Descriure breument el cas, amb la informaci suficient per a entendrel

1.Presentaci del cas:

Els dos progenitors, mare (X) i pare (Y), es van conixer a lentorn laboral, treballant en el mateix restaurant. En un principi, lvia materna (AM) no va acceptar la relaci amb el progenitor Y pel fet de ser estranger. En el moment en qu X es queda embarassada, AM fa fora del domicili a X. La parella, X i Y, es trasllada a viure amb dos germanes del progenitor Y perqu no tenen prou recursos per llogar un pis; malgrat tot, per problemes de convivncia han de deixar aquest domicili. Estant embarassada, X es queda sense feina i s contractada en un altre restaurant al Barri de Grcia. El propietari del nou restaurant els deixa viure en un magatzem. X treballar en aquest restaurant durant 3 anys, temps durant el qual tindran dos fills, en M1 i na M2. Mentres X treballa, els menors sn atesos per AM, la qual viu el dia a dia dels menors, durant els primers 2 anys de vida daquests. Finalment, X es separa de Y, manifestant que la ra s la conflictivitat i les discusions en la relaci. X explica que Y no es preocupa mai dels menors i que no li agrada treballar. Als pocs mesos, X coneix a Y2, treballant al mateix restaurant. Ella treballava de cambrera i ell a la cuina. Com que X shavia separat dY, vivia de nou amb AM, la seva mare. Segons AM, en els inicis de la relaci amb Y2, X li delegava totalment la cura dels menors i es dedicava a treballar i a sortir per la nit de festa amb Y2; afirma ser la principal cuidadora dels nens, i que X no sen preocupava; relata, que podien arribar a passar dies sense saber res de X. Y2 vivia a les rodalies de la ciutat en un pis de lloguer. Als 2 mesos, la parella va iniciar convivncia i X es va quedar embarassada del menor M3. Van acordar que M1 visqus amb AM, mentre que M2 visqus amb X i Y2. En aquells moments, X i Y2 treballaven, i M2 era cuidada per una cangur fins que X es va tornar a quedar sense feina. Al setembre de 2011, M1 inicia el curs en una escola a les rodalies de la ciutat i veu a AM els caps de setmana. Les discussions entre AM i X continuen i, des de llavors, X li prohibeix veure als menors M1 i M2, decisi que actualment perdura. Al mar de 2012, AM declara davant dels Mossos dEsquadra la situaci de risc en qu es podrien trobar els menors. Durant aquell mateix mes, la Fiscalia de Menors demana a la DGAIA una primera valoraci o aproximaci diagnstica de situaci sociofamiliar dels menors. Al juny de 2012, els Serveis Socials de les rodalies, informen de la situaci sociofamiliar; en resposta al seu requeriment, es proposa la derivaci dels tres menors a lEAIA. Loctubre de 2012, lEAIA finalitza lestudi de la situaci familiar i proposa mesura administrativa de situaci de risc greu, amb una signatura de comproms socioeducatiu per part de X i Y2. Al Desembre de 2012, lEscola de les rodalies es posa en contacte amb lEAIA, tot informant que M1 ha arribat amb blaus i esgarrapades al coll. Expliquen que a finals de la setmana anterior, aquest mateix menor havia acudit amb un fort cop al cap. Lescola parla amb el menor, el qual relata que va ser la mare qui el va llenar a terra, i li va fer els blaus i les esgarrapades arran dhaver-se fet pipi a sobre. Per la seva part, X explica que van relliscar i van xocar contra el sof, i que el mateix dia el va portar al metge. Respecte a M3, no havia acudit al recurs materno-infantil a causa duna bronquitis que sestava allargant en el temps, segons informava la mare. La pediatra refereix que la ltima visita realitzada en relaci a una bronquitis havia estat al novembre de 2012, i que no sestava administrant el tractament adient. Davant daquests fets, lEAIA considera que no hi ha garanties de protecci dels infants ats que s X qui passa ms temps amb els tres menors, pel fet que Y2 treballa. Al Desembre de 2012, atesa la gravetat de la situaci, i en base a les dificultats a lhora defectuar la cura dels menors, lEAIA valora desemparament urgent dels 3 menors i guarda custdia provisional a les vies paterna (AP-M3) i materna (AM). La relaci entre totes dues famlies no s bona (AM vs X i Y2), fins i tot arriben a posar en perill les visites dels nens amb la resta de famlia extensa (tant materna com paterna de X i Y2, ja que no tenen la capacitat de controlar els missatges i mantenir lharmonia davant dels menors. Al mar de 2013, lEAIA deriva la famlia al Servei Tcnic de Punt de Trobada per tal de poder regular el compliment de les visites familiars dels menors M1 i M2 amb X, atesa lelevada conflictivitat existent entre AM i X. LOctubre de 2013, la relaci entre la X i M1 no s positiva. M1 mostra reticncies per anar amb X, i diu tenir-li por, doncs va verbalitzar que la mare els tancava als armaris. M2 hi t bona relaci. X i AM tenen una relaci conflictiva. Tenen discursos diferents i no es pot clarificar la situaci real. Daltra banda, X tamb esta en conflicte amb el seu germ (GX) amb qui tampoc t una bona relaci. Y est desaparegut; no se'n sap gaireb res. Actualment, la parella X i Y2 continuen junts, i estan lluitant per recuperar la custdia dels seus tres fills.a) Descripci de lequip de professionals i dels serveis que hi intervenen.

