11{4

Cort i Mecenatge La literatura, 1' art, la msica i el teatre a la Baixa Edat Mitjana

Catlegs d'Exposicions 47

flllR Biblioteca YI.JJJ de Catalunya

Cort i Mecenatge La literatura, l'art, la msica i el teatre .a la Baixa Edat Mitjana

Cort i Mecenatge

La literatura, 1' art, la m-s ica i el teatre

a la Baixa Edat Mitjana

11{4

Biblioteca de Catalunya Barcelona, 1993

Edita : Biblioteca de Catalunya Realitzaci : Servei de Publicacions

Dipsit Legal: 8 -216 18-93

Paper ecolgic

INTRODUCCI I 11

CATLEG

MANUSCRITS LITERARIS I 15

MANUSCRITS ILLUMINATS I 17

MANUSCRITS TEATRALS I 18

MANUSCRITS MUSICALS I 20

CONCERT /22

INTRODUCCI

CATLEG

COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MSICA CATALANA

Director Jordi Casas

Sopranos Elisenda Cabero M. Teresa Estrada Maria Gil Anna Moreno M. Jess Prieto ngels Sal M. Llusa Tom Montserrat Trias

Contralts Alba Bohigas Cori Casanova Mariona Castelar Immaculada Femandez Marta Fiol M. Neus Pi Magda Pujol

Tenors Jaume Bardolet Albert Folch Salvador Parron Daniel Ramos Lluis Arguijo

Baixos Pau Bordas F. Xavier Comorera Ramon Comorera Ignasi Piol Joaquim Piqu

Instrumentistes Josep Borras, baix i flautes Jordi Reguant, orgue i clave Santi Aubert, fidula

23

CONCERT

L'EXPOSICI de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya i el concert ofert pel Cor de

Cambra del Palau de la Msica Catalana complementen de manera esplndida les conferncies

del Palau de Pedralbes, dins el Seminari Cort i Mecenatge organitzat per la Universitat

Menndez Pelayo.

La funci de mecenatge de les cases reials i senyorials europees a I' Edat Mitjana fou decisiva

per a la creaci i fixaci de nombroses manifestacions artistiques i culturals. Mentre l'espai

flsic de la cort ampliava les seves dimensions, i la seva ornamentaci s'anava complicant, es

produi paraHelament el fenomen del mecenatge per part de la noblesa. Aquesta s'envolt

d'un nou tipus de servidors : si uns realitzaven tasques cancelleresques, d'altres propagaven

la politica i la cultura del senyor mitjanant canons, espectacles teatrals i obres d'art.

Per a i l-lustrar totes les activitats que proporcionaven distracci, i tamb renom, a una cort

o a un seyor determinat, hem cregut necessari no acotar els testimonis a l'mbit purament

literari, sin abastar totes les manifestacions culturals que s'hi donaren. Tamb hem evitat

centrar l'atenci en un sol pas i una sola llengua; s per aix que en els temes de les

conferncies estan representats els artistes, clients i les obres que es realitzaren a la Corona

d'Arag, al regne de Castella, als senyorius del nord i sud de les GHies, etc.

Els manuscrits de la Biblioteca de Catalunya que s'hanseleccionat estan en relaci amb el

contingut interdisciplinari d'aquest seminari. Hi sn presents, doncs, els autors i els textos

que foren, en el seu temps, exponents de la cultura, la po Ht ica o el pensament de determinades

iniciatives privades. Manuscrits que copien canons de trobadors i de trouvres, crniques,

novelles, poesies, obres de teatre i textos de contingut filosfic o piets. Per a alguns d'ells

s'encarreg la seva illuminaci, i a d'altres se'ls afegi la notaci musical per tal d'apropar,

tant com fos possible, el text al seu pblic, o per fer patent la riquesa i la cultura del seu

promotor.

