La informació al dia a · de l’actuació covarda del Govern del PP a Madrid l’1-O i sense...

La informació al dia a <independentbarbera.cat>

298

6 d’

octu

bre

de 2

017

ISSN - 1695-4793

4i5 PLE MUNICIPAL Es visuatlitza el trencament del Pacte i la marxa d’ERC l’oposició

10 ENTREVISTAAmb Meritxell Ruiz parlem de la formació professional

14 REFERÈNDUM Imatges i opinions de la jornada de votació en el referèndum 1-O

21 COMERÇLa nova llei del mes de juliol posa en marxa els nous horaris comercials

l’independentde Barberà

6 d’octubre de 2017

2 .

editorial

l’Independent 299 sortirà al carrer el 3 de novembre de 2017

portada

La Torre de ca n’Altimira és un edifici romànic datat entre la se-gona meitat del segle XI i principis del XII, atenent a les característi-ques de la construcció, és per tant coetània de l’església de Santa Ma-ria (coneguda com la Romànica) i posterior a l’edificació del castell al que donava suport defensiu, car domina un bast territori per so-bre la vall del riu Ripoll. Aquesta edificació és una torre quadrada d’uns 5 metres de costat i 8 d’al-çada mitjana, tot i que es suposa que la seva alçada original era for-ça més elevada, va ser escapçada per encaixar com a dependència annexa a la masia que es formà al seu voltant. Consta de dos espais: la planta baixa i el pis de dalt. Els quatre murs són lleugerament ata-lussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Els baixos fan uns 9 metres qua-drats de superfície i l’accés es un arc de mig punt, de 90 centímetres d’ample per uns 2’20 d’alçada. El sostre és de volta de punt d’amet-lla que arrenca del mur a partir de 1’25 metres amb una altura total

al mig de la sala de 2’85 metres. És feta amb pedres planes, posa-des de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra. Al primer pis s’hi entra per un pas de porta de 75 centímetres i 1’80 metres d’alçada i en el pany de paret que forma angle amb l’an-terior hi ha una obertura de punt rodó de 60 centímetres d’amplada i 1’80 metres d’alçada. El més in-teressant és l’obertura que hi ha a la paret oposada, es tracta d’una fornícula, de punt rodó d’un me-tre d’alçada, més de mig metre d’ample i on hi ha un forat d’un pam aproximadament que surt a l’exterior. Ca n’Altimira era una torre de guaita i un enclavament auxiliar en la defensa del Castell, però a més a més, l’obertura abans men-cionada i la ubicació de la torre, ens indica que també era un colo-mar. Així, doncs, podríem dir que era una rudimentària “torre de comunicacions”, ja que en aquella època els missatges a llarga distàn-cia es feien a través de coloms.

La política local i la general ja veieu es toque de molt aprop, de fet una fa fer coses que afecten a l’altra. Però a mi m’agradaria analit-zar la situació a Barberà en la seva justa mida. No és l’1 d’octubre qui provoca que ERC deixi el govern, que Junts potser també i que Silvia Fuster hagi estat en dos anys l’alcaldessa més escridassada de la història de Barberà. Molts hem utilitzat aquests dies el títol d’un llibre de García Marquez per definir el que ha passat: “Crónica de una muerte anunciada” No es que uns siguem més llestos que altres però l’amanida inicial no lligava ni amb cola. Els tres socis de govern es varen ajuntar principalment perquè tenien en comú la voluntat de treure del govern als socialistes que feia massa anys que governaven. La PCPB hi tenia una especial prioritat doncs una part d’ells havia sortit de les files socialistes, ERC pensava que l’Ajuntament de Barberà, amb els socialistes, era un femer de corrupció, es pensaven que tindrien el cas Mercurio de Barberà i la gent de Junts per Barberà volien governar per fer les coses total-ment diferents a com s’han fet fins ara, tot i que també pensaven igual que la gent d’ERC. Varen entrar, han fet auditories de tots els departaments i només ha pogut trobar defectes de gestió però ni un sol cas de corrupció sobre la taula i segons sabem hi han posat molt interès en trobar-ho tot. Segurament ni ERC ni Junts va pensar en cap moment que els socialistes ja havien fet la seva catarsi amb l’entrada de Ana del Frago i que les formes més properes al sistema anterior potser ja havien marxat de la política o del socialisme ver-mell per apadrinar-ne un sense ideologia de verd. Queda clar que per ser alcvaldessa haguès signat la mort de JFK i ara amb el risc de perdre la feina actual i la professional ha decidit prendre una decis-sió que no té cap crítica com a tal si no anés acompanyada el tren-cament d’un pacte signat al juny de 2015. I tot aquest aldarull per passar una jornada electoral plàcida i sense problemes a Barberà. Indigna i trista a molts llocs de Catalunyai que ens han posat a tots d’enpeus. Ara ja no es de independència que parlem ara parlem de dignitat i de manca de respecte. Volem veure polítics de talla que s’asseguin a dialogar per sortir d’aquest atzucac, però no en hi ha o al menys no ho han demostrat. Ni Rajoy, ni Puigdemont, ni Rivera que vol el 155 són vàlids per negociar, ara em de veure si Coscu-biela i Iceta i Sánchez i Iglesias i Grazón ho són o no i parlem clar d’una vegada. A espanya hi ha molta gent que ens entèn ho estan demostran aquests dies i per tant no podem generalitzar però si que hi ha autèntics descerebrats que accidentalment governen, es pot evitar dncs no perdem el temps i fem-ho.

Transparència, quina broma



3.

Adreceu les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independent Av. GenerAlitAt,

53 àtic 2ª 08210 bArberà del vAllès o [email protected]

cartes al director la vinyeta No ho he pogut evitar i a més he decidit que a partir d’ara cada vegada que em trobi una cosa com aquesta la denunciaré. La primera persona a la que hauria de denunciar i que mereix una bona multa és la que ha deixat aquesta finestra d’aquesta ma-nera. No era conscient aquesta persona que una simple ventada o uns nens jugant podien fer cau-re la finestra amb les conseqüèn-cies lamentables que podia tenir la trencada del vidre o qualsevol altra cosa?. Tan difícil és veure que no es pot deixar d’aquesta manera? A vegades ens queixem de les coses que no es fan des de l’administració i possiblement les més greus són aquelles que no fem els administrats. No es possi-ble tenir més i millor servei públic de retirada d’aquest tipus de mobiliari de les cases però a més també tenim un servei entre la ciutadania que funciona perfec-

tament, doncs cap d’aquests serveis ha estat capaç d’utilitzar l’energumen que va deixar la finestra sencera sobre una paperera al mig d’un pas de vianants,

La fi

nestr

a qu

e po

dria

hav

er d

onat

un

disg

ust

espero que la possibilitat que em dona la revista de fer aquestes denuncies serveixin per que no es repeteixin imat-gescom aquesta d’avui. Vaig marxar, després de baixar la fiestra, pensant que estavem de sort.

Antonio BlancoBarberà

Escric aquest article colpida encara per les horribles imatges violentes contra persones pacífiques, fruit de l’actuació covarda del Govern del PP a Madrid l’1-O i sense moment per a cap reflexió serena, el Go-vern de la Generalitat, ple de supèrbia i sense el mínim del suport democràtic exigible a una consulta

vinculant de la participació de la meitat de la població, formularà la proposta de la Declaració Unilateral d’Independència, a aprovar pel Parlament de Catalunya aquesta mateixa setmana.

Quina manca de seny ! Desconec si han dormit. Ja ni tant sols em pregunto si han dormit bé. És impossible que ho hagin fet, uns i altres, o realment estem dirigits per uns inconscients eixelebrats que no els impor-ta gens la gent i sols es miren el melic dels seus interessos personals i polítics.

Quants errors han comès, altres i uns, i ara és el conjunt de la societat qui en pagarà les conseqüències. Som tots i totes nosaltres les que patirem les conseqüències de les seves decisions. Una Declaració Unilateral d’Independència resoldrà de cop tots els problemes que tenim o en generarà molts de nous? Quan de temps tardarem a resoldre’ls? I a l’Estat? el Govern del PP no utilitzarà tots els seus mitjans per impedir-ho? seran sensats o empraran fins l’últim recurs, inclosa la intervenció de l’autonomia? És així com volen seure a negociar tots plegats? o no caldrà negociar res i seguim en la permanent confrontació?

Quina pena! I la societat, ens mantindrem serens, alguns actius i altres passius, o ens revoltarem bé contra una decisió o bé contra l’altra? És així com la volem, enfrontada, dividida, malmesa i tibada? Perdrem els nostres drets i a més pretenen que callem? Ens por-ten a un carreró sense sortida i volen que hi entrem sols pel fet que ells ens hi volen dins?

Prou ! Si, ara més que mai cal seny, reflexió, temperància, prudència en les decisions i ser agosarats en les idees per aconseguir propostes que uneixin la societat i engresquin per al futur. Però per a tots i totes i comptant amb tothom. Queden poques peces al tauler. O parlem de fer taules i comencem un nou joc amb nous participants o hi haurà vencedors i vençuts. És així com ho volem?

El PSC fa molt de temps que avisàvem que la confrontació sense límits no porta a res de bo i no som equidistants de tot. Estem a fa-vor de la democràcia i de la convivència pacífica; estem al costat de la gent i, principalment, de la que pateix les desigualtats socials; estem per la raó del consens i de la pau; estem per resoldre problemes i no per provocar-los. Els dirigents dels dos governs tenen por que al final el sentit comú del respecte i la pluralitat que representem s’imposi ?

Tots i totes som importants i volem solucions que afavoreixin a la totalitat de la societat i no pas a uns quants. Qui s’hi apunta?

Ana del Frago Barés - primera Secretaria PSC de Barberà del Vallès

2-O Ja som on volien. I ara què?



4 .

Ple Municipal

La Silvia Fuster i la PCPB s’han quedat en minoria i sols doncs ni Junts per Barberà els dóna suport

REDACCIÓ

Amb un retard de 10 minuts, se-gurament per la dificultat que va-ren tenir els ciutadans i ciutadanes de Barberà que volien assistir al Ple Municipal d’accedir a la sala. Vuit policies locals varem comptar a l’entrada (els plens habitualment en tenen un). Escorcollaven bosses i motxilles i permetien o no l’accés a uns i altres. Com era d’esperar va ser una decisió de l’Alcaldessa i la PCPB sense comunicar-ho ni co-mentar-ho amb els socis de govern, evidentment la resta de grups es van deixar sentir. La dimissió dels regi-dors d’ERC, que es va fer efectiva en aquest Ple va provocar un canvi d’ubicació i moviments en la distri-bució. Ara els espais dels regidors ja no estan tancats pel semicercle sinó

Feia molt temps que un Ple no ens concedia la facultat de fer tants titulars com aquest del mes de setem-bre. Des de la “Soledat de Silvia Fuster i la PCPB” fins “Error greu pel paper de la policia local i els con-trols a l’entrada del Ple”. Tots són certs i tots són prou greus per ells matei-xos. Segurament hem triat el més amable possible però val la pena fer una repassada a tot el que va succeir durant el Ple de setembre de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.

que queden oberts en forma de “U” i permet que el públic assistent pu-gui veure la cara a tothom. Els cinc espais de la presidència els van ocu-par La Silvia Fuster, com a presiden-ta acompanyada per dos regidors del seu partit i dos de Junts per Barberà, tots ells tinents d’alcaldia. Per tant varem comença un Ple amb un go-vern en minoria i amb molts retrets dels uns als altres. La oposició i el govern el feia el propi govern.

