la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALTemps de canvis

NOTICIARI

MUNICIPISFira de la Perdiu 2006

NOGUERA

ESPORTSBàsquet: presentació del CENG-ArtesaResultats de bàsquet i futbolOriol Badia, temporada 2006

VIATGESTornada a Iran (2002-2006)

PARLEN LES ENTITATSTrenkalòs: Assemblea de Joves. Trobada a Salgar.Agraïment. Tercera edició del projecte mosaic delSegre Mig. JAS: foc i motor durant la Festa Major

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSL’Home dels nassos i la nit de Sant Silvestre

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECAHora del conte intercultural

VIDA SOCIALSopar dels 30 anysEntrega del premi de la portada del 25è aniversari

TEMA DEL MES25è aniversari de La Palanca Fa 25 anys: desembrede 1981. Algunes fites històriques. Sentiments

PREMSASom la premsa de casa

IN MEMORIAMJoan Fontanet Garcia. A l’amic Dodó

PARTITS POLÍTICSAl Cèsar el que és del CèsarL’apunt del PSC-PM... Caos administratiu

CARTES A LA REDACCIÓFa dos anys. Ara fa 25 anys

MÚSICA, MESTRE!Concert de Santa Cecília

PSICOLOGIA DE CADA DIAAltre cop Nadal!

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

HUMORQuimet i CosmeNADALA

PALANC-OCI

ARTESA DE SEGRE CELEBRA EL NADAL

25è aniversari de La PalancaLa portada d’aquest mes representa l’esforçi la col·laboració de tothom per a mantenirviva la publicació que compleix els seus 25anys de vida. Ha estat fruit d’un concurs,però la persona guanyadora ha sabut ex-pressar molt bé el sentiment dels que tre-ballem per a la continuïtat de La Palanca.

Autora: Sara Canes i Guiu

4

5

6

23

42

11

35

38

45

44

33

21

36

41

15

DESEMBRE 2006 Núm. 293 Preu 2,10

7

9

16

22

24

37

46

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 5: Pau Regué i Sorribes, fill de Ramon i de M. Isabeldia 18: Marius Catalin Rusu, fill de Vasile C. I d’Emiliadia 26: Abril Fité i Pérez, filla de Jordi i de Gemma

Defuncions:dia 2: Evaristo Jou i Sabartés (72 anys),

natural de Montmagastredia 7: Joan Pascuet i Solé (81 anys),

natural d’Agramuntdia 8: Mique Garzón i Rubio (70 anys),

natural de Barcelonadia 17: Albert Tarré i Roca (46 anys),

natural de Barcelonadia 24: Manel Lladós i Alcedà (77 anys),

natural d’Alentorn

Municipi de Foradada

Matrimonis:dia 25: M. Isabel Pachón i Gutiérrez (de Llera-Badajoz)

F. Xavier Torreiro i López (de Badalona)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 14: Maria Porta i Brescó (94 anys),

natural de Vilanova de Meià

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes:11°Temperatura màxima: 20° (dies 8 i 22)Temperatura mínima: 3° (dies 6, 7, 14, 15, 16 i 28)Amplitud tèrmica màxima: 15° (dies 14 i 22)Amplitud tèrmica mínima: 2 (dies 29 i 30)Dies amb precipitacions: 1 (dia 16: 13 mm)

Fins al 2 de febrer:Termini de presentació d’obres al 18è Premi deNarrativa Breu d’Artesa de Segre (Bases a laBiblioteca Joan Maluquer i Viladot)

7 de gener:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les18:30h, Ball de tarda amb Albert Roig

Del 8 al 21 de gener:A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Setmanadel llibre infantil i juvenil “Corremón”(exposicions i altres activitats)

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià

PROGRAMA D’ACTES DE LES FESTESNADALENQUES A ARTESA (veure pàg. 46)

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes:10,4°Temperatura màxima: 20° (dia 9)Temperatura mínima: 1,3º (dia 30)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 19,4 mm (dia 16)Total precipitacions: 20 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 1 (dia 16: 12 mm)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Temps de canvisL’organització i l’estructura de la revista és molt diferent de tal comera als inicis. Al llarg de 25 anys hem anat creixent amb vosaltres.Com ve a dir la portada d’aquest mes, la consistència de La Palancaés tan feble o tan forta com tots vosaltres vulgueu. Sense pretensió de rivalitzar amb ningú, ens hem anat consolidantdia rere dia, amb èpoques no tan fàcils com unes altres, però amb elvostre recolzament ens en hem sortit. Com a notaris d’una època, hem estat testimonis com diu la cançó“d’un temps, d’un país que ja és un poc nostre, d’un país que ja anemfent”. Plegats hem viscut canvis de tota mena. Des de la impremta depreparar les planxes de les pàgines de la revista (lletra a lletra, foto afoto), al salt enorme de la informàtica, d’Internet i la digitalitzacióde la revista en un CD, potser l’avenç més important de tota la histò-ria en el món de la premsa escrita. I ha estat en un espai de tempsmínim: els últims 15 anys. En aquests 25 anys d’història de La Palanca, Artesa ha viscut trespresidents de la Generalitat i quatre alcaldes: Vicent Roca, JaumeCardona, Jaume Campabadal i Domènec París. A més de tots els canvis socials i d’alguns valors tàcitament ac-ceptats, s’ha produït un gran canvi econòmic: l’euro ha entrat comun torrent a formar part de les nostres vides quotidianes. En el terreny tecnològic, hem entrat a l’esclat de l’ús del telèfonmòbil, hem passat de la tele en blanc i negre i pocs canals, a la pan-talla de plasma, la TDT i la televisió via satèl·lit amb infinitat decanals. De la màquina reflex amb rodet i els començaments de lafoto en color, al món del vídeo, el DVD i la fotografia digital. Es vapassar de somiar d’entrar a la Unió Europea a parlar darrerament del’Aldea Global, de globalització. Forts canvis en lo polític: els que eren els bons de la pel·lícula,després, sempre d’acord amb els vots del poble, van passar a sermenys bons. I en lo social i laboral, gent de diversos indrets del móns’han anat més o menys integrant a la nostra quotidianitat, aportantuna realitat i una perspectiva diverses, variades i alhora enriquido-res. Fa temps vam començar una tasca que després esdevindria un com-promís mensual (amb algunes excepcions). Gràcies a la saba nova i al’aportació de gent amb noves idees, ha estat possible fer-ho. Si vo-saltres voleu, amb l’ajuda de les noves generacions, la revista conti-nuarà 25 anys més al vostre servei. Gràcies a tots vosaltres ha estat possible. A tots i a totes. Gràcies atu, a tu, a tu... Per a nosaltres tots heu estat especialment importants. Mercès.

Col·laboradors/es del mes: Sara Bernaus, Mercè Nogués, JordiRegué, Ramon Cotonat, Joan Giribet, Trenkalòs, Josep Solsona, CreuRoja Noguera, JAS, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Noemí Farré,Carme Barril, Pere Serra, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà,Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Arrangen l’església de Clua

Durant els mesos de novembre i desembre s’han dut a terme lesobres d’arranjament del teulat de l’església barroca de Sant Juliàde Clua. El teulat d’aquesta estava en molt mal estat, a punt d’en-sorrar-se; s’hi han canviat les bigues i s’han renovat les teules mésmalmeses. A més, també s’ha construït un mur de pedra seca voral’església, que serveix per consolidar una plaça entre aquest edificireligiós i el carrer que passa per sota. Les obres han estat finança-des per l’Ajuntament d’Artesa i la Junta Veïnal de Clua.

Homenatge a Dolors PieraLa mestra descendent de la veïna població de Baldomar, finadarecentment a Xile, on s’havia exiliat, fou homenatjada a Vilafrancadel Penedès, població en la qual exercia de mestra quan va esclatarla guerra civil. Un grup escolar actualment en construcció portaràel seu nom, així com un carrer. Aquest fet suposa un reconeixe-ment a la tasca docent desenvolupada per la Dolors Piera en unsanys difícils per a l’ensenyament a l’escola catalana. Van assistir al’acte, en representació de la família, dos nebots de Còrsega i unde Xile.

L’Institut d’Artesa enceta un nou projecteL’IES Els Planells ha estat un dels primers centres educatius deles comarques de Lleida en posar en marxa el projecte AulaOberta. Es tracta d’un recurs que el Departament d’Educacióestà implantant al centres d’ensenyament secundari de formaprogressiva amb la finalitat d’afavorir aquell alumnat que pre-senta dificultats, de diversa índole, per assolir els objectius del’ensenyament obligatori.

Dones acollidoresAquest és el nom d’un dels onze programes del Consell Comarcalde la Noguera en l’àmbit de la ciutadania i la immigració. S’harealitzat en col·laboració amb quatre associacions de dones delsmunicipis d’Àger, Balaguer, Artesa de Segre i Ponts. A Artesa, el 2de desembre, amb l’assistència d’unes vint persones, es va dur aterme un taller-tertúlia sobre la immigració femenina de l’Europade l’Est al local social de l’Associació de Dones Artesenques Acti-ves. Liliana Khabibulina, l’antropòloga que va fer de ponent, vaparlar de les característiques de la població de l’Europa de l’Est,

dels motius que els porten a emigrar i de les con-dicions en què viuen aquí i als països d’origen.

Neix TrenkalòsTrenkalòs és el nom de l’Assemblea de Joves delSegre Mig, una nova associació de jovent que hafet arribar una carta de presentació a La Palanca(veure pàg. 16) per a la seva publicació. El dis-sabte 16 de desembre van organitzar diverses ac-tivitats a Alentorn i una setmana després, el 23 dedesembre, a Baldomar. Aquests actes han servitper a donar a conèixer l’associació en els dos po-bles on s’ha format l’embrió d’aquesta.

La Marató de TV3El passat diumenge 17 de desembre Catalunyaes va mobilitzar, un vegada més, amb motiu dela quinzena edició de la Marató de TV3, en-guany dedicada al dolor crònic. En el momentde tancar aquesta edició, sabem que a Artesaes van recollir 200 euros per part del Joventd’Artesa de Segre (JAS) i 1.795,14 en el festi-val del Gimnàs Altis. En una conferència so-bre el dolor crònic a Cubells, organitzada perl’associació de dones “Mareselva” es van acon-seguir 300 euros més. L’associació de dones“Coma de Meià”, de Vilanova, també va reco-llir diners per a la Marató.

Exposició dibuix Club de Lectures

El 8 de desembre l’alcalde d’Artesa, acompanyatde la regidora de Cultura, va inaugurar l’exposi-ció “El dibuix, un art oblidat?”, que durant doscaps de setmana un total de 150 persones han vi-sitat a la Sala de les Monges. Es tracta d’una deles activitats que el Club de Lectures ha organit-zat amb motiu de la celebració del seu 50è ani-versari. Hi han col·laborat, entre d’altres, el CEIPi l’IES Els Planells, l’arquitecte i pintor FrancescFarré i l’artista de Baldomar Antoni Borrell.

revista@lapalanca.cat

7

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Fira de la Perdiu 2006ls dies 11 i 12 de novembre, aVilanova de Meià es va celebrar

la popular Fira de la Perdiu. Al llarg de tot el cap de setmana, esvan fer diverses activitats per col·-laborar en diferents propostes. L’asso-ciació de dones Coma de Meià, perexemple, va col·laborar amb Marató deTV3 d’aquest any, que anava pel dolorcrònic. Cada sòcia d’aquesta associa-ció de dones va reunir diferents produc-tes artesanals per posar-los a la venda,en busca d’un gran benefici per unabona causa. El dissabte dia 11, el jovent deVilanova va fer una petita festa al localper tal de distreure una mica tant alsjoves del poble com als visitants quepassaven per aquí degut a la celebracióde la fira. En boca de molta gent del poble escreu que la fira dura poc, que és neces-sita més promoció, i també que hi ha

E

poca facilitat d’accés. La resta de gentcreu que la fira està bé, la durada és lacorrecta, però que falten més activitatslúdiques i més varietat de parades. Esrefereixen a que la fira hauria de ser

més extensa, més llarga i amb més pro-ductes. Però això només són opinions iconclusions que n’han extret algunsvilanovins i vilanovines. En conclusió, la Fira de la Perdiuatreu molta gent a Vilanova, i els habi-tants d’aquest poble hi estem ja moltfamiliaritzats, així com la resta de gentque any rere any puja a visitar-la. Ésuna fira nostra, que no pot canviar, jaque té una importància ja sigui senti-mental o d’un altre tipus. Això es el quemolta gent pensa. Però la resta creu quela fira pot prosperar, anar a més i mo-dernitzar-se. Per acabar, cal agrair la col·laboraciód’algunes persones a l’hora de deixarel poble arreglat per al gran dia. La Fira de la Perdiu celebrada aVilanova de Meià, una vegada més, hacreat expectació...