Aquests venerables manuscrits sn, a ms, els testimonis ms antics d'escriptura en llengua

vulgar, encara que la cpia d'alguns que aqui se'n conserva, de vegades l' nica, sigui ms

tardana. Llibres que s'escrigueren per a informar, entretenir, resar o ensenyar ja fos

gramtica, filosofia o milicia, i que sn testimonis de primera m d'uns segles de gran

activitat cultural en els que la llengua vulgar adquir plena conscincia.

1 1

El Programa del concert que es realitzar a la Capella de Santa gata, i que es publica a

continuaci del Catleg dels manuscrits exposats, s tamb una excellent i mplia mostra de

la msica cortesana d'aquella poca.

Agram la coHaboraci de Montserrat Fonoll, Cap del Servei de Publicacions de la

Biblioteca de Catalunya.

Mari Carmen Gmez, Francesc Massip

Isabel de Riquer, Joaqun Yarza

Barcelona, juny de 1993.

12

MANUSCRITS LITERARIS

Ms. 4 Ramon Muntaner. Crnica. Narra des de l'engendrament i naixena de

Jaume I fins a les festes de coronaci d' Alfons el Benigne, celebrades a

Saragossa l 'any 1238.

Ms. 7 i 8 Canoner Vega-Aguil, compilat cap all425. La lletra, el paper i la selecci de

textos semblen indicar que fou copiat per a s personal d' alg que volia posseir

les composicions que considerava ms significatives o que ms li agradaven. s

el millor testimoni de les obres de poetes catalans com Gilaber de Proxita,

Andreu Febrer, Fray Basset o Jordi de Sant Jordi, que s'alternen amb les de

trobadors clssics com Rigaut de Barbezilh, Amaut Daniel o Bernat de

Ventadorn, i amb poetes francesos com Guillaume de Macbaut o Oton de

Granson. Cont tamb obres narratives, com La faula de Guillem de Torrella.

Ms. 12

Ms. 146

Ramon Llull. Llibre de l 'orde de cavalleria. Volum miscel.lani que cont, a

ms, el Va/ter e Griselda de Bernat Metge i la Doctrina Compendiosa d'autor

desconegut. El tractat lulli sobre cavalleria ocupa els folis 1 a 29. s el text ms

acostat a l'original d'entre tots els testimonis que contenen aquesta obra que

Llull va escriure vers l'any 1275, destinat a la formaci del cavaller cristi,

dintre de la caracterstica i prpia concepci medieval. Est dividit en set parts,

en significana dels set planetes, cossos celestials que governen i ordenen els

cossos terrenals. Aquesta cpia s del segle XV.

Canoner Gil (foli 13 v. Cerveri de Girona). Copiat a mitjan segle XIV, s' hi

inclouen, amb una precisa i intencionada disposici i selecci, 285 clssics del

segle Xli i de la primera meitat del XIII, com Giraut de Bornelh, Arna ut Daniel,

Raimbaut de Vaqueiras, etc., i un gran nombre de canons de Cerveri de Girona

1 5

Ms. 239

Ms. 342

Ms. 461

i d'altres poetes del segle XIV, occitans i catalans, vinculats al Consistori de

Tolosa. Cronolgicament, s un dels darrers canoners de la li rica trobadoresca

i ha estat datat en el tercer quart del segle XIV. Aquest canoner presenta una

gran unitat entre les seves parts, i la seva factura s acurada i elegant, encara que

l'ornamentaci sigui incompleta. Representa l 'existncia a Catalunya d'una

clientela interessada, en un moment en qu ja no es troba en altres llocs. s

conegut pels provenalistes com Sg.

Ramon Vidal de Besal. Razs de trobar. Primer tractat de potica en llengua

vulgar destinat a ensenyar als catalans que pretenien sser trobadors " la dreicha

manera de trobar'' en "la padadura del Lemosin". Tamb es copien en aquest

manuscrit les Regles de trobar de Jofre de Foix, escrites per manament d'En

Jaume, rei de Sicilia, entre 1289 i 1291, per a ensenyar"l'art de gramatica". En

el f ol i 82 s'inicien les Flors del Gay Saber, redacci en vers de les Leys d'amors

tolosanes, escrites entre 1337 i 1343.