Dictàmens

Un cop superada l’aprovació de l’acta anterior per unanimitat es va proce-dir a tractar els primers dictàmens i els sis primers, tan els que s’havien de votar com els que era donar compte tenen a veure a la renuncia de la se-nyora Carmina Pérez i la nova ubi-cació i distribució de delegacions i responsabilitats. El primer punt és la renuncia i tots els tràmits pertinents amb la Junta Electoral Central per que la seva substituta, Yolanda Mo-linero Campillo, prengui possessió. Es va aprovar amb els vots dels que han format govern fins ara i la resta s’ha abstingut. En la primera inter-venció la senyora Sandra Ramos va lamentar el dispositiu policial que s’havien trobat i ja hem comentat i va deixar clar que JXB no ho com-partia. A continuació i en la mateixa línia es va donar compte dels decrets d’alcaldia que s’havien fet per es-tructurar la substitució de la senyora Pérez. Primer el nomenament dels nous tinents d’alcaldia, Juan Gri-

maldo el 4t, Fabià Díaz-Cortés el 5è i Francisco Blanco el 6è. El següent, també donar compte de decret fa re-ferència a la revocació de les facul-tats delegades i el règim de dedicació de la regidora sortint. Els canvis de membres en la JGL i d’altres va ser el següent punt. També un decret ser-veix per atorgar noves delegacions i així queda definit que el senyor José Manuel Ferreté Ferrer se li deleguen les competències de Serveis econò-mics i Hisenda,Recursos Humans, Règim intern de l’Ajuntament i Secretaria General. El senyor Juan Grimaldo serà a partir d’ara regidor de Educació i formació continuada

i Policia Local i Seguretat Comuni-tària. El senyor Ferrerter manté la delegació adjunta de Territori i Me-di Ambient. També es notifica que el senyor Ferreter tindrà dedicació exclusiva a l’Ajuntament de Barbe-rà amb la màxima retribució salarial que permet la llei (3.571,43 eruos bruts mensuals). Els companys de JXB varen manifestar el seu desacord recordant a tothom que els únics que s’han mantingut fidels al seu ideari amb salaris màxims de tres vegades el salari mínim han estat ells i són els que han atorgat al pressupost la da-vallada d’aquesta partida que després es va utilitzar per als llibres de text



5.

Ple Municipal

La Silvia Fuster i la PCPB s’han quedat en minoria i sols doncs ni Junts per Barberà els dóna suport

de les escoles. Això es va aprovar no-més amb els vots de la PCPB ja que la resta de grups es va abstenir. Així mateix també es va aprovar el no-menament del senyor Ferreter com a portaveu de la PCPB i president de la Junta de Portaveus. En resum podem dir que els senyor Ferreter ha substituït a la senyora Carmina Pérez en tots els llocs que aquesta ocupava. Per cert recordar que els partits de la transparència encara no han explicat perquè la senyora Carmina Pérez ha deixat la política activa.

Altres dictàmens

Destaquem l’aprovació definitiva i la modificació puntual del ROM (Re-glament Orgànic Municipal), només RB va votar en contra doncs no es va acceptar les esmenes que havia pre-sentat. I aquí van començar els te-mes econòmics. En primer lloc es va donar compte de l’aprovació de les línies fonamentals del pressupost de 2018 i també l’estat d’execució del pressupost d’enguany. Aquests varen ser els dos primers punts en els que el nou portaveu, Manel Ferreter, va haver de mostrar les seves aptituds i no varen convèncer massa als grups de l’oposició. Una certa sensació de constant inquisició de perquè em

feu aquestes preguntes és la que va-rem tenir els oients i observants del Ple. Poques explicacions a cap dels temes i molta inseguretat. Evident-ment el marge de temps d’adaptació a la nova tasca el té més merescut. Com cada mes el període global de pagament a proveïdors dels segon trimestre i l’informe de morositat del mateix període, situat a Barberà en una òptima posició, varen finalitzar l’apartat econòmic del Ple.

Serveis Territorials

Des de Serveis Territorials, es varen presentar dos temes que tot i ser purament administratius tenen una incidència important en el desenvo-lupament de la ciutat. En el primer punt es declara obra d’interès especi-al per a la ciutat i per tant la fiscalitat és diferent a la posta en marxa i cons-trucció d’una estació de recarrega de vehicles elèctrics al carrer Arquíme-des 6-8. Una obra promoguda per l’Àrea Metropolitana i que no serà la última. Evidentment la unanimitat positiva va ser el vot del tema. L’altre, encara més important per la ciutat, és la modificació de la forma de ges-tió per a la prestació del servei públic de clavegueram en el que es defineix que la prestació d’aquest servei anirà a càrrec de l’empresa municipal SA-BEMSA que d’aquesta manera po-dem dir que ofereix el servei total de del cercle de vida de l’aigua a Barberà del Vallès. En aquest punt es va com-provar com pot ser de simpàtica la nova distribució de la sala de Plens ja que deixa la taula presidencial, la del govern, a metre i mig del portaveu de l’oposició. Curiosament en aquest punt van tenir un intercanvi dialèc-tic el senyor Diaz-Cortés i el senyor Báez on la proximitat va oferir una situació interessant. Per descomptat que la unanimitat va aprovar aquest punt de l’ordre del dia. Finalment i abans d’entrar a l’apartat de mocions i de les urgències es va donat compte dels decrets d’alcaldia i va ser la por-taveu de JXB, Sandra Ramos, qui va demanar explicacions sobre el decret del 14 de setembre en el que l’Alcal-dessa retirava les delegacions de totes les coses que tenien a veure amb la

preparació del referèndum del dia 1 d’octubre a totes i tots els regidors. A més de dir que no s’havien assa-bentat del tema més que pel llistat de decrets i que en cap cas s’havia parlat del tema no hi estaven d’acord i que seguirien fent la seva feina fins la da-ta del referèndum. La senyora Silvia Fuster va reiterar que no era veritat que no estiguessin informats i que d’aquesta manera protegia a tots els regidors i treballadors i treballadores de la casa.

Mocions

No hi havia cap punt més i per això es va passar a les mocions d’urgència on es va tractar i debatre una mo-ció aprovada en Junta de Portaveus i presentada pel conjunt dels grups polítics del Ple. Va prendre la pa-raula en primer lloc el senyor Jaime Fernández del PP i com ja es ha-bitual, però en el cas d’aquest mes de manera especial, va encendre, podríem dir, les flames de tothom. La moció, que es referia als atemp-tats de les Rambles de Barcelona i de Cambrils del passat mes d’agost, veni9a consensuada però el senyor Fernández va aprofitar per fer una exposició que podríem qualificar d’insultant respecte la CUP, Podem i fins i tot ERC. Paraules que no es habitual escoltar a la sala de Plens i que varen provocar la resposta, agressiva i contundent, qualificat-lo de miserable, dels portaves de ERC (Roger Pérez), Podem (David Clarà) i EAB-CUP (Fabià Diaz-Cortés),

fins i tot el portaveu del PSC (Anto-nio Báez) a fer una petita referència al que s’havia dit. Va manifestar que una Junta de Portaveus d’urgència i després la ratificació en el Ple potser ho hauria estalviat. Unanimitat total en l’aprovació.

Paraules

‘apartat de precs i preguntes i la inter-venció del senyor Xavier Oñate des del públic varen tenir moltes coses en comú. Primer explicarem que amb un punt d’emotivitat alt el senyor Pere Pubill va explicar els motius de la seva sortida del govern i l’experi-ència viscuda en quest dos anys. La senyora Fuster es defensar llegint la carta que havia enviat al president Puigdemont. En la intervenció dels representants de JXB va quedar cvlar que de moment l’1 d’octubre feia que continuessin al govern que després ja es veuria, que s’han sentit enganyats doncs el Pacte de Govern ho diu molt clar però a més es fan moltes coses de manera unilateral que no es comparteixen amb la resta de grups. En la seva intervenció el Xavier Oña-te va ser crític amb la postura de la Silvia Fuster i la PCPB, també es va fer referència a la quantitat de poli-cia local que hi havia hagut aquell dia i els controls per entrar al Ple. La insistència del senyor Oñate també va anar respecte el pacte signat i no complit. Quan va respondre l’Alcal-dessa va ser increpada pel public i en no puguer parlar va donar el Ple per acabat.



6 .

Farmàcies de guàrdia

Telèfons d’interès

ull de dona

Ajuntament93 729 71 71CAP Barberà 93 719 25 40

CAP Rosa dels Vents93 719 42 81

CAP Badia del Vallès93 719 26 01

Ambulàncies 24 hores904 106 106

Creu Roja93 726 66 66

Bombers93 726 00 80Ràdio Barberà93 729 44 71

Fundació Barberà Promoció93 719 28 37

Esports93 729 19 27

Tanatori93 719 27 78 - 93 580 97 10

AA.VV. Can Gorgs93 718 03 31

AA.VV. Can Gorcs II93 719 28 37 ext. 1204

AA.VV. Eixample-Can Llobet93 729 37 39

AA.VV. la Romànica93 729 17 39

AA.VV. Parc Central633 906 230

Federació AA.VV. Barberà93 719 28 37

Radio Taxi Barberà 93 729 07 07Policia Local93 719 00 90Guardia Civil93 719 36 10

Policia Nacional93 724 75 00

Mossos d’Esquadra112 - 93 734 61 00

Oficina Treball Generalitat93 718 85 11

Aigua - SABEMSA93 729 46 02- 93 729 55 00 (avaries)

Gas Natural900 100 251Fecsa-Endesa800 750 333Jutjat de Pau93 729 20 35

Correus93 718 52 79

BCU (Ass. Comerciants)93 729 08 91

Parc Taulí93 723 10 10

Recollida estris vells93 279 35 35

Oficina Municipal Habitatge93 719 41 20

NODUS Barberà93 729 72 72

Serveis

Núria RiuPagés - Av. Generalitat, 92 dia 6 d’octubre

Sisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 7 d’octubreGranero -Algarve, 2 BADIA dia 8 d’octubre

López - Del Boscc, 105 dia 9 d’octubreBaricentro (Beltran) - C.C. Baricentro Porta 5 dia 10 d’octubre

S. Galcerán - Av. Generalitat, 41 dia 11 d’octubrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 12 d’octubrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 13 d’octubrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 14 d’octubrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 15 d’octubre

Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 16 d’octubreA. Galceran - Dr. Moragas, 154 dia 17 d’octubreFerrer - Av Burgos, 4 BADIA dia 18 d’octubre

Pagés - Av. Generalitat, 92 dia 19 d’octubreSisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 20 d’octubre

Granero -Algarve, 2 BADIA dia 21 d’octubrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 22 d’octubre

Baricentro (Beltran) - C.C. Baricentro Porta 5 dia 23 d’octubre S. Galcerán - Av. Generalitat, 41 dia 24 d’octubre

Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 25 d’octubrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 26 d’octubre

Ruzafa - Dr. Moragas, 249 dia 27 d’octubre Blanca-Suades - Av.Tibidabo, 68 dia 28 d’octubreBudallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 29 d’octubreA. Galceran - Dr. Moragas, 154 dia 30 d’octubreFerrer - Av Burgos, 4 BADIA dia 31 d’octubre

Palomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 1 de novembreSisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 2 de novembre

Granero -Algarve, 2 BADIA dia 3 de novembreLópez - Del Boscc, 105 dia 4 de novembre

Baricentro (Beltran) - C.C. Baricentro Porta 5 dia 5 de novembre S. Galcerán - Av. Generalitat, 41 dia 6 de novembre

Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 7 de novembrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 8 de novembre

Ruzafa - Dr. Moragas, 249 dia 9 de novembreBlanca-Suades - Av.Tibidabo, 68 dia 10 de novembrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 11 de novembrePalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 12 de novembre

Han fet trampesNo sé què passarà a partir d’ara i pel que sembla no ho sap ningú, però en tot cas, el que està passant, des de fa cinc anys, per a les cata-lanes ja és un sacrifici important. Recursos econòmics, polítics, emo-cions, relacions, energies, al servei d’un procés que fins avui només ens ha portat que enfrontaments i un “xoc de trens”, que sense saber què és, ja ha provocat situacions entre famílies gens tranquil-litzado-res. I tot per a què? Busco respostes en el món del sí. Trobo un cartell i una sèrie de vídeos. Al cartell figura, sota l’imperatiu “ Escom-brem-los!”, una senyora escombrant el Rei, la infanta Cristina, aquests són la monarquia, d’acord, Rajoy, Aznar, Patricia Botín, Rouco Varela, un torero, aquests representen la corrupció, el centralisme, l’església retrograda, suposem. I aquí em faig una segona pregunta. Què fem amb Jordi Pujol i Marta Ferrusola i tots els seus fills i la cort de barons que els han acompanyat durant aquests anys i ara són, la majo-ria, consellers de la Generalitat. Aquest no cal escombrar-los? Amb aquesta corrupció si podem viure? I encara que hi ha pocs noms és tan grossa i llarga com l’altra o més. Els vídeos comencen: “Si votes sí, no podràs…” i continuen: “pagar els impostos a Montoro”, “finançar la Fundación Francisco Franco”, “celebrar el dia de la Raça”… La qual cosa em sembla formidable, només em suscita una altra pregunta: Amb aquests noms ja deixem clar que no volen res que estigui relacionat amb el capitalisme ferotge i amb l’església catòlica, o no, potser és amb els d’allà però als de Montser-rat o Poblet i al Sala i Martin o als Sumarroca ni tocar-los. Tot això em desperta una tercera pregunta: Què volem fer de veritat, escombrar o substituir? No importa, només valia anar a votar, fins i encara que es vo-tes no. Ens han fet moltes trampes. Ho veieu?.



