LA INDÚSTRIA DE LA 7 FABRICACIÓ DE PASTA DE PAPER, … · La pasta de paper pot ser produïda a...

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA SOBRE LES

MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES

APLICABLES A LA INDÚSTRIA

77

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

3

LA INDÚSTRIA DE LAFABRICACIÓ DEPASTA DE PAPER,PAPER I CARTRÓ

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP:

La indústria de la fabricació de pasta de paper, paper i cartró(Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria; 7)

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://www.gencat.net/mediamb/

Primera edició: Gener de 2006Tiratge: 1.000 exemplars

Impressió: ALTÉS arts gràfiques, s. l.

Autor: Sílvia Martínez Sinibaldi, Direcció General de Qualitat Ambiental

Coordinació tècnica: Albert Avellaneda Bargués, Direcció General de Qualitat Ambientali Salvador Samitier i Martí, Direcció General de Qualitat Ambiental

Col·laboradors: Enric Elias Cao i Jordi Caldés Casas (Agència de Residus de Catalunya),Ramon Queralt Torrell (Agència Catalana de l’Aigua), Isabel Hernández Cardona, MeritxellRodríguez Viloca i Albert García Lus (D.G. Qualitat Ambiental), Emilio Valero (Associació deFabricants de Pasta, Paper i Cartró de Catalunya), Carlos Reinoso, Armando García-Men-doza, Javier Rodríguez i Andrés Zabala (ASPAPEL), Carme Cazorla i Jordi Gomà-Camps(Gomà-Camps, SA) i Carles Bernat (Etegma 2000, SL)

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic estucat mat de 125 g i les co-bertes de cartolina ecològica de 400 g.

DL: B. 52.861-2005ISBN: 84-393-7007-5682

Martinez Sinibaldi, Sílvia

La Indústria de la fabricació de pasta de paper, paper i cartró. - (Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria ; 7)

ISBN 84-393-7007-5I. Avellaneda Bargués, Albert, dir. II. Samitier i Martí, Salvador, dir. III. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge IV. Títol V. Col·lecció: Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria ; 7

1. Pasta de paper - Indústria i comerç - Aspectes ambientals 2. Paper - Indústria i comerç - Aspectes ambientals 3. Cartó - Indústria i comerç - Aspectes ambientals

676:504.06

Índex

1. Introducció 5

2. Situació del sector a Catalunya i processos productius estàndards 72.1. Producció de pasta i de paper o cartró 102.2. Fabricació de pasta 12

2.2.1. Pasta kraft 142.2.2. Pasta al sulfit 162.2.3. Pastes mecàniques i semiquímiques 162.2.4. Pastes especials 172.2.5. Pasta de paper recuperat 19

2.2.5.1. Desintegració 202.2.5.2. Depuració i neteja de la pasta 232.2.5.3. Destintatge 242.2.5.4. Blanqueig 242.2.5.5. Refinatge 25

2.3. Fabricació de paper a partir de pasta i a partir de fibra reciclada 262.3.1. Depuració ciclònica 272.3.2. Màquina de paper 272.3.3. Acabats 30

2.3.3.1. Estucatge 302.4. Processos auxiliars 31

3. Aspectes ambientals associats 353.1. Aspectes ambientals associats 353.2. Entrades i sortides de primeres matèries, aigua, energia

i productes auxiliars 443.3. Aspectes ambientals associats als processos auxiliars 49

4. Les millors tècniques disponibles aplicables i els valors d’emissió associats 504.1. Mesures generals 514.2. Fabricació de pasta de paper 524.3. Fabricació de paper 604.4. Valors d’emissió associats a l’ús de les millors tècniques

disponibles 63

3

5. Consideracions en l’àmbit de Catalunya 665.1. Emissions a l’aigua 665.2. Emissions a l’atmosfera 73

5.2.1. Emissions a l’atmosfera per a fàbriques de pastaquímica blanquejada a partir de plantes anuals 74

5.2.2. Emissions a l’atmosfera de calderes auxiliars 745.2.3. Emissions a l’atmosfera d’altres focus de procés 75

5.3. EPER 76

6. ANNEX 786.1. Condicions per determinar el compliment dels límits d’emissió

a l’atmosfera en fàbriques de paper 786.2. Condicions per determinar el compliment dels límits d’abocament

de les aigües residuals generades a les fàbriques de paper 81

Índex de taulesTaula 2.2.1. Origen de les pastes de paper 13Taula 2.2.2. Processos de producció de pastes papereres 14Taula 2.4.1. Procés general de fabricació de pasta de paper i paper 34Taula 3.2.1. Entrades de matèries primeres, aigua, energia i

productes auxiliars 48Taula 3.2.2. Sortides d’emissions (atmosfera, abocaments, residus,

soroll, etc.) 48

Índex de diagramesDiagrama 2.4.1. Procés general de fabricació de pasta de paper

i paper 33Diagrama 3.1.1. Aspectes ambientals associats a les diferents

etapes del procés 45Diagrama 3.2.1. Entrades de matèries primeres, aigua, energia i

productes auxiliars 46Diagrama 3.2.2. Sortides d’emissions (atmosfera, abocaments,

residus, soroll, etc.) 47

1. Introducció

El mes de juliol de l’any 2000, l’Information Exchange Forum (IEF), d’acord

amb l’article 16.2 de la Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció i el control

integrats de la contaminació (IPPC), va aprovar el document de referència

(BREF) sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria del pa-

per. La Comissió va adoptar l’esmentat BREF per la Decisió 2002/C 12/04,

de data 21 de desembre de 2001, publicada en el DOCE sèrie C, número

12, de 16 de gener de 2002.

L’objectiu d’aquesta publicació és elaborar un document de síntesi que, d’a-

cord amb l’article 8 del Reglament general de desplegament de la Llei

3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració am-

biental (IIAA), permeti una comprensió més àgil del document esmentat a les

parts interessades (empreses, enginyeries, consultories...) i serveixi d’orien-

tació en les tasques que té encomanades el Departament de Medi Ambient

i Habitatge (unitat tècnica central i unitats tècniques territorials) pel que fa a la

fixació de límits d’emissió i prescripcions tècniques de caràcter general de les

activitats sotmeses al règim objecte de l’esmentada Llei.

5

INTRODUCCIÓ

6

El document s’estructura en sis apartats: Introducció, situació del sector a

Catalunya i processos productius estàndards, aspectes ambientals asso-

ciats, les millors tècniques disponibles aplicables i els valors d’emissió asso-

ciats, consideracions en l’àmbit de Catalunya i annex.

Per a l’elaboració d’aquest document, s’ha comptat amb el suport tècnic de

personal del Departament de Medi Ambient i Habitatge i amb la col·laboració

de les empreses del sector ubicades a Catalunya, de l’Associació de Fabri-

cants de Pasta, Paper i Cartró de Catalunya i de l’Associació Espanyola de

Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (ASPAPEL).

Finalment, cal agrair especialment al personal tècnic de les empreses del

sector les seves opinions en l’elaboració d’aquest document, i el seu suport

i col·laboració.

INTRODUCCIÓ

7

2. Situació del sector a Catalunya i processos

productius estàndards

A Catalunya el sector del paper i cartró té una presència significativa amb

unes 36 empreses fabricants, el 31% de les companyies de l’Estat, que ocu-

pen al voltant de 5.600 treballadors directes. Malgrat que el nombre d’em-

preses en els últims 20 anys s’ha reduït quasi un 30%, la producció sempre

ha crescut de forma significativa i continuada.

El subsector del cartronet i cartró ondulat (línia marró) és el que té una participació

més elevada dins el sector paperer a Catalunya, i representa al voltant del 63% de

la producció total del sector. El segueix, en rellevància, la fabricació de paper per

a la impressió i l’escriptura, amb un pes relatiu dins el sector del 25%, i hi destaca

la producció de paper estucat (un 85-90% del segment). A continuació es tro-

ben els subsectors de la fabricació de paper tissú (8,5%) i d’especialitats (3%).

Modernament sempre hi ha hagut fàbriques de pasta de paper a Catalunya,

inicialment a partir de fibres de plantes vegetals i després de fusta. Aquesta

activitat va tenir una forta davallada als anys vuitanta, de manera que les tres

indústries més emblemàtiques van tancar aquesta activitat i ara només resta

SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA I PROCESSOS

PRODUCTIUS ESTÀNDARDS

8



una indústria que obté pasta de cel·lulosa a partir de fibres de diverses plan-

tes anuals (pastes especials).

Per aquest motiu, aquesta publicació se centra, bàsicament, en els subsectors

existents actualment a Catalunya, tot i que fa alguna referència a la resta de sub-

sectors, atesa la seva importància relativa en el cicle de producció de paper.

És de gran importància destacar que la major part de la matèria primera que

utilitza la indústria de fabricació de paper i cartró a Catalunya prové del reci-

clatge. En concret, més del 70% del paper i cartró fabricat té el seu origen en

material recuperat; aquestes xifres són elevades dins el conjunt d’Europa.

Aquesta tendència pot créixer encara més en els propers anys; precisament

en aquesta línia cal assenyalar l’existència de convenis de col·laboració es-

tablerts entre les diferents empreses del sector i el Departament de Medi Am-

bient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per reforçar la recollida i el re-

ciclatge de paper. Dins d’aquest marc és molt important assenyalar que

actualment el paper recuperat és un bé escàs, fet que incideix en la neces-

sitat de millorar els mecanismes de recuperació del paper, atès que actual-

ment se n’ha d’importar una bona part d’altres països.

9



t producció/any11%

29%

18%

16%

13%

13%

<1.000

1.000-10.000

10-20.000

21-50.000

50-100.000

>100.000

Classificació de lesempreses segonsla producció (t/any)

Nombre de treballadors5%

21%

28%12%

29%

5%

<10

10-20

21-50

51-100

101-500

>500

Classificació de lesempreses segonsel nombre de treballadorsocupats

Tipus de producte

27%

9%

44%

3%

8%

9%

Premsa, impressiói escriptura

Higiènic i sanitari

Cartró ondulat

Sacs kraft

Cartronet

Altres

Classificació de lesempreses segonsels subsectorsde producció

DADES GENERALS DEL SECTOR PAPERER A CATALUNYA

10



2.1. La producció de pasta i de paper o cartró

El paper i el cartró són, essencialment, productes fabricats a partir de fibres

vegetals (principalment de cel·lulosa de fusta), a les quals s’addicionen dife-

rents tipus de productes químics, que variaran les propietats i la qualitat del

producte. Per a la producció del paper i cartró, inicialment s’haurà de prepa-

rar la pasta amb matèria vegetal (fusta o diverses plantes herbàcies). A partir

d’aquest material semielaborat, es fabricaran els diferents tipus de paper, car-

tró, cartronet, etc. L’aspecte ambiental més rellevant del sector és que els

processos implicats en l’elaboració de la pasta i del paper i cartró suposen

un consum important de recursos com aigua i energia (elèctrica i calorífica).

La pasta de paper pot ser produïda a partir de fibres verges, per mitjans quí-

mics o mecànics, o bé mitjançant processos de reciclatge de paper recu-

perat. Una fàbrica de paper pot limitar-se a reconstruir la pasta fabricada a

qualsevol altre lloc o té la possibilitat d’integrar aquesta producció a les ma-

teixes instal·lacions. Així doncs, existeixen diferents tipologies d’activitat en el

sector: fàbriques dedicades exclusivament a la fabricació de pasta de paper

que es ven al mercat obert; fàbriques que es dediquen a la producció del pa-

11

per o cartró a partir de pasta procedent d’altres instal·lacions; i en altres ca-

sos hi ha processos integrats que a partir de fusta o paper recuperat tenen

diferents tipus de paper, cartró o similars com a producte final.

Aquesta publicació se centra en l’anàlisi de la problemàtica ambiental derivada

de l’àmbit específicament paperer, i no s’hi inclouen els aspectes relacionats amb

l’explotació forestal, el transport i la producció de productes auxiliars. Això no sig-

nifica que qualsevol empresa amb una visió global de la problemàtica ambiental

derivada de la seva activitat productiva no pugui integrar aquests aspectes indi-

rectes dins la seva política de gestió ambiental, incidint en els seus proveïdors,

en la logística d’abastament, en la definició de les primeres matèries i en l’ava-

luació dels seus productes i proveïdors, d’acord amb criteris de sostenibilitat.

La fabricació de pasta de paper i productes derivats del paper constitueix un

sector complex, amb diverses etapes de procés, una àmplia gamma de pri-

meres matèries utilitzades i diferents tipus de productes, segons els diversos

subsectors. No obstant això, els diferents processos poden desglossar-se

en una sèrie d’operacions unitàries a l’efecte de discussió. Aquest document

exposa les línies més habituals i genèriques que corresponen a un procés de



12

producció estàndard, i intenta cobrir tots els aspectes ambientals possibles

i particularitzar-los en funció de la seva importància.

A Catalunya no hi cap fàbrica de pasta de paper obtinguda a partir de fusta i, per

tant, no es considera necessari aprofundir excessivament en aquest sector. L’úni-

ca fàbrica que hi ha de pasta verge fa servir fibres vegetals procedents de plantes

com el sisal o el cànem. Aquesta activitat és tan peculiar que aplica tècniques a

mida, com, per exemple, l’ús d’antraquinona en l’operació de cocció de les fibres.