Francesc Eiximenis. Llibre dels ngels. Tractat d'angelologiaescrit a Valncia,

l'any 1392. L'xit d'aquest llibre suscit a tot Espanya un renovellament del

culte dels ngels. Sn molt nombrosos els manuscrits medievals que ens han

transms el seu text original (a la Biblioteca de Catalunya es conserven dos

ms). Ben aviat es feren versions alllatf, al francs, al castell i al flamenc. Foli

10 ra: miniaturafetaaplomaquerepresenta laMare de Du coronada i l'infant

Jess, somrient tot dos a un frare en actitud suplicant, que probablement s

Francesc Eiximenis, en companyia de set ngels. Foli 190 vb : "Anno a

nativitate domini millesimo Quadrigentesimo Decimo octavo Nona die

Decembris".

Francesc Eiximenis. Llibre de les dones. Redactat vers 1396 i que ''tot s de

dones, e tracta de llurs bonees o vicis e remeis d'aquells". Aquesta obra no s

una stira contra les dones sin un llibre moralitzador on descriu alguns vicis

femenins per tal de fer-los odiosos i els exemplaritzaamb ancdotes i historietes

16

Ms. 486

Ms. 529

a vegades divertides. Una de les traduccions castellanes consta a la biblioteca

d' Isabel la Catlica. En castell t el titol de Carro de donas.

Bernat Desclot. Crnica. Redactada entre 1283 i 1288, que narra el regant de

Pere el Gran. En el foli 486 s'explica la llegenda del bon comte de Barcelona

i l'emperadriu d'Alemanya

Traducci catalana de l'Arbre des batailles, escrit a fmals del segle XN per

Honor Bouvet, personatge que estigu en relaci amb Bernat Metge, a Sant

CUJgat del Valls. Obra doctrinal.

Ms. 1716 Giovanni Bocaccio. Decamerone. Traducci catalana acabada el 5 d'abril de

1429 a la vila de Sant Cugat del Valls. Noms es conserva a aquest manuscrit.

Ms. 1734 Jaume I, rei d'Arag. Libre dels Feits. Cpia del segle XN. Crnica del regnat

de Jaume I, en la qual s evident la intervenci personal del rei en la seva

redacci; per aix es va efectuar en dues represes, entre 1244 i 1274. En el fo li

41 v. es narra la presa de la Ciutat de Mallorca.

Ms. 342

Ms. 371

Ms. 483

Ms. 486

Ms. 555

MANUSCRITS ILLUMINATS

Francesc Eiximenis. Llibre dels ngels. 1418. Miniatura al comenament.

Constitutiones capituli sedis Ylerdensis edite seu composi te a domino Petra de Rege episcopo Ylerdense anno Domini 1209. Segle XN.

Guillem Botet. Consuetudines flerdenses, amb glosses. Segle XIV. Pergami ornamentat.

Bernat Desclot. Crnica. Poesia a la Mare de Du. Inclou algunes il lustracions delineades. Segle XV. Pergami

Sant Ciril d'Alexandria. Commentaria in Evangelium Joannis traducta a Giorgii Trapezuntii. Amb prefaci del traductor al papa Nicolau V. Segle XV. Portada orlada, caplletres adornades i historiades.

17

Ms. 657

Ms. 729 v.IV

Ms. 736

Ms. 853

Ms. 947

Ms. 1845

Ms. 1850

Cassi. Instituta cenobiorum. Lber collationum. Copiat per Joan Font, rector de Riudoms. Anys 1432-1433. Va pertnyer a Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa. Pergam ornamentat.

Jaume Pasqual. Sacrae antiquitatis Cataloniae Monumenta. 11 volums. Segle XVIII.

Constitutiones sedis flerdensis. Any 1335.

LLibre d'Hores de la Verge d'origen francs. Segle XV. Pergam, amb miniatures.

Privilegis del monestir de la Cartoixa de la Vall de Crist (Sogorb). Segle XV. Pergam, amb miniatures. Relligadura de l'poca.