7.

Amb el suport de:

núm. 298

Edicions Ceres SCPJ66273954

Doctor Moragas, 232 SA1ª08210 Barberà del Vallès

Tel.- 651 831 282editor: Francina ricart

Consell direCtiu: Manoly arriaga, Francina ricart, EFrEM UtrEra, rosina BErtran, carlEs ortizdireCtorA: mAnoly ArriAGA

redACtors: frAncinA ricArt,dAvid mArtín, Judith González, efrem

utrerA mAquetACió: mAriA vilArnAu

FotogrAFiA: dAvid mArtín, imAnol ortíz

publiCitAt: mAnoly ArriAGA

651 831 282imprimeix: bibi diGitAl

dipòsit legAl: b-52445-04

Opinió

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d'aquesta pubLIcacIó

gol sud

tribuna

Siscu Baiges - periodista

El passat 25 de maig de 2015 es celebraven les eleccions muni-cipals a Barberà, eleccions que guanyava el PSC de Barberà amb 3.282 vots i 6 regidores. Una victòria agredolça, ja que supo-sava una gran baixada de regido-res i feia possible altres alter-natives de govern. I així va ser, el 14 de juny Sílvia Fuster era elegida alcaldessa amb els vots de les 5 regidores del seu partit Plataforma Ciutadana Per Barbe-rà, les 4 de Junts Per Barberà i les 2 de Erc Barberà del Vallès. Partits amb una base sociològica molt diferent que van necessitar de maratonianes reunions per arribar a un acord de govern que va quedar recollit en el Pla d’Actuació Municipal, signat per les 3 forces. El podeu consultar complet aquí: https://drive.google.com/.../0B-afwVNSV-ZUELUpzdU5VVTk1c3M/viewUn dels punts on la distància entre els partits podia ser més gran era el referent al “Procés” i imagino que va generar molt debat i es va haver de cedir per consensuar el redactat del punt 6 del PAM. El text recull paraules com: “que els i les barberenques

podran exercir els seus drets com la resta de catalans i catala-nes.”, “mantindrà fidel a la decisió democràtica que prenguin els i les barberenques, el conjunt del poble català i les institucions catalanes.” o “superant, si cal, totes les traves que hi puguin posar els poders de l’Estat espanyol.” La PCPB era perfectament conscient de amb qui estava pactant i quina és la posició política que defensen, de ruptura amb el Règim del 78, tal com alguns partits de l’oposició li van recordar al Ple d’Investidura. Però, no fa falta que es doni per fet, crec que el text és prou explícit per deixar clar que el compro-mís en la situació concreta de l’1 d’octubre implicava col-laborar amb la Generalitat en l’organització del referèndum, cedint els locals electorals. No hi ha acrobàcies lingüístiques possibles que donin peu a una altra interpretació.És totalment legítim que la PCPB pugui canviar d’opinió. Els motius poden ser polítics (rebuig al refe-rèndum), legals (compliment de la constitució espanyola), personals (por a una inhabilitació) o electo-rals (no perdre vots). Trobo que seria legítim canviar d’opinió per

aquests motius o per qualsevol altre.Però en cas de canvi d’opinió, has de fer valer els teus arguments per generar un nou acord amb les teves sòcies que satisfaci a totes les parts. En cas de no aconseguir un nou acord, l’acord existent preval. I si pels motius que siguin (tots ells legítims, insisteixo) no et veus capaç de complir allò al que et vas comprometre, la sortida lògica és dimitir o abandonar el govern. El que crec que és indefen-sable és imposar unilateralment el teu criteri en contra de l’acord i la majoria de regidores del govern, gràcies al poder que et dóna el càrrec d’Alcaldia.Fins aquí l’actuació de la PCPB em sembla decebedora, però el que per mi ha estat absolutament irresponsable és el tour que s’ha marcat l’alcaldessa per diferents programes i televisions. Passejar un discurs victimista per platós que es dediquen a deformar mor-bosament la realitat catalana ajuda a legitimar el seu relat esbiaixat de la situació a Catalunya, que no té un altre objectiu que augmentar la crispació. Agafar aquesta posició és oblidar la seva obligació de vet-

Gonzalo Candanedo Fernández - vei de Barberà

Són coses de la meva ciutat, Barberà del Vallèsllar per la convivència entre totes les veïnes.Sempre hi ha nou límits de la vergonya per explorar i ahir vam tornar a viure un episodi lamenta-ble. Es celebrava un Ple Munici-pal que es preveia mogut, amb l’anunci de la sortida del govern d’ERC i gran part de la ciutadania enfadada amb l’Alcaldessa per la seva actuació amb el referèn-dum. Imagino que pensant que els problemes que no veus no existeixen, Alcaldia va decidir aplicar per primer cop un límit d’aforament a la sala de plens, co-par aquest aforament amb públic afí i disposar a la policia munici-pal per impedir l’accés al ple de la resta de la ciutadania, arribant a escorcollar bosses per evitar que s’introduïssin cartells o pancar-tes. En tots els anys de govern del PSC Barberà, del que molts ens vam queixar de què tractava la institució com si fos casa seva, mai havia viscut una situació així. És absolutament vergonyós i diu molt de segon quines concepci-ons democràtiques fer servir la policia per impedir ja no l’expres-sió, sinó la presència de ciutada-nia crítica.

Els puristes de l’ofici de periodisme desaconsellen posar interrogants als titulars dels articles d’opinió. Però no me’n surto a l’hora de concebre aquest sense deixar la pregunta a l’aire: què passarà a Catalunya i Espanya després de l’1 d’octubre?Què va passar l’1 d’octubre ho hem vist tots. La imatge més potent i la que ha sacsejat tothom, inclosos els mitjans de comunicació internaci-onals, és la dels policies i guàrdies civils atonyinant la gent que es resis-tia a la seva voluntat de retirar les urnes. El referèndum es va convocar com a pas previ a una declaració d’independència de Catalunya per part del Parlament. Es donava per descomptat que guanyaria el SÍ i, evidentment, així ha estat. Els par-tidaris del NO no han comparegut a la cita. Les dades aportades pel govern català sobre el resultat de la

consulta indiquen que la participació ha estat del 42%, amb 2.262.424 SI, 176.566 NO i 45.586 vots en blanc. Els SI superen en uns 300.000 vots els que van obtenir Junts pel Sí i la CUP plegats a les darreres eleccions al Par-lament i queden uns 40.000 per sota dels vots favorables a la independèn-cia en la consulta que es va fer el 9 de novembre del 2014. Tres milions de catalanes i catalans no van participar a la consulta. El portaveu del govern, Jordi Turull, va dir que 700.000 persones es van quedar sense poder votar perquè els van tancar el col.legi electoral que tenien assignat, però com que es va permetre votar on es volgués és de suposar que gran part d’aquest col.lectiu va acabar votant, com va fer el propi president de la Generalitat, Carles Puigdemont.Així les coses, dóna més força als partidaris de la Declaració Unilateral

d’Independència la violència de la repressió que els vots emesos aquest diumenge. “Res no tornarà a ser com abans”, escoltem aquests dies. El pioner d’aquesta expressió va ser Artur Mas que, com a president de la Generali-tat, va anunciar les retallades que va aplicar als serveis públics catalans amb aquesta frase. Tenia raó: Catalunya ha anat a pitjor des d’aquella opció per l’austeritat.Ara queda per veure si el “des-prés” que es construirà després de l’“abans” que deixem enrere serà un avenç o un retrocés. Cal fer un gran esforç de voluntarisme per pensar que amb Mariano Rajoy i Carles Puig-demont al front dels dos governs el “després” que s’apropa portarà bones notícies per la ciutadania, dolguda i entristida pel que ha vist i viscut el primer dia d’octubre del 2017.

Res no tornarà a ser com abans?



8 .

Entreteniments

Nivell mitjà

microrelatsOmplir la quadrícula de 9 x 9, amb 9 subgrups o sub-quadrícules de 3x3 cel.les, amb nombres de l’1 al 9. No es pot repetir cap xifra en una mateixa fila, columna o subquadrícula.

la recepta

sudoku Judith Prieto Ayuda Barberà del Vallès

La pimera vez que te vi pensé que no eras para mí. Me habían habla-do mucho de cómo mejorarías mi vida, de que si me decidía a cono-certe ya no podría prescindir de ti. Que serías cómo aquellos amores de novela romántica que siempre están juntos, sin separarse jamás. Pero yo me resistía, quizás porque sabía que al tenerte perdería una parte de miindependencia, la que tan bien había mantenido durante veinticuatro años. Al fina, unas navidades, claudiqué. Me habían insistido tanto los amigos que se habían acabado las excusas. Media hora y ya eras mio. Tenían razón los que querían que te conociera, en pocos días no sabía cómo hasbía podido vivir sin ti hasta enton-ces. Fuiste el primero, y aunque aún te llevo en el recuerdo, ya han pasado tres más por mi vida. Creo que no volveré a estar nunca del todo sola, porque de algún modo obsesivo he acabado llevándote siempre conmigo. Se oye una canción, nuestra canción. Y&a estás de nuevo reclamando mi atención, como el celoso amante que eres. Te cojo, contesto, hablo, te miro. Si siempre conmigo, pero de vez en cuando necesito volver a tener algo de intimidad, mi pequeño móvil. Espero que lo entiendas. Te apago.

El primero



9.

AMB

Transport públic gratuït durant tres anys a canvi del teu vehicle antic

A partir del 2 d’octubre, es podrà sol.licitar la T-Verda Metropolitana, una targeta de transport gratuït per a les sis zones tarifàries de l’ATM per a un període de tres anys. El mecanisme per optar-hi serà ben senzill: donar de baixa i desballes-tar un vehicle contaminant.