Sara Bernaus

9

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Les Avellanes es manifestaLa plataforma No volem l’Antena tan a Prop de les Avella-nes ha tallat ja en dues ocasions la C-12, manifestant-se encontra de la ubicació d’una antena de telefonia mòbil. Aquestaantena fa uns dos mesos que està en funcionament i la plata-forma afirma que Telefònica la va instal·lar sense els permi-sos necessaris. Es dóna el cas que l’antena està situada molta prop de l’escola rural de la població i els pares han amena-çat de treure els seus fills de l’escola si no se’n canvia laubicació.

Un policia és acusat de robarL’ajuntament de Balaguer ha suspès d’ocupació i sou unpolicia municipal acusat de robar gas-oil dels dipòsits muni-cipals per al seu ús personal. El funcionari, que disposavade les claus del magatzem on s’ubiquen els dipòsits de gas-oil, hi entrava presumptament fora del seu horari laboral.

VI Premi Jove EmprenedorEl Consell Comarcal de la Noguera ha atorgat el Premi JoveEmprenedor d’aquest any al Cadora Sport SL de Ponts, perla creació d’un gimnàs que compta amb piscina climatitza-da i que organitza activitats adreçades a diversos col·lectius.

Penelles construirà un centre de diaEls socis de l’antiga cooperativa agrària de Penelles van ar-ribar a un acord amb l’ajuntament de la població per cedirles instal·lacions, a fi de poder construir-hi un centre de dia.Les instal·lacions fa més de deu anys que estaven tancades.

Recuperació de la zona del MerengueA mitjans d’aquest mes de desembre, un grup d’arqueòlegsva iniciar les obres per recuperar la zona del Merengue deCamarasa, un dels llocs emblemàtics del front del Sege, perconvertir-lo en un parc temàtic de la Guerra Civil.

Fira Artesana a ÀgerÀger va celebrar els 10 anys de la Fira de Productes Arte-sans i del Montsec, en l’edició d’enguany celebrada els dies9 i 10 de desembre. Entre altres activitats culturals, el dis-sabte es va fer una lectura de poemes, cançons populars irefranyers al local social de la població. També es va oferiruna mostra d’oficis artesans i el tradicional mercat dels pro-ductes artesans i naturals de la serra del Montsec.

III TérmensLanPartyAquest any s’ha celebrat a Térmens la tercera edició de latrobada de la TérmensLanParty, la qual es pot convertir enpocs anys en una trobada de nivell en noves tecnologies. Elfil conductor d’aquesta trobada són els tallers i xerrades so-bre tecnologia i informàtica, i per això es va comptar ambuna aula de formació itinerant.

Firauto de BalaguerEl cap de setmana del 25 i 26 de novembre, Balaguer vaacollir una nova edició de la fira de vehicles d’ocasió,Firauto. Aquest any, la fira va estar situada al nou pavellóde Balaguer, cosa que va significar la inauguració del nouespai pel que fa a fires. Això ha representat per la fira un100% d’ocupació, ja que per a donar cabuda a tots els expo-sitors es va haver d’adequar la zona d’entrada al pavelló.Per als més petits, es va instal·lar un circuit d’Escalèxtricamb el Club Slot de Balaguer.

Serrat va actuar a BalaguerEl dia 2 de desembre, Joan Manuel Serrat va actuar al noupavelló de la ciutat de Balaguer, on va interpretar cançonsde la seva anterior gira, 100x100 Serrat, acompanyat de laseva guitarra i del seu pianista Ricard Miralles.

Anna M. Vilanova

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Bàsquet: Presentació del CENG-Artesal passat diumenge 17 de desem-bre, el CENG Artesa de Segre va

organitzar l’acte de presentació delsdiferents equips de la secció de bàs-quet de l’entitat. Enguany el CENG compta amb untotal de 8 equips federats, 5 masculinsi 3 femenins, i una escola de bàsquetmixta, que reuneix uns 40 nens i ne-nes. Tot un èxit de participació, ja queestem parlant d’uns 150 esportistes, quevan sortir a lluir els nous xandalls,acompanyats pel toc de gralla de la novasecció del club. L’acte va ser presiditpel batlle d’Artesa Domènec París i lapresidenta del CENG Carme Díaz, vacomptar amb la presència de nombróspúblic a les graderies i es va cloure ambla ja tradicional torronada per a tots elsassistents.

CENG

E

Fotos: Ramon Orpinell

12

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUETCENG

Del 25-11-06 al 17-12-06

Resultats de bàsquet i futbol

JuvenilCervera - CE Artesa S. 0 - 1CE Artesa S. - Fondarella 2 - 0Balaguer - CE Artesa S. 1 - 1Rialp - CE Artesa S. 0 - 4

CadetEFAP - Bellpuig 5 - 1Fondarella - EFAP 6 - 0EFAP - EFU 4 - 1Mollerussa - EFAP 4 - 0

InfantilOliana - EFAP 2 - 1EFAP - Tàrrega 0 - 1Pobla Segur - EFAP 12 - 6EFAP - Guissona 2 - 3

AlevíEFAP - Tàrrega 3 - 2Bordeta - EFAP 1 - 4EFAP - Balaguer 7 - 2Bellpuig - EFAP 3 - 3

FUTBOLEFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Del 25-11-06 al 12-12-06Benjamí A

Lleida - EFAP 1 - 5EFAP - At. Segre 1 - 0Rialp - EFAP 1 - 10EFAP - Gimenells 6 - 0

Benjamí BEFAP - Guissona 9 - 2AEM - EFAP 0 - 6EFAP - Agramunt 9 - 1Arbeca - EFAP 4 - 3

PrebenjamíEFAP - Agramunt 1 - 1Tàrrega - EFAP 4 - 0EFAP - EFU 0 - 4Lleida - EFAP 1 - 2

BabiesEFAP - Balaguer 7 - 1Ponts - EFAP 9 - 7

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 11 (26-11-06) a la jornada 14 (17-12-06)

CE Artesa S. - Organyà 1 - 1 (Joan C.)Sunyer - CE Artesa S. 1 - 2 (Àlex, Carles)CE Artesa S. - Tremp 6 - 0 (Ilie 2, David, Santacreu 2, Bernaus)Alpicat - CE Artesa S. 1 - 0

Classificació definitiva de l’equipPartits guanyats: 6 Empatats: 2 Perduts: 6Gols a favor: 20 Gols en contra: 161r: Mollerussa (31 punts). 11è: CE Artesa (20 punts).

Informació facilitada per J. Regué, R. Cotonat i R. Giribet

Sènior masculí. 3a catalanaCENG Coop. Artesa - SESE 78 - 79CB Alpicat - CENG Coop. Artesa 68 - 79CENG Coop. Artesa - F. Castellana 46 - 66

Sènior masculí. TerritorialCN Tàrrega - CENG Aquí Natura 72 - 37CENG Aquí Natura - CB Bellpuig 46 - 44CENG Aquí Natura - CB Mollerussa 38 - 81

Cadet masculíCENG Calvet - CB Borges 87 - 37CB Tremp - CENG Calvet 58 - 60

Infantil masculíCB Tremp - CENG Calvet 63 - 12

Mini MasculíCB Tremp - CENG Miró 50 - 0CENG Miró - CB Balaguer 36 - 39Sícoris - CENG Miró 51 - 32

Sènior femeníCENG Jack’s - CEP Vallfogona 59 - 67CB Sant Guim - CENG Jack’s 45 - 47CB Palau Anglesola - CENG Jack’s 52 - 29

Infantil femeníCN Tàrrega - CENG Jubete 43 - 38CENG Jubete - Lleida B. 19 - 69

Mini FemeníCENG Olis Macià - CB Balaguer 14 - 51CB Vallfogona - CENG Olis Macià 45 - 48

www.ceartesa.tk

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Oriol Badia, temporada 2006artesenc Oriol Badia ha acabatuna nova temporada esportiva.

Els resultats potser no són tan bonscom ell hauria volgut, però l’experi-ència li pot anar molt bé de cara a pro-peres temporades (només té 19 anys)en un esport tan dur com el ciclisme. En principi, aquesta temporada es-tava encarada per a córrer la Volta Ci-clista a Lleida, a mitjans de juny, fentprèviament una selecció de curses decarretera per arribar en forma a la Vol-ta. Això, en part, ha afectat els campio-nats de muntanya, degut a les coinci-dències amb les curses en carretera. A falta de dues setmanes per a laVolta i degut a problemes a l’equip,l’Oriol es va quedar fora. No obstant,ell considera que ha après molt fent unacursa del Campionat d’Espanya de car-

retera a Sabiñánigo, amb corredorsamateurs, així com diferents proves anivell de Catalunya. En un món total-ment diferent al que estava acostumat,

però amb moltes ganes i il·lusió, lesproves de carretera li han estat molt útilspensant en el futur. En la disciplina de bicicleta tot ter-reny ha disputat diverses curses del’Open de Lleida i de la Copa Catala-na. Tot i fer diferents podis, el nivellaconseguit ha estat per sota de l’espe-rat, afectat probablement per la inten-ció frustrada de participar a la Volta aLleida i també pel canvi de categoria. De cara a l’any que ve, amb l’expe-riència adquirida durant el 2006, l’Ori-ol aspira a poder millorar els resultatsen un esport practicat per una minoriaque li agrada enormement. En aquestsentit, valora i agraeix molt el suportque rep de familiars i amics.

Ramon Giribet i Boneta

L’

15

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

Tornada a Iran (2002-2006)a sensació més pregona que vaignotar, en arribar a l’aeroport de

Tehran (Mehrabad), era que no ha-via canviat absolutament res. Benpoca cosa han fet de diferent, durantaquests gairebé quatre anys. Potsersí que és veritat que han estat mésocupats fent coses al subsòl, més queno pas al damunt de la terra. Vaig arribar ben tard, cap a la unadel de matí, després d’una escalafarragosa en països llunyans i allunyatsde l’estimada línia recta. I és queBarcelona no té gairebé cap vol directe. Durant el vol i en les escales, resd’estrany. Ja no hi ha tants turistes per-què no és la temporada, però hi ha gent,molta gent. Bé, sí que hi ha alguna cosade diferent: la gent. N’hi ha molta, lagent ara tothom viatja, volen pixar iagafen l’avió. S’ha popularitzat. Nomésfalten els seients d’autobús per a fer-sela idea. Això és el progrés, i tot i quesap greu per la quantitat de CO2 quegasten aquests avions, de fet està bé queviatjar no sigui un luxe. Vaja, he dit res d’estrany, i he de tor-nar a esmentar una altra diferència: lafamosa bosseta de nines, on hi haviade ficar tots els líquids “íntims” que faiganar. Ara als avions s’ha de mostrar toten una bosseta de plàstic transparent.Bé, no hi vaig tenir cap incident aquí,encara que més d’un havia de llençar

alguna ampolla de colònia cara, perser més gran que els 100 ml auto-ritzats. Quin disgust, oi? Finalment, passant tots aquestsdetalls, i havent aixafat ja el terrairanià, la sabuda regla de la “vesti-menta” iraniana, es veu complida:totes les senyores, sense excepció,nadiues o estrangeres, troben mi-raculosament un mocador dins dela seva borsa i... se’l posen ambprestesa. Bé, ja estan totalment co-bertes, i per tant ara ja poden tranquil·-lament passejar-se per aquest país islà-mic. Bé, abans d’obrir la porta, se’nsavisa que està prohibit fer cap foto entot el territori. Una altra broma? Ja veu-rem. Arribem doncs, a l’hotel, on jo tincuna cambra amb vistes a una munta-nya fantàstica, encara que de nit no esveia res, és clar. Era una cambra gran,amb separació del lavabo, prou confor-table per a estar-s’hi gairebé cinc dies,degut a les exigències dels avions. L’esmorzar, era copiat en certa ma-nera a l’europeu, però a la “iraniana”.Després de diverses provatures, vaigdecidir-me per menjar fruita i poca cosamés. Síndria és el que estava millor. Emvaig connectar mercès a un servei del’hotel i vam anar a visitar la fira queés en definitiva el més important delviatge.