Segons lArticle 99 de la LDOIA, la competncia per intervenir davant les situacions de risc dels menors i adolescents que es troben en un determinat territori, correspon a lAdministraci Local; la implicaci i intervenci daquesta resulta essencial pel sistema de protecci, ats que s ladministraci ms propera. En el cas que ens ocupa, lequip de professionals i serveis tcnics que hi han intervingut sn: -Fiscalia de Menors: informa a lEntitat Pblica de Protecci de Menors daquelles situacions de risc o desemparament, per tal que sadoptin les mesures legalment previstes (tutela, guarda, acolliment, adopci); el Fiscal coneix aquestes mesures i com van evolucionant en cada cas, i participa dels procediments judicials que es porten a terme per tal de formalitzar-los, o b per impugnar les mesures en cas de desacord dels afectats. El Fiscal pot actuar dofici i sollicitar ladopci de mesures de protecci del menor en casos durgent necessitat.-Serveis Socials de rodalies: donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialitzaci tcnica o la disposici duns recursos determinats. Han de valorar lexistncia duna situaci de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos datenci social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situaci de risc cercant la collaboraci dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda. En el cas que ens atn, al juny 2012, els serveis socials de les rodalies, informen de la situaci sociofamiliar en resposta al seu requeriment es proposa la derivaci dels tres menors a lEAIA.

-Equips dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia (EAIA): Serveis dependents de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia del Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya. Es dediquen a la valoraci, actuaci i atenci dinfants en risc de desemparament, aix com el seguiment i el tractament de les seves famlies. Sn els serveis socials especialitzats datenci als infants i als adolescents, atenent linforme i les mesures datenci proposades per els serveis socials, han de completar lestudi i han delaborar un comproms socioeducatiu adreat als progenitors o als titulars de la tutela i orientat a la superaci del risc que envolta linfant o ladolescent, el qual ha de contenir la descripci i lacreditaci de la situaci de risc, la seva avaluaci i concreci de les mesures que saplicaran des dels serveis socials bsics o des daltres serveis especialitzats per a la superaci de la situaci perjudicial. En el cas que ens atn, a loctubre del 2012, EAIA va finalitzar estudi de la situaci familiar i va proposar mesura administrativa de situaci de risc greu amb una signatura de comproms socioeducatiu per part de X i Y2.

-Secretaria de Famlia: El Departament de Benestar Social i Famlia, a travs de la Secretaria de Famlia, vetlla per donar suport, protecci, assessorament i informaci a les famlies.

-Servei Tcnic de Punt de Trobada: serveis pblics i gratuts, destinats a facilitar el compliment dels rgims de visites entre pares, mares i fills/es que viuen o han viscut una situaci de conflicte familiar, facilitant-los un lloc idoni i neutral per tal efecte. Treballen doncs per la reconstrucci del vincle materno-paterno filial.-Escola: En aquest cas, es centra en lescola de M1, que s qui, a travs de la Direcci del centre, es posa en contacte amb lEAIA.