Transport gratuït a canvi de lluitar contra la contaminació atmosfèrica. Aquest és el projecte que ha activat l’AMB dins del marc de la lluita con-tra la contaminació atmosfèrica i que, de retruc, pretén millorar la mobilitat a la congestionada àrea metropolita-na. A partir del 2 d’octubre, tota per-sona major d’edat que estigui empa-dronada en un dels 36 municipis que formen la Metròpolis Barcelona i que tingui un vehicle antic, és a dir, amb més potencial contaminant, el podrà substituir per la T-Verda Metropoli-tana. Aquesta és una targeta personal i intransferible que atorgarà viatges il-limitats durant tres anys en un àmbit geogràfic que ocuparà les sis corones que formen l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La T-Verda és una iniciativa de l’AMB que “gràcies a la Generalitat de Catalunya podrà estar a l’abast de tots els ciutadans de l’àmbit de l’ATM”, comenta el director de Serveis de Mobilitat Sos-tenible de l’AMB, Carles Conill.El procediment és el següent: en els sis mesos anteriors a la sol·licitud de la targeta, el beneficiari ha de donar de baixa i desballestar un dels tres tipus de vehicles amb els quals es pot optar a aquest sistema de tarifació: turis-mes de gasolina matriculats abans del

2000, turismes de dièsel d’abans del 2006, ciclomotors que s’hagin matri-culat abans del 17 de juny del 2002 i motocicletes que ho hagin fet abans de l’1 de juliol del 2004. A més, qui opti a la T-Verda Metropolitana no

pot haver comprat cap vehicle durant aquest període anterior de mig any. Una vegada s’ha dut a terme aquest pas, cal formalitzar la petició a través de la sol·licitud que es pot trobar al web www.amb.cat/mobilitat o, de manera presencial, activar el procés a l’Ajuntament de cada municipi.En l’àmbit metropolità, aquest nou títol ambiental el lidera i gestiona l’AMB, a través del seu servei AMB Informació. El requisit posterior és que l’usuari es compromet a no com-prar cap vehicle nou durant un temps de tres anys en el qual gaudirà de la T-Verda Metropolitana. La directora d’AMB Informació, Cristina Farré, comenta que durant el període de

vigència de la targeta, aquesta s’ha de renovar any a any i l’AMB com-provarà que l’usuari segueix complint els requisits. “A la resta de municipis, sota el nom de T-Verda, es gestionarà a través de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). L’ATM informarà quan i com es podrà sol·licitar”, explica Far-ré.

Millora de la qualitat de l’aire, millor per a la butxaca

Més enllà de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire a l’àrea metro-

politana, aquest mètode suposa un estalvi per als seus usuaris. Segons les estimacions de l’AMB, el fet de prescindir d’un cotxe de gasolina pot evitar una despesa d’uns 4.000 euros anuals, 3.750 euros en cas que sigui un dièsel, i pel que fa a les motocicle-tes l’estalvi serà de 1.300 euros. A ai-

xò, evidentment, se li ha de sumar el fet que no s’ha d’abonar res per utilit-zar de manera il·limitada el transport públic. Així, en el cas de Barberà, un usuari que faci 10 viatges a la setmana fins a Barcelona acumularia un estalvi en un any que ascendiria a uns 921 euros. A més, la T-Verda Metropoli-tana afegeix l’avantatge que pot ser cedida a un membre del nucli famili-ar, és a dir, al cònjuge o a un fill o filla menor de 18 anys. Segons les dar-reres estimacions de l’AMB amb les últimes dades de la DGT, l’any 2015 hi havia 38.000 vehicles que van ser

desballestats que serien susceptibles d’aquesta bonificació, és a dir, que si un 10% s’acollissin a aquest nou sistema de tarifació, hi hauria 3.800 persones que se’n beneficiarien.

Una iniciativa que ha ampliat fronteres

La T-Verda Metropolitana és una de les mesures de l’AMB de cara a lluitar per la millora de l’aire a la Metròpolis Barcelona. El paquet de propostes establertes dins del Progra-ma metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica, aprovat el gener de 2017, espera rebaixar no-tablement el nivell de contaminació atmosfèrica. Els nivells de concen-tració de partícules en suspensió i de diòxid de nitrogen de l’aire superen amb freqüència els nivells màxims establerts per la Unió Europea. En el cas d’aquest sistema de tarifació am-biental, però, la mesura ha transcen-dit de l’AMB i, a través d’un acord amb la Generalitat i l’ATM, s’ha ampliat a tots els municipis de les sis corones de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de l’àmbit de Barcelona.

Per més informació sobre la

T-Verda Metropolitana, trucar al

telèfon d’AMB Informació 900

700 077 o accedir al web www.

amb.cat/mobilitat

La T-Verda és una iniciativa que

gràcies a la Generalitat estarà a

l’abast de tota la ciutadania de

l’àmbit de les 6 corones de l’ATM

La iniciativa s’emmarca en

el Programa Metropolità de

Mesures contra la Contaminació

Atmosfèrica

Condicions per obtenir la T-VERDA Metropolitana1.- Estar empadronat en un dels 36 municipis de l’AMB2.- Donar de baixa i desballestar el vehicle a) Estalvi fins a 1.300 euros b) Estalvi fins a 3.750 euros

Ciclomotors matriculats abans 17/06/2002

Motocicletes matriculades abans de 01/07/2004

Turismes diesel matri-culats abans de 2006

3.- No haver comprat cap vehicle durant els sis mesos anteriors No comprar cap vehicle durant tres anys



10 .

Entrevista

REDACCIÓ

Aquesta aposta del departament d’Ensenyament busca convertir l’FP en una opció prioritària en-tre els estudiants que desitgen una ràpida inserció en el món laboral. Estem normalitzant definitiva-ment l’FP, consellera? Hem fet un camí molt important en Formació Professional. I de fet, en aquests moments, ja no és una opció més sinó que la Formació Professional hauria d’esdevenir la opció de formació, de futur. El fet és que a Catalunya tenim un teixit empresarial molt divers, bàsica-ment el 95% són petites i mitjanes empreses, que té molta necessitat de tenir tècnics de Formació Pro-fessional. Ens passa que als països avançats tenen molts tècnics i pocs universitaris i en canvi nosaltres te-nim molt pocs tècnics i molts uni-versitaris. I precisament l’estructura del mercat laborat requereix més tècnics i menys universitaris. Hem d’anar cap aquí. L’últim esglaó que ens falta superar és que la societat cregui en la Formació Professional.

Dins l’àmbit de la FP, es consoli-da l’FP dual amb 3.300 empreses i 10.000 alumnes per al proper

curs, xifra que suposa multiplicar per 16 les dades respecte el primer curs d’implantació (2012-2013). Per què es fa tant èmfasi en l’FP dual?Una part de la formació que fa l’alumna no la fa al centre sinó que la fa a l’empresa. I això què vol dir? Doncs que els problemes i l’entorn són reals. Per tant, si tu condueixes o estàs programant una fresadora, una cosa és fer-ho al centre que si allò surt malament es repeteix i no passa res i una altra de molt diferent és fer-ho en una empresa, on has de donar resposta a una comanda i tot és a temps real. Per tant l’alumne aprèn molt més també en aquest context de l’empresa.

Més enllà del tema de la Forma-ció Professional, aquest setembre segurament estarà marcat perquè per primera vegada en uns quants anys en comptes de retallar plan-tilla nous docents (5.500 segons l’acord a què vostès van arribar amb els sindicats) començaran el curs gràcies a les noves places convocades. Un canvi copernicà. Quants docents més ens caldrien per garantir una educació de qua-litat?Encara no tenim un pressupost com

teníem el 2005, que ens permetria fer més coses, però sí que tenim un pressupost en què Ensenyament ha crescut moltíssim. De fet és l’incre-ment en pressupost d’Ensenyament més gran que ha viscut la història recent de Catalunya. Una part són els recursos docents, els 5.500 do-cents nous; aquí, per cert on hem de posar l’èmfasi és en fer una crida a aquells perfils excel·lents, perquè necessitem no només mestres sinó mestres excel·lents. I en relació als recursos, també hem variat la dis-tribució bastant lineal dels recursos que s’havia fet fins ara; hem de po-sar més recursos allà on són més ne-

cessaris, per poder garantir la igual-tat d’oportunitats.

A aquestes alçades, a l’època de les preinscripcions, acostumen a ha-ver-hi els típics estira-i-arronses entre el Departament i els Ajun-taments i/o certes escoles sobre-tot en els casos en què es retallen línies d’un centre –o directament si es vol tancar–. Són enfronta-ments que sempre generen una mala imatge per part d’Ensenya-ment. Quina seria la mena d’aca-bar amb aquestes tensions? Una descentralització més gran de les competències d’Ensenyament cap

Meritxell Ruiz i Isern (Reus, 1978) és una política catala-na, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalu-nya (gener 2016 a juliol 2017). Ha estat diputada al Par-lament de Catalunya en la VIII Legislatura (2006-2010) i directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa (2011-2016) al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Diputada al Parlament entre 2006 i 2010 i posteriorment directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa entre 2011 i 2016 al Departament d'Ensenyament. La gran aposta del Departament d'Ense-nyament de cara al curs actual és la Formació Professi-onal, que es vol vendre com l'opció de futur i amb més fàcil inserció al mercat laboral: tres de cada quatre de les 1.300 noves places de l'oferta formativa no obligatò-ria que es posaran en marxa aquest curs seran per a la formació professional. Parlem de 45 cicles de FP de nova implantació. El 14 de juliol de 2017 va plegar del govern de la Generalitat per circumstàncies derivades de l’orga-nització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Tot i ja no se Consellera d’Ensenyament parlem amb ella de la FP doncs ha estat qui els ha posat en marxa.

“L’FP ha de ser vista com l’opció de futur pels nostres joves”



11.

Entrevistaals Ajuntaments? Diferenciaria en funció dels àmbits. Enguany, en temes de preinscripció, hem fet un acord molt important amb els ajuntaments a través de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Vam acordar uns punts que han per-mès que funcionés molt bé aquest procés de preinscripció, diferent a al-tres anys. S’ha garantit la continuïtat de tots els projectes educatius; això ha estat així. Pel que fa a les ràtios, al número de nens per aula, que a P3 i P4 dels centres d’alta complexitat estiguessin a 22, si ho volien. I esten-dre-ho a 27 a Secundària. Una altra qüestió: hem de ser conscients que vivim en un moment de vaivé de-mogràfic: en quinze anys hem perdut quinze mil alumnes de P3. La nos-tra responsabilitat és gestionar bé la preinscripció, perquè si la deixéssim només a la demanda de les famílies, hi hauria escoles molt demanades i escoles que haguessin de tancar, que segurament són les de més complexi-tat. Més que parlar de transferències de competències, jo parlaria de cores-ponsabilitat entre administracions. No crec en derivar les competències als Ajuntaments, perquè llavors po-dria ser que en alguns llocs no hi ha-gués una prioritat en educació.

També obre preinscripcions però ara pensant en les escoles bressol. Des de l’any 2012, la Generalitat no sufraga el terç del cost de les places de les escoles bressol, de 0 a 3 anys, que no són obligatòries. A canvi, la Diputació finança una part (menys de la meitat) del que aportava la Generalitat. Vista la importància educativa que cada cop s’atribueix més a aquesta edat, no tindria sentit fer una aposta molt més decidida per les escoles bressol? És evident que en la mesura que anem recuperant recursos, la Gene-ralitat ha d’anar recuperant finança-ment. Però tan important com recu-perar el finançament és pensar en el model que volem, perquè una de les mancances que hi va haver –i el Sín-dic de Greuges ho ha posat sobre la taula- és que aquestes places no han arribat als alumnes que en tenen més necessitat. L’etapa 0-3 és important, però sobretot per aquelles famílies que no tenen capital social i cultu-ral per poder transmetre als fills. Per tant, hem de distingir entre aquest servei en el sentit de la conciliació familiar i aquells pel qual és una ne-cessitat pedagògica.