De tots els dinarsi sopars, el que mésrecordo va ser unrestaurant “italià”que ens va servir unspeixos arrebossats.La resta, vàremmenjar de normalkabab (carn de cor-der o pollastres ado-bada, en “pinxo”) iarròs blanc, moltfrugal. El divendres, queera per a ells el diu-menge (de fet el di-jous ja estava la ciu-tat deserta donat queera com un “dissab-te”), vam fer una

excursió a una altra ciutat. Jo estava ales 04:00 del matí il·lusionat pensantque visitaria Persépolis (el bressol delsperses, la ciutat que va cremarAlexandre el Gran), però estava massalluny i, en canvi, vam visitar una ciutatque es diu Isfahan. No tenia res d’inte-ressant, a part d’un pont restaurat di-verses vegades i un català que em vaigtrobar donant tombs per allí. Ah, sí, lamesquita tota blava, amb un fred quepelava. Tota feta amb ceràmica. El més interessant per mi, va ser unpoble fet de fang i palla (per no dir unaaltra cosa) que tenia tot de senyoresvenent les coses que feien o arreplega-ven al camp. El paisatge i el poble erabucòlic, encara que una mica fet malbé–donat que aquestes coses no són moltresistents– i també vam veure un fornde pa àrab, que funciona escalfant lesparets i pegant literalment les llesquesde pa a les parets, i coent-les a l’inre-vés. Finalment, i de fet una mica aclapa-rat, vaig poder tornar. El problema ésque els pobres s’avorreixen molt, per-què ho tenen pràcticament tot prohibit:cines, teatres, discoteques, alcohol, etc.No tenen res permès. Els nois, alguns,es tenyien els cabells, potser intentantmodernitzar-se una mica. Els que estenyien no tenien massa pinta de reli-giosos per cert. I els preus, força cars. No vaig veuremassa coses assequibles, a part delspistatxos. De totes maneres, molt hospitalaris,molt bona gent, i una gran família. Peraixò sí que tinc ganes de tornar-hi. Fins una altra.

Joan Giribet i Carlí

L

16

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Trenkalòs: Assemblea de Joves del Segre Mige les inquietuds locals que s’handespertat en el sí d’un grup so-

cial que es mou dins de la comarcade la Noguera, n’ha sorgit l’Assem-blea de Joves del Segre Mig. Aquesta iniciativa defuig els lligamsinstitucionals, a vegades massa buro-cratitzats, poc participatius i sustentatsper un sistema de valors enganyós. Aixídoncs, l’assemblea promou l’anàlisicrític i la implicació del jovent en laseva realitat social. Realitat social queparteix del nivell local (formem part de21 pobles agregats al municipi d’Artesade Segre), però també té en compte lesestructures nacional (Països Catalans)i global. El motiu que ens empeny a crear unaorganització alternativa és el fet de po-der dur a terme les nostres reivindica-

cions en funció dels nostres propis va-lors, difícils d’acomplir en el marc jaestablert. Els nostres objectius a curttermini són principalment dinamitzarl’àmbit local (el què vivim i el què te-nim a prop); autogestionar-nos, és a dir,no dependre de les institucions que cre-iem que no afavoreixen la nostra ma-nera de veure com s’ha de construir unasocietat; i expandir-nos, per tal que elnostre projecte tingui el major consenspossible i gaudeixi d’una àmplia parti-cipació, cosa que garantirà la pluralitatd’actuacions (a través del sistemaassembleari). A més, apostem per la creació d’unaxarxa forta entre els diferents movi-ments socials ja existents per a construirel nou àmbit general regit per un altresistema en coherència amb els nostres

drets nacionals i socials, tot oferint unprojecte engrescador basat en la soli-daritat, la llibertat, una societat senseclasses socials, antipatriarcal i respec-tuosa amb el medi ambient en el marcde les Terres de Ponent i en general delsPaïsos Catalans. És per tot això que creiem que l’or-ganització assembleària de les perso-nes és el mitjà vàlid per a dur a termetot el que ens hem proposat d’una ma-nera directa, participativa, no jerarquit-zada i més propera tant a la realitat queens envolta a nivell local com a nivellglobal.

Marina Guinó

D

AgraïmentCàritas d’Artesa de Segre vol donar elseu agraïment a la gent que va assistiral berenar solidari que es va realitzar eldia 12 d’octubre, així com informar-losque amb la seva aportació es va reco-llir un total de 420•.

Igualment donem les gràcies a LaPalanca, per la difusió que ha fetd’aquest esdeveniment, i a l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre, als Amics dela Sardana, al supermercat Condis, ala farmàcia Aldavó i a la Quitxalla,

per la seva col·laboració a la festa.

Càritas d’Artesa de Segre

Trobada a Salgarles portes del Nadal, 24 nois i noies de 6è de Primàriai de 1r d’ESO, dels pobles d’Artesa de Segre, de

Guissona i de Ponts, ens vam trobar durant el matí delpassat dissabte 2 de desembre en el marc entranyable dela casa de colònies de Salgar. El dia ens va servir per a conèixer-nos i fer amistat, però tam-bé per treballar i aprofundir el missatge del Nadal. Entre totsvam construir una postal gegant, “Una postal per la Pau”, on pergrups vam expressar i aprofundir en allò que ens agradaria viuredurant les festes que s’apropen. Tal i com vam expressar en lanostra postal: “Hi ha moltes coses importants durant el Nadal,però el més important per a nosaltres és la Pau”. En record de la trobada, ens vam endur una espelma apaga-da amb el lema “Una Llum per la Pau”, que anirem a encen-dre el dia 22 de desembre de 2006 a Lleida, en la festa infantilde la Llum de la Pau de Betlem, un projecte dels escoltes quefa anys va néixer a Àustria i que poc a poc va arrelant a lesnostres terres.

Josep Solsona

AA

17

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Tercera edició del projecte Mosaicàrea de Serveis Socials del Con-sell Comarcal de la Noguera,

conjuntament amb la Creu Roja a laNoguera, han engegat aquest any latercera edició del Projecte Mosaic. El projecte Mosaic consisteix en larealització d’una sèrie d’activitats detipus formatiu dins del context escolaramb l’objectiu de desenvolupar valorscom la tolerància, el respecte vers l’al-tre i la solidaritat. Després dels bons resultats obtingutsamb l’experiència dels dos anys ante-riors, l’àrea de Serveis Socials del Con-sell Comarcal de la Noguera va decidirassumir el cost econòmic del projecteMosaic tot ampliant-lo a tots els insti-tuts de la comarca. Concretament, aquest any 2006 ladinamitzadora del Projecte Mosaic deCreu Roja ha treballat amb els alum-nes de 3r d’ESO de l’IES Ciutat deBalaguer, l’IES Almatà, l’Escola Pia,Les Carmelites, l’IES Ermengol IV deBellcaire, l’IES Els Planells d’Artesa

de Segre, així comtambé els alumnesde 6è de Primàriadel CEIP de Ponts. El programaMosaic vol incidiren el procés de re-lació entre els jo-ves autòctons i elsd’origen immigrati donar a aquestarelació un caràcterpositiu i enriqui-dor. Per això, enles sessions delprojecte es treballa per trencar els tò-pics i prejudicis. A través de les diferents dinàmiquesplantejades a l’aula, en el projecte Mo-saic es tracten qüestions referents a lesconseqüències del procés migratori tantper les persones que el viuen com perla societat d’acollida. Per tal de desen-volupar aquest treball, el projecte hacomptat amb la col·laboració de dife-

rents voluntaris iassociacions d’ori-gen immigrat de lazona, com sónl’Associació Afri-cana de la Nogue-ra i l’Associació deMali de Lleida iprovíncia, immi-grants del Marroc,entre d’altres.També cal destacarel suport rebut del’assessora deLlengua, Intercul-

L’

turalitat i Cohesió Social del Centre deRecursos Pedagògics de la Noguera enla realització d’alguns tallers. Els objectius del projecte se centrena promoure la participació dels joves,tant d’origen immigrat com autòctons,i impulsar la relació dels joves ambcol·lectius d’una realitat cultural dife-rent a la pròpia. Es tracta de motivar-los per tal que desenvolupin un esperitreflexiu vers el tema de les migracionsi la interculturalitat. Així mateix, el pro-jecte Mosaic pretén sensibilitzar elspares i educadors a través de l’impactede les activitats que duen a terme elsseus fills. Aquesta activitat s’emmarca dinsdels 11 programes i actuacions quel’àrea de Serveis Socials del ConsellComarcal de la Noguera té previstos peraquest any en l’àmbit de la Ciutadaniai la Immigració.

Creu Roja la Noguera

Administrativa amb experiència

Empresa d’Artesa de Segre necessita administra-tiva amb coneixements de comptabilitat i infor-màtica. La persona interessada cal que faci arri-bar currículum vitae amb fotografia i núm. detelèfon a l’apartat de correus 60 d’Artesa de Segre.

www.artesadesegre.net

19

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

JAS: foc i motor durant la Festa Major!questa passada FestaMajor, JAS es va tornar

a involucrar amb el poblereincorporant els correfocsal programa, una tradicióque es va perdre fa uns anysi que aquesta organitzacióde jovent ha volgut tornara reprendre amb il·lusió i es-forç. L’anomenada “Orgia defoc” va començar el diven-dres a les 11 de la nit i va re-córrer la zona del nucli anticcombinant 3 espectacles, correfocs, ro-des de foc i un petit castell de focs in-esperat. El que es va veure en aquests 45 mi-nuts és el resultat d’un mes intens detreball i esforç, ja que s’havia de com-prar la pirotècnia, restaurar el materialque es tenia d’anys anteriors (com elsdraquis, el drac gran i la gàbia), fer noumaterial (com una roda que treia focper les puntes), organitzar els diferentsespectacles i al mateix temps una his-tòria per tal de donar-los-hi sentit, par-lar amb les diferents entitats i personesque els van ajudar... L’associació vol agrair a les diver-ses persones que els ha donat un copde mà a desenvolupar aquesta tasca queno ha estat gens fàcil: a l’Ignasi Gilaberti al Xavier Farràs per muntar la piro-tècnia, als Tallers Oriola i Llanes per larestauració del material, als bombers ia protecció civil, als Esporrets d’Artesa

per aportar la percussió, als diablesd’Agramunt també per la seva actua-ció percussiva i per dur diables, alsSofre de Ponts per donar-los suport, ales persones que ho havien portat a ter-me fa uns anys i que els van ajudar enl’organització, al Felip Llena per haverfet un DVD amb les imatges d’aquestgran espectacle. Sobretot, però, JAS voldonar l’agraïment al Pampalona, perguiar-los en tota l’organització amb co-neixement de causa, així com també al’ajuntament d’Artesa de Segre i, mésen concret, a la Comissió de Festes perhaver-los donat el vist-i-plau i suport. El personal del JAS, també, vol apro-fitar l’avinentesa per fer un especialagraïment a la persona que ha dirigit iha passat davant dels correfocs, la Mar-ta Roma. Tot i que no li ha estat una tas-ca fàcil, ha sabut com i de quina maneratornar a engegar aquesta orgia de foc. També vol donar les gràcies als ve-

ïns que van col·laborar dei-xant el carrer lliure de cotxesque haurien pogut dificultarl’espectacle i la tasca dels di-ables. Tots aquests agraïments esvan poder veure en un soparque JAS va realitzar al PubJack’s, que va aplegar unes 90persones que van participaren la realització de l’Orgia deFoc. Aquesta nova actuació deJAS ha estat, un cop més, una

manera d’unir el jovent del poble.Interactuant tots plegats es va aconse-guir una feina molt ben feta, que ha re-but molts elogis per part de la gentd’Artesa. Aquest grup de jovent s’ha proposatde continuar amb aquesta tradició, i lesintencions de l’any que ve són de tor-nar-lo a fer, però amb material nou, unespectacle més treballat i amb moltamés il·lusió. També cal recordar que els nois deJAS van organitzar una cursa de motosi de quads durant la Festa Major, la qualva tenir una gran participació per partde jovent d’Artesa i de diferents poblesdels voltants. En cada cas, tot hi haver-hi els respectius guanyadors, va predo-minar la intenció principal: passar-s’hobé, i fer una activitat nova i diferent!

