146 C I E N ( I A

I · I ^ i .i du paíetli ilt*hmis dc raça ma

rineni

LA IMÇA BOVINA MARINERA

I ..-I població bovina denominada raça marincra ocupa una pari de la comarca del Gironès i. per complet, la comarca de La Selva.

Aquesta col·lectivitat bovina és molt diferenidels bòvids que !ii han a Catalunya, i els sub¡ectes de raça marinera són absolutament incnn fusibles.

Sorprèn que una població ben distinta, queocupa un espai tan pclit, no hagi estai absorvida per una altra col·lectivitat, i que, a travésdels segles, el tipus hagi poguí conservar se.

N o havent se troliat a Catalunya cap fòssild'aquesta raça i. pe r a l t ra par t , la població restant c i r cumsc r i t a a u n s límits tan e s t r e t s , quasi es podia assegurar que a la raça marinera limancaven aquelles condicions que semillen in-separables de l'indigenat, és a dir, prèviamentes podia concloure que la raça no eia autòclona. Llavors, els orígens de la raça calia cercar los en poblacions bovines més o menyssemblants a la marinera. Algunes d'aquestespoblacions eren relativament prop; altres racesafines, molt lluny.I,es dificultats residien en saber o suposar lògicament de quina maneras'havia realitzat el trasllat, o ço que és el mateix, d'on provenia la raça que pobla el Gironèsi La Selva.

I'< :>ut a la volada que ban pres els estudis

arqueologies, ha estat possible, ens sembli d'una manera definitiva, establir l'origen de la raca marinera.

/ . - fx ,'Joofi'rnirs

La cuANioi.ORíA d'un toro de quatre anys és:

Perfil de la testa lleugerament convex, •Els frontals relativament aplanats, un poc excavats

entre mi'.', de les òrbites; goteres—.vasculo-nervioscsr u d i m e n t à r i e s ; a r c a d e s n r ] > i i à n c s • I 1 e u ! ' , e r a i n c n l seiitinis; la part superioi presenta una sutura rellevant;tos alt, prominent, formant un ¡oi monticle que depassa clc 2.30 centímetres la línia imaginària <|iu' uneixla part superior dels ossos de les banyes, els qualsossos són circulars, lleugerament aplanats, insertatiun poc enrera, ain¡> la punía dirigida l leu^erainenl

avall . l'.l diàmetre petit dc les banyes és 4,9 cm 1 el

diàmetre gran, 7; la distància entre les puntes de lesbanyes, 54-5 ''"'• '•<'•> bosses frontals se'm poc pronunciades; la part terminal dels frontals, quan tquestaossos n'enclaven entre els llagrimajs i nasals, presen-t e n e n l l u r U l l iÓ u n . i c a n a l , h ' l s f r o n t a l s s ' a r t i c u l e na m b e l s OSSOS d e l n a s s e n s e d e p r e s s i ó 1 a m b c ' l s ll . i

"i imals formant una cresta.La cresta de ['occipital és prominent, continuada pei

C I 2 N i 147

tubèrcul del tamam d'una el qual tu-,.s troba s ima l en el vèt l e s d 'un n ianglc qui

I , | ) a s e d a r r e r a m a t e i x del tus . \<|iiesl tl

I., renlà uue m u n t a u n s cent ímetres de la n e

de la superfície de l'occipital, es un puc declive en

c | forat de l'oc,1 [ .a distància

ipcrior del

ra| occipital e, de

mm.dels

tretor:mida, presa amb

cuini"tura del

n m i n ; la

llarj^rr.i i d ' aq t

u mm, el(Hi.¡ taml J (

p . emarcable.

units • ' volta ojival.[.;], ell a r l i e u

lar-so amb el II;mal i i maxilardo medi d'una

i l i , p i l l i

ripalnuiit amb aquestúltim ns.

Els llàgrima) - iMa ni e n i depri-

mits entre els ua al s imàtics. I a paí i

orbitaria ofereixde les quals la

més propera del froiital e.s moll rugosa iampla, i la inferiorseparada de la del|» r medi d 'un tal l . ni de toro

La susdi ta depre

es continua en els woxiltii's supi'i'ioi's,* l'espina de!maxilar és pronunciada, com així mateix la crestai|ue va de.s d'aquest tubèrcul a la cresta zigomàtica.

ipòfisis muntants de Y'nilrrwaxUai • ¡tan moltparades.

os i ferei xen particularitats diferencials.