2.2. Fabricació de pasta

La principal font de cel·lulosa per a la fabricació de la pasta de paper és la

fusta; té un contingut aproximat del 55% en cel·lulosa, i la resta és una ba-

rreja de lignina, resines, sucres i altres.

Com a tractament previ a la fabricació de pastes de paper, els troncs es pre-

paren i es netegen. Per deixar neta la fusta, se’n separa l’escorça, que es pot

aprofitar com a combustible en el procés mateix. El tronc net se sotmet a una

preparació mecànica a fi d’obtenir les anomenades estelles com a pas previ

per entrar a la fabricació de pasta.



13

Les pastes papereres es classifiquen en funció de la matèria primera fibrosa

utilitzada en la seva fabricació:

—Fustes de coníferes: són de fibra llarga (avet, pi...).

—Fustes de frondoses: són de fibra curta (eucaliptus, faig, bedoll, roure...).

—Fibres de plantes anuals (espart, palla, abacà, sisal, cotó, cànem...).

I en funció de les característiques del procés de fabricació utilitzat: mecànic,

semiquímic, kraft, a la sosa, etc.

També s’especifica si la pasta és crua o blanquejada

TAULA 2.2.1. ORIGEN DE LES PASTES DE PAPER



Pastes de fibra llarga (softwood)Fabricades a partir de fustes de coníferes, comavet i pi.

Pastes de fibra curta (hardwood)Fabricades a partir de fustes de frondoses, comfaig, eucaliptus, bedoll i roure.

Pastes de plantes anualsFabricades a partir de fibres de plantes anuals,com espart, línters de cotó, palla, abacà i sisal.

14



TAULA 2.2.2. PROCESSOS DE PRODUCCIÓ DE PASTES PAPERERES

*SGW: Pasta mecànica de moles (stone groundwood) (en regressió)PGW: Pasta mecànica a pressió (pressure groundwood

2.2.1. Pasta kraft

El mètode del sulfat o kraft és el procés dominant arreu del món pel que fa a

la fabricació de pasta de paper, per raó de les propietats de resistència su-

Tipusde procés

Productes químicsutilitzats Rendiment Procés de fabricació

PASTES MECÀNIQUESDe mola

Clàssica SGW*A pressió PGW*

De refinatge

PASTES SEMIQUÍMIQUES

Els troncs de fusta, prèviament des-corçats, s’estrenyen als desfibradorscontra moles abrasives, ruixades con-tínuament amb aigua, que separenmecànicament les fibres de la fusta.

Dels troncs de fusta es fan estellesque són sotmeses a un tractamentamb vapor i a un desfibrament en re-finadors equipats amb discos de dis-seny que s’adeqüen a la qualitat de lapasta a fabricar.

95%

95%

La fibra se separa per una combina-ció de processos químics i mecànics.

Sulfit sòdic 65-80%

PASTES QUÍMIQUES

Àcides: al bisulfit

Àlcalines: a la sosa

Kraft al sulfat

La separació de les fibres de la fustaes fa per l’acció de productes quí-mics que dissolen la lignina.

Sulfit sòdic

Bisulfit sòdic, càlcic,magnèsic o d’amoni

Hidròxid sòdic

Sulfur sòdic + hidròxid sòdic

40-60%

perior que confereix a la pasta i la seva possibilitat d’aplicació a totes les clas-

ses de fusta.

La pasta al sulfat o pasta kraft s’obté tractant estelles d’un o diversos tipus

de fusta o fibres anuals amb un licor de cocció (licor blanc) format per sosa

càustica i sulfur sòdic a 150-170º C. El licor dissol la lignina i les fibres s’alli-

beren sense necessitat de cap esforç mecànic. La pasta obtinguda així és

de color fosc, ja que conté una certa quantitat de lignina residual.

Al final de la cocció, el licor conté una quantitat important de constituents

de la fusta que han estat dissolts i els productes químics utilitzats per dis-

soldre’ls transformats en productes químics complexos; per això s’anome-

na licor negre.

És important, des del punt de vista econòmic i mediambiental, recuperar les

calories contingudes als productes orgànics i regenerar els productes quí-

mics —sosa i sulfur sòdic— (licor blanc) que es reutilitzaran en la cocció. Per

aquest motiu, les fàbriques de pasta kraft tenen una planta de recuperació

de productes químics.

15



16

Per obtenir la pasta necessària per fabricar molts tipus de paper cal eliminar

la lignina residual mitjançant el blanqueig.

El blanqueig es porta a terme en diferents etapes (normalment de 3 a 5). Els

agents de blanqueig més utilitzats són el clor, la sosa, l’hipoclorit sòdic, el diò-

xid de clor i l’aigua oxigenada. L’ozó s’utilitza en molts pocs casos.

2.2.2. Pasta al sulfit

Per a la fabricació de pastes al sulfit, la cocció de les estelles de fusta es fa

emprant una solució de bisulfit de calci, magnesi, sodi o amoni.

La producció de pasta al sulfit és molt inferior a la producció de pasta kraft.

Principalment només s’utilitza en la fabricació de papers d’un sol ús (tovallons,

mocadors, etc.) i no pot ser considerada com una alternativa a la pasta kraft.

La pasta al sulfit és de color més clar i de menor resistència que la pasta kraft.

2.2.3. Pastes mecàniques i semiquímiques

En la fabricació de pasta mecànica, la separació de les fibres cel·lulòsiques

contingudes a la fusta es fa aplicant energia mecànica que trenca els lligams



d’unió de les fibres, a la vegada que es trenquen nombroses fibres i se n’es-

curça la longitud. Com que no hi ha cap tractament químic, només s’elimi-

nen els compostos de fusta soluble en aigua. El rendiment és molt alt, apro-

ximadament del 95%, però generalment s’obtenen pastes de baixa qualitat,

emprades normalment com a paper per a diaris, guies telefòniques, etc.

En la fabricació de pastes semiquímiques s’impregnen les estelles en una

solució alcalina (normalment sulfit sòdic).

2.2.4. Pastes especials

La utilització de matèries primeres alternatives a la fusta en la indústria de fa-

bricació de pasta cel·lulòsica té un interès creixent associat als problemes

mediambientals de desforestació, escassetat de matèries primeres i renova-

ció de recursos naturals.

L’única indústria a Catalunya de fabricació de pastes per a paper especial

parteix d’una gran varietat de matèries primeres (fibres tèxtils de lli, cànem,

sisal, abacà i jute), i obté una àmplia gamma de qualitats de pastes que la

diferencia de la majoria de fàbriques de pastes especials a Europa, on es

17



18

fabrica una variació molt menys important de qualitats de pasta. Utilitza es-

sencialment un procés kraft modificat (sosa més antraquinona) amb mi-

llors perspectives ambientals, ja que elimina els compostos de sofre i el

tractament dels licors negres és energèticament més favorable i més sim-

ple que el procés kraft perquè depèn de la recuperació de només un

compost (la sosa).

El procés de fabricació de pastes especials segueix la seqüència d’etapes tí-

piques, amb operacions com: tall de les estopes, cocció, rentat, blanqueig i

entrada a la màquina de pasta. En el procés de cocció, els digestors per a

pastes especials són rotatius i operen en discontinu (batch) amb vapor a

pressió i altes temperatures. La resta d’operacions són similars a les que s’u-

tilitzen per a la fabricació de pasta de paper recuperat, i s’expliquen més ex-

tensament a continuació.

Aquest tipus de pastes està destinat principalment a la fabricació de papers

especials, com paper absorbent, paper de filtre, paper hospitalari, paper per

embolicar productes de consum, paper de fumar, entre d’altres.



2.2.5. Pasta de paper recuperat

La fabricació de paper o cartró a partir de paper reciclat suposa l’aprofitament

d’un producte que ja ha estat utilitzat anteriorment, el qual rep la denomina-

ció de «paperot». Atès que aquest tipus de producció és el predominant a

Catalunya, aquest apartat explica amb més detall la seva fabricació.

Actualment es disposa d’una important xarxa d’empreses recuperadores per

recollir i classificar el paper o cartró de rebuig d’indústries, d’oficines i de la

recollida selectiva a les poblacions. Conseqüentment, hi ha diferents classes

de paper i cartró recuperats que generalment s’agrupen en les qualitats se-

güents: ordinària, mitjana, superior, kraft i especial.

Al procés de fabricació, el paper recuperat és el proveïdor de les denomina-

des fibres secundàries. En canvi, la pasta verge, produïda a les factories de

capçalera de pasta de paper obtinguda a partir de fusta, proporciona les

anomenades fibres primàries.

A partir d’aquestes dues matèries primeres, el paper reciclat es pot fabricar

íntegrament amb fibres secundàries o bé pot incorporar també una part de

19



20

fibres primàries, segons la qualitat final del producte que es vol obtenir. Ac-

tualment les fibres secundàries tenen una creixent significació dins dels pro-

cessos productius.

En el procés de fabricació de paper reciclat podem distingir dues fases fo-

namentals: la fase de preparació de pasta i la fase de fabricació o formació

del full de paper.

La fase de preparació de pasta comença pel procés de desintegració (pulping)

del paper recuperat. A continuació es procedeix a la neteja i depuració de la

pasta i, en certs processos, es pot passar a un procés de destintatge i, molt

excepcionalment, fins i tot a un blanqueig de la pasta amb aigua oxigenada.

Els subcapítols següents descriuen de forma detallada cadascun dels pro-

cessos de la fabricació de pasta de paper a partir de paper recuperat.

2.2.5.1. Desintegració (pulping)

Als papers recuperats solen aparèixer una sèrie de materials no desitjables

(metalls, vidres, plàstic, fustes, etc.), els quals, durant el procés de fabrica-



ció, poden danyar la maquinària i reduir la qualitat del producte final. Això fa

que sigui necessari, com a punt de partida, portar a terme un procés de de-

puració per assegurar-ne l’eliminació.

Així doncs, el procés de fabricació de fibra reciclada comença amb la desin-

tegració del paper recuperat. Aquesta operació es realitza a les desintegra-

dores o pulpers, que són uns recipients de grans dimensions on el paper es

desfà per obtenir la pasta. En aquesta operació hi ha una tendència a incre-

mentar la temperatura de treball per afavorir la desintegració de les fibres, fet

que redueix la necessitat de sotmetre-les a un procés mecànic intens, el qual

escurça la longitud de la fibra.

Del parc de matèria primera s’agafen les bales de paper recuperat en funció

d’una composició definida. Aquestes bales s’introdueixen als pulpers i, amb

l’addició d’aigua, són triturades fins a obtenir una barreja homogènia i un grau

de desintegració adequat.

La desintegració del paper es realitza mitjançant dues accions:

—Una acció mecànica: el paper es desintegra mecànicament per agitació.

21



22

—Una acció química: aquesta operació s’efectua en via humida, ja que l’ai-

gua afavoreix la separació dels enllaços entre les fibres.

El pulper, al procés de fabricació de fibra reciclada, no actua només com

a desintegrador, sinó també com a depurador, ja que elimina les matèries

alienes que acompanyen el paper, com poden ser filferros de les bales de

paper, plàstics de grans dimensions, cordills, etc. Els pulpers antics fun-

cionen mitjançant una «corda» penjada verticalment on s’emboliquen tots

aquests materials. Encara hi ha fàbriques que utilitzen aquest sistema.

La barreja resultant s’extreu del pulper, se separen les fibres i els contami-

nants, i es transporta a l’inici de tot un circuit de neteja.

Els pulpers poden ser de baixa o d’alta densitat, la diferència correspon a la

consistència de la pasta de paper. La tendència és anar cap a l’alta perquè

augmenta el rendiment de l’equip. En alguns casos el pulper es carrega

amb aigua calenta per afavorir el desfibrament del paper recuperat.



2.2.5.2. Depuració i neteja de la pasta

Aquesta primera pasta obtinguda al pulper se sotmet a diversos processos

de neteja, on se separen els contaminants que la pasta pugui portar, com

poden ser: materials lleugers (plàstics) o altres de més pesats (sorres, clips,

grapes, etc.).

La separació es pot realitzar mitjançant dues tècniques:

—per diferència de densitat

—per diferència de volum

entre les fibres i els contaminants.

Normalment, en aquesta etapa s’utilitzen aparells que realitzen una combina-

ció de les operacions anteriors (desintegració i depuració), que reforcen la

seva aplicació. Aquests aparells realitzen un nou desfibrament de la pasta i,

a la vegada, eliminen tant les impureses pesades com les lleugeres, amb la

mínima pèrdua possible de fibres.

A continuació, per eliminar les partícules contaminants de dimensions molt

petites, en suspensió o dissoltes a l’aigua de la pasta, com poden ser els

23



24



productes derivats dels estucats, s’utilitzen els denominats espessidors que

concentren la pasta fent-la passar per una tela filtrant a l’aigua.

2.2.5.3. Destintatge

L’eliminació de les tintes es fa amb un procés de destintatge per flotació. La

pasta, després de la depuració a mitja consistència, es dilueix amb aigua de

procés clarificada a 1% de consistència, es barreja amb un cabal fix d’aire

mitjançant un venturi o un dispositiu similar i s’introdueix a una cèl·lula de flo-

tació de diverses etapes. Les partícules de tinta, que estan atrapades pel

tensioactiu afegit a la pasta i separades de la fibra, són captades per les

bombolles d’aire i arrossegades fins a la part superior de la cèl·lula de flota-

ció, on se separen mecànicament de la pasta. Aquest residu és recollit i en-

viat al tractament de fangs residuals.