Text: Rosa Porta i Sira BaróFotos: Felip Llena, J.M. Espinal

AA

PLATS PER ENDURFESTES NADAL 2006 - 2007

PrimerPrimerPrimerPrimerPrimers plas plas plas plas platststststsPINYA “BABY” FARCIDA DE TARTAR DE SALMÓ AMB CREMA DE IOGURT FRESC ........... 14,60CARPACCIO DE TONYINA MARINADA AMB MOSTASSA DE VIOLETES I VINAGRETA DE PINYONS 12,40AMANIDA DE FRUITS TROPICALS AMB LLAGOSTINS I VINAGRETA DE FESTUCS ........... 13,80ESQUEIXADA DE BACALLÀ AMB OLI DE CILANTRE I PEBRE ROSA ...................... 12,40ROTLLETS DE PEIX AMB SALSA BEIXAMEL ......................................... 12,20CARGOLS “GOURMANTA” ......................................................... 13,40CLOÏSSES AL VAPOR ........................................................... 16,40

SeSeSeSeSegggggons plaons plaons plaons plaons platststststsPEIXOS

ORADA AL FORN AMB CEBA POTXADA I CLOÏSSES ................................... 13,80LLOM DE BACALLÀ AL FORN AMB VERDURETES I MUSCLOS ............................ 14,85TRONC DE LLUÇ AL FORN AMB BROQUETA DE LLAGOSTIN ............................. 14,201/2 LLAMÀNTOL, LLOM DE RAP, DUES GAMBES, CLOÏSSES, MUSCLOS .................. 44,601/2 LLAMÀNTOL, LLOM DE RAP, DUES GAMBES, CLOÏSSES, MUSCLOS .................. 47,60(AMB SUQUET DE PEIX DE ROCA)

CARNSCOSTELLETES DE CABRIT AMB ALLS TENDRES I BOLETS CONFITATS ................... 14,80ESPATLLA DE XAI DESOSSADA AMB BOLETS I VERDURETES ........................... 17,40CUIXA DE CABRIT AMB CEBETES EN ACETO BALSAMIC I MEL DE ROMANÍ ............... 19,80GARRÍ CONFITAT I ROSTIT AMB PEBROTETS DE PADRON I BOUQUET D´ESCAROLA ........ 19,60ENTRECOTE DE VEDELLA AMB SALSA DE VI CABERNET O AL GRILL .................... 14,80

PPPPPostrostrostrostrostresesesesesBRAÇ FARCIT DE CREMA DOLÇA ....................................................5,00PASTÍS DE XOCOLATA NATA I GEMA CREMADA ........................................5,00PASTÍS DE SELVA NEGRA I CACAO .................................................5,00PASTÍS TIRAMISÚ ...............................................................5,00

* Preu iva no inclós

BONES FESTES I PRÒSPER ANY 2007

21

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

L’Home dels nassos i la nit de Sant Silvestrel costumari català és molt ric endites, parèmies, hàbits i costums

que conformen, enmig la trama dela vida i per la vida, la personalitatde la nostra gent i del nostre poble. En les darreries de l’anyada, en larecta final del desembre, són nombro-ses tals manifestacions al redós del ci-cle de Festes Nadalenques.Agrumollen, en un ample ven-tall, tota una munió de velles cre-ences que assoleixen la sevamàxima inflexió, en el decurs dela màgica percussora del naixe-ment del Crist. Aquesta terra andorrana, terra de pas-tors i ramaders en els seus orígens, atre-sora moltes ancestrals tradicions giranta l’entorn de la dita efemèride. Com perexemple, les fogueres a la plaça a lasortida de la Missa del Gall, el vi bulliti la coca masegada, l’adoració del NinJesús, el tió caganer, els pessebres, elscants de joia i les nadales. I l’arribadadels Reis Mags del llunyà Orient que,carregats de presents i galindaines, anyrere any, omplen i sadollen de fetillerail·lusió del petit món de la infantesa. Són seculars manifestacions que esresisteixen a morir enmig d’un món enconstant mutació i que miraculosamentsubsisteixen, perquè, en el fons, cons-titueixen l’ànima i l’essència d’un ata-visme immortal. Però avui, empesos per aquest mis-teriós influx consubstancial amb aques-ta diada, volem treure a col·lació, duespeculiaritats que conformen aquest ex-tens costumari i que, malauradament,marxen de mal borràs enmig la corran-da dels anys que no paren. Ens referima la visita de l’Home dels nassos i a lamisteriosa Nit de Sant Silvestre que,temps era temps, jugaren un important

paper en el món costumista de la cata-lanitat. El mitològic i fantàstic Home delsnassos, aquest ésser monstruós que,inassequible al desànim, un any sí i al-tre també arriba a totes les ciutats, vi-les i llogarets de la nostra terra el dia31 de desembre, és un personatge que

posseeix tants nassos com dies li res-ten a l’any. Com sia que a l’anyada so-lament li resta un dia, resulta que totsels ciutadans en tal jornada som, po-tencialment, homes dels nassos. Entemps no pas massa reculats, la maina-da cercava amb gran fretura poder con-templar aquesta mena d’esguerro nas-sut. A la ciutat de Girona hom asseve-rava que, al bell punt de mitjanit, pas-sava pel vell Pont de Pedra, però queper veure’l s’havia de portar la camisamolla i una canya verda a la mà. Direm, a més, que el darrer dia del’any gaudeix, a l’ensems, d’una carac-terística molt especial, car en tal jorna-da i en el decurs de la seva nit les brui-xes, els bruixots, els nigromants, elsfetillers, i els sortillers haguts i per ha-ver celebren la seva Festa Major. Éstanta la gatzara i tant l’entusiasme, queel seu malèfic poder assoleix la màxi-ma expressió. Hom aconsella per afron-tar el seus encanteris, tancar i barrar lesportes i finestres i dibuixar, damunt decendra de la llar ja apagada, una creu,com més grossa millor, car la seva pre-sència impedirà que les bruixes en qües-tió puguin entrar per la xemeneia. Una vella dita assevera que “en la

nit de Sant Silvestre,totes les bruixes vanen destre”. Els vellspatriarques del paíssostenien i afirma-ven que, durant lareiterada nit, totesles bruixes d’aquestPrincipat, de l’AltUrgell i de la Cer-

danya, amb tota la seva cort infernal,es reunien al peu del Llac d’Engolastersper a celebrar, al trenc de la mitjanit,un gran aquelarre amb la seva corres-ponent missa negra. I tot seguit lliurar-se a grans orgies fins a la matinada, enquin moment i a cavall de les seves res-pectives escombres, retornaven als seus

llocs de procedència, per a con-tinuar fent-ne de les seves pelssegles dels segles. Com a punt final d’aquestapassejada pels camins de nos-tre costumari, recordarem que

en la susdita nit de Sant Silvestre, pelsindrets de la ruralia, s’acostuma encaraa fer el calendari de la ceba, per tal desaber quins seran els mesos plujosos iquins seran els secs de l’anyada vinent.El procediment és senzill: s’agafen dot-ze clofolles de ceba, un per cada mesa-da, i s’estableix quin mes representacada una. Es posa un polsim de sal alseu interior i, a l’endemà, les clofollesen les quals la sal s’hagi liquat corres-pondran als mesos humits, i aquellesen les quals la sal no s’hagi fos, corres-pondran als mesos secs. Diuen els seusdefensors que els seus vaticinis sóninfal·libles, i que amb el calendari dela ceba quedareu deslliurats per sem-pre més d’estar pendents cada vesprede les televisives prediccions meteoro-lògiques, que si t’encerto t’endevino.Bon Any 2004 per a tota la humanitat!

SícorisDesembre 2003

Són seculars manifestacions que esresisteixen a morir enmig d’un mónen constant mutació...

E

Nota del Consell de RedaccióAmb aquest article redactat fa tresanys donem per acabada la seccióDes del país dels Pirineus, que hemmantingut al llarg de tot el 2006 ambarticles que per diversos motius nohavíem pogut publicar del Sícoris(Rossend Marsol i Clua), un delscol·laboradors més prolífics dels 25anys d’història de La Palanca, tras-passat el passat mes de gener.

22

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Hora del conte interculturall passat dissabte 18 de novem-bre, a les 11:30h del matí, es va

dur a terme l’Hora del Conteintercultural a Biblioteca JoanMaluquer i Viladot d’Artesa deSegre. Organitzaren l’acte els Serveis So-cials del Consell Comarcal de la No-guera i la Biblioteca Joan Maluquer iViladot de l’Ajuntament d’Artesa deSegre. La narradora, Meritxell Morera, vaexplicar als nens i nenes contes de di-ferents països del món: la Xina, Marroc,Finlàndia... posant l’èmfasi en els va-lors universals que transmeten. El conteamb més èxit, però, va ser El Patufet,un clàssic de les nostres terres. El programa l’hora del conteintercultural es durà a terme a cincbiblioteques de la comarca durantaquest 2006. Aquesta és una de les activitats desensibilització adreçada al públic infan-til que s’emmarca dins dels 11programes i actuacions que l’àrea deServeis Socials del Consell Comarcalde la Noguera té previstos per aquestany en l’àmbit de la Ciutadania i laImmigració.

Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

E

Setmana del llibre infantil i juvenil “Corremón”Llibres de viatges, grans viatgers, terres fantàstiques, viatges iniciàtics,altres maneres de viure, guies, atles i altres propostes per conèixer món.

Exposició de selecció dels millors llibres editats durant l’any.

Exposició d’il·lustracions de la novel·la juvenil EL ZOO D’EN PITUSen commemoració de l’any Sorribas.

Del 8 al 21 de generA la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

23

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Sopar dels 30 anys

Repetim foto. Bé, no exactament. El més passat, en aquesta mateixa secció, vam publicar una fotografia del sopar que vancelebrar les persones que aquest 2006 fan els 30 anys, juntament amb les de 40 i les de 50. El cas és que per qüestionstècniques i també degut a la necessitat d’acabar de maquetar la revista, vam escollir la foto que tenia més bona resolució pera ser publicada, d’entre les que ens van fer arribar. No ens vam fixar en res més, però no hi surtia tothom. Així doncs, ambla publicació de la foto correcta aquest mes, creiem que queda reparada l’errada.

Entrega del premi de la portada del 25è aniversari

On avui hi ha la Biblioteca Municipal d’Artesa, fa 25 anys es va gestar la creació de La Palanca. Aquest va ser el marc queel Consell de Redacció va escollir per al lliurament d’aquest premi, amb la presència de l’alcalde i la regidora de Cultura.

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Sara Canes i Guiu

25è aniversari de La Palancamb motiu de la celebració del 25è aniversari de la creació de la revista, el Consell de Redacció va decidir organit-zar un concurs per a dissenyar la portada d’aquest mes de desembre. La decisió va ser difícil, atesa la qualitat

dels treballs presentats i la diversitat en la forma d’enfocar aquesta efemèride. Al final es va reduir la decisió a dostreballs i va costar molt de decidir-se perquè hi havia diferents arguments per decantar-se per una o per l’altra.

AA

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

25

la P

alan

ca

Eduard Bergoñó i GuimetJanina Borrell i Carbonell

Pere Borrell i Riart Pere Borrell i Riart

A la portada trobareu evidentment la guanyadora i enla primera pàgina d’aquesta secció, més gran que la res-ta, la finalista. Curiosament les dues van resultar ser dela mateixa autora, Sara Canes, que amb estils ben dife-rents va aconseguir que els seu treballs centressin l’aten-

ció del Consell de Redacció. A la pàgina 23 podeu veureles fotos de l’acte del lliurament del premi, que va tenirlloc el dissabte 25 de novembre.