Horatii Carmina. Amb miniatures. Segle XII (comenament)

Llibre d'Hores francs. Folis 24 i 25 copiats per Colin Le Bese. Any 1401. Miniaturat pel Mestre de la Cit des Dames i pel Mestre Luon.

MANUSCRITS TEATRALS

Ms. 25 [C] Misteri de la Passi, un dels mltiples manuscrits que dramatitzen la histria de la Passi de Crist, I' espectacle-rei del teatre tradicional catal. Cpia feta per Jaume Valls de Caldes de Montbui el 1751. Cont els segents actes: 1) Despediment de Jess i Maria; 2) Consell dels Jueus; 3) Entrada a Jerusalem; 4) Presa de Crist; 5) Passi i Mort; 6) Davallament de la Creu i Sepultura. Als fulls 77v.-78 hi ba dibuixos amb algunes figures de la representaci.

Ms. 308 Manuscrit factici (segles XIV-XIX), els fulls 68-74 del qual contenen 849 versos de la pea profana que el seu editor, Josep Romeu, anomena Farsa d'en Cornei (segona meitat del segle XVI). Intervenen tres personatges: l'amo Cas, el mosso Corne i i un criat negre, Cristfol. s una mostra de la vitalitat del teatre cmic de destinaci popular.

Ms. 372 Full de pergam,. probablement procedent del Ms. 198 de Ripoll (ACA), i que cont un "Serm del Bisbet" (segle XIV) en 122 versos octosillabs distributs en noves rimades. Es tracta d'un serm cmic que recitaven els escolans el dia de sant Nicolau, quan escollien el seu episcopum puerorum, cerimnia dramtica que parodiava els oficis divins.

Ms. M-911 Prosarium Ecclesie Gerundensis (segle XV), recull de les seqncies que es cantaven a la catedral de Girona. Als folis 70v.-73 hi figura un dileg en llat

18

entre els ngels, Maria Magdalena i el cor d'apstols, text on es dramatitza l'anunci de la resurrecci de Crist, nucli essencial del teatre litrgic medieval.

Ms. 1000 Leccionari d'Ager (segles Xll-XIII). Als fulls 34v.-35v. es cont I"'Epistola farcida de S. Esteve", 72 versos octosil-labs, monorims o apariats, en catal aprovenalat, una de les primeres mostres vernacles d'enriquiment de la litrgia medieval. El text es cantava, alternadament, davant l'altar, clar precedent de representacions hagiogrfiques posteriors sobre la mort del protomrtir.

Ms. 1139 Consuetes mallorquines. Recull de 49 "consuetes" copiades per Mn. Miquel . Pasqual de la vila de Bger (Mallorca) entre 1597-99, 44 en catal i 5 en castell Es tracta de representacions teatrals en vers que s'escenificaven en les f est i vi tats religioses ms destacades de I' any i que s'agrupen en els cicles segents: 7 peces de Nadal, 7 de la Vida Pblica de Jess, 12 del cicle de la Passi, 9 de vi des de sants, 6 Histries Veterotestamentries i 3 Moralitats. s el conjunt ms important del teatre catal de tradici medieval i destaca per les seves detallades indicacions escniques que ens informen sobre la seva posada en escena

Ms. 1494 Manuscrit miscellani (finals XV-principis XVI) que cont Lo fet de la SibiHa e de l 'emperador Ssar (ff. 28v.-87), drama nadalenc de 155 versos en noves rimades, que posa en escena la llegenda romana del Ara Coeli, segons la qual la SibiHa Triburtina anuncia a Octavi August l'encarnaci del Mesies. Aqui, per, s'ha assimilat la figura de l'Emperador amb Herodes, i la pitonissa cristianitzada, a ms, vaticina el Judici Final intercalant en el dileg les estrofes del clebre Cant de la SibiHa, que encara s'entona a les esglsies de Mallorca i l'Alguer durant les maitines de Nadal.