2.2.5.4. Blanqueig

La pasta destintada després del procés de rentat, espessiment i dispersió es

pot blanquejar amb agents oxidants (peròxid d’hidrogen) a una consistència

d’entre el 15 i el 30%, a una temperatura d’entre 60 i 90º C i a un pH d’entre

9 i 11, i amb agents reductors (hidrosulfit sòdic) a una consistència d’entre 5

i 15%, a una temperatura d’entre 60 i 100º C i un pH d’entre 6 i 8. Normal-

ment el blanqueig es realitza en torres que treballen a alta consistència i as-

seguren un temps de retenció determinat.

A Catalunya, aquest procés és poc habitual per a pastes de paper recuperat.

2.2.5.5.- Refinatge

Aquest procés es defineix com l’operació de la fase de preparació de la pas-

ta mitjançant la qual, per acció mecànica i en presència d’un medi aquós, es

modifica la morfologia de les fibres i la seva estructura fisicoquímica. En

aquest procés s’hidraten i igualen les fibres. Consisteix en una operació

mecànica que afavoreix l’aflorament de les fibretes de les fibres per què es

puguin crear millor els enllaços entre aquestes. Els refinadors, a l’igual que els

pulpers, poden ser de baixa i d’alta densitat, la tendència també és cap a l’al-

ta densitat.

Aquesta operació influeix de forma diferent en les propietats tècniques i

mecàniques del paper fabricat, en disminueix unes (porositat, opacitat, de-

25



26

goteig de la pasta, índex de volum) i n’augmenta unes altres (densitat apa-

rent, índex de tracció, transparència, allargament, cohesió interna).

Aquesta operació influeix de forma diferent en les propietats tècniques

i mecàniques del paper fabricat, disminuint-ne unes (porositat, opaci-

tat, degoteig de la pasta, índex de volum) i augmentant-ne unes altres

(densitat aparent, índex de tracció, transparència, allargament, cohesió

interna).

2.3. Fabricació de paper a partir de pasta i a partir

de fibra reciclada

La matèria primera fonamental per a la fabricació de qualsevol tipus de paper

o cartró és la fibra cel·lulòsica. Com s’ha vist, aquesta fibra es pot obtenir

com a fibra verge o a partir de paper recuperat.

També és habitual fer una barreja de fibra verge i fibra recuperada o bé fulls

de cada fibra que després s’uneixen, com es fa en la fabricació de cartronet.

A més de la fibra, complementàriament, també s’utilitzen càrregues minerals

(carbonat càlcic, sulfat càlcic, caolí, etc.) i, en funció de l’acabat i de l’ús final



del producte, s’afegeixen additius químics per millorar-ne o adequar-ne les

característiques.

A continuació es descriu el procés de fabricació de paper

2.3.1. Depuració ciclònica

Una vegada refinada la pasta, aquesta passa per un altre procés de depura-

ció amb la finalitat d’eliminar els contaminants que la pasta de paper encara

pot dur. Aquest procés es realitza aprofitant el diferent comportament de les

partícules, en funció de la seva densitat, en ser sotmeses a la força centrífu-

ga dins d’un cicló. Una vegada depurada la pasta, se li afegeixen els additius

necessaris segons el paper a fabricar.

2.3.2. Màquina de paper

Després de les operacions descrites anteriorment, es procedeix a la fabrica-

ció del full de paper a la màquina de paper pròpiament dita. Per a la fabrica-

ció del full, tot i que la tecnologia ha evolucionat molt, el procés, conceptual-

ment, continua sent el de fa dos segles: es reparteixen «uniformement» les

27



28

fibres suspeses en aigua sobre una tela filtrant. Aquesta operació requereix

una gran quantitat d’aigua (proporció de 100/1 aproximadament) a fi de po-

der donar una bona dispersió i condicions d’homogeneïtat.

Les màquines de paper tenen particularitats pròpies, però en general es

componen dels elements següents:

—Caixa d’entrada: és el lloc per on la pasta refinada i depurada entra a la

màquina, i des d’on es distribueix el raig de pasta sobre la taula de fabri-

cació en forma de làmina prima, àmplia i homogènia. La seva funció és ob-

tenir un gramatge uniforme i una bona formació del full.

—Taula de fabricació: una vegada la pasta queda distribuïda a sobre de la

tela de la taula de fabricació, es procedeix a l’eliminació de l’aigua. A la pri-

mera fase d’assecatge, l’aigua degoteja mitjançant l’efecte de la gravetat.

Quan ja no és possible d’eliminar més aigua per degoteig, s’utilitzen ele-

ments de buit que actuen eliminant l’aigua de les fibres mitjançant una

força aspirant.

—Premses: el full de paper humit passa per les premses on s’elimina part

de l’aigua restant per pressió, acció que finalitza el procés mecànic d’eli-



minació de l’aigua que havia començat a la taula de fabricació. El prem-

satge es realitza fent passar el full, en contacte amb un feltre, entre dos co-

rrons a pressió. Com que el teixit de feltre té un gran poder d’absorció de

l’aigua, se l’emporta del paper i el deixa més sec. Posteriorment, el feltre

és escorregut en passar entre dos corrons a pressió elevada, i queda a

punt per tornar a iniciar el procés.

—Sequeria: l’assecament final s’aconsegueix als assecadors, que són uns

grans cilindres rotatius d’acer escalfats interiorment amb vapor per on es

fa passar el paper. Aquesta operació consisteix a aplicar una gran quanti-

tat de calor al full, amb el propòsit d’elevar la seva temperatura fins a acon-

seguir l’evaporació de l’aigua. D’aquesta manera, es deixa el paper amb la

humitat i les característiques necessàries per al seu ús final.

—Pope o enrotlladora: una vegada sec el full, aquest es va enrotllant en

bobines mare a l’anomenada pope, que normalment disposa de mesura-

dors de gramatge i humitat per controlar que aquests paràmetres es man-

tinguin dins dels valors requerits.

29



30

2.3.3. Acabats

Una vegada surt la bobina de la màquina es passa a la secció de bobinats o

la d’acabat, segons el tipus de fabricació. A la secció de bobinats el paper

es talla en bobines amb una amplada establerta o en fulls, segons les me-

sures demanades pel client. Després d’aquest procés es procedeix a l’em-

balatge i emmagatzematge del producte acabat, a l’espera de la seva distri-

bució als clients.

El paper pot rebre un o més tipus de tractaments d’acabat, en funció de les

característiques i la qualitat del producte final que es vulgui obtenir.

A continuació es comenta un tipus d’acabat, l’estucatge, atesa la seva im-

portància.

2.3.3.1. Estucatge

El procés d’estucatge del paper consisteix a donar-li una capa superficial

amb una mescla de diferents substàncies (aigua, productes minerals, midó,

làtex, etc.) anomenada «salsa», que li comunica una major llisor i brillantor.



L’aplicació de la capa d’estuc es pot realitzar directament a la màquina de

paper o a les estucadores fora de màquina.

Cal destacar que aquestes salses tenen una concentració molt elevada de

minerals tipus carbonat càlcic, sulfat càlcic, caolí... en forma de partícules

molt petites i també contenen midó, làtex que produeix una elevada DQO.

Tot plegat fa que l’operació d’estucatge sigui altament conflictiva en la gene-

ració de les aigües residuals, fet que fa necessari el seu tractament previ o la

seva reutilització abans d’incidir en la resta d’aigües residuals pròpies de la

fabricació de paper.

2.4. Processos auxiliars

Es poden considerar diferents processos auxiliars en les empreses de fabri-

cació de pasta i de paper, amb diferents implicacions en l’àmbit ambiental.

Els més habituals són la preparació de l’aigua emprada tant en el procés com

en les calderes, l’ús de calderes per a la generació de vapor i plantes de co-

generació d’energia o els sistemes de depuració de les emissions, ja sigui a

l’aire o a l’aigua.

31



32

Aquests tipus de processos poden considerar-se integrats en el procés ge-

neral de fabricació.

A continuació es representa un diagrama general del procés de fabricació de

pasta de paper i de paper, de fabricació de paper destintat, de paper tissú, i

dels esquemes de les depuradores.



33



DIA

GR

AM

A 2

.4.1

. PR

OC

ÉS

GE

NE

RA

L D

E F

AB

RIC

AC

IÓD

E P

AS

TA

DE

PA

PE

R I

PA

PE

R

1.3.

FAB

RIC

AC

IÓ D

EP

AS

TA M

ECÀ

NIC

A I

TER

MO

MEC

ÀN

ICA

PR

OC

ESS

OS

PR

EVIS

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AS

TAR

ECIC

LAD

A

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AP

ER

1.1.

1.2.

4.1.

3.1.

2.1.

2.2.

2.3.

2.4.

2.5.

2.6.

2.7.

4.2.

4.3.

4.4.

4.5.

4.6.

4.7.

3.2.

2.8.

5.5.

5.4.

5.3.

5.2.

5.1.

6.6.

6.5.

6.4.

6.3.

6.2.

6.1.

6.7.

5.6.

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AS

TAQ

UÍM

ICA

kraf

t / s

ulfit

Fust

aS

erra

dora

Esco

rçam

ent

Trac

tam

ent

de la

fust

a

Est

ella

t

Des

fibra

men

tTa

mis

atge

Cla

ssifi

caci

óD

epur

ació

Espe

ssim

ent

Bla

nq

ueig

Pre

msa

tge

Ass

ecatg

eE

mb

ala

tge

Cocció

Dep

ura

ció

Renta

tD

eslig

nific

ació

Bla

nq

ueig

Dep

ura

ció

Pre

-es

calfa

men

t

Magatz

em

Dest

inta

tge

(op

cio

nal)

Des

inte

grac

ióP

aper

/car

tróre

cupe

rat

Mag

atze

mA

caba

tsD

ep

ura

ció

cic

lònic

aR

efin

atg

eD

esf

ibra

ment

Dis

tribu

ció

Refin

atg

e

Màq

uina

de p

aper

Bla

nq

ueig

(op

cio

nal)

Net

eja

/de

scon

tam

inac

ió

34



1N

OTA

: A

ques

ta ta

ula

no in

clou

els

pro

cess

os a

uxilia

rs (c

alde

res,

trac

tam

ent d

’aig

ües,

rec

uper

ació

de

prod

ucte

s qu

ímic

s...)

.El

pro

cés

kraf

t i a

l sul

fit s

ón m

olt s

imila

rs;

les

dife

rènc

ies

prin

cipa

ls e

s tro

ben

en la

quí

mic

a de

l pro

cés

de c

occi

ó, e

n la

dep

ura-

ció,

la d

eslig

nific

ació

i el

bla

nque

ig.

PR

EV

IS

1.1

Fust

a

1.2

Ser

rado

ra

1.3

Esco

rçam

ent

A fa

bric

ació

de

past

es (e

xcep

tere

cupe

rada

)

2.1

Des

fibra

men

t3.

1 Es

tella

t

3.2

Pre

-es

calfa

men

t

2.2

Tam

isat

ge /

Cla

ssifi

caci

ó /

Dep

urac

ió

2.3

Espe

ssim

ent

2.4

Bla

nque

ig

2.5

Pre

msa

tge

2.6

Ass

ecat

ge

2.7

Emba

latg

e

2.8

Mag

atze

m

A fa

bric

ació

de

pape

r

ME

CÀ

NIC

AT

ER

MO

-M

EC

ÀN

ICA

KR

AF

TS

ULF

ITR

EC

ICLA

DA

FAB

RIC

AC

IÓ D

E P

AS

TE

S

TAU

LA 2

.4.1

. PR

OC

ÉS

GE

NE

RA

L D

E F

AB

RIC

AC

IÓ D

E P

AS

TA D

E P

AP

ER

I P

AP

ER

1

FAB

RIC

AC

IÓP

AP

ER

4.1

Trac

tam

ent

de la

fust

a

4.2

Coc

ció

4.3

Dep

urac

ió

4.4

Ren

tat

4.5

Des

ligni

ficac

ió

4.6

Bla

nque

ig

4.1

Trac

tam

ent

de la

fust

a

4.2

Coc

ció

4.3

Dep

urac

ió

5.1

Pap

er/c

artró

recu

pera

t

5.2

Des

inte

grac

ió

5.3

Net

eja/

des-

cont

amin

ació

5.4

Des

tinta

tge

(opc

iona

l)

5.5

Bla

nque

ig(o

pcio

nal)

5.6

Ref

inat

ge

A d

epur

ació

cicl

ònic

a, a

parta

t6.

3

4.4

Ren

tat

4.5

Des

ligni

ficac

ió

4.6

Bla

nque

ig

4.7

Dep

urac

ió4.

