JAN WILLEM DE VRIEND directorLUCAS & ARTHUR JUSSEN pianos

27, 28 i 29 D'OCTUBRE DE 2017SALA 1 PAU CASALS

L A "IN ACA BA DA"DE SCHUBER TC O N C E RT A D O S P I A N O SD E M OZA RT

www.auditori.cat

Comenta aquest concert amb

#auditori #obc

Lepant 15008013 Barcelona

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

Mitjans Patrocinadors

5 OBC.indd 1 25/10/17 18:19

Femde la cultura un privilegi inclusiuApropa Cultura és un projecte gestionatdes de L’Auditori des de l’any 2006.

Amb el suport de:

5 OBC.indd 2 25/10/17 18:19

DIVENDRES 27 | 20.30h

OCTUBRE DE 2017

DISSABTE 28 | 19h

DIUMENGE 29 | 11h

Jan Willem de Vriend director • Lucas i Arthur Jussen pianos

PROGRAMA 0 5

1 / WOLFGANGAMADEUSMOZARTSalzburg 1756 -Viena 1791

Simfonia núm. 35 en Re major, KV 385, “Haffner” (1782)

Allegro con spiritoAndanteMenuettoPresto

17’

2 / WOLFGANGAMADEUSMOZART

24’Concert en Mi major per a dos pianosi orquestra, KV 242, “Lodron” (1776)

1a audició

AllegroAdagioRondo: Tempo di Minuetto

Lucas i Arthur Jussen pianos

3 / FRANZSCHUBERTViena 1797 -Viena 1828

22’Simfonia en Si menor, D 759,“Inacabada” (1822)

Allegro moderatoAndante con moto

PAUSA 20’

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.Programapresentat per

5 OBC.indd 3 25/10/17 18:19

COMENTARI per Pe r e A l b e r t B a l ce l l s

El dilatat recorregut històric de la simfonia clàssica la va portar des de l’època de Haydn fins al segle XX. Mozart i Schubert ensfan viure avui de quina manera va transitar des de les tibants fibres apol·línies clàssiques fins als aprensius abismes bategants del Romanticisme.

A 17 anys, després de les grans gires continentals com a nen i adolescent prodigi, Mozart es va trobar atrapat a la seva ciutat natal sense aparents perspectives de futur. Fins a finals del 1777 no va arribar el primer intent seriós de fugida amb un llarg viatge a París. Aquests quatre anys els va passar com a Konzertmeister al servei del príncep arquebisbe i fent classes de música a diverses famílies de la ciutat, que alhora li encarregaven obres de circumstàncies.

Així, l’any 1776 va escriure per a la comtessa Lodron i les seves filles, Aloisia i Josepha, el Concert per a tres pianos i orquestra en Fa major, K. 242. L’obra està acuradament adaptada a les capacitats de les destinatàries. El primer i segon piano, confiats a la mare i a la filla gran, porten la veu cantant, mentre que el tercer piano, destinat a la filla petita d’11 anys, té un paper més discret. Prou discret perquè, anys més tard, l’autor es decidís a suprimir-lo i arranjar l’obra per a dos pianos. Aquesta és la versió que avui escoltarem.

El concert és un exemple sorprenent de la manera com Wolfgang va transfigurar la galanteria a la qual es va veure circumscrit en aquella etapa. L’estil galant es desprèn de tot el que és frivolitat i superficialitat, i per mitjà dels atractius d’una elegància i una lleugeresa captivadores va desplegant una textura operística que, per moments, no exclou caure en els tràgics dramatismes de l’opera seria. Ocasionalment es veu intensificada l’expressió del lirisme emocional, com passa a l’Adagio, impregnat d’una melangia doblement punyent a causa de la innocència de la seva natura. A la cadència final dels solistes, l’escriptura musical s’acaba transmutant en pura fantasia visionària. La fantasia de l’encanteri que crea en aquest moment el so acampanat dels pianos, i que ens acosta ja a la meravellosa fascinació tímbrica de les campanetes que Papageno tocarà a La flauta màgica.