-Recursos assistencials materno infantils: pediatria i infermeria peditrica-Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA): organisme que depn del Departament de Benestar Social i Famlia, que vetlla i promou el benestar de la infncia i ladolescncia en alt risc de marginaci social, amb lobjectiu de contribuir al seu desenvolupament personal. Tamb s qui exerceix la protecci i tutela dels infants i adolescents desemparats. 2.Valoraci del cas:

a) Demanda inicial: qui i com la realitza: La demanda inicial, es realitza al mar 2012, per part de lvia materna (AM). Ho fa declarant als Mossos dEsquadra la situaci de risc en qu es podrien trobar els menors, ja que considera que no estan essent ben atesos per X. Per tant, la demanda inicial ve incoada per AM, la qual sacull a lArticle 100.1 de la LDOIA, segons el qual tot ciutad que conegui algun infant o adolescent que estigui en situaci de risc o desemparament t el deure de comunicar-ho als Serveis Socials o a la DGAIA. En aquest cas, es va fer mitjanant denncia davant dels Mossos dEsquadra, i sn aquests els que mitjanant la Fiscalia de menors, demanen una primera valoraci o aproximaci diagnstica de la situaci sciofamiliar a la DGAIA.b) Valoraci professional: Com a professionals hem dintervenir obligatriament quan tenim coneixement de la situaci de risc o desemparament dalgun infant. Intervenir no s sinnim de derivar, sin que comporta una implicaci per part nostra com a professionals, que hem de collaborar per reduir o evitar el pressumpte maltractament i treballar coordinadament i de manera multidisciplinria. En el cas que ens ocupa, hi intervenen diversos factors, per una banda la situaci de risc i per laltre el desemparament:-Situaci de risc: situaci en qu el desenvolupament i el benestar de linfant o ladolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstncia personal, social o familiar, per per a la protecci efectiva de linfant o adolescent no cal la separaci del nucli familiar. Els factors de risc que es donen en aquest cas son: a)La manca datenci fsica de linfant per part dels progenitors, que comporta un perjudici lleu per a la salut fsica o emocional dels nens (desatenci de la bronquitis del menor M3); b)La utilitzaci, per part dels progenitors, del cstig fsic o emocional sobre linfant que, sense constituir un episodi greu o un patr crnic de violncia, que perjudica el seu desenvolupament (blaus sobre el menor M1).-Desemparament: Es consideren desemparats, els infants o els adolescents que es troben en una situaci de fet en qu els manquen els elements bsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecci efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separaci del nucli familiar. Els factors que determinen el desemparament en aquest cas son: a) Els maltractaments fsics efectuats per les persones a les quals correspon la guarda, o b els que shan portat a terme amb el coneixement i la tolerncia daquestes persones; b) La desatenci fsica, psquica o emocional greu o cronificada; c) Les situacions de risc que per llur nombre, evoluci, persistncia o agreujament determinin la privaci a linfant o ladolescent dels elements bsics per al desenvolupament integral de la personalitat.c) Posici dels diferents membres de la famlia respecte de la problemtica definida. Posici del centre escolar i d'altres serveis que hi intervenen.

1. Membres de la Famlia:

- AM t una posici clarament activa enfront la problemtica dels infants, especialment de M1 i M2, donat que la famlia paterna daquests no est present (a diferncia de la del menor M3), i notifica als Mossos la situaci de risc que poden viure. La seva relaci amb X fa que sagreugi la situaci.- X s una de les causants de la situaci de risc, i es sobre qui AM i lEscola confronten ja que ella era la que passava ms temps amb els menors al no treballar, t una clara influncia negativa. No atn els infants com cal.- Y, no t contacte amb els infants del qual ns pare biolgic.- Y2, tot i que no s famlia directa de M1 i M2, est incls dins del seu mbit familiar i en aquest cas, malgrat no es detalla el seu paper, sentn que no exerceix cap influncia positiva perqu no evita certes situacions.- AP-M3 i APY-M3: No tenim suficients dades que ens permetin valorar aquests membres de la famlia extensa