Ms. 1694 Quadern que cont la segona jornada de la comdia castellana Claudina ( 1542), i, al final, el primer "currculum" conservat d'un actor catal i la seva companyia, Andreu Solanell, on manifesta haver representat, entre d'altres, una "farsa" a Barcelona en el paper de soldat i patge; "una comdia en llati" a l'Estudi de Girona en el paper de galant; la comdia "L 'aunuch ", versi catalana de Terenci, aPuigcerd, en els papers del pastor Cremes i el vell Laques i la castellana Claudina, tamb a Puigcerd, en el rol de pastor.

Ms. 2050 Las obras del egregio caballero y excelente poeta Don Juan Fernandez [de] Heredia, seor de la baronia de Ondilla," con suma diligencia compiladas, corregidas y puestas en orden en 1555, recull manuscrit de les obres del poeta valenci Ferrandis d'Herdia (c. 1480-1549), entre les quals figura la farsa biblinge (catal-castell) de la La Ves i ta (ff. 142-166v. ), la protagonista de la qual s la prpia esposa de l'autor, Jernima Beneito, exemple de la buscada confusi entre vida quotidiana i ficci tan prpia del teatre cortes de l'poca. Aquesta farsa fou representada al Palau del Real de Valncia davant Germana de Foix (el 15259 i el Duc de Calbria ( el1540).

19

Facsfmil del Consueta de la Festa d'Elx (El "Consueta de la Fies ta de Elche. Edici facsmil con prlogos de Eugeni o d'Ors, Barcelona-Madrid, Instituto de Espaa, 1941. Coleccin de Textos y Documentos para la Historia de la Msica en Espaa). Reproduccin del Ms. 1-24 de l'Arxiu Municipal d'Elx, que s una cpia feta per Josep Lozano el1709 sobre un original de finals del segle XVI. Es tracta del llibre del Mestre de Capella o director de l'espectacle, amb el text i la msica de la clebre representaci que s 'escenifica, cada agost, des de finals del segle XV fins als nostres dies, nica mostra que ha pervingut a Europa de misteri tardo-medieval.

MANUSCRITS MUSICALS

Ripoll 80 Dues fulles soltes de paper, aproximadament del segle XIII. Procedeixen de SantJoan de les Abadesses (Girona). Conserven quatre melodies trobadoresques d'autor annim, escrites en notaci mesina

M 853 Dues fulles soltes de pergami procedents d'un manuscrit de fina ls del segle XIV. Notaci musical de l' Ars nova (fol. 1) y de l ' Ars subtilior (fo!. 2). Cont dos motets fragmentaris i tres fragments de l'Ordinari a 2 i 3 veus. El primer motet (fo!. lr) s un rar exemplar medieval de polifonia a cinc veus (el manuscrit noms conserva 4 veus).

M 971 Manuscrit de pergam de finals del segle XIV o principis del XV procedent de Vilafranca del Peneds (Barcelona). Notaci musical de l' Ars nova. Cont set fragments polifnics de l'Ordinari i dos motets. Els cinc primers fragments (fols. l -8r) formen l'anomenada Misa de Barcelona.

M 97lb Bifoli de pergam de principis del segle XV. Aquest i un altre bifoli de l'Arxiu de la Catedral de Girona(sign. 33/I) procedeixen d'un manuscrit que es creu va pertnyer a la Capella de Mart[ I d'Arag. Notaci musical del' Ars nova. Cont tres fragments polifnics incomplets de l'Ordinari de la Missa.

20

1. Alie. psalite cum luya

2. A l'entrada del tens clar

3. Kalenda maia

4. Rosa das rosas

Interludi instrumental

5. On parole de batre et de vanner

6.Tant com je vivrai 7. Li do us regars de me dam e 8. Or est Baiars en la pasture

9. Je puis trop bien

1 O. Ce ro nd elet je vous envoye

Interludi instrumental

PROGRAMA

I

11

25

Annim (segle Xlll) [Cdex Montpellier]

Annim (segle XII) [Paris, B.N. n.a. fr. 1050]

Raimbaut de Vaqueiras ( ... 1180-1205 ... )