7 D

epur

ació

6.1

Des

fibra

men

t

6.2

Ref

inat

ge

6.3

Dep

urac

ióci

clòn

ica

6.4

Màq

uina

de

pape

r

6.5

Aca

bats

6.6

Mag

atze

m

6.7

Dis

tribu

ció

3. Aspectes ambientals associats

3.1. Aspectes ambientals associats

Atès que, com ja s’ha dit, a Catalunya la major part de les fàbriques ob-

tenen paper a partir de paper recuperat, i atesa la gran quantitat d’ope-

racions que poden tenir lloc en la indústria paperera, s’ha volgut fer una

estimació general, en forma de taula, per mostrar fins a quin punt po-

den quedar afectats els diferents vectors ambientals associats a les

operacions derivades dels processos productius. Aquesta estimació s’-

ha de realitzar de manera acurada per a cada planta productiva per tal

de poder determinar els punts més febles del procés.

A continuació s’analitzen i valoren els aspectes ambientals derivats de

les operacions unitàries en la fabricació de pastes de paper i la fabri-

cació de paper.

35

ASPECTES AMBIENTALS ASSOCIATS

36


ETAPA PROCÉS

CO

NS

UM

D’E

NE

RG

IA

AB

OC

AM

EN

TD

’AIG

ÜE

S

EM

ISS

ION

S A

L’AT

MO

SFE

RA

CO

NS

UM

DE

RE

CU

RS

OS

NAT

UR

ALS

RE

SID

US

SO

RO

LL

ÚS

DE

PR

IME

RE

SM

ATÈ

RIE

S I

PR

OD

UC

TE

S

AF

EC

CIÓ

AL

SÒ

L

PREVIS

1.1. Ús de la fusta X

1.2. Serradora X X X X

1.3. Escorçament X X X

FABRICACIÓ DE PASTA

2.1. Desfibrament X X X

3.1. Estellat X X

3.2. Pre-escalfament X X

2.2. Tamisatge / classificació / depuració X X X X

2.3. Espessiment X X X

2.4. Blanqueig X X X X

4.1. Tractament de la fusta X X

4.2. Cocció X X X X

4.3. Depuració X X

4.4. Rentat X X X

4.4.1. Evaporació i crema de licors X X X

4.4.2. Caustificació X X X

4.4.3. Filtratge i espessiment de llots X X

4.4.4. Forn de calç X X

4.5. Deslignificació X X X

37


4.6. Blanqueig X X X X

4.7. Depuració X X X X

5.1. Paper i cartró recuperat

5.2. Desintegració X X X

5.3. Neteja i descontaminació X X X

5.4. Destintatge X X X X

5.5. Blanqueig X X X

5.6. Refinatge X X X

2.5. Premsatge X X

2.6. Assecatge X

2.7. Embalatge X X X

2.8. Magatzem

FABRICACIÓ DE PAPER

6.1. Desfibrament X X X

6.2. Refinatge X X

6.3. Depuració ciclònica X X X X X

6.4. Màquina de paper X X X X

6.5. Acabats X X X

6.6. Magatzem

6.7. Distribució

AUXILIARS

7.1. Preparació d’aigües X X X

7.2. Depuració d’aigües X X X

7.3 Calderes / cogeneració X X X X

38

Aquesta taula s’ha de considerar com un exemple orientatiu de la sistemàti-

ca a seguir per tal de poder analitzar les principals repercussions ambientals

associades a les diferents operacions unitàries. S’ha construït integrant tots

els punts del conjunt de processos i operacions possibles assenyalats en

aquest document i explicats en el capítol 2. Evidentment, en cada cas con-

cret l’avaluació es farà considerant només les etapes reals del procés pro-

ductiu existent. Quan en el desenvolupament de l’etapa del procés analitza-

da es considera de manera raonada que existeix o pot existir l’afectació d’un

vector ambiental (aigua, atmosfera, sòl, generació de residus, soroll, etc.), a

la taula s’assenyala aquesta possibilitat. Si aquesta primera valoració es fa de

manera quantitativa, es podran prioritzar les accions correctores alhora que

se n’avalua la necessitat i possibilitat.

Es consideren els aspectes ambientals com els elements de les activitats,

productes o serveis d’una organització que poden interactuar amb el medi

ambient.

Per poder interpretar millor la taula d’anàlisi d’aspectes ambientals, es des-

criuen, seguidament, els aspectes ambientals més rellevants:


a) Consum de recursos naturals

—Consum d’aigua: Una bona gestió i recuperació de les aigües residuals

que provenen del procés pot afavorir un estalvi en el consum d’aigua. Arri-

bar a cabals d’abocaments molt baixos i percentatges de recuperació i re-

circulació d’aigües elevats pot representar un estalvi important quant al

consum i a les despeses de condicionament de l’aigua d’abastament al

procés. Qualsevol actuació en el sentit de controlar les pèrdues d’aigua

pot arribar a tenir una significació important en l’estalvi i en el volum d’aigua

residual a tractar.

—Consum d’energia: L’activitat del sector necessita una gran aportació d’e-

nergia, tant elèctrica com tèrmica. Aquesta necessitat energètica fa que en

alguns casos sigui interessant establir processos de cogeneració. Són

aquesta necessitat i el consum de combustibles fòssils els que donen im-

portància al consum d’energia com a aspecte mediambiental i sobre el

qual es pot intervenir per aconseguir beneficis ambientals i econòmics.

—Ús de primeres matèries i productes auxiliars: La principal matèria primera

del sector és la fusta per a l’obtenció de pasta verge. Per tant, una gestió

39


40

forestal sostenible és important per a la preservació d’espais naturals.

Igualment, l’ús de determinades substàncies emprades en els diferents

processos i operacions pot produir un impacte ambiental considerable si

no s’utilitzen de forma acurada. L’objectiu primordial és l’estalvi de matèries

primeres i per això prenen importància actuacions com el reciclatge i la re-

collida selectiva per a la conservació del medi ambient.

b) Abocaments d’aigües residuals

En tot el procés de preparació de les pastes de paper, així com en la ma-

quinària de fabricació de paper, l’ús d’aigua és elevat i la càrrega contaminant

dels abocaments pot ser elevada. Els paràmetres més característics dels abo-

caments de les aigües residuals els trobem en la DQO, DBO5, matèries en

suspensió, agents oxidants i determinats productes químics específics. Avui

dia és habitual disposar de sistemes de tractament previ de les aigües resi-

duals que permeten arribar a obtenir processos de recirculació. Aquest és un

element clau per garantir la correcta gestió ambiental de l’establiment, amb im-

portants estalvis de consums d’aigua i d’energia. L’evolució de les diferents

tecnologies de tractament de les aigües residuals fa necessari avaluar amb


detall la situació de cada planta amb les diferents possibilitats existents per tal

d’optimitzar els rendiments i costos associats als processos de depuració.

Per altra banda, la producció de pasta de paper por via química, utilitzant clor

elemental o productes químics que produeixen clor elemental per al blan-

queig, pot alliberar de forma no intencionada, a partir de processos tèrmics

que comprenen matèria orgànica i clor, com a resultat d’una combustió in-

completa o de reaccions químiques, determinades substàncies considera-

des com a contaminants orgànics persistents, en concret dibenzoparadioxi-

nes i dibenzofurans policlorats (PCDD i PCDF), que són molt perilloses per a

la salut per què són tòxiques, resistents a la degradació i bioacumulables.

Les dues substàncies susceptibles de produir-se durant el blanqueig químic

de la polpa utilitzant clor són el 2,3,7,8-TCDD i el 2,3,7,8-TCDF. Les mesu-

res primàries per disminuir o eliminar la seva formació en processos de blan-

queig, a partir o no de fusta, inclouen l’eliminació del clor elemental mitjançant

la substitució per diòxid de clor (blanqueig lliure de clor elemental) o, en al-

guns casos, a través de processos absolutament lliures de clor. Quan el ni-

vell de substitució de diòxid de clor en el blanqueig tradicional supera el 85%,

41


42

o si s’utilitzen mètodes lliures de clor elemental o totalment lliures de clor, les

emissions de 2,3,7,8-TCDD i 2,3,7,8-TCDF a l’aigua donen resultats més

baixos que el límit de quantificació (mètode EPA 1613).

c) Emissions a l’atmosfera

Aquest aspecte pot arribar a ser crític, en especial en les empreses que es

dediquen a la fabricació de pasta verge, donades les característiques dels

contaminants emesos, que en molts casos arriben a representar problemes

severs d’afectació de l’entorn i d’olors, especialment quan existeixen àrees

habitades en la proximitat de les plantes.

Igualment, els processos auxiliars (calderes i/o cogeneracions) poden ser una

font important d’emissions a l’atmosfera.

d) Residus sòlids, incloent els llots de depuradora

La generació de residus pot arribar a ser important en aquest tipus d’empre-

ses, en especial aquells procedents dels pulpers, dels processos de depu-

ració de la pasta i dels processos de depuració de les aigües residuals. L’e-


lecció de la tecnologia per a la depuració de les aigües residuals i la gestió

dels llots pot representar un estalvi en el cost del tractament final d’aquests.

e) Soroll exterior

Aquesta activitat genera un cert soroll, i el seu nivell d’incidència dependrà de

les mesures pal·liatives i la seva situació geogràfica. Cal destacar la nova i

potencial incidència en el nivell sonor, que es pot afegir amb la creixent im-

plantació de les plantes de cogeneració energètica, fet que obliga a prendre

les mesures correctores pertinents. Per reduir el soroll cal aïllar acústicament

la maquinària.

f) Afecció al sòl

Aquest aspecte pot derivar-se d’un incorrecte emmagatzematge i/o manipu-

lació de productes i residus o manteniment de les instal·lacions.

El diagrama 3.1.1. que apareix a continuació reflecteix les diferents caracte-

rístiques de les emissions relacionades amb els processos de producció i els

aspectes ambientals associats.

43


44


3.2. Entrades i sortides de matèries primeres,

aigua, energia i productes auxiliars

En els diagrames i les taules 3.2.1 i 3.2.2 que apareixen a continuació, es

resumeixen, respectivament, les entrades de matèries primeres, aigua,

energia i productes auxiliars i les sortides de productes, residus i emissions

en les diferents etapes del procés de fabricació. El detall en els diferents

punts del procés ens ha de permetre un millor control i avaluació dels as-

pectes ambientals, quantificant impactes i prioritzant accions per tal de con-

trolar-los i minimitzar-los.

En aquest apartat cal destacar que la indústria de la fabricació de pasta de

paper i fabricació de paper requereix un significat consum d’aigua i energia,

així com la utilització de diversos additius químics.

Cal fer esment que part dels residus que es generen poden ser recuperats

en el propi procés productiu.

45

AS

PE

CT

ES

AM

BIE

NT

AL

S A

SS

OC

IAT

S

1.2

SE

RR

AD

OR

A

Ener

gia,

(aig

ua)

Ener

gia,

(aig

ua)

Pol

s, s

orol

l

Ener

gia

1.1.

FU

STA

Ener

gia

4.3.

Dep

urac

ió

Ener

gia

Aig

ua

2.3.

Espe

ssim

ent

Ener

gia,

aig

ua

4.4.

Ren

tat

H2O

2

2.4.

Bla

nque

ig

3.1.

Este

llat

Ener

gia

Sor

oll

Con

sum

d’e

nerg

ia

4.1.

Tra

ctam

ent

de la

fust

a

Res

idus

sòl

ids

Ener

gia

Sor

oll

2.1.

Des

fibra

men

t

O2

4.5.

Des

ligni

ficac

ió

Ener

gia

Gas

os

Aig

ua

2.5.

Pre

msa

tge

2.8.

Mag

atze

m

Ener

gia

i pro

duct

es q

uím

ics

Res

idus

sòl

ids

5.2.

Des

inte

grac

ió

6.7.

Mag

atze

m

5.1.

Pap

er/

cartr

ó re

cupe

rat

6.8.

Dis

tribu

ció

FAB

RIC

AC

Ó D

EP

AS

TA Q

UÍM

ICA

:K

RA

FT I

AL

SU

LFIT

DIA

GR

AM

A 3

.1.1

. AS

PE

CT

ES

AM

BIE

NT

ALS

AS

SO

CIA

TS

A L

ES

DIF

ER

EN

TS

ET

AP

ES

DE

L P

RO

CÉ

S

PR

OC

ESS

OS

PR

EVIS

5.4.

Des

tinta

tge

(opc

iona

l)

Pro

duct

es q

uím

ics

Fang

s

5.5.

Bla

nque

ig(o

pcio

nal)

Pro

duct

es q

uím

ics

Aig

ua

6.1.

Des

fibra

men

t

Aig

ua, e

nerg

ia

Sor

oll

Ener

gia,

pro

duct

esqu

ímic

s

4.6.

Bla

nque

ig

Ener

gia

Aig

ua,v

apor

s

Gas

os

2.6.

Ass

ecat

ge

Aig

ua

4.7.

Dep

urac

ió

Res

idus

, aig

ua

Ener

gia

i em

bala

tges

Res

idus

sòl

ids

2.7.

Emba

latg

e

6.2.

Ref

inat

ge

Ener

gia

Sor

oll

5.6.

Ref

inat

ge

Sor

oll

Ener

gia

5.3.

Net

eja/

desc

onta

min

ació

Res

idus

sòl

ids,

aig

ua

Ener

gia

3.2.

Pre

esca

lfam

ent

Aig

ua, e

nerg

ia

i pro

duct

es q

uím

ics

4.2.

Coc

ció

Ener

gia

Ener

gia

Gas

os

Gas

os

Aig

ua,s

orol

l,res

idus

2.2.

