LA IL.LUSIÓ DEL FAR WEST

Text de Miguel Ángel Blanco, comissari de l’exposició

L’Espai Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols presenta una exposició que proposa

seguir els passos dels artistes que al segle XIX es van endinsar als territoris de l'Oest

nord-americà, assumint el repte de mostrar els seus paisatges, desconeguts, sublims i

exòtics, i de representar les formes de vida dels indis americans que desapareixien

davant els seus ulls per efecte d'un programa ideològic, polític, militar i colonitzador.

Aquests artistes van contribuir a crear des de molt aviat una “il·lusió” del Llunyà Oest,

combinant l'entusiasme romàntic i l'admiració genuïna amb els tòpics, prejudicis i

expectatives que enterbolien la mirada de l'home blanc; una imatge que d'ara endavant

es convertiria en el mite de l'indi salvatge, vivint en les prades en comunió amb la

naturalesa, molt allunyat de la visió que el cinema popularitzaria anys més tard i que va

estar centrada a mostrar el punt de vista dels ocupants i les fatigues i perills als quals

van haver d'enfrontar-se.

La mostra procedeix del Museu Thyssen-Bornemisza a Madrid, on va poder veure's

entre novembre de 2015 i febrer de 2016, i s'adapta a l’Espai Carmen Thyssen. A través

d'una selecció de pintures d'artistes com Karl Bodmer, George Catlin, Henry Lewis,

Albert Bierstadt, Charles Wimar o Frederick Remington, entre d’altres, l'exposició

mostra aquest apassionant capítol, poc conegut a Espanya, de la història de l'art. Tots

els llenços i les escultures pertanyen a la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza i a la

de Carmen Thyssen, les úniques a Espanya amb obra d'aquests artistes, reflex de la

passió del baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza per les narracions literàries,

cinematogràfiques i artístiques sobre l'Oest.

Miguel Ángel Blanco, artista i comissari de l'exposició, interessat des de fa anys en la

cultura índia, presenta una selecció de llibres-caixa de la seva Biblioteca del Bosc,

realitzats amb materials que ha recollit en els seus viatges per les planes i canons

d'Estats Units.

Més enllà del Mississipí

El recorregut s'inicia amb una sala dedicada a la llarguísima frontera aquàtica després

de la qual es situava la gran terra desconeguda de l'Oest, el Mississipí. L'avançat

espanyol Hernando de Soto, va ser el primer europeu a travessar-lo en 1541, però va

trobar la mort a la seva vall i va ser entrerrat al riu, com mostra el quadre de Rafael

Monleón que presta el Museu Naval. D'aquest museu procedeixen dos mapes més: un

d'ells cartografia la Louisiana al 1764, just quan acabava de passar, cedida per França a

domini espanyol; un altre reflecteix el que els geògrafs coneixien de l'Amèrica

septentrional en els anys de la Guerra d'Independència, quan francesos, espanyols i

britànics es disputaven els nous territoris.

Els exploradors, moltes vegades després dels passos dels paranyers i seguint les lleres

del Mississippi i del Missouri, van obrir amb moltes dificultats rutes per a la posterior

colonització. La incipient explotació per part dels blancs de les riqueses naturals va

començar ràpidament a transformar el paisatge. En el curs alt del Mississippi, les

Catarates de Sant Antonio, representades en l'exposició per George Catlin, Henry Lewis

i Albert Bierstadt, es van convertir en símbol de pèrdua de la naturalesa virginal.

El camí del Sol

Un altre riu, el Hudson, és fonamental en la història de l'art d'aquest període als Estats

Units, doncs va donar nom a l'escola pictòrica que va elaborar el marc conceptual i

visual apropiat per a la representació de la grandiosa naturalesa americana. Aquesta

escola va adaptar el Romanticisme europeu a un paisatgisme que donés a conèixer la

bellesa i la sublimitat d'unes terres “edèniques”, promeses, segons la doctrina de la

“destinació manifesta” als colons blancs. Els pintors van posar primer a punt les seves

capacitats per a aquesta tasca en la naturalesa més propera: al llarg del riu Hudson, en

els boscos de Maine (Eastman Johnson), a les muntanyes Catskills (James

McdougalHart, WorthingtonWhittredge), en els Adirondacks (William Louis Sonntag)

o en els Apalatxes (Hugh Bolton Jones). Va ser Albert Bierstadt qui va liderar el camí

dels encesos capvespres, cap a l'Oest, formulant un tipus de paisatge d'enorme èxit

popular i fins i tot de gran influència política, doncs va ser determinant en la creació de

l'innovador sistema de parcs nacionals, que protegiria àrees d'especial interès natural,

com la vall de Yosemite, que veiem aquí, en un dels seus quadres.