Alfons X el Savi (1221-1284)

Annim (segle XIII) [Codex Montpellier]

Adam de la Hale ( ... 1245-1285 ... )

Guillaume de Machaut (ca. 1300-1377)

Johannes Reson ( ... 1425-1435 ... )

11. Gram piant' agl ochi

12. Tosto che 11' alba

13. Quel fronte signorille

Interludi instrumental

14. Si habn en este baldrs 15. Mas vale trocar 16. Todos los hienes del mundo

m

IV

26

Francesco Landini (ca. 1325-1397)

Gherardello da Firenze (ca. 1320-1362/3)

Guillaume Dufay (ca. 1400-1474)

Juan del Encina (1468- 1530)

I. MOTET

Alie, psalite cum luya; alie, concrepando psalite cum luya; alie, corde voto Deo toto psalite cum luya, alleluya!

2.

A l'entrada del tens clar, eya, pir joie recomencar, eya, et pir jal ous irritar, eya, vol ia regine mostrar k'ele est si amorouse. A la vi, a la vie }alous lassaz nos, lassaz nos ballar entre nos, entre nos.

El e a fait per tot mandar, eya, non sie jusq'a la mar, eya, pucele ni bachelar, eya, que tuit non venguent dancar en la dance joiouse. A la vi, a la vie }alous lassaz nos, lassaz nos ballar entre nos, entre nos.

Lo reis i vent d'autre part, eya, pir la dance destorbar, eya, que il est en cremerar, eya, que on ne li vuelle emblar la regine avrillouse! A la vi, a la vie }alous lassaz nos, lassaz nos ballar entre nos, entre nos.

Mais pir neient lo vol far, eya, k'ele n'a soig de viellart, eya, mais d'un legeir bachelar, eya,

TEXTOS

27

ki ben sache solacar la donne savourouse! A la vi, a la vie }alous lassaz nos, lassaz nos ballar entre nos, entre nos.

Qui done la veist dancar, eya, et son gent cors deportar, eya, ben puist dire de verrar, eya, k'el mont non sie sa part la regine joiouse. A la vi, a la vie }alous lassaz nos, lassaz nos ballar entre nos, entre nos.

3. ESTAMPIDA

Kalenda maia ni fueills de faia

ni chans d'auzell ni flors de glaia non es qe.m plaia, pros dona gaia,

tro q'un isnell messagier aia del vostre bell cors, qi.m retraia

plazer novell q'amors m'atraia e jaia, e.m traia vas vos,

donna veraia, e chaia de plaia .I gelos,

anz qe.m n'estraia

Mabell'amia, per Dieu non sia

qe ja.l gelos de mon dan ria, qe carvendria sa gelozia

si aitals dos amantz partia; q'ieu ja jo i os ma is non seria, ni jo is ses vos pro no.m teoria; tal via faria qu'oms ja

mais no.m veiria; cell dia morria, donna

pros, q'ie.us perdria.

Con er perduda ni m'er renduda

donna, s'enanz non l'ai aguda? Qe drutz ni druda non es per cuda;

mas qant amantz en drut si muda, Fonors es granz qe.l n'es creguda; e.l bels semblanz fai far tal bruda; qe nuda tenguda no.us ai, ni d'als vencuda; volguda cresuda vos ai, ses autr'ajuda.

Tart m'esjauzira, pos ja.m partira,

Bells Cavalhiers, de vos ab ira, q'alihors no.s vira mos cors, ni.m tira

mos deziriers, q'als non dezira; q'a lauzengiers sai q'abellira, donna, q 'estiers non lur garira; tals vira, sentira mos danz,

qi.lls vos grazira, qe.us mira, cossira cuidanz

don cors sospira.

Tant gent comensa, part totas gensa,

Na Beatriz, e pren creissensa vostra valensa; per ma credensa,

de pretz gamitz vostra tenensa e de bels ditz, sens failhensa; de faitz grazitz tenetz semensa; siensa, sufrensa avetz

e coneissensa; valensa ses tensa vistetz

ab benvolensa.