Després del fracassat viatge a París (1777-78), Mozart va trencar amb Salzburg a la primavera del 1781 i es va establir a Viena. Al juliol de l’any següent, per intermediació del seu pare, va rebre l’encàrrec d’escriure una serenata per a la cerimònia d’ennobliment d’un membre de la família salzburguesa Haffner, per a la qual Wolfgang ja havia escrit el 1776 la Serenata Haffner, K. 250. Mozart va escriure doncs una nova serenata consistent en una marxa introductòria, un Allegro con spirito, un Minuet, un Andante, un segon Minuet i un Finale. És a dir, l’estructura típica de la gran serenata simfònica salzburguesa, excepte pel que fa a l’absència d’un concert intercalat, que Wolfgang no va poder escriure per la sobrecàrrega de feina. A principis del 1783, amb el propòsit d’estrenar l’obra a Viena, ell mateix va suprimir dos dels sis moviments, i va reforçar la instrumentació amb dues flautes i dos clarinets. El resultat és el que avui coneixem com a Simfonia Haffner, K. 385.

5 OBC.indd 4 25/10/17 18:19

A l’Allegro con spirito inicial, l’alta majestuositat festiva pròpia de la serenata simfònica es veu constantment embolcallada en les escabroses ombres d’un tèrbol demonisme predongiovannesc. La fina gracilitat de l’Andante, en canvi, no traeix en cap moment l’esperit galant propi d’un temps lent de serenata. Al tercer moviment contrasten l’alta marcialitat del Menuetto, que assoleix aquí un rictus de transcendent cerimonialitat ritual, amb la cordial senzillesa del Trio. I al Presto final entra en escena Osmin, el grotesc vigilant de l’harem a El rapte del serrall, que Mozart acabava d’estrenar a Viena. En efecte, el tema d’aquest Presto reprodueix el de l’última ària d’Osmin, la presència aquí del qual, hi degué ser concebuda com a paròdia de l’arquebisbe Colloredo, a qui la família Mozart ja anomenava habitualment el Gran Muftí.

L’activitat creadora de Schubert, en el període 1818-23 es caracteritza, per la inusual quantitat d’obres inacabades que hi va deixar. Entre aquestes, la més famosa és la Simfonia en Si menor, escrita el 1822, i coneguda com "La Inacabada". Schubert només en va completar els dos primers moviments. L’Scherzo que havia de seguir va quedar a mig escriure, i no hi ha rastre d’un hipotètic Finale que hauria completat l’obra. Desconeixem del tot els motius pels quals Schubert va abandonar aquesta composició.

I la història posterior de l’obra no és menys enigmàtica. El 1823, Schubert va ser nomenat membre d’honor de la Societat Musical Styria, de Graz. En agraïment, va enviar els dos moviments acabats de la simfonia al seu amic Anselm Hüttenbrenner, amb l’encàrrec que els fes arribar a la societat. Hüttenbrenner, per raons també desconegudes, se’ls va guardar. Potser n’esperava la resta, però la veritat és que Hüttenbrenner no en va revelar l’existència fins el 1860 en què la va mostrar al mestre de capella de la cort imperial. Estrenada el 1865, va esdevenir de seguida l’obra més popular de Schubert.

En relació a les seves simfonies anteriors, "La Inacabada" proposa un imponent salt qualitatiu quant a la natura expressiva. Lluny de l’alegria espurnejant i juvenil del primer simfonisme schubertià, a l’Allegro moderato inicial sentim el drama romàntic en tota la seva nuesa, és a dir, la presència abismal d’una força obscura i les reaccions que genera: la basarda, la palpitació aprensiva, la lluita i els anhels visionaris d’una pau espiritual idealitzada. L’estructura de la sonata clàssica continua guiant la composició, si bé adaptada de forma elàstica, de manera que tant la combinació dels temes com, sobretot, la sempre imprevisible evolució tonal, s’acosten a la llibertat narrativa del poema simfònic. En relació a aquest primer moviment ràpid, el segon temps lent no planteja cap gran contrast, sinó més aviat una continuïtat. D’una banda, la diferència de velocitat entre tots dos queda molt reduïda per les indicacions corresponents de tempo (Allegro moderato – Andante con moto), i de l’altra, tots dos coincideixen a moure’s sobre la base d’una mètrica ternària. A l’Andante con moto predomina, ja des del principi, la vivència d’una serenor idíl·lica propera al món arcàdic d’alguns moments de la Pastoral de Beethoven. I, si bé no reapareixen les forces obscures del primer temps, sí que sobrevenen brusques interrupcions en les quals es desplega una voluntarietat heroica de sabor tràgic. Aquest rerefons tràgic fa que el món ideal evocat tampoc no pugui depassar aquí la condició d’un anhel llunyà d’acompliment incert. I, curiosament, el fet que la simfonia hagi quedat per sempre inacabada sintonitza idòniament amb aquesta intenció expressiva.