Tam

isat

ge/

Cla

ssifi

caci

ó/D

epur

ació

FAB

RIC

AC

IÓ D

EP

AS

TA M

ECÀ

NIC

ATE

RM

OM

ECÀ

NIC

A

6.6.

Aca

bats

Ener

gia,

em

bala

tge

Res

idus

sòl

ids

6.5.

Màq

uina

de

pape

r

Ener

gia,

aig

ua

Sor

oll,

vapo

r,ai

gua

6.3.

Dep

urac

ió c

iclò

nica

Res

idus

sòl

ids

Ener

gia,

add

itius

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AP

ER

1.3.

ES

CO

RÇ

AM

EN

T

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AS

TAR

ECIC

LAD

A

Ener

gia,

(aig

ua)

1.1.

FU

STA

Ener

gia

4.3.

Dep

urac

ió

Ener

gia

2.3.

Espe

ssim

ent

Aig

ua, e

nerg

ia

4.4.

Ren

tat

H2O

2

2.4.

Bla

nque

ig

3.1.

Este

llat

Ener

gia

Ener

gia

4.1.

Tra

ctam

ent

de la

fust

a

Ener

gia

2.1.

Des

fibra

men

t

O2

4.5.

Des

ligni

ficac

ió

Ener

gia

2.5.

Pre

msa

tge

2.8.

Mag

atze

m

FAB

RIC

AC

Ó D

EP

AS

TA Q

UÍM

ICA

:K

RA

FT I

AL

SU

LFIT

DIA

GR

AM

A 3

.2.1

. EN

TR

AD

ES

DE

MA

TÈ

RIE

S P

RIM

ER

ES

, AIG

UA

, EN

ER

GIA

I P

RO

DU

CT

ES

AU

XIL

IAR

S

PR

OC

ESS

OS

PR

EVIS

1.2

SE

RR

AD

OR

A

Ener

gia

Ener

gia,

pro

duct

esqu

ímic

s

4.6.

Bla

nque

ig

Ener

gia

2.6.

Ass

ecat

ge

Aig

ua

4.7.

Dep

urac

ió

Ener

gia

i em

bala

tges

2.7.

Emba

latg

e

3.2.

Pre

esca

lfam

ent

Aig

ua, e

nerg

ia

i pro

duct

es q

uím

ics

4.2.

Coc

ció

Ener

gia

Ener

gia

2.2.

Tam

isat

ge/

Cla

ssifi

caci

ó/D

epur

ació

FAB

RIC

AC

IÓ D

EP

AS

TA M

ECÀ

NIC

ATE

RM

OM

ECÀ

NIC

A

1.3.

ES

CO

RÇ

AM

EN

T

Ener

gia

i pro

duct

es q

uím

ics

5.2.

Des

inte

grac

ió

6.6.

Mag

atze

m

5.1.

Pap

er/

cartr

ó re

cupe

rat

6.7.

Dis

tribu

ció

5.4.

Des

tinta

tge

(opc

iona

l)

Pro

duct

es q

uím

ics

5.5.

Bla

nque

ig(o

pcio

nal)

Pro

duct

es q

uím

ics

6.1.

Des

fibra

men

t

Aig

ua, e

nerg

ia

6.2.

Ref

inat

ge

Ener

gia

5.6.

Ref

inat

ge

Ener

gia

5.3.

Net

eja/

desc

onta

min

ació

Ener

gia

6.5.

Aca

bats

Ener

gia

i em

bala

tges

6.4

.M

àqui

na d

e pa

per

Ener

gia

i aig

ua

6.3.

Dep

urac

ió c

iclò

nica

Ener

gia

i add

itius

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AP

ER

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AS

TAR

ECIC

LAD

A

46

AS

PE

CT

ES

AM

BIE

NT

AL

S A

SS

OC

IAT

S

47

AS

PE

CT

ES

AM

BIE

NT

AL

S A

SS

OC

IAT

S

1.2

SE

RR

AD

OR

A

Esco

rça,

sor

oll

Pol

s, s

orol

l

1.1.

FU

STA

4.3.

Dep

urac

ió

Aig

ua

2.3.

Espe

ssim

ent

4.4.

Ren

tat

2.4.

Bla

nque

ig

3.1.

Este

llat

Sor

oll

4.1.

Tra

ctam

ent

de la

fust

a

Res

idus

sòl

ids

Sor

oll

2.1.

Des

fibra

men

t

4.5.

Des

ligni

ficac

ió

Gas

os

Aig

ua

2.5.

Pre

msa

tge

2.8.

Mag

atze

m

Res

idus

sòl

ids

5.2.

Des

inte

grac

ió

6.6.

Mag

atze

m

5.1.

Pap

er/

cartr

ó re

cupe

rat

6.7.

Dis

tribu

ció

FAB

RIC

AC

Ó D

EP

AS

TA Q

UÍM

ICA

:K

RA

FT I

AL

SU

LFIT

DIA

GR

AM

A 3

.2.2

. SO

RT

IDE

S D

’EM

ISS

ION

S (A

TM

OS

FER

A, A

BO

CA

ME

NT

S, R

ES

IDU

S, S

OR

OLL

, etc

.)

PR

OC

ESS

OS

PR

EVIS

5.4.

Des

tinta

tge

Fang

s

5.5.

Bla

nque

ig

Aig

ua

6.1.

Des

fibra

men

t

Sor

oll

4.6.

Bla

nque

ig

AO

X, a

igua

, vap

ors

Aig

ua, g

asos

2.6.

Ass

ecat

ge

4.7.

Dep

urac

ió

Aig

ua, r

esid

us s

òlid

s

Res

idus

d’e

mba

latg

es

2.7.

Emba

latg

e

6.2.

Ref

inat

ge

Sor

oll

5.6.

Ref

inat

ge

Sor

oll

5.3.

Net

eja/

desc

onta

min

ació

3.2.

Pre

esca

lfam

ent

4.2.

Coc

ció

Gas

os

Gas

os

Aig

ua,s

orol

l,res

idus

2.2.

Tam

isat

ge/

Cla

ssifi

caci

ó/D

epur

ació

FAB

RIC

AC

IÓ D

EP

AS

TA M

ECÀ

NIC

ATE

RM

OM

ECÀ

NIC

A

6.5.

Aca

bats

Res

idus

sòl

ids,

emba

latg

es

6.4.

Màq

uina

de

pape

r

Sor

oll,

aigü

es re

sidu

als,

vapo

r d’a

igua

6.3.

Dep

urac

ió c

iclò

nica

Sor

oll,

resi

dus

sòlid

s

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AP

ER

1.3.

ES

CO

RÇ

AM

EN

T

FAB

RIC

AC

IÓD

E P

AS

TAR

ECIC

LAD

A

Res

idus

sòl

ids

iai

gües

resi

dual

s

48

AS

PE

CT

ES

AM

BIE

NT

AL

S A

SS

OC

IAT

S

PR

EV

IS

1.1.

1.2.

Ene

rgia

1.3.

Ene

rgia

, (a

igua

)

A 2

.1/3

.1/4

.1

2.1.

Ene

rgia

, (a

igua

)3.

1. E

nerg

ia

3.2.

Ene

rgia

2.2.

Ene

rgia

2.3.

Ene

rgia

2.4.

H2O

2

2.5.

Ene

rgia

2.6.

Ene

rgia

2.7.

Ene

rgia

, em

bala

tges

2.8.

ME

CÀ

NIC

AT

ER

MO

ME

CÀ

NIC

AK

RA

FT

SU

LFIT

RE

CU

PE

RA

DA

FAB

RIC

AC

IÓ D

E P

AS

TE

S

TAU

LA 3

.2.1

. EN

TR

AD

ES

DE

MA

TÈ

RIE

S P

RIM

ER

ES

, AIG

UA

, EN

ER

GIA

I R

OD

UC

TE

S A

UX

ILIA

RS

FAB

RIC

AC

IÓ P

AP

ER

4.1.

Ene

rgia

4.2.

Sos

a, a

igua

, N

a 2S,

ener

gia

4.3.

Ene

rgia

4.4.

Aig

ua,

ener

gia

4.5.

O2

4.6.

Cl 2,

ClO

2, O

2, O

3, H

2O2,

sosa

,en

ergi

a, N

aClO

4.1.

Ene

rgia

4.2.

Bis

ulfit

sòd

ic,

càlc

ic,

de m

ag-

nesi

o d

’am

oni,

aigu

a, e

nerg

ia

4.3.

Ene

rgia

5.1.

5.2.

Ene

rgia

, pr

oduc

tes

auxi

liars

5.3.

Ene

rgia

5.4.

Pro

duct

es q

uím

ics

5.5.

Pro

duct

es q

uím

ics

5.6.

Ene

rgia

A d

epur

ació

cic

lòni

ca,

apar

tat 6

.3

4.4.

Aig

ua,

ener

gia

4.5.

O2

4.6.

Cl 2,

ClO

2, H

2O2,

sosa

, en

ergi

a

4.7.

Aig

ua4.

7. A

igua

6.5.

Ene

rgia

, em

bala

tges

6.6.

6.8.

6.1.

Aig

ua i

ener

gia

6.2.

Ene

rgia

6.3.

Ene

rgia

, ad

ditiu

s

6.4.

Aig

ua i

ener

gia

PR

EV

IS

1.1.

1.2.

Pol

s, s

orol

l

1.3.

Esc

orça

, so

roll

A 2

.1/3

.1/4

.1

2.1.

Sor

oll

3.1.

Sor

oll

3.2.

Gas

os

2.2.

Aig

ua,

soro

ll, r

esid

us

2.3.

Aig

ua,

fang

s

2.4.

2.5.

Aig

ua

2.6.

Aig

ua,

gaso

s

2.7.

Res

idus

d’e

mba

latg

es

2.8.

ME

CÀ

NIC

AT

ER

MO

ME

CÀ

NIC

AK

RA

FT

/ S

ULF

ITR

EC

ICLA

DA

FAB

RIC

AC

IÓ D

E P

AS

TAFA

BR

ICA

CIÓ

PA

PE

R

4.1.

Res

idus

sòl

ids

4.2.

Gas

os

4.3.

4.4.

4.5.

Gas

os

4.6.

Aig

ua,

vapo

rs,

AO

X

5.1.

5.2.

Res

idus

sòl

ids

5.3.

Aig

ües

resi

dual

s, r

esid

us s

òlid

s

5.4.

Fan

gs

5.5.

Aig

ua

5.6.

Sor

oll

A d

epur

ació

cic

lòni

ca,

apar

tat 6

.3

4.7.

Aig

ua,

resi

dus

sòlid

s6.

5. R

esid

us s

òlid

s, e

mba

latg

es

6.6.

6.7.

6.1.

Sor

oll

6.2.

Sor

oll

6.3.

Sor

oll,

resi

dus

sòlid

s

6.4.

Sor

oll,

aigü

es r

esid

uals

, va

por

d’ai

gua

TAU

LA 3

.2.2

. SO

RT

IDE

S D

’EM

ISS

ION

S (

AT

MO

SFE

RA

, AB

OC

AM

EN

TS

, RE

SID

US

, SO

RO

LL, E

TC

.)

3.3. Aspectes ambientals associats als processos

auxiliars

En la taula següent queda reflectida la problemàtica ambiental associada als

processos auxiliars estàndards.

49


PROCÉS ENTRADES SORTIDES ASPECTES AMBIENTALS

Preparació d’aigua(caldera, procés)

Aigües residuals, consum de productes químics

Aigua, productesquímics, energia

Aigües residuals

Calderes (fabricacióde vapor)

Consum de combustibles,emissions de gasos

Combustibles,aigües

Emissions de gasos,aigües de purgues,energia (calor)

Sistemes de depuració

Llots, consum de productes químics, consum d’energia, soroll, transport de llots

Aigües residuals,productes químics,energia

Llots, olors, aigüesdepurades

50

LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES APLICABLES

I ELS VALORS D’EMISSIÓ ASSOCIATS

4. Les millors tècniques disponibles aplicables

i els valors d’emissió associats

Aquest document ha volgut tenir en compte la gran varietat existent de matè-

ries primeres, fonts energètiques, productes i processos a la indústria pape-

rera catalana.

Cal destacar que:

—Ni la Directiva 96/61/CE (IPPC) ni la Llei 3/1998 permeten imposar l’ús de

cap tècnica o tecnologia específica.

—Les tècniques incloses a la llista de millors tècniques disponibles

(MTD) són, en general, aplicables per a les fàbriques noves i les exis-

tents. Tanmateix, s’ha d’avaluar la seva aplicabilitat en cada cas, tenint

en compte les característiques peculiars de cada fàbrica (dimensió, ti-

pus de papers fabricats, disponibilitat d’espai...). L’aplicació d’una

MTD pot no ser econòmicament factible i/o físicament possible en una

fàbrica ja existent.

—No totes les MTD es poden aplicar simultàniament atès que algunes són

opcions alternatives.

—Els resultats de l’aplicació d’una MTD en una fàbrica existent depenen de

la resta del procés.

—Poden existir diferències d’emissió entre fàbriques que apliquin les matei-

xes MTD.

A continuació se sintetitzen, en forma de taula, les MTD establertes al BREF

adoptat per la Comissió per la Decisió 2002/C 12/04, de data 21 de de-

sembre de 2001, publicada en el DOCE sèrie C, número 12, de 16 de ge-

ner de 2002.