La Palanca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

26

la P

alan

ca

Núria Ferré i PuigMyriam Gutiérrez i Terés

Ariadna Guzman i Simó

Agnès Llinàs i Pons

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

27

la P

alan

ca

Agnès Llinàs i PonsM. Àngels López i Ortiz

Teresa Vilanova i Sala

Teresa Vilanova i Sala

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

28

la P

alan

ca

Fa 25 anys: desembre de 1981om queda sobradament eviden-ciat en diferents pàgines de la re-

vista que ara teniu a les mans, La Pa-lanca compleix 25 anys aquest de-sembre. Una vegada assolida aques-ta fita, ens ha semblat interessant re-memorar què deia la revista del mesde desembre de 1981, és a dir, fa 25anys. Aquesta iniciativa, però, va més en-llà. De fet, la idea és començar una novasecció on cada mes s’expliqui el mésdestacat del número que es va publicar25 anys enrere. Mantenir viva aquestasecció serà relativament fàcil, ja que no-més caldrà consultar la revista de torna l’arxiu de la redacció. El temps ensdirà si la idea té èxit i continuïtat. Usimagineu que la revista arribi a com-plir els 50 anys? Si és així, d’aquí a 25es parlarà de l’inici d’aquesta nova sec-ció, entre altres coses. I després d’aquesta breu introducció,comencem. O sigui que ens toca parlarde la primera revista, que va sortir ambel número 0 aquell mes de desembrede 1981 al preu de 70 pessetes (la subs-cripció anual era de 700 pessetes) i untotal de 20 pàgines. Sota el nom, LaPalanca, destacava tota una declaraciód’intencions resumida en l’expressió “In-formatiu d’Artesa de Segre i Comarca”. La portada estava ocupada per la pri-mera editorial, sense cap imatge. De fet,les úniques imatges d’aquest primer nú-mero són els dibuixos o anagrames d’al-gun anunci, el logotip del Club de Lec-tures, la contraportada amb un anuncia pàgina sencera de La Caixa i... els dosprimers acudits dels ja mítics Quimet iCosme (signats per PEESE), l’un so-bre l’oli de colza i l’altre sobre els pac-tes autonòmics. Tornem, però, a l’editorial, la lectu-ra íntegra de la qual resulta molt inte-ressant. En síntesi, podem dir que co-mença parlant de la necessitat humanade comunicar-se per continuar ambl’exposició del naixement i de la ideade disposar d’una revista local. Tot se-guit dedica tres paràgrafs a explicar elperquè del nom triat per a la revista:era un lloc emblemàtic del municipi(“un racó privilegiat dels molts que di-

buixa el Segre a la nostra rodalia”), fa-cilita la comunicació (“antiga passarel·-la feta de taulons que enllaçava les duesriberes del Segre”) i és un estri per afer força (“màquina que permet multi-plicar la força per aixecar un pes”). Acontinuació es demana la col·laboracióde tothom i s’agraeix la bona acollidaque s’espera, per acabar expressant lavoluntat de servei a la nostra terra i alpoble. A la pàgina 3 hi trobem els primersmembres. Consell d’Administració:Pere Blanch, Joan Clua, Josep M. Cas-tellana, Josep M. Martínez, MiquelOrtiz i Ramon Regué. Consell de Re-

dacció: Joan Aranés, Jaume Cardona,Alfons Durany, Jaume Farrando,Bartomeu Jové, Jesús Santacreu, DavidSaura, Josep M. Solans i Lluís Trepat.En aquest Consell també s’hi incloïacol·laboradors de diferents entitats:Eusebi Pastoret (Assoc. de Jubilats),Joan Camats (Club de Lectures), Mi-quel Ortiz (CE Artesa), Francesca Solé(Dàlia Blanca), Pere Blanch (Museu),Àngel Guiu (Orfeó Artesenc) i IgnasiMases (Unió d’Escacs). Com a asses-sor, Jordi Alins. Des d’un punt de vistatotalment objectiu i sense voler entraren valoracions, fixeu-vos en l’absènciade dones.

C

TTTTTema del mesema del mesema del mesema del mesema del mes

29

la P

alan

ca

A la mateixa pàgina, el sumari. Lesseccions que s’hi destaquen són: Edi-torial, Local, Camp, Opinió, Entrevis-ta, Nostres Associacions, Cultura, Lleu-re i Esports. En les dues pàgines de Local hi tro-bem una curta salutació de l’alcaldeVicent Roca, que es mostra satisfet pelnaixement de la publicació, posa de re-lleu la col·laboració de l’Ajuntament iexpressa el desig que la iniciativa tin-gui continuïtat. També hi llegim la pri-mera Informació Municipal, signadapel regidor David Saura, i el primer No-ticiari Local, a càrrec de Josep M. So-lans, a més de la Veu de la Comarca(per Boixadors) i la Veu de la Parrò-quia. Em crida l’atenció la notícia de lapropera inauguració, a finals de desem-bre, d’una discoteca. Es tracta de laNew Study, ubicada al carrer SantAntoni Maria Claret. La secció dedicada al Camp comptaamb sengles col·laboracions de JesúsSantacreu, amb l’article Món agrari, ide Josep Clua, que informa sobre laCambra Agrària. A veure si sabeu de qui va ser la pri-mera pàgina d’opinió? És que no podiaser d’altre. Es tracta del nostre incom-bustible col·laborador (fins que la mortse l’endugué) Rossend Marsol

“Sícoris”, del qual podem dir sens dubteque a ningú deixava indiferent i que es-crivia en un estil molt particular. El seuarticle tractava sobre la conveniència ono d’entrar a l’OTAN. A les pàgines central, 10 i 11, hi tro-bem el que podria ser el primer errorde la història de la revista. On hi hauriade dir Entrevista, hi diu Opinió. Els queja tenim una certa experiència en pu-blicacions sabem que això dels errorsés el pa de cada dia. El més curiós ésque sovint no els veiem fins que la re-vista està impresa. Parlant de la seccióen qüestió, Jové i Durany fan una en-trevista a la pròpia revista, de maneraque es complementa la declaració d’in-tencions expressada a l’editorial. En la secció Nostres Associacions (2pàgines) hi apareixen col·laboracionsde quatre entitats: Associació de Jubi-lats, Club de Lectures, Orfeó Artesenci Dàlia Blanca. Entre altres informaci-ons, totes coincideixen a donar la ben-vinguda a la revista. En la secció de Cultura, i sota el títolgenèric de Retalls de la Història, hi tro-bem recollits tres documents extrets del’arxiu d’Àger que daten de 950-993,1011 i 1032. Per acabar, una pàgina dedicada alLleure i una altra als Esports. En la pri-

mera hi trobem Llibres (El quintojinete), Música (Winelight), Quimet iCosme i Passatemps (una sopa de lle-tres signada per P.M.G.). Pel que fa alsesports, es parla de la composició delprimer equip i dels juvenils del CEArtesa i dels resultats del club Uniód’Escacs (cap dels dos va signat). No voldria acabar sense referir-meals anuncis. Per una banda representenla col·laboració econòmica més impor-tant, però també ens diuen molt d’unaèpoca i de la nostra història. En aquestprimer número, un total de 31 anuncisde diferents mides es troben repartitsper la revista (set pàgines de publicitati alguns de dispersos). De tots ells, no-més 12 anunciants mantenen avui dia lamateixa activitat i en 5 casos hi ha hagutcanvis. Els 14 restants han desaparegut. Bé, esperem que la nova secció ques’inicia amb aquest article i que en prin-cipi portarà per títol Fa 25 anys, tinguiuna bona acollida entre els nostres lec-tors i lectores. I si teniu algun suggeri-ment que cregueu que pot millorar l’in-terès d’aquesta petita revisió històricalocal que farem cada mes, no dubteu afer-nos-ho saber (ja sabeu les diferentsformes de contactar amb nosaltres).

Ramon Giribet i Boneta

Algunes fites històriques

Durant aquests 25 anys, la mateixa revista ha anat deixant constància de les fites que s’han anat assolint. Com a exemple,tres portades: la del número 100 (maig de 1990), la del 15è aniversari (núm. 178, gener de 1997) i la del 20è (núm. 237,desembre de 2001). Aquesta última és del pintor Hernández Pijuan.

30

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Sentiments

quest any, concretament aquestmes de desembre, la revista La

Palanca compleix 25 anys. És un es-pai de temps raonable, ni curt nillarg, però que per algú pot repre-sentar tota una vida. No volem pen-jar-nos medalles, sols volem fer cons-tar el fet per a què la gent se n’assa-benti i, si de cas, per a celebrar-ho. La foto de dalt és del sopar del pri-mer aniversari de La Palanca. Per l’ex-pressió de la gent, sembla que estàvemmés relaxats que al començament de larevista. S’havia superat una etapa difí-cil. Hi havia més gent al darrere, peròaquests són els que van assistir a l’ani-versari. Començant per l’esquerra:Vicent Roca, Ramon Regué, BartomeuJové, Pere Serra, Josep M. Castellana,Ignasi Mases, Jordi Alins, JesúsSantacreu, David Saura, Pere Blanch,Joan Clua i Jaume Cardona.

Els orígensAls primers anys de la democràciaérem una generació de gent que tení-em ganes de fer coses per Artesa i perCatalunya. Arreu s’estaven estructu-rant –de vegades fusionant– els par-tits polítics. Molta gent havia anat avotar per primera vegada. Sabíem quepodíem fer moltes coses perquè es-

tava tot per fer. El ventall de possibi-litats era molt ample.

Aquella gentCom en tot grup humà, hi havia quiestava més motivat, qui treballava mésque un altre. També hi havia capdavan-ters: en la redacció, el Jesús Santacreu,el Jaume Cardona i l’Alfons Durany;en la part econòmico-administrativa,que era molt important, el Josep M.Castellana i el Miquel Ortiz. Tots els altres seguíem al darrere,mitjançant la redacció de textos, per-dre hores de son o col·laboracions de

tota mena. Tot servia per a donar su-port. Qualsevol “figurant”, en un mo-ment donat, podia agafar el “paper d’ac-tor de l’obra”.

El nomDesprés de barallar molts noms, al fi-nal en van quedar tres: “Calivent”, unnom bonic d’una partida d’Artesa;“Grealó”, que és la muntanya més altade les rodalies d’Artesa; i “La Palan-ca”, antic i únic vincle de comunicacióentre les dues ribes del Segre. En ho-menatge a aquest vincle, es va escolliraquest últim nom. També perquè, mit-

AA

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

31

la P

alan

ca

jançant un punt de suport, amb una pa-lanca es pot aixecar un pes superior. Com a objectius ens van fixar d’ofe-rir un mitjà d’expressió a totes les enti-tats locals i a tota la gent, així com a lacomarca. Volíem fer una revista lliure,local (propera) i en català.

Els “franctiradors”Teníem i tenim molts col·laboradorsque escriuen esporàdicament, sense capperiodicitat establerta. Altres, pocs, es-crivien regularment. El més assidu vaser, sense dubte, el Rossend Marsol“Sícoris”. En moments determinatstambé han estat rellevants el FerranSánchez, anys enrere, i més darrera-ment el Ramon I. Canyelles.

Les noiesAbans d’entrar a l’era de l’ordinador,va haver-hi una època en què la revistaes preparava amb una supermàquinad’escriure, la millor que hi havia lla-vors. S’havien d’escriure els textos, queuna vegada picats es portaven a la im-premta amb les fotos. Això va durar anys. Hi havia unesnoies que dominaven la màquina i elcatalà i que escrivien els textos. Quanuna plegava, en començava una altra. Eren la Nuri Cercós, la MontserratSolé, la Paquita Martí i la CarmePuigpinós. Sense la seva col·-laboració la revista possiblement noexistiria. El motiu és simple. Nosal-tres els exigíem que calia acabar-lacada mes i elles ens deien que els fal-tava textos. També, en un altre nivell,la Teresa Serentill, en la seva èpocade bibliotecària, col·laborava.

El canvi de 1996El desembre de 1996, quan la revistacomplia els seus 15 anys de vida, ungrup de joves va incorporar-se, com unalè d’aire fresc, al Consell de Redac-

ció. Això va suposar una transforma-ció total de la revista: canvis de contin-gut, més pàgines, nova maquetació... imés endavant, una mica de color,internet... En general, una importantmillora qualitativa. Ja era factible fertot el que abans havíem sols somniat,gràcies a una nova generació de jovent.A la foto de sota de la pàgina anterior,alguns redactors i col·laboradors de larevista a l’estiu de 1997. D’esquerra adreta: Eva Solanes, Lluís Agramunt,Miquel Ortiz, Miquel Mota, Josep M.Sabartés, Josefina París, Ramon Abelló,Núria Aranés, Agustí Solé, Núria Ri-bes, Miquel Regué, Rafel Gomà,Bartomeu Jové, Ramon Giribet, JosepRiudeubàs, Rossend Marsol i JoanFontanet.