Karl Bodmer i la memòria dels manan

Però els primers artistes que es van endinsar en l'Oest en els anys trenta del segle XIX

no van ser paisatgistes sinó retratistes i, amb major o menor rigor científic, etnògrafs.

Karl Bodmer és el màxim representant d'aquesta aproximació científica a les tribus

índies. El treball de camp que va fer entre 1832 i 1833 al costat de l'antropòleg alemany

Maximilian zuWied-Neuwied al llarg del curs del riu Missouri, ens permet conèixer en

profunditat els campaments, els costums i els rituals de nombroses tribus, així com les

seves fesomies i els seus vestits, els seus tocats, pintures corporals i objectes de poder,

amb especial atenció als manen, que quedarien extingits poc després. Els Viatges a

l'interior d'Amèrica del Nord del príncep Maximiliam es van il·lustrar amb un

sorprenent conjunt de postals de Bodmer; una de les primeres obres que va adquirir el

baró Thyssen va ser una col·lecció completa de les mateixes, de la qual vam mostrar

una àmplia selecció.

Vida índia

A la segona meitat del segle XIX, els temes relacionats amb la vida dels indis en la

naturalesa ja s'havien convertit en un subgènere pictòric amb gran tirada popular,

associat a la pintura d'història o a la costumista. Alguns artistes van continuar

desplaçant-se cap a l'Oest per conèixer de primera mà els motius –paisatges i tipus

humans- a representar, però uns altres es van conformar amb les descripcions visuals i

literàries prèvies. Tal va ser el cas de l'alemany Charles Wimar, qui, malgrat que

després viatjaria a Yellowstone i a les ribes del Missouri, no havia posat peu en l'Oest

quan va pintar l'escena de caça El rastre perdut. El viatge dels pintors a l'Oest no

sempre va tenir motius estrictament artístics; William TyleeRanney es va allistar per

lluitar en la guerra per la qual Texas es va independitzar de Mèxic, i més tard va

incorporar la vida de la frontera al seu repertori, centrant-se en les aventures en terres

salvatges dels exploradors, caçadors i pioners. A mesura que creixien les ciutats de

l'Oest, sorgia una nova generació d'artistes formats ja en elles. Charles M. Russell va

néixer a St. Louis però va anar en la seva joventut cowboy a Montana, la qual cosa li va

proporcionar un coneixement molt directe dels paisatges i de les tribus que habitaven

la zona, ja en les reserves. La seva especialitat van ser les escenes d'acció, com aquesta

que representa a Els piegan preparant-se per robar cavalls als crow. La reserva

d'aquesta última tribu va ser visitada també per Joseph Henry Sharp, que es va

instal·lar durant un temps en Little Big Horn, on va retratar per encàrrec del president

Roosevelt als indis supervivents de la mítica batalla i va pintar motius més quotidians

com Muntant el campament.

També alguns escultors es van interessar per la vida índia. El vot al Sol, d’Hermon

Atkins Macneil és l'escultura més important i coneguda d'aquest artista especialitzat en

figures d'indis, amb els quals havia entrat en contacte en un viatge a l'Oest realitzat en

1895. Aquest grup representa una cerimònia d'iniciació sioux: l'adolescent disparava

una fletxa cap al Sol i si el seu examinador podia seguir la seva trajectòria el temps

suficient per quedar encegat per la llum, es consideraria la fletxa perduda de vista i la

prova superada.

