La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositiva 1Així es l’ínDiA

L’Índia és un dels països del món que compta amb una major diver-sitat cultural, a causa de la fusió i de l’enriquiment de la seva cultura fruit de les successives civilitzacions que han passat pel seu territori des de les invasions àrabs al segle X. A més, la seva gran extensió fa que les tradicions i la cultura variïn de nord a sud. Tot i així, la seva història comuna i d’altres elements com la religió fan que l’Índia mantingui una identitat pròpia com a nació. A Espanya tenim la mateixa cultura i les mateixes tradicions? Imagina en un país que és sis vegades més gran que Espanya.

L’Índia té una superfície de 3.287.260 km², sis vegades i mitja més que Espanya. Té gairebé 1.200 mi-lions d’habitants, més de tots els i les habitants d’ Europa. És el segon país més poblat del món, només per darrere de la Xina.

L’Índia és una democràcia parlamentària, amb un President o Presidenta del Govern triat/da per a un període de cinc anys i que designa un Primer Ministre o Ministra com a cap de govern. El país es divi-deix administrativament en 28 estats (que són semblats a les nostres comunitats autònomes), i al mapa pots veure-hi al sud l’estat d’Andhra Pradesh, que és on hi ha l’escola complementària de la Fundació Vicente Ferrer amb qui realitzem l’intercanvi.

Andhra Pradesh té més de 75 milions d’habitants (pensa en quants habitants té Espanya: fixa’t que Andhra Pradesh, que només és un estat, en té molts més) i la major part de la seva població viu a les zones rurals i es dedica a l’agricultura.

Així es l’Índia

Diapositiva 1

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositiva 2 i 3lA moneDA i iDiomes De l’ínDiA

Aquest és un bitllet de 10 rupies, que és la moneda oficial de l’Índia. Al canvi, aquest bitllet són uns 15 cèntims d’euro, més o menys. A la part de davant pots veure la imatge de ‘Mahatma’ Gandhi, un dels pares de la independència i una de les figures històriques més estimades de l’Índia. Fixa’t en l’escriptura que hi ha sota el número “10” central: en quin idioma està escrit?

Es tracta del hindi, una de les dues llengües oficials de l’Índia, que com pots veure té un alfabet diferent al nostre. L’altra llengua oficial és l’anglesa, molt usada en política i en les administracions públi-ques, perquè l’Índia va ser colònia anglesa fins el 1947. Però a part d’aquestes dues llengües, la constitució índia reconeix unes altres 20 llengües co-oficials, que són les que es parlen als diferents es-tats. Després de la independència dels anglesos, la demanda po-pular va fer que l’Índia es dividís en regions i segons la seva llengua.

Hi ha més d’1.500 milions de llengües i dialectes menors al llarg de l’Índia, alguns parlats només per uns quants milers de persones. Les llengües majors són parlades per milions de persones, al revers del bitllet pots veure com la quantitat -10 rupies- està escrita en 15 d’aquestes llengües. A Andhra Pradesh la llengua que es parla és el telugu, que també té el seu propi alfabet, diferent del hindi. El parlen uns 80 milions de persones i és la tretzena llengua més parlada del món. Aquí tens un llistat d’algunes frases en telugu. Pots reconèixer el telugu en el bitllet de 10 rupies?

Diapositiva 2

La moneda y los idiomas

Diapositiva 3

La moneda y los idiomas

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositives 4 i 5 Religions De l’ínDiA

Ja saps que la religió principal de l’Índia és l’hinduisme, on un 80% de la població índia es considera hinduista. Però probablement no sàpigues que a l’Índia van néixer d’altres religions que són minori-tàries al país com el sikhisme o el jainisme. També el budisme és una religió nascuda a l’Índia, tot i que és molt més popular en d’altres paï-sos com la Xina, el Japó o molts països occidentals. Altres religions com el cristianisme o l’islam també tenen fidels a l’Índia: de fet l’islam és la segona religió més practicada, amb un 13% de la població.