La llenguaEscriure en català era una de les nos-tres aspiracions bàsiques. No ho recor-dem massa, però als anys 40 i 50 va seruna llengua perseguida. Només sabemque a l’escola ens ensenyaven única-ment en castellà, i amb visió de futur,

RecordançaNo podem deixar passar l’ocasió de fer me-mòria dels companys desapareguts al llargd’aquests 25 anys. El Rossend Marsol, elJaume Cardona, el Josep M. Castellana, elJesús Santacreu, el Peret del Rebolleda iel Lluís Trepat. Creiem, n’estem segurs,que tots eren massa joves per morir, supo-sant que l’hora de partir tingués a veureamb l’edat cronològica. La tasca de totsells va ser important.

el francès. Però l’idioma que parlàvem al carrer,al principi no el podíem llegir enlloc.El jovent parlava igual que els pares acasa, però no a les aules. Ningú no ensva ensenyar l’idioma amb que les nos-tres àvies feien tertúlia al carrer. Dels fundadors de la revista, sols elmestre Jordi Alins estava preparat tèc-nicament per l’ús del català escrit. Elsaltres l’havíem après –una mica– deforma autodidacta. De llengua prohibida havia passat allengua amagada. Als anys 40 algú ha-via decidit que la llengua que es parla-va a les cases, el català, havia de ser unidioma cadàver, envellit, si de cas en-terrat a les fulles polsoses d’un diccio-nari. Ens deien: “¡Hablad en cristiano!”,“Parece que habláis en polaco”. La ideaera maquiavèlicament genial. Si es car-regaven la llengua, se’n ressentirien lacultura, els costums, les tradicions, lahistòria... I de retruc el país, la identitatnacional, la idea que som una naciósense estat, el concepte de pàtria... Afor-tunadament, la jugada no els va sortirbé. S’ha refet, s’ha bastit tot de bell noumercès a les institucions i amb més for-ça que mai. I La Palanca n’és una molt petitamostra.

Text: Bartomeu Jové i SerraFotos: Vicent Roca i La Palanca

33

la P

alan

ca

PrPrPrPrPremsaemsaemsaemsaemsa

Som la premsa de casaAssociació de la Premsa Comar-cal de Catalunya (ACPC) va ce-

lebrar el passat novembre la festa delseu 25è aniversari. És una entitat important que any rereany ha anat creixent juntament amb totsnosaltres. Com tots, ha passat per tem-porades més bones que unes altres, peròactualment travessa un moment moltdolç. Aglutina 3 diaris (un és el diari Segrede Lleida), 2 bisetmanaris, 25 setma-naris, 3 quinzenals, 47 mensuals (entreels que s’hi troba La Palanca), 46 bi-mestrals i trimestrals i altres, fins untotal de 131 publicacions associades. Segons l’actual president, EstanisAlcover i Martí, durant aquests 25 anyss’ha aconseguit, en l’àmbit de la prem-sa i les publicacions associades, gaudird’un ampli reconeixement nacional i,en la majoria dels casos, cada revistaés la publicació de referència en la sevacomarca i, en gran nombre, líders ab-soluts en vendes. Entre tots hem creat un model depremsa lliure, democràtica, local i ca-talana. A més hem creat una manera defer premsa única en el món. Enlloc delmón, en un país tan petit comCatalunya, amb tan sols 7 milions d’ha-bitants, enlloc existeix un model depremsa com el nostre i, a més, escritaen un idioma particular. Dóna les gràcies a cadascuna de lespersones que han format de la premsalocal i comarcal en aquests 25 anys,editors, periodistes, publicitaris, perso-nal de l’administració i serveis, beca-ris, estudiants en pràctiques, anunciants,subscriptors i lectors per confiar enaquest projecte enriquidor i únic en totl’Estat. Podem encarar el futur amb optimis-me. Creu que la premsa local i comar-cal a Catalunya té un esdevenidor es-plendorós.

Bartomeu Jové i Serra

Objectius de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal- Defensar els interessos dels associats i del conjunt de la premsa comarcal.- Representar els associats de l’ACPC.- Promoure iniciatives legals en benefici de la premsa comarcal i la sevalectura.- Promoure la presència pública i conjunta de la premsa comarcal.- Promoure la creació de serveis i d’infraestructures de suport a la premsalocal comarcal, com la formació i serveis comuns.- A través de les publicacions dels seus associats, servir els associats deCatalunya amb tota confiança i honestedat.- Defensar per sobre de tot la llengua i la cultura catalana com a patrimoniirrenunciable.

L’

www.artesadesegre.com

35

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

La família Fontanet-Garcia vol donar públicament les gràcies per lesmostres de condol que hem rebut pel traspàs del nostre germà i tiet JoanFontanet Garcia.

Nota d’agraïment

A l’amic Dodó

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Al Cèsar el que és del Cèsarn la secció de Cartes a la Redac-ció de la revista del mes passat

va aparèixer una carta, signada perJosefina Camats, que cal puntualit-zar. En aquesta carta es destaca el bonestat de conservació del cementirid’Artesa per part de l’Ajuntament i esdóna les gràcies per aquest motiu, totrecordant una època que no havia estataixí. Fins aquí ho trobem tot correcte ino hi ha res a dir. En el que no podem estar d’acord ésquan es diu textualment “... reconèixer-li a aquest Ajuntament la bona tasca quehi han fet. No només l’han endreçat (elcementiri), sinó que a més hi han posatbancs per descansar i s’hi troba aiguaper posar a les flors”. Aquestes actua-cions corresponen a l’Ajuntament an-terior i no a l’actual. Per a deixar clar de què estem par-lant, utilitzarem la notícia que es va

publicar també a La Palanca (núm.242, d’agost de 2002) amb el títol “Mi-llores al cementiri d’Artesa”. Diu tex-tualment: “... Pel que fa a l’exterior,s’han asfaltat els accessos, tant el de laporta principal com el de la lateral, is’ha fet conduccions per evitar que l’ai-gua de la pluja malmeti les parets i s’in-trodueixi en els nínxols. A l’interior,s’hi ha fet arribar l’aigua i s’hi hainstal·lat una font; mentre que la creucentral ha quedat vorejada per la plan-tada d’arbustos i l’ossera ha millorat elseu aspecte. Altrament, unes quantespapereres complementen el mobiliariurbà del cementiri, conjuntament ambels bancs que es van instal·lar a fi-nals de l’any passat”. Les expressionsque hem remarcat amb negreta no dei-xen lloc al dubte sobre el que es va feral cementiri entre el 2001 i el 2002,quan jo era tinent d’alcalde. Hem de suposar que la memòria li

ha jugat una mala passada a la Josefinai no hi veiem mala intenció, però cre-iem que és just que a cadascú se li atri-bueixin els errors o els mèrits que lipertoquen. En un moment determinat,quan érem responsables del Governmunicipal, se’ns va criticar certs errors.És lògic, doncs, que no ens agradi queels mèrits se’ls emportin altres. Sense ànim d’entrar en polèmiques,només hem volgut aclarir el que senzi-llament ha estat un malentès. Aprofito l’avinentesa per a desitjarde tot cor unes Bones Festes i un BonAny 2007 a tots els ciutadans i ciuta-danes del municipi d’Artesa de Segre.

Mingo Sabanés i PortaPortaveu del grup municipal d’ERC

E

L’apunt del PSC-PM... Caos administratiuolts cops la desorganització ad-ministrativa del nostre Ajunta-

ment fa que s’endarrereixin actuaci-ons a causa de papers que no correnal dia. Tot i que una majoria de les cosesque passen no són per culpa de l’alcal-de, sí que totes són responsabilitat seva.Un exemple:- En el Ple del 4 de maig, vàrem pre-guntar com estava l’ampliació del CAP(Centre d’Assistència Primària), donatque segons els Serveis Territorials deSalut hi havia diners per a les obres,però que s’havien d’executar abansd’acabar l’any.

- En el Ple del 3 d’agost, es va aprovarel demanar informe previ a la Genera-litat, necessari per portar a terme lacompra del pati del costat del CAP pera l’ampliació d’aquest. Resulta que enel termini de trenta dies s’havia d’eme-tre aquest informe.- A mig desembre, després de 100 diesmés, els Serveis Territorials de Salut deLleida encara no tenien els documentsnecessaris que els havia de trametrel’Ajuntament d’Artesa, per no retrassarmés l’inici de les obres. Voldríem aprofitar per informar jus-tament que el CAP obre per les tardes,tots els dies de la setmana, des del dia

2 d’octubre, concretament de 5 a 8, itambé d’11 a 2 del migdia els dissabtesi festius, fent-se les guàrdies de mane-ra presencial. També desitjar-vos Bona Salut (queno calgui visitar el CAP, ni pel matí, niper la tarda!!!) i un Pròsper Any Nou.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

M

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Fa dos anysFa dos anys que tinc la guerra declara-da a Telefònica. Per una banda, em vanrobar o estafar 87 euros, i per una altra,em van prendre o robar del meu comp-te corrent del banc. Tenia dos telèfons, un al menjador iun a l’habitació. En anar a viure a laResidència, em va semblar que lo del’habitació era una despesa innecessà-ria. Aviso la companyia que em treguinlo de l’habitació i, com els lladres sem-pre saben com ho han de fer, em tallenla línia. Jo reclamo lo que ells volien.Se’m presenta un operari amb un telè-

fon modern. Jo no el volia, però em diu:“Usted no se preocupe, que no le va acostar ni cinco”. Que no? Al mes cauuna factura de 14.000 pessetes que jovaig pagar. Però lo pitjor va venir després. Juntamb lo telèfon també hi anava lo nú-mero nou, o sigui lo 400460, de mane-ra que als dos mesos em ve una facturad’endarreriments amb 62 euros, que jono he volgut pagar mai perquè no ésmeua. Em vaig fer un tip de reclamar aMadrid els diners del telèfon que l’ope-rari em va dir “Usted no va a pagar ni

cinco. La compañía los está poniendogratis en el pueblo”. Després de molttemps, em van enviar una nota deMadrid que em diu que molt aviat en-viaran al meu compte 87 euros si notinc cap factura pendent. Jo no els dec res i ells ho saben, peròels diners no vénen. En total em deuen123 euros: 87 euros que em van estafardel telèfon i 36 euros robats del meucompte corrent. Si no me’ls tornen, sempre diré queTelefònica els fa robant.

Ton Bonet

Ara fa 25 anysAquest any en fa 25 que va sortir alnostre poble d’Artesa de Segre i la seuacomarca la revista La Palanca. Els primers 15 anys es va fer d’unmodel i amb paper normal, però estavamolt bé. Durant aquest últims 10 anyss’ha fet d’un altre model i amb color,que també està molt bé. Les coses, commés va, més es van modernitzant.

Com a artesenc també hi escric i cadames l’estic rebent al meu domicili. Aixím’assabento de lo que passa al meupoble i a la comarca. A més, tinc totesles revistes, des del primer dia que vasortir el número 0 fins ara que ha sortitel número 293. Les tinc totes enqua-dernades, any per any. Així és que tinc25 anys de lo que ha passat a Artesa de

Segre i la seua comarca. També felicito, des d’aquestes líni-es, tots aquests senyors de la redacció ius desitjo molts anys de vida, perquèpugueu fer aquesta revista al nostre es-timat poble. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

www.lapalanca.cat

38

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de Santa Cecília

om us varem explicar en el dar-rer número, es va celebrar San-

ta Cecília tant a l’Aula Municipal deMúsica d’Artesa de Segre, amb ac-tes i concerts dels alumnes, com aCubells, amb un concert de l’OrfeóArtesenc. No hem pogut aconseguir cap foto-grafia de l’Aula Municipal de Música,però si del concert de Cubells, que usadjuntem amb aquestes ratlles.

C Catalunya CoralPer altra banda, durant els mesos d’oc-tubre i de novembre, s’ha celebrat uncicle de concerts anomenat CatalunyaCoral, que organitza la Federació Ca-talana d’Entitats Corals (FCEC). S’han realitzat concerts a Taradell,Gandesa... i va finalitzar amb un con-cert el passat 26 de novembre a Cunit.En tots aquests concerts s’ha interpre-tat com a repertori comú de totes les

corals participants, La Raimundeta,cançó-dansa tradicional d’Artesa deSegre, en una harmonització que vaencarregar l’Orfeó Artesenc i estrenarl’any 2003, i que fa poc més d’un anyla Federació va incorporar en el seucatàleg de partitures. En definitiva, unafita important que ha donat a conèixeraquesta partitura artesenca per tot elPaís, essent cantada per moltes coralscatalanes.

www.orfeoartesenc.cat

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

CARMELLES 2007

Inici dels assajos

el proper dissabte 13 de gener de 2007 a les 9 del vespre

Tu fas Caramelles, t’hi esperem!