4.1. Mesures generals 51



Objectiu / finalitatMTD

Minimitzar els errors de gestió i incrementar el coneixement del procés amb detecció dedefectes.

Formació, ensenyament i motivació de la plan-tilla i els operadors.

Optimització del control del procés. Augmentar l’ecoeficiència i reduir els consumsi els residus.

Manteniment suficient de les unitats tècniques i de les tècniques de reducció associades.

Incrementar la productivitat i disminuir els re-sidus.

Implantació de sistemes de gestió ambiental. Millorar el coneixement de la situació ambientalde l’empresa i implantar accions de millora.

52



4.2. Fabricació de pasta de paper

Reducció d’emissions a l’aigua - pasta kraft


Disminuir el consum d’aigua.Escorçament mecànic de la fusta en sec.

Augment de la deslignificació prèvia a l’etapa deblanqueig, per mitjà d’una cocció ampliada omodificada i afegint etapes addicionals d’oxigen.

Disminuir la càrrega contaminant abocada a lesaigües.

Rentat eficient de la pasta de descàrrega i ta-misatge d’aquesta en circuit tancat.

Disminuir la producció de residus del consumd’aigua.

Blanqueig lliure de clor elemental (ECF) o blan-queig totalment lliure de clor (TCF).

Reciclatge de part de l’aigua del procés, princi-palment alcalina, de la planta de blanqueig.

Control, contenció i recuperació eficaç delsvessaments.

Depuració i reutilització dels condensats proce-dents de la planta d’evaporació.

Instal·lació d’una planta d’evaporació de licornegre i d’una caldera de recuperació amb ca-pacitat suficient.

Recollida i reutilització de les aigües netes derefrigeració.

Subministrament de tines separadores d’unagrandària suficient per a l’emmagatzematgedels vessaments de licors als processos decocció i la recuperació i condensats bruts.

De manera addicional a les mesures integrades en el procés, el tractament primari i el tractamentbiològic de les aigües residuals són considerats com a MTD per a les fàbriques especialitzadesen la producció de pasta kraft.

Disminuir/eliminar els compostos organoclorats(AOX) i de formació de cloroform.

Disminuir el consum d’aigua.

Minimitzar rebuigs.

Minimitzar rebuigs i estalviar aigua.

Tractar el licor addicional i la càrrega de pro-ductes sòlids secs.Evitar incidents ocasionals amb efectes am-bientals.

Minimitzar els rebuigs i estalviar aigua.

Evitar pics de càrrega sobtats i trastorns oca-sionals en la planta externa de tractamentd’efluents.

Reducció d’emissions a l’aire - pasta kraft

53




Reduir les olors i emissions a l’atmosfera.Recollida i incineració de gasos responsablesde les males olors i control de les emissions deSO2 resultants. La majoria dels gasos podenser cremats en la caldera de recuperació, en elforn de calcinació o en un forn independent debaixa emissió de NOx.

Recollida i incineració dels gasos reduïts res-ponsables de les males olors procedents de di-verses fonts amb control de SO2 resultant.

Evitar males olors.

Optimització del control de combustió de la cal-dera de recuperació amb mesura de CO.

Reduir les emissions i els compostos reduïts desofre total.

Les emissions de TRS procedents del forn decalcinació són mitigades a través del control del’excés d’oxigen, de l’ús de combustible debaix contingut en sofre, i del control del sodisoluble residual de la pasta de carbonat càlcicque s’alimenta al forn de calcinació.

Escalfament del licor negre amb alta concen-tració de sòlids en caldera de recuperació ambl’ús d’un depurador de gasos de combustió.

Control de les condicions d’escalfament i dis-seny apropiat de les calderes.

Ús de combustibles (escorça, gas, fueloil, car-bó) amb baix contingut en sofre i/o instal·laciód’un rentador de gasos.

Ús de precipitadors electrostàtics eficaços odispositius d’eficiència similar.

Reduir les emissions i els compostos reduïts desofre total.

Controlar les emissions de SO2.

Controlar les emissions de NOx.

Reduir les emissions de SO2 en calderes auxi-liars.

Depurar els gasos de combustió de les calde-res i els forns per mitigar emissions de pols.

54



Reducció de residus - pasta kraft


Reduir els residus.Minimització de la generació de residus sòlids.

Recollida selectiva i emmagatzematge interme-di de fraccions residuals en origen.

Recuperar, reciclar i reutilitzar residus sòlids.

Utilització externa de subproductes/ residuscom a substituts, quan sigui viable.


Incineració de materials orgànics en calderesdissenyades de manera adequada, amb recu-peració d’energia.

Les MTD consisteixen en la reducció de la quantitat de residus que s’abocaran mitjançant la iden-tificació de possibilitats relatives a les operacions de recuperació i, si és factible, la utilització deresidus per al reciclatge dels materials o la seva incineració amb recuperació energètica.

Valoritzar residus i reduir l’ús de combustiblesfòssils.

Reducció d’emissions a l’aigua - pasta al sulfit

55





Una major deslignificació anterior a l’operacióde blanqueig, per mitjà d’una cocció ampliadao modificada

Disminuir la càrrega contaminant abocada a lesaigües procedents de l’etapa del blanqueig.

Rentat eficient de la pasta de descàrrega i ta-misatge d’aquesta en circuit tancat.

Disminuir la producció de residus i el consumd’aigua.

Control, contenció i recuperació eficaç delsvessaments.

Tancament de la planta de blanqueig quans’estan utilitzant processos de cocció amb ba-se de sodi.

Minimitzar rebuigs.

Evitar emissions contaminants a l’atmosfera.

Eliminar els compostos organoclorats (AOX).Blanqueig totalment lliure de clor (TCF).

Neutralització del licor diluït abans de l’evapo-ració, seguida de la reutilització de la majorpart del condensat en el procés de tractamentanaerobi.


Ús de tines separadores d’una grandària sufi-cient per a l’emmagatzematge dels vessamentsde licors als processos de cocció, i recupera-ció de condensats bruts

Evitar pics de càrrega sobtats i trastorns oca-sionals en la planta externa de tractamentd’efluents

De manera addicional a les mesures integrades en el procés, el tractament primari i el tractamentbiològic de les aigües residuals són considerats com a MTD per a les fàbriques especialitzadesen la producció de pasta al sulfit.

56



Reducció d’emissions a l’aire - pasta al sulfit

Reducció de residus - pasta al sulfit

Les MTD per a la reducció de residus per a la pasta al sulfit són les mateixes

que les esmentades anteriorment per a la pasta kraft.

Ús de precipitadors electrostàtics eficaços odispositius d’eficiència similar.

Incineració de materials orgànics en calderesdissenyades de manera adequada, amb recu-peració d’energia.

Depurar gasos de combustió de les calderesauxiliars per mitigar emissions de pols.

Valoritzar els residus i reduir l’ús de combusti-bles fòssils.


Reduir les olors i emissions a l’atmosfera.Recollida d’emissions concentrades de SO2 i laseva recuperació en tines amb diferents nivellsde pressió.

Recollida d’emissions difoses de SO2 proce-dents de diverses fonts i la seva introduccióen la caldera de recuperació com a aire decombustió.

Evitar males olors.

L’ús de precipitadors electrostàtics i rentadorsde gasos multietapa, i la vehiculació i depuracióde diversos bufadors.

Controlar les emissions de SO2 i de pols pro-cedents de la caldera de recuperació.

Ús de combustibles (escorça, gas, fueloil, car-bó) amb baix contingut en sofre i/o instal·laciód’un rentador de gasos.

La reducció dels gasos que provoquen malesolors mitjançant sistemes de recollida eficients.

Control de les condicions de la combustió i dis-seny apropiat de les calderes.

Reduir les emissions de SO2 en calderes auxi-liars.

Reduir els gasos.

Reduir les emissions de NOx procedents de lacaldera de recuperació i de les calderes auxiliars.

57



Reducció d’emissions a l’aire - pasta mecànica i semiquímica

Reducció d’emissions a l’aigua - pasta mecànica i semiquímica



Augment de l’eficiència del procés. Minimitzar els rebuigs.

Recirculació de l’aigua en la secció de fabrica-ció de pasta mecànica.


Utilització d’espessidors.

Reutilització de les aigües abocades de la fà-brica paperera a la fàbrica de pasta de paper,segons el grau d’integració.

Ús de tancs de separació d’una grandària sufi-cient per a l’emmagatzematge d’aigües resi-duals concentrades procedents del procés(principalment per al procés quimicotermo-mecànic de la pasta de paper CTMP).

Tractament primari i biològic dels efluents i, en alguns casos, també la floculació o precipitacióquímica.

Separar eficaçment els circuits d’aigua de la fà-brica de pasta de paper i de la fàbrica paperera.Millorar el tractament de les aigües residuals.


Evitar pics de càrrega sobtats i trastorns oca-sionals de la depuradora.


Estalviar energia.Recuperació de calor eficient dels refinadors.

Tractament de les emissions de compostosorgànics volàtils (COV) procedents del vaporcontaminat.

Reduir les emissions a l’atmosfera.

58



Reducció de residus - pasta mecànica i semiquímica

Les MTD per a la reducció de residus de la pasta mecànica i semiquímica

són les mateixes que les esmentades anteriorment per a la pasta kraft.

Reducció d’emissions a l’aigua - fabricació de pasta

a partir de paper recuperat

Millorar l’abocament.


La instal·lació d’una bassa d’homogeneïtzació i tractament primari.

El tractament biològic d’efluents. Una opció eficaç per al tractamentde les aigües de destintatge (i, depèn de les condicions, també perals efluents de no destintatge) és el tractament biològic aerobi i, enalguns casos, també la floculació i la precipitació química. El tracta-ment mecànic amb el posterior tractament biològic anaerobi-aerobiés l’opció preferible per als efluents de no destintatge. Aquestes fà-briques normalment han de tractar aigües residuals més concentra-des per què els seus circuits hidràulics són més tancats.

El reciclatge parcial de les aigües sotmeses a tractament biològic.El possible grau de reciclatge de l’aigua depèn dels tipus concretsde paper que s’hagin de fabricar. Per als tipus de paper destintats,aquesta tècnica es considera com a MTD. Malgrat tot, cal analit-zar amb la màxima cura possible tots els avantatges i inconve-nients, i normalment serà necessari dur a terme un tractament ad-dicional (tractament terciari).

El tractament dels circuits hidràulics interns.


Optimitzar la gestió de l’aiguai millorar l’abocament.




La separació d’aigües menys contaminades de les aigües con-taminades i el reciclatge de les aigües del procés.

La gestió òptima de l’aigua (optimització del cicle de l’aigua), laclarificació de l’aigua per sedimentació, la flotació o filtració i el re-ciclatge de les aigües del procés per a diferents propòsits.

La separació estricta dels efluents i el flux a contracorrent de lesaigües del procés.

La generació d’aigües clarificades per a les plantes de destintatge(flotació).



Reducció d’emissions a l’aire

Les MTD que s’enumeren a continuació corresponen a MTD de calderes auxiliars.

Reducció de residus - pasta a partir de paper recuperat

Les MTD per a la reducció de residus de la pasta a partir de paper recuperat

són les mateixes que les esmentades anteriorment per a la pasta kraft, a les

quals es poden afegir les següents:

59




Optimitzar l’ús de l’energia i reduir indirectamentles emissions.

Cogeneració d’energia tèrmica i elèctrica.

Estalviar energia i reduir les emissions a l’at-mosfera.

Millora de les calderes existents.

Quan se substitueix un equip, l’ús d’un equipque presenti un menor consum energètic.

Estalviar energia i reduir indirectament les emis-sions a l’atmosfera.


Optimitzar la recuperació de fibra.Introducció de millores en la gestió de les plan-tes de preparació de la pasta.

Reduir els residus.Optimització de la quantitat d’etapes de netejaen la preparació de pasta.

Tractament en línia de bucles hidràulics per mit-jà de flotació de les fibres amb difusió d’aire.

Tractament eficient de rebuigs in situ (deshumi-dificació) per potenciar el contingut de sòlidssecs i la seva posterior incineració amb recu-peració energètica.

Recuperar fibres i aglutinants i clarificar les ai-gües del procés.

Reduir la quantitat de residus sòlids a abocar.Estalviar energia.

60



4.3. Fabricació de paper

Reducció d’emissions a l’aigua - fabricació de paper

i processos relacionats

Optimitzar l’ús de l’aigua.Construcció d’un sistema equilibrat d’aigües clarificades,sistemes de filtració i d’emmagatzematge, i l’ús de cons-truccions, disseny i maquinària amb un consum d’aiguareduït (ruixadors), sempre que sigui possible. Això normal-ment es dóna quan se substitueixen la maquinària o elscomponents, o en les reconstruccions.

Evitar trastorns ocasionals que provo-quin incidents amb efectes ambien-tals.

Optimitzar l’ús de l’aigua i millorar elsabocaments.

Millorar la gestió de l’aigua i millorarl’abocament.

Disminuir la contaminació al medi.

Millorar les condicions d’abocament.

Aplicació de mesures com el disseny i l’operació delsequips, detecció de fuites, monitoratge, manteniment iplans d’emergència per reduir la freqüència i els efectesdels abocaments accidentals.