L’hinduisme és una religió politeista, és a dir, segueix a diversos déus i deesses; alguns d’ells, com ara Shiva, Visnú o Ganesha són molt populars però hi ha moltes altres divinitats menors. Pràcticament cada poble té un altar dedicat al seu propi déu o deessa. Una de les característiques més importants de l’hinduisme és la samsara, la reencarnació. Saps en què consisteix aquest procés? Les persones hindús creuen que la vida és cíclica i que en morir la teva ànima aban-dona el teu cos i neix de nou en un altre cos, ja sigui animal, vegetal o mineral. La qualitat d’aquesta nova encarnació depèn dels mèrits que s’hagin fet durant la present vida i les vides passades.

El sikhisme és seguit per uns 25 milions de persones i té coses en comú amb l’islam i amb l’hinduisme. Per exemple és monoteista, com l’islam, però creu també en la reencarnació, com els hinduistes. El bu-disme en canvi no creu en un déu o deessa sinó en un sistema de valors, en un codi moral que guia els actes de qui practica aquesta religió. Malgrat ser una religió nascuda a l’Índia, és molt més popular fora del país i s’ha estès a d’altres continents, per això és difícil quantificar quants seguidors i seguidores té (es calcula que entre 350-500 milions). Finalment el jainisme té trets semblats a l’hinduisme i al budisme; creu en l’Ahimsa, la no violència contra els éssers vius i els seus seguidors i seguidores porten una vida d’obediència, pobresa i castedat. Té uns 6 milions de fidels.

Les lleis índies reconeixen la pluralitat de les religions i defensen la coexistència pacífica de totes elles, però de vegades s’han produït enfrontaments entre *hinduistes i seguidors de les religions minoritàries.

De tota manera avui dia a l’Índia cada vegada existeixen menys conflictes amb la diversitat religiosa, excepte alguns casos aïllats al nord. En algunes parets d’hospitals i d’escoles podem trobar símbols de les religions més importants a Índia tots junts, cosa que ens mostra d’una forma molt clara com con-viuen entre elles.

Religions de l’Índia

Diapositiva 5

Diapositiva 4

Religions de l’Índia

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositiva 6 lA comunicAció

Cada cultura té la seva pròpia manera de saludar i de mostrar res-pecte cap a les altres persones; les cultures especialment influï-des per la religió n’inclouen gairebé sempre una referència en la seva cerimònia de salutació. A la fotografia pots veure a un grup d’homes hindús fent el namasté, la salutació formal més habitual. S’executa col·locant els dos pal-mells de les mans unides a l’alçada del pit mentre es pronuncien les paraules “namasté” o “namas-kar”, que significa “jo saludo a la llum de Déu que brilla en tu”. És una salutació que es fa amb per-sones desconegudes o amb conegudes que no són ni família ni amistats i normalment és la persona més jove o d’estatus inferior la primera que s’inclina. Una altra forma de saludar-se ràpidament quan dos coneguts es creuen al carrer és posar-se la mà dreta al pit.

Membres d’altres religions saluden de formes diferents, per exemple els musulmans inclinen lleuge-rament el cap dient “salam aleikum” (“que la pau d’Al·là sigui amb tu”) al què es respon “wa aleikum essalam” (“que sigui amb tu també”). Els sikhs en canvi diuen “Satshri akal” (“Déu és la veritat última”). Aquí, a Catalunya, passa el mateix: com a país de tradició catòlica que som, per acomiadar-nos diem «Adéu», o «Adéu-siau» que vol dir «Que estiguis amb Déu».

Les persones de l’Índia no acostumen a mostrar afecte o a donar-se petons en públic, excepte els nens i nenes: entre persones adultes està mal vist. Ni tan sols els matrimonis mostren el seu afecte en públic, ja que és una cosa que ha de ser reservada per a la intimitat. Tot i així entre persones del mateix sexe és més habitual, per exemple és molt normal veure a dos homes anar agafats de la mà en senyal d’amistat.

Diapositiva 6

La comunicació

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositives 7 i 8gAstRonomiA

És possible que hagis menjat en algun restaurant hindú, o que ho hagi fet algun dels teus companys o companyes de classe. Les per-sones que proven el menjar típic d’alguna de les regions de l’Índia sempre es queden sorpreses de la varietat de sabors i d’aromes, de l’ús de moltes espècies i de diferents tipus de verdures. La gastro-nomia de l’Índia també està influïda per tots els pobles i civilitzacions que han passat pel seu territori, que fa que sigui una de les més riques i variades del món.