Segons la Llei d’Educació de Ca-talunya, tenim un sol Servei Pú-blic d’Educació amb dues bran-ques, una de titularitat pública i una de titularitat privada. Segons aquesta llei hauríem de tendir cap a la gratuïtat dels centres, de tots. A dia d’avui això no passa. Està en l’horitzó de la consellera, aquesta idea?La Llei d’Educació de Catalunya el que fa és donar estabilitat a un model que té la seva peculiaritat i té a veure amb la nostra història i la nostra manera de ser, que és que la iniciativa social té un paper en la prestació de diferents serveis. El que diu la llei és que tot alumnes té –ha de tenir– el dret a la gratu-ïtat de l’ensenyament. Això hem de reconèixer que en aquest país mai ha estat així perquè no hi ha els recursos però el que és evident és que hem de tendir cap aquí.

El català a l’escola. El gener de 2014, el Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya va apuntar l’obli-gació de donar un 25% de classes en castellà –el maig de 2015 el Suprem ho va reafirmar en dos dels casos–. Quants centres del país estan fent classe en castellà arran de tota aques-ta jurisprudència? Quantes famílies han demanat ensenyament en caste-llà pels seus fills? És cert que en els darrers anys hi ha hagut un atac com mai al nostre model d’escola catalana. Però no se n’han sortit, ni fent una llei en con-tra, el PP. No se n’han sortit ni a nivell judicial ni a nivell social. Ge-neren un conflicte on no n’hi ha; hi ha un gran consens sobre el nostre model lingüístic. Escoles que hagin hagut de canviar el model no n’hi ha cap, perquè les sentències feien referència a casos particulars, d’un

alumne i de la seva aula. D’això en tenim una dotzena, però cap centre ha hagut de variar el seu projecte lingüístic. A més, el 2014 el Suprem va validar que qui era competent en decidir sobre Ensenyament a Cata-lunya era la Generalitat; validava el nostre model. A partir d’aquí ho han tornat a intentar amb la LOMCE i els famosos sis mil euros [per família] però la veritat és que ha tingut molt poc reconeixement fins i tot per part de les famílies, perquè estem parlant d’una setantena de casos reconeguts

per l’estat, que els han concedit els diners per poder escolaritzar els fills en una escola en castellà. Però els hem recorregut tots perquè tenim arguments per justificar que aquesta és una mesura injusta.

Està en perill el model d’immersió lingüística, doncs? Jo diria que el model no està en pe-rill però sí que hem de ser conscients que l’hem de potenciar i l’hem de protegir: els centres, les famílies i la societat..



12 .12 .

Política Local

ERC abandona el govern municipal

El petit local de la carretera de Bar-celona es va omplir de gom a gom, amb moltes persones al carrer per assistir a la convocatoria d’ERC per anunciar que els dos regidors que tenen al consistori barberenc, Pere Pubill i Roger Pérez, actualment amb delegacions i al govern dimi-teixen i passen a la oposició. Varen presidir la compareixença els dos regidors, acompanyats pel Marc Sanglas, secretàri de Política Muni-cipal d’ERC.

Els motius

Pere Pubill va obrir el torn de pa-raules i va manifestar, ja des del principi que: “després dels esdeve-niments dels darrers dies i fent un exercici de lleialtat, coherència i de responsabilitat volem anunciar la nostra sortida del govern munici-pal” també va voles deixar clar l’ac-titud honesta i clara dels seu grup envérs el govern i l’esforç fet per in-tentar trobar solucions abans de la que que estaven comunicant va ex-plicar que “nosaltres no parlarem ni de amenaces ni coaccions, nosaltres volem parlar de lleialtat i respecte cap a l’equip de govern, tractant de salvar el pacte que tant ens va costar construir i recordar a la ciutadania que no som nosaltres qui el trenca”. Pere Pubill va fer un petit anàlisi de la tasca feta en les diferents regido-ries aquests dos anys i va manifestar que estaven plenament satisfets de la feina feta, valorant molt positi-vament la tasca de Ramon Cos, primer, i la del Roger Pérez des-prés, passant un moment de difi-

cultat emocional. Roper Pérez va agafar el relleu del Pere Pubill i va fer un recorregut per tots els fets i el comportament de la PCPB i la Silvia Fuster. El Roger va qualificar de manera molt dura el comporta-ment de la PCPB i així van aparei-xer les paraules, traició, engany i definin els comportaments de com ha gestionat el tema al Silvia Fuster. Unilateralitat, opacitat, sense avisar ni donar oportunitat de negociar ni buscar solucions, han estat les diferents formes com ha definit el comportament del soci de govern, fins ara.

Trencament pacte

Trencament del pacte sense negoci-ar-ho, ni parlar-ho, decret de retira-da de compentències a tots els regi-dors i regidores per temes relacionat amb el referèndum i actuació de la policia local amb les persones que penjaven cartells de l’esdeveniment,

sense que ningú els hagi demanat la no intervencia com ha passat en altres poblacions, han estat els fets que han determinat a ERC aban-donar el govern de la ciutat. A re-queriment, Pere Pubill, va explicar que des de l’oposició tindrien una actitut constructiva envers la ciuta-

dania de Barberà del Vallès però que també serien vigilants, amb rigor, del funcionament del govern de la Silvia Fuster. Pel que fa a lñ’orga-nització del referèndum del proper 1 d’octubre, ERC, faria la tasca que ja tenia previst fer per facilitar a tothom que vulgui pugui exercir el seu dret a vot. Marc Sanglas va mostrar el total suport que dona ERC als seus regidors de Barberà del Vallès i la feina feta en aquests dos anys al govern i va incidir en el treball que s’havia de fer per l’1-O. A partir d’ara ho podem esperar tot i la prova de foc serà el proper Ple del mes de setembre el dia 27 a les 19 hores, on uns i altres es veuran les cares públicament i podran de-manar-se explicacions que potser no s’han donat. Ara cal esperar si els de Junts per Barberà mouran fitxa o ja els està bé mantenir-se en un govern en minoria però al poder. Els pro-pers dies la resposta.

No respectar el pacte que va investir a Silvia Fuster alcaldessa el motiu principal de la dimissió



13.

Cultura

Laura Albiac finalista dels Wildlife Photographer of the Year 2017

La Laura havia vist molts dels ani-mals salvatges que hi ha a la penín-sula ibèrica, però mai havia tingut l’oportunitat de contemplar al fasci-nant linx ibèric, un animal en perill d’extinció que es troba únicament en dues petites poblacions del sud de la península. A diferència del linx europeu, més gran, el linx ibèric s’alimenta gairebé exclusivament de conills. D’aquesta manera, una ma-laltia que afecti a la població de co-nills pot ser catastròfica per aquest raça. També requereixen en els seus habitats una mescla particular de matolls oberts i cavitats naturals per poder establir els caus en les quals donen a llum i crien als seus cadells.

El Linx

La Laura explica que amb la seva família, va viatjar al Parc Natural de la Serra de Andújar a la recer-ca del linx i va tenir la sort que al segon dia de la seva arribada, una parella es relaxava no gaire lluny de la carretera. La Laura va obser-var durant una hora i mitja a la parella; “l’únic so era el soroll de les càmeres. L’actitud dels animals em va sorprendre. No tenien por de la gent, simplement ens igno-raven”, diu Laura, que va emprar Canon EOS 5D Mark III + Canon 500mm f4 lens; 1/250 sec at f4;

ISO 1600 per fer les fotografies pel concurs.

Wildlife Photographer of the Year 2017

A mesura que observem el paper fo-namental de l’ésser humà en el futur del nostre planeta i veure com, mas-sa vegades, ens estem equivocant

en la manera com contemplem i tractem a la naturalesa, es torna més important mostrar tant la sor-prenent biodiversitat de la qual es-tem envoltats, com la necessitat de tractar amb ella d’una manera més sostenible. En aquest sentit el Wil-dlife Photographer of the Year, ens porta un any més una selecció de les millors fotografies de naturalesa i

fotoperiodisme ambiental del món. Amb aquesta labor, l’organització tracta de ser una plataforma que en-cengui la flama de l’interès sobre la naturalesa a través de la imatge. La competició d’aquest any va atreure la participació de prop de 50.000 fotògrafs professionals i afeccionats procedents de 92 països diferents. Els guanyadors del certamen seran anunciats el proper 17 d’octubre en una cerimònia que serà celebrada en el Hintze Hall del Museu d’Histò-ria Natural, a Londres. Les imatges guanyadores seran seleccionades per la seva creativitat, originalitat i ex-cel·lència tècnica. De moment, en la primera galeria es van mostrar la selecció de fotografies finalistes en-tre les que hi havia la del Linx de la Laura Albiac. Nosaltres i tots els visitants veiem el magnífic treball del fotògraf però nomes els bons treballs són els que et transmeten la sensació que percep l’autor de la fo-tografia quan. La Laura explica que “no tenien por de la gent, tan sols ens ignoraven” i que aquesta sen-sació la va emocionar. Ara hem de ser fidels a les percepcions i veure si la tranquil·litat i ignorància de linx cap a la gent traspassa la fotografia i és la percepció que tenim. Jo si.



14 .

Barberà del Vallès viu la jornada del referèndum de l’1 d’octubre amb total normalitat i sense incidents de cap tipus. A Catalunya més de 700 ferits

El Referèndum d’Autodetermina-ció de Catalunya 2017 s’ha desen-volupat a Barberà del Vallès sense incidències destacables, malgrat les limitacions tècniques i organitza-tives que s’han patit, especialment a primera hora. Un total de 7.251 persones han dipositat el seu vot a un dels 4 col·legis habilitats. El 78,73% (5.709) ha votat Sí, el 18,03% (1.308) ha votat No, el 1,58% (115) en blanc i també s’ha registrat l’2,56% de vots nuls(186). Si prenem com a referència el cens de les passades eleccions catalanes, la participació ha estat del 29,5%.El dispositiu electoral ha comp-tat amb un centenar de voluntaris, entre acreditats per la Generalitat i l’ANC i una cinquantena més de persones, entre vocals i presidents de prop de 20 meses constituïdes. Davant l’ordre del govern central de tancar els col·legis, a les 5 de la mati-nada ha començat a arribar gent per custodiar-los. Els organitzadors han intentat obrir puntualment, però les dificultats per accedir al cens te-

Ciutat

lemàtic i al wifi de les escoles han re-tardat l’inici de la votació més d’una hora. Tot això, juntament amb l’alta ràtio de votants per mesa, ha provo-cat cues, especialment al matí, d’en-tre 2 i 4 hores d’espera. Donada la singularitat del referèndum i la tasca dels voluntaris, centenars de perso-nes han fet acte de presència fins al final de la jornada per tal d’evitar la confiscació d’urnes i ordinadors.

Segons fonts de l’organització, l’es-pera s’ha produït amb total solida-ritat i harmonia, entre votants del sí i del no. Les emocions han estat a flor de pell als més militants i s’han repetit els aplaudiments a l’oberta i tancament dels col·legis, a l’arriba-da de gent gran o amb dificultats de mobilitat i fins i tot, al final del dia, en agraïment als Mossos d’Es-quadra.

La jornada a Barberà del Vallès ha estat tranquil-la i sense problemes. Molta persones han acudit als quatre punts de votació abans de les cinc del matí per preveure qualsevol acció de la policia o guàrdia civil. Afortunadament no ha estat així i el procés s’ha realitzat amb total normalitat. Els instituts Can Plana i La Romànica i els Caps Rosa dels Vents i Verge de l’Assumpció han estat els locals electorals del dia d’avui. Però no es pot dir el mateix de tot arreu i volem destacar

les incidències que s’han produït, per accions fora de lloc de la policia i la guàrdia civil en un disbarat més del govern de Mariano Rajoy que després d’avui no hauria de continuar ni un dia més al front del govern de l’Estat.



15.