Mida :

/ aeri, adulta

Perfil de la lesla convex.l'.ls frontals presenten el tos prominent, dividit en

dos monticles, a partir dels quals s'inicia una fortapendent fins a la

! a in

serció d'aquci ti ót gan iés enrera, i son des e c c i ó a p l a n a d a ; l l u r

diàmetre petit amida.:i) n i ïn i el gran 45.

La direcció de les ba-1 si comen

un cercle t i r an t

cap r. a l l , de m a n e r a

que pe r e v i t a r c|iie la

hanya fet is la galta,

8 hïl hagut de -.errar.En algun*

i 1111 més que en les

femelles 1 bou! la hase de la banya <>11• 1 < i>.una marcada depre-,sió, la qual 1i|uè la banya es be-llugui.

El per í . l del frontal

forma una \ allargada . La par t nies exea

>.ada dels frontals es

troba en llur unió i en

el Hoc 1 '>i re ¡ponenl a

la línia que uneix la

base inferior de la ba

ti} a. I 1 súper 1 icio mé -

rellevant està en lapart superior, inimedialanient dessota del

de raça marinera; '!-' uní i o s i e n la l iui . i d e lea

òrbites. Gotetllis. lamett c

total d e la t e s t a

Ampla 1 " " "

: ; ' ) I n i m

¡eia de la part més enlairada de la testa a launeix li 'ni 111111.

lo net \ ii i ida. I Irbitidel forat orbitari amida ~2 mm i el petit

L'articulació del' frontal amh el nasal i el llagrimalé. allisada.

El llagrimal té la furnia allargada, lleugeramenteun, i!n transvei sal : la piirció orbitaria ofereix due i un poc rugosa i la in

a un poc puuxaguda. En el centre d'aquest os Inlia la senyal com si hagués empresona! un os petit,de la fornia d'un nap, é a di is d'uu os wormià.

l·l- nasals penetren en el frontal formant un anglemolí agut. Estan units en volta oví jal, sens cap de

¡ó o tot el l l a r g d e l ' u s i d e la u n i u a m i ) el seu

homòleg.

I .es apófisis muntants de 1 nilmini \ iljr, a grau dis

d'altra.

148 C I

Mides:

E N C Í A• 9

13 X 100

I-largada Iota! de la testa 512 111111

Ampiada '" 216 "

Distancia de la part més enlairada de la testa a la

línia (|iic uneix les arcades orbitàries, 175 mm.

Perfil

Kls dos gràfics de les fig. 3 i 5, el del toro iel de la vaca completaran la descripció morfo-lògica d'ambdues testes.

Index

Aplicant en aquesta raça l'índex de COSSAREnwARüs, el qual nosaltres el creiem aplicableals bòvids, malgrat que l'autor esmentat l'u-tilitzi solament i>els líquids, i coniíparant-loamb els índexs dels tipus alpí (raça schwvz) il>atàvic (raça holandesa), els resultats són elssegüents:

Fórmala de COSSAH EDUANDS

Longitud de la cara multiplicat per 100

1.(ilicitud total del crani

Amplada de la cara multiplicat per 100

Longitud de la cara

Amplada de la caixa cerebral multiplicat per io¡)

Longitud de la caixa cerebral

RAÇA MAKIXKÜA

Torn

37 X 100

Vaca

57

23-5 X 100

37

13-5 X 1003= 103.846

13

Toro

33 X 100

35 X 100= 08.627

51

22 X '«'0

35

11.5 X 100

= 117.545

RAÇA I IOI.ANDKSA

12.25 X 100= 111.363

11

Toro Vaca

32 X

48= 66.666

22 X 'oox= 68.750

32

12.5 X 100ES I25.00O

34.2 X 100¡— 69.090

40.5

21.5 X 100

34-2

12 X 100—— ssx 109.000

II

Aplicant en aquests cranis l'índex frontal.que nosaltres solem utilitzar, els resultats són1

Amplada dels frontals multiplicat per 100

Longitud dels frontals

RAÇA MARINERA

Toro

22.0 X 100= KM.52

Vaca

21.0 X 100= 89.61

RAÇA SCUWYZ

23-5

Toro Vaca

23 X 100 23 X 100- _ 00 :

23 23

RAÇA HOLANOKKA

Toro Vaca

22 X 100 21.5 X 100

22.5- = 97-77

= 62.851')

= 104-54511

RAÇA SCHWVÜ

¡'aca

= 66.00034.5 X 100

= 66.99050

24.5 X IOO

ES 74.2.42

51-5

24.5 x 106

m 21.5

Malgrat que la morfologia i les mides estanmoltes vegades en desacord, el nostre índexacusa una major diferenciació sexual a favorde la raça marinera. El mascle i la femella sóndolicocèfals. La dolicocefàlia és més pronun-ciada en la vaca.