Donna grazida, qecs lauz'e crida

vostra valor q'es abellida,

28

e qi.us oblida pauc li val vida,

per q'ie.us azor, donn'eissernidsa; qar per genor vos ai chauzida e per meilhor, de prez complida, blandida, servida genses

q'Erecs Enida. Bastida, finida, N'Engles, a l'estampida.

[Text: Mart de Riquer]

4.CANTIGA

Rosa das ros as e Fror das frores, Dona das donas, Sennor das sennores.

Rosa de beldad' e de parecer e Fror d'alegria e de prazer, Dona en mui piadosa seer, Sennor en toller coitas e doores. Rosa das ros as e Fror das frores, Dona das donas, Sennor das sennores.

Atal Sennor dev'ome muit'amar, que de todo mal o pode guardar; e pode-li' os peccados perdoar, que faz no mundo per maos sabores. Rosa das ros as e Fror das frores, Dona das donas, Sennor das sennores.

Devemo-la muit'amar e servir, ca punna de nos guardar de falir; des i dos erros nos faz repentir, que nos fazemos corne pecadores. Rosa das ros as e Fror das frores, Dona das do nas, Sennor .das sennores.

Esta dona que tenno por Sennor e de que quero seer trobador, se eu per ren poss' aver seu amor, dou ao demo os outros amores.

et char humeinne et doucement part oit. Mais ma dame de ce trop m'i confont qu 'ades la pri et riens ne me res pont.

Or weille Amours le dur en dous muer de cell e a qui j 'ay fait de mon cuer don, et son froit cuer de m'amour aviver, si que de li puisse avoir guerredon. Mais Amour en li conjoit un fier desdaing, et le grant desir voyt qui m' ocirra; si croi que cil troy font qu 'ades la pri et riens ne me respont.

10. REFRAIN DE RONDERU

CANTUS I

Ce rondelet je vous envoye pour consolation de joye en esperance d'avoir mieux c'en que vous desirs le mieux.

CANTUS 11

Le dieu d' Amours si vous l 'otroye et vous en doint parfaitte joye en accroissant de bien en mieux en ce mois present gracieux.

11. BALLA TA

Gram piant' agl, ochi greve dog/i al cor e abonda senpre l 'anima, si more.

Per quest' amar' ed aspra dipartita; chiamo la mort' e non mi vol udire; chontra mia voglia dura questa vita, che mille morti mi convien sentire; ma bench'i' viva, ma' non vo' seguire se non vo ', chiara stella et dole a more. Gram piant 'agl ochi, greve dog/i al cor e abonda senpre l'anima, si more.

30

12. CACCIA

Tosto che ll'alba del bel giorno ap pare isveglia [g]li cacciator.- Su, eh' egli tenpo!-- Alletta [g]li can" - T, Viola! t, Primera!-- Sus' alto al monte co' buon can a mano e gli bracheti al piano, et nella piaggia ad ordine ciascuno! -- I' vegio sentir uno de' nostri miglior brachi.-- Star' avisato.-- Bussate d'ogni lato ciascun le machie, ch Quaglina suona! -- Ai, ai! a tte la cerbia vene! Carbon l' pres' e in bocca la tene! -

Del monte que' che v'era su gridava: -All' altra! all' altra! - e suo corno sonava.

13.

Quel fronte signorille in paradiso scorge l'anima mia mentre che in suo balia stretto me tiene, mirando i suo bel viso.

I ochi trapassa tuti dei altri e'l viso con si dolce armonia che i cor nostri sen via pian pian infuso inano in paradiso.

14. COSAUTE

Si abn en este baldrs mangas para todas tres?

Tres moas d'aquesta villa, tres moas d'aquesta villa, desollavan una pija para mangas a todas tres.

Rosa das ros as e Fror das frores, Dona das donas, Sennor das sennores.