Recollida i reutilització d’aigües netes de refrigeració, isegregació per què siguin gestionades com a residus,o l’abocament separat.

Pretractament independent d’aigües residuals de reco-briment (estucatge).

Substitució de substàncies o tècniques potencialmentnocives mitjançant l’ús d’alternatives menys contami-nants.

Tractament d’efluents d’aigües residuals per mitjà de lainstal·lació d’una bassa d’homogeneïtzació.

La decantació fisicoquímica primària complementada, si s’escau, amb la depuració biològica se-cundària, i eventualment un tractament terciari per assolir un objectiu definit.Quan només s’aplica el tractament químic, les descàrregues de DQO seran quelcom més ele-vades, però principalment estaran integrades per matèries fàcilment biodegradables.


Optimitzar l’ús de l’aigua.Increment del reciclatge de les aigües del procés i de lagestió de l’aigua.

Evitar trastorns ocasionals que provo-quin incidents a la fase de produccióo efectes ambientals desfavorables.

Control dels desavantatges potencials del tancament delcircuit de l’aigua, com poden ser un augment de la corro-sió, dels llots o de la flora bacteriana en el circuit d’aigües.

Reducció d’emissions a l’aire

Les MTD que s’enumeren a continuació corresponen a MTD de calderes

auxiliars.

61




Controlar les emissions de NOx.Instal·lació de cremadors de baixa emissió deNOx a les calderes.

Reduir les emissions de SO2.L’ús d’escorça, gas o combustibles de baixcontingut en sofre o el control/tractament de lesemissions de sofre.

Aplicació de la cogeneració d’energia tèrmica ielèctrica si la relació calor/electricitat ho permet.

L’ús de fonts renovables com a combustible(p. ex. la fusta o els residus de la fusta).

Optimitzar l’ús de l’energia.

Realitzar una valorització energètica dels resi-dus.Estalviar energia.

62



Reducció de residus - fabricació de paper i processos

relacionats

Recuperar les aigües residuals de recobriment(només per a determinats tipus de recobriment).

Aplicació d’ultrafiltració.

Reduir els residus.

Reduir la quantitat de residus sòlids a abocar.

Minimitzar rebuigs.

Optimització de la quantitat d’etapes de netejaen la preparació de pasta.

Deshumidificació eficient dels residus.

Deshidratació eficient dels llots.

Les MTD consisteixen en la reducció de la quantitat de residus que s’abocaran mitjançant la iden-tificació de possibilitats relatives a les operacions de recuperació i, si és factible, la utilització deresidus per al reciclatge dels materials o la seva incineració amb recuperació energètica.


Reduir els residus.Minimització de la generació de residus sòlids.

Recuperar, reciclar i reutilitzar residus sòlids.La recollida selectiva i l’emmagatzematge inter-medi de fraccions residuals en origen.

Utilització externa de productes residuals/resi-dus com a substituts, quan sigui possible.

La reducció de les pèrdues de fibres i aglutinants(per a tots els tipus de paper, excepte tissú).


Reduir els residus.

4.4. Valors d’emissió associats a l’ús de les millors

tècniques disponibles

Els nivells d’emissió associats a les millors tècniques disponibles que es pro-

posen al document de referència (BREF) no tenen la consideració de límits

d’emissió. A continuació es relacionen els nivells associats a la fabricació de

paper a partir de paper reciclat i per a papers especials. S’obvien les taules

corresponents a la fabricació de pasta kraft i al sulfit, atès que a Catalunya no

hi ha plantes d’aquests tipus.

Per a les fàbriques integrades de paper recuperat, els nivells d’emissions as-

sociats a l’ús d’una combinació adequada de les millors tècniques disponi-

bles són els següents:

* Paper a partir de fibres reciclades.

63



Cabalm3/t

Fàbriques de paper RCF* sen-se destintatge (p. e. wellenst-off, testliner, topliner blanc,conglomerat de cartró, etc.)

<7

DQOkg/t

0,5-1,5

DBOkg/t

<0,05-0,15

SSTkg/t

0,05-0,15

N totalkg/t

0,02-0,05

P totalkg/t

0,002-0,005

AOXkg/t

<0,5

Fàbriques de paper RCF* ambdestintatge (p. e. paper prem-sa, paper d’impressió i d’es-criptura, etc.)

8-15 2-4 <0,05-0,5 0,1-0,3 0,05-0,1 0,005-0,01 <0,5

Fàbriques de paper de sedaamb base RCF*

8-25 2-4 <0,05-0,4 0,1-0,4 0,05-0,25 0,005-0,015 <0,5

64



Els anteriors nivells d’emissió estan expressats com a mitjanes anuals.

Per a les fàbriques papereres no integrades, els nivells d’emissions as-

sociats a l’ús de les MTD es presenten per al paper d’escriptura no re-

cobert i recobert i per al paper tissú i especials, per separat, en la taula

següent. Malgrat tot, les diferències entre els graus del paper no són gai-

re acusades.

1 El consum específic d’aigua en ocasions excedeix de 100 m3/t.

Els anteriors nivells d’emissió estan expressats com a mitjanes anuals.

La taula següent recull els nivells d’emissions associats a les MTD proce-

dents de calderes auxiliars en el sector de la fabricació de pasta i paper que

utilitzen diferents tipus de combustibles. Els valors fan referència a mitjanes

anuals i a condicions estàndards. Malgrat tot, les emissions específiques to-

Paràmetres Unitats

DBO5 kg/t de paper

Paper d’escripturano recobert

Paper d’escripturarecobert Paper tissú Papers

especials

0,15 - 0,25 0,15 - 0,25 0,15 - 0,4 0,15 - 1,3

DQO kg/t de paper 0,5 - 2 0,5 - 1,5 0,4 - 1,5 0,4 - 7,0

SST kg/t de paper 0,2 - 0,4 0,2 - 0,4 0,2 - 0,4 0,3 - 1,0

AOX kg/t de paper < 0,005 < 0,005 < 0,01 < 0,005-0,01

P total kg/t de paper 0,003 - 0,01 0,003 - 0,01 0,003 - 0,015 0,01 - 0,04

N total kg/t de paper 0,05 - 0,2 0,05 - 0,2 0,05 - 0,25 0,15 - 0,4

Cabal m3/t de paper 10 - 15 10 - 15 10 - 25 15 - 50 1

65



tals de productes a l’aire són molt particulars pel que fa a cadascuna de les

instal·lacions (p. e. tipus de combustible, dimensions i tipus d’instal·lació, fà-

brica integrada o no integrada, producció d’electricitat).

Substànciesalliberades Carbó

Entrada de combustible en mg de S/MJ

100 - 2001

(50 - 100)5

Fuelpesat Gas-oil Gas

Combustiblebiològic

(p.e. escorça)

100 - 2001

(50 - 100)5

80 - 1102

(50 - 80 SNCR)3

10 - 404

al 3% d’O2

80 - 1102

(50 - 80 SNCR)3

10 - 304

al 6% d’O2

Entrada de combustible en mg de NOx/MJ

mg de pols/Nm3

25 - 50

45 - 602

10 - 30al 3% d’O2

<5

30 - 602

<5al 3% d’O2

<15

60 - 1002

(40 - 70 SNCR)3

10 - 304

al 6% d’O2

Notes1 Emissions de sofre de calderes d’oli o carbó, segons la disponibilitat de fuel i el carbó de baix contingut en so-

fre. Podria assolir-se una determinada reducció de sofre amb la injecció de carbonat de calci.2 Solament s’aplica tecnologia de combustió.3 També s’apliquen mesures secundàries, com les SNCR; normalment només en instal·lacions de dimensions

majors.4 Valors associats quan s’utilitzen precipitadors electrostàtics eficients.5 Quan s’empra un depurador, s’aplica únicament en instal·lacions de dimensions majors.

66

CONSIDERACIONS EN L’ÁMBIT DE CATALUNYA

5. Consideracions en l’àmbit de Catalunya

5.1. Emissions a l’aigua

Al marge de les MTD establertes en el document BREF, es considera que la

implantació de processos de reciclatge de les aigües residuals en la fabrica-

ció del paper comporta diverses millores al procés de fabricació, com són:

—La reducció de la demanda d’aigua.

—L’increment del rendiment productiu sobre les matèries primeres.

—L’augment de la temperatura de l’aigua a la màquina de paper per millorar

la separació de l’aigua al moment de la formació del full de paper.

—La reducció de la demanda de calor en l’assecatge del full de paper.

Aquests dos punts anteriors poden possibilitar un augment de la velocitat de

la màquina.

No obstant això, el reciclatge de l’aigua també té alguns inconvenients, com

són:

67


Més creixement biològic dins dels circuits interns d’aigua, fet que obliga a

una major desinfecció. També pot augmentar la corrosió i provocar obstruc-

cions de les conduccions.

—Consum de productes químics per tractar l’aigua.

—Inversions econòmiques i ocupació d’espai.

—Possibles problemes d’olors en el producte paper.

—Problemes operatius en la maquinabilitat de la màquina de paper per alte-

ració dels equilibris fisicoquímics de la part humida.

—Possibles problemes de taques per deposició de precipitats en el paper,

especialment per a les qualitats reciclades blanques.

—Augment de les concentracions en mg/l de les substàncies contaminants

a l’efluent de l’abocament.

Malgrat aquests inconvenients, el balanç ambiental global pot ser favorable.

Igualment, en el cas particular de la fabricació de papers acolorits s’obliga,

en cada canvi de color, a un buidatge general de tot el circuit d’aigües de la

màquina de paper, incloent-hi també una part residual de pasta que resta

inutilitzada. Per superar aquest problema productiu i ambiental, i en funció de

68


les característiques de la planta paperera, s’ha creat el sistema d’impregna-

ció, denominat size-press, que consta de dos corrons que contenen un co-

lorant situats a sobre i sota el full de paper, just en sortir de la zona de prem-

ses de la màquina de paper. Aplicant aquesta tècnica és possible canviar el

color del paper sense produir una gran interrupció en el procés de produc-

ció i, simultàniament, minimitzar la incidència del color a les aigües residuals,

així com reduir la producció de fangs residuals. No obstant això, és possible

que aquest sistema no sigui aplicable a totes les activitats que fabriquin pa-

pers acolorits, i és per això que en cada cas s’hauran de valorar els avantat-

ges i els inconvenients.

Els límits associats a l’ús de les millors tècniques disponibles del BREF

s’expressen prenent com a base les unitats de producció. Malgrat això,

cal indicar que els límits de qualitat establerts actualment en les autoritza-

cions d’abocament atorgades a les empreses catalanes s’han fixat d’a-

cord amb uns cabals i en unes concentracions límits (expressades en

mg/l), els quals corresponen a dues situacions diferents segons el punt

d’abocament sigui a:

Sistemes de sanejament públics: La qualitat de referència correspon a la

que estableix el Decret 130/2003, de 13 de maig (DOGC 3894, de 29 de

maig de 2003). Les característiques de qualitat que s’acostumen a assolir

sotmeten les aigües residuals a una homogeneïtzació i un tractament fisico-

químic de coagulació/floculació/clarificació.

Llera pública: Les autoritzacions actualment vigents s’han atorgat majoritària-

ment tenint com a referent la taula 3 del Reglament, d’11 d’abril de 1986, del

domini públic hidràulic, de la Llei d’aigües (BOE de 30 d’abril de 1986), actual-

ment derogat. A les futures revisions d’aquestes autoritzacions s’hauran de te-

nir en compte les característiques del medi receptor a fi de complir els objec-

tius de qualitat assenyalats al pla hidrològic corresponent, tal com assenyala el

Reial decret 606/2003, de 23 de maig (BOE 135, de 6 de juny de 2003), es-

pecialment a la disposició addicional tercera. En funció de les circumstàncies

de cada empresa, caldrà o no complementar el tractament anterior (fisico-

químic) de les aigües residuals amb un sistema biològic o secundari.

Amb caràcter general, i tenint en consideració que cada activitat té unes ca-

racterístiques específiques que caldrà avaluar en el tràmit d’autorització am-

69


70


biental, a continuació es mostra una taula orientativa dels valors límits d’e-

missió per abocaments a llera pública en les activitats del sector, pel que fa

a la concentració, amb els que majoritàriament s’han atorgat les autoritza-

cions vigents.

D’altra banda, d’acord amb la filosofia del BREF i d’altres normatives de paï-

sos del nostre entorn, es considera adient l’establiment de valors límit d’e-

missió en càrrega per unitat de producció (de pasta, de paper o de cartró),

amb l’objectiu d’incentivar la utilització de les millors tècniques disponibles i

evitar els efectes immediats no desitjats sobre el medi.