Les espècies són un element fonamental en la cuina de totes les regions de l’Índia, de fet antigament les espècies eren un producte tan valuós com l’or i la plata, i comerciants de tot el món viatjaven a l’Índia en la seva cerca. El propi Cristòfol Colón va iniciar el seu viatge a Amèrica buscant una nova ruta més ràpida per arribar a l’Índia i aconseguir així les seves espècies. Segur que has sentit a parlar del curri com l’espècia més famosa de l’Índia: doncs en realitat es tracta d’un conjunt d’espècies diferents -coriandre, cúrcuma, comí i moltes més- barrejades i convertides en pols que serveixen per cuinar molts plats diferents.

L’estat d’Andhra Pradesh té una gastronomia típica de la regió del sud de l’Índia, basada en l’arròs amb una crema de llenties, les verdures i els làctics. També és molt popular el roti o chapathi, un pa pla fet amb farina integral que acompanya els àpats i que serveix també com a cullera per menjar.

Diapositiva 7

Gastronomia

Diapositiva 8

Gastronomia

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositives 9, 10 i 11 FoRmes De menjAR

El menjar és un dels trets més importants de la cultura hindú, ja que es creu que de l’aliment neixen “les criatures que habiten la terra”. La cuina és on es prepara l’aliment i, per tant, és un lloc sagrat. No tothom pot entrar-hi i cal entrar descalç i rentar-se bé les mans abans de tocar els aliments. La cuina és una estança molt important de la llar, on la família es reuneix i comparteix el seu temps.

Com pots veure a les fotografies, el més tradicional és menjar els aliments amb les mans, concretament amb la mà dreta. El gaudi del menjar implica tots els sentits, no només l’olfacte i el gust sinó també el tacte. Menjar amb les mans és una cosa completament higiènica, només cal mantenir-les netes i amb les ungles ben tallades. El menjar es porta sempre des del plat a la boca (no s’ha d’apropar el plat a la cara) i cal evitar que el suc o la salsa dels aliments s’escorri per entre els dits. S’usa la mà dreta perquè és la que es considera “pura i neta”, mentre que la mà esquerra s’utilitza per a les activitats “impu-res”, com per exemple la higiene íntima.

Es menja tradicionalment a terra, però és un costum que cada ve-gada se segueix menys, especialment en sectors menys tradicio-nals o entre les classes mitanes o altes. A més aquestes tradicions s’apliquen només al menjar indi: a les ciutats, on es pot trobar menjar d’altres països, les persones usen coberts o palets per menjar.

Formes de menjar

Diapositiva 10

Diapositiva 11

Formes de menjar

Formes de menjar

Diapositiva 9

La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositiva 12les cAstes

Ja hem parlat del sistema de castes, ho recordes? Recordes el gràfic amb la piràmide de castes? Pots identificar quina és cadascuna i qui-na funció compleix a la societat?

La pertinença a una casta o a una altra depèn de la família a la qual es neix: les persones formen part d’una casta des del seu naixement i és un estatus que no pot variar al llarg de tota la vida. Es pot canviar llavors de casta d’alguna manera? Sí, a través de la reencarnació: si el teu comportament en aquesta vida ha estat digne i adequat és possible que et reencarnis en un cos d’una casta superior.

Tot i que la llei índia diu que totes les persones són iguals, la veritat és que el sistema de castes marca moltes vegades les relacions socials, el prestigi, l’accés a la riquesa o el repartiment dels béns. Les castes baixes, les persones tribals o les dàlits (persones fora del sistema de castes) sofreixen una forta exclusió social.

A les zones urbanes i a les grans ciutats el sistema de castes s’està relaxant a poc a poc. Això si, a l’hora del matrimoni és alguna cosa que es té molt en compte. Però en estats predominantment rurals i molt tradicionals com Andhra Pradesh, on el sistema de castes segueix molt arrelat, les diferències socials segueixen sent molt grans. Els nens i nenes de l’escola amb la qual realitzem l’intercanvi pertanyen a la comunitat dàlit, grups tribals o castes baixes, que a Andhra Pradesh suposen el 22% del total de la població.

Les castes

Diapositiva 12