5 OBC.indd 5 25/10/17 18:19

PRIMERS VIOLINS Nikolai Mintchev*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Judit Bofarull* / Vladimir Chilaru* / Samuel Cubarsi* / Laura Gaya* / David Olmedo* / Eugenia Ostas* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Francesc Puche* / Annedilia Riestra* / Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / David Derrico / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Marc Tarrida* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Irma Bau* / Marc Galobardes* / Laia Puig* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / FLAUTES Bea Cambrils / Laia Albinyana* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TIMPANI Juan Antonio Martín* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis*col·laborador

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni, i té com a missió divulgar la música simfònica principalment del segle XIX a la creació actual.

Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que acosten la música d’orquestra a la ciutadania: cinema en versió original, concerts familiars i escolars, música experimental, òperes i música de cambra. També es presenta a llocs emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, que també és titular de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio. Altres titulars han estat Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González i Eiji Oue. També ha estat dirigida per Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Marc Minkowski, Michel Plasson, Mstislav Rostropovitx o Leonard Slatkin i entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mörk, Viktoria Mullova, Piotr Anderzewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau, Arthur Rubinstein... L’OBC ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA i ha actuat a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center o Carnegie Hall.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONAi NACIONAL DE CATALUNYA

5 OBC.indd 6 25/10/17 18:19

JA N W I L L E M D E V R I E N D director

LU CAS I A RT H U R J U SS E N pianos

De 1982 a 2015, de Vriend va ser director artístic i violinista del Combattimento Consort Amsterdam, que ell mateix va fundar i que va aconseguir molts èxits, especialment amb obres poc conegudes dels segles XVII i XVIII i del repertori clàssic neerlandès d’avantguarda. També va assolir un gran èxit internacional: després d’arrencar amb una sèrie pròpia al Concertgebouw Amsterdam, va fer una gira per tot el món.

Alguns dels seus compromisos més recents o immediats inclouen l’Orkest van het Oosten, la Philharmonie Zuidnederland, la Residentie Orkest, la Rotterdams Philharmonisch Orkest, la Royal Concertgebouw Orchestra, la National Orchestra of Flanders, l’Orchestre National de Lille, la Konzerthaus Orchester Berlin, l’NDR Orchester, la Philharmonie Stuttgart, la WDR Orchester, la Tonhalle Orchester, l’OBC, la Bergen Philharmonic i la Melbourne Symphony Orchestra.

De 24 i 21 anys respectivament, Lucas i Arthur Jussen es van consolidant, any rere any, com a un dels duets de piano de referència en el panorama musical internacional de l’actualitat. Han actuat amb les principals orquestres holandeses: la del Royal Concertgebouw, la Rotterdams Philharmonisch Orkest o la Radio Chamber Philharmonic, i també amb orquestres internacionals tan importants com les simfòniques de Dallas i Sidney, la MDR Sinfonie Orchester, la Camerata de Salzburg, l’Academy of St. Martin in the Fields, amb directors de l’alçada d’Eliahu Inbal, sir Neville Marriner, Frans Brüggen, Valery Gergiev, Jukka-Pekka Saraste o Claus Peter Flor, entre d’altres.

També han enregistrat cinc discos amb el segell Deutsche Grammophon, l’últim dels quals va sortir a la venda el passat mes de març del 2017, amb el Concert per a dos pianos de Francis Poulenc, el Carnaval dels animals de Saint-Saëns i l’espectacular obra Night, que Fazil Say va compondre per a ells. En aquest CD els acompanya l’orquestra del Royal  Concertgebouw d’Amsterdam, dirigida per Stéphane Denève.

Jan Willem de Vriend és principal director convidat de l’OBC des de latemporada 2015-2016.

Lucas i Arthur Jussen col·laboren per primera vegada amb l’OBC.

© P

eter

van

der

Hey

den

© M

ich

iel v

an N

ieu

wke

rk

5 OBC.indd 7 25/10/17 18:19

UNA VERITABLE ANTOLOGIA DE LIEDER DE SCHUBERT

Venda d’entrades www.auditori.cat

En coproducció amb:

SCHUBERT LIED IILKER ARCAYÜREK& SIMON LEPPER

25OCT

2017

SCHUBERT LIED IISAMUEL HASSELHORN& RENATE ROHLFING

20DES

2017

SCHUBERT LIED IIIJOSEP RAMON OLIVÉ& FRANCISCO POYATO

11FEB

2018

SCHUBERT LIED IVFRANZISKA HEINZEN & BENJAMIN MEAD

14MAR

2018

5 OBC.indd 8 25/10/17 18:19