Frederic Remington: He knew the horse

Es destaca en l'exposició a un artista molt ben conegut a Estats Units al que mai s'ha

prestat suficient atenció a Espanya, amb major nombre d'obres a Sant Feliu que a

Madrid. Frederic Remington, amb les seves il·lustracions i pintures, va contribuir a

posar de moda les aventures de l'Oest, protagonitzades gairebé sempre per un cowboy o

un soldat de cavalleria, convertint a l'abans “noble salvatge” en enemic de la voluntat

patriòtica. Va treballar amb gran èxit com a il·lustrador per a les revistes Harper’s,

Scribner’s i Outing però el que li va donar prestigi com a artista va ser la seva sèrie de

nocturns, un dels quals s'inclou en l'exposició Senyal de foc apatxe; reflecteixen una

visió menys narrativa, més fosca i silenciosa sobre l'Oest. A partir de 1894, la seva

inquietud artística li va portar a explorar el camp de l'escultura, amb peces d'enorme

dinamisme que sovint representen a genets, blancs o indis. Les quatre escultures que

pertanyen a la col·lecció de Carmen Thyssen figuren entre les més apreciades. Una

d'elles, El domador de cavalls broncos, forma fins a tal punt part de l'imaginari nord-

americà de l'Oest que ha estat seleccionada per adornar el Despatx Oval de la Casa

Blanca. A les escultures de Remington queda manifesta la seva passió pels cavalls,

animals pels quals sentia tanta afecció que va manar que en el seu epitafi resés: He

knewthehorse.

Etnografia

La colonització va suposar un violent impacte sobre les cultures índies, en un procés

molt ràpid que els va portar gairebé a la desaparició. Va haver-hi els qui van voler

preservar en la mesura del possible les restes d'aquest enfonsament, iniciant unes

col·leccions que han arribat fins als nostres dies. Una selecció de vestits, objectes

quotidians i rituals, armes i adorns de les cultures natives s'exposaran al llarg del

recorregut de l'exposició, il·lustrant alguns detalls de la forma de vida de les tribus.

També es podran veure unes pel·lícules etnogràfiques procedents de la Smithsonian

Institution, amb el ritual de la serp dels Hopi i els enregistraments que va fer Thomas

Alva Edison de la Dansa dels Esperits i la Dansa del Búfalo, executades per uns sioux

que participaven en el xou del Wild West, de Buffalo Bill.

Cultura popular

A més, i com a mostra de la gran divulgació i el potencial de fascinació que han tingut

les llegendes del Llunyà Oest a tot el món i fins avui mateix, es presentarà un conjunt

de llibres, còmics, cartells de cinema i pel·lícules procedents de l'arxiu gràfic de la

Filmoteca Nacional i de la col·lecció particular de l'editor Alfredo Lara, així com un

gran nombre d'objectes cedits per la Baronessa Thyssen-Bornemisza. Aquesta secció

cobra especial rellevància en portar-ho a la Costa Brava, freqüentada per les estrelles de

Hollywood, i molt estimada pel cèlebre actor Lex Barker, a qui es recorda a través dels

cartells dels seus westerns i la seva col·lecció de revòlvers.

Sota la lluna comanche

Com a artista de la naturalesa, el comissari de la mostra Miguel Ángel Blanco s'ha

interessat des de fa anys per l'art i la cultura de les tribus -el que ha afermat la seva

“admiració per la capacitat d'interpretar els senyals naturals i per la seva atenció a les

forces sobrenaturals”- i ha fet seu l'ideal de vida indi de “caminar en la bellesa,

harmonitzant terra i cel, cos i esperit”.

Tancant l'exposició, es presenta una selecció de 13 llibres-caixa, relacionats amb l'Oest

americà, que formen part de la seva Biblioteca del Bosc. Iniciada en 1985 i composta en

l'actualitat per 1.148 llibres-caixa, aquesta biblioteca és un projecte escultòric vital que

recrea paisatges, experiències i visions, expressats en dibuixos, imatges i composicions

amb elements o materials de la naturalesa. L'artista ha realitzat a més una instal·lació

amb cranis d'animals simbòlics per als indis (prestats pel Museu Nacional de Ciències

Naturals), que estaven plens de poder, conservaven d'alguna manera l'energia vital i

eren utilitzats en vestimentes cerimonials i en rituals. Aquesta instal·lació ens convida a

buscar la visió màgica que, a través de l'animal d'esperit afí, ens retorna la comprensió

plena de la naturalesa.

Més informació al web de l'artista (www.bibliotecadelbosque.net)

LA IL.LUSIÓ DEL FAR WEST

Text de Pilar Giró, directora artística de l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols

L’exposició de l’Espai Carmen Thyssen comissariada per Miguel Ángel Blanco ens

trasllada al Llunyà Oest americà, un territori mític on la llegenda sempre ha precedit la

realitat.