- M1: manifesta obertament comentaris negatius respecte a X, declarant que els tanca dins darmaris, que lha pegat quan sha fet pipi i que discuteixen

- M2: manifesta una relaci bona amb X.- M3: pressumpta negligncia en quant a latenci de la salut daquest infant. La pediatra refereix que no sestava aplicant el tractament adient a una bronquitis que sestava allargant en el temps.2. El centre escolar tamb t un paper actiu per combatre la problemtica que viuen els infants, informa a lEAIA seguint el Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, que estableix que quan hi hagi sospites dun probable maltractament o abs sexual sobre un menor, cal que la Direcci del centre ho comuniqui a la DGAIA i Fiscalia de Menors.3. Altres serveis que hi intervenen: Serveis socials, que fa denlla amb lEAIA, posici activa pel benestar dels infants. LEAIA, que vetlla pels interessos dels infants, en fa una avaluaci i cerca recursos que puguin millorar la situaci. Servei Tcnic de Punt de Trobada, que segueix la pauta dels anteriors serveis i vetlla pel correcte compliment de les visites. Recurs materno infantil, que declara que M3 no segueix el tractament suggerit, per negligncia de X.

d) Recursos disponibles: familiars, personals, socials, institucionals.

Recursos Familiars: Els recursos familiars disponibles, que valorem en aquest moment, serien les figures de les vies paterna (AP-M3) i materna (AM), que poden oferir una llar estable, amb un clima adient (exceptuant la relaci conflictiva existent de AM amb X i Y2). Recursos personals: La mateixa mare, X, s qui demana poder realitzar les visites en un Punt de Trobada, aix mateix, sabem, que X i Y2, participen en una associaci amb altres pares, que creuen que ladministraci no ha actuat correctament al determinar la situaci de risc i desemparament dels seus fills, cosa que ens fa pensar, que compta amb la suficient plasticitat com per poder buscar recolzament fora dels recursos familiars. Recursos socials: mestres, assistents socials, Punt de Trobada, recurs materno-infantil, i psicleg de referent de lEAIA. Recursos institucionals: Lleis nacionals i internacionals de protecci dels menors, Departament de Benestar Social i Famlia a travs de la DGAIA.

e) Intervencions realitzades: Serveis socials (SS) fa denlla amb lEAIA, prenent una posici activa pel benestar dels infants. A partir de la demanda que es fa des de lescola per les sospites de maltractament de X cap als menors, SS deriva el cas als psicopedagogs de lEAIA per a qu es posin en contacte amb la famlia i iniciar les actuacions necessries per vetllar per la seguretat i el benestar dels infants. LEAIA fa una avaluaci i cerca recursos que puguin millorar la situaci dels infants. Proposa un pla de millora per a X, el qual si no es compleix, repercutir en una proposta dacolliment en famlia extensa, com a ltim recurs per evitar el desemparament dels menors. Servei Tcnic de Punt de Trobada, segueix la pauta dels anteriors serveis i vetlla pel correcte compliment de les visites. En aquest cas concret, els psicopedagogs daquest servei vetllen per a restablir el vincle de X amb als seus fills M1 i M2.3.Valoraci de la situaci familiar

Quan els menors creixen en un ambient de violncia, desatenci tant fsica com emocional i inestabilitat econmica es vulnera la seva identitat afectant al seu aprenentatge potencial i dintegraci amb el seu ambient, fins el punt de posar en perill la capacitat de definir un projecte de vida. Aix mateix, quan els progenitors, com en el cas que ens ocupa, no exerceixen de forma adequada les seves funcions en relaci als fills, estan posant en risc el seu benestar i desenvolupament, tal i com indiquen Palacios i Rodrigo (1998). A continuaci destaquem algunes de les variables que afecten negativament al desenvolupament del infants en el cas que ens ocupa (limitacions):-Baix nivell sociocultural: Ens falten dades per valorar el nivell sociocultural de la famlia sobre la que intervenim, tanmateix, i amb les dades que ens han estat facilitades, podem apuntar que X i Y2 sn pares que accentuen lobedincia i lautoritarisme; tendeixen a ser ms restrictius i autoritaris que els pares de nivell sociocultural mitj-alt (ms permissius, democrtics, emfatitzen la curiositat, la independncia i la creativitat); sn tamb ms freds i menys afectuosos, a la vegada que ms intolerants davant la desobedincia dels menors. No sabem si els infants han estat desitjats, malgrat tot, i si fos el cas, podria ser que fossin subjectes a patir ms risc daband i desatenci per una mala adaptaci familiar.