El caràcters morfològics de la raça mari-nera són com segueixen:

Cos allargat i cilíndric en els toros; un poc estreten les vaques. Kn els toros els davants són fornits;

C 1 E N C ] \ 149

L i,;,, ballei la creu mi por alta ; l'esn-illl.'i fornida; la linca rlurso lombar quasi recta; la•na insertada alta; el bastant fornits En

, ,, ,i. L·I coll api iin.ii. l,i creu alta i tallant, le

luillcs a p l a n a d e s ; cl dors un poc ensellat; la insci

••, ,\r la rua alta f' I camatpe en un i all i

forl > aplomat. El

ventre un xic all de

El pelat]

iés 'i men;

;at amb Ics extremi

•als blani|iiinose

• al p' lal

alatzà. El

pelat(j L·II molts ub

partícula

rit.il ' què, estanl

ben ' i'i eixats, pre

men; com

plctanv ni depilades.

L e s parpelli

Hm

mateix la

zona del voltant delsulls. La pell i unim

.cl ISC

pigmentado. I1

ornis, pcúlles ide color de

manti gaEn «-I toro Ics mi-

des, promig, són : alcada a la creu, t.38

: alçada a lamcitai del dors,

-la, I . 5 0 ; .Ull

p l a ï a i lc I c s a n q u e s ,0.58; perímetre to

• 2 40; perímetre 1 •„. 3 ( ,.,,,, de 101

de l.i canyella, 0.25.

Mine ¡ n h reixen Ics següents mides : alçada .1

la creu, 1.40 m e l i c ; alçada a la meitat del dors , [.36;

ida, 1.511; perímetre toràcic, i .H|; perímetre de1 e l la , (l.J I .

aptituds lleteres nu eslau desenrotllades; les vaques na produeixen més llei que peí"11 vedell 1 encara a causa de l'alimentació pav

simoniosa a què estan sotmesos, els vedellsen pobrement. N'u obstant, quan alguniplar va ben alimentat respon perfecta

ment al.s efectes d'nu regular desenrotllament,El toro que il·lustra aquesl treball, que esenneà a quatre anys justos, pesa 540 quilos

net. I .a caní d'aquestn raça ús bona; la libra

és prima; els muscles s'impregnen bé de grassa i el seu aspecte rosal contribueix a poder laconsiderar com a una caní <lc primer ordre,

ptituds principals de la raça marinera sónper al treball, I es\ aques a més de lacria anyal realitzen tota mena detreballs agrícoles,El i I»IUS són ex

ceH< nis. I.11 primerlloc, aquests animals creixen finsa vui l a n y s ; l l u r

talla moltes vegades és superior a1 .do metres, 1 la

seva explotació dura deu i d o t z e

I ,a docilitai.la voluntat pel treball, la resistènciaa la calor 1 a la fadiga fan de la raça marinera U 11 a

coHectivitai fortameni apreciable.

I 'àrea (jcogràj 1

ca d e la r a ç a n ia

riñera comprèn lapart oriental de laenmarca del ( ül'i 1ncs i per enter la

le I.I..,I mnrinu pei iil '

c o m a r c a * < l e I ,;i

Selva. Aquesta raça es podria dir que quedaenclosa entre els rius Ter 1 Tordera, el mar 1els massitis de Uocacorva i Montsoriu.

I .a població bovina que manté el dit territori, cnn'preneni lii els mestissos que seguramenls'apropen als dos terços del cens, és, aproximadamenl . de vint i cinc mil caps .

II. - l'oh l'arious borincs si-mbla nts tt

la t-ava iiunituitr.

Vlgunes poblacions bovines tenen nua certa

lemblança amb la raça marinera. Probablement, si aquí ¡t bagues esiai coneguda,

150 C I E N C I-A

els zootècnics l'haurien inclòs en una de llursficacions, puix que les característiques de

la raça marinera són Ics d'un bòvid convexi-lim, de banyes de serem el·líptica i |ielatge rosii alatzà. Aquests caràcters són fortament semMants ami) els d'altres vares, algunes de mollllunyanes i altres relativament pròximes, comlis races Uemosina i garonesa.

