explotacions i in-fraestructures energètiques, les vies pú-bliques, les vivendes privades, les ma-quinària d’ús quotidià, etcètera.

La no obligatorietat del visat tambépot comportar errors deguts a la no con-sideració de la normativa adequada queserien impossibles de corregir a poste-riori, en la fase d’execució. I també potdonar-se un augment de les emissionsnocives per falta de pressió sobre l’a-plicació de la legislació mediambientala través del visat.

Finalment, els diferents col·legis d’en-ginyers coincideixen en el possible de-teriorament del medi natural, la biodi-versitat i la salut de les persones derivatsd’una falta de control apropiat dels tre-balls professionals amb possible impactemediambiental.2

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

La no obligatorietat del visat pot posar en perill la seguretatEl requisit professional constitueix, fins al moment, la garantia de qualitat dels projectes

Visat d’un projecte tècnic.

Joan RIBÓDEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA

Els col·legis d’enginyeria estempreocupats. Ja fa anys quevetllem per la seguretat i elcontrol dels projectes que fan

els nostres col·legiats. Ara, la llei Òmni-bus, una mala transposició a Espanyade la directiva de serveis, pot fer tron-tollar un sistema que s’ha mostrat efi-caç durant tot aquest temps.

En les pròximes setmanes veurà lallum un reial decret que determinaràquins projectes s’han de visar i quinsno. S’apel·la al lliure mercat i a la reduc-ció de costos. Però en realitat ens tro-bem davant un panorama absolutamentincert. Sense el visat, ¿qui controlaràque qui firma el projecte de construc-ció d’una instal·lació de climatització,per posar-hi un exemple, no ha estatapartat de l’exercici professional per unamala praxi? ¿Com se sabrà si l’autord’un projecte té els coneixements ne-cessaris i les atribucions reconegudesper exercir la professió?¿I qui garantiràque un professional tingui una assegu-rança de responsabilitat civil?

Ara som els col·legis els que vetllemperquè qualsevol projecte visat el firmiun professional competent que no haestat apartat de l’exercici professional.Nosaltres garantim que un col·legiat tin-gui les atribucions que li permeten exe-

cutar un projecte i que estigui al correntdel pagament de la seva pòlissa. Totsels col·legis tècnics som conscients quela nostra principal missió és la defensade la societat i de la professió i treba-llem en aquest sentit. Això explica lanostra preocupació, perquè el visat s’ha demostrat com el millor sistemaper tenir uns projectes amb garanties.Sense visat, ¿qui s’encarregarà d’a-questa missió?; ¿ho farà l’Administra-ció, amb recursos i coneixements limi-tats?; ¿dependrà del poder judicial,

sobrecarregat de feina?, ¿caurà enmans d’empreses privades?

En el desplegament de la llei Òmni-bus encara hi ha moltes incerteses. Elsreials decrets en qüestió estan a lesportes de ser aprovats sense que elsrepresentats dels professionals hàgimestat consultats. Si la seguretat a Ca-talunya funciona, ¿per què s’ha de po-sar en risc? El camí de les incerteses iels temors que depara la llei Òmnibusno s’acaba aquí. Sense la protecció

dels col·legis, ens podem trobar queenginyers que vulguin fer un projected’alt interès comú però d’elevat risc,com per exemple una xarxa elèctrica,hi hagin de renunciar per la dificultatd’aconseguir una assegurança. És,doncs, una limitació de la competènciaentre professionals, ja que alguns nopodrien assumir individualment la cor-responent pòlissa.

Tot això ha portat els vint col·legisd’enginyeria que hi ha a Catalunya asubscriure un manifest en defensa dela seguretat i la regulació dels treballstècnics que podeu consultar a la webwww.projectesambgarantia.com. Tre-ballem amb un material molt sensible–la seguretat de les persones– i per res-ponsabilitat professional i sentit del deu-re no podem acotar el cap quan se’nsplanteja la possible desaparició d’unmecanisme de regulació tan efectiu comel visat.

Creiem en els nostres professionals,en el visat i en el desenvolupament delpaís, per això ens resistim a quedar-nosde braços plegats esperant veure coms’enfonsa un sistema que ha funcionati ha situat l’enginyeria catalana com unade les més segures del món. Si les ga-ranties de seguretat són efectives, ¿perquè s’han de canviar?2

¿PER QUÈ ARRISCAR LA SEGURETAT?

la tribuna

S’ha demostrat que el visat és el millorsistema per tenirgaranties

“La llei Òmnibusés parcialmentinconstitucional” “La normativa no s’adapta ni a la directiva de serveis ni a la Constitució espanyola”

Miquel Roca Junyent (centre) participa en una conferència sobre la llei Òmnibus, organitzada pel CETIB.