Barberà del Vallès viu la jornada del referèndum de l’1 d’octubre amb total normalitat i sense incidents de cap tipus. A Catalunya més de 700 ferits

Ciutat

La jornada a Barberà del Vallès ha estat tranquil-la i sense problemes. Molta persones han acudit als quatre punts de votació abans de les cinc del matí per preveure qualsevol acció de la policia o guàrdia civil. Afortunadament no ha estat així i el procés s’ha realitzat amb total normalitat. Els instituts Can Plana i La Romànica i els Caps Rosa dels Vents i Verge de l’Assumpció han estat els locals electorals del dia d’avui. Però no es pot dir el mateix de tot arreu i volem destacar

les incidències que s’han produït, per accions fora de lloc de la policia i la guàrdia civil en un disbarat més del govern de Mariano Rajoy que després d’avui no hauria de continuar ni un dia més al front del govern de l’Estat.

En primer lloc, denunciar la violenta repressió per part del Govern del Partit Popular. La mobilització d’ahir és la prova més clara de la necessitat d’un referèndum efectiu i pensat per a la participació del conjunt del poble de Catalunya. Ahir una part del nostre poble, molt important, va votar, i per això vam estar al carrer, per defensar el seu dret, i el de totes i tots, a expressar-se políticament. Però treballem per un referèndum en què sigui no el 30% ni el 40%, sinó el 80% o el 90% qui se senti cridat a votar. Això és el que significa ser “un sol poble”, tenir en compte els que pensen com nosaltres, i també els que pensen diferent.”

El 1 de octubre hubo una farsa que se describe por sí misma y a la que dio la espalda la inmensa mayoría de la ciudadanía de Barberà, puesto que más del 70% del censo electoral quiso no participar y quedarse en ca-sa, según nos dicen los propios separatistas. Este gobierno golpista catalán que ha apostado exclusivamen-te por la ilegalidad, por la agitación social y que pisotea a todos los catalanes que no somos independen-tistas no consiguió movilizar en nuestra ciudad a nadie, salvo a sus adictos incondicionales. Ahora tratan de camuflar su fracaso invocando supuestas represiones, cuando los guardias civiles y policías nacionales actuaron proporcionadamente a la violencia ejercida por radicales en media docenas de incidentes de los 240 colegios cerrados.”

Colpits per l’actuació d’unes forces policials enviades a Catalunya per la covarda actuació del govern del PP a Madrid itambé per la superbia d’un Govern de la Generalitat que ara, sense suport vol declarar una Dui (Declaració Unioversal d’Independència). Quina pena!! Els demano seny i negociació. El que sempre hem demanat des del socialisme , des del PSC.

Cataluya ha demostrat que vol decidir el seu futur, que vol més democràcia i vol de forma majoritària esde-venir un estat independent, i tot i això, malgrat totes les traves que Espanya ha pogut posar-hi i un ús de la força desmesurat, una violència cap a gent pacífica, fruit de qualsevol estat no democràtic. I alhora lamen-tem que l’alcaldessa de Barberà, Silvia Fuster, no s’hagi posat al costat de la majoria de la societat catalana i barberenca.

Varem enviar mails i missatges a tots els líders polítics de la nostra ciutat excepte a la PCPB per diferents motius, principalment perquè no ens contesten mai les nostres peticions de manifestacions, i l’altre motiu es que la senyora Fuster té segrestada la comunicació Barberà del Vallès, la municipal no és lliure i a nosaltres ens persegueix tot el que pot per no deixar-nos arribar a tothom.El senyor David Clarà no ens ha contestat el mail que li varem enviar i no sabem els motius i el senyor Fabià Díaz-Cortes podem dir que ha estat un problema de temps i la seva agenda. Suposo que en propers dies ho solucionarem.



16 .

Comarca

Volem, en primer lloc, destacar el comportament cívic i pacífic dels milers de persones que, a la nostra comarca, van sortir al carrer per de-fensar el fet de ser consultats i agrair la tasca a les persones que van treba-llar durant tot el dia d’ahir per ga-rantir la seguretat i la convivència. Durant la jornada d’ahir, a diversos punts de Catalunya, les forces poli-cials van carregar amb duresa contra persones que, de manera pacífica i legítima, es mobilitzaven per poder exercir el seu dret a vot i defensar drets i llibertats. A hores d’ara, es comptabilitzen ja prop de 850 ferits i ferides de diversa consideració com a conseqüència de l’actuació polici-

al. A la nostra comarca, els fets van ser especialment greus a Sabadell, on es va produir una càrrega policial a l’entorn de l’escola Nostra Llar, pro-duint-se diversos ferits i causant des-trosses al centre educatiu. Uns fets que, en cap cas, van ser oportuns ni justificats i absolutament despropor-cionats. També es van produir inci-dents greus a Castellbisbal, on efec-tius de la Guàrdia Civil van carregar

contra menors d’edat que estaven concentrats davant l’institut-escola Les Vinyes. Els alcaldes i alcaldesses volem reafirmar que recórrer a la vi-olència mai ha de ser la resposta a cap mobilització pacífica. La democràcia permet la llibertat d’expressió i de re-unió, uns drets fonamentals que ahir es van veure truncats per la inter-venció policial desmesurada que es va produir. Demanem el cessament

immediat de la violència i la con-demnem fermament. Les imatges on les porres van ser protagonistes i que, al llarg de la jornada d’ahir, es van repetir als carrers de Catalunya són una autèntica vergonya. Els al-caldes i alcaldesses fem un clam pel respecte entre totes les persones, més enllà de les idees que puguin tenir i que puguin o no compartir. La pluralitat de Catalunya ha de passar sempre pel respecte absolut a la lli-bertat d’expressió. Davant d’aques-ta situació, els alcaldes i alcaldesses exigim responsabilitats polítiques al govern de l’Estat per les càrregues policials contra els ciutadans i ciu-tadanes que es manifestaven lliu-rement als col·legis electorals. Els alcaldes i alcaldesses del Vallès Oc-cidental volem reafirmar el nostre compromís amb la convivència a les viles, pobles i ciutats de la comarca. Volem denunciar el menysteniment que el govern de l’Estat espanyol ha mostrat envers els ens locals i els representants escollits democràti-cament al territori. Davant aquest fet, defensem la nostra tasca com a garants de la convivència i volem remarcar que des dels ajuntaments seguirem treballant fermament per evitar qualsevol confrontació o ex-pressió de la violència.

Declaració institucional dels alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental

Els alcaldes i alcaldesses dels municipis del Vallès Occidental, reunits avui de forma extraordinària i ur-gent, i amb la voluntat de posar per damunt de tot, la defensa de la democràcia i els valors que ens uneixen per sobre de les diferènci-es, condemnem fermament les càrregues policials totalment injustificades i desproporcionades ocorre-gudes ahir durant la jorna-da de l’1 d’octubre.

El Blues comença a marcar el ritme a CerdanyolaEl Festival Internacional de Blues de Cerdanyola va tenir la seva primera edició l’any 1988. La idea originària va sorgir a Cerdanyola Ràdio, de la mà d’un grup de professionals que feien un programa musical. Després d’organitzar un gran concert per celebrar el 5è aniversari de la ràdio, van decidir organitzar un festival de blues, per diferenciar Cerdanyola de la resta de festivals del territori. I així va ser com el primer Festival de Blues de Cerdanyola va iniciar el seu camí, el que en un primer mo-ment va començar com una idea de manera amateur, es va anar professi-onalitzant. En una segona època el festival, que partia d’uns fonaments estables, va cercar nous públics i di-

versificació d’activitats on el públic gaudia d’una manera amena i diver-tida del blues, del rock, del soul o del funk. Durant aquesta segona època, i fruit de tota la feina realitzada, s’hi van afegir els locals musicals com a escenaris annexos al festival, creant l’ambient musical bluesero a la ciu-tat. El XXVII Festival Internacional Blues de Cerdanyola ha aixecat el teló al pati del Museu d’Art de Cer-danyola (MAC) amb l’espectacle Mrs. Brownie, passeig pels darrers dies d’una gran diva del blues amb aromes de Billie Holiday, Nina Si-mone i Aretha Franklin gentilesa de la companyia Teatre Nu, la cantant i actriu Laura Guiteras i el pianista Abel Boquera.



17.

Entitats

Tres defensores dels Drets Humans del projecte de Ciutats Defensores dels DH visiten Barberà

La implicació de les ciutats ca-talanes en la defensa i promoció del drets humans té un llarga tra-jectòria que s’ha anat desenvolu-pant tant en actuacions de cara a la pròpia ciutadania local com les que han fet internacionalment. En el primer aspecte, un bon exem-ple és la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans impulsada per la Diputació de Barcelona i que compta amb més de 147 municipis que s’han adherit a la Carta Euro-pea de Salvaguarda dels Drets Hu-mans a la Ciutat. Pel que fa a la de-fensa i promoció dels drets humans de forma global, els municipis ca-talans tenen una dilatada experi-ència que va des de la incidència política (amb l’aprovació d’emoci-ons sobre temes de drets humans) a la sensibilització (mitjançant l’organització d’activitats diverses de denúncia de les violacions dels drets humans que es produeixen a totes les regions del món) passant per actuacions més específiques (com ara el finançament de projec-tes de cooperació al desenvolupa-ment relacionats directament amb els drets humans o la col·laboració en programes d’acollida de defen-sors i defensores de drets humans en perill).

Ciutats Defensores

Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projecte conjunt entre l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catala-na d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per

la Pau amb la participació d’altres municipis i institucions catalanes que vol donar a conèixer la fei-na dels defensors i defensores els drets humans, ajudant a consci-enciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets hu-mans en la nostra tasca quotidia-na. Es tracta d’organitzar l’estada a Catalunya d’un grup de defensors i defensores dels drets humans du-rant un període de 7/10 dies per organitzar una sèrie d’activitats de diferent naturalesa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a escoles,…) que serviran per donar a conèixer la tasca dels defensors/es i la importància de recolzar-los. Així mateix el projec-te contempla l’organització d’una jornada sobre el tema dels defen-sors i defensores i altres activitats complementàries.

Programa 2017

Fins al pròxim 7 d’octubre nou defensors i defensores dels drets humans, de diferents països del món, visitaran Catalunya per do-nar a conèixer la seva tasca dins de les activitats programades enguany en el marc del projecte ‘Ciutats Defensores dels Drets Humans’.El Projecte conjunt que organitzen diversos ajuntaments de Catalu-nya entre els quals es trova Barberà del Vallès, el Fons Català de Co-operació al Desenvolupament, la

Comissió Catalana d’Ajuda al Re-fugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català In-ternacional de la Pau, i altres insti-tucions i entitats que volen donar a conèixer la feina dels defensors i defensores dels drets humans, ajudar a conscienciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tas-ca quotidiana. ‘Ciutats defensores dels Drets Humans’ s’organitza des de l’any 2013. Aquesta és la cin-

quena edició. Durant les diferents jornades que es porten a terme en els municipis col·laboradors, un grup de defensors i defensores, realitzen una sèrie d’activitats de diferent naturalesa (xerrades, tro-bades, reunions institucionals, vi-sites a centres educatius, escoles...) que serveixen per conscienciar a la població, donar a conèixer la seva tasca i la importància de la defensa dels drets humans arreu del món.

Barberà

El programa a Barberà tenia previst fer tres conferencies el divendres, 29 de setembre a les 12.30h al Tea-tre Municipal Cooperativa-Confe-rència: Drets de les dones i igual-tat de gènere. A càrrec de Diana Avella (Colòmbia) artista de Hip Hop, llicenciada Llengua Castella-na i mare, la primera. El dimarts, 3 d’octubre a les 17.30h a la Biblio-teca Esteve Paluzie la conferència: ‘Drets de les minories, llibertat de premsa, expressió i dret a la justícia al Kurdistan. A càrrec d’Hatice Ka-mer (kurdistan) directora de cine-ma i periodista kurda, la segona i el dimecres, 4 d’octubre a les 18h a la Biblioteca Esteve Paluzie Con-ferència: ‘Dones i joves per la pau i la democràcia, drets de les dones i igualtat de gènere a Líbia’ a càrrec d’Aisha Altubuly (Líbia), estudiant de Ciències Polítiques (especialit-zació en Relacions Internacionals) la tercera, però la del dia 3 es va suspendre per la vaga de Paìs.