-Nivell socioeconmic - Carncia de vivenda familiar: el tipus de vivenda, condicions de la llar, la superfcie, les condicions higiniques, etc., poden ser condicionants o variables que afectin al desenvolupament dels infants. Hem de recordar que la famlia nuclear no disposa de vivenda: inicialment vivien a casa de AM, posteriorment a casa de les germanes de Y, i finalment al magatzem dun dels restaurants pel qual treballava X, perqu no disposaven de recursos propis; aquesta situaci comportava manca despai i dificultats en la convivncia.

-Manca de feina: implica baixos ingressos familiars i precarietat econmica, a ms del trencament i la prdua de contacte amb un mn social diferent al de la famlia; incrementa la sensaci de soledat, de falta de suports socials, i la parella passa a ser alg que tampoc no dna suport a la tasca de cura i criana del nen, amb les ruptures o desavinences que aix comporta.

-Estrs: Les condicions de vida de les persones de nivell socioeconmic baix i una inestabilitat laboral sn ms estressants que les de classes mitjanes, la qual cosa pot significar, per als pares, una menor atenci a les necessitats dels nens.-Joventut de la mare: Desconeixem tamb quina s ledat exacta de la mare, tanmateix, i degut a que quan va tenir el primer fill encara vivia amb la seva mare (AM), ens fa pensar que es tracta duna dona jove. Les mares joves, acostumen a estar menys informades i a tenir menys controls al llarg de lembars, cosa que es tradueix tamb en un nombre ms elevat de nens prematurs o de complicacions neonatals. Tamb hi pot haver ms nens irritables o amb altres dificultats, que compliquen el fet de tenir-ne cura i educar-los. A la vegada se sent molt insegura, t molts dubtes i no sap com sortir-sen. Moltes mares joves tenen la sensaci que han perdut la seva millor poca i per aix actuen com si volguessin recuperar la seva joventut, sortint per les nits, desatenent els fills, fent prevaldre els propis interessos, etc. En quant a les potencialitats del context familiar i del seu entorn, destaquem:

-Implicaci de les vies materna (AM) i paterna (AP-M3) en leducaci dels infants.-Implicaci per part de lescola: donen suport en la demanda de desemparament i fan denlla amb els Serveis Socials i lEAIA per fer el seguiment dels menors quan es dna la situaci de risc. La seva proximitat els permet fer un seguiment diari i rigors, per tal de comprovar que la situaci ha millorat o b avisar en cas de qualsevol sospita.-Implicaci per part dels recursos institucionals: institucions encaminades a protegir la integritat social i personal del nen on es pretn cobrir un cert buit en el cas de llars amb pares absents i integrar el nen en la comunitat, lEAIA seria el seu principal recurs de suport.4. Formulaci duna proposta dintervenci. 1-Acompanyament i seguiment dels infants i de la seva famlia: Lobjectiu s vetllar pel benestar dels infants i intentar recuperar les capacitats parentals de X i Y2, s a dir, cercar i donar suport per a les possibilitats de canvi i millora de les capacitats de criana dels fills. Pel que fa a les estratgies, el primer pas seria construir una relaci de confiana amb la famlia, essencial per lxit de la recuperaci de les funcions parentals. En parlar de suport, ens referim tant al de caire material (facilitar un habitatge digne, garantir laccs a ingressos mnims estables i ajut directe al domicili,amb un control peridic), com a lemocional continuat en el temps, que aporta seguretat i autoconfiana als infants i als propis pares. Aquest suport familiar, social i comunitari, rebaixaria de manera important lestrs parental. 2-Restablir el vincle materno-filial dels menors M1 i M2: M1 no vol veure a X, verbalitza tenir-li por, i atesa lelevada conflictivitat entre X i AM, els nens han deixat de veure a X regularment; per tant, sha donat un trencament en el vincle materno-filial. Per tant, els objectius es centrarien en: Reparar el vincle de confiana entre la mare i els menors M1 i M2, aix com acompanyar-los en el relat de lestada amb X, durant la qual un dels menors va verbalitzar que la mare els cridava i els tancava als armaris; Treballar amb X i Y2 les habilitats parentals i la facilitaci despais de confiana dels menors, per tal que aquests puguin restablir els contactes en benefici dels menors; Reforar el discurs positiu dels menors amb X davant AM acollidora i preservar daquesta manera als menors davant del conflicte dels adults; Treballar amb les dues parts que el conflicte entre les parts quedi separat de la relaci materno-filial, a fi que quedin preservats del conflicte entre adults. En aquest sentit, les estratgies dintervenci proposades, serien: Reforar positivament el vincle entre mare i fills, potenciant espai de confiana; Facilitar als menors M1 i M2 espai de reparaci amb X si fos el cas, fent X un discurs de reparaci; Treballar amb AM un espai descolta sobre les vivncies positives dels menors amb la seva mare i ajudar-la a que doni perms emocional als nens a gaudir de la seva mare.