[Text: Walter Mettmann]

S. MOTET

TRJPWM

On parole de batre et de vanner et de for et de hanner; mais ces dedus trop me desplaisent, car i1 n'est si bone vie que d'estre a ai se de bon cler vio et de chapons et d'estre aveuc bons compaignons, li s et joiaus chantans, truffans et amorous, et d'avoir, quant e' on a mestier, pour solacier beles dames a devis: Et tout ce truev[e] on a Paris.

MOTI!TUS

A Paris soir et matin truev[e] on bon pain et bon cler vin, bone char et bon poisson, de toutes guises compaignons sens soutie, grant baudour, biaus joiaus dames d'ounour; et si truv[e] on bien entre deus de menre feur pour homes desiteus.

TENOR

Frese nouvele, muere france, muere, muere france!

6.RONDERU

Tant con je vivrai n 'amerai autrui que vous;

ja n'en partirai tant con je vivrai,

ains vous servirai: loiaument mis m'i sui tous.

Tant con je vivrai n'aimerai autrui que vous

29

7.RONDERU

Li dous regars de me dame me fait es perer merchi;

Diex gart son gent cors de blame! Li dous regars de me dame.

Je ne vi onques, par m'ame, dame plus plaisant de li.

Li dous regars de me dame. me fait es perer mere hi.

8.RONDERU

Or est Baiars en la pasture, Hure! Des deus pis defferrs.

Il porte souef l'ambleure; or est Baiars en la pasture.

A voir li ferai couverture, Hure! Au repairier des prs.

Or est Baiars en la pasture, Hure! Des deus pis defferrs.

9. BALLADE

Je puis trop bien ma dame comparec a l'ymage que fist Pymalion. D'yvoire fu, tant belle et si sans per que plus l'ama que Medee Jazon. Li folz toudis la prioit, mais l'ymage riens ne li respondoit. Einssi me fait celle qui mon cuer font, qu 'ades la pri et riens ne me res pont.

Pymalion qui mouroit pour amer pria ses dieus par telle affection que la froideur de l'ymage tourner vit en chalour et sa dure facon amolir, car vie avoit

Tres moas d'aqueste barrio, tres moas d'aqueste barrio desollavan un carajo para mangas a todas tres.

Deso lla van una pija, desollavan una pija, y faltles una tira para mangas a todas tres.

Y faltles una tira, y fait les una tira; la una a buscalla yva para mangas a todas tres.

Y faltles un pedao, y faltles un pedao; la una yva a buscallo para mangas a todas tres.

JS.VILLANCICO

Mas vale trocar plazer por do/ores qu 'estar s in amores.

Dond'es gradeido es dulce el morir: bivir en olvido, aqul no es bivir. Mejor es sufrir pasin y dolores qu 'estar s in amores.

Es vida perdida bivir sin amar, i mas es que vida saberla emplear. Mas vale penar sufriendo dolores qu 'estar sin amores.

La muerte es vitoria do bive aficin, qu'espera aver gloria quien sufre pasin.

31

Mas vale presin de tales dolores qu 'estar sin amores.

El qu' es mas penado mas goza d'amor, qu'el mucho cuidado le quita el temor. Asf qu'es mejor amar con do lores qu'estar s in amores.

No teme tormento quien ama con fe, si su pensamiento sin causa no fue. A viendo por qu, mas vale dolores qu 'estar s in amores.

16. VILLANCICO

Todos los hienes del mundo pasan presto y su memoria, salvo la fama y la gloria.

El tiempo lleva los unos, a otros fo rtuna y suerte, y al cabo viene la muerte, que no nos dexa ningunos. Todos son hienes fortunos y de muy poca memoria, salvo la fama y la gloria.

La fama bive segura, aunque se muera su duefio. Los otros hienes son suefio y una cierta sepoltura. La mejor y mas ventura pasa presto y su memoria, salvo la fama y la gloria.

Procurem os buena fama, que jamas nunca se pierde, arbol que sienpre esta verde y con el fruto en la rrama. Todo bien que bien se llama pasa presto y su memoria, salvo la fama y la gloria.

[Text: Josep Romeu]

FUNDACI CAIXA DE CATALUNYA ~>