\ Rússia i aTurquia assiàtica,diu el professorI )ECHAMBRE ( I ),

e x i s t e i x u n a i a i a

bovina moll semblani a la raça lle-mosina, i mi x queen posseeix l'as-¡leete general, comaixí mateix el pelatge,

Poblacions bovines semblants estroben a Aleman y a , conegudesamb el nom de raees de Main. 1 ,im-burg i (il.in.

A la ( .ran LJrctanva i Irlanda esiinlia la raça [-onghorn de la qualW. I IOUSMANN (J>

en tractar del seuorigen i descripció, diu com se; > u e Í N :

" E I I. o n i) li a r li

i !<• l;i ve l la A n g l a

terra i Irlanda té

característiques remarcables, encara i|iie el seu origen és desconegut. M tamam i el caràcter generald aquests bovids, les llargues banyes i d pes <U' ('os-amenta i el desconeixement dels seus antecessors de

150 anys envera, són arguments en contra del seuorigen anglès. 6s un convencinieul popular creurec|ue a'iiu'st bestiar procedeix del continent europeu;però, és aquesta una qüestió a debatre, igual quel'escatir si els caràcters actual: de la rac.K són elsmateixos (|uc posseïen els antecessors algunes centú

irera, ja sia que procedissin de Ics ill<tàuiques o del ('ontinent. Això va i liat perBAKKWF.LI utilitzanl el seu propi sistema. No obstant.ris caràcters del l.nnuhorn ja havien estat descritsilnna manera barroera abans (l<' BAKKWEU \ hlamia i oest d'Anglaterra, pern principalment en 1 i/una que comprèn el tsorth Nancashire i cl SurWertmoveland i gairebé la totalitat del districte de

Craven de Vorkshire,la raça del Loníjhoiii, ell es eai actei i!segons les antigüedescripcions, per 1.gropa senzilla,magra, pell gniixuMa. priucipalmeui c!i i r i i i de l ei'11. i

rotll.iincni lent i nuviments pausats. I ivac|ucs són generalment boniques ;

gral llur gros tainain són lletei •

bé llur llei és pobr¡en grassa, l'ius a l.iprimel a meitat de llidarrera centúria s'e>piulà en els esmentais departaments hiraça / onyhorn p c Iilcilile fi lleter i engreix. També a Middaud * ounties sestabli la cria d'aque; Ibestiar en gran i ila i amb cl mateixobjecte.

Al tacte, la súperi ície magra dels í.onijhorns d e I l is l i l i

i i n i l r n t a ;nau i opulcnt:i ;la de le: inri-, gra

i Crani de vaca de raça mai Inci a; da* an(

(i) DIXHAMBKE, Traité de Zootcchnie: Les bo-tins, pàp

(_>) W. HOUSMANN, Brecds and management,pàg. 70 i següents,

era dura i masa. I .a forma ;ra la

d'un barril allargat pels extrems; de caderes amples,amb poc marcada prominencia dels ossos pclvians, noobstant, en els últims aiiys de la cria de BAKKWEUadquiriren la tendència cap a la Forma de coi\uiet duiliituí) amb enormes mases de ,nnpix damuní les anques i part alta de les cuixes. Ris llumscreu rectes, ben farcit: darrera les espatlles, el colllar;.' i li. sinsr pell perduda, testa fina i llisa i banyes llargues, dirigideï cap avall i en ferradura i dicoloï fortament grogós. Aquestes caracteristiquepermeten contrastar a(|uesta raça de l'antic i nu estudiat I niiiihiini.

El color de Loughorn és variable. El principal co

C I E N C I A ¡51

lor era cl roig mostrejat de taques blanques, però(ambé lii havia roig amh neprc, jroi amb blanc i.,11,-,-s combinacions i contrastos. L'esquena blanqui

n o s a ,i i., ratlla blanca damunt l'espatlla, són forçacorrents. URUIIS animals tenen blanquinosa la partalta de Ics cui>