Enguany es podrà conèixer la situació dels drets de les dones de Colòmbia a mansde l’ artista de Hip Hop, Diana Avella; la llibertat de premsa i expressió del Kur-distan a càrrec de la direc-tora de cinema i periodista, Hatice Kamer; i la igualtat de gènere i els drets de les dones a Líbia a mans de l’activista i estudiant de Ciències Polítiques, Aissha Altubuly Fins al pròxim 7 d’octubre nou defensors i defensores dels drets



18 .

Esports

Algunes federacions facilitaven l’ajornament de partits fent-se càr-rec elles mateixes de les taxes que suposarien l’anul·lació de partits. En tots els casos es recomanava als esportistes, àrbitres i acompanyants que fessin previsió i es desplacessin amb més temps de l’habitual. Però durant el matí del diumenge 1-O la gran majoria de Federacions Catalanes, i seguint les recomana-cions de la Secretaria General de l’Esport, anunciaven la suspensió dels partits que s’havien de dispu-tar a partir de les 12:30 o les 14:00 hores, segons els casos. Hi ha hagut diversos equips de Barberà afectats i implicats. El primer cas que es va saber va ser uns dies abans del cap de setmana. L’equip de voleibol fe-mení del Lloret, que havia de jugar

al pavelló Elisa Badia la primera jornada de la lliga de 2ª Catala-na, va avisar que no es desplaçaria, adduint problemes de logística en tenir diverses jugadores com a fun-cionàries. Arran de la decisió de suspensió de la jornada esportiva a mig matí no es va jugar el partit del

L’esport local i l’1-O

grup 6 de la 3ª Catalana de futbol entre l’Escola de Futbol Planadeu i La Romànica que estava programat per les 17:00 hores del diumenge. Tampoc es van jugar els partits de bàsquet previstos per la tarda de diumenge al pavelló de Can Serra: el debut del primer equip del Bar-

berà Team Values a la lliga nacional EBA de bàsquet (ja tenia ajornat el partit de la primera jornada que no es va jugar la setmana anterior a Tarragona), i el partit de la tercera jornada de la 1ª Catalana on el fi-lial barberenc s’havia d’enfrontar al Sant Adrià B.

Els dies previs al cap de setmana, diverses federa-cions catalanes van enviar notificacions avisant de la possibilitat d’ajornar partits per motius de se-guretat o per ser algunes instal•lacions espais desti-nats a les votacions.

L’hoquei patins debuta a la Nacional CatalanaEl primer equip femení de la Unió Esportiva Hoquei Barberà ha debu-tat aquest passat mes de setembre en la lliga de la 1ª Nacional Catala-na, màxima categoria catalana i se-gona màxima espanyola, només per darrera de la OK Lliga. En el debut, les barberenques van perdre clara-ment per 9 a 2 a la pista del Vilano-va, però una setmana més tard su-mava els primers punts en guanyar a l’Horta per 5 a 4. El tercer partit era contra el Sant Cugat, un equip que la temporada passada jugava a la OK Lliga, i que es va mostrar molt superior al Barberà. El resul-tat final, 5 a 1. Cal tenir en compte i valorar en la seva justa mesura el

nivell que té la lliga de la Nacional Catalana. En la gran majoria de ca-sos són equips que, o bé són filials d’equips de la OK Lliga, o bé por-ten una trajectòria molt més llarga a la categoria. Per tant l’exigència és i serà màxima.Per la seva banda, el filial femení de 2ª Catalana ha sumat una derrota (5-0 a Malgrat) i una victòria (3-0 davant el Cubelles) en les primeres jornades de la seva temporada. I el sènior masculí de la UEH Barberà porta un excel·lent de temporada: tres partits, tres victòries i ja líder del grup A de la 2ª Catalana. En el debut va guanyar 0-2 a la pista del Barcino; en la segona jornada es va

El món de l’esport barberenc no ha estat aliè a la jornada de la convocatòria del referèndum de l’1d’octubre.

imposar a Maria Reverter al Cerda-nyola per 4 a 2; i en la tercera jorna-da, en un altre duel vallesà contra el

Ripollet, els barberencs s’imposaven per la mínima (1 a 2) completant el bon inici de lliga.



19.

Esports

L’Handbol barberenc, nous colors velles costumsL’Handbol Barberà iniciava una no-va temporada amb un canvi d’imat-ge. I de manera literal. Després de molts anys vestint de color blau, enguany s’han canviat radicalment les equipacions i es recuperen els colors ‘institucionals’ barberencs: el groc, el verd i el vermell. A més iniciava una nova temporada amb una primera plantilla ampliada i amb la reincorporació d’algun ‘fill pròdig’ que tornava a casa després de diverses temporades lluny per diversos motius. És el cas d’Antonio Ortiz (apartat de la competició per motius laborals durant les darreres dues temporades, però que prèvia-ment havia jugat dues temporades a La Roca) i el cas d’Àlex Bonilla, ju-gador iniciat a Barberà però que els darrers anys a voltat per la 1ª Naci-onal amb equips com Sant Quirze o Eivissa (la temporada passada). I iniciava una nova temporada amb una estructura esportiva consolida-

da i ampliada amb un nou Sènior B format, en la seva majoria, pels jugadors de la casa que han acabat la seva fase en els equips de base i

ja han arribat a l’edat adulta. Però vet aquí que totes aquestes il·lusi-onants novetats no han tingut la recompensa desitjada en el mar-

cador del primer partit oficial. Els capricis del sorteig va deparar un Barberà – Sarrià de Ter ‘B’, idèntic partit al darrer oficial de la tempo-rada passada. Aquell en què, també a l’Elisa Badia, els barberencs no van saber remuntar el desavantatge de gols i van quedar eliminats en la lluita per l’ascens a 1ª Catalana. Quatre mesos després es repetia l’enfrontament i amb un resultat igualment favorable als gironins. Aquests van saber jugar les seves cartes, i van fer jugar a dos juga-dors habituals del seu primer equip que juga a 1ª Nacional. Al descans ja guanyaven per 10 a 18 i al final es van endur el triomf per 29 a 35. És cert que és només la primera jornada, però de sempre, les sen-sacions que et deixen els primers partits són, després, un reflex de la resta de la temporada. El desen-cert (i els nervis) del primer equip no es van encomanar al nou filial que sí va saber guanyar el seu pri-mer partit a la lliga de 4ª Catalana. Ho va fer davant el Banyoles ‘C’ i remuntant un marcador advers al descans (13-17) per acabar amb un 30-28 encoratjador. Al ‘B’, els nous colors, sí els hi ha anat bé.

Campus BBB de bàsquet a BarberàBBB dóna el salt a Espanya per poder oferir Campus de qualitat amb entrenadors de l’Estrella Ro-ja de Belgrado, la millor escola de bàsquet d’europa. Entrenadors serbis de molt alt nivell, amb una experiència contrastada a nivell europeu en categories de forma-ció (FMP-Estrella Roja), seran els responsables de dirigir els entre-naments durant els campus orga-nitzats per BBB amb l’objectiu de poder oferir una experiència ino-blidable per als jugadors. L’objec-tiu del campus està sempre enfocat a la millora de la tècnica individu-al, basada en la seva metodologia de treball i els entrenaments en anglès.

Barberà

El proper mes de desembre, l’ano-menat pont de la Purísima del 6 al 9 de desembre la nostra ciutat a través de la UE Barberà de bàs-quet, acollirà el Campus BBB.



20 .

Esports

Els equips de futbol de Barberà aconsegueixen els primers punts

Inici gris de la temporada 2017-2018 pels equips de futbol de la nos-tra ciutat. S’ha hagut d’esperar fins a la quarta jornada del grup 6 de la 3ª Catalana per veure els primers punts tant per l’Escola de Futbol Barberà Andalucia (EFBA) com per La Ro-mànica. L’EFBA, que va debutar perdent amb el que s’ha convertit

en el líder del grup, l’Escola de Fut-bol Planadeu de Sabadell, va sumar després dues noves derrotes per 3-2 i 1-3 contra el Cerdanyola i el Júni-or de Sant Cugat, respectivament. A la quarta jornada tocava el derby davant La Romànica, però les obres que es continuen fent al municipal de La Romànica per la instal·lació de

la gespa artificial i de l’adequació de la resta d’espais del recinte esportiu va obligar a l’ajornament del partit. El derby s’ha reprogramat pel proper 1 de novembre a les 12 del migdia. No va ser fins la cinquena jornada en què no es van sumar els primers punts. Va ser en el partit davant el Llorençà i en un duel que els barbe-

rencs van tenir molt coll amunt però que van saber donar-li la volta. Un gol inicial molt ràpid dels de Sant Llorenç els va posar en avantatge i al descans la mantenien (1 a 2). No va ser fins al tram final quan l’Escola va capgirar el marcador i amb un gol al minut 89 aconseguia sumar els pri-mers punts de la temporada.

La Romànica

Per la seva banda, La Romànica en-cara no ha pogut sumar cap punt. Després de la derrota en el debut contra el Mirasol, després ha enca-denat derrotes per la mínima davant el Sant Cugat (2-1) i l’Athletic Rubí (3-2). Per les esmentades obres al municipal de La Romànica, els bar-berencs han jugat tots aquests par-tits com a visitants. La no celebració del derby i l’ajornament del partit del diumenge 1-O al camp del líder encara deixen a La Romànica a la cua de la classificació sense puntuar.

El filial

El filial de l’Escola sumava la segona victòria en tres partits en guanyar per 1 a 2 al camp de l’Escola de Futbol Base Ripollet. Tot això dins de la lli-ga del grup 8 de la 4ª Catalana.

El Club d’Escacs, entre els millors de les ràpidesEl primer equip del Club d’Escacs Barberà va acabar en la tercera posició del Campionat de Cata-lunya de partides ràpides dispu-tat a Salou. Els barberencs van acabar empatats amb el primer i segon classificat (Colón de Sa-badell i Mollet, respectivament) però la puntuació del sistema de desempat va afavorir als sabade-llencs. Es dóna la circumstància que en la penúltima ronda del Campionat el Barberà ‘A’ es va enfrontar als seus companys del Barberà ‘B’ i la partida va acabar en empat amb dues victòries per cada un. Aquest resultat, i tenint en compte que a la novena i dar-rera ronda l’A va guanyar sense problemes al Sant Cugat, va im-pedir al primer equip barberenc endur-se el títol de campió de Catalunya. Prèviament, el Barbe-rà ‘A’ va guanyar les seves partides

al Lleida, al Comtal, a La Colme-na, al Gerunda i als dos equips del Colón de Sabadell i només va perdre amb el Mollet. Al final, 7 victòries, 1 empat i 1 derrota, mateixa estadística que Colón i Mollet que va obligar a utilit-zar la puntuació de desempat. El Club Escacs Barberà va estar format pels Grans Mestres Daniel Alsina (4 victòries, unes taules i 3 derrotes), Aimen Rizouk (7 vic-tòries en 7 partides) i Xavier Vi-la (6 victòries en 8 partides); pel Mestre Internacional Jonathan Alonso (5 victòries, unes taules i dues derrotes) i el Mestre FIDE Benjamín Pérez (2 victòries, unes taules i dues derrotes). A destacar també la molt bona participació de l’equip ‘B’ que, a banda d’em-patar amb els seus companys, van sumar cinc victòries i un empat més que els va permetre acabar en

la novena posició final. Un gran resultat si tenim en compte que és un equip de la 2ª Divisió i que

va jugar contra equips de 1ª divi-sió i de Divisió d’Honor, com el Barberà ‘A’.



