La Llegenda del Rei Artur

Fa molts anys, quan Anglaterra

no era més que un grapat de regnes que batallaven entre ells, va venir al món Artur, fill del rei Uther.

La mare del nen va morir poc després de néixer aquest, i el pare el va lliurar al mag Merlí amb la finalitat que l’eduqués.

El mag Merlí va decidir dur al petit al castell d’un noble, qui, a més, tenia un fill de poca edat anomenat Kay.

Per poder garantir la seguretat del príncep Artur, Merlí no va descobrir els seus orígens. Cada dia Merlí explicava al petit Artur totes les ciències conegudes i a més certes fòrmules màgiques.

Els anys van anar passant i el rei Uther (pare de Artur) va morir sense que ningú li conegués descendència per a convertir-se en el nou rei d’Anglaterra. Tots els nobles del regne van acudir immediatament a Merlí per preguntar-li qui seria el nou monarca. Merlí va fer aparèixer sobre una roca una espasa fermament clavada a una enclosa de ferro.

Merlí adreçant-se a tots els nobles va dir: Aquesta és l’ espasa d’ Excalibur. Qui aconsegueixi treure-la d’aquesta enclosa serà el rei d’ Anglaterra. Molts dels nobles van provar fortuna però a pesar de tots els seus esforços ningú va aconseguir moure l’espasa ni un sol mil·límetre.

Artur i Kay, que eren dos famosos nois del regne, havien anat a la ciutat per assistir a un torneig en el qual Kay hi pensava participar.

Quan ja s’ aproximava l’hora del combat, Artur es va adonar que s’ havia oblidat l’espasa d’en Kay a l’hostal.

Va sortir corrents a tota velocitat perquè sabia que en Kay s’enfadaria molt, però quan va arribar a l’hostal ohhhh!!! la porta ja era tancada. Artur no sabia què fer, si no trobava l’espasa en Kay no podria participar en el torneig però amb la seva por va mirar al seu voltant i què va veure??? l’espasa d’Excalibur!!!.

Molt espantat es va acostar a l’ enclosa de ferro i va estirar l’ espasa i en aquest moment un llamp de llum blanca va aparèixer damunt d’ ell i l’ Artur va extreure l’ espasa sense cap resistència.

Va córrer fins on era en Kay i li va oferir l’ espasa. Artur li va explicar el que havia succeït, quan en Kay va veure la inscripció d’ “Excalibur” que hi havia a l’espasa li va fer saber al seu noble pare.

El pare d’en Kay va ordenar a Artur que la tornés a col·locar a l’ enclosa de ferro. Tos els nobles, una altra vegada, van intentar treure-la però cap ho va aconseguir. Llavors Artur va prendre l’empunyadura entre les seves mans.

Sobre el seu cap de nou va aparèixer un llamp de llum blanca i Artur va tornar a extreure l’ espasa sense cap mena d’ esforç.

Tots van admetre que aquell noiet sense cap títol conegut havia de dur la corona d’ Anglaterra,....

....i tots els nobles van desfilar davant seu jurant-li fidelitat.

Merlí, pensant que Artur ja no el necessitava, es va retirar al seu estatge. Però no va passar gaire temps quan alguns nobles es van alçar en armes contra el rei Artur.

El mag Merlí va proclamar que Artur era el fill del rei Uther, i per tant era rei legítim d’ Anglaterra.

Però els nobles van seguir en guerra fins que, per fi, van ser derrotats gràcies al valor d’ Artur i la Màgia de Merlí.

Per a evitar que el que havia succeït es tornés a repetir, Artur va crear la Taula Rodona formada per tots els nobles lleials al regne entre els quals hi havia el seu gran amic Lancelot.

La Taula Rodona era una taula mística, on el rei i els seus cavallers parlaven de tots aquells temes importants per la seguretat del regne i algunes vegades fins i tot hi participava el mag Merlí.

El mag Merlí no tan sols protegia el rei Artur amb els seus poders, sinó que va pensar que el rei havia de trobar una bona esposa per al seu regne. Després de moltes averiguacions i converses amb altres regnes va trobar convenient que Artur es casés amb la Princesa Ginebra filla del rei Laodegan de Carmálida.

Artur va enviar a Lancelot a buscar a la princesa per a casar-se amb ella però,...

... quan Lancelot i Ginebra anaven cap al regne d’Artur es varen enamorar bojament però.... la princesa havia donat la seva paraula i tot i que s’ estimava a Lancelot es va veure obligada a casar-se amb el rei Artur.

Lancelot no podia permetre la mort de Ginebra perquè se l’estimava molt i per tant, va decidir matar els fills de dos dels grans reis que lluitaven per les terres del rei Artur. Això va originar una gran guerra

Els enemics del rei Artur es van aprofitar d’aquesta relació de Ginebra amb Lancelot i els van acusar d’ adulteri i conspiració contra el regne. La condemna fou la mort de Ginebra i l’ expulsió de Lancelot del regne.

que va acabar amb la mort de tots els cavallers que formaven la taula rodona i entre ells el gran Rei Artur.

Ginebra va rebre la notícia de la mort del Artur i dels cavallers de la Taula Rodona en el seu amagatall, a la Torre de Londres on, voluntàriament s’hi va amagar per a no ser capturada pels enemics del rei. Davant la mort d’ Artur i en sentir-se tan culpable va decidir ingressar en un convent per a passar la resta de la seva vida en l'anonimat.

Ginebra va rebre l’ultima visita de sir Lancelot el qual també deixar de ésser un cavaller per a convertir-se en monjo ermità.

Anys més tard Lancelot va tenir un somni: un àngel se li va aparèixer i li va dir ”has de crear un fèretre, posar-hi rodes i dirigir-te en el convent on hi trobaràs Ginebra morta“ i així ho va fer, va prendre el cos d’aquella reina tant preciosa i el va portar a enterrar al costat del Rei Artur.

I ara tots ens preguntem; i de què se’n va fer del mag Merlín?

I ara tots ens preguntem; i de què se’n va fer del mag Merlín? doncs aquí teniu la resposta:

palau al fons del llac però, la dama pensant que Merlín era fill del dimoni li va començar a agafar molta por i així que li va preguntar; Merlí, com es pot atrapar un home?. Merlí sense adonar-se de l’ intenció de la dama li va explicar el secret i així va ser com la dama amb grans poders de màgia, que havia après d’en Merlí, el va tancar en una presó de cristall d’on no en va poder-ne sortir mai més.

Quan Merlín ja era molt gran es va enamorar bojament d’una dama anomenada Vivian. El mag li ensenyava totes les màgies més poderoses per a aconseguir aquella dama tant bonica a qui li va donar el nom de “Dama del llac” fins i tot li va construir un