I.,•., races que s'acaben d'anomenar és molt

possible que no ha

gin tingui mai cap

mena de relació

amb la raça mari

nera, no sols per

q u è , geogràfica

ment, les su.sdtte:

col·lectivitats bovi

nes són molt llu

nyanes, sinó tam

bé [)er no haver

existit tràfec mer

cantívol d'animals,

excepte [>el J..on-

(ilioiii, puix que,

segons el comte de

GASPARIN, abans

del sigle XIX hi

hagueren importa

dons l reqüents de

bovins garonesos a

Anglaterra per tal

de millorar les fa-

ces britàniques,

A l'a I ira banda

del Pireneu, amb

l'antiga Aquitània

i aiinli toies les co

marques que ac

tualment composen

el Migdia francès, Catalunya ha mantingut

relacions etnològiques, polítiques o comercials

des del temps més amic. N"o tindria res d'ex

trany que les [X)blacions bovines d'una i altra

vessanl del Pireneu tinguessin un mateix ori

gen,

l 'd bestiar del mateix tipus del llemosí,

SANSÓN (3) hi afecta una a rea geogràfica i|'|('

no depassa d'una petita porció del Migdia de

¡. assignant per bressol de la raça la con-

I Ig 5 C i • u n d e 1 • ( .1 d e 1 a ç a m a i I n e r a ; p c i l i l

ca del Garona. A aquest punl d'obir, Mi . IH.

CHAMBRE (4) objecta el (|iie s e g u e i x :

"El nom rlonal per SANSÓN de Ros iimnis Aquitauicus no es pol conservar, puix que la seva dispersió. actual fa inacceptable la idea que aquest tipushagi pogut néixer, exclusivament,' en les vores delGarona, en l'antiga provincia d'Aquitània, Malgrat la

riquesa de documentsprehistòrics trobats enIcs conegudescions de I >ord igne 1els seus afluents, no

Ml dels bòvids

primitius d'aquesta re•.i'' un's que documents insignificants.del temps quaternarisolament posseïm dosincissius de bòvid degran talla, trobats aI .augerie-basse, p e rIcs quals dents es prova l'existència <!<• l><>vins ni l'aiguabarreig de la Garona ;I ) ( m l < . " i i r

I )e manera que

DECHAMBRE agru

pa totes les col·lec-

tivitats bovines de

caràcters semblants

i és per això que, a

més de Ics races

bovines franceses 1

a mes de les d'A

quitània, hi com

pren la femeUpa i

altres. Quant a les

estrangeres hi en

clou les ccnvexilinies i russes d'Alemanya, al

gunes d'espanyoles, portugueses i d'altres paï-

sos; de manera que aquest grup ocupa una

extensió considerable, però amb marcades so

lucions de continuïtat.

|a hem dit que la raça llemosina és la que

més s'assembla a la raça marinera. La garo

tiesa es troba en el mate ix cas . Si la raça ma

riñera ha de tenir alguna concomitància amb

altres races es pussililc que aquesta existixi

A. SANSÓN, Traite de Zoologie, vol. IV, (.1) DECHAMBRE, Op. cit., pàff. 284,

152 C 1 K N C I A

ami: les races que viuen

en llocs pròxims i no

amb les allunyades.

La raça llemusina a

principis del segle passat

responia a la descripció

següenl (,5):

'• fta talla deis bous del 1 .leniosí difereix poc de la deisbous de l'Auví rnia. i !om enaquesta rai;a. les vaques sónmés petites que els máseles;el pelatge és groc clar, de vtgades ros o de color de pslla; la testa és allargada, le •banyes son més llargues deUs que Ordinàriament esv e u e n en l e s r a c e s c u l t n a

. d e s . e l s q u a l s ò r g a n s s o v i n t

es caragolen de manera quela punta està dirigida capavall i de costat, la qual <li-recció obliga a amputar unade les dues per tal de podercol·locar el jou. Les espatllesSÓn amples i la creu poc sor-tint. Aquests bos són ions ivalents. ( ompeteiicen a m bels bovius a n v c r n i a n s anant a

t reba l la r en una gran part de

(ñ) I >l·i IIAMHKK. ( Ip. cít., j>;ï

França; se'ls tro-

i'i)j, 7. Rico de O lu

M A R

M E D I T E R R À N I A

; d \te.i g c o g r à S o de 1<I rsçfl ncr incr i

lia, sovint, * • 11 els prats del Poitou i «li1 Norman

dia, d'on fan cap després a l'escorxador de lacapital."

Kn i H56. VÍCTOR Bo

RIE (0), diu que la raça

llemosina té generalnienl

el color de [romjenl "co-

lor de grans de Mat";

que les formes són ben

equilibrades, el dorsi ho-

ritzontal, cl pit un poc

estret, costelles cilíndri-

ques, els darreres amples,

el ventre un puc volumi-

nos, el ossos pedts, la tes

ta lleugera i elegant; les

banyes primes i llargue:

les quals es dirigeixen

lateralment i es contorne

gen un poc. Actualment,

((>) Journal d'Agriculturcpratique, tom. VI, i>à«. 448.