21.

El Parlament va aprovar la nova llei de comerç, serveis i firesEl Parlament ha aprovat avui la llei de comerç, serveis i fires, que pre-veu, que els establiments comer-cials a Catalunya puguin obrir un màxim de 75 hores a la setmana i hagin de tancar entre les 21:00 i les 06:00 hores d’octubre a maig i entre les 22:00 i les 07:00 hores de juny a setembre. La nova llei ha es-tat aprovada pel ple del Parlament amb els vots a favor de Junts pel Sí (JxSí), amb suports asimètrics a diferents aspectes de la llei per part de la resta de grups. Un dels punts més sensibles de la llei és el que aborda els horaris comercials i, de fet, alguns dels diputats que han in-tervingut en el debat parlamentari han donat per fet que el Govern de l’Estat recorrerà la norma catalana davant del Tribunal Constituci-onal (TC). La solució d’avançar a les 21:00 hores el límit d’obertura dels establiments comercials durant

el període hivernal ha estat fruit de l’acord entre JxSí i el PSC, mentre que el límit de 75 hores setmanals, lluny de les 90 hores de la norma es-

tatal, ja figurava al redactat original del projecte de llei. La llei també preveu que els comerços poden romandre oberts fins vuit diumen-

ges i festius a l’any, encara que cada ajuntament ha de fixar dos dies fes-tius més per al seu àmbit territorial. Un altre aspecte incorporat a la llei fa referència a les zones de degusta-ció dins dels establiments destinats a la venda de productes d’alimen-tació: es consideraran activitat co-mercial si no superen el 33 % de la superfície de venda del local ni so-brepassen els 30 metres quadrats. La llei estableix que no es pot oferir ni vendre productes o serveis per mitjà de trucades o missatges telefònics o a través de visites a domicilis si no han estat acceptats pels destinataris i els venedors el poden acreditar. En defensa de la llei, el conseller d’Em-presa i Coneixement, Santi Vila, ha destacat que la nova normativa representa una “onada liberalitza-dora important destinada a afavorir l’activitat econòmica” en un con-text de “globalització”. Segons Vi-la, la llei suposa una “simplificació de la regulació, un alliberament de les càrregues administratives” i una “flexibilització del marc normatiu” que aporta “seguretat jurídica per a l’activitat empresarial”Ara nomes ca que el compleixi tothom i no hi hagi agravis comparatius.

Comerç

Les botigues ja han de tancar a les 21 horesLa Direcció General de Comerç re-corda que, a partir d’octubre, s’ini-cia l’horari comercial d’hivern que estableix el tancament dels comer-ços, com a màxim, a les 21 hores. L’horari comercial d’hivern és vi-gent des d’octubre i fins al maig, tal com estableix la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de Comerç, Serveis i Fires. D’acord amb l’article 36 de la Llei, “els establiments comercials no po-den romandre oberts ni portar a ter-me cap activitat de venda els mesos d’octubre a maig, ambdós inclosos, entre les 21.00 h i les 6.00 h”. Així mateix, la Llei recull que els mesos d’estiu —juny, juliol, agost i setem-bre— aquesta obligació de tanca-ment és entre les 22.00 h a les 7.00 h.Aquesta previsió legal, tal com es recull a la llei 18/2017, respon a la voluntat d’afavorir la conciliació fa-miliar i de contribuir a la reforma horària.Així mateix, la llei catalana de comerç estableix que, de forma general, els comerços catalans, po-den obrir fins a 75 hores setmanals,

com a màxim, repartides de dilluns a dissabte, sempre dins les franges horàries indicades per als horaris comercials d’hivern i d’estiu.D’al-tra banda, el nombre de diumenges i festius en què poden romandre oberts els establiments és de vuit l’any. Els establiments comerci-als han de romandre tancats amb caràcter general els dies 1 i 6 de gener, el diumenge i el dilluns de Pasqua, l’1 de maig, el 24 de juny, l’11 de setembre i els dies 25 i 26 de desembre.Per al 2017, d’acord amb la normativa catalana, estan previstos com a festius d’obertura autoritzada l’1 de novembre, i el 6, el 8, el 10, el 17 i el 24 de desem-bre. A banda dels vuit festius fi-xats per la Generalitat, a través del Consell Assessor de Comerç, cada ajuntament fixa dos festius més per al seu àmbit territorial municipal, que ha de comunicar d’acord amb el que estableixi una ordre del de-partament competent en matèria de comerç.



23.

El Consell Municipal d’Infants (CMI) de Barberà del Vallès és un òrgan de participació format per 24 nens i nenes d’edats compreses entre 10 i 11 anys, que té per ob-jectiu incidir en els àmbits relacio-nats directa o indirectament amb temes d’infància, amb el qual es vol potenciar i dinamitzar la parti-cipació dels més joves de la ciutat, fent possible així el debat sobre la vida de la ciutat. L’òrgan, que es va constituir l’any 2014, està format per 24 nenes i nens de 5è i 6è de primària de la ciutat. Ara, el Con-sell torna a renovar la meitat de les nenes i nens que en formen part, ja que el període de representació dels infants té una durada de dos anys i cada curs es renova la meitat dels

seus membres. Del 2 al 9 d’octu-bre es realitza la recollida de sol·li-cituds per renovar un total de 12 infants. Així, totes les nenes i nens nascudes el 2007 poden presentar la seva candidatura per formar-ne part a les bústies que trobarà a les escoles de Barberà del Vallès, així com a altres espais de la ciutat com les OAC, Biblioteca Esteve Paluzie, Casal de Cultura, Instal·lacions Es-portives Municipals, Centre Cívic Ca n’Amiguet i Mercat Onze de Setembre. El 25 d’octubre es farà un sorteig públic on es decidirà la nova composició. Serà a la Biblio-teca Esteve Paluzie a les 17.30h. Al mes de novembre es farà l’acte de renovació i constitució amb els i les noves membres del CMI.

Ciutat - Breus

Renovació de la meitat del Consell Municipal d’Infants

Festa Holi a la plaça de la Unitat

Barberà del Vallès obté tres Flors d’Honor

Des del 2 d’octubre, nous horaris del bus urbàA partir del 2 d’octubre, la línia de bus urbà canvia els seus horaris.

Nous Horaris del Bus urbà e BarberàDel 1 de juny al 30 de setembreEs mantenen els horaris actuals del servei.

Del 1 d’octubre al 31 de maigDe dilluns a divendres s’avança la expedició del matí, de les 08.25h a les 08.15h que arribarà a Baricentro, i seguidament farà el recorregut curt de polígon. La darrera expedició que surt de Baricentro serà la de les 21.30h. La darrera expedició que surt de RENFE serà a les 22h, la qual donarà servei per apropar a les persones usuàries al centre del municipi, Romànica i Casc Antic, sense arribar a Baricentro.

Les expedicions de matí al polígon de 6.25h i 7.25h, queden igual.Els dissabtes s’afegeix una nova expedició a l’inici del servei a les 08.15h. La darrera expedició que surt de Baricentro serà la de les 21.30h. La dar-rera expedició que surt de RENFE serà a les 22h, la qual donarà servei per apropar a les persones usuàries al centre del municipi, Romànica i Casc Antic, sense arribar a Baricentro.

El passat, 17 de setembre, l’Associa-ció de Veïns i Veïnes i Botiguers del Casc Antic va organitzar una Festa Holi a la plaça de la Unitat que va tenir una molt bona resposta ciutada-

na. A la plaça es van aplegar persones de totes les edats per gaudir del color, la música del DJ Isaac Ropero i el bon ambient de la segona edició de la Festa Holi que realitza l’entitat.

Barberà guardonada amb Tres Flors d’Honor a Viles Florides és una inicia-tiva de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC)

que mostra i posa en valor la riquesa natural i paisatgística mitjançant pro-jectes d’enjardinament, ornamentació floral i cultura del verd urbà.



24 .

Publireportatge

Cap, cor i mà. Això diuen que és l’humà. Creativitat, amor i destresa. Preguntar-se, esti-

mar, crear. Crear amb les mans les coses que no estan fetes, les coses que el cap idea i el cor batega. Ja en sabem prou? Ja en sabem prou

de valorar tot el que som? Ja en sa-bem prou de valorar tot el que som, i el que podem? Som hàbils amb les mans i amb la ment. Som sentiments. I podem. Po-dem fer volar el cap, i capacitat per obrir la mà i agafar l’art. L’art de les coses, l’art de tocar. L’art del nas i de

l’oïda. L’art dels ulls, la nostra vista. I el gust, que comparteix territori amb les veus. Veus que diuen. Coses de cap i cor. Enginy i riures. Parau-les que floten i que s’escriuen. Mà i bolígraf. I mà i pinzell. Coses que es pinten. Mà, objectes i materials. De la terra a l’arbre, i de l’enginy al paper, per obra i gràcia de l’humà. Però és que som tant que ni sense mans sabem com fer. L’espavilat hu-mà, si ho vol, sempre creix. Desig de subsistència, i de ser feliç, ja que ho pot, i ja que hi és. “Mama, jo vull” – li diu la nena a la mare quan passa davant el taller. Camina per la vorera, i els colors que veu allà dins l’atreuen. Taller de manualitats. Vol fer manualitats. Aquella espècie de cosa que serveix per passar l’estona... i molt més, doncs cert, l’acte del fer no és ba-nal. Manualitats. Allà hi és tot, que com hem dit: mans, cap i cor. Dels sentiments van néixer els colors, de les mans... els pinzells, i del cap... les ganes. I diuen que si hi entres, si t’hi escoles per entre els sentits, en surts satisfet, enorgullit. Doncs has fet d’humà. Naturalesa humana. Has fet de nen, de nena. Has fet de jove, d’adult. Has fet de tu. I ho has fet amb més, persones que compar-teixen amb tu l’espai i els aires de sentir-se bé, fent, colors a banda, i vagi per endavant relacionar-se. Al final, la mama i la nena entren. “Feu tallers per a nens?” – ho pre-gunta per a la seva filla. Els colors es

posen en fila: blanc, groc, vermell. Blau, verd i marró. I el negre que no se’l veu, doncs és un color ben fosc. “Sí, és clar” – li responen tots. “Ta-llers per a nens i nenes, tallers per a joves i adults. Ta ta tallers per a tu i la nena, on totes dues viviu juntes aquesta experiència. Ta ta tallers que van des del blanc al negre, i entre-mig pinzells, tisores i idees” – la ma-re flipa, colors que parlen! La nena riu, i diu: “és que no ho sabies mare, ho havies oblidat?” Així que doncs: divendres tarda, ja s’hi han apuntat. Es trobaran al Marc i a la seva mare. Al Pol i l’avi. La Neus i a la seva tie-ta. I els colors, que fan de festa. I cada dia gent que hi passa, i que hi comparteix l’art i la gràcia, somriu-res i ganes. I que s’endú amb ella a ella mateixa, però encara més satis-feta per totes les coses fetes. Ta ta tallers. Mares, pares, nenes i nens. Joves que ja volen, i adults que han volat més. I tots compar-teixen l’origen, tot surt del mateix lloc, de l’habilitat per preguntar-se, l’humà curiós mai es cansa, i sem-pre sempre es pregunta: “qui sóc? què faig?”... un “per què” constant i variable, d’aquí la gracia de anar endavant. I de tot això, tan sols hi ha un petit risc: ser i fer allò que no s’estima. Dit això, direm que aquestes parau-les són alhora certes i alhora falses. Vet aquí la gracia de l’humà, cadas-cú un món, i una manera de ser, de fer i sentir, i interpretar.

La informació al dia a · de l’actuació covarda del Govern del PP a Madrid l’1-O i sense...

Documents

Transcript of La informació al dia a · de l’actuació covarda del Govern del PP a Madrid l’1-O i sense...