En l’establiment dels valors límit d’emissió en càrrega per unitat de producció,

és a dir, com a càrrega específica, s’evita la competència desigual entre ins-

Pas

ta q

uím

ica

bla

nque

jad

a

Pas

tad

estin

tad

a

Pap

erem

bal

atg

e

Pap

er k

raft

liner

o

kraf

tsa

cs

Pap

erd

’imp

ress

ió i

escr

iptu

ra

Pap

erd

’imp

ress

ió i

escr

iptu

raes

tuca

t

Pap

er t

issú

(hig

ièni

c i

sani

tari

)

Car

tró

Car

tró

estu

cat

Pap

ers

esp

ecia

ls(f

iltre

s)

MES (mg/l) 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80

DQO (mg/l) 250 160 160 160 120 160 160 160 160 120

Cloroform* (mg/l) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

AOX* (mg/l) 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5

P total (mg/l) 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

N total (mg/l) 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30

tal·lacions. A més a més, a la indústria paperera la quantitat d’aigua utilitzada

depèn de les particularitats de cada fàbrica, per això, la concentració de con-

taminants a les aigües residuals és molt variable. Si el valor s’expressa única-

ment en concentració de contaminants no es promou l’estalvi d’aigua, malgrat

també cal evitar els possibles efectes no desitjats sobre el medi aquàtic que

provocaria una concentració de càrrega contaminant elevada. L’ús de tecnolo-

gies poc eficients permet aconseguir els límits ja que utilitza gran quantitat d’ai-

gua i a més és possible arribar a aconseguir el valor límit exigit en l’autorització

mitjançant tècniques de dilució de l’abocament, pràctica prohibida al Real De-

creto 849/1986, d’11 d’abril, per la qual s’aprova el Reglament del Domini Pú-

blic Hidràulic. L’expressió del valor límit d’emissió en càrrega específica, té a

més l’avantatge afegida de permetre comparar instal·lacions similars del sector.

Com a proposta general, i tenint en compte que cada activitat té unes ca-

racterístiques específiques que caldrà avaluar en el tràmit d’autorització am-

biental, amb caràcter complementari a l’anterior taula, es mostra una taula

dels valors límits d’emissió per abocaments a llera pública en les activitats del

sector, expressats en càrrega mitjana mensual.

71


72


• Les xifres de cabal són orientatives i no limitants.• Es toleraran valors fins a un 50% més en càrrega diària. En tot cas han de respectar-se els objectius de qualitat

ambiental de la llera receptora.• Les càrregues específiques màximes permeses en fàbriques en les que es produeixi pasta i paper, serà el su-

matori de les corresponents a cadascun dels processos, independentment de si la pasta es consumeix interna-ment en la fàbrica per a la fabricació de paper.

• * La fabricació de papers decoratius i especials, per les singularitats del seu propi procés de producció, tenenrequeriment de cabal molt variables, no sent possible establir cabals orientatius amb caràcter general.

Els abocaments a col·lector municipal o a xarxa de sanejament públic es

regiran pels requeriments específics locals o bé pel Decret 130/2003 de

13 de maig (DOGC 3894).

CATEGORIES DE PASTA I/O PAPER

Cabal de referència

m3/t

PASTA KRAFT BLANQUEJADAa partir de fusta

SSkg/t

55

DQOkg/t

3

AOXkg/t

23 0,3

PASTA KRAFT BLANQUEJADAa partir de plantes anuals

75 4 37 0,3

PASTA KRAFT CRUA 25 3 10

PASTA DESTINTADA 15 0,9 4

PAPER EMBALATGE(a partir de paper recuperat)

10 1,6 4

PAPER KRAFT LINER O SACS 10

2

5

PAPER HIGIÈNIC I SANITARI 15 3,5

PAPER PREMSA 12 3,5

CARTRÓ 10

PAPER IMPRESSIÓ I ESCRIPTURA 254,5

PAPER IMPRESSIÓ ESTUCAT 25

CARTRÓ ESTUCAT 10

PAPER DECORATIU I ESPECIALS -*

5

En relació amb les xifres de cabal, que son orientatives i no limitants, s’in-

dica novament que a la indústria paperera la quantitat d’aigua utilitzada

depèn de les particularitats de cada fàbrica, entre altres: disponibilitat, an-

tiguitat, qualitat de producte, sèries de fabricació, programació de la pro-

ducció, fabricació de diferents qualitats de producte, cicles de neteja re-

querits, etc. En aquest sentit, es fa menció expressa al decret legislatiu

actualment en desenvolupament per part de la Generalitat per a determinar

en el marc d’Acords sectorials les condicions sectorials qualitatives del

sector paperer que fomenten i determinen un major ús eficient de l’aigua,

així com les determinacions quantitatives individuals en l’ús eficient per a

cada instal·lació, que es basaran en ratis específics individualitzats per uni-

tat de producció així com la seva progressió temporal.

5.2. Emissions a l’atmosfera

Pel que fa als límits d’emissió de contaminants a l’atmosfera de la indústria

del paper a Catalunya, i tenint en compte les mateixes consideracions que

en l’apartat anterior, a continuació es mostren unes taules orientatives dels

valors límits d’emissió.

73


74


5.2.1. Emissions a l’atmosfera per a fàbriques de pasta

química blanquejada a partir de plantes anuals

Si s’aplica el Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre els límits d’e-

missió per a instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica in-

ferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració, els valors límits d’emissió a

l’atmosfera seran els que es relacionen a continuació:

5.2.2. Emissions a l’atmosfera de calderes auxiliars

COVNM: Compostos orgànics volàtils no metànics. TV: Turbina de vapor. TG: Turbina de gas.1 Es mesuraran partícules sòlides únicament si la potència tèrmica és superior o igual a 5MWt.

Contaminant Unitat

SO2NOxPartícules sòlidesCOCOVNMOpacitat% O2 ref.

Calderes de fueloil

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

Bach

2.000500

1001

500

43%

50450

No s’aplica100

3%

50450

No s’aplica100

3%

50450

No s’aplica100

15%

Calderes de gas natural

Calderes de gas(amb cogeneració)

TV TG

Contaminant Unitat

Partícules sòlidesSO2H2SNOxCOCOT (sense metà)% O2

Calderes de recuperació

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

mg/Nm3

%

1507007,5

450500

No s’aplica11

1501.000

7,5 - 10-

500

Fornsde calç

75


5.2.3. Emissions a l’atmosfera d’altres focus de procés

Per a les emissions a l’atmosfera d’altres focus de procés que puguin tenir lloc

a una fàbrica de paper com, per exemple, processos d’impregnació, que

s’emmarquen més en l’activitat d’arts gràfiques i no tant en la de fabricació de

paper, s’han de tenir en compte els nivells d’emissió que estableix el Reial de-

cret 117/2003, de 31 de gener, sobre la limitació de les emissions de com-

postos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents en determinades ac-

tivitats, només en els casos en què els consums siguin superiors a 5 t/any.

En cas que es realitzi algun tipus d’activitat de les incloses a l’annex II de

l’esmentat Reial decret, amb la superació dels llindars de consum de dis-

solvents que s’hi especifica, s’atendrà als límits d’emissió inclosos en l’es-

mentat Reial decret.

Contaminant <15 MW

Calderes de biomassa (sense tractar)

Partícules sòlidesSO2H2SNOxCO% O2

NovaExistent

1502.000

No s’aplica500

150200

No s’aplica500

150200

No s’aplica400

6%

>15 MW

76


5.3. EPER

Finalment, d’acord amb la Decisió 2000/479/CE, sobre la implantació d’un

registre europeu d’emissions contaminants (EPER) (DOCE L 192/36, de da-

ta 28 de juliol de 2000), els contaminants per als quals la indústria del paper

ha de facilitar dades d’emissió que l’afectin són els indicats a la taula següent:

Metalls i els seus compostos

Emissions a l’atmosferaEmissions a l’aigua

General

COCO2COVNM (COV sense metà)NOx (com NO2)SOx (com SO2)PM10

Nitrogen totalFòsfor total

Cd i compostosCr i compostosCu i compostosHg i compostosNi i compostosPb i compostosZn i compostos

Compostos organohalogenats (AOX)

Substàncies organohalogenades

Compostos organoestànnics (Sn Total)Carboni orgànic total (COT)

Altres compostos orgànics

No obstant això, cal fer esment que la relació de contaminants de la taula té

un caràcter orientatiu, és a dir, que això no significa que les indústries del

sector hagin d’establir una metodologia sistemàtica de control de tots i ca-

dascun d’aquests contaminants, sinó únicament d’aquells per als quals s’es-

tableixin límits d’emissió en l’autorització ambiental corresponent.

77


78

ANNEX

6. Annex

6.1. Condicions per determinar el compliment dels

límits d’emissió a l’atmosfera en fàbriques de

paper

Els límits d’emissió estaran referits a les condicions de temperatura, pressió,

humitat i percentatge d’oxigen especificats anteriorment.

a) Mesures en discontinu

Es considera que es compleixen els límits quan els resultats de totes les me-

sures puntuals no sobrepassen aquest valor límit.

b) Mesures en continu

b.1) Instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50

MWt i instal·lacions de cogeneració incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret

319/1998, de 15 de desembre.

S’atendrà al que estipula l’esmentat Decret i especialment:

a) Si la potència tèrmica total de la planta de combustió és igual o superior

a 17,4 MWt, s’ha de mesurar en continu, com a mínim, el focus emissor que

es consideri potencialment més contaminant.

b) Si la potència elèctrica total de la planta de cogeneració és igual o supe-

rior a 8 MWe, s’ha de mesurar en continu, com a mínim, el focus emissor

que es consideri potencialment més contaminant.

En funció del tipus d’instal·lació, del combustible utilitzat i de la potència tèr-

mica o elèctrica es determinaran els paràmetres i contaminants a mesurar en

continu, que estan recollits als annexos 1 i 2 del Decret 319/1998, de 15 de

desembre.

Es considera que es compleix el límit d’emissió aplicable, quan en un perío-

de anual es respecten les condicions següents:

• El 97% dels valors mitjans semihoraris no sobrepassa el 120% del límit d’e-

missió aplicable.

• La totalitat dels valors mitjans semihoraris no sobrepassa el 200% del límit

d’emissió aplicable.

79

ANNEX

80

ANNEX

Els valors mitjans semihoraris es determinen restant, de la mitjana dels valors

mesurats en mitja hora, el valor de l’interval de confiança per al contaminant

mesurat, fixat a continuació:

• Partícules sòlides: 30%

• Òxids de nitrogen: 30%

• Diòxid de sofre: 20%

• Monòxid de carboni: 10%

b.2) Instal·lacions de combustió o de cogeneració que utilitzin biomassa com

a combustible:

S’atendrà en cada cas als criteris establerts pel Departament de Medi Am-

bient i Habitatge.

c) Mètodes de mostreig de referència per al calibratge de mesuradors

automàtics en continu i per a les mesures manuals puntuals.

Paràmetres generals:

• Cabal i velocitat: UNE 77225:2000

• Humitat: EPA 4, mètode de referència

• O2: EPA CTM-030

Contaminants: per a instal·lacions de combustió i/o cogeneració

6.2. Condicions per determinar el compliment dels

límits d’abocament de les aigües residuals

generades a les fàbriques de paper

A les autoritzacions s’establiran els paràmetres analítics per realitzar els auto-

controls dels abocaments. Els paràmetres més habituals són:

Cabal MES

Temperatura DQO

pH NH4

Conductivitat elèctrica MI

81

ANNEX

Contaminant Mètode de mesura

SO2

NOx (com a NO2)

CO

Partícules sòlides

COVNM

H2S

Opacitat

EPA CTM-030 (calderes/turbines)

UNE 77216 o UNE77226 (motors)

EPA CTM- 030

EPA CTM- 030

UNE-EN 13248-1:2002

UNE-EN 12619

Mèt. 701 de l’Intersociety Committee of Air Sampling

ASTM-D2156-80

82

ANNEX

Les tècniques analítiques aplicades són les que assenyalen els llibres se-

güents:

• APHA; AWWA; WPCF. Standard Methods for the Examination of Water and

Wastewater.

• MARÍN, R. Análisis de aguas y ensayos de tratamiento. Ed. GPE.

• RODIER, J. Análisis de las aguas. Editorial Omega.

A continuació s’esmenten les metodologies més empleades habitualment per

a determinats paràmetres:

La tramesa periòdica dels resultats analítics obtinguts es farà, amb la contra-

senya corresponent, via internet a la pàgina web de l’Agència Catalana de

l’Aigua:

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp

PARÀMETRE MÈTODE REFERÈNCIA OBSERVACIONS

SÒLIDS EN SUSPENSIÓ mg/l

Filtres equivalents:Whatman grau 934 A-HGelman tipus A/EMillipore tipus AP40

Gravimetria UNE-EN872:1996:2002

DQOmg O2/l

VolumetriaEspectrofotometria

UNE 77004:2002SM 5220

AOXmg Cl/l

Adsorció, piròlisi i valoració

UNE-EN-ISO9562:2004

L’exigència dels límits i la periodicitat de control dels abocaments corres-

pondrà, en gran mesura, al risc associat al punt d’abocament, el qual

podrà ser a:

—Sistema de sanejament públic amb EDAR.

—Llera pública.

Quan l’abocament d’aigües residuals depurades es realitza a una llera públi-

ca de característiques especialment sensibles, també es podran ampliar els

autocontrols a la llera receptora, a indrets situats aigües avall i, si s’escau,

més amunt del punt d’abocament. 83

ANNEX

LA INDÚSTRIA DE LA 7 FABRICACIÓ DE PASTA DE PAPER, … · La pasta de paper pot ser produïda a...

Documents

Transcript of LA INDÚSTRIA DE LA 7 FABRICACIÓ DE PASTA DE PAPER, … · La pasta de paper pot ser produïda a...