3-Escola de pares: Proposem lassistncia per part de X i Y2, en alguna instituci propera, amb la qual ja estiguin familiaritzats, com per exemple a lescola o el Centre Cvic del barri. Dentrada, la proposta ser voluntria, per dassistncia obligatria per tal devitar lacolliment en famlia extensa. Amb aquest objectiu, valorarem no noms lassistncia, sin tamb el grau dimplicaci i el grau dassoliment dels segents objectius: Promoure actituds positives per a la cura i atenci dels infants; Facilitar i afavorir vincles dafecte entre pares i fills; Ajudar a la X a conixer les pautes bsiques necessries per a la convivncia dins del nucli familiar i per a que adquireixi responsabilitats; Fer un seguiment daquest pla de millora per tal davaluar les capacitats i levoluci de lactitud de X per tal de poder descartar la proposta dacolliment a famlia extensa, en el cas de que la mare segueixi correctament el pla de millora. En aquest sentit, les estratgies dintervenci proposades, serien: Programa dexperts: lobjectiu s convertir les famlies en persones eficaces en la cura i criana dels infants; la intervenci se centra en aconseguir que les famlies aprenguin tcniques concretes que promouen el desenvolupament infantil (satisfacci de necessitats bsiques, criana dels infants, cura dels fills), mitjanant la modificaci de conducta. 4-Programes instruccionals dirigits a famlies: els objectius se centrarien en el desenvolupament de continguts concrets per a famlies que volen/necessiten informar-se o incrementar les seves habilitats en un aspecte concret. Les estratgies rondarien en dur a terme xerrades, casos prctics, debats, tallers, sobre habilitats comunicatives, coneixements de diettica infantil, aprendre a comportar-se davant les demandes dels infants, activitats divertides per edats, assessorament de caire emocional i educatiu sobre temes que les famlies proposin, exposici de diferents problemtiques o temes per a potenciar el dileg i la participaci des del inters, etc.Bibliografia i Webgrafia:

Mayoral, J. (2011). El sistema de protecci a la infncia i ladolescncia en la Llei 14/2010, de 27 de Maig, de drets i oportunitats en la infncia i ladolescncia (LDOIA), extret de http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/ 07Infanciaiadolescencia/Temes_Relacionats/sistema_proteccio_ldoia.pdfPalacios, J. y Rodrigo, M. J. (1998). Familia y desarrollo humano. Madrid: Alianza.

Sndic de Greuges de Catalunya (Coord.) (2006). Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, extret de http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/07Infanciaiadolescencia/Recursos_professionals/Pdf/Protocol_maltractaments_menors.pdf

Vila, I. (2008): Entorn social i familiar i intervenci psicopedaggica. Mduls I i II. Barcelona: UOC.

Mayoral, J. (2011). El sistema de protecci a la infncia i ladolescncia en la Llei 14/2010, de 27 de Maig, de drets i oportunitats en la infncia i ladolescncia (LDOIA)

Mayoral, J. (2011). Ja citat

Sndic de Greuges de Catalunya (Coord.) (2006). Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres maltractaments greus a menors

PAGE 6