Apocs dies de l’aprovació d’unaltre reial decret de la lleiÒmnibus que afecta directa-ment els col·legis professio-

nals, Miquel Roca Junyent, en qualitatd’advocat, explica la seva opinió sobrela nova normativa.

–¿Quina és la seva opinió sobrela llei Òmnibus, sobretot respecte ala no obligatorietat de col·legiar-sei a la supressió dels visats?

–Crec que es tracta d’una nova lleiamb un plantejament poc justificat, finsal punt que podem considerar que neixd’una certa predeterminació de posi-cions legislatives que no s’adapten ni ala directiva de serveis ni a la Constitu-ció espanyola.

–Doncs la directiva de serveis eu-ropea és el paraigua sota el qual esjustifica aquesta llei...

–Sí, així és. La directiva de serveis eu-ropea parla d’aproximació i d’homoge-neïtzació, però en cap moment hi hacap article de la directiva que posi enentredit ni l’obligatorietat de col·legiar-se ni la supressió dels visats. S’ha detenir en compte que un dels valors fo-namentals dels tractats de la Unió Eu-ropea és que en tot moment respectales tradicions constitucionals dels es-tats membres. De manera que si Es-panya en la seva Constitució regula elscol·legis professionals, encara que si-

gui l’únic Estat que ho fa, no té per quèdeixar de fer-ho ara.

–¿A què creu llavors que respo-nen aquestes mesures, com la noobligatorietat de col·legiar-se o lavoluntat de supressió del visat?

–Sembla que es vulgui culpar deter-minats sectors empresarials o entitatsprofessionals de la inflació econòmica,cosa que no és certa. En aquest sen-tit, aquesta llei és la història d’una fri-volitat gratuïta.

–Al seu parer, ¿quins són els as-pectes més injustificables d’aques-ta nova llei?

–La llei Òmnibus ha utilitzat la direc-tiva de serveis per menysprear algunsarticles de la Constitució que són im-portants. Per exemple, l’article 36 diuque la llei regularà l’especificitat del rè-gim jurídic dels col·legis professionals,precisament, com a garantia professio-nal i garantia de lliure competència. Pe-rò és que, a més, els col·legis profes-sionals són unes institucions que hande ser garantides pel legislador. Elmateix article associa els col·legisprofessionals i l’exercici de les profes-sions regulades.

–Llavors, ¿pot ser voluntària lacol·legiació?

–Jo penso que no. Els col·legis pro-fessionals són entitats de dret públic,és a dir, són un element de l’Adminis-

ta llei és inconstitucional? –Sí, com a mínim per als col·legis pro-

fessionals existents abans de la redac-ció de la Constitució, com és el cas delscol·legis d’enginyers industrials i engi-nyers tècnics industrials i la majoria deprofessions titulades. Per tant, és par-cialment inconstitucional. A més, jo di-ria que no és aconsellable tocar allò queel sentit comú no recomana i la Cons-titució impedeix. La directiva parla dela necessitat d’autorització i això, a ca-sa nostra, és el que fan els col·legis pro-fessionals i el visat.2

tració. Són entitats que es constituei-xen com la segregació d’una part deles competències públiques de l’Estat.Tenen una funció delegada, protegidaper la Constitució.

–¿I què me’n diu del visat? –El visat forma part de l’exercici de

les professions titulades que es vincu-la a la col·legiació i al control a travésdel visat. Per tant, el visat no és uncapritx. I no hi ha cap disposició de ladirectiva de serveis que posi això enentredit.

–Així, ¿podem afirmar que aques-

PER LOLA MAGAÑA

Miquel

ROCA JUNYENTADVOCAT

l’entrevistaL’OPINIÓ

“En cert sentit, la novareglamentació és lahistòria d’una frivolitatgratuïta”

“Es parla de la necessitatd’autorització i aquí aixòés el que fan els col·legisprofessionals”

“És aconsellable no tocar tot allò que el sentit comú no recomana i laConstitució impedeix”

LA REFLEXIÓ