CONCERT DE NADAL

Orfeó ArtesencCoral Infantil Brots d’Il·lusió

Aula Municipal de Música

Dia: 25 de desembre de 2006Hora: 2/4 de 8 del vespreLloc: Església Parroquial

d’Artesa de Segre

41

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Altre cop Nadal!em estrenat el mes de desembrei ja plana sobre nosaltres l’ano-

menat esperit nadalenc. Els carrers s’han vestit una vegadamés d’innumerables llums de colors imúsica; els aparadors de les botiguesens ofereixen de tot; regals, vestits,menjars, etc. i arreu hi ha tot un seguitde missatges que ens empenyen a serfeliços. És època també de fer-nos bonspropòsits per l’any que estàa punt de començar, propò-sits que segurament incom-plirem perquè en el fons...tots som com som, i la personalitat nocanvia amb el pas dels anys... però l’es-perança sembla tenir més força que maien aquestes dates. Han tornat les típiques cançons ple-nes de missatges subliminars i de sen-timents de benestar. Així, per exemple,escoltem el mític vuelve a casa vuelve...por Navidad que tant ens ha influenciati que ja ens l’hem fet nostre. Des delsmitjans de comunicació se’ns ha conti-nuat transmetent aquest aire. Com cadaany, han tornat els vells anuncis televi-sius de bombons, cava, loteria, per-fums... que semblen no passar mai demoda. No hi ha cap dubte, hem encetat elperíode de preparació de les festes na-dalenques. I això què vol dir? Doncsdes de la vessant més consumista voldir: enviar felicitacions, escriure llistesde regals, decorar la llar, preparar els

àpats i comprar, comprar i comprar totallò que pensem que ens pot ajudar apassar unes festes el més càlides i feli-ces possible, altra cosa és que ho acon-seguim! Des de la vessant més emoti-va i íntima vol dir, ser més solidari quela resta de l’any; ser més tolerant. D’acord, l’esperit de Nadal ja ésaquí. Sentim la seva màgia. Tothom ésmés bo. Les cases s’omplen de som-

riures, regals i abraçades. El temps sem-bla transcórrer més a poc a poc. Elssentiments són més a flor de pell quemai. Però ens preguntem... el Nadal, ésfelicitat o tristesa? Per què sentim emo-cions contradictòries? Per què estimemtant tot el que tenim i per què trobem afaltar totes aquelles persones que ja sónlluny de nosaltres? Per què tenim ga-nes de cantar nadales i alhora de plorarsilenciosament? Doncs perquè segura-ment també en aquestes dates tan en-tranyables els humans som contradic-toris, i això ho constatem en les emoci-ons i en les diverses interpretacions queen fem d’aquestes festes. I és que amb els anys, aquestes in-terpretacions s’han anat desviant delseu origen purament cristià. Segura-ment caldria reconduir aquesta festa enalguns aspectes, però això no vol dirque no puguem gaudir d’aquestes da-

El Nadal, és felicitat o tristesa? Per quèsentim emocions contradictòries?

H tes tal i com ens marca el cor. De bensegur que el Nadal no és igual per atothom, però és molt recomanable igairebé necessari trobar-hi un sentit iviure aquestes dates d’acord amb lesnostres creences més íntimes. Sobretot, no deixem de pensar queel desembre és una època de l’any queens convida a sentir-nos acompanyats,a compartir sensacions i a reunir-nos

en família. Sigui com sigui,els dies nadalencs ens hand’ajudar a ser més feliços i afer feliços els que ens acom-

panyen. No deixem de viure el nostrepropi esperit de Nadal, tal com cadas-cú de nosaltres l’entengui, descobrinttota la màgia que s’amaga en aquestesfestes. Els més pessimistes podrien pensaramb tristor que no val la pena gaudirde totes aquestes festes, perquè unavegada passades tothom tornarà al seuestat normal, tornarà el mal humor,l’estrès, la injustícia, la incomprensió...i es pregunten, per què no podria serNadal tot l’any? I és molt cert, seriafabulós sentir cada dia l’emoció delNadal, però el que està clar és que sideixem passar el mes de desembre sen-se viure’l intensament, segurament tam-bé passarem el gener, i el febrer, i elmarç... Bones festes a tots!

Noemí Farré Cortadelles

31 de desembre de 2006Artesa de Segre

Pavelló poliesportiu

Festa deCap d’Any

Festa deCap d’Any

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de novembreSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 02-11-2006

S’aprova inicialment, per unani-mitat, el projecte tècnic d’obraRemodelació de l’Av. Maria Anzizu en-tre la Pl. Ajuntament i el C/ Bisbe Bernausd’Artesa de Segre, redactat per l’engi-nyer tècnic industrial Josep M. Lliró Cen-telles, amb un pressupost d’execució percontracta de 315.237,12 euros.

S’aprova inicialment, per unani-mitat, el compte de liquidació definiti-va de les quotes d’urbanització del po-lígon I del Sector Industrial El Pla.

S’aprova, per unanimitat, reco-nèixer una antiguitat de tres triennis ala Sra. Dolors Quesada Jiménez i unaantiguitat de 5 triennis a la Sra. MariaJosefa París Folch.

S’aprova inicialment, per unani-mitat, la relació de béns i drets afectatspel projecte viari del C/ Vescomted’Àger al Camí de Vilves, estimar lesal·legacions formulades per les Sres.Carme Tortajada Palau i Teresa ReigTortajada i aprovar inicialment el pro-jecte de taxació conjunta dels terrenysdel tram viari.

S’aprova per unanimitat la certi-ficació d’obra núm. 1, per import de37.792,93 euros, corresponent a l’obraAdequació del C/ Argila d’accés a Vernet,signat per l’arquitecte Sr. Eusebi GuimetBerengueres i realitzada per l’empresaConstruccions Montsec, SCCL.

Ple extraordinari: 13-11-2006

S’acorda unànimement modifi-car les Ordenances fiscals per taxes,impostos i tributs, d’aplicació l’any2007.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 9, 16, 23 i 30 de novembre)

S’acorda adjudicar el contracte

menor d’obres per a l’execució del’obra Contenció de Talús amb mur in-clinat a la Clua, a l’empresa Juan TerréRibó, pel preu de 8278,17 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Antònia Serentill i Brescó, per en-derrocar l’edifici d’habitatge i local si-tuat a la Pl. Catalunya, s/n d’Alentorn.- A Promocions J. Cinca SL, per treureuns antics conillers, netejar pati, enra-jolar bany i cuina i pintar, a la casa si-tuada al C/ Sant Martí de Collfred.- A M. Cinta Puigpinós Comelles, can-viar bany i cuina, repicar i arrebossarla façana de la casa situada al C/ SantAntoni M. Claret, 30 d’Artesa de Segre.- A Josep Perise Abensa, per construiruna cambra de bany i enrajolar 35 m2

de pis a l’immoble situat al C/ Esglé-sia, 14 de Collfred.- A Esther Pérez Ferruz, per a la recons-trucció d’un tram de paret caiguda al’immoble situat a la parcel·la 72 delPolígon 13 d’Alentorn.- A Dolors Queralt Espart, per a tancaramb xarxa metàl·lica la parcel·la de 334del polígon 7, al paratge de l’Hortad’Artesa de Segre.- A Domingo Armengol Puig, per a can-viar biga de fusta, posar un plat de dut-xa i canviar el marc d’una finestra al’immoble situat al C/ Pati, s/nd’Alentorn.- A Ramon Figuera Farré, per a refor-mar el bany de l’immoble situat al C/Pati s/n, d’Alentorn.- A Arcadi Fons SL, per la construccióde dues naus industrials sense ús espe-

cífic, a situar al Polígon Industrial elPla 2, parcel·la 41, situada al C/ LluísCompanys, 11 d’Artesa de Segre.- A Endesa Distribución Eléctrica, SLU,per la reforma de la línia aèria 25 kVdoble circuit Artesa-Agramunt, entreels suports 113 i 118, terme municipald’Artesa de Segre.- A Esther Pérez Ferruz, per l’arranja-ment de la paret mitjanera de l’edificisituat al C/ Major, 3 de Vilves.- A Josep M. Riera Solé, per a la cons-trucció de dues naus d’engreix de por-cí de 1.008 m2 de superfície, construc-ció d’una bassa de purins de 345 m2 desuperfície, construcció d’una tancaperimetral amb filferro de simple tor-sió de 445,73 ml i construcció d’unazona de serveis socials i sanitaris delpersonal de 12 m2.- A Construccions Montsec, per a laconstrucció d’una tanca en jardí situata la Ctra. d’Agramunt, 125, d’Artesade Segre.- A Josep M. Castel Fernández, per arehabilitació d’habitatge unifamiliar alC/ Eres, 17 d’Alentorn- A Excavacions Jumela SCP, per a obrirfinestra i instal·lar escala exterior a l’ha-bitatge ubicat al C/ Tros del Molí, 13d’Artesa de Segre.- A Antonio Farré Franqué, per a cons-trucció de nau industrial sense ús espe-cífic ubicada al Polígon Industrial ElPla, C/ Lluís Companys, d’Artesa deSegre.- A Yolanda Jiménez López, per a re-habilitació de la tercera planta de laMasia Les Pletes de Montmagastre.- A Josep Vendrell Tarré, per a picar iescardejar i rejuntar la pedra de l’habi-tatge ubicat al C/ Forn, 4-5 d’Alentorn.- A Gemma Pla Granes i GemmaCampabadal Monfà, per a distribuciód’oficina en farmàcia ubicada al C/Balmes, 25 d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió d’autorització de connexió ala xarxa d’aigua:- A Tomàs Cirera Zapatero, per lainstal·lació d’una escomesa d’aiguapotable per dotació d’aquest servei ge-neral d’abastament d’aigua a l’habitat-

42

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

43

la P

alan

ca

ge situat a la Ctra. de Tremp, 54, 3r,d’Artesa de Segre.- Arcadi Fons, SL, per la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable perdotació provisional d’aquest servei ge-neral d’abastament d’aigua a l’obra si-tuada al C/ Lluís Companys,11, delPolígon Industrial el Pla, d’Artesa deSegre.- Joan Tomàs Navines, per la ins-tal·lació d’una escomesa d’aigua pota-ble per dotació d’aquest servei generald’abastament d’aigua a l’habitatge si-tuat al C/ Onze de Setembre, 8, nau 3,d’Artesa de Segre.- Joaquima Miró Fisa, per la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable perdotació provisional d’aquest servei ge-neral d’abastament d’aigua a l’obra si-tuada al C/ Lluís Companys,11, delPolígon Industrial el Pla, d’Artesa deSegre.- Juan José de Clasca Garrido, per lainstal·lació d’una escomesa d’aiguapotable per dotació provisional d’aquestservei general d’abastament d’aigua al’obra situada al C/ Únic, 17 baixos, dela Colònia La Fàbrica.- Concepció Riart Blasi, per la ins-tal·lació d’una escomesa d’aigua pota-ble per dotació provisional d’aquestservei general d’abastament d’aigua al’obra situada a la Ctra. d’Agramunt,20, 3r d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència de gual a JordiRos Roig, per al canvi de nom de gualde l’adreça C/ Calvari, 51, actualmenta nom de Joan M. Verdugo Rangel.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de la llicència per la primerautilització i ocupació a Meritxell Cire-ra París, per l’habitatge, situat a la plan-ta tercera, de l’edifici emplaçat a la Ctra.de Tremp, 54, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obertura d’establiment i activitat:- A Victoria Popovici, per la instal·laciód’una activitat destinada a botiga d’ali-mentació, a desenvolupar a la Ctra.d’Agramunt, 44, baixos dreta, d’Artesade Segre.- A Kasamaka, SCP, per la instal·lació

d’una activitat de garatge col·lectiu d’úsprivat amb una superfície de 146,75 m2,a desenvolupar a la Ctra. d’Agramunt,48, d’Artesa de Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

En aquest punt, s’informa per lapresidència dels següents temes:

La Creu Roja ha demanat auto-rització per a instal·lar una parada, da-vant de l’església, al Mercat setmanalel dia 17 de desembre per a vendre pro-ductes en la campanya Avis Solidaris.S’acorda atorgar-los-la.

El Gimnàs Altis ha demanat lacol·laboració de l’Ajuntament en la prope-ra edició de la Marató. S’acorda col·laborar-hi com els altres anys.