C I E N C I A 153

els caràcters principals nohan nas variat. I >ECn wi

BRE (7) diu que el Hemo

5Í millorat, té les banyes

aplanades, inseries darrera

t.| tos, lleugerament dis

posades en espiral, amb la

punta dirigida amunt, en

tora i enrera. Pelatge ros,

,!< ., del I n imenl clar al

fromeiit bru i sense pig-nientació al morro, |>arpe

l l e s , \ u l l a n t d e l ' a i i n s , d e la

vulva i a la mucosa bucal.

I.ÍI raça garonesa del

mateix tipus raciològic

que la llemosina, el pro-

fessor I >ECHAMBRE (8) la

descriu així:"l.es banyes si'm completament aplanades, plan.

tades darrera el tos 1 dirigides vers els cosíais de laicsta. Per consegüent, pertanyen al tipus trochoccrus banyes el·líptiques i en forma de roda."II banyes en forma de r oda , la qual forma és un delsa t r i bu í s caracter ís t ics del bòvid garonès . ( Juan les ,\ la m e i t a t de l s e g l e p a s s a t , E . D E D A M P I E Rb a n · v e s s 6 n l l a r8:ues la puma ^^ a clavar se a la gal ,.,, ( ( ) ) a n o t a v a , | l l ( . | a r ; u ; a g a r o n e s a e r a d e f o r -ta i a ixò comporta, necessàriament, l'amputació dels ,, . . . .. . . , , , ,, . t a t a l l a , d e v e g a d e s a m l > la t e s t a e m m a s c a r a d a ,

chts òrgans . M i r e s vegades , p e r un l leuger m o v i m e n t.1, i-rs,,-,, la p u m a es decanta cap a . s o t a i enfora , la l l l ( e l c o s (l(' c o l o r d e l l l ;" ""ll1 c l a r ' 'm i 1 ' |j;i

I11 r.iI d ispos ic ió s ' ohse rva preferentment en les va n y e s m o l l l l a r g u e s ,

I II:, 9 Raça Longbora

ques velles. La característica, podria ésser enclusa

en aquests quatre mots: raça voluminosa, rossa, de

J

I ,,; •Raça lli'i

' ) ((p. cil., pàff, 298,(8) ()]). cit., pàs. 309.

(0) Journal d'A&riculturc pratique, aujpàg. 78.

154 C I E N C 1 \

l'ig in Raça Garoneaa. VedtHa de raça garonesa i

HÉCTOR GKORGE, en un article aparescul en

el Journal d'Agriculturc fratiqitc, 2 de novemIjre de 1893, insisteix en què la raça garonesaés rossa, que tots els subjectes purs, sens excepció, tenen el morro, les parpelles i el voltanide les obertures naturals d'un color rosat. Però aquest autor, en quant a la direcció de lesbanyes, repeteix la creença <le S.WSON, el qualadmet que llur desviació és deguda a la disposició particular de les menjadores d'algunesestablies garoneses, cosa completament inac-ceptable.

I .a ([omissió del ! lordRook, que actualmenfuncionant, comuna alsdus departaments de I -<>ti ( jarona i Tarn i < iai ü

na, defineix els caràctersde la raça garonesa amliels següents mots:

"Talla alta i forta corpulència. Pelatge froment, sfnse tfii [lies blanques, neg

[1 isques; generalmentde color més clar cu el dorsi les altres región superioidel rus. Testa de mitjana Iongitud, de pel dl 1 ecte i ?roguenques, de direcció horilzontal n M caigudes, i <lrsecció el·líptica ;i l;i base,1 llei es quasi blanques

morro, la vulva, amis i mucoses de color rosal sensitaques obscures. Absència de pels negres en el tupè,parpelles, cua, orelles i òrgans genitals. L'interiorde Ir-- cuiices 1 egularnicnl blanc.

lis indubtable que entre les col·lectivitats bovines nues o menys parescudes, les races llemosina i garonesa són les que més semblança ofe1 eixen ami) la raça marinera.

M. R( )SSELL 1 VILA

(. leaharà)

iiü a l'H IV garonta

Fií. IIim d <le raça marine1 ¡1, 1 >r cniiat cn cl pri-

mci Concun•