Ens proposa ser exploradors contemporanis d’una història que coneixem de manera

esbiaixada. La mostra rememora des de les empremtes dels primers conqueridors

espanyols del segle XVI, fins a l’imaginari que s’ha popularitzat en gran mesura per la

difusió cinematogràfica del gènere del western.

Per construir aquest relat, l’exposició presenta mapes d’època, pintures, escultures,

gravats, aquarel·les i objectes antropològics que mostren la idealització d’un territori

que passa a ser el context perfecte per a la projecció dels somnis, pintures que mostren

un Nou Món que pocs havien trepitjat i que l’art occidental representa per primer cop.

Obres que plasmen, entre l’antropologia i la fantasia, la vida en aquests paisatges de les

tribus índies.

Les peces provenen de diverses col·leccions privades i museus: Col·lecció Carmen

Thyssen, Museu Thyssen-Bornemisza, Museu Nacional d’Antropologia, Museu Naval,

Museu Nacional de Ciències Naturals, Filmoteca Espanyola i Museu del Cinema

Col·lecció Tomàs Mallol.

La Col·lecció Carmen Thyssen i el Museu Thyssen-Bornemisza conserven les úniques

obres d’art de l’Estat Espanyol que permeten il·lustrar aquest important episodi de la

història de l’art nord-americà.

ACTIVITATS PARAL.LELES A LA EXPOSICIÓ

Les activitats programades en motiu de l’exposició són les següents: visites familiars,

visites guiades i espai infantil, concerts amb la col·laboració del 54è Festival de la Porta

Ferrada i activitats formatives a educadors, docents i conferències.

Més informació a: http://www.espaicarmenthyssen.com/ca/espai-educatiu/

Concerts al 54 Festival de Porta Ferrada 2016

La programació del Festival d’enguany inclou tres concerts a la Sala d’exposicions:

19.07- Rick - banjo

26. 07- Vidal & Morata duo - cello/violí

09.08- Jordi Ortega- cello

Més informació a http://www.festivalportaferrada.cat/ca/

Sessions universitàries

Conferència d’Àngel Quintana, professor de la Universitat de Girona i cicle de films

paral·lels als Cinemes Truffaut de Girona.

Més informació a:http://www.espaicarmenthyssen.com/ca/exposicio/

IMATGES DE PREMSA

CONDICIONS D’ÚS DE LES IMATGES

Les imatges es poden utilitzar única i exclusivament per a la difusió de

l’exposició de l’Espai Carmen Thyssen.

No es poden utilitzar més de 3 imatges per a la mateixa publicació.

Per un altre ús de les imatges, si us plau contacteu amb l’Espai Carmen

Thyssen de Sant Feliu de Guíxols

1

Albert Bierstadt Les cascades de San Antonio, c. 1880-1887 Oli sobre tela Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit en el Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

2

Karl Bodmer Mato Tope abillat amb els seus atributs bèl·lics. Gravat de la sèrie Viatges a l’interior d’Amèrica del Nord, 1839-1843 Aiguatinta amb traces d’aiguafort i manera negra il·luminada a mà sobre paper Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

3

Charles Wimar El rastre perdut, c. 1856 Oli sobre tela Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

4

George Catlin Les cascades de San Antonio, 1871 Oli sobre cartró Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

5

Joseph Henry Sharp Muntant el campament, Little Big Horn, Montana, 1895-1912 Oli sobre tela Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit en el Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

6

Publicitat de la pel·lícula El forastero (1940)

dirigida per William Wyller

Col·lecció Rodríguez - Sáiz

7

Cartell de LexBarker – Winnetou II, 1964

Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

8

Miguel Ángel Blanco

Biblioteca del Bosc (1985-2015)

Col·lecció de l’artista

9

Miguel Ángel Blanco 1146. 33 Llàgrimes d’apatxe, 19-6-2015 4 pàgines de paper reciclat cobert de sorra i cremades. Caixa: gotes d'obsidiana recollides al peu de la muntanya ApacheLeap a Superior, Arizona, i roseta de cérvol sobre sorra Col·lecció de l’artista

10

Nina kachinahopi, c. 1900-1940 Fusta d'àlber, caolí, ocre, atzurita, malaquita, hematites, sutge, llana blanca i ferro Museu Nacional d’Antropologia, Madrid