La Societat General d’Autors iEditors ha interposat una demanda con-tra l’Ajuntament per al cobrament delsdrets d’autor corresponents a les emis-sions musicals de l’Emissora Munici-pal de Ràdio. Atesos els informes ne-gatius dels serveis jurídics, l’Alcaldiaha resolt l’aplanament de la demanda isatisfer els drets reclamats.

La Diputació de Lleida ha conce-dit una Petita Ajuda de 3.000 euros per al’obra Reforma Lo-cal Social a Tudela.

El Consorcide l’AdministracióOberta de Catalunyaha concedit una sub-venció de 3.000euros per al projecteeTram.

El passat dia 20 es va fer unavisita a la secció d’obres de la Diputa-ció per parlar de la variant d’Alentorn.S’ha trobat una solució per resoldre laconnexió del camí de Baldomar amb lavariant mitjançant una rotonda oberta.

El dia 15 es va atorgar llicènciad’obertura al Basar xinès atès que te-nia tota la documentació exigida i l’in-forme favorable dels serveis tècnicsmunicipals.

La Fundació la Caixa ha dema-nat autorització a canviar el rètol de laFundació del Casal de la Gent Gran i tras-lladar-lo a l’actual local, C/ Balmes 29.

El dia 20 de novembre hi va ha-ver una reunió de socis de la Dàlia Blan-ca per a tractar d’una possible permutadel local. Per a tirar-ho endavant, vandemanar a l’Ajuntament que els facili-tés els honoraris d’un tècnic que, prè-via una reunió dels socis, els valorésl’aprofitament possible. S’acorda fer-se’n càrrec.

El Club de Lectures, dins elsactes de commemoració del seu 50 ani-versari, celebrarà una exposició de di-buix entre els dies 6 i 10 de desembre ala Sala de la Capella de les Monges.

L’IEI ha atorgat una subvencióde 7.000 euros per a la recuperació delsantics rentadors.

El Grup de Jovent JAS ha de-manat poder utilitzar la Plaça de l’Ajun-tament, el matí del dia 17 de desembrei la del Progrés, la tarda del mateix dia,per a la realització d’activitats per a re-captar diners per a la Marató. S’acordaautoritzar-los-ho.

Carme Barril i Brescó

CASA EN VENDAA MONTSONISNOVA CONSTRUCCIÓ

FAÇANA DE PEDRA180m2 amb GARATGE

Tel. 696 30 27 41

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

NadalaNadalaNadalaNadalaNadala

Perdó, Pau i Amor

Hi ha neu a les muntanyesi un ventijol molt fredacompanya la gententre pluja i boirinapels camins de l’hivern.

Sols l’escalf de les llarsi el compartir les horesplenes d’íntims afectes,fan contrast del paisatgetan inhòspit i gèlid.

D’algun lloc dalt del cel,per enmig núvols blancs,filtra llum un estelque als homes ens és guiaper arribar a Betlem.

Hem de ser més conscientsque Perdó, Pau i Amorsón paraules ben vives,són desitjos de NENper omplir nostres vides.

No són tres mots perdutsque sols duren uns diesi s’obliden quan cal.Són propòsits d’un anyrenovats per NADAL.

B. Jové

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom d’un licor

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Inaugurar

El començament d’una activitat huma-na –privada o pública– se celebra ambun acte d’inauguració, que té una litúr-gia pròpia: inauguració de cursos, debotigues, de serveis públics, de campi-onats... Són actes amb caire solemne,festiu. Algú amb autoritat diu unes pa-raules serioses i adients d’obertura perdesitjar èxit, felicitat, salut o riquesa. Per què els anomenem inauguraci-ons? Els romans en deien in-auguratioperquè convocaven uns àugurs (ende-vins que esbrinaven el futur llegint elsmoviments de les aus) que diguessin sil’empresa tindria èxit o no, i, per tant,si els que havien de dur a terme l’acti-vitat eren benaurats (escurçament debenaugurats) o malaurats (escurçamentde malaugurats). El nom “inauguració”ens recorda aquesta consulta sobre el destíde la nostra vida i dels nostres actes.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana I, 759

(Joan Coromines)

Horitzontals1. Acció de confiar.- 2. Treballador manual que ha acabat l’aprenentatge.Al revés, entrant marítim sinuós i ramificat de parets inclinades.- 3. Figurahumana que es fa servir com a joguina. Vocal oberta. Resar.- 4. Símbol delsofre. Recollir almoines per a un objecte piadós. Abreviatura d’est.- 5.Determinant que designa la unitat. Símbol de l’argó. Al revés, allò que esdona com a recompen-sa.- 6. Pastisseria feta amb ametlles mòltes, sucre icuita al forn. Teixit molt fi.- 7. Anunci, advertiment. Societat religiosaregular aprovada per l’autoritat eclesiàsti-ca. Lletra que representa dosfonemes vocàlics.- 8. Després d’avui. Al revés, nom d’una peça usada percobrir el cap.- 9. Al revés, nom d’una embarcació de regates. Vocals enhiatus. Vocal oberta.- 10. Símbol del radi. Junt. Al revés, qualitat especialque té una persona.- 11. Unió de dues parts rígides que els dóna moviment.Verticals1. Persona que consuma.- 2. Substància obtinguda del cascall. Moure’sper la mar.- 3. Noia petita. Corda gruixuda i molt forta. Consonant dental.-4. No assolir amb èxit. Símbol del iode.- 5. Vocals que només formendiftong a començament de paraula i després de vocal. Entre abans i després.

Títol nobiliari per damunt del marquès i per sota del príncep.- 6. Tros de roba. Riu del nord d’Itàlia. Sense roba.- 7. Vocals quepoden formar diftong. Capell pontifici no litúrgic i de forma oval. Al revés, pronom de tercera persona que fa la funció decomplement indirecte.- 8. Símbol del nitrogen. Al revés, nom d’un dirigent xinès. Lloc on tradicionalment es posen els millors.-9. Via de comunicació millor que el camí. Símbol del carboni.- 10. Vocals, les dues primeres, tancades i, la darrera, oberta.Símbol del ruteni. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Vocals que poden formar diftong.- 11. Nom de la persona querecull menys una erra.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Confidència.- 2. Operari. Air.- 3. Nina. A. Orar.- 4. S. Acaptar. E.- 5. Un. Ar.imerP.- 6. Massapà. Tul.- 7. Avís. Orde. E.- 8. Demà. arroG.- 9. ógarD. EA. A.- 10. Ra. Unit. Do.- 11.Articulació.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficRatafia (rata, fi, a).Problema d’escacs1- Txd6+, Dxd6 (si exd6; 2- Dd7+, Dxd7; 3- Txd7++ ó 2- Dxf6+, Te7; 3- Dxe7++); 2- Dxe8+, Rc7 (siRxe8; 3- Th8++); 3- Dxe7+, Dxe7; 4- Txe7+, Rd6; 5- Ta7 amb clar avantage.

mamífmamífmamífmamífmamíferererererdelicat

AAAAA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ArArArArArtesa de Setesa de Setesa de Setesa de Setesa de Segggggrrrrre Celee Celee Celee Celee Celebrbrbrbrbra el Nadala el Nadala el Nadala el Nadala el Nadal

Durant les festes

51è Concurs de pessebres artístics icasolansOrganitza: Associació de pessebristesde la Parròquia d’Artesa de Segre

A la Sala de les Monges, RETALLS,Exposició de pintura a càrrec de Mer-cè Serra i Valls.Dies 22, 23, 25, 26, 29, 30 de desem-bre, 1 i 5 de gener: de 18h a 20:30h.Dies 24 i 31 de desembre: de 11h a 14hi de 18 a 20:30h.

Dissabte, 23 de desembre

10h - Davant de l’Ajuntament, SOR-TIDA CAMINANT A ALENTORN(Artesa-Vernet-Alentorn-Vernet-Artesa).Cal portar calçat adequat, aigua i esmor-zar. Durada aproximada: 3 hores i mitjaOrganitza: Club de Lleure Altis

24h - Al pavelló, FESTA DE LA RÀ-DIOOrganitza: Amics de Ràdio Artesa deSegre

Diumenge, 24 de desembre

11h - Col·locació del pessebre a l’er-mita-refugi del cim de Sant Mamet.Es pot pujar caminant, corrent, ambBTT o amb qualsevol altre mitjà. Tot-hom està convidat a esmorzar.Organitza: CUDOS

18h - Al pavelló poliesportiu, BALLDE TARDA amenitzat per DJMAJESTIC i DJ ROMANTIC MAN.Durant la sessió es ballarà el tradicio-nal Ball del Fanalet i haurà un Con-curs de ball. Els diners que es recaptines destinaran a la Fundació Vicent Fer-rer.Organitza: Amics de Ràdio Artesa

22h - Missa del Gall al Santuari deSalgarOrganitza: Agrupament Escolta i Guia Marede Déu del Pla (AEiG M.D. del Pla)

23h - Missa del Gall al Monestir deSta. Maria de RefetOrganitza: Comunitat Religiosa de Refet

24h - Missa del Gall a l’església par-roquial d'ArtesaOrganitza: Parròquia d’Artesa de Segre

24h - Al pavelló, FESTA DE LA RÀDIOOrganitza: Amics de Ràdio Artesa deSegre

Dilluns, 25 de desembre

19:30h - A l’església parroquial, CON-CERT DE NADAL a càrrec de l'Or-feó Artesenc, la Coral Infantil "Brotsd'I·lusió" i l’Aula Municipal de Mú-sica, organitzat per aquestes entitats

Dimarts, 26 de desembre

A partir de les 11h pels carrers d'ArtesaCantada de nadalesOrganitza: Caps de l'AEiG M.D. del Pla

17:30h - Al nou local "Fer Cagar laSoca com quan érem joves..."Organitza: Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca

Dimecres 27, dijous 28 i divendres 29

PARC DE NADALDe les 16h a les 19h al PavellóPoliesportiuOrganitza: Àrea de Cultura i diversesentitatsDurant aquests dies, la Biblioteca Mu-nicipal "Joan Maluquer i Viladot" i laLlar d’infants El Bressol estaran pre-sents al parc.

Dilluns, 1 de gener

18h - A l’església parroquial, UN PO-EMA DE NADAL, representació ambtextos, poesies i cants a càrrec de Mn.Josep Sauter.Organitza: Parròquia d’Artesa de Segre

Dimarts, 2 de gener

De 18h a 20h, Al pavelló poliesportiu,JOCS POPULARS per a nens i nenes(3 a 12 anys)Organitza: Club de Lleure Altis

Dijous 4 de gener

16h - A la Dàlia Blanca, representacióde l’espectacle FANTÀSTIC, a càrrecla Companyia PipoOrganitza: Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot”

17:30h - A la Llar-Residència Municipalde la Gent Gran, Visita del Patge Reial

18h - A la Pl. Jubilats, Arribada delPatge ReialOrganitza: Llar-Residència Municipalde la Gent Gran i l'AEiG M.D. del Pla

Divendres, 5 de gener

17:30h - Cavalcada de Reis Magsd’Orient a AlentornOrganitza: Poble d’Alentorn

18h - Cavalcada dels Reis Magsd'Orient a Artesa, adoració al nenJesús i repartiment de regals. Arribadaper la carretera d’Agramunt.Organitza: AMPA Llar d’Infants ElBressol, AMPA CEIP Els Planells,AMPA IES Planells i AEiG MD del Pla

21h - Cavalcada de Reis a Baldomar,al Local de l’Associació de VeïnsOrganitza: Comissió de Festes deBaldomar

Dissabte, 6 de gener

12h - A l’església parroquial, Lliura-ment de premis del 51è Concurs depessebres artístics i casolansOrganitza: Associació de pessebristesde la Parròquia d’Artesa de Segre

SSMM Els Reis Mags d’Orient re-partiran els regals a casa.Tots els que vulgueu que SSMM usportin els regals, heu de trucar al’Ajuntament fins el dia 3 de gener2007.Tel. 973 40 00 13 (de 9 a 15h)

Ajuntament d’Artesa de SegreÀrea de Cultura i Ensenyament

Àrea de Joventut, Esports, Festes i FiraDiverses entitats

Bones Festes iFeliç Any Nou!

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Aquesta és la generació que va néixer amb La Palanca, ara fa 25 anys. No ha estat possible reunir tothom, peròresulta especialment representativa del que significa aquest aniversari de la revista. (Foto: J. M. Espinal)